dilluns, 31 de gener del 2022

Documento para debate 24 propuestas de reforma para la mejora de la profesión docente (Enero 2022. Ministerio de Educación y Formación Profesional)

 Fa just un any vaig comentar en aquestblog el text definitiu de la LOMLOE, publicat al BOE del 30 de desembre del 2020, i en una nota anterior del 28 de novembre, ja havia analitzat les poques novetats sobre professorat que apareixien a l’avantprojecte de llei. Una d’elles era, precisament, el contingut de la DA 7 en què se’ns anunciava el següent:

Disposición adicional séptima. Normativa sobre el desarrollo de la profesión docente.

A fin de que el sistema educativo pueda afrontar en mejores condiciones los nuevos retos demandados por la sociedad e impulsar el desarrollo de la profesión docente, el Gobierno, consultadas las comunidades autónomas y los representantes del profesorado, presentará, en el plazo de un año a partir de la entrada en vigor de esta Ley, una propuesta normativa que regule, entre otros aspectos, la formación inicial y permanente, el acceso y el desarrollo profesional docente.

Per complir amb aquesta disposició legal, aquest 27 de febrer el Ministeri d’Educació i Formació Professional va presentar a sindicats i comunitats autònomes un document que inclou “24 propostes per a la reforma de a professió docent”, que segons la nota de premsa del ministeri ha de servir per a un debat, que serà el segon en aquests darrers anys, ja que l’any 2015 el propi ministeri va encarregar a José Antonio Marina un “ Llibre blanc de la professió docent i el seu entorn escolar”. No hi ha cap referència en tot el nou document a aquest llibre blanc, que va ser l’inici d’un debat nacional, les conclusions del qual tampoc no es mencionen a les “24 propostes per a la reforma de la professió docent”.

 

El document deixa clar des d’antuvi que vol iniciar un debat educatiu sobre “el nou model de professió docent”, buscant acords amb els diferents agents amb la finalitat d’actualitzar la professió docent:

“Cabe señalar, en este sentido, que las 24 propuestas de mejora que integran este documento se presentan ante la comunidad educativa con el objetivo de centrar el debate y establecer el perímetro de la propuesta normativa que nuestro sistema educativo necesita en torno al nuevo modelo de profesión docente. Por tanto, dichas propuestas no pretenden ser excluyentes ni agotar las que pudieran resultar del proceso de diálogo que el Ministerio de Educación y Formación Profesional inicia con los agentes implicados a partir de la aportación de este documento.” (pàg. 6)

“El análisis de la situación actual de la profesión docente muestra la necesidad de ofrecer una serie de propuestas de reforma que, a través del debate y búsqueda de acuerdos con los diferentes agentes, permitan incorporar y actualizar los elementos más destacados de esta profesión.” (pàg. 19)

 

Esperem que aquesta vegada arribi a bon port aquest nou debat educatiu i es facin públiques les conclusions del “procés de diàleg del ministeri amb els agents implicats”. Tanmateix, la primera impressió que m’ha produït la lectura del document ha estat decebedora, per la forma de les propostes, més properes a meres actualitzacions de l’aplicació del model actual, i per l’escàs contingut innovador que tenen del sistema vigent, molt lluny del que podríem acceptar com a proposta normativa d’un nou model de la professió docent.

 

 

Analitzo, a continuació, alguns aspectes de aquestes 24 propostes.

 

1) El document no és una “proposta normativa que reguli, entre altres aspectes, la formació inicial i permanent, l’accés i el desenvolupament docent”, tal com va determinar la DA 7 de la LOMLOE.

No té forma d’esborrany de norma ni de proposta normativa, tampoc no està redactada com a una futura norma, ben articulada i estructurada. Fins i tot, en molts casos tampoc no s’indica ni tan sols el tipus de norma que s’aprovarà (si serà una llei o un decret), ni tampoc quin òrgan l’aprovarà (estatal o autonòmic).

No es pot acceptar, per tant, que el document presentat sigui una “proposta normativa” (projecte de decret, projecte de llei). Per això, el propi document intenta justificar aquesta sortida del guió legal i ens indica que la “proposta normativa” se ha d’interpretar com a “un conjunt de normes que s’han de desenvolupar”, ja que la proposta “es configurarà com un conjunt de normes relacionades i integrades en una proposta global... de model de professió docent”:

“El concepto de «propuesta normativa» debe interpretarse como un conjunto de normas que se han de desarrollar, y de los aspectos contenidos en las mismas, entendiéndose que, dada la complejidad de la profesión docente, esta propuesta se configurará con un conjunto de normas relacionadas e integradas en una propuesta global, es decir, en una propuesta de modelo de profesión docente.” (pàg. 6)

 

Però el document tampoc no inclou aquest “conjunt de normes”, ni tan sols esquemàticament, ja que no està redactat com a projecte de normes, i, de fet, es limita a presentar les propostes de millora sense concretar massa les novetats normatives, és a dir, sense desenvolupar les innovacions que es proposen, que semblen més una voluntat de canvi, sense determinar el contingut del canvi.

 

2) No hi ha tampoc al document una delimitació competencial de les matèries tractades al document, que afecten competències bàsiques estatals i competències autonòmiques en matèria educativa.

El redactor del document és conscient de la complexitat de la regulació que afecta tant les competències estatals com les autonòmiques en matèria educativa, i fins i tot, pot implicar altres ministeris:

“Las propuestas de reforma que aquí se recogen se proponen como punto de reflexión y debate para los diferentes agentes que participan en la profesión docente. Se ha de tener en cuenta que se proponen mejoras que abarcan algunos ámbitos que exceden al del Ministerio de Educación y Formación Profesional, atendiendo aspectos que abarcan desde normas básicas hasta regulaciones de competencia de otros departamentos ministeriales o de las comunidades autónomas.” (pàg. 19)

 

Però, amb l’excepció de les propostes de formació inicial, en els 4 àmbits restants no s’especifica quines normes s’hauran de modificar o si seran normes noves, ni tampoc si aquestes normes hauran de ser aprovades per l’Estat o per les CCAA. Aquesta manca d’imprecisió dificultarà molt el diàleg del ministeri amb la resta d’agents, siguin els sindicats o les comunitats autònomes, perquè caldria aclarir d’entrada quin és l’àmbit competencial de cadascun dels 5 paquets de propostes de reforma i, per tant, quins seran els responsables de regular les normes que es dedueixin de les 24 propostes.

 

3) Contingut del capítol de propostes de reforma.

El document inclou 24 propostes de reforma, molt desiguals unes d’altres, classificades en 5 àmbits:

1) Formació inicial: 7 propostes

2) Formació permanent: 5 propostes

3) Accés a la professió docent: 5 propostes

4) Especialitats docents: 4 propostes

5) Desenvolupament professional docent: 2 propostes

 

La primera proposta està fora dels 5 àmbits i funciona com el fonament previ i eix vertebrador de moltes de les 23 restants, com a “element de cohesió del model”:

“Como elemento de cohesión en la propuesta de reforma se debe establecer un Marco de competencias profesionales docentes. Dicho marco tendría que estar presente en las reformas referidas a la formación inicial, la formación permanente y el desarrollo profesional docente.” (pàg. 21)

 

Proposta de reforma 1. Acordar un marc de competències professionals docents.

El marc de competències professionals hauria d’estar present en les reformes dels àmbits 1), 2) i 5) i s’hauria de tenir en compte en totes les propostes.

Aquest marc de competències conté àrees com a conjunts de competències que comparteixen un element comú, competències professionals docents com a coneixements, destreses i actituds necessàries per a una determinada funció professional i resolució de problemes, nivells de desenvolupament competencial que reflecteixin l’evolució professional de qualsevol docent i descriptors, entesos com la concreció del grau d’evolució de cadascuna de les competències per a cadascun dels nivells de desenvolupament professional.

No es concreta en la proposta 1 amb qui s’ha d’arribar a un acord, però d’altres apartats del document es pot deduir que s’està pensant en els diferents agents implicats en el debat: Ministeri, comunitats autònomes i representants sindicals docents.

 

Propostes de reforma de la formació inicial

 

-2/ Establir una prova d’accés als graus d’educació infantil i primària:

“Dicha prueba debe evaluar la competencia comunicativa y razonamiento crítico y la competencia lógico-matemática e incluir aspectos referidos a actitudes y competencias de la profesión docente recogidas en el marco de competencias profesionales docentes.” (pàg. 22)

 

-3/ Modificar l’accés al màster universitari en formació del professorat:

“Se propone establecer para acceder al Máster de cada especialidad unos requisitos básicos relacionados con el área de conocimiento de dicha especialidad. (...) como requisitos específicos previos a la admisión de enseñanzas oficiales de Máster Universitario, se establezcan complementos formativos (que) (...) irían dirigidos a asegurar los conocimientos básicos relacionados con las especialidades del Máster.  

Se podría, asimismo, valorar la posibilidad de establecer una prueba de acceso al Máster de formación del profesorado de manera similar a la propuesta que se ha realizado a los Grados en Educación Infantil y Primaria.” (pàg. 23)

 

- 4/ Promoure l’oferta d’assignatures de didàctiques de les especialitats als estudis universitaris.

“(...) se puede fomentar la generalización de asignaturas ligadas a la docencia, particularmente, de didácticas de las áreas y materias en titulaciones que habitualmente escogen los estudiantes que deciden seguir la carrera docente.” (pàg. 23)

 

 5/ Revisar l’oferta del màster universitari en formació del professorat.

“Se debe promover la existencia de plazas de Máster para todos los cuerpos y especialidades necesarias –tanto para enseñanzas de régimen general como especial- dado que la norma lo exige, bien bajo la figura de máster interuniversitarios y de otras formas de colaboración.” (pàg. 24)

 

- 6/ Revisar els continguts dels plans d’estudi de les titulacions universitàries habilitants per a la docència.

Aquestes tres darreres propostes (la 4, 5 i 6) són molt fluixes en el seu contingut i no afecten al model de la formació inicial, sinó a la seva aplicació.

 

-7/ Establir un nou model d’iniciació a la docència (PID) a la formació inicial basat en la pràctica.

L’inici d’aquesta setena proposta és molt encertat al lligar les dues fases del pràcticum -la de la formació inicial i la del procés selectiu de l’ensenyament públic-, que jo també lligaria amb la selecció del professorat del centres concertats:

“El modelo de la iniciación a la docencia (PID) cuenta con dos fases, una dedicada a las prácticas de la formación inicial para todo el futuro profesorado y, en segundo lugar, la orientada al proceso de selección de los docentes de la enseñanza pública.” (pàg. 24) 

 

Però d’entrada, la proposta rebutja aplicar als docents el model MIR sanitari, sense masses contemplacions ni excessiva anàlisi del tema:

“El diseño actual de las prácticas de Grado y de Máster debería ser revisado para acercar más íntimamente al estudiante con la realidad que encontrará en su futuro laboral y enriquecer su formación teórica con una experiencia directa. Pero hay que tener en cuenta que estas prácticas no están orientadas prioritariamente hacia una especialización docente, por lo que no resultan directamente aplicables procedimientos empleados en otras profesiones de prestigio (como es el caso muchas veces citado del MIR) destinados específicamente a la especialización de quienes los cursan.” (pàg. 25)

 

El model que es proposa és poc innovador, allunyat de les expectatives que va despertar la darrera proposta elaborada per José Antonio Marina, i es basa en un model dual complementari entre el centre universitari i un centre no universitari on l’activitat formativa pot alternar-se amb una activitat laboral retribuïda, i amb la compensació per als tutors i reconeixement per als centres:

“Cada Administración educativa debería adoptar diversos modelos encaminados al objetivo último de conseguir que las prácticas formativas desarrolladas durante la formación inicial conduzcan a un aprendizaje de las competencias necesarias para ejercer la profesión docente y hacia la inserción profesional en los centros educativos, con una perspectiva amplia y global.” (pàg. 25)

Tot aquest model d’iniciació a la docència està molt allunyat de la proposta de MIR educatiu que va desenvolupar el Llibre blanc de la professió docent de José Antonio Marina com a DEP, “Docents En Pràctiques”.

 

- 8/ Reforçar el pràcticum en el conjunt del màster universitari en formació del professorat.

“(...) en el Máster se debe valorar la posibilidad de incrementar el número de créditos relacionados con el Prácticum.” (pàg. 26)

 

No hi ha, doncs, en les 7 propostes de reforma de la formació inicial cap nou model del sistema educatiu universitari que garanteixi una millor preparació “sòlida i robusta”, com diu el document a la justificació inicial d’aquest apartat:

“Debemos entender, por tanto, la formación inicial de los futuros docentes como un proceso que les permita adquirir experiencia, cualificación y una formación sólida y robusta en aquello para lo que se han formado, de tal modo que sean reconocidos y considerados por el conjunto de la sociedad para desempeñar la importante tarea que les será encomendada.” (pàg. 22)

 

Propostes de reforma de la formació permanent

 

- 9/ Utilitzar com a referència en la formació permanent el Marc de competències professionals docents.

“El establecimiento de un Marco de competencias profesionales docentes sirve para poder crear un referente para la detección de necesidades y la planificación en la formación permanente del profesorado.”  (…) (pàg. 27)

 

- 10/   Utilitzar com a referència en la formació permanent el Marc de la competència digital docent.

“Se debe realizar una revisión y actualización de las competencias docentes dirigida a la creación de un marco profesional docente. Dicha actualización toma como referencia el marco europeo para la competencia digital de los educadores (DigCompEdu), pero buscando una adaptación al contexto y al sistema educativo español, encaminada a docentes únicamente de la educación formal.” (pàg. 28)

 

- 11/ Garantir la formació permanent del professorat.

Més que una proposta de reforma (ja que no inclou cap reforma) aquest punt 11 és, simplement, una manifestació de tres desitjos: que les Administracions educatives assumeixin el compromís de garantir la formació permanent dels docents, que es promoguin entre les Administracions educatives el reconeixement dels permisos per a la formació, i que els docents es formin en aquells aspectes fonamentals per desenvolupar el seu treball correctament (pàg. 28).

 

- 12/ Assegurar l’oferta d’aspectes clau en la formació permanent.

De nou, es fa una proposta que no inclou cap novetat de reforma normativa, perquè els tres aspectes clau que es proposen ja estan recollits a la LOE, com diu el propi document ministerial:

“Se trata de aspectos que aparecen recogidos en la redacción vigente de la LOE como: 

- Formación del profesorado en los nuevos currículos y su carácter competencial, en la educación inclusiva, la Agenda 2030 y en sostenibilidad.

- Formación específica del profesorado en materia de acoso y malos tratos y de prevención, detección y actuación frente a la violencia contra la infancia.

- Formación específica del profesorado en materia de igualdad: sobre contenidos contrarios a la discriminación por sexo y el fomento de la igualdad efectiva entre hombres y mujeres.” (pàg. 29)

 

- 13/ Fomentar la diversitat de modalitats de formació permanent del professorat.

La cinquena proposta de formació permanent tampoc no pot considerar-se cap reforma del sistema de formació permanent, ja que es limita a proposar el deure de “fomentar” el desenvolupament de modalitats variades de formació del professorat:

“Se debe fomentar el desarrollo de modalidades variadas de formación del profesorado que impulsen el trabajo colaborativo y las redes profesionales y de centros, la autoevaluación y la mejora de la actividad docente. Para ello será necesario identificar grupos de investigación e innovación educativas y promover su desarrollo con el fin de mejorar las prácticas docentes y los procesos educativos, basados en evidencias y buenas prácticas y promoviendo la difusión de las mismas.” (pàg. 29) 

 

En resum, cap de les 5 propostes de formació permanent inclouen propostes de millora normativa, ja que no innoven el sistema formatiu i, de fet, totes elles són millores de l’aplicació de la normativa vigent. Segurament, aquest baix nivell d’innovació normativa en aquesta matèria es deu a que la formació permanent ha estat a mans de les comunitats autònomes des del començament de les transferències en matèria educativa, i el ministeri no l’ha regulat mai en aquests 42 anys de gestió autonòmica de la formació permanent, i ara tampoc no es planteja introduir cap reforma normativa.

 

 

 

Propostes de reforma de l’accés a la professió docent

 

- 14/ Reformular els processos de selecció per a la funció pública docent.

Després d’assegurar que a partir del 2024 es preveu la reducció significativa del nombre d’interins, cal promoure una modificació dels sistemes d’accés identificant els més idonis en referència amb el Marc competències professionals docents:

“Hemos de replantearnos los procesos de selección buscando la identificación de quienes son más idóneos, para ello podemos tomar como referencia el Marco de competencias profesionales docentes del que se ha hablado anteriormente.” (pàg. 29)

Però no s’indica com es fa la selecció dels més idonis, “un proceso moderno y estable, que permita seleccionar a los mejores para la profesión docente” (pàg. 14), ja que la comprovació “de la competència, els coneixements, destreses i actituds” que es proposa,  ja es preveu en el sistema actual de selecció de professorat.

 

- 15/ Reformular la fase pràctica per a l’accés a la funció docent en el marc del nou model d’iniciació a la docència (PID).

Es proposa convertir la fase de pràctiques del procediment selectiu en un procés d’iniciació a la professió docent de forma similar al pràcticum proposat per a la formació inicial:

“Las prácticas que deben necesariamente realizarse tras la superación de los ejercicios del concurso-oposición deberían entenderse como un proceso de iniciación a la profesión docente y articularse en consonancia con ese objetivo. Por lo tanto, deberán desarrollarse en los centros educativos, siguiendo un plan formativo bien definido (al igual que se hace en otros ámbitos de la función pública), tutorizado por docentes experimentados y evaluado de forma cuidadosa a su finalización. Dichos tutores, han de ser seleccionados de entre los profesores en activo considerando que actuarán como mentores.” (pàg. 30)

 

La proposta del nou període de pràctiques es completa amb la implicació de més agents en la seva avaluació (equip directiu, inspectors, docents de reconegut prestigi...) i amb la garantia del coneixement de l’aplicació de la normativa educativa o la relació amb l’administració educativa.

Evidentment, totes aquestes modificacions de les pràctiques es poden portar a terme sense necessitat de canviar la normativa que regula els processos selectius actuals del professorat.

 

- 16/ Actualitzar y adequar els temaris d’oposicions al nou model d’accés.

Amb les propostes 13 i 14 no s’ha definit cap “nou model d’accés” a la funció pública docent, ni tampoc un “nou sistema d’accés” com es nomena a la proposta 16 (pàg. 31), ja que només s’hi han introduït pinzellades al procediment, que continua sent pràcticament idèntic a l’actual: es continua parlant de “la superació dels exercicis del concurs-oposició” (pàg. 30), com tota la vida, sense cap plantejament de renovar l’estructura del sistema de selecció ni de la forma de trobar els millors professionals docents, malgrat que el document es refereix en aquesta proposta 16 a “la modificació de l’estructura de l’oposició”, sense que es manifesti cap canvi al sistema:

“La modificación en la estructura de la oposición, de modo que pudieran incorporarse la valoración de aspectos que ahora no se contemplan, obligaría en todo caso a esta modificación.” (pàg. 31)

 

La proposta d’actualització i adequació dels temaris tampoc la podem considerar com a innovació normativa, ja que la justificació de la mesura es basa en la manca d’actualització dels temaris, no en cap modificació estructural del sistema:

“Los temarios de la mayor parte de las especialidades tienen una antigüedad excesiva, que llega a ser superior a veintiocho años, lo cual exige una actualización de los mismos y la consecuente incorporación de los avances científicos y los nuevos enfoques adoptados en cada una de las ramas del conocimiento.” (pàg. 14).

 

Tot això es podria fer sense tocar ni una coma dels actuals reals decrets que regulen la selecció del professorat per a l’ingrés als cossos docents.

 

- 17/ Regular l’accés dels Professors Tècnics de Formació Professional al cos de Professors d’Ensenyament Secundari.

Aquesta tampoc no es pot acceptar com a proposta de reforma, ja que és el desenvolupament del que ja preveu la DA 11.2 de la LOMLOE.

 

- 18/ Vincular l’especialitat del Màster a l’especialitat docent. 

Si no ho he entès malament, aquesta proposta pretén lligar l’especialitat cursada al màster amb l’especialitat docent del procediment, la qual cosa no té cap sentit.

 

En definitiva, les 5 propostes de reforma de l’accés a la professió docent no comporten cap innovació de l’estructura ni del sistema de selecció dels funcionaris docents, que justifiqui, com fa el document a la pàg. 31, que ens trobem davant un “nou model d’accés” o d’un “nou sistema d’accés”

 

Propostes de reforma de les especialitats docents

 

- 19/ Actualitzar la relació d’especialitats docents.

“Se debe revisar la relación de especialidades docentes para adecuarlas a la realidad del sistema educativo actual.” (pàg. 32)

I, per tant, la proposta es redueix a l’actualització o revisió de les especialitats actuals, sense cap plantejament d’introduir novetats en el sistema de la competència professional docent.

                                                       

- 20/ Revisar les atribucions professionals de determinades especialitats.

Una vegada més, aquesta proposta no requereix canvis normatius, són només d’actualització de determinades especialitats docents o mesures organitzatives flexibles que ja preveu la LOE, com ara la integració de matèries en àmbits, o l’ampliació de competència docent per a algunes especialitats de secundària.

 

- 21/ Establir habilitacions docents.

“Se debe contemplar la posibilidad de fijar los criterios de las habilitaciones para el ejercicio de determinadas funciones, que puedan ser tenidas en cuenta para algunas tareas desempeñadas por los docentes o para el ejercicio en determinadas enseñanzas. Ejemplos de posibles habilitaciones pueden ser la enseñanza de contenidos no lingüísticos en una lengua extranjera, la docencia en Centros de Educación de Personas Adultas o en Centros Penitenciarios o los responsables de las TIC en los centros.” (pàg. 32)

 

 

Aquestes 3 darreres propostes es troben molt lluny de poder ser considerades un nou model normatiu de les especialitats docents. Ens trobem, més bé, davant una actualització i revisió d’algunes de les especialitats docents, dins el marc normatiu de la LOE, ja que cap d’elles requereix que es modifiqui la llei, ni tan sols el real decret que regula les especialitats docents.

 

- 22/ Revisar les condicions de qualificació i formació de docents en centres privats.

També aquí es proposa lligar l’especialitat del màster amb l’acreditació de la formació específica del professorat en centres privats.

Tanmateix s’insinuen mecanismes, sense cap concreció, de sistemes d’iniciació professional del professorat de centres privats:

“Se explorarán mecanismos que permitan organizar sistemas de iniciación profesional semejantes al establecido para los nuevos funcionarios docentes.” (pàg. 33)

 

 

Propostes de reforma del desenvolupament professional docent

 

La introducció d’aquest darrer capítol es refereix a l’estatut del professorat reclamat pels sindicats docents des de fa anys, però com veurem, les dues darreres propostes que tanquen el document, no dissenyen cap model professional de carrera, ni molt menys configuren un estatut professional docent:

“La profesión docente debe estar regulada por normas que permitan diseñar un modelo profesional de carrera. Dicha regulación debe recoger, al mismo tiempo, las peculiaridades del ejercicio de la función docente, orientándose hacia la configuración de un estatuto profesional que desde hace bastantes años viene siendo aspiración mayoritaria del profesorado que imparte sus enseñanzas en los niveles distintos al universitario.” (pàg. 33)

 

 

 

 

 

A la primera part del document sobre la situació actual de l’avaluació, es fa un diagnòstic molt negatiu sobre l’actual valoració de l’exercici professional docent:

“No existe una valoración sistemática o evaluación del ejercicio profesional docente que permita el reconocimiento de la labor de nuestro profesorado, quedando reducida actualmente a algunas funciones específicas, como es el caso de la dirección de los centros, o a algunas convocatorias para otros puestos o situaciones.” (pàg. 18)

 

- 23/ Impulsar els procediments d’avaluació de l’acompliment de la funció docent.

El detall de la proposta 23 sobre avaluació docent és un bon resum del que hauria de contenir aquest procediment, però no concreta els instruments ni els efectes positius o negatius en la carrera professional ni en les retribucions complementàries, tal com estableix l’art. 20 de l’EBEP, el qual és d’aplicació directa als funcionaris docents (ex art. 2.3 EBEP):

“El desarrollo profesional docente debe contar con instrumentos que permitan una evaluación de la función docente, que debe ir vinculada con el marco de competencias profesionales. Esta evaluación debe partir de un informe de autoevaluación, valorar los aspectos específicos de la función docente en el marco de la autonomía del centro, contar con la participación de diversos órganos de gobierno y coordinación docente del centro y con la del servicio de inspección y compaginar su solicitud voluntaria –vinculada a determinados puestos- con la obligatoriedad de participar en aquellas actuaciones formativas que deben superarse para acceder al desempeño de la función directiva o la superación de la fase de prácticas, entre otros puestos.” (pàg. 33)

 

EBEP, Artículo 20. La evaluación del desempeño.

(...)

3. Las Administraciones Públicas determinarán los efectos de la evaluación en la carrera profesional horizontal, la formación, la provisión de puestos de trabajo y en la percepción de las retribuciones complementarias previstas en el artículo 24 del presente Estatuto.

4. La continuidad en un puesto de trabajo obtenido por concurso quedará vinculada a la evaluación del desempeño de acuerdo con los sistemas de evaluación que cada Administración Pública determine, dándose audiencia al interesado, y por la correspondiente resolución motivada.

5. La aplicación de la carrera profesional horizontal, de las retribuciones complementarias derivadas del apartado c) del artículo 24 del presente Estatuto y el cese del puesto de trabajo obtenido por el procedimiento de concurso requerirán la aprobación previa, en cada caso, de sistemas objetivos que permitan evaluar el desempeño de acuerdo con lo establecido en los apartados 1 y 2 de este artículo.

 

- 24/ Reconèixer el bon desenvolupament professional docent.

A la darrera proposta s’esbossen breument algunes de les conseqüències de l’avaluació sobre el desenvolupament professional, tot lligant l’avaluació a la carrera docent i a les retribucions, però sense concreció dels procediments i efectes econòmics corresponents als diferents “nivells de desenvolupament competencial” previstos al Marc de competències professionals docents de la proposta núm. 1, llevat d’unes vagues referències al suport i compromís de l’administració i a les majors possibilitats d’accés als llocs de treball:

“El desarrollo profesional deberá recoger, no solo la formación permanente realizada, sino también las valoraciones superadas en los procesos de evaluación y los puestos desempeñados, entre otros aspectos, configurándose en un sistema que contemple las diversas posibilidades de la carrera docente ligado a las retribuciones complementarias.

Supone el respaldo y compromiso de la administración con el mejor desempeño de las competencias profesionales docentes, con consecuencias en propuestas y actuaciones formativas por parte de la Administración; en las mayores posibilidades de acceso a los distintos puestos de trabajo propios de la función docente; y en las retribuciones complementarias.” (pàgs. 33-34).

 

 

 

CONCLUSIONS

 

1) El Ministeri d’Educació porta anys sense publicar al BOE una normativa de funció pública docent (almenys des del 2007, any d’aprovació de l’EBEP no s’ha aprovat cap llei ni cap RD que desenvolupi, en l’àmbit docent, l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic) i, per això, tinc la impressió que ha perdut la pràctica en redactar esborranys de reals decrets o de lleis en aquesta matèria.

2) El document presentat aquesta setmana a la comunitat educativa, “Documento para debate. 24 propuestas de reforma para la mejora de la profesión docente. Enero 2022”, no és una “proposta normativa”, tal com havia promès la LOMLOE que es presentaria en el termini d’un any: ni per la seva forma (no és, ni tan sols, un esborrany de projecte de llei o de real decret, i per això no té la forma requerida per a poder ser considerada un esborrany de normativa) ni tampoc, i és el pitjor, pel seu contingut. En efecte, la majoria de les 24 propostes de reforma no inclouen propostes del concret contingut de la futura norma de la professió docent, sense que sapiguem, en cadascuna d’elles, si serà una norma estatal o autonòmica.

3) En lloc d’una “proposta normativa”, el document ministerial només presenta 24 propostes de millora de la situació actual del sistema educatiu en matèria de la professió docent, sense que la seva posada en marxa comportin, la majoria d’elles, cap innovació de funció pública docent de la norma vigent, la LOE i l’EBEP.

4) Per a poder “negociar aquest document de propostes” (i dic negociar, no consultar, perquè pràcticament totes elles són d’obligada negociació amb els representants sindicals del professorat, segons preveu la llei de funció pública, i la negociació va molt més allà del “proceso de diálogo que el Ministerio de Educación y Formación Profesional inicia con los agentes implicados” -pàg. 9-) caldria aclarir la tipologia i l’àmbit territorial de les normes que seran aprovades com a conseqüència d’aquest debat que s’inicia.

Per concloure, posaré un exemple visual: per negociar un document sobre l’avaluació del professorat s’ha de saber si s’estan discutint propostes d’una norma bàsica a aplicar en tot l’Estat o si la norma que es proposa és d’àmbit autonòmic. La llei preveu marcs de negociació diferents per a cadascun d’aquests àmbits normatius, i el document presentat obvia totalment aquesta qüestió clau per a l’organització del sistema educatiu, vertebrat en un sistema bàsic estatal i 17 sistemes autonòmícs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada