1. Valoració personal dels canvis en matèria de professorat
La LOMCE no va modificar cap dels
preceptes del títol III de la LOE, sobre el professorat, ni tampoc cap de les
disposicions addicionals que regulen la funció pública docent. Va ser evident
que el legislador del 2013 no tenia intenció d’afrontar la reforma de la
normativa sobre professorat, al mateix temps que innovava a fons el sistema
educatiu.
En aquesta segona reforma de la
LOE aquest 2020, catorze anys després d’aprovar-se el text inicial de la Llei
orgànica educativa, el legislador s’ha atrevit a modificar alguns preceptes del
títol III i algunes disposicions addicionals, relatives a la funció docent.
Però el resultat és decebedor: molts
dels canvis són menors, ja que la majoria no aporten cap novetat al sistema del
professorat ni afecten aspectes essencials de l’organització docent.
Entre d’altres, que analitzo a la
nota d’avui, aquests exemples:
¾
Hi ha canvis que són merament correccions
d’estil, com ara substituir una paraula per un sinònim, sense afegir res més: Per
exemple, canviar “la carrera docent” per “el desenvolupament professional
docent” a l’art. 106.4 [substitució que no entenc, quan l’EBEP ha establert la
terminologia de “la carrera professional” definida com a “el conjunt ordenat d’oportunitats
d’ascens y expectatives de progrés professional d’acord amb els principis d’igualtat,
mèrit i capacitat”, a l’art. 16.2. Aquesta “carrera professional” ja existeix a
la LOE, a la DA 12.7, i la LOMLOE no l’ha modificat];
¾
Tampoc té massa rellevància jurídica canviar “estar en posesión del título de Doctor,
Licenciado, Ingeniero, Arquitecto o título equivalente” per “estar en posesión
del título de Doctorado, Máster Universitario, Licenciatura, Ingeniería,
Arquitectura o título equivalente”, a la DA 10.5;
¾
Alguns altres canvis es limiten a suprimir les
referències a titulacions universitàries avui ja extingides, com les
llicenciatures o diplomatures, i que han estat substituïdes al text pels nous
Graus universitaris (“Graus equivalents” que ja apareixien a la LOE, al costat
dels títols extingits);
¾
Fins i tot, hi ha alguns que es limiten a
actualitzar la denominació antiga del “Ministerio de Educación, Cultura y Deporte” per l’actual “Ministerio de Educación y Formación
Profesional” (art. 111 bis.1).
Per a aquest viatge no necessitàvem
tantes alforges...
Tanmateix he trobat, al menys, tres
canvis que són una innovació real de la normativa:
¾
Se declara “a extingir” el cos de Professors
Tècnics de Formació Professional (DA 7.1.c LOE i DA 11 LOMLOE)
¾
Es modernitza el procediment d’accés al cos
d’Inspectors d’educació (DA 12.4 LOE) i
¾
Es regula la remoció del funcionari docent per
una manifesta manca de condicions per ocupar un lloc de treball o una notòria
manca de rendiment que no comporti inhibició (DA 48 LOE, nova).
Davant aquestes tres novetats
sobre la funció pública docent, em venen al cap més d’una pregunta:
¾
Si s’ha decidit suprimir el Cos de PTFP, per què
no s’ha abordat també la reordenació de tots els cossos docents, per
adequar-los al nou sistema educatiu d’una forma més flexible?
¾
Si ara ha convingut millorar el procediment
d’accés al cos d’Inspectors d’Educació, afegint una valoració específica del
lideratge educatiu de l’aspirant, no és també ara el moment d’actualitzar al
segle XXI els procediments d’accés a la resta de cossos docents, que no han
estat modificats per llei des de l’any 1990, quan van ser regulats a la LOGSE?
¾
Quin sentit té regular ara, amb caràcter bàsic,
només la remoció docent per incompetència manifesta del funcionari, i no
regular la resta de preceptes de l’EBEP que no són d’aplicació directa als
funcionaris docents i que no han estat desenvolupats des de l’any 2007?
Ja vaig comentar a la nota Novetats
del projecte de LOMLOE (1) “La modernització de la professió docent” del dia 10 d’aquest mes, el compromís del
Gobierno per presentar en el termini d’un any “una proposta normativa que
reguli, entre altres aspectes, la formació inicial i permanent, l’accés i el
desenvolupament professional docent” (DA 7 LOMLOE). Ara, davant aquestes tres
novetats normatives i la promesa d’una norma parcial sobre el professorat en el
termini d’un any, trobo a faltar a la LOMLOE un calendari per regular la resta
d’aspectes relacionats amb la funció docent, diferents dels esmentats a aquesta
DA 7, tenint en compte els mateixos objectius que s’esmenten a aquesta
disposició: “a fi que el sistema educatiu pugui afrontar en millors condicions
els nous reptes demandats per la societat i impulsar el desenvolupament de la
professió docent”.
2. Poc interès del Gobierno per regular les matèries de professorat
El preàmbul de la LOMLOE comenta
els diferents continguts i novetats en els títols de la llei, un a un, però se
salta el títol III, sobre el professorat, del que no diu ni una paraula. Tampoc
es comenten els canvis introduïts a les disposicions addicionals de la LOE
referents a la funció pública docent, i breument s’esmenta la supressió del Cos
de Professors Tècnics de Formació Professional i la propera regulació del
desenvolupament de la professió docent:
“En las disposiciones propias de esta Ley se
incluyen once disposiciones
adicionales referentes a diversos asuntos, como (…) Ley. Especialmente novedosas, por su alcance social o por responder a los actuales requerimientos
profesionales, son las disposiciones adicionales referentes a la
adaptación de los centros y extensión del primer ciclo de educación infantil, a la evolución de las modalidades de
escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales, así como las relativas a próximas
regulaciones de las Enseñanzas Artísticas, del desarrollo de la profesión
docente y del profesorado del Cuerpo de Profesores Técnicos de Formación
Profesional, declarado a extinguir.”
Aquesta manca de justificació
d’aquest títol III del professorat al preàmbul de la llei s’explica pel fet que
tots els canvis del text, menys tres que ja figuraven a l’avantprojecte inicial,
s’han produït a la Comissió d’Educació i Formació Professional del Congrés que
ha elaborat l’informe de la ponència, canvis que no han estat recollits al
preàmbul de la Llei orgànica.
Tot això demostra el poc interès
del Gobierno en regular la matèria de professorat, quan va redactar l’avantprojecte
de llei orgànica, ja que pràcticament no hi va introduir propostes de
modificació. De fet, en aquest avantprojecte només hi havia tres modificacions
de professorat, que s’han mantingut fins al text de la ponència: l’increment
del requisit per accedir al cos d’Inspectors d’educació a un mínim de 8 anys d’antiguitat en qualsevol
cos docent (DA 10.5 i 12.4 LOE), la modificació de la normativa del professorat
visitant procedent de l’estranger (DA 37 LOE) i l’anunci d’una futura normativa
sobre el desenvolupament professional docent (DA 7 LOMLOE).
Tota la resta de canvis que
comentaré a continuació han estat afegits per la Comissió parlamentària del
Congrés que ha elaborat l’informe de la ponència del projecte de llei, aprovat
finalment al ple del Congrés.
3. Canvis introduïts per la LOMLOE al títol III de la LOE, sobre el
professorat, i a les disposicions addicionals reguladores de la funció pública
docent
¾
(1) Article 91. Funcions del professorat.
Es modifiquen dues funcions del
professorat:
- a l’apartat 1.a) s’afegeixen “els àmbits curriculars”
a les àrees, matèries i mòduls de la programació i l’ensenyament que té
encomanats el professorat;
- a l’apartat g) s’afegeixen els
valors “de la cultura de
pau” als de la ciutadania democràtica.
¾
(2) Article 94. Professorat d’educació
secundària obligatòria.
Es suprimeix la referència les titulacions de Llicenciat, Enginyer o
Arquitecte i es manté només “la
titulació de Grau universitari o titulació equivalent”. Aquesta mateixa
modificació es fa també als art. 96.1 i 98.1, i a les DA 9.2, 9.4, 9.5, 9.6,
9.7, DA 10.1, 10.2, 10.3 i 10.4. A vegades la titulació de Grau no té
l’adjectiu “universitari” (per exemple a la DA 9.4, 95 i 9.6).
¾ (3)
Article 100. Formació inicial.
S’afegeix un nou apartat 5: “El
Ministerio competente en enseñanza universitaria junto a las Administraciones
educativas garantizarán, a través de los órganos de coordinación universitaria,
la oferta de formación pedagógica y didáctica a la que se refiere el apartado
2, de modo que quede asegurado que el sistema educativo dispone de suficientes
profesionales en todas las enseñanzas y especialidades, así como el derecho de
toda la ciudadanía al acceso al empleo público de acuerdo con los principios
constitucionales de mérito y capacidad.”
¾ (4)
Article 102. Formació permanent.
A l’apartat 2, sobre els continguts dels programes de formació permanent,
s’afegeix a la coordinació, orientació, tutoria... “l’educació inclusiva”, “l’atenció educativa a la diversitat” es
converteix en “l’atenció a la diversitat”, i al final de l’apartat s’afegeix: “así como formación específica en materia de acoso
y malos tratos en el ámbito de los centros docentes. Del mismo modo deberán
incluir formación específica en prevención, detección y actuación frente a la
violencia contra la infancia”.
A l’apartat 3, a la formació en llengües estrangeres s’afegeix “en digitalització” i al
final de l’apartat, sobre el foment dels programes d’investigació i innovació,
s’afegeix: “impulsando el trabajo
colaborativo y las redes profesionales y de centros para el fomento de la
formación, la autoevaluación y la mejora de la actividad docente”.
S’afegeix també un nou apartat 5: “Las Administraciones educativas impulsarán acuerdos con
los Colegios Profesionales u otras instituciones que contribuyan a mejorar la
calidad de la formación permanente del profesorado”.
¾
(5) Article 106. Avaluació de la funció
pública docent.
A l’apartat 4, es substitueix “la carrera docent” pel “desenvolupament professional
docent”, justificat a l’esmena presentada com a “una millora tècnica”.
¾
(6) Disposició addicional tercera.
Professorat de religió.
Als apartats 1 i 2 s’afegeix la
paraula “confessional” a “l’ensenyament de la religió”.
¾
(7) Disposició addicional setena. Ordenació
de la funció pública docent i funcions dels cossos docents.
Es modifiquen la lletra c) i els
dos darrers paràgrafs de l’apartat 1, convertint en “a extingir” el Cos de professors tècnics de
formació professional i afegint les següents modificacions:
“El Gobierno previa consulta a las
Comunidades Autónomas, podrá establecer las condiciones y los requisitos para
que los funcionarios pertenecientes a alguno de los cuerpos docentes recogidos
en el apartado anterior puedan excepcionalmente desempeñar funciones en una
etapa o, en su caso, enseñanzas distintas de las asignadas a su cuerpo con
carácter general. Para tal desempeño se determinará la titulación, formación o
experiencia que se consideren necesarias. En todo caso se considerará a estos efectos al
profesorado de los centros que impartan conjuntamente enseñanzas de educación
primaria y educación secundaria.
Los cuerpos y escalas declarados a
extinguir por la presente
ley, así como por normas anteriores a la Ley Orgánica 1/1990, de 3 de
octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo, se regirán por lo
establecido en aquellas disposiciones, siéndoles de aplicación lo señalado a
efectos de movilidad en la disposición adicional duodécima de esta ley.»
¾
(8) Disposició addicional novena. Requisits
per a l’ingrés en els cossos de funcionaris docents.
Es suprimeix l’apartat 3,
referent a l’extingit Cos de professors tècnics de formació professional, i en
l’apartat 7 (nou) també es suprimeixen les dues referències a l’esmentat cos
docent.
¾
(9) Disposició addicional desena. Requisits
per a l’accés als cossos de catedràtics i d’inspectors.
A l’apartat 5 s’amplia a 8 anys
el requisit d’experiència en un cos docent per a l’accés al Cos d’inspectors
d’educació. Aquest mateix canvi es fa també a l’apartat 4 de la DA 12.
¾
(10) Disposició addicional dotzena. Ingrés i
promoció interna.
A l’apartat 4.c) es modifica la
fase d’oposició d’accés al Cos d’inspectors d’educació:
“b)
La fase de oposición consistirá en la valoración de la capacidad de liderazgo pedagógico y la evaluación de las
competencias propias de la función inspectora de los aspirantes, así
como los conocimientos pedagógicos, de administración y legislación educativa
para el desempeño de la misma”.
¾
(11) Disposició addicional trigèsim setena. Professorat
visitant.
Es modifica tot el text d’aquesta
disposició, suprimint tots els requisits que han de complir aquests professors estrangers
inicialment enumerats en aquesta disposició addicional introduïda per la LOMCE,
que ara seran regulats, directament, pel Gobierno, a més de les seves funcions
i el seu règim, sempre que el Gobierno hagi suscrit el corresponent conveni.
Tot un xec en blanc al Gobierno, amb la única condició del caràcter temporal
d’aquest personal docent:
“El Gobierno regulará los
requisitos, funciones y régimen del profesorado visitante procedente de los
países con los que haya suscrito el correspondiente convenio y que con carácter
temporal se incorpore a los centros docentes.”
¾
(12) Disposició addicional quadragèsim octava
(nova), sobre la remoció del funcionari docent.
S’afegeix una nova
disposició addicional, amb el següent text:
“Los funcionarios docentes que muestren
una manifiesta falta de condiciones para ocupar un puesto docente o una notoria
falta de rendimiento que no comporte inhibición, podrán ser removidos de su
puesto de trabajo y realizar otras tareas que no requieran atención directa con
el alumnado. La remoción ha de ser consecuencia de un expediente contradictorio
que finalice con una evaluación negativa realizada por la inspección
educativa”.
Aquesta innovació va
ser proposada pel Grup Parlamentari Republicà i sembla extreta dels articles 21
i 22 sobre “la remoció per avaluació negativa”, del Decret 39/2014, de 25 de
març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió
dels llocs de treball docents:
1. El professorat que ocupa un lloc de
treball proveït per qualsevol sistema de provisió pot ser remogut del lloc pels
motius següents:
(...)
c) Avaluació negativa
de l’acompliment del lloc de treball, motivada
en un rendiment insuficient que no comporta inhibició o en una manca evident de capacitat per
ocupar el lloc de treball i que impedeixi complir les funcions assignades.
(...)
Article 22
Remoció per avaluació negativa
1. La remoció del lloc
de treball d’un funcionari de carrera docent per avaluació negativa de
l’acompliment del lloc implica
l’adscripció provisional a tasques sense docència directa en un altre lloc de
treball vacant de la mateixa zona educativa, d’acord amb el procediment
regulat a l’apartat 2 d’aquest article, (...)
2. Aquest tipus de remoció requereix la instrucció prèvia d’un expedient
administratiu contradictori i de caràcter no disciplinari, (...)
Precisament, l’apartat 1.c) de
l’article 21 i l’article 22 tot sencer d’aquest decret van ser anul·lats per laSentència
núm. 626/2019, de 7 de novembre, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
en resolució del recurs administratiu núm. 797/2014, interposat pel Ministerio
de Educación, Cultura y Deporte, contra el Decret 39/2014, de 25 de març, amb
la següent argumentació jurídica:
FJ 2. “Y el examen efectivamente
de todo lo alegado nos ha de llevar a concluir que hallándonos ante un cuerpo estatal la remoción por evaluación negativa
y sus consecuencias exigen efectivamente un desarrollo legislativo del artículo
20 del EBEP que no se ha producido, debiendo añadirse que como argumenta la
parte actora los preceptos de la LEC (art. 183.1, 131.2, 102.4, 142.5, 178.1,
185.1, 186.1, 117.1.d, 131.1, 120.2, 129.2 y 133.1) y del DL 1/97 (art. 75), en
los que se ampara la Administración demandada no dan cobertura a una consecuencia tan gravosa derivada de la
evaluación negativa cual es la remoción del puesto de trabajo en las
condiciones más arriba señaladas”.
La nova disposició addicional 48,
amb caràcter bàsic, de la LOE corregeix les dificultats jurídiques que van
permetre al TSJC anul·lar aquests dos preceptes del Decret 39/2014, de 25 de
març, i a partir de la data d’entrada en vigor de la nova llei orgànica, el Govern
podrà tornar a aprovar els dos preceptes anul·lats, ja que ara tindran
cobertura legislativa estatal bàsica.
¾ (13)
Disposició addicional setena LOMLOE. Normativa sobre el desenvolupament de
la professió docent.
El proppassat 10 d’aquest mes
vaig comentar en aquest bloc la novetat de la disposició addicional setena de
la LOMLOE, sobre el futur desenvolupament de la professió docent. Dies després,
la comissió parlamentària encarregada d’aprovar l’informe de la ponència va introduir
dues modificacions en aquesta disposició: una, per coherència amb el canvi introduït
a l’article 106.4, se substitueix la carrera docent per “el desenvolupament
professional docent”; l’altra té més calat: en lloc de ser el Gobierno el
responsable de presentar la proposta normativa sobre el desenvolupament
professional docent, el nou text atribueix aquesta responsabilitat a “les
comunitats autònomes i els representants del professorat”. No tinc clar si es
refereix al desenvolupament normatiu a nivell autonòmic o si està pensant en
una proposta conjunta de les CCAA i els representants sindicals, que, per cert,
no comparteixen cap taula de negociació en l’àmbit estatal que pugui arribar a
acordar aquesta proposta de norma.
Text de l’avantprojecte de llei orgànica:
“Disposición adicional séptima.
Normativa sobre el desarrollo de la profesión docente.
A fin de que el sistema educativo
pueda afrontar en mejores condiciones los nuevos retos demandados por la
sociedad e impulsar el desarrollo de la profesión docente, el Gobierno presentará,
en el plazo de un año a partir de la entrada en vigor de esta ley, una
propuesta normativa que regule, entre otros aspectos, la formación inicial y
permanente, el acceso a
la profesión y el desarrollo de la carrera docente.”
Text aprovat per la Comissió encarregada de l’informe de la
ponència
Disposición adicional séptima.
Normativa sobre el desarrollo de la profesión docente.
A fin de que el sistema educativo
pueda afrontar en mejores condiciones los nuevos retos demandados por la
sociedad e impulsar el desarrollo de la profesión docente, las comunidades autónomas y los
representantes del profesorado presentarán, en el plazo de un año a
partir de la entrada en vigor de esta Ley, una propuesta normativa que regule,
entre otros aspectos, la formación inicial y permanente, el acceso y el
desarrollo profesional
docente.
¾ (14)
Disposició addicional onzena LOMLOE. Professorat del Cos a extingir de Professors
Tècnics de Formació Professional.
Aquesta nova disposició addicional
de la LOMLOE regula el procediment d’integració dels funcionaris procedents del
Cos declarat a extingir en un altre cos i la situació en què resten els que no
puguin ser integrats, per no reunir les condicions de titulació suficient:
“1. Se integran en el cuerpo de
profesores de enseñanza secundaria las especialidades de formación profesional
incluidas en el cuerpo a extinguir de profesores técnicos de formación
profesional, manteniendo la atribución docente reconocida por la normativa
vigente.
2. El Gobierno, de acuerdo con las
administraciones educativas, establecerá el procedimiento para el ingreso en
este cuerpo, así como para el acceso al mismo del profesorado técnico de
formación profesional que estuviera en posesión en la fecha de entrada en vigor
de esta Ley Orgánica de la titulación de grado universitario, o equivalente a
efectos de acceso a la función pública, en las condiciones que se determinen.
3. Los funcionarios de carrera del
cuerpo de profesores técnicos de formación profesional que, por no reunir los
requisitos de titulación exigidos en la fecha de entrada en vigor de esta Ley,
no puedan acceder al cuerpo de profesores de enseñanza secundaria, permanecerán
en el cuerpo a extinguir de profesores técnicos de formación profesional. Estos
profesores mantendrán su especialidad y la atribución docente reconocida por la
normativa vigente”.
4. Origen de les modificacions de la LOMLOE en matèria de professorat
Llevat de les tres modificacions
que ja apareixen al text original de l’avantprojecte de llei orgànica elaborat
pel Gobierno (la primera a les DA 10.5 i 12.4 LOE, la segona a la DA 37 LOE i
la tercera a la DA 7 LOMLOE), tota la resta de modificacions de professorat en
relació amb la LOE-2006 han estat introduïdes a la Comissió d’Educació i
Formació Professional encarregada d’elaborar l’informe de la ponència,
acceptant o rebutjant les esmenes presentades pels diferents grups
parlamentaris del Congrés de Diputats:
|
Grups
parlamentaris del Congrés dels Diputats |
Esmenes
acceptades al projecte de llei orgànica |
|
Grupo
Parlamentario Plural |
Art. 91.1.c) i 106.4 |
|
Grupo
Parlamentario Republicano |
Art. 91.1.a); DA 12.4.c) i DA 48 |
|
Grupos
Parlamentarios Socialista y Confederal de Unidas Podemos-En Comú
Podem-Galicia en Común |
Art. 100.5; 102.2; 102.3 i 102.5; DA 1.c) –extinció
del cos de PTFP- i DA 11 LOMLOE |
5. Conclusió:
L’avantprojecte inicial elaborat
pel Gobierno pràcticament tenia el mateix objectiu en relació al professorat
que el de la LOMCE: no innovar la situació normativa del professorat tal com
està regulada des de l’any 2006, quan es va aprovar la primera versió de la LOE.
Ara ja s’han aprovat tres versions i continua pendent la reforma de la funció
docent per adequar-la al sistema educatiu actual. El preàmbul de la LOE
original ho va dir molt clar en relació al paper clau que representa el
professorat en el si del sistema educatiu, i com els canvis produïts al sistema
educatiu i al funcionament dels centres docents requereixen revisar el model de
la professió docent:
“La actividad de los centros
docentes recae, en última instancia, en el profesorado que en ellos trabaja.
Conseguir que todos los jóvenes desarrollen al máximo sus capacidades, en un
marco de calidad y equidad, convertir los objetivos generales en logros
concretos, adaptar el currículo y la acción educativa a las circunstancias
específicas en que los centros se desenvuelven, conseguir que los padres y las
madres se impliquen en la educación de sus hijos, no es posible sin un
profesorado comprometido en su tarea. Por una parte, los cambios que se han producido
en el sistema educativo y en el funcionamiento de los centros docentes obligan
a revisar el modelo de la formación inicial del profesorado y adecuarlo al
entorno europeo. Por otra parte, el desarrollo profesional exige un compromiso
por parte de las Administraciones educativas por la formación continua del
profesorado ligada a la práctica educativa. Y todo ello resulta imposible sin
el necesario reconocimiento social de la función que los profesores desempeñan
y de la tarea que desarrollan.
(...)
El protagonismo que debe adquirir
el profesorado se desarrolla en el título III de la Ley. En él se presta una
atención prioritaria a su formación inicial y permanente, cuya reforma debe
llevarse a cabo en los próximos años, en el contexto del nuevo espacio europeo
de educación superior y con el fin de dar respuesta a las necesidades y a las nuevas
demandas que recibe el sistema educativo. La formación inicial debe incluir,
además de la adecuada preparación científica, una formación pedagógica y didáctica
que se completará con la tutoría y asesoramiento a los nuevos profesores por
parte de compañeros experimentados. Por otra parte, el título aborda la mejora
de las condiciones en que el profesorado realiza su trabajo, así como el
reconocimiento, apoyo y valoración social de la función docente.
(...)
Una parte importante de las disposiciones
adicionales tiene que ver con el personal docente, estableciéndose las bases
del régimen estatutario de la función pública docente, las funciones de los
cuerpos docentes, los requisitos de ingreso y acceso a los respectivos cuerpos,
la carrera docente y el desempeño de la función inspectora”.
En canvi, com ja hem vist, el preàmbul
de la LOMLOE evita pronunciar-se sobre el professorat, que continua sent l’assignatura
pendent del legislador estatal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada