En el post anterior us vaig incloure uns quadres sobre el contingut dels diferents instruments del centre públic, classificats en funció dels diferents àmbits de l’autonomia (pedagògica, organitzativa i de gestió).
Avui us proposo un exercici comparatiu diferent, però complementari de l’anterior amb els àmbits de l’autonomia del centre públic: una comparació dels diferents components de l’autonomia de gestió tal com queden recollits en els tres instruments fonamentals (el projecte educatiu, les normes d’organització i funcionament i el projecte de direcció). Hi he afegit algunes de les principals funcions del director i de l’equip directiu en matèria de gestió del centre, ja que “el director o directora és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre públic” (art. 142.1 LEC) i “respon del funcionament del centre i del grau d’assoliment dels objectius del projecte educatiu, d’acord amb el projecte de direcció, i ret comptes davant el consell escolar i l’Administració educativa” (art. 147.7 LEC).
Descarregeu-vos el document
dimarts, 29 de març del 2011
dimecres, 23 de març del 2011
Àmbits d’autonomia i instruments educatius dels centres públics
L’exercici de l’autonomia dels centres es concreta, en els diferents àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials (art. 90.1 LEC), per mitjà dels diferents instruments i documents educatius que estic analitzant des de fa ja unes quantes setmanes. Així, en l’exercici de l’autonomia dels centres, els òrgans de govern de cada centre “poden fixar objectius addicionals i definir les estratègies per a assolir-los, organitzar el centre, determinar els recursos que necessita i definir els procediments per a aplicar el projecte educatiu” (art. 90.2 LEC).
D’acord amb les previsions de la Llei d’educació, el director o directora del centre públic té responsabilitats en els tres àmbits de l’autonomia: “és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre, n’exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal” (art. 142.1 LEC). I, consegüentment, les seves funcions es poden agrupar segons els àmbits de l’autonomia del centre, classificant-les en “funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió (art. 142.3 LEC).
La majoria dels instruments d’autonomia dels centres intervenen també, igual que el director del centre públic, en els tres àmbits de l’autonomia, tant en l’àmbit pedagògic com en l’organitzatiu i en el de gestió del centre, si bé és evident que uns tenen més incidència en un àmbit que en un altre, com és fàcil de deduir a partir dels quadres següents, en què us proposo avui una classificació del contingut dels diferents instruments de l’autonomia del centre públic, segons els diferents àmbits d’autonomia.
Deixo per a una altra ocasió la possibilitat de completar aquests quadres amb les competències i responsabilitats del director i de l’equip directiu, perquè pugueu comprovar el major pes que aquests òrgans de direcció tenen en la gestió del centre públic.
Descarregeu-vos el document
D’acord amb les previsions de la Llei d’educació, el director o directora del centre públic té responsabilitats en els tres àmbits de l’autonomia: “és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre, n’exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal” (art. 142.1 LEC). I, consegüentment, les seves funcions es poden agrupar segons els àmbits de l’autonomia del centre, classificant-les en “funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió (art. 142.3 LEC).
La majoria dels instruments d’autonomia dels centres intervenen també, igual que el director del centre públic, en els tres àmbits de l’autonomia, tant en l’àmbit pedagògic com en l’organitzatiu i en el de gestió del centre, si bé és evident que uns tenen més incidència en un àmbit que en un altre, com és fàcil de deduir a partir dels quadres següents, en què us proposo avui una classificació del contingut dels diferents instruments de l’autonomia del centre públic, segons els diferents àmbits d’autonomia.
Deixo per a una altra ocasió la possibilitat de completar aquests quadres amb les competències i responsabilitats del director i de l’equip directiu, perquè pugueu comprovar el major pes que aquests òrgans de direcció tenen en la gestió del centre públic.
Descarregeu-vos el document
dilluns, 14 de març del 2011
Estructura de les normes d’organització i funcionament del centre
Les disposicions transitòries primera i segona del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, estableixen el següent calendari d’actualització de les normes d’organització i funcionament:
1) En el termini d’un any des de l’entrada en vigor del D_aut, els centres han d’haver adaptat a la nova normativa la part de les normes d’organització i funcionament que es refereixen a les mesures de promoció de la convivència, a les mesures correctores i sancionadores i a les garanties i procediment en la correcció de faltes greument perjudicials per a la convivència (articles 23, 24 i 25 del D_aut).
2) En el termini de quatre anys des de l’entrada en vigor del D_aut, els centres han d’haver adaptat a les previsions del Decret la resta de les seves normes d’organització i funcionament.
3) En aquest mateix termini de quatre anys, els centres públics actualment en funcionament han d’adaptar gradualment la seva estructura organitzativa a les previsions del D_aut, d’acord amb el seu projecte educatiu i les concrecions del projecte de direcció. Els centres públics que entrin en funcionament a partir de l’entrada en vigor del D_aut s’han d’organitzar segons el que fixa el D_aut.
La complexitat de les normes d’organització i funcionament del centre, tal com han estat dissenyades al D_aut, han aconsellat al Govern establir un període de temps molt ampli perquè els centres vagin adaptant gradualment les seves normes actuals a les noves previsions del D_aut. En relació amb aquest tema, estic segur que us poden ser útils els següents esquemes sobre les NOFC que he utilitzat en el curs que imparteixo aquestes setmanes i que intenta resumir el contingut i l’estructura de les normes d’organització, tal com les ha establert el D_aut:
1) Estructura organitzativa del centre (criteris organitzatius, criteris i mecanismes pedagògics, procediments organitzatius i altres elements organitzatius);
2) Participació de la comunitat escolar en la vida del centre
3) Normes de convivència
4) Aspectes opcionals de l’organització del centre
Però veieu, amb més detall, els següents quadres:
Descarregeu-vos el document
1) En el termini d’un any des de l’entrada en vigor del D_aut, els centres han d’haver adaptat a la nova normativa la part de les normes d’organització i funcionament que es refereixen a les mesures de promoció de la convivència, a les mesures correctores i sancionadores i a les garanties i procediment en la correcció de faltes greument perjudicials per a la convivència (articles 23, 24 i 25 del D_aut).
2) En el termini de quatre anys des de l’entrada en vigor del D_aut, els centres han d’haver adaptat a les previsions del Decret la resta de les seves normes d’organització i funcionament.
3) En aquest mateix termini de quatre anys, els centres públics actualment en funcionament han d’adaptar gradualment la seva estructura organitzativa a les previsions del D_aut, d’acord amb el seu projecte educatiu i les concrecions del projecte de direcció. Els centres públics que entrin en funcionament a partir de l’entrada en vigor del D_aut s’han d’organitzar segons el que fixa el D_aut.
La complexitat de les normes d’organització i funcionament del centre, tal com han estat dissenyades al D_aut, han aconsellat al Govern establir un període de temps molt ampli perquè els centres vagin adaptant gradualment les seves normes actuals a les noves previsions del D_aut. En relació amb aquest tema, estic segur que us poden ser útils els següents esquemes sobre les NOFC que he utilitzat en el curs que imparteixo aquestes setmanes i que intenta resumir el contingut i l’estructura de les normes d’organització, tal com les ha establert el D_aut:
1) Estructura organitzativa del centre (criteris organitzatius, criteris i mecanismes pedagògics, procediments organitzatius i altres elements organitzatius);
2) Participació de la comunitat escolar en la vida del centre
3) Normes de convivència
4) Aspectes opcionals de l’organització del centre
Però veieu, amb més detall, els següents quadres:
Descarregeu-vos el document
dimarts, 8 de març del 2011
Procediments d’elaboració dels instruments d’autonomia
Des de l’aprovació del Decret 102/2010, de l’autonomia dels centres educatius, les notes més visitades d’aquest blog són, precisament, les relacionades amb els instruments que intervenen en l’organització autònoma del centre educatiu: “El projecte educatiu (1)” [903 visites], “El projecte educatiu (2)” [855], “El contingut de les normes d’organització i funcionament del centre” [500], “Novetats del decret de la direcció dels centres públics” [280], “La gestió del personal docent en els centres públics” [165], “El projecte de direcció” [163], “La direcció i l’autonomia dels centres públics en la gestió del personal” [145] i “El projecte de direcció aprovat” [47].
Avui us presento uns esquemes que sintetitzen els diferents procediments d’elaboració i modificació dels instruments que intervenen en l’autonomia dels centres educatius, que podeu aprofitar —sobretot els directors i altres responsables dels centres— quan reviseu els actuals projectes i documents educatius dels centres públics i concertats, una vegada decidiu adaptar-los als nous requeriments de la LEC i de la normativa que la desplega. Així, aprofito una part del material que he preparat aquests darrers dies per al curs de formació sobre l’autonomia i la direcció dels centres. Estic convençut que us pot ser molt útil en la vostra feina de gestió al centre.
Descarregeu-vos el document
Avui us presento uns esquemes que sintetitzen els diferents procediments d’elaboració i modificació dels instruments que intervenen en l’autonomia dels centres educatius, que podeu aprofitar —sobretot els directors i altres responsables dels centres— quan reviseu els actuals projectes i documents educatius dels centres públics i concertats, una vegada decidiu adaptar-los als nous requeriments de la LEC i de la normativa que la desplega. Així, aprofito una part del material que he preparat aquests darrers dies per al curs de formació sobre l’autonomia i la direcció dels centres. Estic convençut que us pot ser molt útil en la vostra feina de gestió al centre.
Descarregeu-vos el document
dimarts, 1 de març del 2011
El projecte de direcció aprovat
[art. 142.3 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació]
La setmana passada vaig començar a impartir un curs de formació sobre l’autonomia i la direcció dels centres educatius, segons ja us havia anunciat fa molts mesos en escriure el primer post del "Lèxic d’autonomia". Ara bé, com que la preparació del curs de formació m’ha ocupat tot el temps lliure aquests dies, aprofitaré una part del material que he recollit sobre l’autonomia del centre per comentar-vos, als lectors del blog, alguns dels aspectes que he comentat als assistents al curs sobre la importància del projecte de direcció a la LEC.
El projecte de direcció "aprovat": instrument central en l’autonomia dels centres a la LEC
És evident el canvi que ha sofert el projecte de direcció tal com està regulat a la LOE, i com ha quedat a la LEC. A la LOE es dissenya un projecte de direcció com un dels requisits que han de reunir els candidats a la direcció del centre públic, i en el qual només s’inclouen "propostes" programàtiques del futur director, com "entre altres, els objectius, les línies d’actuació i la seva avaluació" (art. 134.1.d LOE). Aquest projecte és valorat per la comissió en el procés de selecció del director, a més d’altres "mèrits acadèmics i professionals acreditats pels aspirants" (art. 135.4 LOE). I una vegada nomenat com a director la persona candidata seleccionada per la comissió, el projecte de direcció de la LOE no torna a aparèixer en cap altre moment, ja que no se li atribueixen efectes posteriors al nomenament del candidat seleccionat i no s’esmenta en cap altre precepte.
En canvi, a la LEC el projecte de direcció que "han de presentar els candidats a la direcció en formalitzar la candidatura" (art. 144.1) es converteix en un instrument de l’autonomia del centre, ja que "una vegada nomenat el director o directora, la implementació del projecte de direcció orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre" (art. 144.4) i, en definitiva, els membres de l’equip directiu, i no només el director, "són responsables de la gestió del projecte de direcció" (147.3).
El paper central d’aquest projecte del director nomenat no pot provocar cap dubte: després que el projecte de direcció intervingui en el procés de selecció del director com a proposta que formula el candidat, el projecte de direcció esdevé un document "aprovat" (i que produeix efectes en l’exercici de l’autonomia del centre) com qualsevol document dels que formen part del projecte educatiu. En aquest sentit, la LEC esmenta "el projecte de direcció aprovat" al costat del projecte educatiu del centre i de l’ordenament jurídic vigent, quan defineix el marc en què el director exerceix les seves funcions (art. 142.3 LEC).
Novetats de l’autonomia dels centres a la LEC en relació amb la LOE
Si busquem les diferències més evidents entre els instruments de l’autonomia dels centres educatius tal com els ha definit la LOE i la seva translació a la LEC, podem constatar, sense gaire esforç, que quasi tots els instruments de l’autonomia del centre apareixen esmentats a la LOE (explícitament, o sota una denominació genèrica, a la que la LEC a vegades posa nom). Sense ànim de ser exhaustiu, es poden assenyalar les coincidències següents:
— les normes de convivència (= "pla de convivència", art. 121.2 LOE),
— la carta de compromís educatiu (= "compromisos educatius entre les famílies i el centre", art. 121.5 LOE),
— el projecte educatiu (= art. 121 LOE, entre altres),
— el projecte lingüístic (no amb aquesta denominació específica, però la normativa estatal estableix altres projectes del centre, art. 125 i 127.a),
— les normes d’organització i funcionament del centre (= art. 124 LOE),
— l’estructura organitzativa pròpia (novetat legal de la LEC, que preveu que sigui el centre qui determina l’estructura organitzativa d’òrgans de direcció i de coordinació),
— els criteris d’organització pedagògica (= art. 121 LOE),
— la programació general anual (= art. 125 LOE),
— el projecte de direcció (= art. 135.4 LOE, però la LEC manté actiu el projecte de direcció aprovat al llarg del mandat del director, en encarregar a l’equip directiu la tasca d’aplicar el projecte educatiu mitjançant la gestió del projecte de direcció),
— el caràcter propi (= art. 121.6 LOE, que només es refereix als centres privats. La LEC, en canvi, atribueix un caràcter propi als centres públics, la definició del qual s’inclou en la mateixa Llei, a l’article 93.2, quan defineix "l’escola pública catalana com a inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat"),
— finalment, els acords de coresponsabilitat i el contracte programa dels centres públics i concertats (no apareixen esmentats explícitament a la LOE, però l’art. 122.2 preveu la mateixa idea).
D’aquesta anàlisi comparativa dels instruments de l’autonomia del centre públic es poden concloure les següents novetats de la LEC en relació amb la situació de la LOE:
(1) — el projecte educatiu del centre públic es concreta i s’aplica per mitjà del projecte de direcció "aprovat";
(2) — el projecte de direcció passa de ser un programa del candidat que intervé només en el procés de selecció, a un instrument de gestió del centre i a un complement necessari i essencial del projecte educatiu. És un document que "s’aprova" quan resulta nomenat el candidat seleccionat per la comissió;
(3) — el projecte educatiu inclou una estructura organitzativa pròpia, que permet adaptar els òrgans de direcció i de coordinació a les previsions del projecte educatiu;
(4) — l’equip directiu és el responsable de la gestió del projecte de direcció, i per tant, de l’aplicació del projecte educatiu;
(5) — el director del centre, autor del projecte de direcció, nomena tots els responsables del centre i és el màxim responsable de la gestió del centre.
Per tant, entre les novetats de la LEC, el projecte de direcció passa de ser només un programa electoral del director seleccionat a un instrument de gestió del centre al llarg del seu mandat, incorporant-se en definitiva al projecte educatiu, una vegada aprovat.
Projecte de direcció dels directors nomenats amb caràcter extraordinari
La importància del projecte de direcció en l’organització de tots els centres públics es pot deduir del fet que la LEC preveu que sigui un document necessari quan no hi ha hagut procediment selectiu del director, és a dir, quan s’hagi nomenat un director amb caràcter extraordinari, "en absència de candidats, o si no se n’ha seleccionat cap, el Departament nomena director o directora, amb caràcter extraordinari […], un funcionari o funcionària docent, que, en el termini que sigui determinat per reglament, ha de presentar el seu projecte de direcció" (art. 143.4 LEC). I, per tant, el director nomenat amb caràcter extraordinari ha de presentar el seu projecte de direcció amb posterioritat al nomenament, atès que, com que no s’ha produït el procediment selectiu, cap comissió de selecció no ha pogut valorar el projecte.
Ni la LEC ni el Decret de direccions precisa davant de quin òrgan el director extraordinari ha de presentar la seva proposta de projecte de projecte de direcció perquè sigui aprovada, però hem d’entendre que s’haurà de presentar davant el consell escolar, que és l’òrgan responsable d’aprovar el projecte educatiu.
El projecte de gestió de la LOE
A la LOE es relaciona l’autonomia dels centres educatius amb "l’aprovació i execució d’un projecte educatiu i un projecte de gestió" (art. 120.2), que en el cas dels centres públics, "han d’expressar l’ordenació i la utilització dels seus recursos, tant materials com humans, a través de l’elaboració del seu projecte de gestió, en els termes que regulin les administracions educatives" (art. 123.4 LOE, precepte que no és bàsic).
La LEC no ha incorporat a la regulació de l’autonomia dels centres educatius cap referència a aquest "projecte de gestió" de l’ordenació i la utilització dels recursos materials i humans, si bé la gestió dels centres públics s’atribueix a la responsabilitat de la direcció de cada centre (art. 99.1 LEC) i l’àmbit de l’autonomia de gestió abasta la gestió de tot el personal, l’adquisició i la contractació de béns i serveis, la distribució i l’ús dels recursos econòmics, el manteniment i el millorament de les instal·lacions i l’obtenció de recursos econòmics i materials addicionals (art. 99.1), sense esmentar cap altre projecte de gestió que no sigui el projecte educatiu i el projecte de direcció.
El projecte de direcció com a concreció del projecte educatiu del centre
Com ja vaig analitzar en el post publicat el proppassat 16 de febrer, dedicat al projecte de direcció, quasi tots els continguts del projecte de direcció estan referits a l’aplicació del projecte educatiu al llarg del mandat. Així, el projecte de direcció:
— ha d’establir les línies d’actuació prioritàries (D_dir, 24.1) i ha de preveure actuacions d’aplicació del projecte educatiu (D_dir, 25.1);
— ha d’incloure la precisió d’objectius a assolir en l’àmbit pedagògic (D_dir, 25.2) i ha de concretar tots els plantejaments educatius que tingui incorporats el projecte educatiu (D_dir, 6.c);
— concreta les necessitats derivades del projecte educatiu (LEC, 102.2);
— concreta els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu (D_aut, 20.1 i D_dir, 25.1), i en concret l’estructura organitzativa (LEC, 144.1 i D_dir, 23.1);
— precisa els indicadors explícits per a l’avaluació del mandat d’acord amb els indicadors de progrés establerts en el projecte educatiu (LEC, 144.3, D_aut, 31.2 i D_dir, 23.1);
— incorpora els elements pertinents per a l’aprofundiment en l’exercici del lideratge distribuït (D_dir, 25.5);
— finalment, el projecte de direcció també pot "formular propostes en relació amb l’adaptació o modificació, total o parcial, del projecte educatiu" (D_dir, 24.1).
Per tant, el projecte de direcció va lligat, necessàriament, al projecte educatiu vigent i al mandat del director. Quan s’arriba al final de cada període de mandat del director, la renovació de les direccions es condiciona, fins a un màxim de quatre períodes, a l’obtenció "d’una avaluació positiva en l’exercici de llur funció" (art. 143.5 LEC) i a la presentació "abans de fer-se’n efectiva la renovació, de l’actualització del seu projecte de direcció" (D_dir, 21.1).
En l’actualització del projecte de direcció, pel que fa a la renovació del mandat s’han de tenir en compte "les actualitzacions de tots els aspectes del projecte de direcció inicial que es considerin pertinents, sens perjudici de la possibilitat d’introduir-ne de nous, amb els indicadors corresponents" (D_dir, 26.1).
Blindatge del contingut del projecte de direcció aprovat
A diferència del que succeeix amb el projecte educatiu, que s’ha de posar a disposició de l’Administració educativa, la qual "n’ha de requerir la modificació en cas que no s’ajusti a l’ordenament" (art. 94.2 LEC), no he trobat cap referència semblant en relació amb el projecte de direcció, ja que una vegada aprovat no està prevista cap revisió per part de l’Administració educativa. Podríem pensar, per tant, que el projecte de direcció resulta immodificable al llarg del mandat, encara que això seria difícil de justificar: en la mesura que es modifiquin els documents que formen part del projecte educatiu, pel procediment legalment establert, s’hauran d’adaptar també les previsions del projecte de direcció, que en cap moment no pot contradir el contingut del projecte educatiu vigent en cada moment.
El Decret de direccions fixa que "el projecte de direcció es concreta cada curs, mitjançant les programacions generals anuals, que han de permetre assolir els objectius formulats en el projecte" (D_dir, 24.2) i el que no es pot produir són contradiccions entre els "aspectes relatius a l’organització i el funcionament del centre, inclosos els projectes, el currículum, les normes, i tots els plans d’actuació acordats i aprovats" (art. 125 LOE), tant si estan inclosos en el projecte educatiu, en el projecte de direcció o en la programació general anual.
La setmana passada vaig començar a impartir un curs de formació sobre l’autonomia i la direcció dels centres educatius, segons ja us havia anunciat fa molts mesos en escriure el primer post del "Lèxic d’autonomia". Ara bé, com que la preparació del curs de formació m’ha ocupat tot el temps lliure aquests dies, aprofitaré una part del material que he recollit sobre l’autonomia del centre per comentar-vos, als lectors del blog, alguns dels aspectes que he comentat als assistents al curs sobre la importància del projecte de direcció a la LEC.
El projecte de direcció "aprovat": instrument central en l’autonomia dels centres a la LEC
És evident el canvi que ha sofert el projecte de direcció tal com està regulat a la LOE, i com ha quedat a la LEC. A la LOE es dissenya un projecte de direcció com un dels requisits que han de reunir els candidats a la direcció del centre públic, i en el qual només s’inclouen "propostes" programàtiques del futur director, com "entre altres, els objectius, les línies d’actuació i la seva avaluació" (art. 134.1.d LOE). Aquest projecte és valorat per la comissió en el procés de selecció del director, a més d’altres "mèrits acadèmics i professionals acreditats pels aspirants" (art. 135.4 LOE). I una vegada nomenat com a director la persona candidata seleccionada per la comissió, el projecte de direcció de la LOE no torna a aparèixer en cap altre moment, ja que no se li atribueixen efectes posteriors al nomenament del candidat seleccionat i no s’esmenta en cap altre precepte.
En canvi, a la LEC el projecte de direcció que "han de presentar els candidats a la direcció en formalitzar la candidatura" (art. 144.1) es converteix en un instrument de l’autonomia del centre, ja que "una vegada nomenat el director o directora, la implementació del projecte de direcció orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre" (art. 144.4) i, en definitiva, els membres de l’equip directiu, i no només el director, "són responsables de la gestió del projecte de direcció" (147.3).
El paper central d’aquest projecte del director nomenat no pot provocar cap dubte: després que el projecte de direcció intervingui en el procés de selecció del director com a proposta que formula el candidat, el projecte de direcció esdevé un document "aprovat" (i que produeix efectes en l’exercici de l’autonomia del centre) com qualsevol document dels que formen part del projecte educatiu. En aquest sentit, la LEC esmenta "el projecte de direcció aprovat" al costat del projecte educatiu del centre i de l’ordenament jurídic vigent, quan defineix el marc en què el director exerceix les seves funcions (art. 142.3 LEC).
Novetats de l’autonomia dels centres a la LEC en relació amb la LOE
Si busquem les diferències més evidents entre els instruments de l’autonomia dels centres educatius tal com els ha definit la LOE i la seva translació a la LEC, podem constatar, sense gaire esforç, que quasi tots els instruments de l’autonomia del centre apareixen esmentats a la LOE (explícitament, o sota una denominació genèrica, a la que la LEC a vegades posa nom). Sense ànim de ser exhaustiu, es poden assenyalar les coincidències següents:
— les normes de convivència (= "pla de convivència", art. 121.2 LOE),
— la carta de compromís educatiu (= "compromisos educatius entre les famílies i el centre", art. 121.5 LOE),
— el projecte educatiu (= art. 121 LOE, entre altres),
— el projecte lingüístic (no amb aquesta denominació específica, però la normativa estatal estableix altres projectes del centre, art. 125 i 127.a),
— les normes d’organització i funcionament del centre (= art. 124 LOE),
— l’estructura organitzativa pròpia (novetat legal de la LEC, que preveu que sigui el centre qui determina l’estructura organitzativa d’òrgans de direcció i de coordinació),
— els criteris d’organització pedagògica (= art. 121 LOE),
— la programació general anual (= art. 125 LOE),
— el projecte de direcció (= art. 135.4 LOE, però la LEC manté actiu el projecte de direcció aprovat al llarg del mandat del director, en encarregar a l’equip directiu la tasca d’aplicar el projecte educatiu mitjançant la gestió del projecte de direcció),
— el caràcter propi (= art. 121.6 LOE, que només es refereix als centres privats. La LEC, en canvi, atribueix un caràcter propi als centres públics, la definició del qual s’inclou en la mateixa Llei, a l’article 93.2, quan defineix "l’escola pública catalana com a inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat"),
— finalment, els acords de coresponsabilitat i el contracte programa dels centres públics i concertats (no apareixen esmentats explícitament a la LOE, però l’art. 122.2 preveu la mateixa idea).
D’aquesta anàlisi comparativa dels instruments de l’autonomia del centre públic es poden concloure les següents novetats de la LEC en relació amb la situació de la LOE:
(1) — el projecte educatiu del centre públic es concreta i s’aplica per mitjà del projecte de direcció "aprovat";
(2) — el projecte de direcció passa de ser un programa del candidat que intervé només en el procés de selecció, a un instrument de gestió del centre i a un complement necessari i essencial del projecte educatiu. És un document que "s’aprova" quan resulta nomenat el candidat seleccionat per la comissió;
(3) — el projecte educatiu inclou una estructura organitzativa pròpia, que permet adaptar els òrgans de direcció i de coordinació a les previsions del projecte educatiu;
(4) — l’equip directiu és el responsable de la gestió del projecte de direcció, i per tant, de l’aplicació del projecte educatiu;
(5) — el director del centre, autor del projecte de direcció, nomena tots els responsables del centre i és el màxim responsable de la gestió del centre.
Per tant, entre les novetats de la LEC, el projecte de direcció passa de ser només un programa electoral del director seleccionat a un instrument de gestió del centre al llarg del seu mandat, incorporant-se en definitiva al projecte educatiu, una vegada aprovat.
Projecte de direcció dels directors nomenats amb caràcter extraordinari
La importància del projecte de direcció en l’organització de tots els centres públics es pot deduir del fet que la LEC preveu que sigui un document necessari quan no hi ha hagut procediment selectiu del director, és a dir, quan s’hagi nomenat un director amb caràcter extraordinari, "en absència de candidats, o si no se n’ha seleccionat cap, el Departament nomena director o directora, amb caràcter extraordinari […], un funcionari o funcionària docent, que, en el termini que sigui determinat per reglament, ha de presentar el seu projecte de direcció" (art. 143.4 LEC). I, per tant, el director nomenat amb caràcter extraordinari ha de presentar el seu projecte de direcció amb posterioritat al nomenament, atès que, com que no s’ha produït el procediment selectiu, cap comissió de selecció no ha pogut valorar el projecte.
Ni la LEC ni el Decret de direccions precisa davant de quin òrgan el director extraordinari ha de presentar la seva proposta de projecte de projecte de direcció perquè sigui aprovada, però hem d’entendre que s’haurà de presentar davant el consell escolar, que és l’òrgan responsable d’aprovar el projecte educatiu.
El projecte de gestió de la LOE
A la LOE es relaciona l’autonomia dels centres educatius amb "l’aprovació i execució d’un projecte educatiu i un projecte de gestió" (art. 120.2), que en el cas dels centres públics, "han d’expressar l’ordenació i la utilització dels seus recursos, tant materials com humans, a través de l’elaboració del seu projecte de gestió, en els termes que regulin les administracions educatives" (art. 123.4 LOE, precepte que no és bàsic).
La LEC no ha incorporat a la regulació de l’autonomia dels centres educatius cap referència a aquest "projecte de gestió" de l’ordenació i la utilització dels recursos materials i humans, si bé la gestió dels centres públics s’atribueix a la responsabilitat de la direcció de cada centre (art. 99.1 LEC) i l’àmbit de l’autonomia de gestió abasta la gestió de tot el personal, l’adquisició i la contractació de béns i serveis, la distribució i l’ús dels recursos econòmics, el manteniment i el millorament de les instal·lacions i l’obtenció de recursos econòmics i materials addicionals (art. 99.1), sense esmentar cap altre projecte de gestió que no sigui el projecte educatiu i el projecte de direcció.
El projecte de direcció com a concreció del projecte educatiu del centre
Com ja vaig analitzar en el post publicat el proppassat 16 de febrer, dedicat al projecte de direcció, quasi tots els continguts del projecte de direcció estan referits a l’aplicació del projecte educatiu al llarg del mandat. Així, el projecte de direcció:
— ha d’establir les línies d’actuació prioritàries (D_dir, 24.1) i ha de preveure actuacions d’aplicació del projecte educatiu (D_dir, 25.1);
— ha d’incloure la precisió d’objectius a assolir en l’àmbit pedagògic (D_dir, 25.2) i ha de concretar tots els plantejaments educatius que tingui incorporats el projecte educatiu (D_dir, 6.c);
— concreta les necessitats derivades del projecte educatiu (LEC, 102.2);
— concreta els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu (D_aut, 20.1 i D_dir, 25.1), i en concret l’estructura organitzativa (LEC, 144.1 i D_dir, 23.1);
— precisa els indicadors explícits per a l’avaluació del mandat d’acord amb els indicadors de progrés establerts en el projecte educatiu (LEC, 144.3, D_aut, 31.2 i D_dir, 23.1);
— incorpora els elements pertinents per a l’aprofundiment en l’exercici del lideratge distribuït (D_dir, 25.5);
— finalment, el projecte de direcció també pot "formular propostes en relació amb l’adaptació o modificació, total o parcial, del projecte educatiu" (D_dir, 24.1).
Per tant, el projecte de direcció va lligat, necessàriament, al projecte educatiu vigent i al mandat del director. Quan s’arriba al final de cada període de mandat del director, la renovació de les direccions es condiciona, fins a un màxim de quatre períodes, a l’obtenció "d’una avaluació positiva en l’exercici de llur funció" (art. 143.5 LEC) i a la presentació "abans de fer-se’n efectiva la renovació, de l’actualització del seu projecte de direcció" (D_dir, 21.1).
En l’actualització del projecte de direcció, pel que fa a la renovació del mandat s’han de tenir en compte "les actualitzacions de tots els aspectes del projecte de direcció inicial que es considerin pertinents, sens perjudici de la possibilitat d’introduir-ne de nous, amb els indicadors corresponents" (D_dir, 26.1).
Blindatge del contingut del projecte de direcció aprovat
A diferència del que succeeix amb el projecte educatiu, que s’ha de posar a disposició de l’Administració educativa, la qual "n’ha de requerir la modificació en cas que no s’ajusti a l’ordenament" (art. 94.2 LEC), no he trobat cap referència semblant en relació amb el projecte de direcció, ja que una vegada aprovat no està prevista cap revisió per part de l’Administració educativa. Podríem pensar, per tant, que el projecte de direcció resulta immodificable al llarg del mandat, encara que això seria difícil de justificar: en la mesura que es modifiquin els documents que formen part del projecte educatiu, pel procediment legalment establert, s’hauran d’adaptar també les previsions del projecte de direcció, que en cap moment no pot contradir el contingut del projecte educatiu vigent en cada moment.
El Decret de direccions fixa que "el projecte de direcció es concreta cada curs, mitjançant les programacions generals anuals, que han de permetre assolir els objectius formulats en el projecte" (D_dir, 24.2) i el que no es pot produir són contradiccions entre els "aspectes relatius a l’organització i el funcionament del centre, inclosos els projectes, el currículum, les normes, i tots els plans d’actuació acordats i aprovats" (art. 125 LOE), tant si estan inclosos en el projecte educatiu, en el projecte de direcció o en la programació general anual.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)