La programació general anual del centre

Després de molts mesos d’analitzar en aquest blog els principals instruments educatius en què es desenvolupa l’autonomia dels centres, m’adono que encara no he dedicat cap nota a la programació general anual del centre (PGAC), que és, sens dubte, el document més proper al dia a dia de totes les activitats que desenvolupen els centres.

D’entrada, sorprèn que la programació anual del centre no aparegui esmentada en tot el títol VII de la LEC, dedicat a l’autonomia dels centres. Però d’això no es pot deduir que el legislador hagi oblidat aquest instrument educatiu, ja que apareix esmentat en els preceptes que regulen les funcions del director del centre públic (LEC, art. 142.5.h), del claustre del professorat (LEC, art. 146.2.g), el consell escolar del centre públic (LEC, art. 148.3.b) i el consell escolar del centre concertat (LEC, art. 152.2.h).

L’article 125 de la LOE, que no té caràcter bàsic, defineix la PGAC com la planificació anual que “recull tots els aspectes relatius a l’organització i el funcionament del centre, inclosos els projectes, el currículum, les normes, i tots els plans d’actuació acordats i aprovats”.

L’horari escolar es concreta en funció de les previsions de la PGAC


Una de les primeres funcions que compleix la PGAC és concretar l’àmbit temporal de l’horari escolar del centre en l’educació secundària. A diferència del que succeeix en el segon cicle de l’educació infantil i en l’educació primària, en les quals la mateixa llei estableix el límit de mil cinquanta hores cada curs a l’horari escolar, que es pot estendre més enllà de l’horari lectiu, “en la resta d’etapes, l’horari escolar, que conté en tot cas l’horari lectiu, es pot concretar en funció de la programació anual del centre” (LEC, art. 54.4). És a dir, en les etapes de secundària els centres poden delimitar l’horari escolar en la PGAC, sense restriccions de tipus legal.

Els centres públics poden autoritzar a les associacions sense ànim de lucre l’ús de les instal·lacions del centre “més enllà de l’horari escolar” (LEC, art. 39.3). Aquest ús únicament “queda subjecte a les necessitats derivades de la programació de les activitats dels centres” (LOE, DA 15.6). Aquest ús social dels centres públics no ha d’interferir, ni impedir ni dificultar les activitats ordinàries dels centres dins l’horari escolar, que inclou totes les activitats (lectives, extraescolars o complementàries) “aprovades pel consell escolar i previstes a la programació anual del centre” (D_aut, art. 53.2).

Responsables de la PGAC


El director
Correspon al director proposar la programació general anual del centre, coordinar-ne l’aplicació amb la resta de l’equip directiu i retre’n comptes mitjançant la memòria anual (D_dir, art. 8.b).

El director orienta, dirigeix i supervisa les activitats del centre, d’acord amb les previsions de la programació general anual, amb la col·laboració de l’equip directiu (D_dir, art. 6.e) i dirigeix l’aplicació de la programació general anual (LEC, art. 142.5.h i D_aut, 31.3.e) i també dóna suport a l’equip directiu i, si escau, al consell de direcció, en el compliment de la programació general del centre (LEC, art. 142.6.g).

Aquesta direcció de l’aplicació de la programació general anual comporta garantir-ne el compliment (D_aut, art. 31.3.e).


El claustre del professorat
El claustre del professorat formula a l’equip directiu i al consell escolar propostes per a l’elaboració de la programació general anual (LOE, art. 129.a) i també aprova i avalua tots els aspectes educatius dels projectes i de la programació general anual (LOE, art. 129.b).

La LEC atribueix al claustre la funció de programar les activitats educatives del centre (LEC, art. 146,2) que formen part, necessàriament, de la PGAC. A més, el claustre ha de vetllar perquè es compleixi la programació anual del centre i perquè es compleixi el projecte de direcció, així com donar suport a l’equip directiu (D_aut, art. 48.2).

El consell escolar
Correspon al consell escolar dels centres públics aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats (LEC, art. 148.3.b i LOE, art. 127.b), a proposta del claustre del professorat (LOE, art. art.129.a) i sens perjudici de les competències del claustre de professors, en relació amb la planificació i organització docent (LOE, art. 127.b).

El consell escolar també aprova les directrius per a programar activitats escolars complementàries i activitats extraescolars, i n’avalua el desenvolupament (LEC, art. 148.3.j).

A més, li correspon vetllar perquè es compleixin la programació anual del centre i el projecte de direcció, i també donar suport a l’equip directiu (D_aut, 46.1).

El consell escolar dels centres concertats aprova, a proposta del titular del centre, la programació general anual del centre i participa en la supervisió i l’avaluació del desenvolupament d’aquesta programació, en l’àmbit docent i en l’àmbit administratiu, i dels resultats que se n’obtenen (LEC, art. 152.2.h i LODE, art. 57.f).

Contingut de la PGAC


La PGAC és la concreció anual dels continguts del PEC i del PdD en el període del mandat del director (D_auto, art. 10.1 i D_dir, art. 24.1 i 2).

La programació general anual és, en definitiva, la concreció de les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i al funcionament del centre per al curs corresponent, incloses, si escau, les concrecions relatives als projectes, el currículum, les normes i tots els plans d’actuació acordats i aprovats (D_aut, art. 10.1, que recull la definició de la LOE, art. 125).

El projecte educatiu ha d’orientar les successives programacions generals anuals del centre i establir els criteris, indicadors i procediments per a l’avaluació de l’assoliment dels objectius previstos. El resultat d’aquesta avaluació es recull en la memòria anual corresponent (D_aut, art. 10.2).

Són objecte d’avaluació el desenvolupament i els resultats de la programació general anual del centre en l’àmbit docent i en l’àmbit administratiu (LEC, art. 148.3.b i 152.2.h). La PGAC en concreta, per a cada curs escolar, els indicadors d’avaluació corresponents (D_aut, 58.1).

El projecte de direcció ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat de la direcció del centre i es concreta, cada curs, mitjançant les programacions generals anuals, “que han de permetre assolir els objectius formulats en el projecte” (D_dir, art. 24.1 i 2 i D_aut, art. 18.2).

La importància d’aquesta programació anual és tal que, en cas de nomenament del director amb caràcter extraordinari, “el projecte de direcció es pot referir exclusivament a la programació anual d’activitats, en concordança amb el projecte educatiu del centre” (D_dir, art. 23.3), en comptes de referir-se a tot el PEC.

Per tant, el contingut de la PGAC, en el període anual de cada curs escolar, ha d’incloure els aspectes següents:

— (1) La concreció de les prioritats educatives del curs escolar i la proposta d’objectius anuals, en coherència amb el PEC i el projecte de direcció.
— (2) Tots els aspectes relatius a l’organització de les activitats i els serveis que es presten durant tot l’horari escolar, i al funcionament del centre.
— (3) Concrecions relatives
- (a) als projectes del centre,
- (b) al currículum,
- (c) a les normes del centre i
- (d) a tots els plans d’actuació acordats i aprovats.
— (4) L’horari escolar, que inclou l’horari lectiu i les activitats complementàries i extraescolars, aprovades pel consell escolar de centre.
— (5) La concreció dels indicadors d’avaluació, d’acord amb els criteris, indicadors i procediments d’avaluació establerts pel PEC. El resultat de l’avaluació es recull en la memòria anual corresponent.

Garantia d’informar la comunitat escolar sobre la PGAC

La direcció de cada centre públic i la titularitat i la direcció de cada centre privat concertat han de garantir que la comunitat escolar és informada del contingut de la programació general anual i del resultat de la seva avaluació (D_aut, art. 10.3 i LEC, art. 25.1.g).

Procediment d’elaboració de la programació general anual

Per acabar, reprodueixo un quadre sobre el procediment d’elaboració d’aquest instrument educatiu, que ja us vaig incloure en una altra nota mesos enrere:

El director del centre públic, màxim responsable de l’autonomia de gestió

En el post anterior us vaig incloure uns quadres sobre el contingut dels diferents instruments del centre públic, classificats en funció dels diferents àmbits de l’autonomia (pedagògica, organitzativa i de gestió).

Avui us proposo un exercici comparatiu diferent, però complementari de l’anterior amb els àmbits de l’autonomia del centre públic: una comparació dels diferents components de l’autonomia de gestió tal com queden recollits en els tres instruments fonamentals (el projecte educatiu, les normes d’organització i funcionament i el projecte de direcció). Hi he afegit algunes de les principals funcions del director i de l’equip directiu en matèria de gestió del centre, ja que “el director o directora és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre públic” (art. 142.1 LEC) i “respon del funcionament del centre i del grau d’assoliment dels objectius del projecte educatiu, d’acord amb el projecte de direcció, i ret comptes davant el consell escolar i l’Administració educativa” (art. 147.7 LEC).

Descarregeu-vos el document

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (4)

Àmbits d’autonomia dels centres

1. Àmbit. Els centres educatius disposen d’autonomia en els àmbits (=“espais”) pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials (LEC, 90.1 i D_aut, 2.1).

2. Autonomia pedagògica. Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya exerceixen l’autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació (LEC, 97.1). L’autonomia pedagògica permet als centres determinar en el projecte educatiu concrecions del currículum i mesures organitzatives associades (D_aut, 14).

3. Responsables de l’autonomia pedagògica. Correspon a la direcció de cada centre públic impulsar i liderar l’exercici de l’autonomia pedagògica. En els centres concertats, correspon al titular o la titular de cada centre impulsar l’exercici de l’autonomia pedagògica i al director o directora liderar-lo (LEC, 97.2).

4. Autonomia organitzativa. Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya exerceixen l’autonomia organitzativa per mitjà d’una estructura organitzativa pròpia i de les normes d’organització i funcionament (LEC, 98.1 i D_aut, 18). En l’exercici de l’autonomia organitzativa, els centres públics poden establir òrgans unipersonals addicionals, als quals poden assignar responsabilitats específiques (LEC, 101.1).

Llegir +

5. Responsables de l’autonomia organitzativa. En els centres públics, correspon al consell escolar aprovar les normes d’organització i funcionament (LEC, 148.3.d) i a la direcció de cada centre, d’acord amb les competències dels òrgans de govern, impulsar i adoptar mesures per a millorar l’estructura organitzativa del centre, en el marc de les disposicions reglamentàries aplicables (LEC, 98.3).

En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre, havent escoltat el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre l’estructura organitzativa del centre, i correspon al consell escolar, a proposta del titular o la titular del centre, aprovar les normes d’organització i funcionament (LEC, 98.4).

6. Autonomia de gestió. La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l’autonomia comprèn la gestió de tot el personal, l’adquisició i la contractació de béns i serveis, la distribució i l’ús dels recursos econòmics del centre, el manteniment de les instal·lacions, i l’obtenció de recursos econòmics i materials addicionals (LEC, 99.1).

La gestió dels centres privats sostinguts amb fons públics correspon a llurs titulars, sense cap altra restricció que les establertes amb caràcter general per la legislació educativa i laboral (LEC 99.3).

7. Avaluació dels àmbits d’autonomia. L’activitat avaluadora es concreta en modalitats d’avaluació interna, o autoavaluació, i en avaluació externa i afecta els àmbits pedagògic, de gestió i d’organització, d’acord amb les especificitats de cada centre (D_aut, 55.2).


Àmbits de les funcions directives dels òrgans dels centres públics

1. Àmbits de presa de decisions. El Decret d’autonomia delimita l’exercici de l’autonomia dels centres educatius i els àmbits de presa de decisions que els comporta (D_aut, preàmbul).

2. Cap d’estudis. Correspon al cap d’estudis exercir les funcions que li delegui o li encarregui la direcció, preferentment en els àmbits curricular, d’organització, coordinació i seguiment de la impartició dels ensenyaments i altres activitats del centre i d’atenció a l’alumnat (D_aut, 32.2).

3. Secretari. Correspon al cap d’estudis exercir les funcions que li delegui o li encarregui la direcció, preferentment en l’àmbit de la gestió econòmica, documental, dels recursos materials i de la conservació i manteniment de les instal•lacions (D_aut, 33.2).

4. Direcció. La Llei d’educació determina les funcions de la direcció dels centres públics i les estén als àmbits de la representació, del lideratge pedagògic i de la comunitat escolar i a l’àmbit de la gestió (D_aut, preàmbul). Aquestes funcions s’exerceixen en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció aprovat (LEC, 142.3).

5. Comissions del consell escolar. Les normes d’organització i funcionament poden establir comissions d’estudi i informació en el si del consell escolar i delimitar els àmbits d’actuació i les funcions que se’ls encomana per tal que formulin aportacions i propostes al plenari del consell (D_aut, 47.1).

6. Comissions del claustre del professorat. Les normes d’organització i funcionament del centre poden establir comissions de treball en el si del claustre del professorat per a l’estudi de temes específics, i determinar-ne l’àmbit d’actuació i les funcions que se’ls encomana per tal que formulin aportacions i propostes al claustre (D_aut, 48.5).


Aplicació

1. Àmbit. La paraula “aplicació” s’utilitza referida a tots els instruments i elements que intervenen en l’autonomia dels centres educatius, en concret:
- del projecte educatiu,
- del projecte de direcció,
- dels criteris d’organització pedagògica,
- de la carta de compromís educatiu,
- de les normes d’organització,
- del pressupost del centre,
- de la normativa,
- dels acords de coresponsabilitat,
- del pla d’actuacions —de l’acord de coresponsabilitat,
- de les normes d’organització i funcionament,
- de les normes d’admissió d’alumnes,
- de mesures per a la promoció de la convivència,
- de mesures correctores i sancionadores,
- de les sancions dels alumnes,
- de pràctiques educatives inclusives,
- de la programació general anual,
- d’estratègies didàctiques pròpies del centre,
- del sistema global d’orientació acadèmica i professional,
- dels programes d’avaluació de centres.

2. Avaluació de l’aplicació. En la mesura que tots aquests instruments donen resultats, també se’n pot avaluar l’aplicació.


Assessorament

1. Àmbit. (Subjectiu) Els centres, el professorat i altres professionals ofereixen assessorament. (Objectiu) S’ofereix assessorament als centres, al professorat, als alumnes i a les famílies.

2. Acció tutorial. Les mares, els pares o els tutors dels alumnes matriculats en un centre tenen dret a rebre informació sobre l’evolució educativa de llurs fills. Amb aquesta finalitat, el Departament ha d’establit els mitjans necessaris perquè els centres, el professorat i altres professionals puguin oferir assessorament i atenció adequada a les famílies, en particular per mitjà de la tutoria (LEC, 25.2; D_aut, 15.2.a).

3. Serveis educatius. Amb relació als alumnes amb necessitats educatives especials, s’ha de garantir, prèviament a llur escolarització, l’avaluació inicial d’aquestes necessitats, l’elaboració d’un pla personalitzat i l’assessorament a cada família directament afectada (LEC, 81.4). El Departament, per mitjà de l’oferta de serveis educatius, ha de proporcionar suport i assessorament presencial i telemàtic als centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya, a llur professorat i a llurs alumnes i famílies (LEC, 86.1; D_aut, 13).

4. Innovació educativa. L’Administració educativa ha de promoure i fomentar l’oferta de serveis d’assessorament, orientació i suport per a la gestió de la innovació en l’àmbit educatiu, amb la participació de professionals dels diversos àmbits econòmics i socials (LEC, 100).

[Vegeu “suport”.]


Assignació

1. Àmbit. La paraula “assignació” s’utilitza depenent de responsabilitats, de funcions, de tasques docents, de docència, dels recursos docents o econòmics (en aquest cas, també apareix com a “assignació pressupostària”), dels complements retributius, i de la jornada especial als funcionaris docents.

2. Plantilles docents. El Govern ha d’establir els criteris d’assignació als centres dels recursos docents i els complements retributius corresponents (LEC, 101.2). Correspon al director del centre públic proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives (LEC, 142.5.f; D_aut, 31.3.d; D_dir, 8.c). L’oferta d’ocupació pública docent inclou les places vacants docents que tenen assignació pressupostària (LEC, 118.2).

3. Organització curricular. Les mesures organitzatives del currículum poden afectar, entre altres aspectes, els criteris d’assignació de docència al professorat (D_aut, 14.2). Les estratègies didàctiques pròpies poden implicar una alteració en l’assignació global de les hores de cada matèria en el conjunt de l’etapa (D_aut, 17.3). Les normes d’organització i funcionament del centre han de fixar els mecanismes i procediments d’assignació dels recursos disponibles per a l’atenció a les necessitats educatives específiques de l’alumnat (D_aut, 22.2).

4. Autonomia de gestió econòmica. Són objecte de la gestió econòmica dels centres, entre altres, les assignacions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat i les procedents d’altres administracions públiques per a atendre despeses derivades de l’activitat dels centres (LEC, 103.2). El Departament d’Educació ha d’establir els criteris per a l’assignació de recursos econòmics a les ZER i a cadascuna de les escoles que les integren (D_aut, DA 15.11).

5. Funcions o responsabilitats. Els inspectors d’educació han d’adequar les actuacions que els corresponen al règim d’autonomia dels centres i a l’assignació de responsabilitats a les seves direccions (LEC, 179.2 i D_aut, 3.2).

6. Claustre del professorat. Correspon al director o directora l’assignació o la delegació de funcions a altres membres del claustre, i la revocació d’aquestes funcions (LEC, 147.6) i assignar responsabilitats específiques als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació i proposar l’assignació dels complements retributius corresponents, tenint en compte els criteris que estableix el Govern i els recursos assignats al centre (D_dir, 10.1.a). També correspon a la direcció l’assignació de la jornada especial als funcionaris docents adscrits al centre, en aplicació de la normativa que estableix el Govern (D_dir, 11.1).

7. Règim disciplinari. Mentre es tramita un expedient disciplinari per faltes greus o molt greus, la direcció del centre pot adoptar mesures organitzatives provisionals, que suposin la reassignació de tasques docents de la persona afectada. En aquests casos, se li assignaran tasques complementàries, concordants amb la seva categoria professional i titulació, en la part de l’horari afectada per les mesures organitzatives provisionals (D_aut, 50.5 i D_dir 12.3).

8. Consell escolar dels centres concertats. Correspon al consell escolar aprovar, a proposta del titular o la titular del centre, el pressupost del centre i el retiment de comptes, referit tant a les assignacions de recursos públics com a les quantitats percebudes (LEC, 152.2.d).

9. Ens locals. Qualsevol atribució de competències nova delegada als ens locals ha d’anar acompanyada de l’assignació de recursos suplementaris necessaris per a finançar-la correctament (LEC, DF 1.1).