L’autonomia del director del centre públic

Als alumnes del primer curs en Direcció de Centres Docents Públics, i especialment al director pedagògic del curs, Carles Mata

Tal com us vaig avançar en el darrer post, avui us faig un resum de la meva intervenció del dissabte 2 de juliol de 2011 en el curs en Direcció de Centres Docents Públics, a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Veureu que vaig intentar fer una síntesi de molt del material que us he facilitat aquest any al blog, referit a l’autonomia del centre educatiu i, en especial, al paper fonamental que hi té la figura del director del centre públic, com a màxim responsable de la gestió del centre i de l’aplicació de l’autonomia en els diferents àmbits (pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos).

Introducció

L’organització de l’autonomia dels centres públics es fonamenta en una estructura complexa, en la qual interactuen els diferents òrgans de govern unipersonals i col•legiats (tant els membres de l’equip directiu i altres òrgans de coordinació com el consell escolar i el claustre de professors) que són els responsables de l’exercici de l’autonomia en els diferents àmbits, i per una altra banda, també hi intervenen els diferents instruments educatius de què es dota cada centre educatiu per impulsar la seva autonomia (sobretot, el projecte educatiu, les normes d’organització i funcionament del centre, la programació general anual i el projecte de direcció, entre altres documents).

Avui intentaré analitzar els nexes que posen en relació els diferents responsables (en especial, la direcció i el seu equip directiu) i els quatre instruments essencials de l’autonomia (que acabo d’esmentar) en l’aplicació dels tres àmbits de l’autonomia. Això ens permetrà entendre millor el funcionament de l’autonomia a partir del disseny de l’estructura dels diferents elements que hi intervenen, i que, com passa amb qualsevol estructura organitzativa, comprèn diferents components (els responsables, els documents educatius en què es concreten les regles, els objectius i els criteris) i les relacions de tota mena que es defineixen entre uns i altres. Sóc conscient de la dificultat del tema que abordo, ja que sempre resulta complicat descriure les estructures d’una organització, precisament perquè es tracta d’una matèria amb un fort contingut abstracte.

En definitiva, repassaré l’estructura que ha teixit la Llei d’educació i el seu desplegament normatiu que permet exercir l’autonomia dels centres públics en el marc de les responsabilitats dels diferents òrgans de govern, de què es dota el centre, i a través dels diferents instruments en què es concreten les regles, els principis i les finalitats que fan possible el desenvolupament de l’autonomia.


L’autonomia del centre i l’autonomia del director

La LEC i els dos decrets que la despleguen, el d’autonomia i el de les direccions, sempre es refereixen a “l’autonomia dels centres educatius”, mai no hi trobem recollida explícitament “l’autonomia del director del centre públic”. Però és evident que el desplegament de l’autonomia dels centres educatius, tal com queda recollida pel capítol II del títol VI de la LEC, sobre els criteris per a l’organització pedagògica dels centres i pel títol VII, de l’autonomia dels centres educatius, no es pot interpretar sense la regulació del capítol I del títol IX, sobre el govern dels centres educatius de titularitat pública, i en especial l’article 142, sobre el director o directora, que és el complement necessari de la regulació de l’autonomia del títol VII.

L’ampliació de les competències del director en extensió —l’article 142 LEC inclou 26 apartats amb diferents competències de les direccions i els decrets d’autonomia i de direccions preveuen 28 competències del director en matèria de gestió del personal del centre— i en intensitat —moltes de les noves competències són decisions o resolucions finals del director en comptes de meres propostes o iniciatives— és conseqüència directa de l’ampliació del marge d’autonomia en l’actuació del director.

La darrera atribució de competències al director, segons l’art. 142.8 LEC, té una amplitud extraordinària: “El director o directora té qualsevol altra funció que li assigni l’ordenament i totes les relatives al govern del centre no assignades a cap altre òrgan”. És a dir, el director té assignada qualsevol competència que la LEC atribueixi “al centre educatiu” i que no estigui assignada explícitament a cap altre òrgan del centre.


L’autonomia com a llibertat d’opció

La LEC no defineix l’autonomia, a part d’incloure-la com un “principi organitzatiu” del centre (art. 2.3.c LEC), però referida al director l’hem d’entendre com una “llibertat d’opció”, que li permet optar entre diverses solucions, totes vàlides, és a dir, l’autonomia del director es converteix en un marge de la discrecionalitat tècnica de la direcció del centre, i també en la capacitat per a decidir i resoldre determinats assumptes que són competència seva.

El director gaudeix d’autonomia en la seva gestió en la mesura en què disposa de possibilitat d’opció en les seves decisions, que li permet actuar amb “arbitri” (que és el contrari d’arbitrarietat) dins un marge, més o menys ampli de discrecionalitat, dins l’àmbit de la decisió o resolució en els diferents àmbits educatius.

Podem definir l’autonomia del centre educatiu d’una manera més propera a l’àmbit de la política, com la potestat que té el centre per a regir-se mitjançant normes i òrgans de govern propis.


Límits de l’autonomia

L’autonomia de cada centre es concreta en els diferents instruments de què es doten els centres educatius. Aquests instruments, a més de constituir la definició de l’autonomia, limiten els diferents òrgans del centre per exercir-la. Així hi trobem, entre altres, els següents límits a l’exercici de l’autonomia:

— Acords del consell escolar del centre
— Acords del claustre de professors
— Normativa (lleis, decrets, ordres)
— Projecte educatiu del centre
— Normes d’organització i funcionament del centre
— Programació general anual
— Projecte de direcció aprovat
— Pressupost del centre
— Carta de compromís educatiu
— Acords de coresponsabilitat


Novetats de la LEC en relació amb els instruments educatius de l’autonomia

La majoria dels instruments educatius en què es fonamenta l’exercici de l’autonomia dels centres estan recollits per la normativa estatal:

— les normes de convivència (LOE, 121.2, “pla de convivència”)
— la carta de compromís educatiu (LOE, 121.5, sense donar-li nom específic)
— el projecte educatiu (LOE, 121)
— el projecte lingüístic (no amb aquest nom, però la LOE preveu projectes, per exemple als art. 125 i 127.a)
— les normes d’organització i funcionament (LOE, 124)
— els criteris de l’organització pedagògica (LOE, 121)
— la programació general anual (LOE, 125)
— els acords de coresponsabilitat i el contracte programa (no amb aquest nom, però l’art. 122.2 LOE preveu la mateixa idea).

D’altra banda, la LEC introdueix les següents novetats importants, que permeten incrementar el grau d’autonomia dels centres educatius públics:

— el projecte educatiu es concreta i s’aplica per mitjà del projecte de direcció, que es converteix en un instrument “aprovat” de l’autonomia del centre — a diferència de la LOE, on només és un requisit dels candidats a la direcció (art. 135.4 LOE)—, que no manté cap virtualitat després del procés de selecció del director;
— les normes d’organització i funcionament inclouen l’estructura organitzativa pròpia del centre, que no apareix a la LOE; el projecte educatiu inclou els criteris de l’estructura organitzativa pròpia;
— l’equip directiu és el responsable de la gestió del projecte de direcció i de l’aplicació del projecte educatiu;
— el director del centre nomena tots els responsables del centre (a diferència de la LOE, en què només proposa el nomenament) i és el màxim responsable de la gestió dels centres educatius públics.


Responsables de l’autonomia dels centres

Els diferents òrgans de govern del centre (director, equip directiu, claustre de professors i consell escolar del centre) intervenen en els tres àmbits de l’autonomia:

Autonomia pedagògica
— El director impulsa i lidera l’exercici de l’autonomia pedagògica i assegura l’aplicació del PEC.
— El claustre de professors aprova i avalua la concreció del currículum i tots els aspectes educatius dels projectes (LOE).
— El consell escolar aprova el projecte educatiu.

Autonomia organitzativa
— El director ha d’establir els elements organitzatius del centre.
— El director dirigeix l’aplicació de les NOFC.
— El director impulsa l’elaboració i l’aprovació de les NOFC i adopta mesures per a millorar l’estructura organitzativa.
— El projecte de direcció ha de concretar l’estructura organitzativa pròpia del centre.
— El consell escolar aprova les NOFC.

Autonomia de gestió (de personal i econòmica)
— L’equip directiu és el responsable de la gestió del projecte de direcció.
— El director és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre (= “gestió del centre”).
— La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre.
— El director dirigeix i gestiona el personal del centre.


Ara bé, el claustre de professors només té competències en els àmbits pedagògic i organitzatiu, no en el de gestió. En canvi, el director i el seu equip directiu, així com el consell escolar, intervenen en tots tres àmbits (pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos), com es dedueix del quadre següent:



Els àmbits i els instruments de l’autonomia

Si comparem el contingut dels diferents instruments educatius en què es concreta l’autonomia dels centres educatius, es pot comprovar que dels quatre instruments principals (PEC, projecte de direcció, NOFC i programació general anual), ningú no està especialitzat en un àmbit únic, sinó que tots quatre comparteixen la definició de cadascun dels àmbits, de manera que podem concloure que l’exercici de l’autonomia, en els diferents àmbits —pedagògic, organitzatiu i de gestió—, és el fruit de l’exercici compartit dels quatre instruments mitjançant un procés complex en el qual intervenen —com hem vist abans—, els diferents responsables i instruments de l’autonomia.

1. L’autonomia pedagògica
Projecte educatiu de centre
— Objectius i criteris educatius
— Prioritats i plantejaments educatius
— Procediments d’inclusió educativa
— Criteris d’atenció a la diversitat
— Concreció i desenvolupament del currículum
— Acció tutorial

Projecte de direcció aprovat
— Precisió dels objectius educatius
— Concreció de necessitats educatives
— Concreció de plantejaments educatius
— Concreció de criteris d’organització pedagògica i curricular

Normes d’organització i funcionament del centre
— Criteris i mecanismes pedagògics
— Concreció de l’organització pedagògica
— Criteris d’organització dels grups
— Criteris de formació d’equips docents
— Mecanismes d’acció tutorial

Programació general anual
— Concreció dels objectius del PEC i del currículum i de tots els plans d’actuació acordats i aprovats


2. L’autonomia organitzativa
Projecte educatiu de centre
— Criteris d’estructura organitzativa pròpia
— Valors i objectius per a l’aprenentatge de la convivència
— Elements organitzatius
— Criteris que han d’orientar les mesures organitzatives

Projecte de direcció aprovat
— Concreció de l’estructura organitzativa
— Concreció dels elements organitzatius del PEC
— Propostes per a la revisió del PEC

Normes d’organització i funcionament del centre
— Estructura organitzativa pròpia
— Competències i composició dels òrgans
— Concreció de les funcions del cap d’estudis
— Encàrrecs de funcions de la direcció
— Procediments
— Normes de convivència

Programació general anual
— Concreció anual de totes les prioritats dels projectes i normes
— Previsió de totes les activitats de l’horari escolar


3. L’autonomia de gestió de recursos
Projecte educatiu de centre
— Indicadors de progrés
— Criteris i procediments d’avaluació
— La direcció proposa requisits o perfils propis d’alguns llocs, adequats a les necessitats educatives del PEC

Projecte de direcció aprovat
— Orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans
— En aplicació del projecte de direcció es constitueix un consell de direcció
— Actuacions d’aplicació del PEC i indicadors per a l’avaluació del mandat

Normes d’organització i funcionament del centre
— Assignació o delegació de funcions de la direcció
— La direcció ha d’impulsar i adoptar mesures per a millorar l’estructura organitzativa
— La direcció dirigeix l’aplicació de les NOFC

Programació general anual
— El claustre i el consell escolar donen suport a l’equip directiu en el compliment de la programació
— El director dirigeix l’aplicació de la programació general anual
— El director dirigeix i supervisa totes les activitats del centre
— El director concreta els indicadors d’avaluació


Tal com es pot deduir del quadre següent, tots tres àmbits d’autonomia es concreten en els quatre instruments que acabem d’analitzar:



Finalment, podem dibuixar visualment les relacions que hi ha entre els tres àmbits d’autonomia i els quatre instruments principals mitjançant els quals s’exerceix, segons l’esquema següent:



La gestió del projecte de direcció aprovat
El projecte de direcció és l’únic instrument que no ha estat aprovat pel consell escolar del centre, i en la LEC esdevé l’eina fonamental de gestió (de fet, podem concloure que la LEC ha incorporat al projecte de direcció el projecte de gestió de l’article 123.4 de la LOE, com a instrument d’ordenació i utilització dels recursos humans i materials), en la mesura que ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu, concreta l’estructura organitzativa del centre i orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans unipersonals i col•legiats.

Als membres de l’equip directiu, com a òrgan executiu de govern del centre públic, els correspon la gestió del projecte de direcció (art. 35.1 del Decret d’autonomia) i, entre altres competències, els correspon retre comptes dels resultats de la gestió del personal del centre, preparar propostes per a millorar aquesta gestió, així com adequar l’estructura de la plantilla i de l’organització pròpia del centre als objectius fixats pel projecte educatiu (art. 50.2 del Decret d’autonomia).


Competències del director en la gestió del personal del centre
La LEC, en dissenyar el perfil del director del centre públic en l’àmbit de gestió del personal, ha apropat la seva figura a la de l’inspector d’educació, ja que comparteixen les atribucions següents: tenen la consideració d’autoritat pública, intervenen en l’avaluació del personal, observen la pràctica docent a l’aula i supervisen les activitats educatives del centre.

De manera paral·lela, els inspectors d’educació, en l’exercici de llurs funcions i atribucions, han d’adequar llur actuació al règim d’autonomia dels centres i a l’assignació de responsabilitats a la direcció (art. 179.2 LEC).

Algunes de les competències de les direccions dels centres públics en matèria de gestió del seu personal es poden agrupar en els següents àmbits d’actuació:

Plantilles docents dels centres
— Proposar requisits (o perfils propis) addicionals de titulació o de capacitació d’alguns llocs de treball
— Proposar al Departament la plantilla de personal del centre i les modificacions successives

Provisió de llocs de treball
— El director intervé en els procediments de concurs específic i de provisió especial

Cap de tot el personal
— Resoldre sobre les faltes d’assistència i puntualitat no justificades
— Imposar sancions disciplinàries per faltes lleus
— Assignar responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent
— Assignar la jornada especial
— Participar en l’avaluació de tot el personal del centre

Nomenaments
— El director nomena els responsables dels òrgans de gestió i coordinació i proposa l’assignació dels seus complements retributius
— El director selecciona el personal docent per cobrir substitucions temporals


Altres competències
— Adopció de mesures organitzatives provisionals en un procediment disciplinari
— Proposta de l’assignació de complements retributius als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació
— Direcció i gestió del personal del centre per a garantir que compleix les seves funcions.


Conclusió
1. L’autonomia dels centres públics és una “autonomia compartida”, ja que en cadascun dels tres àmbits —pedagògic, organitzatiu i de gestió— hi ha implicats els quatre instruments principals de l’autonomia —PEC, projecte de direcció, NOFC i programació general anual— i, d’altra banda, cadascun dels diferents òrgans unipersonals i col•legiats exerceix l’autonomia del centre en cadascun dels tres àmbits.

2. L’autonomia s’exerceix, doncs, per mitjà d’una “xarxa” complexa, formada per tres tipus d’elements:

— (1) els responsables (cadascun en la seva àrea de competència)
— (2) els àmbits d’autonomia (que comparteixen molts elements relacionats)
— (3) els instruments educatius (amb els criteris i regles de l’autonomia)

3. El director del centre públic és el principal responsable (quasi “únic”) de l’autonomia de gestió del personal del centre.

Aquest és el darrer post d’aquest curs. Ben aviat començo les vacances i, com cada estiu, deixaré descansar el blog fins al nou curs escolar. Que gaudiu d’unes vacances d’estiu tranquil•les.

El director del centre públic, màxim responsable de l’autonomia de gestió

En el post anterior us vaig incloure uns quadres sobre el contingut dels diferents instruments del centre públic, classificats en funció dels diferents àmbits de l’autonomia (pedagògica, organitzativa i de gestió).

Avui us proposo un exercici comparatiu diferent, però complementari de l’anterior amb els àmbits de l’autonomia del centre públic: una comparació dels diferents components de l’autonomia de gestió tal com queden recollits en els tres instruments fonamentals (el projecte educatiu, les normes d’organització i funcionament i el projecte de direcció). Hi he afegit algunes de les principals funcions del director i de l’equip directiu en matèria de gestió del centre, ja que “el director o directora és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre públic” (art. 142.1 LEC) i “respon del funcionament del centre i del grau d’assoliment dels objectius del projecte educatiu, d’acord amb el projecte de direcció, i ret comptes davant el consell escolar i l’Administració educativa” (art. 147.7 LEC).

Descarregeu-vos el document

Àmbits d’autonomia i instruments educatius dels centres públics

L’exercici de l’autonomia dels centres es concreta, en els diferents àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials (art. 90.1 LEC), per mitjà dels diferents instruments i documents educatius que estic analitzant des de fa ja unes quantes setmanes. Així, en l’exercici de l’autonomia dels centres, els òrgans de govern de cada centre “poden fixar objectius addicionals i definir les estratègies per a assolir-los, organitzar el centre, determinar els recursos que necessita i definir els procediments per a aplicar el projecte educatiu” (art. 90.2 LEC).

D’acord amb les previsions de la Llei d’educació, el director o directora del centre públic té responsabilitats en els tres àmbits de l’autonomia: “és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre, n’exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal” (art. 142.1 LEC). I, consegüentment, les seves funcions es poden agrupar segons els àmbits de l’autonomia del centre, classificant-les en “funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió (art. 142.3 LEC).

La majoria dels instruments d’autonomia dels centres intervenen també, igual que el director del centre públic, en els tres àmbits de l’autonomia, tant en l’àmbit pedagògic com en l’organitzatiu i en el de gestió del centre, si bé és evident que uns tenen més incidència en un àmbit que en un altre, com és fàcil de deduir a partir dels quadres següents, en què us proposo avui una classificació del contingut dels diferents instruments de l’autonomia del centre públic, segons els diferents àmbits d’autonomia.

Deixo per a una altra ocasió la possibilitat de completar aquests quadres amb les competències i responsabilitats del director i de l’equip directiu, perquè pugueu comprovar el major pes que aquests òrgans de direcció tenen en la gestió del centre públic.



Descarregeu-vos el document

El contingut de les normes d'organització i funcionament

[article 98.1 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

L'autonomia organitzativa dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya, s'exerceix per mitjà d'una estructura organitzativa pròpia i de les normes d'organització i funcionament (LEC, art. 98.1; LOE, art. 124).

Malgrat que la LEC no dedica un article específic a les normes d'organització i funcionament del centre (NOFC), aquest instrument organitzatiu esdevé un aspecte nuclear per a exercir l'autonomia organitzativa i un complement fonamental i indestriable del projecte educatiu: al llarg de la LEC es poden trobar vint-i-dues referències transversals a les NOFC (moltes més, per tant, que a la LOE, en què les NOFC només apareixen en cinc apartats).

1) Les NOFC a la LEC

Resumiré primerament el contingut de les NOFC en els preceptes de la LEC (i, si escau, també de la LOE) perquè pugueu copsar la importància que té aquest instrument dins l'autonomia dels centres educatius:

- (1) Les NOFC han de determinar formes de participació dels alumnes (art. 23 i 24.4; participació i dret de reunió dels alumnes reconegut per l'art. 8 de la LODE) i poden fixar altres formes d'agrupació d'alumnes, a més de les associacions (art. 24.5).
- (2) La Llei reconeix explícitament el dret de les mares, els pares o els tutors dels alumnes a rebre informació, entre altres aspectes educatius, sobre les NOFC (art. 25.1.e).
- (3) Les NOFC estableixen les mesures sancionadores de les irregularitats dels alumnes, si no perjudiquen greument la convivència (art. 35.1), i hi han de constar també, entre les conductes contràries a la convivència, totes les que tipifica l'apartat 1 de l'article 37 LEC, quan no siguin de caràcter greu, i també les faltes injustificades d'assistència a classe i de puntualitat (art. 37.4).
- (4) En els centres públics, correspon al director o directora impulsar l'elaboració i l'aprovació de les NOFC i dirigir-ne l'aplicació (art. 142.7.a) i, al claustre de professors, "emetre informe sobre les NOFC" (LOE, art. 129); les NOFC dels centres públics poden atribuir funcions al claustre, en el marc de l'ordenament vigent (art. 146.2.h), i correspon al consell escolar aprovar les NOFC i les modificacions corresponents (art. 148.3.d).
- (5) En els centres privats concertats les NOFC han de determinar els òrgans de coordinació docent i de tutoria (art. 149.2), atribueixen funcions al director o directora en l'àmbit educatiu (art. 150.2) i al claustre del professorat, que també intervé en l'aprovació de les NOFC (art. 151.1), les quals estableixen la forma en què ha de participar el claustre del professorat en la formulació del projecte educatiu (art. 95.1). Finalment, correspon al consell escolar dels centres privats concertats, a proposta del titular o la titular del centre, aprovar les NOFC i les decisions sobre l'estructura organitzativa, havent escoltat el claustre (art. 98.4 i 152.2.f).
- (6) En els centres privats no concertats les NOFC poden establir altres òrgans de govern, a més del director o directora i del claustre del professorat, d'assistència al director o directora i de coordinació docent i tutoria (art. 153.2) i també poden determinar òrgans i procediments de participació de la comunitat educativa en el funcionament del centre (art. 19.4, 26.3 i 153.3); també poden atribuir funcions al director o directora (art. 154.2) i al claustre del professorat (art. 155).

2) Les NOFC al decret d'autonomia

Per a arrodonir el contingut de les NOFC, hem de completar aquesta descripció legislativa amb el desplegament que hi dedica el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, amb més detall que la Llei -això és evident-, però aquest ampli desplegament no impedeix un ampli marge a l'autonomia dels centres per a concretar i definir l'abast de les NOFC d'acord amb els criteris del projecte educatiu.

2.1) L'apartat primer de l'article 19 del decret d'autonomia regula el contingut obligatori del "conjunt de normes d'organització i funcionament del centre":

"19.1.a) L'estructura organitzativa de govern i de coordinació del centre, i la concreció de les previsions del projecte educatiu per orientar l'organització pedagògica, el rendiment de comptes al consell escolar amb relació a la gestió del projecte educatiu i, si escau, l'aplicació dels acords de coresponsabilitat."

Aquest apartat a) de l'article 19 del decret s'ha de posar en relació amb els articles 20, 21 i 22 del decret mateix, els quals, de fet funcionen com si fossin tres preceptes annexos explicatius a l'article 19 sobre el contingut de les NOFC:

- Els articles 20 i 21 regulen els criteris específics per a l'estructura organitzativa dels centres públics i dels centres concertats, respectivament. A l'article 20.3 s'estableix que l'estructura organitzativa pròpia dels centres públics "ha de determinar les competències i la composició dels òrgans de govern i de coordinació".

- L'article 22, sobre criteris per a l'organització pedagògica dels centres, concreta encara més el contingut de les NOFC en relació amb l'organització pedagògica:

"22.1. En matèria d'organització pedagògica, el contingut de les normes d'organització i funcionament del centre a què fa referència l'article 19.1.a) ha de preveure, com a mínim:
a) Els criteris per a l'organització dels grups d'alumnes amb les limitacions quantitatives establertes pel Departament d'Educació per a les diferents etapes educatives.
b) Els criteris per a la formació dels equips docents i els mecanismes interns de coordinació en els equips docents.
c) Els criteris per a l'atenció de la diversitat de l'alumnat, d'acord amb el principi d'educació inclusiva.
d) Els mecanismes per garantir la globalitat de l'acció educativa sobre l'alumnat, molt especialment quan, per raó de l'etapa o nivell educatiu, l'especialització curricular del personal docent que hi actua sigui predominant en la docència.
e) Els mecanismes d'acció i coordinació de la tutoria.

2. Així mateix, les normes d'organització i funcionament del centre, d'acord amb les previsions del projecte educatiu i amb el principi d'inclusió, han de preveure els mecanismes i procediments d'assignació dels recursos disponibles per a l'atenció a les necessitats educatives específiques de l'alumnat, el tractament de l'alumnat amb trastorns d'aprenentatge o de comunicació relacionats amb l'aprenentatge escolar, i l'atenció als alumnes amb altes capacitats.

3. Les normes d'organització i funcionament del centre han d'incorporar també els mecanismes per a l'aplicació del sistema global d'orientació acadèmica i professional a l'alumnat d'ESO i de batxillerat i l'específic que en cada cas escaigui a l'alumnat d'ensenyaments professionalitzadors."

"19.1.b) El procediment d'aprovació, revisió i actualització del projecte educatiu"

Aquest apartat b) de l'article 19 s'ha de relacionar amb els articles 6.1 i 31.2 del mateix decret:

- "6.1. Els procediments de formulació i aprovació dels projectes educatius s'han d'ajustar, respectivament per als centres públics i privats concertats, al que estableixen els articles 94.1 i 95.1 de la Llei d'educació."

- "31.2. […] Així mateix, quan escaigui, el projecte de direcció conté les propostes i elements necessaris per a la revisió del projecte educatiu. En qualsevol cas, la modificació del projecte educatiu ha de seguir el procediment establert per a la seva aprovació."

"19.1.c) Els mecanismes que han d'afavorir i facilitar el treball en equip del personal del centre."

Aquest apartat c) de l'article 19 s'ha de relacionar amb l'article 50.1 del mateix decret:

- "50.1. […] Les concrecions organitzatives han de buscar la major sistematització de les activitats del centre, la implicació de tot el personal en el treball en equip i afavorir-ne el creixement dels nivells de motivació i de satisfacció." [art. 104.5 LEC]

"19.1.d) Les concrecions que escaiguin sobre la participació en el centre dels sectors de la comunitat escolar i sobre l'intercanvi d'informació entre el centre i les famílies, col·lectivament i individualitzadament, així com els mecanismes de publicitat necessaris perquè les famílies puguin exercir el seu dret a ser informades."

Aquest apartat d) de l'article 19 s'ha de relacionar amb els articles 8.1 i 15.2.d) del mateix decret:

- "8.1. […] els projectes educatius han de preveure mecanismes de participació de l'alumnat, professorat i famílies en la vida del centre per orientar-la a l'assoliment dels objectius educatius." [art. 19.4, 23 i 26.3 LEC]

- "15.2.d) Dur a terme la informació i l'orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l'alumnat, tot evitant condicionants lligats al gènere." [art. 57.7 i 61.6 LEC]

"19.1.e) L'aplicació de mesures per a la promoció de la convivència i dels mecanismes de mediació, així com la definició de les irregularitats en què pot incórrer l'alumnat quan no siguin greument perjudicials per a la convivència i l'establiment de les mesures correctores d'aquestes irregularitats i les circumstàncies que poden disminuir o intensificar la gravetat de la conducta de l'alumnat."

Aquest apartat e) de l'article 19 s'ha de relacionar amb els articles 23, 24 i 25 del mateix decret, i especialment:

- "23.1. Les normes d'organització i funcionament del centre han de ser coherents amb el fet que l'aprenentatge i la pràctica de la convivència són elements fonamentals del procés educatiu. Totes les persones membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb les seves actituds i conducta."

- "24.2. Les normes d'organització i funcionament del centre, a més del que preveu l'apartat e) de l'article 19.1, han de preveure mesures correctores referides a les faltes injustificades d'assistència a classe i de puntualitat. Així mateix, poden determinar que, a partir del tercer curs de l'educació secundària obligatòria, les decisions col?lectives adoptades per l'alumnat en relació amb la seva assistència a classe, en exercici del dret de reunió i prèviament comunicades a la direcció del centre i es disposi de la corresponent autorització dels pares, mares o tutors, no tinguin la consideració de falta. Les mateixes normes han de determinar en quines situacions les mesures correctores s'han d'aplicar directament pel professorat i en quins casos en correspon l'aplicació als òrgans unipersonals de govern del centre, així com el procediment per informar-ne la família i, si és possible i escau, establir, amb aquesta, pautes compartides d'actuació." [art. 34-37 LEC]

"19.1.f) En els centres privats sostinguts amb fons públics, les funcions atribuïdes al claustre del professorat i l'estructura i funcions dels òrgans de coordinació docent i de tutoria." [art. 149.2 i 151.1 LEC]

"19.1.g) La resta d'elements necessaris per a l'organització i funcionament del centre d'acord amb el contingut d'aquest Decret."
Aquest apartat g) de l'article 19 fa una remissió genèrica a altres elements necessaris de les NOFC, previstos en la resta del decret. En concret, podem incloure també en les NOFC els elements següents:

- (1) La composició i el reglament del consell escolar (art. 27.3 i 45.5; vegeu també la DA 15.8 i 9 sobre la composició i funcions dels consells escolars de cada escola de les ZER).
- (2) Incorporació al consell escolar de les institucions empresarials o laborals (art. 27.6).
- (3) Procediment per a cobrir les vacants del consell escolar (art. 28.3).
- (4) Concreció de la participació d'altres professionals d'atenció educativa en el claustre (art. 29.3).
- (5) Establiment d'altres òrgans unipersonals de direcció (art. 30.1), d'acord amb el que fixa l'article 34: les funcions de govern o de gestió dels òrgans unipersonals de direcció addicionals s'incorporen a les NOFC (art. 34.1), que estableixen també el nombre d'òrgans unipersonals addicionals de direcció (art. 34.2).
- (6) Concreció de funcions del cap d'estudis (art. 32.2).
- (7) Funció del secretari d'altres òrgans col•legiats, a més del consell escolar i del claustre (art. 33.3).
- (8) Establiment de funcions i règim de funcionament i de reunions del consell de direcció (art. 37.1).
- (9) Finalitats addicionals de la coordinació docent (art. 40.1.e).
- (10) Formalització dels encàrrecs de funcions de la direcció del centre en qualsevol òrgan unipersonal de direcció o de coordinació (DA 5.2).
- (11) Garantia en els centres incomplets de la composició de representants de professors i pares en el consell escolar (art. 45.6).
- (12) Establiment de comissions d'estudi i informació en el si del consell escolar i delimitació dels àmbits d'actuació i de les seves funcions (art. 47.1).
- (13) Intervenció del claustre en la formulació de les NOFC (art. 48.3).
- (14) Establiment de comissions de treball en el si del claustre de professorat i delimitació dels àmbits d'actuació i de les seves funcions (art. 48.5).
- (15) Determinació de la forma d'adequar les NOFC dels centres de nova creació per fusió d'altres centres públics (DA 6.3).

2.2) L'apartat 2 de l'article 19 del decret enumera els aspectes opcionals de les NOFC:

"a) Determinar òrgans i procediments de participació de la comunitat educativa en el funcionament del centre. [art. 19.4, 26.3 i 153.3 LEC]
b) Regular la constitució d'altres agrupacions que pot constituir l'alumnat, a banda de les associacions d'alumnes. [art. 24.5 LEC]
c) En els centres públics, atribuir al claustre de professorat, en el marc de l'ordenament vigent, altres funcions addicionals a les previstes legalment. [art. 146.2.h]
d) En els centres privats concertats, atribuir al director o directora, en el marc de l'ordenament vigent, altres funcions addicionals a les previstes legalment." [art. 150.2 LEC]

3) Conclusió

El decret d'autonomia va entrar en vigor al cap de vint dies d'haver estat publicat, el proppassat mes d'agost, però heu de tenir en compte a l'hora d'aplicar-lo (en especial, les direccions dels centres, a qui va adreçat aquest article d'avui) les previsions de les disposicions transitòries primera i segona, en què s'estableix un període transitori des de la seva entrada en vigor per a actualitzar les normes d'organització i funcionament dels centres públics i concertats, i també per a adaptar l'estructura organitzativa dels centres públics:

DT Primera
Actualització de les normes d'organització i funcionament
1. En el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquest Decret, els centres han d'haver adaptat a les previsions d'aquest Decret la part de les normes d'organització i funcionament que estableixin en aplicació dels articles 23, 24 i 25.
2. En el termini de quatre anys des de l'entrada en vigor d'aquest Decret, els centres han d'haver adaptat a les previsions d'aquest Decret la resta de les seves normes d'organització i funcionament.

DT Segona
Adaptació de l'estructura organitzativa dels centres públics
1. Els centres públics actualment en funcionament han d'adaptar gradualment la seva estructura organitzativa a les previsions d'aquest Decret, d'acord amb el seu projecte educatiu i les concrecions del projecte de direcció, en el termini de quatre anys a què fa referència l'apartat segon de la disposició transitòria primera.
2. Els centres públics que entrin en funcionament a partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret s'han d'organitzar segons el que s'hi preveu, sens perjudici del que estableix la disposició addicional sisena.

Malgrat l'extensió del post d'avui, no he esgotat el contingut normatiu de les NOFC, que apareixen esmentades en el decret d'autonomia en 53 ocasions. Ja tindré ocasió de tornar-hi.

El titular del centre concertat

[article 99.3 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

L'article 149.1 de la LEC enumera el nombre mínim d'òrgans de govern i de coordinació docent dels centres privats concertats, sense recollir-hi explícitament qui ha de ser el titular del centre al costat del director o directora, el claustre del professorat i el consell escolar. Però és evident que la LEC no ha oblidat aquesta figura central del govern dels centres concertats, que apareix al llarg del text en molts preceptes.

El titular té responsabilitats cabdals en el govern del centre concertat, malgrat que la Llei no li hagi dedicat un precepte específic per regular-les de manera global, com fa amb altres òrgans de govern. D'entrada, la LEC li atribueix al titular "la gestió dels centres privats sostinguts amb fons públics […], sense cap altra restricció que les establertes amb caràcter general per la legislació educativa i laboral i les que deriven de les finalitats i els principis que regeixen el sistema educatiu i el Servei d'Educació de Catalunya" (art. 99.3 LEC). En el cas dels centres públics, la seva gestió "és responsabilitat de la direcció de cada centre" (art. 99.1), no de l'entitat titular, tant si correspon al Departament d'Educació com a un municipi.

Per tant, tal com es dedueix de molts preceptes de la LEC, el titular dels centres concertats té atribuïdes responsabilitats que en els centres públics corresponen als directors i al consell escolar. Així, sense ànim de ser exhaustiu, els titulars dels centres concertats tenen, entre altres, les funcions, els drets i els deures següents:

- aprovar el projecte educatiu del centre, havent escoltat el consell escolar (art. 95.1);

- establir el caràcter propi del centre (art. 74.3);

- impulsar l'exercici de l'autonomia pedagògica i al director o directora liderar-lo (art. 97.5);

- proposar al consell escolar la sol·licitud d'autorització de percepcions […] per les activitats complementàries, les activitats extraescolars i els serveis escolars (art. 152.2.c);

- proposar al consell escolar el pressupost anual i el retiment de comptes (art. 152.2.d);

- adoptar les decisions sobre l'estructura organitzativa del centre, havent escoltat el claustre del professorat (art. 98.4);

- proposar al consell escolar les normes d'organització i funcionament del centre (art. 152.2.f);

- participar en el procediment de la programació de l'oferta educativa (art. 44.3);

- adoptar mesures i iniciatives per a fomentar la convivència en els centres i la resolució pacífica dels conflictes (art. 31.6);

- sol·licitar la subscripció i la renovació dels concerts educatius (art. 205. 6 i 13);

- manifestar la voluntat de rebre finançament de la Generalitat (art. 44.6);

- promoure els instruments i les condicions adequats per al perfeccionament, la promoció i el desenvolupament professionals del professorat (art. 28.2), ja que la formació permanent és una responsabilitat de l'Administració i dels altres titulars dels centres educatius (art. 110.2);

- participar en les convocatòries de processos de concurs per a concedir llicències o atorgar permisos retribuïts al professorat (art. 110.5);

- donar la conformitat a les adscripcions entre centres públics i centres privats concertats (art. 76.2);

- proposar al consell escolar del centre l'aprovació de la carta de compromís educatiu (art. 151.1.g), de la programació general anual del centre (art.152.2.h) i dels acords de coresponsabilitat i de subscripció de contractes programa (art. 152.2.i).

Per a calibrar, finalment, la importància de les decisions i responsabilitats del titular dels centres concertats, pot ser útil comparar-les amb les corresponents al director o directora i al consell escolar del centre concertat, segons es relacionen en la taula següent:

El directiu professional docent

[article 116 de la llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

La setmana passada el Departament d'Educació va presentar al Govern la proposta articulada de "decret de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent", per tal que la comissió de secretaris generals aprovi el text inicial del projecte de norma i s'iniciï la seva tramitació.

Aquest fet administratiu ha coincidit en el temps amb la celebració, el dia 2 de març, d'una taula rodona molt interessant sobre "La construcció d'una direcció pública professional" en el si d'una jornada organitzada per ESADEFORUM, que tenia el títol global de "Repensar en profunditat el sector públic enmig de la crisi".

Sobre aquest mateix tema del directiu públic professional, tres dels ponents de la taula rodona han publicat, fa molt pocs mesos, un llibre molt clarificador (La dirección pública profesional en España, de Rafael Jiménez Asensio, Manuel Villoria i Alberto Palomar Olmeda, IVAP, Ed. Marcial Pons, 2009), en què analitzen breument la figura del directiu públic professional des de diferents perspectives: institucional, de ciència política i jurídica.

La suma d'aquestes tres circumstàncies, és a dir, la lectura del llibre sobre la direcció pública professional a Espanya, haver assistit al debat de la taula rodona el passat 2 de març a ESADE i l'inici de la tramitació del decret que regula, per primera vegada, la condició del directiu professional docent a Catalunya, m'han portat a dedicar el post d'avui a analitzar el perfil d'aquest responsable directiu introduït per l'article 116 de la LEC.

Segons preveu aquest precepte, que segueix molt de prop l'article 13 de l'EBEP, "el Govern ha d'establir" (a diferència de l'EBEP, que ho deixa més obert amb la clàssica expressió "poden establir") "un règim jurídic específic del personal directiu docent, els criteris i el procediment per a determinar la condició de personal directiu professional dels funcionaris que ocupen o han ocupat la direcció d'un centre educatiu i els efectes que ha de tenir sobre la carrera professional d'aquests funcionaris" (art. 116.1 LEC).

Em limitaré avui a intentar una definició de l'expressió "establir un règim jurídic específic del personal directiu docent i determinar la condició de personal directiu professional" que la LEC atribueix al Govern, amb les mateixes paraules que apareixen a l'Estatut bàsic.

Per la seva naturalesa, la condició d'un empleat públic està lligada al seu règim jurídic, al seu estatut entès com a conjunt de normes, regles, drets i deures que conformen la seva relació de servei amb l'administració pública de la qual depèn. Així, la condició del directiu professional docent l'hem d'entendre com la seva índole o naturalesa; dit amb altres paraules, la condició la conformen aquells elements essencials que configuren el seu perfil professional i el diferencien d'altres empleats públics.

La regulació del personal directiu professional és una novetat absoluta de l'EBEP, que ha recollit la LEC referida al director docent com a colofó de la seva carrera professional en l'exercici de la funció directiva. Precisament aquest reconeixement específic de la funció directiva dintre de la funció pública és el fet que ha permès desplegar la figura del directiu públic, que requereix unes grans dosis de professionalització i que ha d'ocupar un espai de l'Administració pública, separat tant del càrrec polític com de la funció pública ordinària.

Els directius públics de caràcter professional apareixen en algunes lleis recents, com ara:

- l'article 6 de la LOFAGE (Llei 6/1997, de 14 d'abril), en el qual es diferencia entre òrgans superiors de l'Administració General de l'Estat (ministres i secretaris d'Estat) i òrgans directius (subsecretaris, secretaris generals, directors generals i subdirectors generals, entre altres càrrecs);

- l'article 23 de la LOU (Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'Universitats), en què es regula la figura del gerent de la Universitat;

- l'article 53 de la Carta Municipal de Barcelona (Llei 22/1998, de 30 de desembre), que regula el règim dels llocs de treball ocupats per personal d'alta direcció;

- i, més recentment, l'article 23 de la Llei 28/2006, d'agències estatals, que regula el personal directiu "atenent l'especial responsabilitat, competència tècnica i rellevància de les tasques que els siguin assignades", i en el qual s'ha inspirat fonamentalment l'EBEP.

El que resulta nou, per tant, no és la figura del directiu públic, que ja existia en diferents lleis anteriors a l'EBEP, sinó el fet que es reguli amb caràcter bàsic per a totes les administracions públiques, tant la de l'Estat com les de les comunitats autònomes i les Locals. Però encara més innovadora ha estat la LEC en preveure aquesta figura del directiu professional en el món de la docència pública, ja que ha introduït en l'organització i gestió dels centres públics un responsable amb competències directives "gerencials" i professionals, dissenyades inicialment pel legislador bàsic per a cobrir els llocs de treball de directors generals, de gerents i de subdirectors generals de les administracions públiques.

Ja fa temps que dos experts en funció pública de la talla de Francisco Longo (en el seu magnífic llibre Mérito y flexibilidad. La gestión de las personas en las organizaciones del sector público, Ed. Paidós, 2004) i Rafael Jiménez Asensio (a Directivos públicos, IVAP, Oñati, 2006) han definit els elements essencials del model professional de direcció pública o model gerencial, que es caracteritza pel següents components bàsics:

1) Professionalització: la funció directiva requereix uns coneixements i habilitats vinculats amb les tasques directives.

2) Atribució o delegació: el directiu públic ha de tenir poders propis i delegats decisoris sobre els recursos humans, financers i tecnològics de l'organització.

3) Marc de responsabilitats: el marc de responsabilitats del directiu és definit en un acord de gestió, on es pacten els objectius a assolir i els indicadors de gestió per controlar el seu compliment.

4) Sistema d'incentius: les tasques del directiu estan sotmeses a un sistema d'avaluació de l'acompliment i dels resultats, que ha de repercutir sobre les seves retribucions, majors o menors en funció dels resultats assolits.

5) Temporalitat: l'exercici dels llocs directius ha d'estar subjecte a termini, hi pot haver molta estabilitat mentre els resultats de gestió siguin raonables, però els llocs directius no són vitalicis.

6) Cessament no discrecional: la continuïtat o cessament del directiu públic no pot deixar-se al lliure arbitri de la discrecionalitat de qui l'ha designat, ja que el seu cessament ha d'estar lligat a un termini prèviament fixat o als resultats obtinguts per la gestió.

L'esfera gerencial dels directius públics té, en definitiva, un marge ampli de decisió i autonomia en la seva gestió, i està basada en el principi de responsabilitat per l'eficiència o pels resultats.

Per acabar avui, recolliré la proposta de direcció pública professional que presenta Francisco Longo al llibre ja esmentat (pàgs. 199-236), i que va en la mateixa direcció de definir un marc de responsabilitats gerencials i d'exigir un sistema de control i de retiment de comptes de l'actuació del directiu, amb un règim d'incentius associats a l'avaluació del rendiment directiu. Segons Longo, els sistemes públics contemporanis necessiten "definir i organitzar un espai directiu professional, diferent dels que corresponen a la política i a les restants professions públiques, i adscriure a aquest espai persones dotades de les competències necessàries i imbuïdes de «l'ethos» gerencial" (pàg. 221), competències que transcendeixen els coneixements tècnics, ja que inclouen un conjunt d'atributs personals, actituds o valors, destreses i capacitats cognitives i de conducta.

El directiu professional docent

La setmana passada el Departament d'Educació va presentar al Govern la proposta articulada de "decret de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent", per tal que la comissió de secretaris generals aprovi el text inicial del projecte de norma i s'iniciï la seva tramitació.

Aquest fet administratiu ha coincidit en el temps amb la celebració, el dia 2 de març, d'una taula rodona molt interessant sobre "La construcció d'una direcció pública professional" en el si d'una jornada organitzada per ESADEFORUM, que tenia el títol global de "Repensar en profunditat el sector públic enmig de la crisi".

Sobre aquest mateix tema del directiu públic professional, tres dels ponents de la taula rodona han publicat, fa molt pocs mesos, un llibre molt clarificador (La dirección pública profesional en España, de Rafael Jiménez Asensio, Manuel Villoria i Alberto Palomar Olmeda, IVAP, Ed. Marcial Pons, 2009), en què analitzen breument la figura del directiu públic professional des de diferents perspectives: institucional, de ciència política i jurídica.

La suma d'aquestes tres circumstàncies, és a dir, la lectura del llibre sobre la direcció pública professional a Espanya, haver assistit al debat de la taula rodona el passat 2 de març a ESADE i l'inici de la tramitació del decret que regula, per primera vegada, la condició del directiu professional docent a Catalunya, m'han portat a dedicar el post d'avui a analitzar el perfil d'aquest responsable directiu introduït per l'article 116 de la LEC.

Segons preveu aquest precepte, que segueix molt de prop l'article 13 de l'EBEP, "el Govern ha d'establir" (a diferència de l'EBEP, que ho deixa més obert amb la clàssica expressió "poden establir") "un règim jurídic específic del personal directiu docent, els criteris i el procediment per a determinar la condició de personal directiu professional dels funcionaris que ocupen o han ocupat la direcció d'un centre educatiu i els efectes que ha de tenir sobre la carrera professional d'aquests funcionaris" (art. 116.1 LEC).

Em limitaré avui a intentar una definició de l'expressió "establir un règim jurídic específic del personal directiu docent i determinar la condició de personal directiu professional" que la LEC atribueix al Govern, amb les mateixes paraules que apareixen a l'Estatut bàsic.

Per la seva naturalesa, la condició d'un empleat públic està lligada al seu règim jurídic, al seu estatut entès com a conjunt de normes, regles, drets i deures que conformen la seva relació de servei amb l'administració pública de la qual depèn. Així, la condició del directiu professional docent l'hem d'entendre com la seva índole o naturalesa; dit amb altres paraules, la condició la conformen aquells elements essencials que configuren el seu perfil professional i el diferencien d'altres empleats públics.

La regulació del personal directiu professional és una novetat absoluta de l'EBEP, que ha recollit la LEC referida al director docent com a colofó de la seva carrera professional en l'exercici de la funció directiva. Precisament aquest reconeixement específic de la funció directiva dintre de la funció pública és el fet que ha permès desplegar la figura del directiu públic, que requereix unes grans dosis de professionalització i que ha d'ocupar un espai de l'Administració pública, separat tant del càrrec polític com de la funció pública ordinària.

Els directius públics de caràcter professional apareixen en algunes lleis recents, com ara:

- l'article 6 de la LOFAGE (Llei 6/1997, de 14 d'abril), en el qual es diferencia entre òrgans superiors de l'Administració General de l'Estat (ministres i secretaris d'Estat) i òrgans directius (subsecretaris, secretaris generals, directors generals i subdirectors generals, entre altres càrrecs);

- l'article 23 de la LOU (Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'Universitats), en què es regula la figura del gerent de la Universitat;

- l'article 53 de la Carta Municipal de Barcelona (Llei 22/1998, de 30 de desembre), que regula el règim dels llocs de treball ocupats per personal d'alta direcció;

- i, més recentment, l'article 23 de la Llei 28/2006, d'agències estatals, que regula el personal directiu "atenent l'especial responsabilitat, competència tècnica i rellevància de les tasques que els siguin assignades", i en el qual s'ha inspirat fonamentalment l'EBEP.

El que resulta nou, per tant, no és la figura del directiu públic, que ja existia en diferents lleis anteriors a l'EBEP, sinó el fet que es reguli amb caràcter bàsic per a totes les administracions públiques, tant la de l'Estat com les de les comunitats autònomes i les Locals. Però encara més innovadora ha estat la LEC en preveure aquesta figura del directiu professional en el món de la docència pública, ja que ha introduït en l'organització i gestió dels centres públics un responsable amb competències directives "gerencials" i professionals, dissenyades inicialment pel legislador bàsic per a cobrir els llocs de treball de directors generals, de gerents i de subdirectors generals de les administracions públiques.

Ja fa temps que dos experts en funció pública de la talla de Francisco Longo (en el seu magnífic llibre Mérito y flexibilidad. La gestión de las personas en las organizaciones del sector público, Ed. Paidós, 2004) i Rafael Jiménez Asensio (a Directivos públicos, IVAP, Oñati, 2006) han definit els elements essencials del model professional de direcció pública o model gerencial, que es caracteritza pel següents components bàsics:

1) Professionalització: la funció directiva requereix uns coneixements i habilitats vinculats amb les tasques directives.

2) Atribució o delegació: el directiu públic ha de tenir poders propis i delegats decisoris sobre els recursos humans, financers i tecnològics de l'organització.

3) Marc de responsabilitats: el marc de responsabilitats del directiu és definit en un acord de gestió, on es pacten els objectius a assolir i els indicadors de gestió per controlar el seu compliment.

4) Sistema d'incentius: les tasques del directiu estan sotmeses a un sistema d'avaluació de l'acompliment i dels resultats, que ha de repercutir sobre les seves retribucions, majors o menors en funció dels resultats assolits.

5) Temporalitat: l'exercici dels llocs directius ha d'estar subjecte a termini, hi pot haver molta estabilitat mentre els resultats de gestió siguin raonables, però els llocs directius no són vitalicis.

6) Cessament no discrecional: la continuïtat o cessament del directiu públic no pot deixar-se al lliure arbitri de la discrecionalitat de qui l'ha designat, ja que el seu cessament ha d'estar lligat a un termini prèviament fixat o als resultats obtinguts per la gestió.

[article 116 de la llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

L'esfera gerencial dels directius públics té, en definitiva, un marge ampli de decisió i autonomia en la seva gestió, i està basada en el principi de responsabilitat per l'eficiència o pels resultats.

Per acabar avui, recolliré la proposta de direcció pública professional que presenta Francisco Longo al llibre ja esmentat (pàgs. 199-236), i que va en la mateixa direcció de definir un marc de responsabilitats gerencials i d'exigir un sistema de control i de retiment de comptes de l'actuació del directiu, amb un règim d'incentius associats a l'avaluació del rendiment directiu. Segons Longo, els sistemes públics contemporanis necessiten "definir i organitzar un espai directiu professional, diferent dels que corresponen a la política i a les restants professions públiques, i adscriure a aquest espai persones dotades de les competències necessàries i imbuïdes de «l'ethos» gerencial" (pàg. 221), competències que transcendeixen els coneixements tècnics, ja que inclouen un conjunt d'atributs personals, actituds o valors, destreses i capacitats cognitives i de conducta.

La programació de l'oferta educativa

[article 44 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

L'article 44 LEC regula un dels instruments fonamentals del dret a l'educació, "la programació de l'oferta educativa", que desplega la "programació general de l'ensenyament" dels poders públics, com a garantia constitucional del dret de tothom a l'educació (article 27.5 CE). Aquesta "programació de l'oferta educativa" esdevé un dels criteris essencials per a la concessió de concerts als "centres de titularitat privada que imparteixen les etapes d'educació obligatòria o els altres ensenyaments declarats gratuïts i satisfan necessitats d'escolarització" (article 205.2 LEC). "En tot cas, la subscripció de nous concerts ha d'atendre les previsions de programació de l'oferta educativa establerts per l'article 44" (article 205.7 LEC).

A diferència del que succeeix amb la LOE (que només recull la programació educativa en dos articles i una disposició addicional: "la programació general de l'ensenyament", DA 28; "la programació educativa", article 15.2; "una oferta suficient de places", article 15.2; "la programació de l'oferta de places", article 109.1; "la programació de l'oferta educativa dels ensenyaments", article 109.2), la LEC utilitza una variada gamma d'expressions que matisen molt més aquest concepte fonamental de la "programació de l'oferta educativa".

La LEC ha concretat el contingut de "la programació de l'ensenyament", esmentada dues vegades a l'Estatut d'autonomia de Catalunya (apartats 2.a i 3.a de l'article 131), estructurant les seves traces essencials entorn de sis grups de conceptes, tots sis relacionats entre ells, i que permeten definir amb precisió l'abast de la "programació educativa":

1) "Programació general de l'ensenyament" / "programació específica dels ensenyaments de règim especial".

2) "Programació educativa", "programació de les necessitats educatives", "programació de les necessitats d'escolarització", "establir les necessitats d'escolarització", "les necessitats d'escolarització derivades de la programació educativa".

3) "Programació de l'oferta educativa", "previsions de l'oferta educativa", "previsions de la programació educativa".

4) "Oferta de llocs escolars", "programació de l'oferta de llocs escolars", "programació de l'oferta de places", "oferta educativa", "l'oferta del sistema educatiu, per satisfer necessitats d'escolarització".

5) "El mapa escolar", "el mapa del sistema educatiu".

6) "Les zones educatives com a unitats de programació de l'oferta educativa", "d'acord amb la programació dels recursos i en el marc de les zones educatives".

Totes aquestes expressions apareixen en diferents contextos de la LEC, sempre relacionats amb l'oferta educativa de places escolars:

a) "Programació general" (158.2.e); "programació general de l'ensenyament" (4.2, 157.1, 159.1, 171.1, 171.2.a, 172.1); "la programació específica" (200.2); "d'acord amb la programació de l'oferta específica" (DA 26).

b) "Programació educativa" (44.4, 44.6, 158.2.c, 159.4, 197.3, 199); "programació de les necessitats educatives" (2.3.g); "establir les necessitats d'escolarització" (44.2, 44.3, 76.3); "les necessitats d'escolarització derivades de la programació educativa" (DA 8).

c) "Programació de l'oferta educativa" (44.1, 44.2, 45.1, 45.2, 74.1, 76.3, 158.2.c, 159.2, 171.3.b, 205.2, 205.3.b); "les previsions de programació de l'oferta educativa" (205.7); "d'acord amb les previsions de la programació educativa" (175.2).

d) "Oferta de llocs escolars" (44.4); programació de l'oferta de llocs escolars" (171.2, 172.1); "programació de l'oferta d'altres ensenyaments" (44.5); "programació de l'oferta de places" (198.1); "oferta educativa" (4.1); "programar una oferta suficient i equilibrada territorialment" (60.2); "programar una oferta d'estudis" (62.3); "programar i desplegar l'oferta formativa dels ensenyaments" (68.4); "l'oferta del sistema educatiu, per satisfer les necessitats d'escolarització" (198.2, 198.3).

e) "Mapa del sistema educatiu" (8); "el mapa escolar" (8.2, 158.2.c).

f) "Les zones educatives constitueixen unitats de programació de l'oferta educativa" (176.2); "d'acord amb la programació dels recursos i en el marc de les zones educatives" (114.6, 158.2.c).

De la relació entre unes i altres es pot deduir el sentit concret d'algunes expressions, que d'una altra manera serien confuses:

- La "programació" sempre es refereix a la "programació educativa" (44.4), entesa com a "previsions de la programació educativa" (175.2), "oferta de llocs escolars" (171.2 i 172.1) o "les previsions de programació de l'oferta educativa" (205.7);
- Les "necessitats educatives" són sempre "necessitats d'escolarització" (44.3, 198.2, 198.3), que s'han de "satisfer amb l'oferta de places escolars, d'acord amb la programació" (198.2, 198.3);
- El marc de "l'oferta educativa" generalment es refereix a "l'oferta de llocs escolars" (44.4), o a la "disponibilitat de places escolars" (76.3):
- La "programació general de l'ensenyament no universitari" comprèn "la programació de l'oferta de llocs escolars" (171.2, 172.1);
- El mapa escolar és "l'instrument que reflecteix l'oferta del sistema educatiu […] i és la base a partir de la qual s'ha d'elaborar la programació de l'oferta de llocs escolars a què fa referència l'article 44" (8.2); Les "necessitats d'escolarització" es deriven de la "programació educativa" (44.3, DA 8);
- Els "criteris de programació" inclouen "periodicitat, mapa escolar, articulació del territori en zones educatives i llurs necessitats d'escolarització" (44.3);
- "Les necessitats de la programació educativa" no són sempre necessitats d'escolarització (per exemple, a l'article 118.3, té un sentit més ampli, i es refereix a les necessitats d'efectius de personal docent, no a les necessitats de places escolars);
- "La programació de l'oferta educativa té per objecte establir, amb caràcter territorial, les necessitats d'escolarització que ha de satisfer el Servei d'Educació de Catalunya" (44.4);
- Finalment, l'oferta s'utilitza referida tant als llocs escolars (4.1, 44.4, 60.2, 171.2, 172.1, 198.1, 198.2, 198.3) com als ensenyaments o estudis (44.5, 62.3, 68.4).

En aquest context de l'oferta de llocs escolars sempre s'utilitza "programar" o "programació", mai no es troba "planificar" o "planificació", que la LEC ha limitat a la "planificació econòmica" (197.1, 197.2), malgrat que en alguna ocasió fa servir "planificar" en un context molt ampli: "l'Administració educativa de la Generalitat regula, planifica, ordena, supervisa i avalua el sistema educatiu" (158.1) i "el Departament ha de planificar, organitzar i desenvolupar les accions formatives corresponents" (63.4).

En una altra nota hauré de tornar sobre aquest tema per relacionar aquest instrument amb altres procediments nuclears del dret a l'educació.

L'oferta pública d'ocupació

[article 118 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació]

En poques setmanes el Govern aprovarà l'oferta d'ocupació pública docent de l'any 2010, en aplicació per primera vegada de l'article 118 de la LEC, que regula aquesta matèria. Serà, probablement, el segon acord de Govern en què s'aplicarà una disposició vigent de la LEC, després que el proppassat 3 de novembre el Govern hagi aprovat el calendari de desplegament de la Llei d'educació de Catalunya, en aplicació del que preveuen a la seva disposició addicional primera (acord publicat al DOGC del 16 de novembre de 2009).

1) D'acord amb les previsions de l'esmentat acord sobre l'oferta d'ocupació docent, les convocatòries de selecció de funcionaris docents de l'any 2010 oferiran 3.990 places del cos de mestres i 1.035 dels tres cossos de catedràtics. L'ingrés es farà, per tant, als cossos d'àmbit estatal creats per la LOE, no als nous cossos docents propis de la Generalitat, creats per l'article 112 de la LEC. I aquesta aparent incongruència es produeix perquè encara no són vigents alguns preceptes de la LEC referents als cossos docents propis. Per una banda, la Llei ha integrat (a la DA 9) en els cossos docents de la Generalitat els funcionaris de carrera dels cossos docents estatals incorporats a la funció pública de la Generalitat, però per una altra, la DA 2 ajorna l'efectivitat d'aquesta mesura.

Aquest ajornament de "l'efectivitat de l'accés i la integració en els nous cossos" (disposició addicional segona) és fruit d'una "carambola" jurídica entre la normativa estatal i la normativa autonòmica que deixa sense efecte immediat, no la creació dels cossos propis (creats per l'article 112) sinó l'aplicació de la regulació de l'accés i la integració en els cossos nous fins al moment en què "ho determini el Govern, una vegada garantit el manteniment dels règims de jubilació, de classes passives i de seguretat social dels funcionaris afectats" (DA 2.1). Aquest requisit per a arribar a l'efectivitat de la integració dels funcionaris en els nous cossos comporta que l'Estat faci la modificació prèvia de la normativa dels règims de jubilació, de classes passives i de seguretat social (DA 2.3).

De manera sorprenent, es deixa sense aplicació immediata una de les novetats més importants de la LEC, la que permet una ordenació pròpia de la funció pública docent de la Generalitat de Catalunya, i aquest ajornament es condiciona a la futura modificació de la normativa bàsica estatal, talment que han de quedar garantits els actuals règims de seguretat social i de jubilació als funcionaris docents, encara que promocionin a un cos propi de la Generalitat.

S'ajornen, doncs, i sense que sigui possible establir una data d'entrada en vigor (cosa que no ha fet l'acord de Govern publicat avui d'aprovació del calendari de desplegament de la LEC) quatre articles i una disposició addicional, ja que les innovacions legislatives no depenen de la Generalitat; el paper del Govern es limita a "promoure les modificacions normatives per garantir..." però les disposicions legals a canviar són competència de l'Estat:

- l'article 119, sobre el sistema d'ingrés a la funció pública docent,
- l'article 120, d'accés al Cos de Catedràtics d'Educació,
- l'article 121, d'accés al Cos d'Inspectors d'Educació,
- l'article 129, de promoció interna i
- la disposició addicional novena, d'integració en els cossos docents de la Generalitat dels funcionaris de carrera dels cossos docents estatals incorporats a la funció pública de la Generalitat.

2) No hi ha novetats que mereixin ser destacades en l'article 118 LEC (excepte el fet que es tracti d'una norma específica dels col·lectius docents), ja que el contingut reprodueix pràcticament el de la normativa general de funció pública -vegeu, per exemple, els articles 25-27 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, i els articles 10.4 i 70 de l'EBEP.

La novetat més important es troba en un altre article, el 117.2.d) LEC, que atribueix al titular del Departament d'Educació la facultat de "proposar l'oferta d'ocupació pública docent", proposta fins ara atribuïda al conseller competent en matèria de funció pública (article 6.1.c) del Decret legislatiu 1/1997).

3) Altres aspectes que vull comentar avui es refereixen al contingut de l'acord de Govern d'aprovació de l'oferta d'ocupació, que serà la quarta de la sèrie de cinc convocatòries d'ingrés a la funció pública docent previstes a la DT 17 de la LOE (2006):

- Entre el 2007, el primer any en què s'inicià el sistema transitori de la LOE, s'han convocat a Catalunya un total de 20.016 places, si hi afegim les 3.990 de l'oferta del 2010. Aquest fort increment de l'oferta d'ocupació pública docent ha permès reduir la taxa d'interins docents en relació amb la plantilla docent d'un 23,9% el curs 2006-2007 al 13,7% aquest curs 2009-2010. Aquesta reducció del percentatge de professors interins en els centres educatius és l'objectiu fixat per la LOE per justificar el sistema transitori d'ingrés ("de manera que en el termini de quatre anys, des de l'aprovació d'aquesta Llei, no se sobrepassin els límits màxims establerts de manera general per a la funció pública", DT 17.1 LOE).

- Comparades aquestes dades amb el total de places docents convocades des de l'aprovació de la LOGSE en el 1990, resulten unes xifres molt semblants: en 16 anys (entre 1991 i 2006) s'han convocat a Catalunya 23.823 places per a ingressar a la funció pública docent, pràcticament la mateixa dada que correspon a les cinc convocatòries fetes entre el 2007 i el 2011, que ascendeix a 23.396 una vegada incrementades les 20.016 ja esmentades abans amb la previsió de 3.380 places corresponents a l'any 2011.

4) La reducció del percentatge del professorat interí ha estat possible gràcies a l'elevat nombre de funcionaris interins docents que han superat el procediment selectiu durant aquest període transitori: un 85,2% dels seleccionats tenia la condició de personal interí o substitut docent, molt superior al del període transitori de la LOGSE, entre els anys 1991 i 1994, en què el percentatge d'interins docents seleccionats va ser d'un 63,8% del total. Ara bé, cal reconèixer que serà difícil arribar a les taxes d'interins docents assolides al final del sistema transitori de la LOGSE: en el 1994-1995 el percentatge d'interins docents només era del 4,6% de la plantilla.

5) Un últim aspecte que vull destacar en l'oferta d'ocupació docent que aprovarà el Govern per a l'any 2010 és l'absència de places per ingressar al cos d'Inspectors d'Educació, malgrat que actualment hi ha un 48,9% de places d'aquest cos cobertes en comissió de serveis, i per tant podrien ser incloses en l'oferta d'ocupació.

En relació amb aquesta situació de l'increment de comissions de serveis de docents a les places vacants dels inspectors, la Llei d'educació ha inclòs una disposició transitòria desena una mica críptica pel contingut, ja que no hi acaben de quadrar el text i el títol de la disposició. Per una banda, sembla que s'anunciï "un torn especial" "per a afavorir la consolidació de la situació administrativa dels inspectors que exerceixen la funció inspectora en comissió de serveis", però els "torns especials" en els procediments d'ingrés als cossos equivalen a "reserves" o a "procediments restringits" i és evident que la Generalitat de Catalunya no té competències per a dissenyar procediments restringits d'accés als cossos de funcionaris.

Tanmateix, el títol de la disposició només es refereix a la "situació administrativa dels inspectors en comissió de serveis", i per tant es podria defensar també la interpretació que la "consolidació" de què es parla en el text de la disposició transitòria (que, per altra banda, no té res de transitòria, ja que no inclou cap període de temps en què es prevegi una excepció a l'aplicació d'una regla general o d'una novetat legal) es refereixi, "literalment", a la consolidació de la situació de comissió de serveis, és a dir, que les regles previstes amb caràcter general a l'article 123.3 LEC per a tots els col·lectius docents -que vaig comentar la setmana passada- no s'aplicaran als docents que estiguin destinats en comissió de serveis a la Inspecció educativa.

Però això no té gaire sentit, ja que l'article 123.3 no inclou cap excepció per ser aplicat a tots els col·lectius, i per tant, la interpretació natural és que s'aplica també als funcionaris docents destinats en comissió de serveis a la Inspecció educativa, els quals no podran consolidar la seva situació en comissió de serveis més enllà dels dos anys, termini que els provocarà la pèrdua de la reserva de la destinació definitiva.

Limitació temporal de la reserva en la comissió de serveis voluntària

[article 123.3 de la Llei 12/2009, d'educació]

Des de fa molts anys el volum dels funcionaris docents adscrits en comissió de serveis voluntària a un lloc de treball diferent d'aquell que han obtingut per concurs de mèrits (vulgarment anomenat "destinació definitiva") ha estat molt important, proporcional al total dels efectius docents, entorn del 10-14% de tota la plantilla docent. Són molt significatives les dades següents, que mostren l'evolució des del curs 1991-1992 fins al curs actual:

L'Administració educativa no ha trobat la fórmula per a reduir el nombre de professors que, voluntàriament, han sol·licitat i obtingut una destinació en comissió de serveis, que ha anat creixent a mesura que augmentava la plantilla docent al llarg de vint anys.

Tampoc no ha estat efectiva (perquè no s'ha complert mai) la limitació temporal de dos anys prevista per a les comissions de serveis a la legislació de funció pública vigent a Catalunya (article 85.3 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre):

"La comissió de servei, que tindrà caràcter temporal i no podrà durar més de dos anys, es donarà exclusivament per necessitats del servei; significarà la destinació a un lloc de treball diferent d'aquell que el funcionari ocupava i implicarà la reserva d'aquest lloc."

L'article 123.3 de la LEC ha introduït una modificació important, en l'àmbit docent, a aquest precepte de la legislació general de funció pública, ja que limita la durada de la reserva del lloc de treball d'origen "durant els dos primers anys", la qual cosa provoca que, una vegada transcorregut aquest període, el lloc de treball es convoqui a provisió ordinària:

"L'adscripció en comissió de serveis voluntària a un centre educatiu diferent de l'obtingut per concurs o a un lloc de treball de la Inspecció d'Educació o de l'Administració comporta la reserva del lloc de treball d'origen durant els dos primers anys. Un cop finit aquest període, es convoca la provisió del lloc […]"

Quan es produeixi el cessament en la comissió de serveis, més enllà dels dos primers anys, es produirà l'adscripció a un lloc de treball de la zona educativa, amb caràcter definitiu, ja que la LEC especifica que no caldrà participar en un nou procediment de provisió. La Llei d'educació ha substituït, doncs, després dels dos primers anys la reserva del lloc de treball per la reserva d'una vacant en la zona educativa d'origen:

"[…] i l'eventual cessament en la destinació adjudicada en comissió de serveis comporta l'adscripció del funcionari o funcionària docent a un lloc de treball vacant de la zona educativa on tenia la darrera destinació definitiva obtinguda per concurs de mèrits, sense que li calgui participar en un nou procediment de provisió".

La novetat introduïda per la LEC en aquest article busca assolir dos objectius:

a) Reduir el nombre de docents en comissió de serveis, ja que la limitació temporal als dos primers anys de la reserva del lloc de treball d'origen animarà molta gent a no sol·licitar la pròrroga de la comissió de serveis superant el límit dels dos cursos, per no perdre la reserva del lloc obtingut per concurs de mèrits.

b) Mitigar tant com es pugui l'efecte negatiu que provoca la reserva del lloc de treball d'origen, d'increment de la provisionalitat en l'ocupació dels llocs docents, ja que el funcionari absent "congela" la vacant, de manera que impedeix que una altra persona pugui cobrir-la en un concurs de provisió i, per tant, obliga que sigui ocupada amb caràcter provisional. És a dir, cada comissió de serveis comporta tapar dues vacants: la que està en comissió de serveis i la reserva.

Aquests dos objectius pretenen reduir la provisionalitat en l'ocupació de les plantilles docents, ja que finalitzat el període de dos cursos es perdran les reserves, i les vacants restaran lliures per a ser cobertes en un concurs de trasllats. El que ha fet la LEC és completar una regla que no s'estava complint en l'àmbit docent ("la comissió de serveis no podrà durar més de dos anys") amb una altra ("la reserva del lloc de treball d'origen té una durada de dos anys"), que permetrà cobrir aquestes vacants en els concursos de trasllats en el cas que el funcionari en comissió de serveis no s'incorpori al lloc de treball d'origen.

L'entrada en vigor de la mesura coincideix amb la disposició general de vigència, "l'endemà de la publicació de la llei al DOGC" (disposició final quarta de la LEC), però l'aplicació de les seves conseqüències ("la pèrdua de la reserva") requereix que es defineixin amb caràcter general les zones educatives, ja que el cessament en la comissió de serveis més allà dels dos anys comporta l'adscripció a una vacant de la zona educativa corresponent al lloc de treball d'origen.

Serà difícil, doncs, aplicar la mesura abans de la definició del mapa sencer de les zones educatives, si bé també cal reconèixer que el rellotge del còmput dels dos anys l'ha posat en marxa l'entrada en vigor de la LEC el dia 17 de juliol de 2009.

El Govern

El Govern [article 117.1 de la Llei 12/2009, d’educació]

Quan l'article 117.1 de la LEC desenvolupa les competències del Govern en matèria de funció pública docent, ens trobem amb una enumeració més curta que l'establerta a l'article 5 del Decret legislatiu 1/1997, que regula la funció pública a Catalunya, i a primera vista, sembla que les set competències del Govern que recull la LEC en aquesta disposició estan totes incloses dintre de les 12 de l'esmentat Decret legislatiu. No hi hauria, per tant, cap novetat normativa en la regulació d'aquest àmbit competencial fonamental, com ara el desplegament normatiu i l'actuació administrativa del Govern en matèria de funció pública docent.

Ara bé, si s'analitza amb més detall el contingut de l'article 117.1 LEC, i ens fixem no només en el que diu sinó també en el que no hi apareix en comparació amb les competències generals en matèria de funció pública atribuïdes al Govern pel Decret legislatiu 1/1997, s'arriba a la conclusió que aquest article 117.1 no és en absolut una norma buida que es limiti a "repetir" el que ja ha prescrit una altra llei (no ens trobem, en absolut, davant les leges repetitae, segons l'argot dels tècnics juristes).

En relació amb aquestes competències del Govern en matèria de funció pública docent. m'interessa especialment destacar els aspectes següents:

1) Primer de tot, que no és important el fet que la llista de competències del Govern a la LEC sembli més curt que el del Decret legislatiu, ja que s'ha de completar amb tota la resta de facultats atribuïdes al Govern al llarg de la llei, en altres articles. Així s'especifica d'entrada en la primera competència, "exercir la potestat reglamentària en els supòsits en què ho determina aquesta llei" [apartat a) de l'article 117.1], i, sense ànim de ser exhaustiu ara, la LEC menciona la competència del Govern en molts altres articles:

- "El Govern ha de regular per reglament el procés de selecció del director o directora" (article 143.3).
- "El Govern ha d'establir per reglament el procediment de renovació del mandat de les direccions dels centres" (article 143.5).
- "El Govern ha d'establir un règim jurídic específic del personal directiu docent, els criteris i el procediment per a determinar la condició de personal directiu professional" (article 116.1).
- "Correspon a l'Administració educativa de la Generalitat [...] el desplegament de l'ordenació de la funció pública docent" (article 158.2.a.Setè).
- "L'accés i la integració en els cossos regulats pels articles 111, 112, 119, 120 i 121 i la disposició addicional novena han d'ésser efectius quan ho determini el Govern" (Disposició addicional 2.1).
- "El Govern ha de promoure les modificacions normatives per a garantir els règims de jubilació, de classes passives i de seguretat social dels funcionaris afectats" (Disposició addicional 2.3).
- "Correspon al Govern determinar les circumstàncies per les quals els funcionaris [...] poden desenvolupar funcions docents en etapes o ensenyaments diferents dels assignats al cos a què pertanyen [..]" (article 112.3).
- "El Govern ha d'establir els criteris d'idoneïtat i el procediment específic perquè el personal funcionari docent pugui acreditar competència docent per a impartir àrees, matèries i mòduls professionals diferents dels atribuïts a la seva especialitat docent" (article 112.5).
- "El Govern ha de regular els requisits i els procediments d'accés, la durada del nomenament, el període de pràctiques, el procediment de gestió i els criteris d'ordenació de la borsa de treball" (article 122.2).
- "El Govern ha d'establir la jornada ordinària i les jornades especials dels funcionaris docents, la distribució ordinària de la dedicació horària setmanal a les activitats escolars en el centre i la participació en les activitats extraescolars i complementàries" (article 135.1).
- "El Govern ha de determinar les condicions aplicables a l'establiment dels òrgans unipersonals a què fa referència l'apartat 1, i ha d'establir els criteris d'assignació als centres dels recursos docents i els complements retributius corresponents" (article 101.2).

2) En altres apartats de l'article 117.1 hi ha competències específiques dels col·lectius docents no recollides a l'esmentat Decret legislatiu:
- "establir les especialitats docents de cadascun dels cossos docents" [article 117.1. c), competència també recollida a l'article 112.4],
- "regular els procediments de provisió de llocs de treball docent" [articles 117.1.f) i 99.2],
- "fixar els complements retributius de promoció professional" [article 117.1.d), competència que també està recollida als apartats 1 i 2 de l'article 136].

Totes aquestes competències són desplegament de la mateixa LEC o de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, que encara no han estat regulades amb caràcter general a tots els funcionaris públics de la Generalitat.

3) Finalment, la novetat més important és precisament la competència que no apareix a la llista i que, per tant. no està atribuïda al Govern, sinó al Departament. Em refereixo a la d'aprovar les relacions de llocs de treball (competència del Govern amb caràcter general, d'acord amb l'apartat f) de l'article 5 del Decret legislatiu 1/1997).

Aquesta competència en matèria de funció pública docent ha estat atribuïda directament i únicament al Departament ("Correspon al conseller del Departament [...] definir les plantilles docents dels centres i serveis educatius i, si escau, de les zones educatives, i també les plantilles de la Inspecció d'Educació, segons l'article 117.2.f), a diferència d'altres competències que estan atribuïdes, de manera compartida, al Govern i al Departament, com succeeix amb l'exercici de la potestat reglamentària, que l'exerceixen el Departament (article 117.2.b) i el Govern (article 117.1.a), "en els supòsits en què ho determina aquesta llei".

Administració educativa

[articles 156 i 158 del Projecte de llei d'educació]

La Llei d'educació dedica a l'Administració educativa dos articles: el 156, en què la defineix de manera molt innovadora, ja que a més d'identificar Administració educativa i Generalitat de Catalunya, atribueix la condició d'Administració educativa als ens locals "en l'exercici de les competències pròpies, d'acord amb l'Estatut"; i el 158, que n'enumera les competències, amb relació al conjunt del sistema educatiu, i les funcions per regular, planificar, ordenar, supervisar i avaluar el sistema educatiu de Catalunya.

L'Administració educativa de la Generalitat de Catalunya és, doncs, la dipositària de totes les competències educatives atribuïdes per l'Estatut d'autonomia, i les exerceix a través del Govern i del Departament, malgrat que una lectura poc afinada de l'apartat 1 de l'article 156 pot induir a l'error de confondre Administració educativa i Departament d'Educació:

"156.1. L'Administració educativa és l'Administració de la Generalitat i actua per mitjà del Departament."

L'Administració educativa s'identifica clarament amb l'Administració de la Generalitat, i per tant amb el Govern, que exerceix, en aquesta matèria educativa, la potestat reglamentària i la funció executiva, i amb el Departament competent en matèria d'educació. L'esmentat article 156.1 precisa que l'Administració educativa "actua" per mitjà del Departament, és a dir, desenvolupa les activitats educatives a través del Departament, però aquesta afirmació no exclou l'actuació del Govern en aquelles matèries que li són pròpies. La prova més evident de la interpretació que estic fent és, precisament, l'atribució al Govern i al Departament de les competències de l'Administració educativa, enumerades a l'article 158:

- 2.a) Primer - Dictar les normes reglamentàries del règim d'admissió d'alumnes en els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya (l'article 46.1 atribueix al Govern la regulació i supervisió del procés d'accés a llocs escolars; l'article 49.1 atribueix al Departament la fixació dels terminis, els instruments i els procediments dels procés anual d'admissió d'alumnes);

- Segon - Regular el currículum de les diferents etapes i els diferents ensenyaments del sistema educatiu (competència atribuïda al Govern per l'article 53.1);

- Tercer - Regular la formació permanent dels mestres i els professors i d'altres professionals de l'educació (atribució del Departament, segons l'article 110.3);

- Quart - Regular els requisits que han de reunir els centres, i els procediments de creació de centres públics i d'autorització de centres privats (regulació atribuïda al Govern per l'article 74, punts 1 i 2);

- Cinquè - Regular l'autonomia dels centres públics (l'articulat de la Llei no concreta l'òrgan administratiu que haurà de regular, de manera general, aquesta matèria, si bé l'article 139.3 preveu que el Departament ha de determinar les funcions mínimes i comunes a què s'ha d'ajustar l'exercici de les funcions de cap d'estudis i de secretari en els centres públics);

- Sisè - Regular les competències i la composició dels òrgans de govern dels centres públics (tampoc no es precisa, a l'articulat del text, l'òrgan competent per a regular aquesta matèria, amb caràcter general, si bé l'article 141 atribueix al Departament la competència de regular les funcions mínimes que han de desenvolupar els òrgans de coordinació didàctica i tutoria);

- Setè - Regular el desplegament de l'ordenació de la funció pública docent (competència atribuïda per l'article 117 tant al Govern com al conseller o consellera titular del Departament);

- Vuitè - Regular el règim jurídic i el procediment dels concerts educatius (segons l'article 205.2, el Govern ha de regular per reglament el procediment de concertació);

- Novè - Regular el procediment de participació de les associacions d'alumnes i de les associacions de mares i pares d'alumnes en els òrgans col·legiats dels centres educatius (els articles 24.4 i 26.3 atribueix aquesta competència al Govern);

- Desè - Regular les condicions per agrupar en un únic centre els centres públics situats en un àmbit determinat (competència del Govern, segons l'article 72.3);

- 2.b) Establir un sistema propi de beques i ajuts a l'estudi (competència atribuïda pels article 6 i 200.1 al Govern i al Departament);
- 2.c) Portar a terme la programació de l'oferta educativa del Servei d'Educació de Catalunya (atribuïda, indistintament, al Govern i al Departament pels articles 44, 62.2, 63.4 i 197.2);
- 2.d) Crear i suprimir centres públics i autoritzar centres privats (atribuïda la primera competència al Govern, segons l'article 74.1, i la segona al Departament, entre altres, pels articles 55.6 i 205.11);
- 2.e) Crear i suprimir els serveis educatius (atribució del Departament, segons l'article 86, punts 1 i 2);
- 2.f) Expedir i homologar els títols acadèmics i professionals (competència que no apareix en cap altre article de la Llei);
- 2.g) Adoptar mesures per a fomentar la convivència en els centres i la resolució pacífica de conflictes (competència atribuïda al Govern i al Departament pels articles 33 i 36);
- 2.h) Determinar l'adscripció entre centres (competència del Departament, d'acord amb l'article 76.2);
- 2.i) Inspeccionar el sistema educatiu (a través del Departament, que exerceix la inspecció del sistema educatiu respecte de tots els centres, segons l'article 177.1);
- 2.j) Avaluar el sistema educatiu (competència atribuïda al Departament, als articles 185.1 i 187.1 i .3, però també hi intervé el Govern, que ha de presentar al Parlament un informe sobre els resultats de l'avaluació, segons l'article 187.2);
- 2.k) Establir el marc general d'ordenació de les activitats complementàries, les activitats extraescolars i els serveis escolars (que han de ser regulades pel Departament, segons els articles 50.3, 201.3 i 202);
- 2.l) Vetllar pel compliment d'aquesta llei i de la normativa que la desplega (competència atribuïda al Departament, a través de la Inspecció d'Educació, segons l'article 177.1.e);
- 3.a) Donar suport als centres públics en el desenvolupament dels projectes educatius (funció atribuïda al Departament, segons l'article 91.7);
- 3.b) Assegurar la dotació de plantilles de personal (funció atribuïda al Departament, segons l'article 114.4);
- 3.c) Promoure la implicació activa dels centres en l'entorn (segons l'article 40.2, correspon al Govern d'establir les condicions mínimes per a la formalització dels convenis corresponents);
- 3.d) Promoure la participació i la implicació dels alumnes i de llurs famílies en el procés educatiu (per mitjà de la carta de compromís educatiu, el Departament té atribuïda aquesta funció, d'acord amb l'article 20.2);
- 3.e) En el marc de la programació general, garantir l'oferta adequada de places en centres públics (funció atribuïda al Departament, segons l'article 44.4).

Tanmateix, la novetat més significativa de l'article 156 és el fet d'incloure dintre del concepte jurídic d'Administració educativa els ens locals, innovació absoluta en relació amb la legislació orgànica educativa:

"156.2. Els ens locals tenen la condició d'Administració educativa en l'exercici de les competències pròpies, d'acord amb l'Estatut, i exerceixen també les competències que els són atribuïdes d'acord amb el que estableix aquesta llei."

Finalment, la tramitació parlamentària ha eliminat del text l'apartat que atribuïa, en l'avantprojecte de Llei aprovat pel Govern, la condició d'Administració educativa als "consorcis constituïts per l'Administració de la Generalitat amb ens locals, quan ho determinin els seus estatuts" (article 140.3 de l'avantprojecte de Llei).

En una altra nota tindrem ocasió de comentar les competències en matèria educativa que atribueix la Llei d'educació als ens locals i als consorcis.