dimecres, 29 de setembre del 2010

Estudi de freqüències de conceptes a la Llei d'educació

Al llarg d'aquest darrer any he tingut ocasió de comentar en el blog molts conceptes de la Llei d'educació. Avui faré un repàs de les paraules més importants que han anat sortint en els posts durant aquest temps, tot fixant-me en la freqüència amb què apareixen recollides a la llei (freqüència que posaré entre parèntesis). Les ordeno seguint, més o menys, l'índex de la mateixa Llei d'educació:

1) El sistema educatiu

L'objecte de la LEC és regular el sistema educatiu (100) no universitari de Catalunya (art. 1), que apareix a la LEC, amb una freqüència semblant a la d'Administració educativa (107), la qual també es regulada per la LEC. No he trobat, en canvi, cap referència directa al sistema educatiu "estatal" (ni bàsic o espanyol) ni a altres sistemes educatius, però sí que trobem referències a la regulació / legislació orgànica (5) del dret a l'educació.

Evidentment, la paraula més freqüent és la que dóna el títol a la llei, l'educació (392), que juntament amb l'ensenyament (269) forma un entramat sobre el qual es construeix tot el teixit legal al llarg dels seus preceptes.

Aquestes dues paraules essencials a la LEC, "educació" i "ensenyament", no sempre són intercanviables en un mateix context: així, el dret a l'educació (13) sempre apareix reconegut amb aquest clixé, mai no es recull a la llei com a "dret a l'ensenyament" (0). D'altra banda, amb relació a l'accés al sistema educatiu es pot accedir (22) a l'educació (art. 4.2; 21.2.a), a la formació permanent, al sistema educatiu mateix, a l'educació d'adults, i també a l'ensenyament (universitari, art. 166.2.c); en canvi, es pot "iniciar l'ensenyament", però no "iniciar l'educació". Semblantment, podem constatar que l'ordenació (22) i l'organització (72) normalment es refereixen als ensenyaments o al sistema educatiu, però a la llei mai no hi apareix "l'organització de l'educació" (0).

Amb una freqüència menor que "educació" o "ensenyament", la paraula formació (130) s'ha especialitzat en determinats contextos específics: formació permanent (14), formació per a l'ocupació (2), formació professional (51). Em sorprèn que no aparegui ni en una ocasió a la LEC la formació contínua (0), com a formació del treballador en actiu; la LEC sempre es refereix a la formació contínua del professorat com a formació permanent (en canvi la LOE usa les dues expressions: formació continua i formació permanent, referides al professorat i als treballadors). A més de la formació permanent adreçada a les persones adultes, apareixen a la LEC aprenentatge permanent (2), educació permanent d'adults (1), però mai "ensenyament permanent" (0).


2) La comunitat educativa

La LEC utilitza comunitat educativa (29) en un sentit molt ampli, ja que hi inclou totes les persones i les institucions que intervenen en el procés educatiu (art. 19.1), i restringeix comunitat escolar (15) per referir-se a la comunitat educativa del centre, en un sentit més limitat i més proper al contingut de la "comunitat educativa" en sentit tradicional. En formen part els alumnes (270), les famílies (69) o mares, pares o tutors (26), el professorat (133), els professionals d'atenció educativa (23), el personal d'administració i serveis (12), la representació dels ens locals (33) i, en els centres privats, els representants de llur titular (88).


3) La programació educativa

La paraula programació (62) sempre està referida al sistema educatiu, entesa com a programació de l'oferta educativa (16), ja que normalment la programació fa referència a l'oferta (52), ja sigui l'oferta de llocs escolars (2) o l'oferta dels ensenyaments (3). La programació també es refereix a les tasques del professorat i als ensenyaments, però mai no s'utilitza "programació de l'educació" (0). L'educació no es programa; es programa l'oferta educativa.

La LEC, per tant, regula amb detall la programació educativa (11) i el mapa escolar (4) com l'instrument que reflecteix l'oferta del sistema educatiu o oferta educativa (20), instrument a partir del qual s'ha d'elaborar la programació de l'oferta educativa (art. 8 i 44).

En aquest àmbit, la LEC reserva sempre el terme "programació" per referir-se a la programació educativa, mentre que planificació (2) només apareix en contextos econòmics.


4) L'ordenació dels ensenyaments

L'organització de l'ensenyament inclou una detallada classificació dels diferents ensenyaments reglats (11), siguin els de règim general (7) o els de règim especial (6), diferenciats dels no reglats (4). Els ensenyaments reglats són els següents:

- Educació infantil (40), mai "ensenyament infantil" (0): el primer cicle rep la denominació de primera infància (1) i el segon cicle, primer ensenyament (4);
- Educació primària (18), mai "ensenyament primari" (0);
- Educació bàsica (17), que consta de dues etapes: l'educació primària i l'educació secundària obligatòria. La LEC no utilitza "ensenyament bàsic" (0), a diferència de la LOE, que, a més de "educació bàsica" (art. 3,3), també aplica "ensenyament bàsic" (art. 4.1 i 4.2);
- Educació secundària (31);
- Educació secundària obligatòria (23);
- Programes de qualificació professional inicial (9);
- Formació professional (51), ja sigui la formació professional inicial (11) o la superior (1), que també anomena ensenyaments professionalitzadors (2);
- Ensenyaments d'idiomes (12);
- Ensenyaments artístics (30), ja siguin els professionals (1), els superiors (7) o els finalistes de caràcter professionalitzador (3);
- Ensenyaments esportius (13);
- Educació d'adults (14), a diferència de la denominació de la LOE: "educació de persones adultes", que mai no apareix recollida a la LEC.

Aquests ensenyaments es classifiquen, d'acord amb diferents criteris, en les categories següents:

- Ensenyaments obligatoris (20), que es corresponen amb l'educació bàsica, és a dir, amb l'educació primària i l'ESO, i ensenyaments no obligatoris (1); en aquest aspecte, la LEC usa, indistintament, l'educació obligatòria (art. 36.1, 205.1, DF 1.2) i l'ensenyament obligatori, en singular i en plural (art. 6.4, 10.1, 17.3, 63.3).
- Educació postobligatòria (3) o ensenyaments postobligatoris (14), aquesta última forma,sempre en plural;
- Ensenyaments gratuïts (9), amb més precisió declarats gratuïts, que són: el segon cicle de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, els programes de qualificació professional inicial i la formació professional de grau mitjà: també els anomena ensenyaments sostinguts amb fons públics (1) o ensenyaments universals (1). Tots ells són els ensenyaments obligatoris i els declarats gratuïts. No he trobat el contrari d'ensenyaments gratuïts: la LEC no utilitza mai l'expressió "ensenyaments no gratuïts";
- Els ensenyaments artístics es classifiquen en ensenyaments professionals (1) i ensenyaments superiors (7), que conformen l'educació superior (4) i agrupen diferents ensenyaments professionalitzadors de grau superior, com ara els ensenyaments de música, de dansa, d'arts plàstiques i disseny, d'art dramàtic, de conservació i restauració de béns culturals i de disseny.

Finalment, hi ha diferents modalitats (19) dels ensenyaments: presencial (7), no presencial (18) i semipresencial (2). Per a referir-se a aquestes modalitats de l'ensenyament, la LEC utilitza sempre la paraula "educació" ("educació presencial, educació no presencial", art. 61.4, 62.9, 64.2, 70.1, entre altres), mai "ensenyament".


5) Els centres educatius

La paraula centre (759) és, de llarg, la més freqüent de les que estic comentant avui, si bé la LEC ha especialitzat l'expressió centre educatiu (108) per referir-se als "centres escolars" (0), arraconant pràcticament la denominació centre docent (5). A la LOE, en canvi, s'utilitzen totes dues paraules indistintament, si bé és més freqüent a la llei orgànica centre docent (51) que no pas centre educatiu (32).

Es manté la classificació tradicional entre centres públics (94) i centres privats (52), que inclouen els centres (privats) concertats (21) o centres sostinguts amb fons públics (5). S'introdueix una agrupació de centres públics d'una mateixa zona educativa (27) amb la denominació estereotipada d'únic centre educatiu (3).


6) L'autonomia i la direcció dels centres educatius

La paraula autonomia (57) sempre està referida al centre educatiu, mai no trobem a la LEC "l'autonomia de les direccions" (0). Són molt freqüents, en canvi, la major part dels components de l'autonomia dels centres educatius (14):

- projecte educatiu (94),
- normes d'organització i funcionament (24),
- estructura organitzativa (7),
- òrgans de govern (16),
- òrgans unipersonals (5),
- equip directiu (10),
- consell de direcció (4),
- consell escolar (49),
- claustre del professorat (20),
- carta de compromís educatiu (20),
- programació general anual (5),
- acció tutorial (5),
- projectes d'innovació educativa (4),
- normes de convivència (4),
- projecte de direcció (12)

L'altre fonament del govern dels centres educatius és la figura del director o directora (106) o, d'acord amb la segona accepció, la direcció del centre (61).


Conclusió

No vull acabar aquest breu recorregut per algunes de les paraules més freqüents de la LEC sense referir-me, encara que sigui de passada, als que només apareixen una vegada en tot el text, és a dir, les paraules que els grecs antics anomenaven hapax legomena ('paraules dites una única vegada' en l'obra sencera d'un autor clàssic). Però la baixa freqüència d'un concepte no equival, en absolut, a tenir poc valor, tal com vosaltres mateixos podeu deduir dels exemples següents, a més dels que ja han aparegut esmentats en els apartats anteriors:

- "Codi deontològic" del professorat (art. 106.4; "deontologia" apareix un altre cop a l'art. 195, referida a l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació),
- "(Valoració) ponderada" (art. 119.7),
- "Món laboral" (art. 68.1),
- "Llibertat de càtedra" (art.2.1.d),
- "Amortització (d'una plaça vacant)" (art. 118.3).

Però l'anàlisi d'aquest altre tipus de conceptes, esmentats una sola vegada en un precepte de la LEC, mereix que hi dediquem un altre post, més endavant.

dimecres, 22 de setembre del 2010

El contingut de les normes d'organització i funcionament

[article 98.1 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

L'autonomia organitzativa dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya, s'exerceix per mitjà d'una estructura organitzativa pròpia i de les normes d'organització i funcionament (LEC, art. 98.1; LOE, art. 124).

Malgrat que la LEC no dedica un article específic a les normes d'organització i funcionament del centre (NOFC), aquest instrument organitzatiu esdevé un aspecte nuclear per a exercir l'autonomia organitzativa i un complement fonamental i indestriable del projecte educatiu: al llarg de la LEC es poden trobar vint-i-dues referències transversals a les NOFC (moltes més, per tant, que a la LOE, en què les NOFC només apareixen en cinc apartats).


1) Les NOFC a la LEC

Resumiré primerament el contingut de les NOFC en els preceptes de la LEC (i, si escau, també de la LOE) perquè pugueu copsar la importància que té aquest instrument dins l'autonomia dels centres educatius:

- (1) Les NOFC han de determinar formes de participació dels alumnes (art. 23 i 24.4; participació i dret de reunió dels alumnes reconegut per l'art. 8 de la LODE) i poden fixar altres formes d'agrupació d'alumnes, a més de les associacions (art. 24.5).
- (2) La Llei reconeix explícitament el dret de les mares, els pares o els tutors dels alumnes a rebre informació, entre altres aspectes educatius, sobre les NOFC (art. 25.1.e).
- (3) Les NOFC estableixen les mesures sancionadores de les irregularitats dels alumnes, si no perjudiquen greument la convivència (art. 35.1), i hi han de constar també, entre les conductes contràries a la convivència, totes les que tipifica l'apartat 1 de l'article 37 LEC, quan no siguin de caràcter greu, i també les faltes injustificades d'assistència a classe i de puntualitat (art. 37.4).
- (4) En els centres públics, correspon al director o directora impulsar l'elaboració i l'aprovació de les NOFC i dirigir-ne l'aplicació (art. 142.7.a) i, al claustre de professors, "emetre informe sobre les NOFC" (LOE, art. 129); les NOFC dels centres públics poden atribuir funcions al claustre, en el marc de l'ordenament vigent (art. 146.2.h), i correspon al consell escolar aprovar les NOFC i les modificacions corresponents (art. 148.3.d).
- (5) En els centres privats concertats les NOFC han de determinar els òrgans de coordinació docent i de tutoria (art. 149.2), atribueixen funcions al director o directora en l'àmbit educatiu (art. 150.2) i al claustre del professorat, que també intervé en l'aprovació de les NOFC (art. 151.1), les quals estableixen la forma en què ha de participar el claustre del professorat en la formulació del projecte educatiu (art. 95.1). Finalment, correspon al consell escolar dels centres privats concertats, a proposta del titular o la titular del centre, aprovar les NOFC i les decisions sobre l'estructura organitzativa, havent escoltat el claustre (art. 98.4 i 152.2.f).
- (6) En els centres privats no concertats les NOFC poden establir altres òrgans de govern, a més del director o directora i del claustre del professorat, d'assistència al director o directora i de coordinació docent i tutoria (art. 153.2) i també poden determinar òrgans i procediments de participació de la comunitat educativa en el funcionament del centre (art. 19.4, 26.3 i 153.3); també poden atribuir funcions al director o directora (art. 154.2) i al claustre del professorat (art. 155).

2) Les NOFC al decret d'autonomia

Per a arrodonir el contingut de les NOFC, hem de completar aquesta descripció legislativa amb el desplegament que hi dedica el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, amb més detall que la Llei -això és evident-, però aquest ampli desplegament no impedeix un ampli marge a l'autonomia dels centres per a concretar i definir l'abast de les NOFC d'acord amb els criteris del projecte educatiu.

2.1) L'apartat primer de l'article 19 del decret d'autonomia regula el contingut obligatori del "conjunt de normes d'organització i funcionament del centre":

"19.1.a) L'estructura organitzativa de govern i de coordinació del centre, i la concreció de les previsions del projecte educatiu per orientar l'organització pedagògica, el rendiment de comptes al consell escolar amb relació a la gestió del projecte educatiu i, si escau, l'aplicació dels acords de coresponsabilitat."

Aquest apartat a) de l'article 19 del decret s'ha de posar en relació amb els articles 20, 21 i 22 del decret mateix, els quals, de fet funcionen com si fossin tres preceptes annexos explicatius a l'article 19 sobre el contingut de les NOFC:

- Els articles 20 i 21 regulen els criteris específics per a l'estructura organitzativa dels centres públics i dels centres concertats, respectivament. A l'article 20.3 s'estableix que l'estructura organitzativa pròpia dels centres públics "ha de determinar les competències i la composició dels òrgans de govern i de coordinació".

- L'article 22, sobre criteris per a l'organització pedagògica dels centres, concreta encara més el contingut de les NOFC en relació amb l'organització pedagògica:

"22.1. En matèria d'organització pedagògica, el contingut de les normes d'organització i funcionament del centre a què fa referència l'article 19.1.a) ha de preveure, com a mínim:
a) Els criteris per a l'organització dels grups d'alumnes amb les limitacions quantitatives establertes pel Departament d'Educació per a les diferents etapes educatives.
b) Els criteris per a la formació dels equips docents i els mecanismes interns de coordinació en els equips docents.
c) Els criteris per a l'atenció de la diversitat de l'alumnat, d'acord amb el principi d'educació inclusiva.
d) Els mecanismes per garantir la globalitat de l'acció educativa sobre l'alumnat, molt especialment quan, per raó de l'etapa o nivell educatiu, l'especialització curricular del personal docent que hi actua sigui predominant en la docència.
e) Els mecanismes d'acció i coordinació de la tutoria.

2. Així mateix, les normes d'organització i funcionament del centre, d'acord amb les previsions del projecte educatiu i amb el principi d'inclusió, han de preveure els mecanismes i procediments d'assignació dels recursos disponibles per a l'atenció a les necessitats educatives específiques de l'alumnat, el tractament de l'alumnat amb trastorns d'aprenentatge o de comunicació relacionats amb l'aprenentatge escolar, i l'atenció als alumnes amb altes capacitats.

3. Les normes d'organització i funcionament del centre han d'incorporar també els mecanismes per a l'aplicació del sistema global d'orientació acadèmica i professional a l'alumnat d'ESO i de batxillerat i l'específic que en cada cas escaigui a l'alumnat d'ensenyaments professionalitzadors."


"19.1.b) El procediment d'aprovació, revisió i actualització del projecte educatiu"

Aquest apartat b) de l'article 19 s'ha de relacionar amb els articles 6.1 i 31.2 del mateix decret:

- "6.1. Els procediments de formulació i aprovació dels projectes educatius s'han d'ajustar, respectivament per als centres públics i privats concertats, al que estableixen els articles 94.1 i 95.1 de la Llei d'educació."

- "31.2. […] Així mateix, quan escaigui, el projecte de direcció conté les propostes i elements necessaris per a la revisió del projecte educatiu. En qualsevol cas, la modificació del projecte educatiu ha de seguir el procediment establert per a la seva aprovació."


"19.1.c) Els mecanismes que han d'afavorir i facilitar el treball en equip del personal del centre."

Aquest apartat c) de l'article 19 s'ha de relacionar amb l'article 50.1 del mateix decret:

- "50.1. […] Les concrecions organitzatives han de buscar la major sistematització de les activitats del centre, la implicació de tot el personal en el treball en equip i afavorir-ne el creixement dels nivells de motivació i de satisfacció." [art. 104.5 LEC]

"19.1.d) Les concrecions que escaiguin sobre la participació en el centre dels sectors de la comunitat escolar i sobre l'intercanvi d'informació entre el centre i les famílies, col·lectivament i individualitzadament, així com els mecanismes de publicitat necessaris perquè les famílies puguin exercir el seu dret a ser informades."

Aquest apartat d) de l'article 19 s'ha de relacionar amb els articles 8.1 i 15.2.d) del mateix decret:

- "8.1. […] els projectes educatius han de preveure mecanismes de participació de l'alumnat, professorat i famílies en la vida del centre per orientar-la a l'assoliment dels objectius educatius." [art. 19.4, 23 i 26.3 LEC]

- "15.2.d) Dur a terme la informació i l'orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l'alumnat, tot evitant condicionants lligats al gènere." [art. 57.7 i 61.6 LEC]


"19.1.e) L'aplicació de mesures per a la promoció de la convivència i dels mecanismes de mediació, així com la definició de les irregularitats en què pot incórrer l'alumnat quan no siguin greument perjudicials per a la convivència i l'establiment de les mesures correctores d'aquestes irregularitats i les circumstàncies que poden disminuir o intensificar la gravetat de la conducta de l'alumnat."

Aquest apartat e) de l'article 19 s'ha de relacionar amb els articles 23, 24 i 25 del mateix decret, i especialment:

- "23.1. Les normes d'organització i funcionament del centre han de ser coherents amb el fet que l'aprenentatge i la pràctica de la convivència són elements fonamentals del procés educatiu. Totes les persones membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb les seves actituds i conducta."

- "24.2. Les normes d'organització i funcionament del centre, a més del que preveu l'apartat e) de l'article 19.1, han de preveure mesures correctores referides a les faltes injustificades d'assistència a classe i de puntualitat. Així mateix, poden determinar que, a partir del tercer curs de l'educació secundària obligatòria, les decisions col?lectives adoptades per l'alumnat en relació amb la seva assistència a classe, en exercici del dret de reunió i prèviament comunicades a la direcció del centre i es disposi de la corresponent autorització dels pares, mares o tutors, no tinguin la consideració de falta. Les mateixes normes han de determinar en quines situacions les mesures correctores s'han d'aplicar directament pel professorat i en quins casos en correspon l'aplicació als òrgans unipersonals de govern del centre, així com el procediment per informar-ne la família i, si és possible i escau, establir, amb aquesta, pautes compartides d'actuació." [art. 34-37 LEC]


"19.1.f) En els centres privats sostinguts amb fons públics, les funcions atribuïdes al claustre del professorat i l'estructura i funcions dels òrgans de coordinació docent i de tutoria." [art. 149.2 i 151.1 LEC]

"19.1.g) La resta d'elements necessaris per a l'organització i funcionament del centre d'acord amb el contingut d'aquest Decret."
Aquest apartat g) de l'article 19 fa una remissió genèrica a altres elements necessaris de les NOFC, previstos en la resta del decret. En concret, podem incloure també en les NOFC els elements següents:

- (1) La composició i el reglament del consell escolar (art. 27.3 i 45.5; vegeu també la DA 15.8 i 9 sobre la composició i funcions dels consells escolars de cada escola de les ZER).
- (2) Incorporació al consell escolar de les institucions empresarials o laborals (art. 27.6).
- (3) Procediment per a cobrir les vacants del consell escolar (art. 28.3).
- (4) Concreció de la participació d'altres professionals d'atenció educativa en el claustre (art. 29.3).
- (5) Establiment d'altres òrgans unipersonals de direcció (art. 30.1), d'acord amb el que fixa l'article 34: les funcions de govern o de gestió dels òrgans unipersonals de direcció addicionals s'incorporen a les NOFC (art. 34.1), que estableixen també el nombre d'òrgans unipersonals addicionals de direcció (art. 34.2).
- (6) Concreció de funcions del cap d'estudis (art. 32.2).
- (7) Funció del secretari d'altres òrgans col•legiats, a més del consell escolar i del claustre (art. 33.3).
- (8) Establiment de funcions i règim de funcionament i de reunions del consell de direcció (art. 37.1).
- (9) Finalitats addicionals de la coordinació docent (art. 40.1.e).
- (10) Formalització dels encàrrecs de funcions de la direcció del centre en qualsevol òrgan unipersonal de direcció o de coordinació (DA 5.2).
- (11) Garantia en els centres incomplets de la composició de representants de professors i pares en el consell escolar (art. 45.6).
- (12) Establiment de comissions d'estudi i informació en el si del consell escolar i delimitació dels àmbits d'actuació i de les seves funcions (art. 47.1).
- (13) Intervenció del claustre en la formulació de les NOFC (art. 48.3).
- (14) Establiment de comissions de treball en el si del claustre de professorat i delimitació dels àmbits d'actuació i de les seves funcions (art. 48.5).
- (15) Determinació de la forma d'adequar les NOFC dels centres de nova creació per fusió d'altres centres públics (DA 6.3).


2.2) L'apartat 2 de l'article 19 del decret enumera els aspectes opcionals de les NOFC:

"a) Determinar òrgans i procediments de participació de la comunitat educativa en el funcionament del centre. [art. 19.4, 26.3 i 153.3 LEC]
b) Regular la constitució d'altres agrupacions que pot constituir l'alumnat, a banda de les associacions d'alumnes. [art. 24.5 LEC]
c) En els centres públics, atribuir al claustre de professorat, en el marc de l'ordenament vigent, altres funcions addicionals a les previstes legalment. [art. 146.2.h]
d) En els centres privats concertats, atribuir al director o directora, en el marc de l'ordenament vigent, altres funcions addicionals a les previstes legalment." [art. 150.2 LEC]

3) Conclusió

El decret d'autonomia va entrar en vigor al cap de vint dies d'haver estat publicat, el proppassat mes d'agost, però heu de tenir en compte a l'hora d'aplicar-lo (en especial, les direccions dels centres, a qui va adreçat aquest article d'avui) les previsions de les disposicions transitòries primera i segona, en què s'estableix un període transitori des de la seva entrada en vigor per a actualitzar les normes d'organització i funcionament dels centres públics i concertats, i també per a adaptar l'estructura organitzativa dels centres públics:

DT Primera
Actualització de les normes d'organització i funcionament
1. En el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquest Decret, els centres han d'haver adaptat a les previsions d'aquest Decret la part de les normes d'organització i funcionament que estableixin en aplicació dels articles 23, 24 i 25.
2. En el termini de quatre anys des de l'entrada en vigor d'aquest Decret, els centres han d'haver adaptat a les previsions d'aquest Decret la resta de les seves normes d'organització i funcionament.

DT Segona
Adaptació de l'estructura organitzativa dels centres públics
1. Els centres públics actualment en funcionament han d'adaptar gradualment la seva estructura organitzativa a les previsions d'aquest Decret, d'acord amb el seu projecte educatiu i les concrecions del projecte de direcció, en el termini de quatre anys a què fa referència l'apartat segon de la disposició transitòria primera.
2. Els centres públics que entrin en funcionament a partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret s'han d'organitzar segons el que s'hi preveu, sens perjudici del que estableix la disposició addicional sisena.

Malgrat l'extensió del post d'avui, no he esgotat el contingut normatiu de les NOFC, que apareixen esmentades en el decret d'autonomia en 53 ocasions. Ja tindré ocasió de tornar-hi.

dimarts, 14 de setembre del 2010

La disposició derogatòria del Decret d'autonomia dels centres educatius

Des de la meva experiència com a lector de decrets (a vegades també com a redactor de projectes de decret), ja fa temps que he après a valorar la importància que tenen en qualsevol norma, tant als decrets com a les lleis, les disposicions addicionals, transitòries, finals i derogatòries. Sovint, a fi de copsar la importància d'un text jurídic, convé començar-lo a llegir pel final: mireu, per exemple, la força demolidora de la disposició final quarta de l'EBEP, que ajorna ad calendas graecas l'aplicació efectiva de gran part del text de l'articulat i manté, en conseqüència, en vigor la legislació vigent en matèria de funció pública, malgrat que la disposició derogatòria de l'EBEP hagi derogat una gran part de la normativa bàsica estatal. Aquest tipus de disposicions finals que completen l'articulat d'un text normatiu poden amagar sorpreses jurídiques, quan l'òrgan legislador inclou en l'últim moment de l'elaboració de la norma aquells aspectes que no s'ha atrevit a incloure en l'articulat.
Avui us convido a llegir el Decret 102/2010, de 5 d'agost, d'autonomia dels centres educatius (publicat aquest estiu al DOGC de 5.8.2010), començant per la disposició derogatòria, que és el darrer precepte del Decret, al final del text, just abans de les signatures del president de la Generalitat i del conseller d'Educació.

Aquesta proposta, que pot semblar un desgavell, té un objectiu molt clar: per a valorar i interpretar correctament el text del decret d'autonomia cal tenir present des del primer moment que el nou Decret d'autonomia deroga una amplíssima normativa aprovada per la Generalitat entre els anys 1983 i 2007, al llarg d'un espai temporal de vint-i-quatre anys, i també que algunes de les matèries derogades no estan regulades en el corpus del decret. Per tant, en molts casos, no hi hagut una substitució d'un reglament per un altre de més actualitzat. Per contra, sovint la regulació de la matèria es remet a l'autonomia dels centres educatius, que hauran d'aprovar-la en el context de les normes d'organització i funcionament del centre, de l'estructura organitzativa pròpia i del projecte educatiu, com a instruments centrals de la seva organització.


També heu de tenir en compte que el decret d'autonomia no exhaureix la normativa vigent sobre autonomia dels centres educatius: el decret s'ha de llegir tenint també a la vista la detallada regulació de l'autonomia dels centres a la LEC (no només al títol 7, específic de l'autonomia dels centres educatius, sinó també molts altres preceptes al llarg de tota la Llei d'educació) i també la normativa bàsica de la LOE sobre aquesta matèria, normativa bàsica que no sempre ha estat desplegada ni recollida per la LEC.

Avui em limitaré, doncs, a repassar la importància evident de la disposició derogatòria del Decret d'autonomia. Ja tindrem temps en altres ocasions per a analitzar-ne la resta del contingut:

1) D'entrada sorprèn, com ja he dit abans, l'extensió de la normativa derogada. No és freqüent que una única norma derogui 15 normes, totalment o parcialment (queden derogats, en definitiva, un total de 237 articles i 61 disposicions de tot tipus).

En canvi, l'extensió del nou decret és molt menor: només inclou 91 preceptes (60 articles i 31 disposicions), que suposen tan sols el 30,5% del total de preceptes derogats.

Si comparem, amb més precisió, el total de paraules o d'apartats en què se subdivideixen els articles i disposicions del nou decret amb l'extensió de la normativa que deroga el decret, el percentatge és una mica superior:

- per una banda, el decret d'autonomia conté 17.156 paraules (sense tenir en compte el preàmbul), que suposen un 38,9% de les 44.049 paraules de les normes derogades;

- o, prenent en consideració el total d'apartats (no d'articles), el decret d'autonomia inclou 260 apartats, que només són el 41,7% dels 623 apartats de normativa anterior ara derogada.

2) La disposició derogatòria del decret d'autonomia és, doncs, molt més àmplia que altres derogatòries d'altres decrets, però malgrat aquesta amplitud de normativa derogada per un únic decret, no deixa de cridar l'atenció també el fet que no es deroguen en la seva totalitat algunes d'aquestes normes. Així, es mantenen en vigor, sense que sigui de manera transitòria, els següents preceptes de decrets pràcticament derogats:

- L'article 4 del Decret 235/1989, de 12 de setembre, pel qual es regula el procediment per a dur a terme l'autonomia de gestió econòmica dels centres públics no universitaris del Departament d'Ensenyament, es manté en vigor malgrat el fet que el seu contingut sobre l'execució del pressupost del centre ha estat recollit quasi literalment per l'article 52.1 del Decret d'autonomia. L'únic aspecte que no ha recollit el nou decret és la referència al manteniment, vigilància i conservació dels centres de primària, en aplicació d'un decret preconstitucional del 1967.

- Tampoc no es deroguen els articles 2 i 6 del Decret 72/1994, de 6 d'abril, pel qual es regulen els centres de formació d'adults, i per tant es mantenen en vigor la creació i autorització de centres de formació d'adults i la regulació dels requisits mínims dels centres d'adults, quan el Decret d'autonomia deroga els articles 3 i 4 del Decret 198/1996, de 2 de juny, del ROC dels centres públics que imparteixen educació infantil i primària, sobre la creació, supressió i modificació de CEIP, així com els articles 3 i 4 del Decret 199/1986, de 2 de juny, del ROC dels centres docents públics que imparteixen educació secundària i formació professional de grau superior, sobre la creació, supressió i modificació d'IES.

3) El nou decret d'autonomia no regula el règim jurídic dels centres públics, malgrat que es deroguen els articles 1-6 del Decret 198/1996 i els articles 1-5 del Decret 199/1996, ja esmentats, i la disposició transitòria quarta del decret anuncia explícitament la futura aprovació dels nous règims jurídics de creació dels centres públics (ja previstos per l'apartat 2.1 de l'Acord GOV/181/2009, de 3 de novembre, pel qual s'aprova el calendari de desplegament de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació). Mentre no s'aprovi aquesta nova normativa, no ha quedat vigent cap normativa reglamentària sobre el règim jurídic de centres, i caldrà, per tant, aplicar el que preveu l'article 74 de la LEC, sobre la creació, autorització i supressió de centres educatius.

En canvi, en no haver-se derogat els articles 2 (sobre la creació i autorització de centres de formació d'adults) i 6 (sobre els requisits mínims dels centres d'adults) del Decret 72/1994, com hem vist a l'apartat 2, aquesta és l'única normativa reglamentària vigent que he trobat sobre el règim de creació i supressió de centres, llevat del que preveu la disposició addicional 15.12 del decret d'autonomia, sobre la creació de les ZER.

4) Es manté, transitòriament, el procediment per a determinar la denominació específica dels centres públics d'educació infantil i primària i dels centres de secundària, i es generalitza a altres centres públics el procediment de denominació previst per l'article 5 del Reglament orgànic dels centres de secundària (segons la DT 4, apartat b), mentre no s'aprovin els nous règims de creació de centres públics.

5) Per acabar, l'altre aspecte que vull destacar avui és que es deroguen algunes normes que no són matèria de regulació al decret d'autonomia. Això succeeix per diferents motius: perquè s'ajorna la seva regulació, com hem vist al punt 3), en el cas del règim jurídic dels centres públics, o bé perquè es delega en altres organismes la futura regulació, ja sigui els ens locals, o els centres educatius públics, o els titulars dels centres privats concertats:

- Així, la disposició addicional tercera preveu, en relació amb els ens locals, l'atribució de competències organitzatives dels òrgans de govern i de coordinació dels seus centres i la delegació eventual de les competències per a crear, organitzar i gestionar centres d'ensenyaments artístics o d'educació d'adults, sense que es detallin les funcions dels diferents òrgans unipersonals i col•legiats com havia fet el Decret 132/1989, ara derogat.

- Es deroga en la seva totalitat el Decret 110/1997, de 29 d'abril, pel qual es regulen els òrgans de govern i de coordinació dels centres docents privats acollits al règim de concerts educatius, sense que el nou decret d'autonomia reprodueixi els òrgans unipersonals de govern dels centres concertats, ni el funcionament del consell escolar, ni la figura del director/a del centre concertat ni dels equips directius de nivell o d'etapa.

- Es deroguen els articles 1-8 del Decret 132/2001, de 29 de maig, pel qual es regulen els plans estratègics dels centres docents sostinguts amb fons públics, sobre els plans estratègics i els llocs de treball de caràcter singular, però es mantenen vigents, segons la disposició transitòria sisena, els procediments de provisió que estableixen els articles 9 i 10 del decret derogat, mentre no es reguli reglamentàriament el sistema de provisió de llocs docents singulars per concurs específic, és a dir, mentre no es desplegui el que preveu la LEC.

- Es deroguen, dels reglaments orgànics dels centres docents públics, els articles que atribuïen competències a molts òrgans unipersonals dels centres, sense que es recullin en el decret d'autonomia ni el detall ni l'estructura organitzativa pròpia del centre ni les funcions que hauran d'exercir, els quals hauran de ser determinats pels centres mateixos en l'exercici de llur autonomia organitzativa.