dilluns, 30 de novembre del 2009

Desplegament normatiu de la Llei (i 2)

[disposició addicional primera i disposició final tercera de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

Continuo avui amb la llista de decrets del calendari de desplegament de la LEC, aprovat per l'Acord de Govern GOV/181/2009, de 3 de novembre:

3) Any 2012

3.1. Abans del 17 de juliol de 2012

- (17) Decret de creació i regulació del centre singular per a l'educació no presencial (articles 55.1, 61.4, 62.8, 64.2, 70.1 i DA 28)
- (18) Assoliment de l'homologació de les retribucions entre el professorat dels centres concertats que presten serveis en ensenyaments objecte de concert i el professorat dels centres públics (DA 13 i DT 2)

3.2. Abans del 31 de desembre de 2012

- (19) Decret de regulació dels sistemes de provisió de llocs de treball docent dels centres educatius públics (articles 99.2, 115.1, 117.1.d, 123.4, 124.1, 125, 126, 127.1, DA 15 i DT 9)
- (20) Decret de regulació del sistema de promoció professional docent i de la transformació i transició del sistema d'estadis docents (DT 4 i articles 102.4, 106.3, 117.1.d, 131.1, 131.2, 131.4, 132, 133.1 i 186.1.c)


4) Any 2013

4.1. L'1 de gener de 2013

- (21) S'ha d'iniciar el procediment de carrera professional per graus docents, i a partir d'aquesta data s'han de convocar concursos per accedir a la categoria superior de sènior, així com els processos d'avaluació que hi són associats (articles 102.4, 106.3, 117.1.d, 131.1, 2 i 4, 132, 133.1 i 186.1.c)
- (22) S'ha d'iniciar l'aplicació dels complements retributius dels funcionaris docents i el sistema de retribucions del personal funcionari interí i en pràctiques (articles 101.2, 117.1.d, 136, 137, 114.2.d i DT 3)


4.2. Durant el primer quadrienni d'aplicació de la Llei

- (23) Adaptació dels òrgans de govern dels centres educatius que imparteixen de manera integrada ofertes de formació professional (DA 19)
- (24) Decret dels requisits que han de complir els centres per impartir ensenyaments oficials d'idiomes (article 64.4)
- (25) Decret d'adaptació de les normes reglamentàries que regulen la borsa de professorat interí i substitut (articles 122.2 i 3)
- (26) Adequar la composició i les funcions de la Comissió Mixta Departament d'Educació - Entitats Municipalistes (article 162.1)


4.2. Abans del 17 de juliol de 2013

- (27) Aplicar les garanties retributives reconegudes al personal docent que ocupa llocs de treball no reservats exclusivament a funcionaris docents (article 127.2 i DA 16)
- (28) Decret de regulació del Consell Assessor d'Ensenyaments Artístics, així com la constitució del Consell (article 67.2)


5) Anys 2014-2017


5.1. Abans del 17 de juliol de 2016

- (29) Decret de la prestació de serveis educatius específics i de serveis didàctics de suport a la docència (articles 86.3 i 5)
- (30) Aprovar i presentar al Parlament un projecte de llei de regulació de la composició del Consell Escolar de Catalunya (DT 1)

5.2. Abans del 17 de juliol de 2017

- (31) Finalització del procés gradual d'adequació del mòdul del concert educatiu d'acord amb els criteris que estableix la Llei i, en els termes que permetin els acords i els convenis laborals del sector, s'han d'haver definit les condicions de treball del professorat dels centres concertats (article 205.8)
- (32) Haver completat la delimitació i la regulació de les zones educatives (articles 158.2.c i 176.1)
- (33) Haver completat el procés d'implementació dels dossiers personals d'aprenentatge i dels registres acadèmics de l'alumnat (DA 23)


5.3. En el període de vuit anys d'implementació de la Llei

- (34) Decret de l'estatut de l'exercici de les professions relacionades amb l'educació no universitària (DA 23)
- (35) Introducció gradual en els currículums vigents, si escau, de les modificacions que es considerin necessàries d'acord amb les previsions de la Llei 12/2009 (articles 12.1, 51, 52, 53, 56, 57, 58, 59, 60, 61, 62, 63.1, 64, 65, 68 i 80.3)
- (36) Propostes legislatives necessàries per a la creació de l'instrument adequat per aconseguir la màxima eficiència en la gestió dels centres públics de titularitat de la Generalitat (DA 25)
- (37) Decret de nova regulació del finançament de la creació, la consolidació i el sosteniment dels llocs escolars de primer cicle d'educació infantil en llars d'infants o escoles bressol de titularitat dels ens locals, i del finançament del sosteniment dels llocs escolars de primer cicle d'educació infantil en centres educatius de titularitat privada (article 198.3)

En definitiva, l'Acord de Govern ha recollit en el calendari de "desplegament" de la Llei un total de 37 futures normes que haurà d'aprovar el Govern, totes previstes a la LEC, encara que, com ja vaig comentar la setmana passada, aquesta llista no esgota les referències normatives que la Llei atribueix al Govern.

El calendari "d'aplicació de la Llei" s'aprova "sens perjudici de l'entrada en vigor de la Llei" (DA 1 LEC), i segons el títol de l'Acord, el calendari d'aplicació es converteix en "calendari de desplegament de la Llei", ja que "aplicació" i "desplegament" en aquest context jurídic són pràcticament sinònims: en efecte, segons el diccionari, desplegar una llei és 'dictar les disposicions necessàries per regular l'aplicació concreta dels preceptes inclosos en una llei'.

Però això no suposa que la Llei no estigui actualment vigent, ja que d'acord amb allò previst a la disposició final quarta està vigent des del 17 de juliol de 2009, "l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya"(DF 4 LEC). En una nota informativa de 2 d'octubre de 2009, de la Secretaria General del Departament d'Educació, s'enumeren els preceptes de la LEC que són d'aplicació directa i, per tant, vigents sense necessitat d'un desplegament addicional.

La LEC va entrar completament en vigor el 17 de juliol de 2009, sense que la disposició final quarta fes cap excepció sobre l'entrada en vigor del text sencer, però en remetre al llarg del text, reiteradament, a futurs desplegaments del Govern i del Departament d'Educació (vegeu, per exemple, la remissió genèrica de la DF 3 LEC), fins que no s'aprovi aquesta normativa s'ajorna l'efectivitat d'alguns preceptes, que per a ser aplicats requereixen el desplegament reglamentari.

El sentit últim de tot aquest "desplegament" normatiu que requereix l'aplicació de la LEC, com succeeix amb qualsevol altra llei, implica no només "desenvolupar, completar i concretar" els seus preceptes, sinó també interpretar-los. Tot desplegament d'un altre text de rang superior comporta també, necessàriament, una interpretació del contingut de la norma que s'està desplegant. "Interpretar" l'hem d'entendre en el mateix sentit de la feina que he estat fent en comentar la LEC des de la primera nota d'aquest blog.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Desplegament normatiu de la Llei (1)

[disposició addicional primera i disposició final tercera de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

La disposició final tercera (DF 3) de la LEC autoritza el Govern "perquè dicti les disposicions necessàries per a desplegar i executar aquesta llei, sens perjudici de les habilitacions expresses de desplegament i execució que aquesta llei estableix a favor del Departament".

Per una altra banda, la disposició addicional primera (DA 1) estableix que "el Govern, sens perjudici de l'entrada en vigor de la Llei, ha d'aprovar un calendari, per a aplicar-la, que abasti un període de vuit anys".

D'acord amb aquestes previsions legals, el Govern ha aprovat en la sessió del 3 de novembre el calendari de desplegament de la LEC (ACORD GOV/181/2009, de 3 de novembre, publicat al DOGC núm. 5506, de 16 de novembre de 2009), calendari que no esgota tots els desenvolupaments normatius esmentats explícitament a la llei. El preàmbul de l'Acord diu explícitament que s'hi inclouen "els aspectes que el Govern considera més rellevants", ja que la complexitat del sistema educatiu "aconsella prioritzar entre les diverses matèries susceptibles de desplegament".

Els aspectes que el Govern considera prioritaris són en total 37 decrets i acords de Govern, agrupats en deu apartats:

- 1 Centres educatius
- 2 Direcció de centres públics
- 3 Finançament del sosteniment dels centres de titularitat privada que presten el servei d'educació de Catalunya
- 4 Mapa escolar del sistema, programació de l'oferta educativa sostinguda amb fons públics i escolarització en el Servei d'Educació de Catalunya
- 5 Plantilles i professorat dels centres públics de la Generalitat
- 6 Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació
- 7 Serveis i suports a l'alumnat i als centres
- 8 Ensenyaments artístics
- 9 Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu
- 10 Altres actuacions

Donat l'abast de l'esforç que comportarà complir les previsions del calendari de desplegament, no em sorprèn que la llista de decrets no hagi estat exhaustiva, però és evident que han quedat fora de la llista inicial unes quantes normes, explícitament previstes a la llei. Per exemple, estic pensant en els següents futurs decrets:

- Decret de jornada laboral dels funcionaris docents (article 135)
- Decret dels requisits dels centres educatius privats (article 74.2 i DA 27)
- Decret de règim lingüístic (articles 9-18), que ha de regular, entre altres aspectes, la competència lingüística del professorat, dels professionals d'atenció educativa i del personal d'administració i serveis (article 13)
- Decret d'estructura, atribucions i funcionament dels òrgans de la Inspecció d'Educació (articles 177-181)
- Decret de beques i ajuts a l'estudi (articles 6, 158.2.b i 202)
- Decret dels plans i programes socioeducatius (article 40)
- Decret sobre les activitats complementàries, les activitats extraescolars i els serveis escolars dels centres vinculats al Servei d'Educació de Catalunya (articles 50.3, 158.2.k i 205.11)
- Decret d'assignació d'altres funcions al personal docent amb una discapacitat reconeguda (article 106.2)
- Decret de regulació de la idoneïtat i competència docents (article 112.5)
- Decret de mecanismes addicionals per al finançament de la construcció de centres educatius (article 203)

El calendari aprovat pel Govern abasta un període de vuit anys, a partir de l'entrada en vigor de la llei (fins al 16 de juliol de 2017), i per clarificar les prioritats del Govern, ordenaré els decrets previstos per anys (en el post d'avui, només recolliré els anys 2010 i 2011; la resta del calendari quedarà per a un altre comentari):


1) Any 2010

1.1. Abans del 17 de juliol de 2010

- (1) Homologació de retribucions i condicions de treball de tots els professionals docents en comissió de serveis en llocs de treball dels serveis educatius (d'acord amb la DT 5)


1.2. Abans del 31 d'agost de 2010

- (2) Decret d'aprovació dels estatuts de l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació (article 189.4)
- (3) Determinar l'escenari econòmic que ha de permetre complir les previsions relatives a l'homologació de les condicions retributives del professorat que presta els seus serveis en els nivells concertats en centres que presten el servei d'educació de Catalunya (DA 13 i DT 2)


1.3. Abans del 31 de desembre de 2010

- (4) Decret pel qual es despleguen els principis ordenadors de l'autonomia dels centres educatius que presten el servei d'educació de Catalunya (articles 77-85, 90-95, 97, 98, 101, 99, 102, 103, 139.3, 139.5, 140, 141 i DA 24)
- (5) Decret sobre el règim jurídic de la direcció dels centres educatius públics (articles 114.5, 116.2, 117.1, 142.5.j, 142.10, 143.3, 143.5, 144, 145, 147.4, 147.6 i 147.7)
- (6) Decret sobre els règims jurídics de creació de centres públics de la Generalitat, de creació de centres públics dels ens locals, de la consideració com un únic centre educatiu de diversos centres públics d'una mateixa zona educativa i de les condicions per a la consideració com a centre educatiu dels centres de formació situats en instal•lacions i equipaments d'agents econòmics, empreses i institucions (72.3, 158.2.a. i d, 45, 65.7, 74.1, 75.2 i 75.3)
- (7) Adequar els criteris i el procediment per a la programació de l'oferta educativa sostinguda amb fons públics als preceptes del títol IV de la Llei 12/2009 (articles 44.3, 66.2, 65.6, 65.7 i 68.4)

2) Any 2011

2.1. Abans del 17 de juliol de 2011

- (8) Aprovació dels Estatuts de l'Institut Superior de les Arts (articles 66.2 i 3 i DT 8)
- (9) Aprovació i presentació davant el Parlament del Pla per a la igualtat de gènere en el sistema educatiu (DT 7)

2.2. Abans del 31 d'agost de 2011

- (10) Determinar l'escenari econòmic que ha de permetre l'actualització gradual dels mòduls de concert, tant pel que fa al capítol d'altres despeses com pel que fa a l'homologació de condicions laborals del personal docent dels centres que presten el servei d'educació de Catalunya (article 205.8)
- (11) Decret del procediment reglamentari per a l'accés als concerts educatius i la seva renovació, així com dels contractes programa (articles 42.2, 42.4, 45.2, 158.2.a, 201.2, 205.2, 205.7, 205.13 i DA 8)
- (12) L'Agència d'avaluació ha d'haver assolit el seu funcionament ple (article 190)

2.3. Abans del 31 de desembre de 2011

- (13) Decret del règim jurídic específic del personal directiu docent (article 116)
- (14) Decret de regulació del procediment d'admissió d'alumnat en els centres que presten el servei d'educació de Catalunya (articles 4.2, 46, 47.3 i 4, 48.2 i 3, 49.4 i 158.2.a)
- (15) Decret de definició de les plantilles dels centres educatius públics (articles 102.2 i 3, 114.3, 115.1 i 2)
- (16) Implementar els sistemes d'informació que han de permetre l'actualització periòdica del mapa escolar, i s'han d'haver regulat les característiques generals del mapa (articles 8.2, 8.3, 44.3, 46.3 i 158.2.c).

dimarts, 17 de novembre del 2009

L'oferta pública d'ocupació

[article 118 de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació]

En poques setmanes el Govern aprovarà l'oferta d'ocupació pública docent de l'any 2010, en aplicació per primera vegada de l'article 118 de la LEC, que regula aquesta matèria. Serà, probablement, el segon acord de Govern en què s'aplicarà una disposició vigent de la LEC, després que el proppassat 3 de novembre el Govern hagi aprovat el calendari de desplegament de la Llei d'educació de Catalunya, en aplicació del que preveuen a la seva disposició addicional primera (acord publicat al DOGC del 16 de novembre de 2009).

1) D'acord amb les previsions de l'esmentat acord sobre l'oferta d'ocupació docent, les convocatòries de selecció de funcionaris docents de l'any 2010 oferiran 3.990 places del cos de mestres i 1.035 dels tres cossos de catedràtics. L'ingrés es farà, per tant, als cossos d'àmbit estatal creats per la LOE, no als nous cossos docents propis de la Generalitat, creats per l'article 112 de la LEC. I aquesta aparent incongruència es produeix perquè encara no són vigents alguns preceptes de la LEC referents als cossos docents propis. Per una banda, la Llei ha integrat (a la DA 9) en els cossos docents de la Generalitat els funcionaris de carrera dels cossos docents estatals incorporats a la funció pública de la Generalitat, però per una altra, la DA 2 ajorna l'efectivitat d'aquesta mesura.

Aquest ajornament de "l'efectivitat de l'accés i la integració en els nous cossos" (disposició addicional segona) és fruit d'una "carambola" jurídica entre la normativa estatal i la normativa autonòmica que deixa sense efecte immediat, no la creació dels cossos propis (creats per l'article 112) sinó l'aplicació de la regulació de l'accés i la integració en els cossos nous fins al moment en què "ho determini el Govern, una vegada garantit el manteniment dels règims de jubilació, de classes passives i de seguretat social dels funcionaris afectats" (DA 2.1). Aquest requisit per a arribar a l'efectivitat de la integració dels funcionaris en els nous cossos comporta que l'Estat faci la modificació prèvia de la normativa dels règims de jubilació, de classes passives i de seguretat social (DA 2.3).

De manera sorprenent, es deixa sense aplicació immediata una de les novetats més importants de la LEC, la que permet una ordenació pròpia de la funció pública docent de la Generalitat de Catalunya, i aquest ajornament es condiciona a la futura modificació de la normativa bàsica estatal, talment que han de quedar garantits els actuals règims de seguretat social i de jubilació als funcionaris docents, encara que promocionin a un cos propi de la Generalitat.

S'ajornen, doncs, i sense que sigui possible establir una data d'entrada en vigor (cosa que no ha fet l'acord de Govern publicat avui d'aprovació del calendari de desplegament de la LEC) quatre articles i una disposició addicional, ja que les innovacions legislatives no depenen de la Generalitat; el paper del Govern es limita a "promoure les modificacions normatives per garantir..." però les disposicions legals a canviar són competència de l'Estat:

- l'article 119, sobre el sistema d'ingrés a la funció pública docent,
- l'article 120, d'accés al Cos de Catedràtics d'Educació,
- l'article 121, d'accés al Cos d'Inspectors d'Educació,
- l'article 129, de promoció interna i
- la disposició addicional novena, d'integració en els cossos docents de la Generalitat dels funcionaris de carrera dels cossos docents estatals incorporats a la funció pública de la Generalitat.

2) No hi ha novetats que mereixin ser destacades en l'article 118 LEC (excepte el fet que es tracti d'una norma específica dels col·lectius docents), ja que el contingut reprodueix pràcticament el de la normativa general de funció pública -vegeu, per exemple, els articles 25-27 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, i els articles 10.4 i 70 de l'EBEP.

La novetat més important es troba en un altre article, el 117.2.d) LEC, que atribueix al titular del Departament d'Educació la facultat de "proposar l'oferta d'ocupació pública docent", proposta fins ara atribuïda al conseller competent en matèria de funció pública (article 6.1.c) del Decret legislatiu 1/1997).

3) Altres aspectes que vull comentar avui es refereixen al contingut de l'acord de Govern d'aprovació de l'oferta d'ocupació, que serà la quarta de la sèrie de cinc convocatòries d'ingrés a la funció pública docent previstes a la DT 17 de la LOE (2006):

- Entre el 2007, el primer any en què s'inicià el sistema transitori de la LOE, s'han convocat a Catalunya un total de 20.016 places, si hi afegim les 3.990 de l'oferta del 2010. Aquest fort increment de l'oferta d'ocupació pública docent ha permès reduir la taxa d'interins docents en relació amb la plantilla docent d'un 23,9% el curs 2006-2007 al 13,7% aquest curs 2009-2010. Aquesta reducció del percentatge de professors interins en els centres educatius és l'objectiu fixat per la LOE per justificar el sistema transitori d'ingrés ("de manera que en el termini de quatre anys, des de l'aprovació d'aquesta Llei, no se sobrepassin els límits màxims establerts de manera general per a la funció pública", DT 17.1 LOE).

- Comparades aquestes dades amb el total de places docents convocades des de l'aprovació de la LOGSE en el 1990, resulten unes xifres molt semblants: en 16 anys (entre 1991 i 2006) s'han convocat a Catalunya 23.823 places per a ingressar a la funció pública docent, pràcticament la mateixa dada que correspon a les cinc convocatòries fetes entre el 2007 i el 2011, que ascendeix a 23.396 una vegada incrementades les 20.016 ja esmentades abans amb la previsió de 3.380 places corresponents a l'any 2011.

4) La reducció del percentatge del professorat interí ha estat possible gràcies a l'elevat nombre de funcionaris interins docents que han superat el procediment selectiu durant aquest període transitori: un 85,2% dels seleccionats tenia la condició de personal interí o substitut docent, molt superior al del període transitori de la LOGSE, entre els anys 1991 i 1994, en què el percentatge d'interins docents seleccionats va ser d'un 63,8% del total. Ara bé, cal reconèixer que serà difícil arribar a les taxes d'interins docents assolides al final del sistema transitori de la LOGSE: en el 1994-1995 el percentatge d'interins docents només era del 4,6% de la plantilla.

5) Un últim aspecte que vull destacar en l'oferta d'ocupació docent que aprovarà el Govern per a l'any 2010 és l'absència de places per ingressar al cos d'Inspectors d'Educació, malgrat que actualment hi ha un 48,9% de places d'aquest cos cobertes en comissió de serveis, i per tant podrien ser incloses en l'oferta d'ocupació.

En relació amb aquesta situació de l'increment de comissions de serveis de docents a les places vacants dels inspectors, la Llei d'educació ha inclòs una disposició transitòria desena una mica críptica pel contingut, ja que no hi acaben de quadrar el text i el títol de la disposició. Per una banda, sembla que s'anunciï "un torn especial" "per a afavorir la consolidació de la situació administrativa dels inspectors que exerceixen la funció inspectora en comissió de serveis", però els "torns especials" en els procediments d'ingrés als cossos equivalen a "reserves" o a "procediments restringits" i és evident que la Generalitat de Catalunya no té competències per a dissenyar procediments restringits d'accés als cossos de funcionaris.

Tanmateix, el títol de la disposició només es refereix a la "situació administrativa dels inspectors en comissió de serveis", i per tant es podria defensar també la interpretació que la "consolidació" de què es parla en el text de la disposició transitòria (que, per altra banda, no té res de transitòria, ja que no inclou cap període de temps en què es prevegi una excepció a l'aplicació d'una regla general o d'una novetat legal) es refereixi, "literalment", a la consolidació de la situació de comissió de serveis, és a dir, que les regles previstes amb caràcter general a l'article 123.3 LEC per a tots els col·lectius docents -que vaig comentar la setmana passada- no s'aplicaran als docents que estiguin destinats en comissió de serveis a la Inspecció educativa.

Però això no té gaire sentit, ja que l'article 123.3 no inclou cap excepció per ser aplicat a tots els col·lectius, i per tant, la interpretació natural és que s'aplica també als funcionaris docents destinats en comissió de serveis a la Inspecció educativa, els quals no podran consolidar la seva situació en comissió de serveis més enllà dels dos anys, termini que els provocarà la pèrdua de la reserva de la destinació definitiva.

dilluns, 9 de novembre del 2009

Limitació temporal de la reserva en la comissió de serveis voluntària

[article 123.3 de la Llei 12/2009, d'educació]

Des de fa molts anys el volum dels funcionaris docents adscrits en comissió de serveis voluntària a un lloc de treball diferent d'aquell que han obtingut per concurs de mèrits (vulgarment anomenat "destinació definitiva") ha estat molt important, proporcional al total dels efectius docents, entorn del 10-14% de tota la plantilla docent. Són molt significatives les dades següents, que mostren l'evolució des del curs 1991-1992 fins al curs actual:

L'Administració educativa no ha trobat la fórmula per a reduir el nombre de professors que, voluntàriament, han sol·licitat i obtingut una destinació en comissió de serveis, que ha anat creixent a mesura que augmentava la plantilla docent al llarg de vint anys.

Tampoc no ha estat efectiva (perquè no s'ha complert mai) la limitació temporal de dos anys prevista per a les comissions de serveis a la legislació de funció pública vigent a Catalunya (article 85.3 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre):

"La comissió de servei, que tindrà caràcter temporal i no podrà durar més de dos anys, es donarà exclusivament per necessitats del servei; significarà la destinació a un lloc de treball diferent d'aquell que el funcionari ocupava i implicarà la reserva d'aquest lloc."

L'article 123.3 de la LEC ha introduït una modificació important, en l'àmbit docent, a aquest precepte de la legislació general de funció pública, ja que limita la durada de la reserva del lloc de treball d'origen "durant els dos primers anys", la qual cosa provoca que, una vegada transcorregut aquest període, el lloc de treball es convoqui a provisió ordinària:

"L'adscripció en comissió de serveis voluntària a un centre educatiu diferent de l'obtingut per concurs o a un lloc de treball de la Inspecció d'Educació o de l'Administració comporta la reserva del lloc de treball d'origen durant els dos primers anys. Un cop finit aquest període, es convoca la provisió del lloc […]"

Quan es produeixi el cessament en la comissió de serveis, més enllà dels dos primers anys, es produirà l'adscripció a un lloc de treball de la zona educativa, amb caràcter definitiu, ja que la LEC especifica que no caldrà participar en un nou procediment de provisió. La Llei d'educació ha substituït, doncs, després dels dos primers anys la reserva del lloc de treball per la reserva d'una vacant en la zona educativa d'origen:

"[…] i l'eventual cessament en la destinació adjudicada en comissió de serveis comporta l'adscripció del funcionari o funcionària docent a un lloc de treball vacant de la zona educativa on tenia la darrera destinació definitiva obtinguda per concurs de mèrits, sense que li calgui participar en un nou procediment de provisió".

La novetat introduïda per la LEC en aquest article busca assolir dos objectius:

a) Reduir el nombre de docents en comissió de serveis, ja que la limitació temporal als dos primers anys de la reserva del lloc de treball d'origen animarà molta gent a no sol·licitar la pròrroga de la comissió de serveis superant el límit dels dos cursos, per no perdre la reserva del lloc obtingut per concurs de mèrits.

b) Mitigar tant com es pugui l'efecte negatiu que provoca la reserva del lloc de treball d'origen, d'increment de la provisionalitat en l'ocupació dels llocs docents, ja que el funcionari absent "congela" la vacant, de manera que impedeix que una altra persona pugui cobrir-la en un concurs de provisió i, per tant, obliga que sigui ocupada amb caràcter provisional. És a dir, cada comissió de serveis comporta tapar dues vacants: la que està en comissió de serveis i la reserva.

Aquests dos objectius pretenen reduir la provisionalitat en l'ocupació de les plantilles docents, ja que finalitzat el període de dos cursos es perdran les reserves, i les vacants restaran lliures per a ser cobertes en un concurs de trasllats. El que ha fet la LEC és completar una regla que no s'estava complint en l'àmbit docent ("la comissió de serveis no podrà durar més de dos anys") amb una altra ("la reserva del lloc de treball d'origen té una durada de dos anys"), que permetrà cobrir aquestes vacants en els concursos de trasllats en el cas que el funcionari en comissió de serveis no s'incorpori al lloc de treball d'origen.

L'entrada en vigor de la mesura coincideix amb la disposició general de vigència, "l'endemà de la publicació de la llei al DOGC" (disposició final quarta de la LEC), però l'aplicació de les seves conseqüències ("la pèrdua de la reserva") requereix que es defineixin amb caràcter general les zones educatives, ja que el cessament en la comissió de serveis més allà dels dos anys comporta l'adscripció a una vacant de la zona educativa corresponent al lloc de treball d'origen.

Serà difícil, doncs, aplicar la mesura abans de la definició del mapa sencer de les zones educatives, si bé també cal reconèixer que el rellotge del còmput dels dos anys l'ha posat en marxa l'entrada en vigor de la LEC el dia 17 de juliol de 2009.

dimarts, 3 de novembre del 2009

L'avaluació dels alumnes

[article 79.1 i 80.1 de la Llei 12/2009, d'educació]

El concepte "avaluació" és molt freqüent a la LEC: hi apareix un total de 144 vegades, unes poques més que les 119 ocurrències de la LOE. Dels diferents àmbits educatius en què s'apliquen els procediments i criteris d'avaluació, avui em limitaré a l'avaluació dels alumnes, que és un camp legislatiu tan adobat i elaborat en la normativa bàsica de l'Estat (amb un evident excés de detall) que em serà difícil trobar alguna novetat introduïda per la LEC. En tot cas, intentaré, com en altres notes, delimitar l'anàlisi comparativa entre la Llei d'educació i la LOE, buscant els aspectes significatius introduïts a la nostra legislació educativa.



1) Els criteris d'avaluació de cadascun dels ensenyaments formen part del currículum (LOE, article 6.1, i LEC, article 52.1), i dintre d'aquest, també formen part dels "aspectes bàsics del currículum que constitueixen els ensenyaments mínims" (LOE, article 6.2).

2) Amb relació a l'avaluació dels alumnes, l'article 21 de la LEC reconeix als alumnes dos drets:

- "El dret a rebre una valoració objectiva de llur rendiment escolar i de llur progrés personal" [apartat 1.d), molt semblant al dret recollit a l'article 6.1.d) de la LODE]; i
- "El dret a ésser informats dels criteris i els procediments d'avaluació" [apartat 1.e)], dret no explicitat a les lleis orgàniques, ni a la LODE ni a la LOE.

3) Del dret dels alumnes a ser avaluats de manera objectiva es dedueix la funció del professorat a "avaluar el procés d'aprenentatge dels alumnes" [aquesta responsabilitat es recull a l'article 104.2.b) de la LEC i a l'article 91.1.b) de la LOE].

4) L'òrgan encarregat de "decidir els criteris per a l'avaluació dels alumnes" és el claustre del professorat [article 146.2.d) de la LEC; funció que l'article 129.c) de la LOE també atribueix al claustre del professorat].

5) En l'educació infantil, "l'avaluació del desenvolupament personal i de l'aprenentatge ha de ser contínua i global, ha de verificar el grau d'assoliment dels objectius educatius i ha de facilitar l'adaptació de l'ajut pedagògic a les característiques de cada infant" (article 56.8 de la LEC; els articles 12-15 de la LOE, que regulen aquesta etapa, no esmenten l'avaluació de l'educació infantil). La LEC també garanteix una "informació suficient a les famílies sobre l'evolució educativa i sobre l'avaluació pertinent de l'eventual assoliment dels objectius educatius" dels infants (article 58.9 de la LEC).

6) En l'educació primària, "l'avaluació dels aprenentatges dels alumnes ha d'ésser contínua i global" i la decisió de pas de cicle es determina, amb caràcter global, "a partir del grau d'assoliment de les competències bàsiques" [article 58.3 de la LEC, article 20.1 i 2 de la LOE, que recullen en aquesta matèria la tradició iniciada per la LOGSE, article 15.1]. Però la LEC no ha recollit els apartats 3 i 4 de l'esmentat article 20 de la LOE, dictats amb caràcter bàsic i que regulen les excepcions al pas de cicle, malgrat que no s'hagin assolit les competències bàsiques, ja que tot això és més propi de les normes d'organització i funcionament d'un centre que no pas d'una llei bàsica.

7) En l'educació secundària obligatòria, l'avaluació "ha d'ésser contínua i diferenciada segons les matèries del currículum" [article 59.7 de la LEC i article 28 de la LOE]. En l'avaluació final la decisió sobre el pas de curs i l'acreditació al final de l'etapa s'ha de prendre "d'acord amb la valoració del progrés global de cada alumne o alumna amb relació a l'adquisició de les competències bàsiques i a l'assoliment dels objectius de l'etapa" [article 59.7 de la LEC i article 28.2 de la LOE]. Semblantment al que hem vist a l'educació primària, la LEC no ha recollit les regles complexes i minucioses sobre el nombre màxim de matèries cursades amb avaluació negativa que permeten passar de curs, i les excepcions corresponents, com tampoc els programes de reforç, les proves extraordinàries i els criteris de repetició de curs, tot això regulat amb detall i caràcter bàsic als apartats 3-8 de l'article 28 de la LOE.

8) L'avaluació dels alumnes de batxillerat és molt semblant a la de l'ESO, "contínua i diferenciada segons les matèries del currículum" [article 61.8 de la LEC], però d'una manera més imprecisa que a la LOE [article 36.2], no hi ha cap referència al nombre mínim de matèries no superades per passar de curs ni a les proves extraordinàries de les matèries no superades: "En l'avaluació final, s'ha de valorar el progrés de cada alumne o alumna a partir de les dades d'avaluació de cada període del curs i de les recuperacions, si s'escau, i decidir sobre el pas de curs o sobre l'acreditació final, segons que correspongui".

9) No trobo cap referència en la LEC a l'avaluació dels alumnes de formació professional, d'ensenyaments artístics o ensenyaments esportius.

10) En els ensenyaments d'idiomes es reprodueixen les previsions de la LOE: "L'Administració educativa ha de regular les característiques de les proves d'avaluació i d'homologació conduents a l'obtenció dels certificats de domini d'idiomes" [article 64.5 de la LEC i article 61.2 de la LOE].


Un cop revisats els criteris d'avaluació explícits en els diferents ensenyaments, el més significatiu a la LEC és el fet de considerar "l'avaluació objectiva del rendiment escolar" com un dels criteris d'organització pedagògica en l'educació bàsica i en els ensenyaments postobligatoris "que delimiti els resultats i els efectes de l'avaluació dels processos d'ensenyament i d'aprenentatge i els resultats de l'avaluació del progrés assolit individualment per cada alumne o alumna" [articles 79.1 i 80.1 de la LEC].

En definitiva, la Llei reconeix una avaluació objectiva dels alumnes que hem de posar en relació amb els dos drets dels alumnes recollits als apartats d) i e) de l'article 1 de la LEC, esmentats abans: el dret a rebre una valoració objectiva de llur rendiment escolar i de llur progrés personal, i el dret a ésser informats dels criteris i els procediments d'avaluació.