La programació general anual del centre

Després de molts mesos d’analitzar en aquest blog els principals instruments educatius en què es desenvolupa l’autonomia dels centres, m’adono que encara no he dedicat cap nota a la programació general anual del centre (PGAC), que és, sens dubte, el document més proper al dia a dia de totes les activitats que desenvolupen els centres.

D’entrada, sorprèn que la programació anual del centre no aparegui esmentada en tot el títol VII de la LEC, dedicat a l’autonomia dels centres. Però d’això no es pot deduir que el legislador hagi oblidat aquest instrument educatiu, ja que apareix esmentat en els preceptes que regulen les funcions del director del centre públic (LEC, art. 142.5.h), del claustre del professorat (LEC, art. 146.2.g), el consell escolar del centre públic (LEC, art. 148.3.b) i el consell escolar del centre concertat (LEC, art. 152.2.h).

L’article 125 de la LOE, que no té caràcter bàsic, defineix la PGAC com la planificació anual que “recull tots els aspectes relatius a l’organització i el funcionament del centre, inclosos els projectes, el currículum, les normes, i tots els plans d’actuació acordats i aprovats”.

L’horari escolar es concreta en funció de les previsions de la PGAC


Una de les primeres funcions que compleix la PGAC és concretar l’àmbit temporal de l’horari escolar del centre en l’educació secundària. A diferència del que succeeix en el segon cicle de l’educació infantil i en l’educació primària, en les quals la mateixa llei estableix el límit de mil cinquanta hores cada curs a l’horari escolar, que es pot estendre més enllà de l’horari lectiu, “en la resta d’etapes, l’horari escolar, que conté en tot cas l’horari lectiu, es pot concretar en funció de la programació anual del centre” (LEC, art. 54.4). És a dir, en les etapes de secundària els centres poden delimitar l’horari escolar en la PGAC, sense restriccions de tipus legal.

Els centres públics poden autoritzar a les associacions sense ànim de lucre l’ús de les instal·lacions del centre “més enllà de l’horari escolar” (LEC, art. 39.3). Aquest ús únicament “queda subjecte a les necessitats derivades de la programació de les activitats dels centres” (LOE, DA 15.6). Aquest ús social dels centres públics no ha d’interferir, ni impedir ni dificultar les activitats ordinàries dels centres dins l’horari escolar, que inclou totes les activitats (lectives, extraescolars o complementàries) “aprovades pel consell escolar i previstes a la programació anual del centre” (D_aut, art. 53.2).

Responsables de la PGAC


El director
Correspon al director proposar la programació general anual del centre, coordinar-ne l’aplicació amb la resta de l’equip directiu i retre’n comptes mitjançant la memòria anual (D_dir, art. 8.b).

El director orienta, dirigeix i supervisa les activitats del centre, d’acord amb les previsions de la programació general anual, amb la col·laboració de l’equip directiu (D_dir, art. 6.e) i dirigeix l’aplicació de la programació general anual (LEC, art. 142.5.h i D_aut, 31.3.e) i també dóna suport a l’equip directiu i, si escau, al consell de direcció, en el compliment de la programació general del centre (LEC, art. 142.6.g).

Aquesta direcció de l’aplicació de la programació general anual comporta garantir-ne el compliment (D_aut, art. 31.3.e).


El claustre del professorat
El claustre del professorat formula a l’equip directiu i al consell escolar propostes per a l’elaboració de la programació general anual (LOE, art. 129.a) i també aprova i avalua tots els aspectes educatius dels projectes i de la programació general anual (LOE, art. 129.b).

La LEC atribueix al claustre la funció de programar les activitats educatives del centre (LEC, art. 146,2) que formen part, necessàriament, de la PGAC. A més, el claustre ha de vetllar perquè es compleixi la programació anual del centre i perquè es compleixi el projecte de direcció, així com donar suport a l’equip directiu (D_aut, art. 48.2).

El consell escolar
Correspon al consell escolar dels centres públics aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats (LEC, art. 148.3.b i LOE, art. 127.b), a proposta del claustre del professorat (LOE, art. art.129.a) i sens perjudici de les competències del claustre de professors, en relació amb la planificació i organització docent (LOE, art. 127.b).

El consell escolar també aprova les directrius per a programar activitats escolars complementàries i activitats extraescolars, i n’avalua el desenvolupament (LEC, art. 148.3.j).

A més, li correspon vetllar perquè es compleixin la programació anual del centre i el projecte de direcció, i també donar suport a l’equip directiu (D_aut, 46.1).

El consell escolar dels centres concertats aprova, a proposta del titular del centre, la programació general anual del centre i participa en la supervisió i l’avaluació del desenvolupament d’aquesta programació, en l’àmbit docent i en l’àmbit administratiu, i dels resultats que se n’obtenen (LEC, art. 152.2.h i LODE, art. 57.f).

Contingut de la PGAC


La PGAC és la concreció anual dels continguts del PEC i del PdD en el període del mandat del director (D_auto, art. 10.1 i D_dir, art. 24.1 i 2).

La programació general anual és, en definitiva, la concreció de les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i al funcionament del centre per al curs corresponent, incloses, si escau, les concrecions relatives als projectes, el currículum, les normes i tots els plans d’actuació acordats i aprovats (D_aut, art. 10.1, que recull la definició de la LOE, art. 125).

El projecte educatiu ha d’orientar les successives programacions generals anuals del centre i establir els criteris, indicadors i procediments per a l’avaluació de l’assoliment dels objectius previstos. El resultat d’aquesta avaluació es recull en la memòria anual corresponent (D_aut, art. 10.2).

Són objecte d’avaluació el desenvolupament i els resultats de la programació general anual del centre en l’àmbit docent i en l’àmbit administratiu (LEC, art. 148.3.b i 152.2.h). La PGAC en concreta, per a cada curs escolar, els indicadors d’avaluació corresponents (D_aut, 58.1).

El projecte de direcció ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat de la direcció del centre i es concreta, cada curs, mitjançant les programacions generals anuals, “que han de permetre assolir els objectius formulats en el projecte” (D_dir, art. 24.1 i 2 i D_aut, art. 18.2).

La importància d’aquesta programació anual és tal que, en cas de nomenament del director amb caràcter extraordinari, “el projecte de direcció es pot referir exclusivament a la programació anual d’activitats, en concordança amb el projecte educatiu del centre” (D_dir, art. 23.3), en comptes de referir-se a tot el PEC.

Per tant, el contingut de la PGAC, en el període anual de cada curs escolar, ha d’incloure els aspectes següents:

— (1) La concreció de les prioritats educatives del curs escolar i la proposta d’objectius anuals, en coherència amb el PEC i el projecte de direcció.
— (2) Tots els aspectes relatius a l’organització de les activitats i els serveis que es presten durant tot l’horari escolar, i al funcionament del centre.
— (3) Concrecions relatives
- (a) als projectes del centre,
- (b) al currículum,
- (c) a les normes del centre i
- (d) a tots els plans d’actuació acordats i aprovats.
— (4) L’horari escolar, que inclou l’horari lectiu i les activitats complementàries i extraescolars, aprovades pel consell escolar de centre.
— (5) La concreció dels indicadors d’avaluació, d’acord amb els criteris, indicadors i procediments d’avaluació establerts pel PEC. El resultat de l’avaluació es recull en la memòria anual corresponent.

Garantia d’informar la comunitat escolar sobre la PGAC

La direcció de cada centre públic i la titularitat i la direcció de cada centre privat concertat han de garantir que la comunitat escolar és informada del contingut de la programació general anual i del resultat de la seva avaluació (D_aut, art. 10.3 i LEC, art. 25.1.g).

Procediment d’elaboració de la programació general anual

Per acabar, reprodueixo un quadre sobre el procediment d’elaboració d’aquest instrument educatiu, que ja us vaig incloure en una altra nota mesos enrere:

El director com a gestor de personal

Els verbs que s’utilitzen en l’autonomia de gestió de personal

Si repassem els verbs usats per a atribuir responsabilitats als diferents òrgans de govern del centre públic, es poden assenyalar algunes coincidències i divergències que, si més no, criden l’atenció. Fa temps que vaig aprendre a donar a les paraules la importància que es mereixen, i quan una determinada norma recorre a un verb i no a un altre, podem estar segurs que hi ha algun motiu darrere d’aquesta opció, motiu que no sempre serà fàcil de descobrir. Avui em fixaré, sobretot, en els verbs emprats en l’àmbit de gestió de personal de l’autonomia dels centres públics.

Proposar, formular propostes

Dels diferents verbs que es fan servir en el disseny de l’autonomia de gestió del centre públic, només un apareix atribuït als tres responsables principals de l’autonomia del centre (el director, el claustre del professorat i el consell escolar); el verb “proposar o formular propostes” es predica de tots tres, a vegades sobre els mateixos aspectes de la gestió del centre.

Al director se li atribueix competència per a formular propostes referents a tots aquests temes:

— la proposta inicial i les modificacions i adaptacions del PEC

— la programació general anual

— l’aprovació de les NOFC

— els llocs docents amb requisits addicionals o perfils propis

— la plantilla del centre / la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives

— la incoació d’expedient disciplinari per faltes greus o molt greus del personal

— la incoació d’expedients contradictoris i no disciplinaris

— per a millorar la gestió del personal del centre

El claustre del professorat també té atribuïda competència per a fer propostes sobre el projecte educatiu del centre i la programació general anual del centre, com el director, a qui de fet s’atribueix la proposta inicial del PEC.

El consell escolar i el claustre del professorat poden fer propostes referents a mesures i iniciatives sobre convivència.

La resta de verbs només s’utilitzen atribuïts a dos responsables o únicament a un en exclusiva. Així, els verbs “dirigir” i “avaluar” els comparteixen el director i el claustre del professorat, però en contextos diferents, mentre que els verbs “aprovar” i “decidir” tenen com a subjectes el claustre del professorat i el consell escolar. La resta de verbs només es prediquen d’un únic responsable, com veurem a continuació.

Dirigir, gestionar

El director dirigeix el personal del centre i totes les activitats del centre i, per tant, també dirigeix l’aplicació de la programació general anual i de les NOFC. Com a màxim responsable de la gestió del centre, el director gestiona el professorat i l’altre personal del centre, així com el projecte de direcció, juntament amb la resta de l’equip directiu. El claustre del professorat dirigeix l’ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre.

Avaluar, valorar

El director i el claustre del professorat avaluen les concrecions curriculars.

El claustre del professorat avalua totes les activitats educatives de la programació general anual i el desenvolupament i els resultats de les activitats educatives. Per la seva banda, el director avalua l’activitat docent i de gestió del personal del centre.

Avaluar, controlar

En canvi, aquesta accepció de l’avaluació com a control solament està atribuïda al director, entre els diferents responsables del centre educatiu. Així, s’atribueix al director la capacitat per a observar la pràctica docent a l’aula i el control de l’actuació de tot el personal del centre:

— Correspon al director dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l’observació de la pràctica docent a l’aula.

— El director ha de controlar l’actuació dels òrgans col·lectius de coordinació docent de què s’hagi dotat el centre.

— El director intervé en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre i de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre personal.

— El director pot requerir també la documentació pedagògica i acadèmica que consideri necessària per a deduir-ne les valoracions corresponents.

Resoldre, establir, decidir, aprovar

La direcció del centre públic resol sobre:

— les faltes d’assistència i de puntualitat no justificades del personal,

— les absències per l’exercici del dret de vaga,

— les sancions disciplinàries per faltes lleus comeses pel personal,

— mesures disciplinàries dels alumnes,

— la concessió al professorat de la plantilla dels permisos que preveu la legislació.

També estableix els elements organitzatius del centre determinats pel PEC i decideix sobre la participació del professorat en activitats de formació.

El claustre del professorat decideix sobre els criteris per a l’avaluació dels alumnes i estableix directrius per a la coordinació docent i l’acció tutorial. El claustre aprova la concreció curricular del PEC i de la programació general anual del centre.

El consell escolar és l’encarregat d’aprovar la majoria dels instruments de l’autonomia del centre:

— el projecte educatiu i les modificacions corresponents,

— la programació general anual del centre,

— les propostes d’acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de col·laboració del centre amb entitats o institucions,

— les normes d’organització i funcionament i les modificacions corresponents,

— la carta de compromís educatiu,

— el pressupost del centre i el rendiment de comptes,

— les directrius per a la programació d’activitats escolars complementàries i d’activitats extraescolars,

— els criteris de col·laboració amb altres centres i amb l’entorn.

En canvi, al director del centre públic no se li atribueix, en cap precepte de la normativa, l’aprovació de documents educatius.

Nomenar (i fer cessar), seleccionar

La direcció nomena i fa cessar:

— tots els responsables dels òrgans de gestió i coordinació,

— el tutors,

— els membres de l’equip directiu i del consell de direcció.

També se li atribueix al director la competència per a seleccionar i nomenar els substituts docents i per a intervenir en la selecció de candidatures del concurs específic i del procediment de provisió especial. El directiu professional intervé en el procés d’incorporació del personal docent al centre, amb destinació provisional, per a ocupar una vacant de la plantilla. Finalment, la direcció formula propostes de nomenament dels aspirants seleccionats en el procediment de provisió especial.

Assignar (funcions), delegar

La direcció del centre públic assigna:

— responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent al professorat,

— responsabilitats específiques als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació,

— tasques docents de la persona expedientada com a mesures organitzatives provisionals,

— la jornada especial als funcionaris docents adscrits al centre.

Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades fixades per les lleis. En definitiva, la direcció delega funcions en els membres de l’equip directiu.

Assignar (complements retributius)

El director proposa l’assignació dels complements retributius corresponents als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació.

El directiu professional docent assigna al professorat de la plantilla els complements retributius docents relacionats amb la major dedicació al centre, la innovació i la recerca educativa i la implicació en la millora dels rendiments escolars. Per a acabar us annexo, per si us resulta útil, el següent quadre sobre la distribució d’ús dels principals verbs emprats per la normativa en regular l’autonomia de gestió de personal:

L’autonomia del director del centre públic

Als alumnes del primer curs en Direcció de Centres Docents Públics, i especialment al director pedagògic del curs, Carles Mata

Tal com us vaig avançar en el darrer post, avui us faig un resum de la meva intervenció del dissabte 2 de juliol de 2011 en el curs en Direcció de Centres Docents Públics, a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Veureu que vaig intentar fer una síntesi de molt del material que us he facilitat aquest any al blog, referit a l’autonomia del centre educatiu i, en especial, al paper fonamental que hi té la figura del director del centre públic, com a màxim responsable de la gestió del centre i de l’aplicació de l’autonomia en els diferents àmbits (pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos).

Introducció

L’organització de l’autonomia dels centres públics es fonamenta en una estructura complexa, en la qual interactuen els diferents òrgans de govern unipersonals i col•legiats (tant els membres de l’equip directiu i altres òrgans de coordinació com el consell escolar i el claustre de professors) que són els responsables de l’exercici de l’autonomia en els diferents àmbits, i per una altra banda, també hi intervenen els diferents instruments educatius de què es dota cada centre educatiu per impulsar la seva autonomia (sobretot, el projecte educatiu, les normes d’organització i funcionament del centre, la programació general anual i el projecte de direcció, entre altres documents).

Avui intentaré analitzar els nexes que posen en relació els diferents responsables (en especial, la direcció i el seu equip directiu) i els quatre instruments essencials de l’autonomia (que acabo d’esmentar) en l’aplicació dels tres àmbits de l’autonomia. Això ens permetrà entendre millor el funcionament de l’autonomia a partir del disseny de l’estructura dels diferents elements que hi intervenen, i que, com passa amb qualsevol estructura organitzativa, comprèn diferents components (els responsables, els documents educatius en què es concreten les regles, els objectius i els criteris) i les relacions de tota mena que es defineixen entre uns i altres. Sóc conscient de la dificultat del tema que abordo, ja que sempre resulta complicat descriure les estructures d’una organització, precisament perquè es tracta d’una matèria amb un fort contingut abstracte.

En definitiva, repassaré l’estructura que ha teixit la Llei d’educació i el seu desplegament normatiu que permet exercir l’autonomia dels centres públics en el marc de les responsabilitats dels diferents òrgans de govern, de què es dota el centre, i a través dels diferents instruments en què es concreten les regles, els principis i les finalitats que fan possible el desenvolupament de l’autonomia.


L’autonomia del centre i l’autonomia del director

La LEC i els dos decrets que la despleguen, el d’autonomia i el de les direccions, sempre es refereixen a “l’autonomia dels centres educatius”, mai no hi trobem recollida explícitament “l’autonomia del director del centre públic”. Però és evident que el desplegament de l’autonomia dels centres educatius, tal com queda recollida pel capítol II del títol VI de la LEC, sobre els criteris per a l’organització pedagògica dels centres i pel títol VII, de l’autonomia dels centres educatius, no es pot interpretar sense la regulació del capítol I del títol IX, sobre el govern dels centres educatius de titularitat pública, i en especial l’article 142, sobre el director o directora, que és el complement necessari de la regulació de l’autonomia del títol VII.

L’ampliació de les competències del director en extensió —l’article 142 LEC inclou 26 apartats amb diferents competències de les direccions i els decrets d’autonomia i de direccions preveuen 28 competències del director en matèria de gestió del personal del centre— i en intensitat —moltes de les noves competències són decisions o resolucions finals del director en comptes de meres propostes o iniciatives— és conseqüència directa de l’ampliació del marge d’autonomia en l’actuació del director.

La darrera atribució de competències al director, segons l’art. 142.8 LEC, té una amplitud extraordinària: “El director o directora té qualsevol altra funció que li assigni l’ordenament i totes les relatives al govern del centre no assignades a cap altre òrgan”. És a dir, el director té assignada qualsevol competència que la LEC atribueixi “al centre educatiu” i que no estigui assignada explícitament a cap altre òrgan del centre.


L’autonomia com a llibertat d’opció

La LEC no defineix l’autonomia, a part d’incloure-la com un “principi organitzatiu” del centre (art. 2.3.c LEC), però referida al director l’hem d’entendre com una “llibertat d’opció”, que li permet optar entre diverses solucions, totes vàlides, és a dir, l’autonomia del director es converteix en un marge de la discrecionalitat tècnica de la direcció del centre, i també en la capacitat per a decidir i resoldre determinats assumptes que són competència seva.

El director gaudeix d’autonomia en la seva gestió en la mesura en què disposa de possibilitat d’opció en les seves decisions, que li permet actuar amb “arbitri” (que és el contrari d’arbitrarietat) dins un marge, més o menys ampli de discrecionalitat, dins l’àmbit de la decisió o resolució en els diferents àmbits educatius.

Podem definir l’autonomia del centre educatiu d’una manera més propera a l’àmbit de la política, com la potestat que té el centre per a regir-se mitjançant normes i òrgans de govern propis.


Límits de l’autonomia

L’autonomia de cada centre es concreta en els diferents instruments de què es doten els centres educatius. Aquests instruments, a més de constituir la definició de l’autonomia, limiten els diferents òrgans del centre per exercir-la. Així hi trobem, entre altres, els següents límits a l’exercici de l’autonomia:

— Acords del consell escolar del centre
— Acords del claustre de professors
— Normativa (lleis, decrets, ordres)
— Projecte educatiu del centre
— Normes d’organització i funcionament del centre
— Programació general anual
— Projecte de direcció aprovat
— Pressupost del centre
— Carta de compromís educatiu
— Acords de coresponsabilitat


Novetats de la LEC en relació amb els instruments educatius de l’autonomia

La majoria dels instruments educatius en què es fonamenta l’exercici de l’autonomia dels centres estan recollits per la normativa estatal:

— les normes de convivència (LOE, 121.2, “pla de convivència”)
— la carta de compromís educatiu (LOE, 121.5, sense donar-li nom específic)
— el projecte educatiu (LOE, 121)
— el projecte lingüístic (no amb aquest nom, però la LOE preveu projectes, per exemple als art. 125 i 127.a)
— les normes d’organització i funcionament (LOE, 124)
— els criteris de l’organització pedagògica (LOE, 121)
— la programació general anual (LOE, 125)
— els acords de coresponsabilitat i el contracte programa (no amb aquest nom, però l’art. 122.2 LOE preveu la mateixa idea).

D’altra banda, la LEC introdueix les següents novetats importants, que permeten incrementar el grau d’autonomia dels centres educatius públics:

— el projecte educatiu es concreta i s’aplica per mitjà del projecte de direcció, que es converteix en un instrument “aprovat” de l’autonomia del centre — a diferència de la LOE, on només és un requisit dels candidats a la direcció (art. 135.4 LOE)—, que no manté cap virtualitat després del procés de selecció del director;
— les normes d’organització i funcionament inclouen l’estructura organitzativa pròpia del centre, que no apareix a la LOE; el projecte educatiu inclou els criteris de l’estructura organitzativa pròpia;
— l’equip directiu és el responsable de la gestió del projecte de direcció i de l’aplicació del projecte educatiu;
— el director del centre nomena tots els responsables del centre (a diferència de la LOE, en què només proposa el nomenament) i és el màxim responsable de la gestió dels centres educatius públics.


Responsables de l’autonomia dels centres

Els diferents òrgans de govern del centre (director, equip directiu, claustre de professors i consell escolar del centre) intervenen en els tres àmbits de l’autonomia:

Autonomia pedagògica
— El director impulsa i lidera l’exercici de l’autonomia pedagògica i assegura l’aplicació del PEC.
— El claustre de professors aprova i avalua la concreció del currículum i tots els aspectes educatius dels projectes (LOE).
— El consell escolar aprova el projecte educatiu.

Autonomia organitzativa
— El director ha d’establir els elements organitzatius del centre.
— El director dirigeix l’aplicació de les NOFC.
— El director impulsa l’elaboració i l’aprovació de les NOFC i adopta mesures per a millorar l’estructura organitzativa.
— El projecte de direcció ha de concretar l’estructura organitzativa pròpia del centre.
— El consell escolar aprova les NOFC.

Autonomia de gestió (de personal i econòmica)
— L’equip directiu és el responsable de la gestió del projecte de direcció.
— El director és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre (= “gestió del centre”).
— La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre.
— El director dirigeix i gestiona el personal del centre.


Ara bé, el claustre de professors només té competències en els àmbits pedagògic i organitzatiu, no en el de gestió. En canvi, el director i el seu equip directiu, així com el consell escolar, intervenen en tots tres àmbits (pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos), com es dedueix del quadre següent:



Els àmbits i els instruments de l’autonomia

Si comparem el contingut dels diferents instruments educatius en què es concreta l’autonomia dels centres educatius, es pot comprovar que dels quatre instruments principals (PEC, projecte de direcció, NOFC i programació general anual), ningú no està especialitzat en un àmbit únic, sinó que tots quatre comparteixen la definició de cadascun dels àmbits, de manera que podem concloure que l’exercici de l’autonomia, en els diferents àmbits —pedagògic, organitzatiu i de gestió—, és el fruit de l’exercici compartit dels quatre instruments mitjançant un procés complex en el qual intervenen —com hem vist abans—, els diferents responsables i instruments de l’autonomia.

1. L’autonomia pedagògica
Projecte educatiu de centre
— Objectius i criteris educatius
— Prioritats i plantejaments educatius
— Procediments d’inclusió educativa
— Criteris d’atenció a la diversitat
— Concreció i desenvolupament del currículum
— Acció tutorial

Projecte de direcció aprovat
— Precisió dels objectius educatius
— Concreció de necessitats educatives
— Concreció de plantejaments educatius
— Concreció de criteris d’organització pedagògica i curricular

Normes d’organització i funcionament del centre
— Criteris i mecanismes pedagògics
— Concreció de l’organització pedagògica
— Criteris d’organització dels grups
— Criteris de formació d’equips docents
— Mecanismes d’acció tutorial

Programació general anual
— Concreció dels objectius del PEC i del currículum i de tots els plans d’actuació acordats i aprovats


2. L’autonomia organitzativa
Projecte educatiu de centre
— Criteris d’estructura organitzativa pròpia
— Valors i objectius per a l’aprenentatge de la convivència
— Elements organitzatius
— Criteris que han d’orientar les mesures organitzatives

Projecte de direcció aprovat
— Concreció de l’estructura organitzativa
— Concreció dels elements organitzatius del PEC
— Propostes per a la revisió del PEC

Normes d’organització i funcionament del centre
— Estructura organitzativa pròpia
— Competències i composició dels òrgans
— Concreció de les funcions del cap d’estudis
— Encàrrecs de funcions de la direcció
— Procediments
— Normes de convivència

Programació general anual
— Concreció anual de totes les prioritats dels projectes i normes
— Previsió de totes les activitats de l’horari escolar


3. L’autonomia de gestió de recursos
Projecte educatiu de centre
— Indicadors de progrés
— Criteris i procediments d’avaluació
— La direcció proposa requisits o perfils propis d’alguns llocs, adequats a les necessitats educatives del PEC

Projecte de direcció aprovat
— Orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans
— En aplicació del projecte de direcció es constitueix un consell de direcció
— Actuacions d’aplicació del PEC i indicadors per a l’avaluació del mandat

Normes d’organització i funcionament del centre
— Assignació o delegació de funcions de la direcció
— La direcció ha d’impulsar i adoptar mesures per a millorar l’estructura organitzativa
— La direcció dirigeix l’aplicació de les NOFC

Programació general anual
— El claustre i el consell escolar donen suport a l’equip directiu en el compliment de la programació
— El director dirigeix l’aplicació de la programació general anual
— El director dirigeix i supervisa totes les activitats del centre
— El director concreta els indicadors d’avaluació


Tal com es pot deduir del quadre següent, tots tres àmbits d’autonomia es concreten en els quatre instruments que acabem d’analitzar:



Finalment, podem dibuixar visualment les relacions que hi ha entre els tres àmbits d’autonomia i els quatre instruments principals mitjançant els quals s’exerceix, segons l’esquema següent:



La gestió del projecte de direcció aprovat
El projecte de direcció és l’únic instrument que no ha estat aprovat pel consell escolar del centre, i en la LEC esdevé l’eina fonamental de gestió (de fet, podem concloure que la LEC ha incorporat al projecte de direcció el projecte de gestió de l’article 123.4 de la LOE, com a instrument d’ordenació i utilització dels recursos humans i materials), en la mesura que ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu, concreta l’estructura organitzativa del centre i orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans unipersonals i col•legiats.

Als membres de l’equip directiu, com a òrgan executiu de govern del centre públic, els correspon la gestió del projecte de direcció (art. 35.1 del Decret d’autonomia) i, entre altres competències, els correspon retre comptes dels resultats de la gestió del personal del centre, preparar propostes per a millorar aquesta gestió, així com adequar l’estructura de la plantilla i de l’organització pròpia del centre als objectius fixats pel projecte educatiu (art. 50.2 del Decret d’autonomia).


Competències del director en la gestió del personal del centre
La LEC, en dissenyar el perfil del director del centre públic en l’àmbit de gestió del personal, ha apropat la seva figura a la de l’inspector d’educació, ja que comparteixen les atribucions següents: tenen la consideració d’autoritat pública, intervenen en l’avaluació del personal, observen la pràctica docent a l’aula i supervisen les activitats educatives del centre.

De manera paral·lela, els inspectors d’educació, en l’exercici de llurs funcions i atribucions, han d’adequar llur actuació al règim d’autonomia dels centres i a l’assignació de responsabilitats a la direcció (art. 179.2 LEC).

Algunes de les competències de les direccions dels centres públics en matèria de gestió del seu personal es poden agrupar en els següents àmbits d’actuació:

Plantilles docents dels centres
— Proposar requisits (o perfils propis) addicionals de titulació o de capacitació d’alguns llocs de treball
— Proposar al Departament la plantilla de personal del centre i les modificacions successives

Provisió de llocs de treball
— El director intervé en els procediments de concurs específic i de provisió especial

Cap de tot el personal
— Resoldre sobre les faltes d’assistència i puntualitat no justificades
— Imposar sancions disciplinàries per faltes lleus
— Assignar responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent
— Assignar la jornada especial
— Participar en l’avaluació de tot el personal del centre

Nomenaments
— El director nomena els responsables dels òrgans de gestió i coordinació i proposa l’assignació dels seus complements retributius
— El director selecciona el personal docent per cobrir substitucions temporals


Altres competències
— Adopció de mesures organitzatives provisionals en un procediment disciplinari
— Proposta de l’assignació de complements retributius als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació
— Direcció i gestió del personal del centre per a garantir que compleix les seves funcions.


Conclusió
1. L’autonomia dels centres públics és una “autonomia compartida”, ja que en cadascun dels tres àmbits —pedagògic, organitzatiu i de gestió— hi ha implicats els quatre instruments principals de l’autonomia —PEC, projecte de direcció, NOFC i programació general anual— i, d’altra banda, cadascun dels diferents òrgans unipersonals i col•legiats exerceix l’autonomia del centre en cadascun dels tres àmbits.

2. L’autonomia s’exerceix, doncs, per mitjà d’una “xarxa” complexa, formada per tres tipus d’elements:

— (1) els responsables (cadascun en la seva àrea de competència)
— (2) els àmbits d’autonomia (que comparteixen molts elements relacionats)
— (3) els instruments educatius (amb els criteris i regles de l’autonomia)

3. El director del centre públic és el principal responsable (quasi “únic”) de l’autonomia de gestió del personal del centre.

Aquest és el darrer post d’aquest curs. Ben aviat començo les vacances i, com cada estiu, deixaré descansar el blog fins al nou curs escolar. Que gaudiu d’unes vacances d’estiu tranquil•les.

El director del centre públic, màxim responsable de l’autonomia de gestió

En el post anterior us vaig incloure uns quadres sobre el contingut dels diferents instruments del centre públic, classificats en funció dels diferents àmbits de l’autonomia (pedagògica, organitzativa i de gestió).

Avui us proposo un exercici comparatiu diferent, però complementari de l’anterior amb els àmbits de l’autonomia del centre públic: una comparació dels diferents components de l’autonomia de gestió tal com queden recollits en els tres instruments fonamentals (el projecte educatiu, les normes d’organització i funcionament i el projecte de direcció). Hi he afegit algunes de les principals funcions del director i de l’equip directiu en matèria de gestió del centre, ja que “el director o directora és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre públic” (art. 142.1 LEC) i “respon del funcionament del centre i del grau d’assoliment dels objectius del projecte educatiu, d’acord amb el projecte de direcció, i ret comptes davant el consell escolar i l’Administració educativa” (art. 147.7 LEC).

Descarregeu-vos el document

Àmbits d’autonomia i instruments educatius dels centres públics

L’exercici de l’autonomia dels centres es concreta, en els diferents àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials (art. 90.1 LEC), per mitjà dels diferents instruments i documents educatius que estic analitzant des de fa ja unes quantes setmanes. Així, en l’exercici de l’autonomia dels centres, els òrgans de govern de cada centre “poden fixar objectius addicionals i definir les estratègies per a assolir-los, organitzar el centre, determinar els recursos que necessita i definir els procediments per a aplicar el projecte educatiu” (art. 90.2 LEC).

D’acord amb les previsions de la Llei d’educació, el director o directora del centre públic té responsabilitats en els tres àmbits de l’autonomia: “és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre, n’exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal” (art. 142.1 LEC). I, consegüentment, les seves funcions es poden agrupar segons els àmbits de l’autonomia del centre, classificant-les en “funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió (art. 142.3 LEC).

La majoria dels instruments d’autonomia dels centres intervenen també, igual que el director del centre públic, en els tres àmbits de l’autonomia, tant en l’àmbit pedagògic com en l’organitzatiu i en el de gestió del centre, si bé és evident que uns tenen més incidència en un àmbit que en un altre, com és fàcil de deduir a partir dels quadres següents, en què us proposo avui una classificació del contingut dels diferents instruments de l’autonomia del centre públic, segons els diferents àmbits d’autonomia.

Deixo per a una altra ocasió la possibilitat de completar aquests quadres amb les competències i responsabilitats del director i de l’equip directiu, perquè pugueu comprovar el major pes que aquests òrgans de direcció tenen en la gestió del centre públic.



Descarregeu-vos el document

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (8)

Avaluació del personal docent

1. Àmbit. Aquesta modalitat d’avaluació té totes aquestes denominacions a la LEC i als decrets de desplegament:
— del personal docent,
— de l’exercici docent (o de la docència),
— de l’exercici de la funció docent (en el centre),
— de l’exercici de la direcció,
— de l’exercici dels altres càrrecs unipersonals de govern,
— del desenvolupament de la funció pública docent,
— de l’activitat docent,
— de la pràctica docent,
— de la tasca professional feta, o
— del compliment de les funcions dels docents.

2. Reconeixement professional. L’avaluació de l’exercici docent ha de permetre l’acreditació dels mèrits dels docents per a la promoció professional (LEC, 186.1.c). La promoció docent s’articula sobre la base d’una avaluació periòdica de la tasca professional feta (LEC, 131.1).

3. Procediment. El Departament regula el procediment d’avaluació del desenvolupament de la funció pública docent i de reconeixement de mèrits docents, d’acord amb els principis establerts per l’article 184.1, amb criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i no-discriminació i amb les garanties que estableix l’article 102.4 (LEC, 131.2).

4. Indicadors
-L’avaluació d’un centre és un referent a tenir en compte en l’avaluació de l’exercici de la funció docent en el centre (D_aut, 59.1).
-En l’avaluació de l’exercici de la docència s’ha de prendre en consideració la implicació del professor o professora en la implementació de les propostes de millora derivades de l’avaluació del centre (D_aut, 60.1).

5. Responsable
-La direcció de cada centre públic està habilitada per a intervenir / participar en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre, amb l’observació, si escau, de la pràctica docent a l’aula (LEC, 102.4 i 142.5.j; D_dir, 6.g).
-És funció de la Inspecció d’Educació supervisar i avaluar l’exercici de la funció docent (LEC, 178.1.b).

6. Participació de la direcció del centre públic. La participació de la direcció en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent comporta, a més de la facultat d’observació de la pràctica docent a l’aula i de l’actuació dels òrgans col·lectius de coordinació docent, la facultat de requerir del professorat sotmès a avaluació la documentació pedagògica i acadèmica que consideri necessària per a deduir-ne les valoracions corresponents (D_dir, 6.g).

7. Efectes
-El resultat positiu de l’avaluació de l’exercici de la docència condueix a l’adquisició progressiva, cada període de cinc anys, d’un dels set graus personals docents en què s’articula la carrera docent (LEC, 131.3 i D_aut, 60.2).
-El resultat positiu de l’avaluació de l’exercici de la docència condueix als reconeixements professionals que escaiguin sobre els elements de promoció professional docent en el professorat dels centres privats concertats (D_aut, 60.2).
-L’avaluació positiva del compliment de les funcions dels docents, amb un mínim de tres graus personals docents, s’ha de valorar, en el marc dels processos d’avaluació que l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) desenvolupa per a la contractació del personal docent i investigador, com a mèrit específic en els concursos públics que es convoquin per a la contractació laboral de professors universitaris, d’acord amb la legislació d’universitats (LEC, 133.1).
-L’avaluació positiva de l’exercici dels altres càrrecs unipersonals de govern s’ha de tenir en compte en la valoració de la carrera docent (LEC, 145.2).
-El resultat de l’avaluació de la pràctica docent durant el primer curs de l’exercici docent en els centres públics determina la competència per a exercir amb caràcter interí en els centres públics dependents del Departament (LEC, 122.3).
-Proposta motivada, per la direcció, de la incoació d’expedient contradictori i no disciplinari per a la remoció del lloc de treball ocupat pels funcionaris docents de carrera o interins, basada en les constatacions fetes per la mateixa direcció en exercici de les seves funcions o en el resultat de l’avaluació de l’exercici de la docència (D_dir, 10.1.c i d.).

Avaluació del sistema educatiu

1. Àmbit. L’avaluació del sistema educatiu és el procés d’abast intern i d’abast general que té per objecte descriure, analitzar, valorar i interpretar les polítiques, les institucions i les pràctiques educatives amb l’objectiu de mantenir-les, desenvolupar-les o modificar-les (LEC, 182.1). També es denominen "avaluacions generals del sistema educatiu" (LEC, 186.1.a)

2. Contingut. L’avaluació s’estén a tots els àmbits del sistema educatiu i en comprèn tots els aspectes i les manifestacions. L’activitat avaluadora es projecta sobre els mètodes d’ensenyament, els processos i les estratègies d’aprenentatge i els resultats obtinguts pels alumnes, l’exercici de la funció docent, la funció directiva, el funcionament dels centres educatius, la implicació de les famílies, la Inspecció d’Educació, els serveis educatius i la mateixa Administració educativa (LEC, 183.1).

Bones pràctiques (educatives)

1. Àmbit. El Departament d’Educació ha d’afavorir la difusió de les bones pràctiques dels centres educatius, especialment d’aquelles que es derivin de l’aplicació de projectes d’innovació pedagògica i curricular i d’estratègies didàctiques pròpies dels centres (D_aut, DA 23).

2. Centres de referència educativa. El Govern ha d’establir el marc reglamentari que ha de permetre qualificar, amb caràcter temporal, com a centres de referència educativa els centres que acreditin bones pràctiques educatives, i que han d’ésser considerats preferents amb relació als aspectes pràctics de la formació inicial del nou professorat (LEC, 85). L’avaluació d’un centre ha de permetre, quan escaigui, obtenir la qualificació de centre de referència educativa, en els termes que s’estableixin (D_aut, 59.2).

3. Serveis educatius. Els serveis educatius han de donar suport als centres en la dinamització de llurs projectes d’innovació educativa i en l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques educatives (LEC, 86.3.h).
[Vegeu "centre de referència educativa".]

Calendari escolar

1. Àmbit. Període anual en què correspon portar a terme les activitats educatives dels centres (LEC, 72.2).

2. Responsables.
-Correspon al Departament fixar el calendari escolar per als ensenyaments obligatoris i postobligatoris, que ha de comprendre entre cent setanta-cinc i cent setanta-vuit dies lectius per curs, i determinar els períodes lectius i els períodes de vacances (LEC, 54.1).
-Els municipis participen en la determinació del calendari escolar (LEC, 159.3.a).

3. Calendaris específics. Les estratègies didàctiques pròpies dels centres que imparteixen ensenyaments professionalitzadors poden comportar l’establiment de calendaris escolars específics d’aquests ensenyaments en els termes i amb les limitacions que determini el Departament d’Educació (D_aut, 17.4).

Cap d’estudis

1. Òrgan unipersonal de direcció. Els òrgans unipersonals de direcció dels centres públics són el director o directora, el secretari o secretària, el cap o la cap d’estudis i els que s’estableixin per reglament o en exercici de l’autonomia organitzativa del centre (LEC, 139.2), en les normes d’organització i funcionament del centre (D_aut, 30.1). El mínim d’òrgans unipersonals de direcció d’un centre educatiu són la direcció, el o la cap d’estudis i el/la secretari/ària (D_aut, 30.2). El director o la directora, el o la cap d’estudis i el secretari o la secretària són els òrgans de govern unipersonals de la ZER (D_aut, DA 15.3).

2. Funcions
-Correspon al Departament determinar les funcions mínimes i comunes a què s’ha d’ajustar l’exercici de les funcions de cap d’estudis i de secretari o secretària en els centres públics, en el marc de l’autonomia organitzativa i de gestió (LEC, 139.3).
-Correspon al o a la cap d’estudis exercir les funcions que li delegui la direcció d’entre les fixades per l’article 147.4 de la Llei d’educació i totes les altres que li encarregui la direcció, preferentment en els àmbits curricular, d’organització, coordinació i seguiment de la impartició dels ensenyaments i altres activitats del centre i d’atenció a l’alumnat, d’acord amb el que prevegi el projecte de direcció i s’incorpori a les normes d’organització i funcionament del centre (D_aut, 32.2).
-Les delegacions de funcions de la direcció del centre en el o la cap d’estudis tenen caràcter intern al centre, es formalitzen en resolució de la direcció, que s’ha de comunicar al claustre i al consell escolar, arxivar com a documentació administrativa formal del centre educatiu públic i incorporar a les normes d’organització i funcionament (D_aut, DA 5.1).

3. Equip directiu. Òrgan executiu de govern dels centres públics, integrat pel director o directora, el secretari o secretària, el cap o la cap d’estudis i els altres òrgans unipersonals que s’estableixin per reglament o en exercici de l’autonomia organitzativa del centre (LEC, 147.2; D_aut, 35.2).

4. Nomenament i cessament. Correspon al director o directora nomenar i fer cessar els membres de l’equip directiu i del consell de direcció (LEC, 147.6). El o la cap d’estudis és nomenat/ada per la direcció del centre, per un període no superior al del mandat de la direcció, entre el professorat que és destinat al centre, com a mínim, per un curs sencer (D_aut, 32.1).

5. Substitució de la direcció. Llevat que les normes d’organització i funcionament del centre ho prevegin altrament, el o la cap d’estudis substitueix el director o directora en cas d’absència, malaltia o vacant (D_aut, 32.4). Quan la direcció actual del centre participi com a candidata en el procés de selecció, s’ha d’abstenir d’exercir les funcions que el procediment assigna a la direcció. Aquestes funcions les ha d’exercir la persona que és cap d’estudis (D_dir, 16.4), la qual ha de presidir les reunions del claustre i del consell escolar on s’han d’escollir les persones representants en la comissió de selecció (D_dir, Annex 1.3).

6. Cap d’estudis (addicional). Per raó de la diversitat dels ensenyaments o dels torns horaris, la direcció del centre pot encarregar funcions de les esmentades a l’apartat anterior a un òrgan unipersonal de direcció addicional que, en aquest cas, es podrà denominar cap d’estudis dels ensenyaments o torns que correspongui (D_aut, 32.3).

7. Consell escolar. El cap o la cap d’estudis és membre del consell escolar dels centres públics i de les ZER (D_aut, 45.1.b i DA 15.8).

8. Complement retributiu. L’import del component del complement retributiu de lloc de treball o funció docent que correspon als càrrecs de cap d’estudis és el que estableix el Govern (D_aut, DA 22).
[Vegeu "equip directiu", "consell de direcció" i "òrgans unipersonals de direcció".]


Cap de departament

1. Òrgans de coordinació. La LEC no menciona explícitament els departaments dels instituts, que apareixen entre els òrgans de coordinació docent, amb caràcter bàsic, a la LOE, com a "departaments de coordinació didàctica", encarregats de l’organització i el desenvolupament dels ensenyaments propis de les matèries o mòduls que se’ls encomanin (LOE, 130.2). L’exercici del comandament dels departaments de coordinació didàctica s’atribueix, amb caràcter preferent, als funcionaris dels cossos de catedràtics (LOE, DA 8.2.b; D_aut, 41.3).

2. Mínim de caps de departaments. En els centres que imparteixen educació secundària hi ha d’haver, com a mínim, dues persones caps de departament (D_aut, 41.3).
[Al Decret d’autonomia no apareix esmentat el "cap de seminari", però els centres poden establir aquest òrgan de coordinació dins l’estructura organitzativa pròpia.]