dissabte, 28 de novembre de 2020

Novetats del projecte de LOMLOE (6) “El professorat”

 

1. Valoració personal dels canvis en matèria de professorat

La LOMCE no va modificar cap dels preceptes del títol III de la LOE, sobre el professorat, ni tampoc cap de les disposicions addicionals que regulen la funció pública docent. Va ser evident que el legislador del 2013 no tenia intenció d’afrontar la reforma de la normativa sobre professorat, al mateix temps que innovava a fons el sistema educatiu.

En aquesta segona reforma de la LOE aquest 2020, catorze anys després d’aprovar-se el text inicial de la Llei orgànica educativa, el legislador s’ha atrevit a modificar alguns preceptes del títol III i algunes disposicions addicionals, relatives a la funció docent.

Però el resultat és decebedor: molts dels canvis són menors, ja que la majoria no aporten cap novetat al sistema del professorat ni afecten aspectes essencials de l’organització docent.

Entre d’altres, que analitzo a la nota d’avui, aquests exemples:

¾     Hi ha canvis que són merament correccions d’estil, com ara substituir una paraula per un sinònim, sense afegir res més: Per exemple, canviar “la carrera docent” per “el desenvolupament professional docent” a l’art. 106.4 [substitució que no entenc, quan l’EBEP ha establert la terminologia de “la carrera professional” definida com a “el conjunt ordenat d’oportunitats d’ascens y expectatives de progrés professional d’acord amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat”, a l’art. 16.2. Aquesta “carrera professional” ja existeix a la LOE, a la DA 12.7, i la LOMLOE no l’ha modificat];

¾     Tampoc té massa rellevància jurídica canviar “estar en posesión del título de Doctor, Licenciado, Ingeniero, Arquitecto o título equivalente” per “estar en posesión del título de Doctorado, Máster Universitario, Licenciatura, Ingeniería, Arquitectura o título equivalente”, a la DA 10.5;

¾     Alguns altres canvis es limiten a suprimir les referències a titulacions universitàries avui ja extingides, com les llicenciatures o diplomatures, i que han estat substituïdes al text pels nous Graus universitaris (“Graus equivalents” que ja apareixien a la LOE, al costat dels títols extingits);

¾     Fins i tot, hi ha alguns que es limiten a actualitzar la denominació antiga del “Ministerio de Educación, Cultura y Deporte” per l’actual “Ministerio de Educación y Formación Profesional” (art. 111 bis.1).

Per a aquest viatge no necessitàvem tantes alforges...

Tanmateix he trobat, al menys, tres canvis que són una innovació real de la normativa:

¾     Se declara “a extingir” el cos de Professors Tècnics de Formació Professional (DA 7.1.c LOE i DA 11 LOMLOE)

¾     Es modernitza el procediment d’accés al cos d’Inspectors d’educació (DA 12.4 LOE) i

¾     Es regula la remoció del funcionari docent per una manifesta manca de condicions per ocupar un lloc de treball o una notòria manca de rendiment que no comporti inhibició (DA 48 LOE, nova).

Davant aquestes tres novetats sobre la funció pública docent, em venen al cap més d’una pregunta:

¾     Si s’ha decidit suprimir el Cos de PTFP, per què no s’ha abordat també la reordenació de tots els cossos docents, per adequar-los al nou sistema educatiu d’una forma més flexible?

¾     Si ara ha convingut millorar el procediment d’accés al cos d’Inspectors d’Educació, afegint una valoració específica del lideratge educatiu de l’aspirant, no és també ara el moment d’actualitzar al segle XXI els procediments d’accés a la resta de cossos docents, que no han estat modificats per llei des de l’any 1990, quan van ser regulats a la LOGSE?

¾     Quin sentit té regular ara, amb caràcter bàsic, només la remoció docent per incompetència manifesta del funcionari, i no regular la resta de preceptes de l’EBEP que no són d’aplicació directa als funcionaris docents i que no han estat desenvolupats des de l’any 2007?

Ja vaig comentar a la nota Novetats del projecte de LOMLOE (1) “La modernització de la professió docent”  del dia 10 d’aquest mes, el compromís del Gobierno per presentar en el termini d’un any “una proposta normativa que reguli, entre altres aspectes, la formació inicial i permanent, l’accés i el desenvolupament professional docent” (DA 7 LOMLOE). Ara, davant aquestes tres novetats normatives i la promesa d’una norma parcial sobre el professorat en el termini d’un any, trobo a faltar a la LOMLOE un calendari per regular la resta d’aspectes relacionats amb la funció docent, diferents dels esmentats a aquesta DA 7, tenint en compte els mateixos objectius que s’esmenten a aquesta disposició: “a fi que el sistema educatiu pugui afrontar en millors condicions els nous reptes demandats per la societat i impulsar el desenvolupament de la professió docent”.

 

2. Poc interès del Gobierno per regular les matèries de professorat

El preàmbul de la LOMLOE comenta els diferents continguts i novetats en els títols de la llei, un a un, però se salta el títol III, sobre el professorat, del que no diu ni una paraula. Tampoc es comenten els canvis introduïts a les disposicions addicionals de la LOE referents a la funció pública docent, i breument s’esmenta la supressió del Cos de Professors Tècnics de Formació Professional i la propera regulació del desenvolupament de la professió docent:

“En las disposiciones propias de esta Ley se incluyen once disposiciones adicionales referentes a diversos asuntos, como (…) Ley. Especialmente novedosas, por su alcance social o por responder a los actuales requerimientos profesionales, son las disposiciones adicionales referentes a la adaptación de los centros y extensión del primer ciclo de educación infantil, a la evolución de las modalidades de escolarización del alumnado con necesidades educativas especiales, así como las relativas a próximas regulaciones de las Enseñanzas Artísticas, del desarrollo de la profesión docente y del profesorado del Cuerpo de Profesores Técnicos de Formación Profesional, declarado a extinguir.”

 

Aquesta manca de justificació d’aquest títol III del professorat al preàmbul de la llei s’explica pel fet que tots els canvis del text, menys tres que ja figuraven a l’avantprojecte inicial, s’han produït a la Comissió d’Educació i Formació Professional del Congrés que ha elaborat l’informe de la ponència, canvis que no han estat recollits al preàmbul de la Llei orgànica.

Tot això demostra el poc interès del Gobierno en regular la matèria de professorat, quan va redactar l’avantprojecte de llei orgànica, ja que pràcticament no hi va introduir propostes de modificació. De fet, en aquest avantprojecte només hi havia tres modificacions de professorat, que s’han mantingut fins al text de la ponència: l’increment del requisit per accedir al cos d’Inspectors d’educació  a un mínim de 8 anys d’antiguitat en qualsevol cos docent (DA 10.5 i 12.4 LOE), la modificació de la normativa del professorat visitant procedent de l’estranger (DA 37 LOE) i l’anunci d’una futura normativa sobre el desenvolupament professional docent (DA 7 LOMLOE).

Tota la resta de canvis que comentaré a continuació han estat afegits per la Comissió parlamentària del Congrés que ha elaborat l’informe de la ponència del projecte de llei, aprovat finalment al ple del Congrés.

 

 

 

3. Canvis introduïts per la LOMLOE al títol III de la LOE, sobre el professorat, i a les disposicions addicionals reguladores de la funció pública docent

 

¾     (1) Article 91. Funcions del professorat.

Es modifiquen dues funcions del professorat:

- a l’apartat 1.a) s’afegeixen “els àmbits curriculars” a les àrees, matèries i mòduls de la programació i l’ensenyament que té encomanats el professorat;

- a l’apartat g) s’afegeixen els valors “de la cultura de pau” als de la ciutadania democràtica.

¾     (2) Article 94. Professorat d’educació secundària obligatòria.

Es suprimeix la referència  les titulacions de Llicenciat, Enginyer o Arquitecte i es manté només “la titulació de Grau universitari o titulació equivalent”. Aquesta mateixa modificació es fa també als art. 96.1 i 98.1, i a les DA 9.2, 9.4, 9.5, 9.6, 9.7, DA 10.1, 10.2, 10.3 i 10.4. A vegades la titulació de Grau no té l’adjectiu “universitari” (per exemple a la DA 9.4, 95 i 9.6).

¾     (3) Article 100. Formació inicial.

S’afegeix un nou apartat 5: El Ministerio competente en enseñanza universitaria junto a las Administraciones educativas garantizarán, a través de los órganos de coordinación universitaria, la oferta de formación pedagógica y didáctica a la que se refiere el apartado 2, de modo que quede asegurado que el sistema educativo dispone de suficientes profesionales en todas las enseñanzas y especialidades, así como el derecho de toda la ciudadanía al acceso al empleo público de acuerdo con los principios constitucionales de mérito y capacidad.”

¾      (4) Article 102. Formació permanent.

A l’apartat 2, sobre els continguts dels programes de formació permanent, s’afegeix a la coordinació, orientació, tutoria... “l’educació inclusiva”, “l’atenció educativa a la diversitat” es converteix en “l’atenció a la diversitat”, i al final de l’apartat s’afegeix: así como formación específica en materia de acoso y malos tratos en el ámbito de los centros docentes. Del mismo modo deberán incluir formación específica en prevención, detección y actuación frente a la violencia contra la infancia”.

A l’apartat 3, a la formació en llengües estrangeres s’afegeix “en digitalització” i al final de l’apartat, sobre el foment dels programes d’investigació i innovació, s’afegeix: impulsando el trabajo colaborativo y las redes profesionales y de centros para el fomento de la formación, la autoevaluación y la mejora de la actividad docente”.

S’afegeix també un nou apartat 5: Las Administraciones educativas impulsarán acuerdos con los Colegios Profesionales u otras instituciones que contribuyan a mejorar la calidad de la formación permanente del profesorado”.

¾     (5) Article 106. Avaluació de la funció pública docent.

A l’apartat 4, es substitueix “la carrera docent” pel “desenvolupament professional docent”, justificat a l’esmena presentada com a “una millora tècnica”.

¾     (6) Disposició addicional tercera. Professorat de religió.

Als apartats 1 i 2 s’afegeix la paraula “confessional” a “l’ensenyament de la religió”.

¾     (7) Disposició addicional setena. Ordenació de la funció pública docent i funcions dels cossos docents.

Es modifiquen la lletra c) i els dos darrers paràgrafs de l’apartat 1, convertint en “a extingir” el Cos de professors tècnics de formació professional i afegint les següents modificacions:

“El Gobierno previa consulta a las Comunidades Autónomas, podrá establecer las condiciones y los requisitos para que los funcionarios pertenecientes a alguno de los cuerpos docentes recogidos en el apartado anterior puedan excepcionalmente desempeñar funciones en una etapa o, en su caso, enseñanzas distintas de las asignadas a su cuerpo con carácter general. Para tal desempeño se determinará la titulación, formación o experiencia que se consideren necesarias. En todo caso se considerará a estos efectos al profesorado de los centros que impartan conjuntamente enseñanzas de educación primaria y educación secundaria.

Los cuerpos y escalas declarados a extinguir por la presente ley, así como por normas anteriores a la Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo, se regirán por lo establecido en aquellas disposiciones, siéndoles de aplicación lo señalado a efectos de movilidad en la disposición adicional duodécima de esta ley.»

¾     (8) Disposició addicional novena. Requisits per a l’ingrés en els cossos de funcionaris docents.

Es suprimeix l’apartat 3, referent a l’extingit Cos de professors tècnics de formació professional, i en l’apartat 7 (nou) també es suprimeixen les dues referències a l’esmentat cos docent.

¾     (9) Disposició addicional desena. Requisits per a l’accés als cossos de catedràtics i d’inspectors.

A l’apartat 5 s’amplia a 8 anys el requisit d’experiència en un cos docent per a l’accés al Cos d’inspectors d’educació. Aquest mateix canvi es fa també a l’apartat 4 de la DA 12.

¾     (10) Disposició addicional dotzena. Ingrés i promoció interna.

A l’apartat 4.c) es modifica la fase d’oposició d’accés al Cos d’inspectors d’educació:

“b) La fase de oposición consistirá en la valoración de la capacidad de liderazgo pedagógico y la evaluación de las competencias propias de la función inspectora de los aspirantes, así como los conocimientos pedagógicos, de administración y legislación educativa para el desempeño de la misma”.

 

¾     (11) Disposició addicional trigèsim setena. Professorat visitant.

Es modifica tot el text d’aquesta disposició, suprimint tots els requisits que han de complir aquests professors estrangers inicialment enumerats en aquesta disposició addicional introduïda per la LOMCE, que ara seran regulats, directament, pel Gobierno, a més de les seves funcions i el seu règim, sempre que el Gobierno hagi suscrit el corresponent conveni. Tot un xec en blanc al Gobierno, amb la única condició del caràcter temporal d’aquest personal docent:

El Gobierno regulará los requisitos, funciones y régimen del profesorado visitante procedente de los países con los que haya suscrito el correspondiente convenio y que con carácter temporal se incorpore a los centros docentes.”

 

¾     (12) Disposició addicional quadragèsim octava (nova), sobre la remoció del funcionari docent.

S’afegeix una nova disposició addicional, amb el següent text:

“Los funcionarios docentes que muestren una manifiesta falta de condiciones para ocupar un puesto docente o una notoria falta de rendimiento que no comporte inhibición, podrán ser removidos de su puesto de trabajo y realizar otras tareas que no requieran atención directa con el alumnado. La remoción ha de ser consecuencia de un expediente contradictorio que finalice con una evaluación negativa realizada por la inspección educativa”.

 

Aquesta innovació va ser proposada pel Grup Parlamentari Republicà i sembla extreta dels articles 21 i 22 sobre “la remoció per avaluació negativa”, del Decret 39/2014, de 25 de març, pel qual es regulen els procediments per definir el perfil i la provisió dels llocs de treball docents:

 

1. El professorat que ocupa un lloc de treball proveït per qualsevol sistema de provisió pot ser remogut del lloc pels motius següents:

(...)

c) Avaluació negativa de l’acompliment del lloc de treball, motivada en un rendiment insuficient que no comporta inhibició o en una manca evident de capacitat per ocupar el lloc de treball i que impedeixi complir les funcions assignades. (...)

 

Article 22

Remoció per avaluació negativa

1. La remoció del lloc de treball d’un funcionari de carrera docent per avaluació negativa de l’acompliment del lloc implica l’adscripció provisional a tasques sense docència directa en un altre lloc de treball vacant de la mateixa zona educativa, d’acord amb el procediment regulat a l’apartat 2 d’aquest article, (...)

2. Aquest tipus de remoció requereix la instrucció prèvia d’un expedient administratiu contradictori i de caràcter no disciplinari, (...)

 

Precisament, l’apartat 1.c) de l’article 21 i l’article 22 tot sencer d’aquest decret van ser anul·lats per laSentència núm. 626/2019, de 7 de novembre, del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en resolució del recurs administratiu núm. 797/2014, interposat pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, contra el Decret 39/2014, de 25 de març, amb la següent argumentació jurídica:

FJ 2. “Y el examen efectivamente de todo lo alegado nos ha de llevar a concluir que hallándonos ante un cuerpo estatal la remoción por evaluación negativa y sus consecuencias exigen efectivamente un desarrollo legislativo del artículo 20 del EBEP que no se ha producido, debiendo añadirse que como argumenta la parte actora los preceptos de la LEC (art. 183.1, 131.2, 102.4, 142.5, 178.1, 185.1, 186.1, 117.1.d, 131.1, 120.2, 129.2 y 133.1) y del DL 1/97 (art. 75), en los que se ampara la Administración demandada no dan cobertura a una consecuencia tan gravosa derivada de la evaluación negativa cual es la remoción del puesto de trabajo en las condiciones más arriba señaladas”.  

La nova disposició addicional 48, amb caràcter bàsic, de la LOE corregeix les dificultats jurídiques que van permetre al TSJC anul·lar aquests dos preceptes del Decret 39/2014, de 25 de març, i a partir de la data d’entrada en vigor de la nova llei orgànica, el Govern podrà tornar a aprovar els dos preceptes anul·lats, ja que ara tindran cobertura legislativa estatal bàsica.

 

¾      (13) Disposició addicional setena LOMLOE. Normativa sobre el desenvolupament de la professió docent.

El proppassat 10 d’aquest mes vaig comentar en aquest bloc la novetat de la disposició addicional setena de la LOMLOE, sobre el futur desenvolupament de la professió docent. Dies després, la comissió parlamentària encarregada d’aprovar l’informe de la ponència va introduir dues modificacions en aquesta disposició: una, per coherència amb el canvi introduït a l’article 106.4, se substitueix la carrera docent per “el desenvolupament professional docent”; l’altra té més calat: en lloc de ser el Gobierno el responsable de presentar la proposta normativa sobre el desenvolupament professional docent, el nou text atribueix aquesta responsabilitat a “les comunitats autònomes i els representants del professorat”. No tinc clar si es refereix al desenvolupament normatiu a nivell autonòmic o si està pensant en una proposta conjunta de les CCAA i els representants sindicals, que, per cert, no comparteixen cap taula de negociació en l’àmbit estatal que pugui arribar a acordar aquesta proposta de norma.

Text de l’avantprojecte de llei orgànica:

“Disposición adicional séptima. Normativa sobre el desarrollo de la profesión docente.

A fin de que el sistema educativo pueda afrontar en mejores condiciones los nuevos retos demandados por la sociedad e impulsar el desarrollo de la profesión docente, el Gobierno presentará, en el plazo de un año a partir de la entrada en vigor de esta ley, una propuesta normativa que regule, entre otros aspectos, la formación inicial y permanente, el acceso a la profesión y el desarrollo de la carrera docente.”

Text aprovat per la Comissió encarregada de l’informe de la ponència

Disposición adicional séptima. Normativa sobre el desarrollo de la profesión docente.

A fin de que el sistema educativo pueda afrontar en mejores condiciones los nuevos retos demandados por la sociedad e impulsar el desarrollo de la profesión docente, las comunidades autónomas y los representantes del profesorado presentarán, en el plazo de un año a partir de la entrada en vigor de esta Ley, una propuesta normativa que regule, entre otros aspectos, la formación inicial y permanente, el acceso y el desarrollo profesional docente.

 

¾      (14) Disposició addicional onzena LOMLOE. Professorat del Cos a extingir de Professors Tècnics de Formació Professional.

Aquesta nova disposició addicional de la LOMLOE regula el procediment d’integració dels funcionaris procedents del Cos declarat a extingir en un altre cos i la situació en què resten els que no puguin ser integrats, per no reunir les condicions de titulació suficient:

“1. Se integran en el cuerpo de profesores de enseñanza secundaria las especialidades de formación profesional incluidas en el cuerpo a extinguir de profesores técnicos de formación profesional, manteniendo la atribución docente reconocida por la normativa vigente.

2. El Gobierno, de acuerdo con las administraciones educativas, establecerá el procedimiento para el ingreso en este cuerpo, así como para el acceso al mismo del profesorado técnico de formación profesional que estuviera en posesión en la fecha de entrada en vigor de esta Ley Orgánica de la titulación de grado universitario, o equivalente a efectos de acceso a la función pública, en las condiciones que se determinen.

3. Los funcionarios de carrera del cuerpo de profesores técnicos de formación profesional que, por no reunir los requisitos de titulación exigidos en la fecha de entrada en vigor de esta Ley, no puedan acceder al cuerpo de profesores de enseñanza secundaria, permanecerán en el cuerpo a extinguir de profesores técnicos de formación profesional. Estos profesores mantendrán su especialidad y la atribución docente reconocida por la normativa vigente”.

 

 

4. Origen de les modificacions de la LOMLOE en matèria de professorat

 

Llevat de les tres modificacions que ja apareixen al text original de l’avantprojecte de llei orgànica elaborat pel Gobierno (la primera a les DA 10.5 i 12.4 LOE, la segona a la DA 37 LOE i la tercera a la DA 7 LOMLOE), tota la resta de modificacions de professorat en relació amb la LOE-2006 han estat introduïdes a la Comissió d’Educació i Formació Professional encarregada d’elaborar l’informe de la ponència, acceptant o rebutjant les esmenes presentades pels diferents grups parlamentaris del Congrés de Diputats:

 

Grups parlamentaris del Congrés dels Diputats

Esmenes acceptades al projecte de llei orgànica

Grupo Parlamentario Plural

Art. 91.1.c) i 106.4

Grupo Parlamentario Republicano

Art. 91.1.a); DA 12.4.c) i DA 48

Grupos Parlamentarios Socialista y Confederal de Unidas Podemos-En Comú Podem-Galicia en Común

Art. 100.5; 102.2; 102.3 i 102.5; DA 1.c) –extinció del cos de PTFP- i DA 11 LOMLOE

 

 

5. Conclusió:

L’avantprojecte inicial elaborat pel Gobierno pràcticament tenia el mateix objectiu en relació al professorat que el de la LOMCE: no innovar la situació normativa del professorat tal com està regulada des de l’any 2006, quan es va aprovar la primera versió de la LOE. Ara ja s’han aprovat tres versions i continua pendent la reforma de la funció docent per adequar-la al sistema educatiu actual. El preàmbul de la LOE original ho va dir molt clar en relació al paper clau que representa el professorat en el si del sistema educatiu, i com els canvis produïts al sistema educatiu i al funcionament dels centres docents requereixen revisar el model de la professió docent:

“La actividad de los centros docentes recae, en última instancia, en el profesorado que en ellos trabaja. Conseguir que todos los jóvenes desarrollen al máximo sus capacidades, en un marco de calidad y equidad, convertir los objetivos generales en logros concretos, adaptar el currículo y la acción educativa a las circunstancias específicas en que los centros se desenvuelven, conseguir que los padres y las madres se impliquen en la educación de sus hijos, no es posible sin un profesorado comprometido en su tarea. Por una parte, los cambios que se han producido en el sistema educativo y en el funcionamiento de los centros docentes obligan a revisar el modelo de la formación inicial del profesorado y adecuarlo al entorno europeo. Por otra parte, el desarrollo profesional exige un compromiso por parte de las Administraciones educativas por la formación continua del profesorado ligada a la práctica educativa. Y todo ello resulta imposible sin el necesario reconocimiento social de la función que los profesores desempeñan y de la tarea que desarrollan.

(...)

El protagonismo que debe adquirir el profesorado se desarrolla en el título III de la Ley. En él se presta una atención prioritaria a su formación inicial y permanente, cuya reforma debe llevarse a cabo en los próximos años, en el contexto del nuevo espacio europeo de educación superior y con el fin de dar respuesta a las necesidades y a las nuevas demandas que recibe el sistema educativo. La formación inicial debe incluir, además de la adecuada preparación científica, una formación pedagógica y didáctica que se completará con la tutoría y asesoramiento a los nuevos profesores por parte de compañeros experimentados. Por otra parte, el título aborda la mejora de las condiciones en que el profesorado realiza su trabajo, así como el reconocimiento, apoyo y valoración social de la función docente.

(...)

Una parte importante de las disposiciones adicionales tiene que ver con el personal docente, estableciéndose las bases del régimen estatutario de la función pública docente, las funciones de los cuerpos docentes, los requisitos de ingreso y acceso a los respectivos cuerpos, la carrera docente y el desempeño de la función inspectora”.

 

En canvi, com ja hem vist, el preàmbul de la LOMLOE evita pronunciar-se sobre el professorat, que continua sent l’assignatura pendent del legislador estatal.

dijous, 26 de novembre de 2020

Novetats del projecte de LOMLOE (5) “Centres públics i concertats”

 

1. Objectius del projecte de llei en relació amb els centres docents

Al preàmbul del projecte de llei es destaquen els següents aspectes sobre el títol IV, que regula els centres docents:

“En el título IV de la LOE, sobre centros docentes, se establece que la programación de la red de centros debe asegurar la existencia de plazas públicas en todas las áreas o zonas de escolarización o de influencia que se establezcan, una vez considerada la oferta existente de centros públicos y privados concertados. Asimismo, a fin de garantizar los derechos y libertades de todos los interesados, los principios de programación y participación deben ser tenidos en cuenta en la confección de la oferta de plazas en centros educativos.

Con respecto a los centros privados concertados se señala que corresponde a las Comunidades Autónomas el desarrollo del régimen de conciertos educativos, a partir de la regulación general establecida por el Gobierno. El concierto establecerá los derechos y obligaciones recíprocas en cuanto a régimen económico, duración, prórroga y extinción, número de unidades escolares concertadas y demás condiciones, con sujeción a las disposiciones reguladoras del régimen de conciertos.

Por otra parte, dado que el sistema educativo no puede ser ajeno a los desafíos que plantea el cambio climático del planeta, los centros docentes han de convertirse en un lugar de custodia y cuidado de nuestro medio ambiente. Por ello han de promover una cultura de la sostenibilidad ambiental, de la cooperación social, desarrollando programas de estilos de vida sostenible y fomentando el reciclaje y el contacto con los espacios verdes.”

 

Avui analitzo els canvis introduïts en aquest títol de la LOE, que regula els centres públics i els centres concertats, així com les modificacions de la LODE incloses a la disposició final primera, i que afecten els centres concertats.

 

 

2. Canvis introduïts per la LOMLOE en el títol IV de la LOE, sobre els centres docents

 

Articles 107 i 108, sobre el règim jurídic i la classificació dels centres.

 

No hi ha cap innovació al text d’aquests dos articles.

 

 

Article 109. Programació de la xarxa de centres.

 

En aquest precepte s’inclouen canvis substancials en relació amb el text de la LOMCE:

 

Apartat 1:

 

La LOMCE no havia modificat aquest apartat, però la LOMLOE introdueix modificacions importants en la programació dels centres:

¾     L’obligació dels poders públics de garantir el dret de tots a l’educació s’ha de fer “mitjançant una oferta suficient de places públiques, en condicions d’igualtat”. S’introdueixen, doncs, dos criteris de l’oferta de places que no hi eren a la LOMCE, però sí a la LOE-2006 (a l’apartat 2 d’aquest precepte).

¾     La garantia de LOE-2006 que les Administracions educatives ofereixin “places públiques suficients, especialment a les zones de nova població”, en el projecte de llei s’inclou als apartats 1 i, com ara veurem, també al nou 3. La LOMCE havia corregit aquesta garantia de l’existència de “places públiques suficients” en la garantia de l’existència de “places suficients”, tatxant la paraula “públiques”.

¾     S’afegeix també un nou objectiu de la programació escolar: “En tot cas, es perseguirà l’objectiu de cohesió social i la consideració de la heterogeneïtat de l’alumnat com a oportunitat educativa”.

 

Apartat 2:

 

Aquest apartat es refà completament, recuperant criteris de la LOE-2006, suprimint gran part del text de la LOMCE i afegint nous criteris:

a) Es recupera de la LOE-2006: La programació de l’oferta educativa ha de tenir en compte (en lloc del “prenent en consideració” de la LOMCE) “l’oferta existent de centres públics i l’autoritzada en els centres privats concertats”, assegurant el dret a l’educació;

b) Es suprimeix el criteri de prendre en consideració “la demanda social”, que havia estat introduït per la LOMCE i el criteri de la “programació general de l’ensenyament”, que es converteix en el principi de programació.

c) S’afegeixen dos nous principis, el de participació i programació:  “La participació efectiva dels sectors afectats com a mecanisme idoni per atendre adequadament els drets i llibertats i l’elecció de tots els interessats (...) Els principis de programació i participació són correlatius i cooperants en l’elaboració de l’oferta (...)”.

 

Apartat 3 (nou):

 

La garantia de places públiques suficients, que havia establert la LOE-2006, i que la LOMCE havia reduït a una garantia de places suficients, eliminant la paraula “públiques”, es concreta i es ressalta en un nou apartat 3, dedicat específicament a aquesta garantia:

 

“En el marc de la programació general de la xarxa de centres d’acord amb els principis anteriors, les Administracions educatives programaran l’oferta educativa de forma que garanteixin l’existència de places públiques suficients, especialment a les zones nova població”.

 

Apartat 4 (nou):

 

Aquest apartat recupera la redacció inicial de l’apartat 3 de la LOE-2006, que havia estat refós amb l’apartat 2 per la LOMCE, sobre els criteris de “les consignacions pressupostàries existents i el principi d’economia i eficiència en l’ús dels recursos públics (...)”

 

Apartat 5 (nou):

 

Per assolir la garantia de places públiques suficients, tal com s’ha establert als apartats anteriors, el nou apartat 5 estableix l’obligació de les Administracions educatives de “promoure un increment progressiu de llocs escolars a la xarxa de centres de titularitat pública”.

 

Article 110. Accessibilitat i sostenibilitat.

 

S’amplia el títol del precepte afegint-hi “i sostenibilitat”. Els dos primers apartats no es modifiquen (tampoc els havia modificat la LOMCE) i s’afegeixen dos nos apartats:

 

“3. Con el fin de promover una cultura de la sostenibilidad ambiental y de la cooperación social para proteger nuestra biodiversidad, las Administraciones educativas favorecerán, en coordinación con las instituciones y organizaciones de su entorno, la sostenibilidad de los centros, su relación con el medio natural y su adaptación a las consecuencias derivadas del cambio climático. Asimismo garantizarán los caminos escolares seguros y promoverán desplazamientos sostenibles en los diferentes ámbitos territoriales, como fuente de experiencia y aprendizaje vital.

4. Los centros, como espacios abiertos a la sociedad de los que son elemento nuclear, promoverán el trabajo y la coordinación con las administraciones, entidades y asociaciones de su entorno inmediato, creando comunidades educativas abiertas, motores de la transformación social y comunitaria”.

 

Article 111. Denominació dels centres públics.

 

A l’apartat 1 es mantenen les denominacions actuals dels centres públics i s’afegeix una de nova:

“Los centros que ofrecen únicamente enseñanzas de formación profesional se denominarán institutos de formación profesional, y centros integrados cuando impartan todas las ofertas formativas de formación profesional”.

La resta d’apartats es mantenen sense modificacions.

 

Article 111 bis. Tecnologies de la Informació i la comunicació.

 

A l’apartat 1, s’afegeix un cinquè paràgraf:

“En el marco de la implantación de las citadas medidas, dentro de los sistemas de información propios de la gestión académica y administrativa se regulará un número identificativo para cada alumno o alumna, a fin de facilitar el intercambio de la información relevante, el seguimiento de las trayectorias educativas individualizadas, incluyendo las medidas educativas que en su caso se hubieran podido aplicar, y atender demandas de la estadística estatal e internacional y de las estrategias europeas para los sistemas de educación y formación. En cualquier caso, dicha regulación atenderá a la normativa relativa a la privacidad y protección de datos personales”.

 

Es modifiquen els apartats 2,3,5 i 6 i s’afegeix un nou apartat 7:

 

LOMCE-2013

LOMLOE-2020

2. Los entornos virtuales de aprendizaje que se empleen en los centros docentes sostenidos con fondos públicos facilitarán la aplicación de planes educativos específicos diseñados por los docentes para la consecución de objetivos concretos del currículo, y deberán contribuir a la extensión del concepto de aula en el tiempo y en el espacio. Por ello deberán, respetando los estándares de interoperabilidad, permitir a los alumnos y alumnas el acceso, desde cualquier sitio y en cualquier momento, a los entornos de aprendizaje disponibles en los centros docentes en los que estudien, teniendo en cuenta los principios de accesibilidad universal y diseño para todas las personas y con pleno respeto a lo dispuesto en la normativa aplicable en materia de propiedad intelectual.

2. Los entornos virtuales de aprendizaje que se empleen en los centros docentes sostenidos con fondos públicos facilitarán la aplicación de planes educativos específicos diseñados por los docentes para la consecución de objetivos concretos del currículo, y deberán contribuir a la extensión del concepto de aula en el tiempo y en el espacio. Por ello deberán, respetando los estándares de interoperabilidad, permitir a los alumnos y alumnas el acceso, desde cualquier sitio y en cualquier momento, a los entornos de aprendizaje disponibles en los centros docentes en los que estudien, con pleno respeto a lo dispuesto en la normativa aplicable en materia de propiedad intelectual, privacidad y protección de datos personales. Así mismo promoverán los principios de accesibilidad universal y diseño para todas las personas, tanto en formatos y contenidos como en herramientas y entornos virtuales de aprendizaje.

3. El Ministerio de Educación, Cultura y Deporte establecerá, previa consulta a las Comunidades Autónomas, los formatos que deberán ser soportados por las herramientas y sistemas de soporte al aprendizaje en el ámbito de los contenidos educativos digitales públicos con el objeto de garantizar su uso, con independencia de la plataforma tecnológica en la que se alberguen.

3. El Ministerio de Educación y Formación Profesional impulsará, previa consulta a las Comunidades Autónomas, la compatibilidad de los formatos que puedan ser soportados por las herramientas y entornos virtuales de aprendizaje en el ámbito de los contenidos educativos digitales públicos, con el objeto de facilitar su uso con independencia de la plataforma tecnológica en la que se alberguen.

5. Se promoverá el uso, por parte de las Administraciones educativas y los equipos directivos de los centros, de las Tecnologías de la Información y la Comunicación en el aula, como medio didáctico apropiado y valioso para llevar a cabo las tareas de enseñanza y aprendizaje.

5. Las Administraciones educativas y los equipos directivos de los centros promoverán el uso de las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) en el aula como medio didáctico apropiado y valioso para llevar a cabo las tareas de enseñanza y aprendizaje. Las Administraciones educativas deberán establecer las condiciones que hagan posible la eliminación en el ámbito escolar de las situaciones de riesgo derivadas de la inadecuada utilización de las TIC, con especial atención a las situaciones de violencia en la red.

6. El Ministerio de Educación, Cultura y Deporte elaborará, previa consulta a las Comunidades Autónomas, un marco común de referencia de competencia digital docente que oriente la formación permanente del profesorado y facilite el desarrollo de una cultura digital en el aula.

6. El Ministerio de Educación y Formación Profesional elaborará y revisará, previa consulta a las Comunidades Autónomas, los marcos de referencia de la competencia

digital que orienten la formación inicial y permanente del profesorado y faciliten el desarrollo de una cultura digital en los centros y en las aulas.

 

7. Las Administraciones públicas velarán por el acceso de todos los estudiantes a los recursos digitales necesarios, para garantizar el ejercicio del derecho a la educación de todos los niños y niñas en igualdad de condiciones.

En todo caso, las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) y los recursos didácticos que se empleen, se ajustarán a la normativa reguladora de los servicios y sociedad de la información y de los derechos de propiedad intelectual, concienciando en el respeto de los derechos de terceros.

 

 

Article 112. Mitjans materials i humans.

 

Es modifica l’apartat 3 (afegint un punt i seguit nou)  i s’afegeix un nou apartat 6 sobre projectes d’especial interès per al context socioeconòmic del centre:

“3. Los centros que escolaricen alumnado con necesidad específica de apoyo educativo, en proporción mayor a la establecida con carácter general o para la zona en la que se ubiquen, recibirán los recursos complementarios humanos y materiales necesarios para atender adecuadamente a este alumnado. A tal fin, la proporción de alumnado por profesor podrá ser inferior a la establecida en el apartado 1 del artículo 157”.

“6. Las Administraciones educativas podrán establecer compromisos con aquellos centros que, en uso de su autonomía y basándose en el análisis de sus evaluaciones internas o externas, adopten decisiones o proyectos que sean valorados por dichas administraciones de especial interés para el contexto socioeconómico del centro, para el desarrollo del currículo o para su organización y para la inclusión y la atención a la diversidad del alumnado. Las Administraciones educativas y los centros harán un seguimiento y valoración de los resultados obtenidos tomando como referencia los objetivos propuestos”.

 

Els articles 113, 114 i 115, sobre biblioteques escolars, denominació i caràcter propi dels centres privats, no són modificats per la LOMLOE. Tampoc no havien estat modificats per la LOMCE.

 

Article 116. Concerts.

 

Es suprimeix de l’apartat 1, que regula les condicions per accedir al concert, el següent text:

“(…) sin que la elección de centro por razón de su carácter propio pueda representar para las familias, alumnos y alumnas y centros un trato menos favorable, ni una desventaja, a la hora de suscribir conciertos con las Administraciones educativas o en cualquier otro aspecto”.

A l’apartat 2, a les preferències per acollir-se al règim de concerts s’afegeixen “els centres que fomentin l’escolarització de proximitat”. També es preveu, com a novetat, que “l’especificitat dels centres constituïts en règim de cooperativa serà objecte de reconeixement a la normativa corresponent”.

Al final de l’apartat 4, sobre la normativa autonòmica del règim de concerts, s’introdueix un recordatori a les Administracions educatives:

“En todo caso, las Administraciones educativas recogerán en sus normativas específicas lo dispuesto en el apartado segundo de este artículo”.

A l’apartat 6, es substitueix la referència als “cicles de Formació Professional Bàsica” pels “ensenyaments de cicles formatius de grau bàsic”.

Finalment, es suprimeix l’apartat 8 d’aquest precepte:

“8. Las Administraciones educativas podrán convocar concursos públicos para la construcción y gestión de centros concertados sobre suelo público dotacional”.

 

Finalment, l’article 117, sobre els mòduls de concert es manté sense cap canvi (tampoc no havia estat modificat per la LOMCE).

 

Disposició final primera. Modificació de la LODE.

 

L’apartat setè de la disposició final primera de la LOMLOE modifica l’article 50 de la LODE, que limita molt els beneficis, fiscals i no fiscals, reconeguts fins ara a tots els centres concertats que van ser considerats assimilats a les fundacions benefico-docents, sense cap condició prèvia. Ara, en canvi, la LOMLOE limita aquesta consideració “als centres concertats la titularitat dels quals sigui reconeguda com a entitat sense ànim de lucre o en règim de cooperativa”.

 

3. Conclusió:

En resum, en aquest títol sobre els centres docents la LOMLOE ha introduït les següents novetats:

1.       Es recupera la garantia d’una oferta suficient de places publiques, en condicions d’igualtat, especialment a les zones de nova població (art. 109.1 i 3);

2.       S’afegeix un nou objectiu de la programació escolar: el de cohesió social i la consideració de la heterogeneïtat de l’alumnat com a oportunitat educativa (art. 109.1);

3.       Es recupera el requisit de l’oferta educativa, que ha de tenir en compte (no prendre en consideració, com la LOMCE) l’oferta existent de centres públics i l’autoritzada en els centres concertats (art. 109.2);

4.       Es suprimeix el criteri de l’oferta escolar de prendre en consideració la demanda social (art. 109.2);

5.       El criteri de la programació general de l’ensenyament (LOMCE) es converteix en el principi de programació (art. 109.2);

6.       Juntament amb el principi de programació, s’afegeix el de participació efectiva dels sectors afectats: els dos principis de programació i participació són correlatius i cooperants en l’elaboració de l’oferta (art. 109.2);

7.       S’estableix l’obligació de les Administracions educatives de promoure un increment progressiu de llocs escolars a la xarxa de centres de titularitat pública (art. 109.5);

8.       Al principi d’accessibilitat s’afegeix el de sostenibilitat dels centres, en relació amb el medi natural i la seva adaptació a les conseqüències del canvi climàtic (art. 110.3 i 4);

9.       Es crea una nova denominació per als centres públics que ofereixen únicament ensenyaments de formació professional: instituts de formació professional, i centres integrats quan imparteixen totes les ofertes formatives de formació professional (art. 111.1);

10.   Es regularà un número identificatiu per a cada alumne o alumna, a efectes estadístics (art. 111 bis.1);

11.   Es modifiquen alguns criteris sobre les TIC en els centres docents, reconeixent l’obligació de les Administracions públiques “per vetllar per al accés de tots els estudiants als recursos digitals necessaris, per garantir l’exercici del dret a l’educació de tots els nens i nens en igualtat de condicions” (art. 111 bis);

12.   La proporció d’alumnat per professor als centres que escolaritzen alumnat amb necessitat específica de suport educatiu, podrà ser inferior a l’establerta a l’apartat 1 de l’article 157, sobre els recursos per a la millora dels aprenentatges i suport al professorat (art. 112.3);

13.   Es regulen els projectes d’especial interès per al context socioeconòmic dels centres, mitjançant un compromís entre les Administracions educatives i els centres, per al desenvolupament del currículum o per a la seva organització i per a la inclusió i l’atenció a la diversitat de l’alumnat (art. 112.6);

14.   S’afegeix, entre les preferències per acollir-se al règim de concerts, els centres que fomentin l’escolarització de proximitat (art. 116.2);

15.   Obligació de reconèixer l’especificitat dels centres constituïts en règim de cooperativa a la normativa corresponent (art. 116.2);

16.   S’elimina la possibilitat de convocar concursos públics per a la construcció i gestió de centres concertats sobre sòl públic dotacional (art. 116.8);

17.   Els beneficis, fiscals o no fiscals, reconeguts als centres concertats per ser considerats assimilats a les fundacions benefico-docents, es limiten als que estiguin reconeguts com a entitats sense ànim de lucre o en règim de cooperativa (LODE, art. 50).

 

 

 

dilluns, 23 de novembre de 2020

Novetats del projecte de LOMLOE (4) “El consell escolar i el claustre del professorat”

 

1. Objectius del projecte de llei en relació amb els òrgans col·legiats de govern i de coordinació docent

Dins les 7 novetats de “l’autonomia dels centres i professionalitat docent per elevar els resultats” apareix el següent contingut:

“Se devuelve al Consejo Escolar su función de órgano de gobierno, control y gestión de los centros sostenidos con fondos públicos.”

El claustre només apareix per la seva participació en la selecció del director o directora.

Finalment, a la Memòria d’anàlisi d’impacte normatiu i al preàmbul del projecte de llei (que recull el mateix que les pàgs. 34-35 de la memòria), es destaquen els següents aspectes:

“En el Título V de la LOE se establece que la participación de la comunidad educativa en la organización, el gobierno, el funcionamiento y la evaluación de los centros debe ser garantizada por las Administraciones educativas. Se dispone que la comunidad educativa participará en el gobierno de los centros a través del Consejo Escolar. El profesorado participará también en la toma de decisiones pedagógicas que corresponden al Claustro, a los órganos de coordinación docente y a los equipos de profesores y profesoras que impartan clase en el mismo curso.” (pàg. 34)

(…)

“En relación con los órganos colegiados de gobierno y de coordinación docente de los centros públicos, se restablece el equilibrio anterior a la LOMCE en la atribución de competencias entre dirección y Consejo Escolar en el gobierno de los centros, realizándose una nueva asignación de competencias al Consejo Escolar”. (pàg. 34)

(…)

“La selección será realizada en el centro por una comisión constituida por representantes del centro correspondiente; de estos representantes en la comisión, un tercio será profesorado elegido por el Claustro y otro tercio será elegido por y entre los miembros del Consejo Escolar que no son profesores o profesoras”. (pàg. 35)

 

“Una mayor participación de alumnado y familias, como parte integrante de la comunidad educativa, en el gobierno de los centros a través del consejo escolar.

Por ello, la modificación de la Ley tiene como objetivo hacer real y efectiva la participación de la comunidad educativa en el gobierno de los centros, otorgando competencias decisorias al consejo escolar en los asuntos más relevantes del centro, entre otros, el proyecto educativo, la programación general anual del centro, sin perjuicio de las competencias del claustro de profesores, y la admisión del alumnado”. (pàg. 131)

 

El capítol III del títol V de la LOE, sobre els òrgans col·legiats de govern i de coordinació docent, només queda modificat en relació amb els preceptes del consell escolar. En canvi, el claustre i els òrgans de coordinació docent no reben cap modificació.

 

 

2. Canvis introduïts per la LOMLOE en el capítol III del títol V de la LOE, sobre els òrgans col·legiats de govern i de coordinació docent

 

Article 126. Composició del Consell Escolar.

 

Només es modifica l’apartat 5 i s’afegeix un de nou, el 9:

 

Apartat 5:

¾     Sorprèn la substitució del “director” per “qui exerceixi la direcció”: no acabo d’entendre el motiu d’aquest canvi, ja que si es volia evitar el llenguatge sexista, a la resta de preceptes de la llei “el director” ha estat substituït per “el director o directora”.

¾     La participació de l’alumnat d’educació primària passa d’una possibilitat a una obligació: se substitueix “podran participar en el Consell Escolar del centre en els termes que estableixin les Administracions educatives” (tal com va preveure la LOE-2006, sense ser modificat per la LOMCE) per “participarà en el Consell Escolar (...)”.

Nou apartat 9:

“Sin perjuicio de las competencias del Claustro de profesorado en relación con la planificación y organización docente, las decisiones que adopte el Consejo Escolar deberán aprobarse preferiblemente por consenso. Para los casos en los que no resulte posible alcanzar dicho consenso, las Administraciones educativas regularán las mayorías necesarias para la adopción de decisiones por el Consejo Escolar, a la vez que determinarán la necesidad de aprobación por mayoría cualificada de aquellas decisiones con especial incidencia en la comunidad educativa.”

 

Article 127. Competències del Consell Escolar.

 

1) El Consell Escolar recupera de la LOE-2006 totes les capacitats per prendre decisions, que la LOMCE havia suprimit, traspassant-les al director del centre:

¾     “aprovar” [els projectes i normes, apartat a); la programació general anual del centre, apartat b) i l’obtenció de recursos complementaris, apartat i)]

¾     “decidir” [sobre l’admissió de l’alumnat, apartat e)]

¾     “fixar” [les directrius per a la col·laboració amb les Administracions locals i amb altres centres, entitats i organismes, apartat j)]

2) S’afegeixen dos nous apartats:

“f) Impulsar la adopción y seguimiento de medidas educativas que fomenten el reconocimiento y protección de los derechos de la infancia.”

“m) Aprobar el proyecto de presupuesto del centro.”

Amb aquest nou apartat m), s’omple un buit normatiu que havia a la LOE: el pressupost del centre apareixia esmentat a l’article 132.j) que autoritza el director a realitzar les contractacions d’obres, serveis i subministraments, així com autoritzar les despeses “d’acord amb el pressupost del centre”, però en lloc s’establia qui aprovava aquest pressupost. Ara aquesta capacitat per aprovar el “projecte de pressupost” s’atribueix al Consell Escolar, i hem d’entendre que una vegada aprovat, el projecte de pressupost es converteix en pressupost definitiu. El que no es diu enlloc és qui té la responsabilitat de formular aquest projecte de pressupost.

3) Es modifiquen tres apartats:

LOMCE-2013

LOMLOE-2020

g) Proponer medidas e iniciativas que favorezcan la convivencia en el centro, la igualdad entre hombres y mujeres, la igualdad de trato y la no discriminación por las causas a que se refiere el artículo 84.3 de la presente Ley Orgánica, la resolución pacífica de conflictos, y la prevención de la violencia de género.

g) Proponer medidas e iniciativas que favorezcan los estilos de vida saludable, la convivencia en el centro, la igualdad efectiva de mujeres y hombres, la no discriminación, la prevención del acoso escolar y de la violencia de género y la resolución pacífica de conflictos en todos los ámbitos de la vida personal, familiar y social.

f) Conocer la resolución de conflictos disciplinarios y velar por que se atengan a la normativa vigente. Cuando las medidas disciplinarias adoptadas por el director correspondan a conductas del alumnado que perjudiquen gravemente la convivencia del centro, el Consejo Escolar, a instancia de padres, madres o tutores legales, podrá revisar la decisión adoptada y proponer, en su caso, las medidas oportunas.

h) Conocer las conductas contrarias a la convivencia y la aplicación de las medidas educativas, de mediación y correctoras velando porque se ajusten a la normativa vigente. Cuando las medidas correctoras adoptadas por el director o directora correspondan a conductas del alumnado que perjudiquen gravemente la convivencia del centro, el Consejo Escolar, a instancia de padres, madres o tutores legales o, en su caso, del alumnado, podrá revisar la decisión adoptada y proponer, en su caso, las medidas oportunas.

h) Promover la conservación y renovación de las instalaciones y del equipo escolar e informar la obtención de recursos complementarios, de acuerdo con lo establecido en el artículo 122.3.

i) Promover progresivamente la conservación y renovación de las instalaciones y equipo escolar para la mejora de la calidad y la sostenibilidad y aprobar la obtención de recursos complementarios de acuerdo con lo establecido en el artículo 122.3.

 

 

Articles 128, 129 i 130, sobre el Claustre del professorat i els òrgans de coordinació docent.

 

Cap d’aquests tres preceptes és modificat per la LOMLOE, com tampoc ho havien estat per la LOMCE. Es manté, doncs la mateixa redacció de la LOE-2006.

 

 

3. Conclusió:

Cal tenir en compte el que estableix la Disposició final cinquena de la LOMLOE, en relació amb el calendari d’implantació:

¾     Les modificacions relatives a la participació i competències del Consell Escolar, Claustre i director o directora, així com les de l’autonomia dels centres s’aplicaran a l’entrada en viigor de la llei.

¾     En canvi les modificacions de la selecció del director o directora en els centres públics només s’aplicaran a l’entrada en vigor de la llei, quan els processos no s’hagin iniciat amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta llei, en cas contrari, es regiran per la normativa vigent en el moment d’iniciar-se.