Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [6]

5) L’educació secundària obligatòria [2]

4.- L’avaluació durant l’etapa

En les avaluacions de final de curs, les decisions sobre la promoció de l’alumnat han d’atendre “el nivell” en la consecució de “les competències bàsiques” (en lloc del criteri actual “atenent la consecució dels objectius”, art. 28.2 LOE).

Se suprimeix el següent paràgraf: “Les decisions sobre l’obtenció del títol al final de l’etapa les ha d’adoptar de forma col·legiada el conjunt de professors de l’alumne respectiu, atenent la consecució de les competències bàsiques i els objectius de l’etapa” (art. 28.2 LOE vigent).

La promoció de curs exigeix “haver superat totes les matèries cursades” (en lloc del redactat actual: “haver superat els objectius de les matèries cursades”, art. 28.3 LOE).

Per a la promoció excepcional amb avaluació negativa de tres matèries s’afegeix la condició d’aplicar mesures d’atenció educativa propostes en el consell orientador a què es refereix l’apartat 8 de l’article 28 (que té un redactat nou, pràcticament en la seva totalitat):

Art. 28.8. “Con la finalidad de facilitar que todos los alumnos alcancen el adecuado nivel en la consecución de las competencias básicas en esta etapa, las Administraciones educativas establecerán medidas de refuerzo educativo. La aplicación personalizada de las medidas se revisará periódicamente y, en todo caso, al finalizar el curso académico.

Al final de cada uno de los cursos de Educación Secundaria Obligatoria se entregará a los padres o tutores de cada alumno un consejo orientador, que incluirá el grado de adquisición de las competencias básicas, en el que se propondrá a padres o tutores el itinerario más adecuado a seguir por el alumno y, en su caso, la incorporación a un programa de mejora del aprendizaje y el rendimiento o a un ciclo de Formación Profesional Básica”.

A l’apartat 3 d’aquest mateix article 28 se suprimeix la següent previsió: “Les administracions educatives han de regular les actuacions de l’equip docent responsable de l’avaluació”.

Se suprimeix l’actual contingut dels apartats 8 i 9 de l’article 28 LOE:

28.8. “Els alumnes que en finalitzar el quart curs d’educació secundària obligatòria no hagin obtingut la titulació que estableix l’article 31.1 d’aquesta Llei poden realitzar una prova extraordinària de les matèries que no hagin superat”.

28.9. “Els alumnes que cursin els programes de diversificació curricular a què es refereix l’article 27 han de ser avaluats de conformitat amb els objectius de l’etapa i els criteris d’avaluació fixats en cadascun dels programes respectius”.

Als nous apartats 9 i 10 de l’article 28 es preveu una avaluació en finalitzar el primer cicle de l’etapa (després del tercer curs) en substitució de l’avaluació de diagnòstic actual en finalitzar el segon curs de l’educació secundària obligatòria (art. 29 LOE vigent):

28.9. “Las Administraciones educativas realizarán una evaluación al finalizar el primer ciclo, mediante la realización de una prueba sin efectos académicos que tendrá como finalidad comprobar el grado de adquisición de las competencias básicas”.

28.10. “Tras cursar el primer ciclo de Educación Secundaria Obligatoria, así como una vez cursado segundo curso cuando el alumno se vaya a incorporar de forma excepcional a un ciclo de Formación Profesional Básica, se entregará a los alumnos un certificado de estudios cursados.”

El nou article 31.4, que comentaré després, també preveu per als alumnes que no obtinguin el títol “un certificat oficial en el qual han de constar el nombre d’anys cursats i el nivell d’adquisició de les competències bàsiques”.

5.- L’avaluació final de l’Educació Secundària Obligatòria

La nova redacció de l’article 29 de la LOE inclou, igual que ja hem vist a l’educació primària, una avaluació final de l’Educació Secundària Obligatòria:

“Evaluación final de Educación Secundaria Obligatoria.

1. Al finalizar el cuarto curso, los alumnos realizarán una evaluación por la opción de enseñanzas académicas o por la de enseñanzas aplicadas.

Los alumnos podrán realizar la evaluación por cualquiera de las dos opciones, con independencia de la opción cursada en cuarto curso de Educación Secundaria Obligatoria, o por ambas opciones en la misma ocasión.

La superación de esta evaluación requerirá una calificación igual o superior a 5 puntos sobre 10.

2. En las pruebas se comprobará el grado de adquisición de las competencias básicas y la consecución de los objetivos de la etapa.

3. Podrán presentarse a esta evaluación aquellos alumnos que hayan obtenido bien evaluación positiva en todas las materias, o bien negativa en un máximo de dos materias.

4. Los criterios de evaluación serán establecidos por el Gobierno para todo el Sistema Educativo Español.

Las características generales de las pruebas que componen esta evaluación serán fijadas por el Gobierno, previa consulta a las Comunidades Autónomas.

5. Las pruebas deberán ser realizadas por las respectivas Administraciones educativas en el centro educativo en el que el alumno curse estudios, y aplicadas y calificadas por especialistas externos al centro.

6. Los alumnos que no hayan superado la evaluación por la opción escogida, o que deseen elevar su calificación final de Educación Secundaria Obligatoria, podrán repetir la evaluación en convocatorias sucesivas, previa solicitud.

Los alumnos que hayan superado esta evaluación por una opción podrán presentarse de nuevo a evaluación por la otra opción si lo desean, y de no superarla en primera convocatoria podrán repetirla en convocatorias sucesivas, previa solicitud.”

Com ja vaig dir en la nota sobre l’educació primària, el Govern de l’Estat no pot assumir com a competència exclusiva l’establiment de tots els criteris d’avaluació ni de les característiques generals d’aquestes proves, sinó només dels aspectes bàsics, entesos d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional com el “mínim comú denominador de la normativa estatal”, que no pot impedir les Administracions públiques completar i desenvolupar aquests criteris i característiques de les proves.

És evident que aquestes proves de final de l’etapa es poden referir a la globalitat del currículum cursat pels alumnes, i no exclusivament als aspectes bàsics i comuns del currículum fixat per l’Estat. No ens trobem davant d’una prova de caràcter estatal (malgrat el que es diu a l’apartat 4, que remet a tot el sistema educatiu espanyol), sinó d’una avaluació final de l’etapa amb característiques comunes en les diferents proves de cadascuna de les Administracions educatives, i en conseqüència, les proves les hauria d’establir cada Administració en l’àmbit de les seves competències, respectant en tot cas les característiques i trets generals que fixi la pròpia llei estatal, però sense intervenció del Govern en l’establiment dels criteris d’avaluació.

El Tribunal Constitucional ha reconegut que l’Estat “ha d’establir les bases de forma suficientment àmplia i flexible com per a permetre que els Comunitats Autònomes amb competències normatives en la matèria puguin adoptar les seves pròpies alternatives polítiques en funció de les seves circumstàncies específiques” (STC 131/1996). És evident l’excés de detall d’aquest article 29 sobre l’avaluació final de l’ESO, com ja ha reconegut, reiteradament, el Tribunal Constitucional:

"El establecimiento por parte del Estado de las bases de la ordenación no puede llegar a tal grado de desarrollo que deje vacío de contenido la correlativa competencia de la Comunidad" (STC de 28 de juliol de 1981).

Les normes bàsiques no poden esgotar la regulació d’una matèria (STC de 28-7-81, 2-1-82, 28-6-82 i 6-11-86). En definitiva, una vegada més, ens trobem amb una regulació del Govern Estatal dels criteris i característiques de les proves de les avaluacions finals d’etapa que pot afectar la competència de la Generalitat de Catalunya en matèria educativa.

Els indicadors de progrés del projecte de direcció

A Miquel Fornells, director d’institut i director general de professorat, in memoriam

En la mesura que el projecte de direcció s’ha convertit en la LEC en l’instrument de desplegament del projecte educatiu del centre, l’avaluació de cadascun d’aquests dos projectes és inseparable l’una de l’altra. Com l’objecte de l’avaluació del sistema educatiu és “descriure, analitzar, valorar i interpretar les polítiques, les institucions i les pràctiques educatives amb l’objectiu de mantenir-les, desenvolupar-les o modificar-les” (art. 182.1 LEC), hem d’entendre que l’avaluació dels dos principals instruments de l’autonomia del centre educatiu, el PEC i el PdP, comporta la descripció, l’anàlisi i la valoració de tots els elements que els componen.

Per a portar a terme l’avaluació del projecte de direcció el mateix projecte ha d’incloure i precisar “els indicadors explícits per a l’avaluació del mandat d’acord amb els indicadors de progrés establerts en el projecte educatiu” (art. 144.3 LEC, 31.2 D_aut, i 23.1, 25.1 i 4 D_dir). Quan el centre tingui un acord de coresponsabilitat en vigor, el projecte de direcció ha d’incorporar els indicadors corresponents (art. 25.4 D_dir).

La finalitat principal dels indicadors és, doncs, la de permetre de comprovar l’aplicació del projecte de direcció (i, en definitiva, del projecte educatiu) i de verificar-ne l’assoliment dels objectius (art. 197.3, LEC).

La importància que té aquesta avaluació és evident: els resultats de l’avaluació de l’aplicació del projecte de direcció i de l’avaluació del centre es tenen en compte en l’avaluació de l’exercici de la funció directiva en els centres públics (art. 61.1 D_aut), ja que l’avaluació del projecte educatiu i del funcionament general del centre abasta l’aplicació del projecte de direcció i, si escau, dels acords de coresponsabilitat (art. 6.f D_dir).

I, per tant, els indicadors que intervenen en el procés d’avaluació dels centres públics es concreten en la programació general anual, a partir dels indicadors que consten en el projecte de direcció, i d’acord amb els indicadors del projecte educatiu (art. 58.1 D_aut). El projecte educatiu ha d’orientar sempre les successives programacions generals anuals del centre i establir els criteris, indicadors i procediments per a l’avaluació de l’assoliment dels objectius previstos. El resultat d’aquesta avaluació es recull, finalment, en la memòria anual corresponent (art. 10.2 D_aut).

En l’actualització del projecte de direcció, pel que fa a la renovació del mandat, s’han de tenir en compte les actualitzacions de tots els aspectes del projecte de direcció inicial que es considerin pertinents, sens perjudici de la possibilitat d’introduir-ne de nous, amb els indicadors corresponents (art. 26.1 D_dir). De tot això es pot deduir que tots els aspectes que configuren el projecte de direcció han de tenir emparellats els indicadors corresponents.

L’Administració educativa, per tant, avalua l’acció directiva i el funcionament del centre (art. 147.7 LEC i 31-33 D_dir) i coincidint amb l’any de finalització dels períodes ordinaris de mandat de les direccions dels centres, s’emet un informe amb el resultat de l’avaluació externa en què s’indiquen els aspectes susceptibles de millora a cada centre (art. 58.2 D_aut).

Diagnosi actualitzada del centre

En el projecte de direcció s’ha d’explicitar una diagnosi actualitzada del centre, per tal de portar a terme les actuacions de desenvolupament i aplicació del projecte educatiu (art. 25.2 D_dir).

Aquesta diagnosi inicial del període de mandat ha d’incloure una descripció, el més detallada possible, dels principals aspectes de l’estat actual que conformen el centre educatiu, i de fet comporta una primera valoració de la situació del centre al principi del mandat. Entre d’altres, la diagnosi pot referir-se als següents elements essencials del centre:

—les característiques que té el centre (art. 25.1.c i 56.7 LEC);

—participació de la comunitat escolar;

—l’alumnat;

—el professorat i altre personal del centre (professionals d’atenció educativa i personal d’administració i serveis);

—mesures i instruments d’acollida o de formació als nous docents (art. 77.2 LEC);

—la plantilla de personal (llocs de treball docent i del personal d’administració i serveis);

—estructura organitzativa: òrgans de govern unipersonals de direcció i de coordinació;

—el consell escolar i altres òrgans col·legiats (claustre de professorat, equip directiu, i si escau, consell de direcció);

—el funcionament dels centres educatius / àmbit general del centre (LEC, 13.1);

—horari general del centre;

—relació d’instruments d’autonomia aprovats (en cadascun dels tres àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió);

—les normes de funcionament / regles o normes de convivència (mecanismes de mediació implantats);

—els currículums impartits;

—la programació d’activitats d’ensenyament i aprenentatge (lectives, complementàries i extraescolars);

—mesures d’inclusió;

—projectes d’innovació educativa;

—els serveis que ofereix el centre;

—la realitat sociolingüística;

—els acords de coresponsabilitat i, si escau, contractes programa;

—procediments i instruments de control en la gestió del centre;

—el pressupost, els recursos econòmics (ingressos assignats i recursos addicionals);

—l’ús social del centre;

—acords amb associacions sense ànim de lucre (art. 39.3 LEC);

—mecanismes de comunicació i informació a les famílies;

—les instal·lacions i material didàctic (art. 22.2.e LEC).

—els equipaments (art. 37.1.b LEC);

—la documentació acadèmica, pedagògica i administrativa dels centres (LEC, 179.1.c).

La descripció, i valoració, dels elements que s’incloguin en la diagnosi inicial de la situació actual del centre, ha d’incorporar, sempre que sigui possible, mesures quantificades corresponents, que permetin poder comparar l’evolució dels diferents indicadors de progrés que intervenen en cada avaluació (anual o al final del mandat ordinari del director) amb la situació descrita en la diagnosi inicial. En definitiva, els indicadors han de mesurar (i, per tant, valorar) l’evolució i la millora de cadascun dels aspectes que s’han destacat en la diagnosi.

Indicadors de progrés del projecte de direcció

Els indicadors permeten fer una estimació quantitativa i qualitativa del grau d’eficàcia en la realització de les activitats educatives, amb la finalitat de millorar la futura actuació del centre. La medició es pot realitzar sobre les activitats educatives habituals del centre i sobre els objectius establerts al projecte de direcció, vinculats a la millora dels resultats educatius (art. 25.2 D_dir). La valoració dels resultats també requereix establir una estimació qualitativa, segons els criteris prèviament establerts.

Els indicadors de progrés pertinents han de referir-se a elements de context, recursos, processos i resultats i han de ser revisables periòdicament en funció dels resultats de l’avaluació del centre. En qualsevol cas, se n’han d’incorporar de relatius a resultats o rendiments acadèmics (art. 5.1.b i 57.2 D_aut).

Com ja hem vist abans, el projecte de direcció precisa els indicadors que han de servir de referència per a la seva avaluació, d’acord amb els indicadors de progrés establerts en el projecte educatiu (art. 31.2 D_aut i 23.1 D_dir). De fet, els indicadors de progrés quantifiquen els objectius que s’han definit en el projecte educatiu i s’han establert al projecte de direcció (art. 40.2 D_aut).

D’acord amb les característiques del context en què es desenvolupa l’acció educativa, l’avaluació relaciona els resultats educatius amb els processos d’ensenyament i aprenentatge, els recursos i la seva gestió, els objectius del centre i els indicadors de progrés del projecte educatiu (art. 55.1 D_aut). L’activitat avaluadora afecta, globalment, els àmbits pedagògic, de gestió d’organització, és a dir, l’avaluació abasta l’exercici global de l’autonomia del centre.

Per a definir els indicadors de progrés del projecte de direcció cal tenir en compte el contingut del mateix projecte, els trets fonamentals dels qual són els següents, a més dels mateixos indicadors de progrés:

1) Actuacions en desplegament del PEC: El PdD ha d’establir les línies d’actuació prioritàries que s’han de desenvolupar durant el període (art. 24.1 D_dir) i ha de preveure actuacions d’aplicació del PEC (art. 25.1 D_dir).

2) Objectius que cal assolir: El PdD ha d’incloure la precisió d’objectius que cal assolir en l’àmbit pedagògic, vinculats a la millora dels resultats educatius (art. 25.2 D_dir).

3) Plantejaments educatius: El PdD concreta tots els plantejaments educatius del PEC (art. 6.c D_dir).

4) Orientacions per als procediments d’aplicació del PEC (art. 50.1 D_aut).

5) Elements organitzatius: El PdD concreta els elements organitzatius del centre determinats pel PEC (art. 20.1 D_aut), entre altres, concrecions de l’estructura organitzativa (art. 144.1 LEC i 23.1 D_dir).

6) Necessitats educatives: El PdD concreta les necessitats derivades del PEC (art. 102.2 LEC).

7) Lideratge distribuït i participació de la comunitat escolar: El PdD ha d’incorporar els elements pertinents per a aprofundir en l’exercici del lideratge distribuït i per a fomentar la participació de la comunitat escolar en el centre (art. 25.5 D_dir).

Una altra forma de classificar els indicadors de progrés del PdD, ordenats segons els àmbits d’actuació del centre educatiu i que personalment m’agrada més, és la següent:

1) Indicadors del grau d’aplicació de l’autonomia del centre: per mesurar el divers nivell d’aplicació de l’autonomia del centre en els diferents instruments educatius (PEC, NOFC, PGAC, PdD, projectes d’innovació educativa, acords de coresponsabilitat, etc.) en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió.

2) Indicadors de l’exercici de les funcions dels diferents responsables del centre: per fer una estimació quantitativa i qualitativa del grau d’eficàcia amb què els diferents responsables de direcció, coordinació i tutoria fan les seves activitats, assoleixen els seus objectius i en els resultats de les activitats i objectius.

3) Indicadors de l’organització interna: sobre els procediments i criteris establerts pel centre en l’àmbit organitzatiu (pedagògic i de gestió econòmica i de personal). Sobre els criteris de l’estructura organitzativa interna.

4) Indicadors de l’aprenentatge de la convivència: sobre les pautes, criteris i regles establertes en les normes de convivència. Resolucions de conflictes. Imposició de mesures correctores i sancionadores. Mecanismes de mediació.

5) Indicadors de la participació de la comunitat escolar: per mesurar el grau de participació de les mares i els pares i els alumnes en la vida del centre, així com els canals de comunicació del centre amb les famílies. Nombre de visites de mares i pares amb el tutor del seu fill/a.

6) Indicadors dels resultats acadèmics dels alumnes: resultats o rendiments acadèmics dels alumnes, taxa d’abandonament escolar, nombre de titulacions acadèmiques expedides pel centre. Grau d’implicació del professorat en el millorament dels rendiments escolars.

7) Indicadors de la gestió de personal del centre: índex d’absentisme del professorat i altre personal adscrit al centre, grau de puntualitat, recompte mensual de les absències justificades i no justificades de tot el personal. Participació del professorat en els òrgans col·legiats del centre, i en les seves comissions. Formació permanent i perfeccionament del professorat i altres professionals d’atenció educativa.

8) Indicadors de les activitats educatives: quantificació de les diferents activitats lectives (de classe, de reforç, desdoblaments), complementàries i extraescolars aprovades a la PGAC. Grau d’assistència dels alumnes i del professorat. Activitats de recerca, innovació i experimentació educatives (en l’àmbit pedagògic i curricular). Grau de concreció i desplegament dels currículums. Procediments d’inclusió educativa.

9) Indicadors econòmics i pressupostaris: quantificació dels ingressos i despeses derivades de les activitats del centre. Ingressos derivats de l’ús social del centre.

10) Indicadors d’objectius a assolir en l’àmbit educatiu: sobre els objectius, les prioritats i plantejaments educatius i curriculars establerts al PEC.

El director com a gestor de personal

Els verbs que s’utilitzen en l’autonomia de gestió de personal

Si repassem els verbs usats per a atribuir responsabilitats als diferents òrgans de govern del centre públic, es poden assenyalar algunes coincidències i divergències que, si més no, criden l’atenció. Fa temps que vaig aprendre a donar a les paraules la importància que es mereixen, i quan una determinada norma recorre a un verb i no a un altre, podem estar segurs que hi ha algun motiu darrere d’aquesta opció, motiu que no sempre serà fàcil de descobrir. Avui em fixaré, sobretot, en els verbs emprats en l’àmbit de gestió de personal de l’autonomia dels centres públics.

Proposar, formular propostes

Dels diferents verbs que es fan servir en el disseny de l’autonomia de gestió del centre públic, només un apareix atribuït als tres responsables principals de l’autonomia del centre (el director, el claustre del professorat i el consell escolar); el verb “proposar o formular propostes” es predica de tots tres, a vegades sobre els mateixos aspectes de la gestió del centre.

Al director se li atribueix competència per a formular propostes referents a tots aquests temes:

— la proposta inicial i les modificacions i adaptacions del PEC

— la programació general anual

— l’aprovació de les NOFC

— els llocs docents amb requisits addicionals o perfils propis

— la plantilla del centre / la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives

— la incoació d’expedient disciplinari per faltes greus o molt greus del personal

— la incoació d’expedients contradictoris i no disciplinaris

— per a millorar la gestió del personal del centre

El claustre del professorat també té atribuïda competència per a fer propostes sobre el projecte educatiu del centre i la programació general anual del centre, com el director, a qui de fet s’atribueix la proposta inicial del PEC.

El consell escolar i el claustre del professorat poden fer propostes referents a mesures i iniciatives sobre convivència.

La resta de verbs només s’utilitzen atribuïts a dos responsables o únicament a un en exclusiva. Així, els verbs “dirigir” i “avaluar” els comparteixen el director i el claustre del professorat, però en contextos diferents, mentre que els verbs “aprovar” i “decidir” tenen com a subjectes el claustre del professorat i el consell escolar. La resta de verbs només es prediquen d’un únic responsable, com veurem a continuació.

Dirigir, gestionar

El director dirigeix el personal del centre i totes les activitats del centre i, per tant, també dirigeix l’aplicació de la programació general anual i de les NOFC. Com a màxim responsable de la gestió del centre, el director gestiona el professorat i l’altre personal del centre, així com el projecte de direcció, juntament amb la resta de l’equip directiu. El claustre del professorat dirigeix l’ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre.

Avaluar, valorar

El director i el claustre del professorat avaluen les concrecions curriculars.

El claustre del professorat avalua totes les activitats educatives de la programació general anual i el desenvolupament i els resultats de les activitats educatives. Per la seva banda, el director avalua l’activitat docent i de gestió del personal del centre.

Avaluar, controlar

En canvi, aquesta accepció de l’avaluació com a control solament està atribuïda al director, entre els diferents responsables del centre educatiu. Així, s’atribueix al director la capacitat per a observar la pràctica docent a l’aula i el control de l’actuació de tot el personal del centre:

— Correspon al director dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l’observació de la pràctica docent a l’aula.

— El director ha de controlar l’actuació dels òrgans col·lectius de coordinació docent de què s’hagi dotat el centre.

— El director intervé en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre i de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre personal.

— El director pot requerir també la documentació pedagògica i acadèmica que consideri necessària per a deduir-ne les valoracions corresponents.

Resoldre, establir, decidir, aprovar

La direcció del centre públic resol sobre:

— les faltes d’assistència i de puntualitat no justificades del personal,

— les absències per l’exercici del dret de vaga,

— les sancions disciplinàries per faltes lleus comeses pel personal,

— mesures disciplinàries dels alumnes,

— la concessió al professorat de la plantilla dels permisos que preveu la legislació.

També estableix els elements organitzatius del centre determinats pel PEC i decideix sobre la participació del professorat en activitats de formació.

El claustre del professorat decideix sobre els criteris per a l’avaluació dels alumnes i estableix directrius per a la coordinació docent i l’acció tutorial. El claustre aprova la concreció curricular del PEC i de la programació general anual del centre.

El consell escolar és l’encarregat d’aprovar la majoria dels instruments de l’autonomia del centre:

— el projecte educatiu i les modificacions corresponents,

— la programació general anual del centre,

— les propostes d’acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de col·laboració del centre amb entitats o institucions,

— les normes d’organització i funcionament i les modificacions corresponents,

— la carta de compromís educatiu,

— el pressupost del centre i el rendiment de comptes,

— les directrius per a la programació d’activitats escolars complementàries i d’activitats extraescolars,

— els criteris de col·laboració amb altres centres i amb l’entorn.

En canvi, al director del centre públic no se li atribueix, en cap precepte de la normativa, l’aprovació de documents educatius.

Nomenar (i fer cessar), seleccionar

La direcció nomena i fa cessar:

— tots els responsables dels òrgans de gestió i coordinació,

— el tutors,

— els membres de l’equip directiu i del consell de direcció.

També se li atribueix al director la competència per a seleccionar i nomenar els substituts docents i per a intervenir en la selecció de candidatures del concurs específic i del procediment de provisió especial. El directiu professional intervé en el procés d’incorporació del personal docent al centre, amb destinació provisional, per a ocupar una vacant de la plantilla. Finalment, la direcció formula propostes de nomenament dels aspirants seleccionats en el procediment de provisió especial.

Assignar (funcions), delegar

La direcció del centre públic assigna:

— responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent al professorat,

— responsabilitats específiques als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació,

— tasques docents de la persona expedientada com a mesures organitzatives provisionals,

— la jornada especial als funcionaris docents adscrits al centre.

Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades fixades per les lleis. En definitiva, la direcció delega funcions en els membres de l’equip directiu.

Assignar (complements retributius)

El director proposa l’assignació dels complements retributius corresponents als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació.

El directiu professional docent assigna al professorat de la plantilla els complements retributius docents relacionats amb la major dedicació al centre, la innovació i la recerca educativa i la implicació en la millora dels rendiments escolars. Per a acabar us annexo, per si us resulta útil, el següent quadre sobre la distribució d’ús dels principals verbs emprats per la normativa en regular l’autonomia de gestió de personal:

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (18)

Criteris

1. Àmbit. Criteris educatius, pedagògics, d’organització pedagògica, criteris de qualitat, de suficiència pressupostària, criteris i procediments d’avaluació, criteris de prioritat en l’accés al centre, de programació de l’oferta educativa, de publicitat i transparència.

2. Criteris pedagògics / educatius.
—El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres (LEC, 12.3).

—El projecte lingüístic ha d’incloure els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre (LEC, 14.2.d).

—Correspon al Departament, en un context d’organització flexible dels ensenyaments d’educació bàsica, establir els criteris que han de regir l’atenció a la diversitat, així com establir els criteris a què s’han d’ajustar les mesures que adoptin els centres per a atendre els alumnes amb necessitats educatives específiques i per a atendre els alumnes amb altes capacitats (LEC, 57.6).


—Els criteris pedagògics del projecte educatiu de cada centre regeixen i orienten l’exercici professional de tot el personal que, permanentment o ocasionalment, hi treballa (LEC, 77.2 i D_aut, 6.2).

—El projecte educatiu de centre ha d’establir els criteris per a organitzar els grups d’infants (LEC, 78.2 i 79.2), així com l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica i els criteris que defineixen l’estructura organitzativa pròpia (LEC, 91.4.a. i d i D_aut, 5.1.a).

—Les normes d’organització i funcionament del centre han de ser coherents amb els principis, valors, objectius i criteris educatius que el centre determini en el seu projecte educatiu (D_aut, 5.3).

—Les normes d’organització i funcionament del centre han de preveure, entre altres aspectes, els criteris per a l’organització dels grups d’alumnes, els criteris per a la formació dels equips docents i els criteris per a l’atenció de la diversitat de l’alumnat (D_aut, 22.1.a. b. i c).

—La direcció del centre públic ha de dirigir i assegurar l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica i curricular (D_dir, 6.c).

—En el segon cicle d’educació infantil i en l’educació primària, l’atenció docent s’ha d’organitzar tenint en compte criteris de globalitat i de no-especialització, excepte en el cas dels aprenentatges i les activitats que requereixin una atenció docent especialitzada (LEC, 78.4 i 79.5).

—Les mesures organitzatives i de gestió poden afectar els criteris d’assignació de docència al professorat (D_aut, 14.2).

—L’oferta i prestació del serveis escolars de transport, menjador i altres s’han de regir pels criteris educatius que s’estableixin en els projectes educatius dels centres (D_aut, 9.3).

3. Criteris d’avaluació.
—L’aplicació general de criteris i procediments d’avaluació és un principi rector del sistema educatiu (LEC 2.1.g).

—Els criteris d’avaluació és un element del currículum (LEC, 9.2, 52, 53)

—Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya poden concretar els criteris d’avaluació (LEC, 97.1).

—El claustre del professorat dels centres públics té la funció de decidir els criteris per a l’avaluació dels alumnes (LEC, 146.2.d).

—Els alumnes tenen el dret d’ésser informats dels criteris i els procediments d’avaluació (LEC, 21.2).

—El projecte educatiu ha d’orientar les successives programacions generals anuals del centre i establir els criteris, indicadors i procediments per a l’avaluació de l’assoliment dels objectius previstos (D_aut, 10.2).

—En els centres públics, l’avaluació del centre ha d’aportar criteris per valorar els nous projectes de direcció en el si de la comissió de selecció de futures direccions (D_aut, 59.2.f). La comissió de selecció ha de concretar i adaptar al centre els criteris que estableix el D_dir per a la valoració dels projectes de direcció (D_dir, 17.4).

—El Departament ha d’establir els procediments i criteris de l’avaluació de l’activitat docent (LEC, 102.4), amb criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i no discriminació (LEC, 131.2).

—Els criteris i procediments de l’avaluació de l’exercici de la direcció han de ser públics (D_dir, 31.2) i s’ha de realitzar d’acord amb criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i no discriminació, i ha de garantir la informació i audiència dels personal avaluat (D_dir, 31.3 i 33).

—L’avaluació de l’exercici de la direcció de què han de ser objecte els directius professionals de centre públic s’ha d’atenir a les seves normes específiques de procediment, criteris i indicadors (D_aut, 61.3).


4. Criteris específics per a l’estructura organitzativa dels centres.

—Dels centres públics (D_aut, 20) i dels centres concertats (D_aut, 21).

—En funció de les necessitats del centre, d’acord amb els criteris del seu projecte educatiu concretats en el projecte de direcció, els centres es doten d’òrgans unipersonals de coordinació (D_aut, 41.1).

—Els tutors i tutores es nomenen pel director o directora del centre, havent escoltat el claustre en relació amb els criteris corresponents (D_aut, 39.1).

—El director o directora nomena els òrgans unipersonals de coordinació havent escoltat el claustre en relació amb els criteris d’aplicació (D_aut, 41.5).

5. Criteris de definició de les plantilles.

—Correspon al Departament fixar els criteris generals per a la definició de les plantilles de professorat (D_aut, 49.1 i 2) i a la direcció proposar les plantilles de llocs de treball docent d’acord amb criteris d’estabilitat per a cursos escolars successius (D_dir, 8.c).

—El Govern ha d’establir els criteris d’assignació als centres dels recursos docents i els complements retributius corresponents (LEC, 101.2).


6. Marc de convivència.
—Els procediments de resolució dels conflictes de convivència s’han d’ajustar als principis i criteris previstos a l’article 31.3 de la LEC.

—Les normes de desplegament de la LEC han de regular els criteris per a la graduació de l’aplicació de les mesures correctores i les sancions (LEC, 36.3).

—Per a la graduació en l’aplicació de les sancions que corregeixen les faltes dels alumnes s’han de tenir en compte els criteris previstos a l’article 24.3 del D_aut.


7. Criteris de qualitat. El Govern ha d’establir els criteris de qualitat a què s’han d’ajustar les activitats d’educació en el lleure (LEC, 39.2).

8. Criteris de programació.
—Correspon al Govern determinar els criteris de programació de l’oferta educativa, entre els quals cal considerar-ne la periodicitat, el mapa escolar i l’articulació del territori en zones educatives i llurs necessitats d’escolarització (LEC, 44.3).

—Correspon a l’Administració educativa de la Generalitat aprovar els instruments i els criteris de la programació de l’oferta educativa del Servei d’Educació de Catalunya (LEC, 158.2.c).

9. Criteris de prioritat i complementaris.
—El Govern regula el procés d’accés als centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya i en determina els criteris de prioritat (LEC, 46.1), que s’han d’aplicar en el cas que la demanda de llocs escolars per als ensenyaments sostinguts amb fons públics sigui superior als llocs disponibles en el centre (LEC, 47.1). El Govern pot establir criteris específics en l’admissió a altres ensenyaments (LEC, 47.3).

—La regulació del procediment d’admissió d’alumnes ha de garantir l’aplicació correcta dels criteris de prioritat (LEC, 46.2.a).

—Per a resoldre situacions d’empat, els centres han d’aplicar els criteris complementaris que estableixi el Govern (LEC, 47.4).

—En els procediments d’admissió dels alumnes als ensenyaments de primer cicle d’educació infantil sostinguts amb fons públics, els ajuntaments poden establir altres criteris generals de prioritat, a més dels establerts per l’apartat 1 (LEC, 47.6),

—Els criteris de prioritat mai no poden comportar discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió, llengua o qualsevol altra condició o circumstància personal de l’alumne o alumna o de la seva família (LEC, 47.7).

—Els criteris de prioritat establerts per les lletres a i b de l’article 47.1 són aplicables als infants i als joves en situació d’acolliment familiar, atenent el domicili i la composició de la família acollidora (LEC, DA 18).


10. Criteris d’idoneïtat / competència professional.
—El Govern ha d’establir els criteris d’idoneïtat perquè el personal funcionari docent pugui acreditar competència docent per a impartir àrees, matèries i mòduls professionals diferents dels atribuïts a la seva especialitat docent, (…) tenint en compte els criteris de titulació acadèmica, formació i experiència docent acreditada (LEC, 112.5).

—El Departament nomena director o directora, amb caràcter extraordinari, basant-se en criteris de competència professional i capacitat de lideratge (LEC, 143.3 i D_dir, 19.1 i 20.1).

—Els funcionaris docents poden obtenir l’acreditació de personal directiu professional docent, atenent criteris d’idoneïtat per a la funció directiva i mitjançant procediments que garanteixen la publicitat i la concurrència (D_dir, 34).

11. Criteris de complexitat.
—El complement de lloc de treball o funció docent de la direcció es determina, atenent criteris de dimensió, complexitat del centre i diversitat dels ensenyaments que s’hi imparteixen (D_dir, 30.2 i LEC, 142.10).

— El Departament d’Educació ha d’establir, d’acord amb criteris de complexitat i dificultat de gestió, els centres les plantilles dels quals tenen un lloc docent reservat a directius professionals (D_dir, DA 2).

12. Criteris d’eficiència. La direcció de la ZER i la direcció de cada escola han d’aplicar criteris d’eficiència en la gestió de l’ús de recursos (D_aut, DA 15.10).


13. Criteris de publicitat i transparència.
—El procediment d’admissió d’alumnes s’ha de regir d’acord amb els criteris de publicitat i transparència (LEC, 46.5).

—El procediment de provisió especial ha d’atendre criteris de publicitat, transparència, igualtat i capacitat (LEC, 124.1).


14. Criteris de col·laboració amb altres centres. El consell escolar aprova els criteris de col·laboració amb altres centres i amb l’entorn (LEC, 148.2.l. i 152.2.i).

15. Criteris de l’ús social dels centres públics.
—L’Administració educativa i ha de regular els criteris bàsics de l’ús social dels centres públics (LEC, 156).

—Així mateix, la direcció del centre pot subscriure convenis amb persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre per afavorir l’ús social d’aquests centres, d’acord amb els criteris que hagi aprovat el consell escolar del centre (D_aut, 53.3 i 4).


16. Criteris de finançament.
—El Consell Escolar de Catalunya ha d’ésser consultat preceptivament sobre els criteris de finançament de la prestació del Servei d’Educació de Catalunya (LEC, 171.3.e).

—El Departament d’Educació ha d’establir els criteris per a l’assignació de recursos econòmics a les ZER i a cadascuna de les escoles que les integren (D_aut, DA 15.11).

—D’acord amb els criteris generals establerts pel Govern, el Departament pot subvencionar l’escolarització d’infants en llars d’infants de titularitat privada que desenvolupen l’activitat amb finalitat essencial de servei (LEC, 198.3).


17. Criteris de suficiència.
—El sosteniment dels centres públics atén el que estableixen, amb criteris de suficiència, els pressupostos de la Generalitat i els convenis subscrits entre l’Administració educativa i l’Administració local (LEC, 42.3).

—El finançament amb recursos públics dels centres concertats atén amb criteris de suficiència el que estableixen els pressupostos de la Generalitat (LEC, 42.4 i 204).

—Entre els criteris de plantilles, la suficiència de recursos assignats a la plantilla docent (D_aut, 49.4.d).


18. Criteris d’autorització d’activitats complementàries. El Departament ha d’establir els criteris per a autoritzar les quanties màximes que els centres poden percebre per activitats complementàries (LEC, 205.11).


[Vegeu "principis" i "requisits".]

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (13)

Concrecions (curriculars, organitzatives)

1. Projecte educatiu.
—La concreció i el desenvolupament dels currículums és un element obligatori del projecte educatiu (LEC 91.4 i D_aut, 5.1.c).
—El director ha de vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment (LEC, 142.5.b; D_aut, 31.3.e. i D_dir, 6.b).
—La concreció dels currículums dels diferents ensenyaments a què fa referència l’article 5.1.c) té la finalitat prioritària de garantir l’assoliment de les competències bàsiques i les específiques de cada currículum, així com la consecució de l’excel·lència en un context d’equitat, i pot comportar la incorporació d’objectius addicionals i l’adopció de mesures organitzatives i de gestió específiques (D_aut, 14.1).
—En la concreció i desenvolupament del currículum, que s’ha de recollir en el projecte educatiu, els centres poden implantar estratègies didàctiques pròpies que requereixin una organització horària de les matèries diferent de l’establerta amb caràcter general (D_aut, 17.1).


2. Projecte de direcció.
—El projecte de direcció inclou la concreció dels plantejaments educatius i dels criteris d’organització pedagògica i curricular (D_dir, 6.c).
—En el projecte de direcció dels centres nous s’han d’incloure concrecions de l’estructura organitzativa i indicadors per avaluar l’exercici de la direcció (D_dir, 23.4 i D_aut, DT 2.1).
— El projecte de direcció ha de preveure actuacions d’aplicació del projecte educatiu, concrecions organitzatives i indicadors explícits per a l’avaluació del mandat (D_dir, 25.1).

3. Programació general anual. La programació general anual és la concreció de les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i el funcionament del centre per al curs corresponent, incloses, si escau, les concrecions relatives als projectes, el currículum, les normes i tots els plans d’actuació acordats i aprovats (D_aut, 10.1).

4. Normes d’organització i funcionament.
—En el conjunt de normes d’organització i funcionament del centre s’ha de determinar la concreció de les previsions del projecte educatiu per orientar l’organització pedagògica (D_aut, 19.1.a).
—Al conjunt de les normes d’organització i funcionament del centre s’ha de determinar les concrecions que escaiguin sobre la participació en el centre dels sectors de la comunitat escolar i sobre l’intercanvi d’informació entre el centre i les famílies, col·lectivament i individualitzadament (D_aut, 19.1.d).
—A les normes d’organització i funcionament de la ZER s’estableix la concreció de les funcions de cada claustre d’escola (D_aut, DA 15.7).

5. Concrecions organitzatives.
—Les concrecions organitzatives del centre han de buscar la major sistematització de les activitats del centre, la implicació de tot el personal en el treball en equip i afavorir-ne el creixement dels nivells de motivació i de satisfacció (D_aut, 50.1).
—El projecte de direcció ha de preveure concrecions organitzatives i indicadors explícits per a l’avaluació del mandat (D_dir, 25.1).
—Les concrecions organitzatives que es proposin en el projecte de direcció han de buscar la major sistematització de les activitats del centre i la creació de condicions i formes d’organització que estimulin la implicació de tot el personal en el treball en equip i n’afavoreixin el creixement dels nivells de motivació i de satisfacció (D_dir, 25.3)

6. Avaluació dels centres.
—És objecte d’avaluació l’adequació del desenvolupament i la concreció del currículum en els projectes educatius dels centres (LEC, 53.2 i 193.3).
—El director ha d’intervenir en l’avaluació de les concrecions curriculars (D_dir, 6.b).
—La programació general anual del centre en concreta, per a cada curs escolar, els indicadors d’avaluació corresponents. Aquesta concreció, en els centres públics, es fa a partir dels indicadors que consten en el projecte de direcció, i d’acord amb els indicadors del projecte educatiu (D_aut, 58.1).
—L’avaluació d’un centre ha de permetre revisar el projecte educatiu i les concrecions curriculars que conté (D_aut, 59.2).

7. Comprovació per part de l’Administració.
—En tot cas, els centres públics i concertats ha de mantenir la concreció dels currículums a disposició de l’Administració educativa per tal que aquesta en pugui comprovar l’ajustament als mínims curriculars que garanteixen la validesa dels títols corresponents als ensenyaments reglats impartits (D_aut, 5.1.c).
—Els titulars dels centres privats no sostinguts amb fons públics han de posar a disposició de l’Administració educativa la concreció del currículum dels ensenyaments que imparteixen (LEC, 96.4), per comprovar l’ajustament als mínims curriculars (D_aut, DA 1.1).

[Vegeu “projecte educatiu”.]


Consell de direcció

1. Definició. Els centres públics, en exercici de llur autonomia, poden constituir un consell de direcció, integrat per membres del claustre del professorat d’entre els que tenen assignades o delegades tasques de direcció o de coordinació (LEC 147.5 i D_aut, 37.2). Les persones membres de l’equip directiu han de formar part del consell de direcció (D_aut, 37.2).

2. Funcionament. Les normes d’organització i funcionament del centre estableixen les funcions i el règim de funcionament i de reunions del consell de direcció (D_aut, 37.1).

3. Lideratge distribuït. La finalitat del consell de direcció és aprofundir en la pràctica del lideratge distribuït (D_aut, 37.1). Les funcions de la direcció comporten l’exercici d’un lideratge distribuït i del treball en equip d’acord amb el que s’estableixi a cada centre en relació amb les funcions dels membres de l’equip directiu i, si s’escau, del consell de direcció (D_dir, 3.2).

4. Direcció del centre.
—La direcció del centre també pot constituir un consell de direcció (LEC, 139.2), en aplicació del projecte de direcció (D_aut, 37.1).
—Correspon al director o directora nomenar i fer cessar els membres del consell de direcció (LEC, 147.6), entre les persones membres del claustre de professorat que tenen assignades o delegades tasques de direcció o de coordinació (D_aut, 37.2).
—El director o directora presideix el consell de direcció (D_aut, 37.2 i D_dir, 5.1.b).

5. Claustre del professorat. El claustre del professorat ha de donar suport a l’equip directiu i, si escau, al consell de direcció, en el compliment de la programació general del centre (LEC, 146.2.g).

[Vegeu “equip directiu”.]

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (8)

Avaluació del personal docent

1. Àmbit. Aquesta modalitat d’avaluació té totes aquestes denominacions a la LEC i als decrets de desplegament:
— del personal docent,
— de l’exercici docent (o de la docència),
— de l’exercici de la funció docent (en el centre),
— de l’exercici de la direcció,
— de l’exercici dels altres càrrecs unipersonals de govern,
— del desenvolupament de la funció pública docent,
— de l’activitat docent,
— de la pràctica docent,
— de la tasca professional feta, o
— del compliment de les funcions dels docents.

2. Reconeixement professional. L’avaluació de l’exercici docent ha de permetre l’acreditació dels mèrits dels docents per a la promoció professional (LEC, 186.1.c). La promoció docent s’articula sobre la base d’una avaluació periòdica de la tasca professional feta (LEC, 131.1).

3. Procediment. El Departament regula el procediment d’avaluació del desenvolupament de la funció pública docent i de reconeixement de mèrits docents, d’acord amb els principis establerts per l’article 184.1, amb criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i no-discriminació i amb les garanties que estableix l’article 102.4 (LEC, 131.2).

4. Indicadors
-L’avaluació d’un centre és un referent a tenir en compte en l’avaluació de l’exercici de la funció docent en el centre (D_aut, 59.1).
-En l’avaluació de l’exercici de la docència s’ha de prendre en consideració la implicació del professor o professora en la implementació de les propostes de millora derivades de l’avaluació del centre (D_aut, 60.1).

5. Responsable
-La direcció de cada centre públic està habilitada per a intervenir / participar en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre, amb l’observació, si escau, de la pràctica docent a l’aula (LEC, 102.4 i 142.5.j; D_dir, 6.g).
-És funció de la Inspecció d’Educació supervisar i avaluar l’exercici de la funció docent (LEC, 178.1.b).

6. Participació de la direcció del centre públic. La participació de la direcció en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent comporta, a més de la facultat d’observació de la pràctica docent a l’aula i de l’actuació dels òrgans col·lectius de coordinació docent, la facultat de requerir del professorat sotmès a avaluació la documentació pedagògica i acadèmica que consideri necessària per a deduir-ne les valoracions corresponents (D_dir, 6.g).

7. Efectes
-El resultat positiu de l’avaluació de l’exercici de la docència condueix a l’adquisició progressiva, cada període de cinc anys, d’un dels set graus personals docents en què s’articula la carrera docent (LEC, 131.3 i D_aut, 60.2).
-El resultat positiu de l’avaluació de l’exercici de la docència condueix als reconeixements professionals que escaiguin sobre els elements de promoció professional docent en el professorat dels centres privats concertats (D_aut, 60.2).
-L’avaluació positiva del compliment de les funcions dels docents, amb un mínim de tres graus personals docents, s’ha de valorar, en el marc dels processos d’avaluació que l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) desenvolupa per a la contractació del personal docent i investigador, com a mèrit específic en els concursos públics que es convoquin per a la contractació laboral de professors universitaris, d’acord amb la legislació d’universitats (LEC, 133.1).
-L’avaluació positiva de l’exercici dels altres càrrecs unipersonals de govern s’ha de tenir en compte en la valoració de la carrera docent (LEC, 145.2).
-El resultat de l’avaluació de la pràctica docent durant el primer curs de l’exercici docent en els centres públics determina la competència per a exercir amb caràcter interí en els centres públics dependents del Departament (LEC, 122.3).
-Proposta motivada, per la direcció, de la incoació d’expedient contradictori i no disciplinari per a la remoció del lloc de treball ocupat pels funcionaris docents de carrera o interins, basada en les constatacions fetes per la mateixa direcció en exercici de les seves funcions o en el resultat de l’avaluació de l’exercici de la docència (D_dir, 10.1.c i d.).

Avaluació del sistema educatiu

1. Àmbit. L’avaluació del sistema educatiu és el procés d’abast intern i d’abast general que té per objecte descriure, analitzar, valorar i interpretar les polítiques, les institucions i les pràctiques educatives amb l’objectiu de mantenir-les, desenvolupar-les o modificar-les (LEC, 182.1). També es denominen "avaluacions generals del sistema educatiu" (LEC, 186.1.a)

2. Contingut. L’avaluació s’estén a tots els àmbits del sistema educatiu i en comprèn tots els aspectes i les manifestacions. L’activitat avaluadora es projecta sobre els mètodes d’ensenyament, els processos i les estratègies d’aprenentatge i els resultats obtinguts pels alumnes, l’exercici de la funció docent, la funció directiva, el funcionament dels centres educatius, la implicació de les famílies, la Inspecció d’Educació, els serveis educatius i la mateixa Administració educativa (LEC, 183.1).

Bones pràctiques (educatives)

1. Àmbit. El Departament d’Educació ha d’afavorir la difusió de les bones pràctiques dels centres educatius, especialment d’aquelles que es derivin de l’aplicació de projectes d’innovació pedagògica i curricular i d’estratègies didàctiques pròpies dels centres (D_aut, DA 23).

2. Centres de referència educativa. El Govern ha d’establir el marc reglamentari que ha de permetre qualificar, amb caràcter temporal, com a centres de referència educativa els centres que acreditin bones pràctiques educatives, i que han d’ésser considerats preferents amb relació als aspectes pràctics de la formació inicial del nou professorat (LEC, 85). L’avaluació d’un centre ha de permetre, quan escaigui, obtenir la qualificació de centre de referència educativa, en els termes que s’estableixin (D_aut, 59.2).

3. Serveis educatius. Els serveis educatius han de donar suport als centres en la dinamització de llurs projectes d’innovació educativa i en l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques educatives (LEC, 86.3.h).
[Vegeu "centre de referència educativa".]

Calendari escolar

1. Àmbit. Període anual en què correspon portar a terme les activitats educatives dels centres (LEC, 72.2).

2. Responsables.
-Correspon al Departament fixar el calendari escolar per als ensenyaments obligatoris i postobligatoris, que ha de comprendre entre cent setanta-cinc i cent setanta-vuit dies lectius per curs, i determinar els períodes lectius i els períodes de vacances (LEC, 54.1).
-Els municipis participen en la determinació del calendari escolar (LEC, 159.3.a).

3. Calendaris específics. Les estratègies didàctiques pròpies dels centres que imparteixen ensenyaments professionalitzadors poden comportar l’establiment de calendaris escolars específics d’aquests ensenyaments en els termes i amb les limitacions que determini el Departament d’Educació (D_aut, 17.4).

Cap d’estudis

1. Òrgan unipersonal de direcció. Els òrgans unipersonals de direcció dels centres públics són el director o directora, el secretari o secretària, el cap o la cap d’estudis i els que s’estableixin per reglament o en exercici de l’autonomia organitzativa del centre (LEC, 139.2), en les normes d’organització i funcionament del centre (D_aut, 30.1). El mínim d’òrgans unipersonals de direcció d’un centre educatiu són la direcció, el o la cap d’estudis i el/la secretari/ària (D_aut, 30.2). El director o la directora, el o la cap d’estudis i el secretari o la secretària són els òrgans de govern unipersonals de la ZER (D_aut, DA 15.3).

2. Funcions
-Correspon al Departament determinar les funcions mínimes i comunes a què s’ha d’ajustar l’exercici de les funcions de cap d’estudis i de secretari o secretària en els centres públics, en el marc de l’autonomia organitzativa i de gestió (LEC, 139.3).
-Correspon al o a la cap d’estudis exercir les funcions que li delegui la direcció d’entre les fixades per l’article 147.4 de la Llei d’educació i totes les altres que li encarregui la direcció, preferentment en els àmbits curricular, d’organització, coordinació i seguiment de la impartició dels ensenyaments i altres activitats del centre i d’atenció a l’alumnat, d’acord amb el que prevegi el projecte de direcció i s’incorpori a les normes d’organització i funcionament del centre (D_aut, 32.2).
-Les delegacions de funcions de la direcció del centre en el o la cap d’estudis tenen caràcter intern al centre, es formalitzen en resolució de la direcció, que s’ha de comunicar al claustre i al consell escolar, arxivar com a documentació administrativa formal del centre educatiu públic i incorporar a les normes d’organització i funcionament (D_aut, DA 5.1).

3. Equip directiu. Òrgan executiu de govern dels centres públics, integrat pel director o directora, el secretari o secretària, el cap o la cap d’estudis i els altres òrgans unipersonals que s’estableixin per reglament o en exercici de l’autonomia organitzativa del centre (LEC, 147.2; D_aut, 35.2).

4. Nomenament i cessament. Correspon al director o directora nomenar i fer cessar els membres de l’equip directiu i del consell de direcció (LEC, 147.6). El o la cap d’estudis és nomenat/ada per la direcció del centre, per un període no superior al del mandat de la direcció, entre el professorat que és destinat al centre, com a mínim, per un curs sencer (D_aut, 32.1).

5. Substitució de la direcció. Llevat que les normes d’organització i funcionament del centre ho prevegin altrament, el o la cap d’estudis substitueix el director o directora en cas d’absència, malaltia o vacant (D_aut, 32.4). Quan la direcció actual del centre participi com a candidata en el procés de selecció, s’ha d’abstenir d’exercir les funcions que el procediment assigna a la direcció. Aquestes funcions les ha d’exercir la persona que és cap d’estudis (D_dir, 16.4), la qual ha de presidir les reunions del claustre i del consell escolar on s’han d’escollir les persones representants en la comissió de selecció (D_dir, Annex 1.3).

6. Cap d’estudis (addicional). Per raó de la diversitat dels ensenyaments o dels torns horaris, la direcció del centre pot encarregar funcions de les esmentades a l’apartat anterior a un òrgan unipersonal de direcció addicional que, en aquest cas, es podrà denominar cap d’estudis dels ensenyaments o torns que correspongui (D_aut, 32.3).

7. Consell escolar. El cap o la cap d’estudis és membre del consell escolar dels centres públics i de les ZER (D_aut, 45.1.b i DA 15.8).

8. Complement retributiu. L’import del component del complement retributiu de lloc de treball o funció docent que correspon als càrrecs de cap d’estudis és el que estableix el Govern (D_aut, DA 22).
[Vegeu "equip directiu", "consell de direcció" i "òrgans unipersonals de direcció".]


Cap de departament

1. Òrgans de coordinació. La LEC no menciona explícitament els departaments dels instituts, que apareixen entre els òrgans de coordinació docent, amb caràcter bàsic, a la LOE, com a "departaments de coordinació didàctica", encarregats de l’organització i el desenvolupament dels ensenyaments propis de les matèries o mòduls que se’ls encomanin (LOE, 130.2). L’exercici del comandament dels departaments de coordinació didàctica s’atribueix, amb caràcter preferent, als funcionaris dels cossos de catedràtics (LOE, DA 8.2.b; D_aut, 41.3).

2. Mínim de caps de departaments. En els centres que imparteixen educació secundària hi ha d’haver, com a mínim, dues persones caps de departament (D_aut, 41.3).
[Al Decret d’autonomia no apareix esmentat el "cap de seminari", però els centres poden establir aquest òrgan de coordinació dins l’estructura organitzativa pròpia.]

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (7)

Avaluació dels centres educatius

1. Àmbit. L’avaluació té per finalitat contribuir a la millora de la qualitat del servei que presten els centres i té com a referència l’assoliment de les competències de l’alumnat. L’avaluació dels centres relaciona els resultats educatius amb els processos d’ensenyament i aprenentatge, els recursos i la seva gestió, els objectius del centre i els indicadors de progrés del projecte educatiu (D_aut, 55.1).

L’avaluació dels centres educatius abasta el projecte educatiu, la programació general anual, l’acord de coresponsabilitat, si escau, el projecte de direcció i el funcionament general del centre (D_dir, 6.f).

A més dels centres, la LEC estableix també l’avaluació dels serveis educatius i la de les activitats educatives fetes més enllà de l’horari lectiu (LEC 186.1).

2. Modalitats. L’activitat avaluadora es concreta en modalitats d’avaluació interna, o autoavaluació, i en avaluació externa i afecta els àmbits pedagògic, de gestió i d’organització, d’acord amb les especificitats de cada centre (D_aut, 55.2). L’autoavaluació dels centres té caràcter continu (D_aut, 58.1).


3. Autonomia dels centres. L’avaluació dels centres públics i dels centres concertats està vinculada a l’exercici de l’autonomia (D_aut, 2.2).

4. Indicadors de progrés. L’avaluació dels centres té necessàriament en compte els indicadors de progrés establerts en el projecte educatiu del centre per al període considerat (D_aut, 57.1). Els indicadors de progrés han de referir-se a elements de context, recursos, processos, resultats i condicions d’equitat i han de ser revisables periòdicament en funció dels resultats de l’avaluació del centre (D_aut, 5.1.b i 57.2). La programació general anual del centre en concreta, per a cada curs escolar, els indicadors d’avaluació corresponents. Aquesta concreció, en els centres públics, es fa a partir dels indicadors que consten en el projecte de direcció, i d’acord amb els indicadors del projecte educatiu (D_aut, 58.1).

5. Projecte educatiu i altres instruments. El projecte educatiu ha d’establir els criteris, indicadors i procediments per a l’avaluació de l’assoliment dels objectius previstos a la programació general anual (D_aut, 10.2). L’avaluació del projecte educatiu abasta l’aplicació del projecte de direcció i, si escau, dels acords de coresponsabilitat (D_dir, 6.f).

6. Memòria anual. El resultat de l’avaluació dels objectius previstos a la programació general anual es recull en la memòria anual corresponent (D_aut, 10.2).

7. Responsables
-El director del centre públic ha d’impulsar, d’acord amb els indicadors de progrés, l’avaluació del projecte educatiu i del funcionament general del centre, i, eventualment, la dels acords de coresponsabilitat (LEC, 142.5.i; D_aut, 31.3.a; D_dir, 6.f).
- El consell escolar dels centres públics ha de participar en les anàlisis i les avaluacions del funcionament general del centre (LEC, 148.3.k).
- Correspon al consell escolar dels centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya participar en l’avaluació de l’aplicació de l’acord de coresponsabilitat (D_aut, 12.3).
- La direcció de cada centre públic i la titularitat i la direcció de cada centre privat concertat han de garantir que la comunitat escolar és informada del contingut de la programació general anual i del resultat de la seva avaluació (D_dir, 10.3).

8. Efectes de l’avaluació. La renovació de l’acord de coresponsabilitat resta subjecta al resultat de l’avaluació (D_aut, 12.7).


Avaluació de diagnòstic

1. Àmbit. Tots els centres que constitueixen el sistema educatiu estan subjectes a la supervisió curricular i a l’avaluació dels resultats de rendiments educatius de l’alumnat (D_aut, 2.4).

2. Avaluació dels rendiments educatius. L’avaluació de rendiments educatius ha de comprendre en tot cas les avaluacions de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels alumnes (LEC, 186.1.b). Les previsions del decret d’autonomia en matèria d’avaluació dels rendiments acadèmics de l’alumnat són també d’aplicació als centres privats no concertats (D_aut, DA 1.3). L’avaluació de resultats o de rendiments educatius d’un centre té en compte la seva pràctica inclusiva i incorpora, entre altres elements, les avaluacions de les competències bàsiques assolides per l’alumnat; el resultat de les avaluacions externes d’alumnat, especialment les referides a la finalització de cada etapa educativa, i les dades relatives al context socioeducatiu i a l’abandonament escolar (D_aut, 57.3).

3. Indicadors de progrés del projecte educatiu. Els indicadors de progrés del projecte educatiu han incorporar els relatius a resultats o rendiments acadèmics d’acord amb el que determini l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació (D_aut, 5.1.b).

4. Implicació en la millora dels rendiments escolars. El directiu professional docent pot assignar al professorat de la plantilla els complements retributius docents relacionats amb la implicació en el millorament dels rendiments escolars, tenint en compte els criteris establerts pel Govern i els recursos assignats al centre (LEC, 136.1.c i D_dir, 39.1.b).


Avaluació de l’aprenentatge dels alumnes

1. Àmbit. En l’educació primària, l’avaluació dels aprenentatges dels alumnes ha d’ésser contínua i global (LEC, 58.3). L’avaluació dels aprenentatges dels alumnes d’educació secundària obligatòria ha d’ésser contínua i diferenciada segons les matèries del currículum (LEC, 59.7).

2. Currículum. El currículum de cada etapa i ensenyament comprèn els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació dels alumnes (LEC, 52.1 i 9.2).

3. Dret dels alumnes. Els alumnes tenen el dret d’ésser informats dels criteris i els procediments d’avaluació (LEC, 21.2.e).

4. Autonomia pedagògica. Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya exerceixen l’autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació (LEC, 97.1).

5. Criteris d’organització pedagògica. En totes les etapes els criteris pedagògics han de fer possible una avaluació objectiva del rendiment escolar que delimiti els resultats i els efectes de l’avaluació dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge i els resultats de l’avaluació del progrés assolit individualment per cada alumne o alumna (LEC, 79.1.d i 80.1.e). En les etapes de l’educació postobligatòria, els criteris pedagògics han d’evidenciar, a més, la correlació entre els resultats acadèmics dels alumnes i les fites que es proposaven en incorporar-se a aquestes etapes (LEC, 80.1.e).

6. Coordinació docent. La coordinació del personal docent d’un centre públic s’ha d’orientar, en el marc del projecte educatiu, a millorar els processos d’ensenyament i aprenentatge i la seva avaluació (D_aut, 40.1.c).

7. Consell escolar. Als centres públics, el consell escolar participa en les anàlisis i les avaluacions del funcionament general del centre i conèixer l’evolució del rendiment escolar (LEC, 148.3.k).


Avaluació del director o directora

1. Àmbit. L’exercici de la direcció està subjecte al control i avaluació de la gestió per part de l’Administració educativa (D_dir, 31.1) L’avaluació de l’exercici de la direcció s’ha d’atenir als principis d’eficàcia, eficiència, responsabilitat i control de resultats de la gestió, en funció dels objectius fixats i dels recursos assignats (D_dir, 31.2)

[També hi apareixen les expressions “avaluació de la funció directiva”, “avaluació de l’exercici de la funció directiva” (LEC, 186.1.d) o “avaluació de la direcció professional docent”.]

2. Procediment. El procediment s’aplica cada quatre anys coincidint amb el quart any del mandat per al que va ser nomenat el director o directora (D_dir, 31.3). Correspon a l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació determinar, d’acord amb la Inspecció d’Educació, els models i protocols per a dur a terme l’avaluació de l’exercici de la direcció (D_dir, 32.1). La Inspecció d’Educació té la funció de supervisar i avaluar l’exercici de la funció docent i de la funció directiva (LEC, 178.1.b). El consell escolar del centre col·labora en el procés d’avaluació (D_dir, 32.2). En els centres de formació de persones adultes situats en centres penitenciaris també col·labora en el procés d’avaluació un representant del departament competent en matèria d’execució penal (D_dir, 32.3).

3. Garanties. Es garanteix la publicitat dels criteris i procediments d’aquesta avaluació, així com els drets d’informació i audiència del personal avaluat (D_dir, 31.2). Es garanteixen els criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i no-discriminació (D_dir, 31.3).

4. Reconeixement de l’exercici de la direcció. L’avaluació positiva de l’exercici de la direcció constitueix un mèrit docent i professional a tenir en compte en la carrera professional, la provisió de llocs de treball, l’obtenció de la categoria superior de sènior, l’accés a un altre cos docent i l’obtenció de l’acreditació de directiu professional docent (D_dir, 30.1).

5. Indicadors i criteris generals per a l’avaluació. L’avaluació de l’exercici de la direcció dels centres públics ha d’incloure necessàriament el resultat de l’avaluació del centre; l’aplicació del projecte de direcció i l’exercici de les funcions de la direcció (D_dir, 33).

6. Projecte de direcció
- El projecte de direcció ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període del mandat i precisa els indicadors que han de servir de referència per a la seva avaluació d’acord amb els indicadors de progrés establerts en el projecte (D_aut, 31.2 i D_dir, 25.1).
- Els indicadors que s’estableixin en el projecte per a l’avaluació de l’exercici de la direcció han d’estar d’acord amb els indicadors de progrés del projecte educatiu (D_dir, 25.4).
- Coincidint amb l’any de finalització dels períodes ordinaris de mandat de les direccions dels centres, i un cop recaptades la informació i les dades pertinents, s’emet un informe amb el resultat de l’avaluació externa en què s’indiquen a cada centre els aspectes susceptibles de millora (D_aut, 58.2).
- Entre els factors que es tenen en compte en l’avaluació de l’exercici de la funció directiva en els centres públics s’hi inclou necessàriament el resultat de l’avaluació del centre i de l’aplicació del seu projecte de direcció (D_aut, 61.1).

7. Avaluació del centre. L’avaluació d’un centre és un referent a tenir en compte en l’avaluació de l’exercici de la funció directiva (D_aut, 59.1).

8. Efectes de l’avaluació
- El resultat positiu de l’avaluació del director o directora és un mèrit a tenir en compte en tots els processos vinculats a la seva carrera professional docent (D_aut, 61.2).
- El resultat negatiu de l’avaluació de l’exercici de la direcció en un període de mandat comporta que el director o directora no pugui optar a la renovació per un altre mandat (D_aut, 21.3; D_dir, 41.2).
- L’acreditació de directiu professional docent es perd com a resultat de l’avaluació negativa de l’exercici de la direcció en el període de mandat (D_dir, 37.2; D_dir, 41.4).
- L’avaluació positiva de l’exercici de la direcció en cada mandat comporta la percepció del complement de reconeixement de la funció directiva (D_dir, 30.3).
- Quan es deixa l’exercici de la direcció, amb avaluació positiva, es consolida un complement retributiu en les mateixes proporcions que el complement de reconeixement (D_dir, 30.4).
- L’avaluació positiva anual de l’acompliment genera en el directiu professional docent el dret a percebre un increment anual variable i no consolidable del complement de reconeixement de l’exercici de la direcció que preveu l’article 30.3, en les quanties que estableixi el Govern (D_dir, 40.2 i 41.3).

9. Directiu professional docent. La gestió del personal directiu docent està subjecta a avaluació, d’acord amb els principis d’eficàcia, eficiència i responsabilitat i de control de resultats en funció dels objectius fixats i dels recursos assignats (LEC, 116.2 i D_dir, 40.1). L’avaluació de l’exercici de la direcció s’ha d’atenir a les seves normes específiques de procediment, criteris i indicadors (D_aut, 61.3) i es realitza anualment sobre els objectius, els resultats a assolir, les funcions específiques i les que els hagin estat delegades a les direccions(D_dir, 39.3 i 41.1).


Avaluació de la funció inspectora

Àmbit. La modalitat de l’avaluació de la funció inspectora (LEC, 186.1.d) pot ser interna i externa i es porta a terme d’acord amb els principis, les finalitats i els procediments establerts al títol XI de la Llei d’educació (LEC, 181.2).