dimarts, 30 de novembre del 2010

Lèxic de l'autonomia dels centres educatius (6)

[Avui comentaré els tres àmbits de l’autonomia dels centres educatius en el mateix ordre en què apareixen esmentats a la LEC (art. 90.1), és a dir, autonomia pedagògica, autonomia organitzativa i autonomia de gestió, sense respectar, per tant, l’ordre alfabètic.]

Autonomia pedagògica

1. Àmbit. Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya exerceixen l’autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació (LEC, 97.1). Han de determinar les característiques específiques de l’acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu (LEC, 97.3).

2. Concreció dels currículums. El centre educatiu disposa d’un ampli marge d’autonomia pedagògica per fer possible que el segon cicle de l’educació infantil, el primer ensenyament, s’acordi amb el projecte educatiu i s’adapti a l’entorn (LEC, 56.6). La concreció dels currículums té la finalitat de garantir l’assoliment de les competències bàsiques i les específiques de cada currículum i pot comportar la incorporació d’objectius addicionals i l’adopció de mesures organitzatives i de gestió específiques (LEC, 97.4; D_aut, 14.1).

3. Criteris d’organització pedagògica. En el marc de l’autonomia, els centres educatius han de determinar en el projecte educatiu els criteris que regeixen a cada centre l’organització pedagògica dels ensenyaments (LEC, 77.1 i 91.4.a) i regeixen i orienten l’exercici professional de tot el personal que, permanentment o ocasionalment, hi treballa (LEC, 77.2).


4. Responsables
-En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre impulsar i liderar l’exercici de l’autonomia pedagògica (LEC, 97.5);
-En els centres privats concertats, correspon al titular de cada centre impulsar l’exercici de l’autonomia pedagògica i al director liderar-lo (LEC, 97.5).

5. Centres privats no concertats. Disposen d’autonomia pedagògica i organitzativa i han de desenvolupar i concretar el currículum dels ensenyaments que imparteixen (LEC, 96.1 i 2).
[Vegeu "criteris d’organització pedagògica", "mesures organitzatives i de gestió".]

Autonomia organitzativa

1. Àmbit. Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya exerceixen l’autonomia organitzativa per mitjà d’una estructura organitzativa pròpia i de les normes d’organització i funcionament (LEC, 98.1).

2. Estructura organitzativa. En l’exercici de l’autonomia organitzativa, els centres públics poden establir òrgans unipersonals addicionals, als quals poden assignar responsabilitats específiques (LEC, 101.1 i 147.2). Els centres públics, en l’exercici de llur autonomia, poden constituir un consell de direcció, integrat per membres del claustre que tenen assignades o delegades tasques de direcció o de coordinació (LEC, 147.5).

3. Responsables
-En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre impulsar i adoptar mesures per a millorar l’estructura organitzativa del centre (LEC, 98.3).
-En els centres privats concertats, correspon al titular de cada centre, havent escoltat el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre l’estructura organitzativa del centre, i correspon al consell escolar, a proposta del titular, aprovar les normes d’organització i funcionament (LEC, 98.4).
-El Govern ha de determinar les condicions aplicables a l’establiment dels òrgans unipersonals addicionals, i ha d’establir els criteris d’assignació als centres dels recursos docents i els complements retributius corresponents (LEC, 101.2).
-En el marc de l’autonomia organitzativa i de gestió, correspon al Departament determinar les funcions mínimes i comunes del cap d’estudis i del secretari (LEC, 139.3).
-L’Administració educativa ha de regular les competències i la composició dels òrgans de govern dels centres públics i, si escau, els procediments i els requisits d’elecció, sens perjudici de l’autonomia organitzativa (LEC, 158.2.a.sisè).
[Vegeu "estructura organitzativa pròpia" i "normes d’organització i funcionament".]

Autonomia de gestió de personal i econòmica

1. Àmbit. L’autonomia de gestió dels centres públics comprèn la gestió del professorat, del personal d’atenció educativa i del personal d’administració i serveis; l’adquisició i la contractació de béns i serveis; la distribució i l’ús dels recursos econòmics del centre; el manteniment i millorament de les instal·lacions del centre, en el cas dels centres que imparteixen educació secundària; i l’obtenció, o l’acceptació, si escau, de recursos econòmics i materials addicionals (LEC, 99.1).

2. Gestió de personal. La gestió de personal inclou les següents actuacions de la direcció de cada centre: proposta de la plantilla de personal del centre i les modificacions successives, així com de la definició dels llocs de treball docent (LEC, 102.3 i 142.5.f; D_aut, 49.2); proposta dels llocs de treball amb requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent o dels perfils propis dels llocs, d’acord amb el projecte educatiu (LEC, 102.2, 114.3 i 115.1); intervenció en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre (LEC, 102.4 i 142.5.j); nomenar els responsables dels òrgans de gestió i coordinació establerts en el projecte educatiu (LEC, 142.7.b); nomenar i cessar els membres de l’equip directiu i del consell de direcció (LEC, 147.6); dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l’observació de la pràctica docent a l’aula (article 142.7.h); d’instar al Departament la convocatòria del procediment especial de provisió dels llocs de treball d’especial responsabilitat (LEC, 142.5.g).

3. Gestió econòmica. Són objecte de la gestió econòmica dels centres públics de la Generalitat les assignacions als centres per a atendre despeses derivades de l’activitat dels centres, les quantitats obtingudes per la prestació de serveis, els ingressos obtinguts per la venda de productes generats per l’activitat normal del centre i per la venda de material i mobiliari obsolet o deteriorat, els ingressos derivats de l’ús de les instal·lacions, els immobles i el material dels centres i les quantitats i les rendes provinents de donacions o de llegats fets al centre (LEC, 103.2).

4. Responsables
-La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre (LEC, 99.1).
-La gestió dels centres privats concertats correspon a llurs titulars (LEC, 99.3).

Autorització

1. Àmbit. (Subjectiu) del Departament, de les direccions, dels ajuntaments, dels pares o mares. (Objectiu) dels centres privats, de percepcions (econòmiques), de les estratègies didàctiques pròpies.

2. Autoritzacions del Departament
-Per a impartir continguts curriculars en alguna de les llengües estrangeres, es requereix autorització del Departament (LEC, 12.3; D_aut, 5.1).
-El consell escolar dels centres concertats aprova, a proposta del titular, la sol·licitud d’autorització de percepcions per les activitats complementàries (LEC, 152.2.c).
-Les estratègies didàctiques pròpies que impliquin una alteració en l’assignació global de les hores de cada matèria en el conjunt de l’etapa o que augmentin el nombre màxim de matèries que es poden cursar simultàniament, han de comptar amb l’autorització del Departament d’Educació abans de la seva aplicació en el centre (D_aut, 17.3).

3. Règim d’autorització dels centres privats
-Els centres educatius privats estan sotmesos al principi d’autorització administrativa. El centre és autoritzat si compleix els requisits fixats pel Govern amb relació a la titulació acadèmica del personal docent, la ràtio entre alumnes i docents, les instal·lacions i la capacitat (LEC, 74.2).
-L’Administració educativa ha de regular els requisits que han de complir els centres i els procediments d’autorització de centres de titularitat privada (LEC, 158.2.a. quart).
-Els serveis territorials resolen l’autorització dels centres privats, d’acord amb el que es determini per reglament (LEC, 175.1.3).
-L’establiment de centres que imparteixen exclusivament ensenyaments no reglats o que no condueixin a l’obtenció de títols o certificats amb validesa a tot l’Estat s’ha de subjectar al procediment de comunicació prèvia, sens perjudici de l’aplicació del principi d’autorització administrativa a la resta de centres de titularitat privada (LEC, DA 27).

4. Autorització dels pares, mares o tutors. Les normes d’organització i funcionament del centre poden determinar que, a partir del tercer curs de l’educació secundària obligatòria, les decisions col·lectives adoptades per l’alumnat en relació amb la seva assistència a classe, en exercici del dret de reunió i prèviament comunicades a la direcció del centre i es disposi de la corresponent autorització dels pares, mares o tutors, no tinguin la consideració de falta (D_aut, 24.2).

5. Autorització de l’ús social dels centres. Correspon als ajuntaments resoldre sobre l’ús social, fora de l’horari escolar, dels edificis de les escoles i altres centres educatius dels quals tinguin la propietat demanial. L’ajuntament, prèviament a la realització de l’activitat, notifica a la direcció del centre l’autorització concedida (D_aut, 54.2) El Departament d’Educació ha d’establir, amb criteris d’analogia, el procediment d’autorització de l’ús social dels centres públics de la Generalitat en els casos de propietat demanial no fixats en aquest article (D_aut, 54.7).

Avaluació

1. Àmbit. La riquesa del concepte "avaluació" a la LEC i als decrets de desplegament és molt amplia. Sense cap ànim de ser exhaustiu, l’avaluació abasta els àmbits següents:
-dels aprenentatges dels alumnes, dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge, del progrés assolit individualment per cada alumne o alumna, de resultats i de processos (educatius), dels rendiments educatius, de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels alumnes, del rendiment escolar;
-dels centres educatius, dels serveis educatius;
-de l’aplicació de l’autonomia del centre, del projecte educatiu, de l’aplicació de l’acord de coresponsabilitat, del projecte de direcció, de la programació general anual;
-del professorat o de l’exercici de la funció docent o de l’exercici de la docència o de la docència, avaluació de la competència del professor novell,
-del director o directora, de la funció directiva o de l’exercici de la funció directiva, de l’exercici de la direcció professional docent, de la inspecció;
-del sistema educatiu, de l’Administració educativa.

L’avaluació, per tant, afecta tots els centres, les activitats i els serveis sostinguts amb recursos públics. Pel que fa als resultats dels alumnes, i a contextos i processos educatius, l’avaluació afecta tots els centres i serveis del sistema educatiu (LEC, 183.2).

2. Responsables
-Els inspectors d’educació
-Els directors dels centres públics
-L’Agència d’Avaluació i Prospectiva Educativa


Lèxic de l'autonomia dels centres educatius (5)


Associacions de mares i pares d’alumnes (i associacions d’alumnes)


1. Àmbit. Les associacions d’alumnes i les associacions de mares i pares tenen per finalitat essencial promoure la participació dels alumnes i de les mares i els pares en l’activitat educativa i facilitar als alumnes l’exercici dels drets i el compliment dels deures (LEC, 24.2 i 26.2; D_aut, 8.2).


2. Projecte lingüístic. Ha de preveure la continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d’alumnes (LEC, 14.2.e i D_aut, 5.1.f).


3. Normes d’organització i funcionament. Poden regular la constitució d’altres agrupacions que pot constituir l’alumnat, a banda de les associacions d’alumnes (D_aut, 19.2).


4. Responsables.
- El director del centre públic ha d’establir canals de relació amb les associacions de mares i pares d’alumnes i, si s’escau, amb les associacions d’alumnes (LEC, 142.6.d; D_dir, 7.f).
- Correspon a l’Administració educativa de la Generalitat establir reglamentàriament el procediment de participació de les associacions d’alumnes i de les associacions de mares i pares d’alumnes en els òrgans col·legiats dels centres educatius (LEC, 158.2.a).
- Correspon als municipis participar en l’establiment de programes i altres fórmules de col·laboració amb les associacions de mares i pares d’alumnes per a estimular i donar suport a les famílies en el compromís amb el procés educatiu dels fills (LEC, 159.3.a).


5. Participació en el consell escolar dels centres públics. El Govern ha d’afavorir la seva participació en els centres del Servei d’Educació de Catalunya, establint el procediment per a la participació de les associacions de mares i pares d’alumnes més representatives en els òrgans col·legiats (LEC, 24.4 i 26.3). Una de les persones representants dels progenitors la designa l’associació de pares i mares més representativa del centre (D_aut, 45.4).

Associacions professionals del professorat


Àmbit. L’Administració educativa, sens perjudici de la representativitat sindical reconeguda per la normativa vigent i de la legislació relativa als col·legis professionals, pot donar suport a les associacions professionals de docents legalment constituïdes i n’ha de facilitar la participació, si s’escau, en l’organització i la realització d’activitats d’innovació i de formació permanent (LEC, 107)


[Vegeu "activitats d’innovació" i "activitats de formació permanent".]

Atenció docent / atenció educativa


1. Àmbit. L’expressió "atenció docent" només apareix a la LEC (en cinc ocasions) però no ha estat recollida en els decrets d’autonomia i de direccions (ni tampoc la trobem a la LOE, que utilitza una perífrasi "l’atenció educativa directa als nens a càrrec de professionals", art. 92.1). En canvi, és molt freqüent "atenció educativa", pràcticament amb el mateix significat, si bé a la LEC aquesta segona expressió s’ha especialitzat dins la categoria de "professionals / personal d’atenció educativa".


2. Organització pedagògica. En el segon cicle d’educació infantil i en l’educació primària, l’atenció docent s’ha d’organitzar tenint en compte criteris de globalitat i de no-especialització, excepte en el cas dels aprenentatges i les activitats que requereixin una atenció docent especialitzada (LEC, 78.4 i 79.5). En l’educació secundària obligatòria, l’atenció docent s’ha d’organitzar equilibrant l’especialització curricular del professorat amb la necessària globalitat de l’acció educativa, i s’ha de promoure la polivalència curricular del professorat que actua sobre un mateix grup d’alumnes (LEC, 79.6). L’atenció educativa de tots els alumnes amb necessitats educatives específiques es regeix pel principi d’escola inclusiva (LEC, 81).


3. Acció tutorial. Correspon al tutor o tutora de cada grup garantir l’atenció educativa general dels alumnes, directament i per mitjà de l’orientació de l’acció conjunta de l’equip docent (LEC, 80.2).

Atenció a la diversitat dels alumnes


1. Àmbit. Els centres que imparteixen l’educació bàsica han d’adoptar les mesures pertinents per a atendre la diversitat de l’alumnat (LEC, 57.5).


2. Organització pedagògica. Correspon al Departament, en un context d’organització flexible dels ensenyaments d’educació bàsica, establir els criteris que han de regir l’atenció a la diversitat i orientar els centres per a l’aplicació de les mesures organitzatives i curriculars corresponents (LEC, 57.6). A l’ensenyament bàsic s’ha d’adoptar l’atenció a la diversitat com a principi fonamental, amb les mesures organitzatives i curriculars pertinents (LOE, 4.3). Els centres educatius tenen autonomia per a organitzar els grups i les matèries de manera flexible i per adoptar les mesures d’atenció a la diversitat adequades a les característiques del seu alumnat (LOE, 22.6).


3. Projecte educatiu. El projecte educatiu ha de contenir, entre altres aspectes, la concreció i el desenvolupament dels currículums, els criteris que orientin l’atenció a la diversitat i els que han d’orientar les mesures organitzatives (D_aut, 5.1.c). El projecte educatiu ha de recollir la forma d’atenció a la diversitat de l’alumnat i l’acció tutorial (LOE, 121.2).


4. Normes d’organització i funcionament. En matèria d’organització pedagògica, les normes d’organització i funcionament han d’incloure els criteris per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat, d’acord amb el principi d’educació inclusiva (D_aut, 22.1.c).


5. Formació permanent. Els programes de formació permanent han de preveure tots els aspectes de coordinació, tutoria, atenció educativa a la diversitat i organització (LOE, 102.2).

Audiència a les persones interessades


1. Àmbit. Aquest tràmit garanteix el dret d’audiència ("sotmetre a vista l’expedient" o "posar l’expedient en coneixement" de les persones interessades) i el dret a formular al·legacions (Llei 26/2010, del 3 d’agost, art. 51).


2. Cessament de tutors i tutores i dels òrgans de coordinació. La direcció del centre pot revocar el nomenament a sol·licitud motivada de la persona interessada, o per pròpia decisió, expressament motivada i amb audiència de la persona afectada (D_aut, 39.2 i 41.4).


3. Cessament del director o directora. El cessament del director o directora es produeix per revocació motivada del nomenament per part de l’Administració, després de la instrucció d’un expedient contradictori, amb l’audiència prèvia a la persona interessada (D_dir, 22.1.d).


4. Marc disciplinari. La imposició de sancions disciplinàries per faltes lleus al professorat ha de fer-se pel procediment disciplinari sumari, adaptat pel Departament d’Educació, i amb audiència a la persona interessada (D_aut, 50.4 i D_dir, 12.2) mentre es tramiten els expedients disciplinaris per faltes greus i molt greus, la direcció del centre pot adoptar com a mesura organitzativa provisional la reassignació de tasques docents a la persona afectada, amb l’audiència prèvia de la persona interessada (D_aut, 50.5).


5. Avaluació del professorat. Els procediments d’avaluació de l’exercici de la direcció i del professorat han de garantir els drets d’informació i audiència del personal avaluat (LEC, 102.4 i D_dir, 31.2 i 31.3).

Autoavaluació


1. Àmbit. Entre altre funcions, l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació ha de fomentar l’avaluació en general i l’autoavaluació de l’Administració educativa, els centres educatius, el professorat, els alumnes, els serveis, els programes i les activitats que constitueixen el sistema educatiu (LEC, 190.1).


2. Procediments d’avaluació. El Departament ha de determinar els procediments d’avaluació —inclosos els referits a l’autoavaluació dels agents educatius i de les institucions educatives—, que són públics (LEC, 185.1).


4. Modalitats d’avaluació. L’activitat avaluadora es concreta en modalitats d’avaluació interna, o autoavaluació, i en avaluació externa i afecta els àmbits pedagògic, de gestió i d’organització, d’acord amb les especificitats de cada centre (D_aut, 55.2). Els centres educatius sostinguts amb fons públics s’han d’autoavaluar. De l’autoavaluació n’han de deduir actuacions de millora, que han de quedar registrades, d’acord amb el que s’estableixi per reglament (LEC, 186.2).


5. Programació general anual. L’autoavaluació dels centres té caràcter continu. La programació general anual del centre en concreta, per a cada curs escolar, els indicadors d’avaluació corresponents, que, en els centres públics, consten en el projecte de direcció i en el projecte educatiu (D_aut, 58.1).

Autonomia


1. Àmbit. L’autonomia es refereix al centre educatiu, com un dels principis organitzatius del sistema educatiu (LEC, 2.3.c) i també al professorat, que gaudeix d’autonomia en l’exercici de les seves funcions docents, dins els límits legals i en el marc del projecte educatiu (LEC, 28.3), és a dir, en el marc de l’autonomia del centre. La funció docent s’ha d’exercir en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de coherència amb el projecte educatiu del centre i de respecte al caràcter propi del centre (LEC, 104.5). En definitiva, l’autonomia organitzativa del centre ha de respectar la llibertat acadèmica del professorat (d’ensenyament, d’estudi i investigació).


2. Instruments de l’autonomia del centre. Els centres es doten, en l’exercici de llur autonomia, dels següents instruments:
-Projecte educatiu (LEC, 91)
-Projecte de direcció (LEC, 144)
-Normes d’organització i funcionament del centre (LEC, 98.1)
-Estructura organitzativa pròpia (LEC, 98.1)
-Acció tutorial (LEC, 57.7)
-Projecte lingüístic (LEC, 14.1)
-Programació general anual (LEC, 148.3.b)
-Caràcter propi (LEC, 93.2)
-Acords de coresponsabilitat (LEC, 92.1)
-Contractes programa (LEC, 48.5)
-Carta de compromís educatiu (LEC, 20.1)
-Projectes d’innovació pedagògica i curricular (LEC, 84.1)
-Indicadors de progrés (LEC, 91.4.b)
-Funcions de l’equip directiu i, si s’escau, del consell de direcció (D_dir, 3.2)
-Consell escolar (LEC, 25.3)
-Objectius addicionals i estratègies per a assolir-los (LEC, 90.2).


3. Àmbits de l’autonomia del centre. Els centres disposen d’autonomia en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials (LEC, 90.1; D_aut, 2.1).


4. Finalitat. L’autonomia dels centres s’orienta a assegurar l’equitat i l’excel·lència de l’activitat educativa (LEC, 90.3).


5. Projecte educatiu. El projecte educatiu és la màxima expressió de l’autonomia dels centres educatius i recull la identitat del centre, n’explicita els objectius, n’orienta l’activitat i hi dóna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu. El projecte educatiu incorpora el caràcter propi del centre (LEC, 91.1; D_aut, 2.1).


6. Projecte de direcció. El projecte de direcció ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat de la direcció del centre, i ha d’establir les línies d’actuació prioritàries i, si escau, ha de formular propostes en relació amb l’adaptació o modificació, total o parcial, del projecte educatiu (D_dir, 24.1).


7. Retiment de comptes. Els centres educatius han de retre comptes a la comunitat escolar i a l’Administració de llur gestió, dels resultats obtinguts i de l’aplicació dels acords de coresponsabilitat (LEC, 92.2). La direcció està sotmesa al control social mitjançant el consell escolar del centre i al control acadèmic i administratiu de l’administració (D_dir, 2.3).


8. Responsables
-Correspon a l’Administració educativa de la Generalitat regular el contingut mínim i el procediment per a aprovar els instruments en què es concreta l’autonomia dels centres educatius públics reconeguda per aquesta llei (LEC, 158.2.a).
-L’Administració educativa ha de respectar i donar suport a l’exercici de l’autonomia dels centres educatius, en el marc de l’ordenament jurídic general, i disposa de les facultats de supervisió i control previstes a l’ordenament (D_aut, 3.1).
-La direcció s’exerceix en el context de l’autonomia dels centres (D_dir, 2.3).
-Les funcions de la direcció s’exerceixen en el marc reglamentari de l’autonomia dels centres públics i comporten l’exercici d’un lideratge distribuït i del treball en equip d’acord amb el que s’estableixi en cada centre (D_dir, 3.2).
-Els titulars dels centres privats no sostinguts amb fons públics han de garantir que el centre exerceix l’autonomia en el marc legal vinculat al règim d’autorització de centres privats (LEC, 96.3).
-Els inspectors d’educació, en l’exercici de llurs funcions i atribucions, han d’adequar llur actuació al règim d’autonomia dels centres i a l’assignació de responsabilitats a la direcció (LEC, 179.2; D_aut, 3.2).
[Vegeu "àmbits d’autonomia".]


divendres, 26 de novembre del 2010

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (4)

Àmbits d’autonomia dels centres

1. Àmbit. Els centres educatius disposen d’autonomia en els àmbits (=“espais”) pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials (LEC, 90.1 i D_aut, 2.1).

2. Autonomia pedagògica. Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya exerceixen l’autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació (LEC, 97.1). L’autonomia pedagògica permet als centres determinar en el projecte educatiu concrecions del currículum i mesures organitzatives associades (D_aut, 14).

3. Responsables de l’autonomia pedagògica. Correspon a la direcció de cada centre públic impulsar i liderar l’exercici de l’autonomia pedagògica. En els centres concertats, correspon al titular o la titular de cada centre impulsar l’exercici de l’autonomia pedagògica i al director o directora liderar-lo (LEC, 97.2).

4. Autonomia organitzativa. Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya exerceixen l’autonomia organitzativa per mitjà d’una estructura organitzativa pròpia i de les normes d’organització i funcionament (LEC, 98.1 i D_aut, 18). En l’exercici de l’autonomia organitzativa, els centres públics poden establir òrgans unipersonals addicionals, als quals poden assignar responsabilitats específiques (LEC, 101.1).

Llegir +

5. Responsables de l’autonomia organitzativa. En els centres públics, correspon al consell escolar aprovar les normes d’organització i funcionament (LEC, 148.3.d) i a la direcció de cada centre, d’acord amb les competències dels òrgans de govern, impulsar i adoptar mesures per a millorar l’estructura organitzativa del centre, en el marc de les disposicions reglamentàries aplicables (LEC, 98.3).

En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre, havent escoltat el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre l’estructura organitzativa del centre, i correspon al consell escolar, a proposta del titular o la titular del centre, aprovar les normes d’organització i funcionament (LEC, 98.4).

6. Autonomia de gestió. La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre i l’autonomia comprèn la gestió de tot el personal, l’adquisició i la contractació de béns i serveis, la distribució i l’ús dels recursos econòmics del centre, el manteniment de les instal·lacions, i l’obtenció de recursos econòmics i materials addicionals (LEC, 99.1).

La gestió dels centres privats sostinguts amb fons públics correspon a llurs titulars, sense cap altra restricció que les establertes amb caràcter general per la legislació educativa i laboral (LEC 99.3).

7. Avaluació dels àmbits d’autonomia. L’activitat avaluadora es concreta en modalitats d’avaluació interna, o autoavaluació, i en avaluació externa i afecta els àmbits pedagògic, de gestió i d’organització, d’acord amb les especificitats de cada centre (D_aut, 55.2).


Àmbits de les funcions directives dels òrgans dels centres públics

1. Àmbits de presa de decisions. El Decret d’autonomia delimita l’exercici de l’autonomia dels centres educatius i els àmbits de presa de decisions que els comporta (D_aut, preàmbul).

2. Cap d’estudis. Correspon al cap d’estudis exercir les funcions que li delegui o li encarregui la direcció, preferentment en els àmbits curricular, d’organització, coordinació i seguiment de la impartició dels ensenyaments i altres activitats del centre i d’atenció a l’alumnat (D_aut, 32.2).

3. Secretari. Correspon al cap d’estudis exercir les funcions que li delegui o li encarregui la direcció, preferentment en l’àmbit de la gestió econòmica, documental, dels recursos materials i de la conservació i manteniment de les instal•lacions (D_aut, 33.2).

4. Direcció. La Llei d’educació determina les funcions de la direcció dels centres públics i les estén als àmbits de la representació, del lideratge pedagògic i de la comunitat escolar i a l’àmbit de la gestió (D_aut, preàmbul). Aquestes funcions s’exerceixen en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció aprovat (LEC, 142.3).

5. Comissions del consell escolar. Les normes d’organització i funcionament poden establir comissions d’estudi i informació en el si del consell escolar i delimitar els àmbits d’actuació i les funcions que se’ls encomana per tal que formulin aportacions i propostes al plenari del consell (D_aut, 47.1).

6. Comissions del claustre del professorat. Les normes d’organització i funcionament del centre poden establir comissions de treball en el si del claustre del professorat per a l’estudi de temes específics, i determinar-ne l’àmbit d’actuació i les funcions que se’ls encomana per tal que formulin aportacions i propostes al claustre (D_aut, 48.5).


Aplicació

1. Àmbit. La paraula “aplicació” s’utilitza referida a tots els instruments i elements que intervenen en l’autonomia dels centres educatius, en concret:
- del projecte educatiu,
- del projecte de direcció,
- dels criteris d’organització pedagògica,
- de la carta de compromís educatiu,
- de les normes d’organització,
- del pressupost del centre,
- de la normativa,
- dels acords de coresponsabilitat,
- del pla d’actuacions —de l’acord de coresponsabilitat,
- de les normes d’organització i funcionament,
- de les normes d’admissió d’alumnes,
- de mesures per a la promoció de la convivència,
- de mesures correctores i sancionadores,
- de les sancions dels alumnes,
- de pràctiques educatives inclusives,
- de la programació general anual,
- d’estratègies didàctiques pròpies del centre,
- del sistema global d’orientació acadèmica i professional,
- dels programes d’avaluació de centres.

2. Avaluació de l’aplicació. En la mesura que tots aquests instruments donen resultats, també se’n pot avaluar l’aplicació.


Assessorament

1. Àmbit. (Subjectiu) Els centres, el professorat i altres professionals ofereixen assessorament. (Objectiu) S’ofereix assessorament als centres, al professorat, als alumnes i a les famílies.

2. Acció tutorial. Les mares, els pares o els tutors dels alumnes matriculats en un centre tenen dret a rebre informació sobre l’evolució educativa de llurs fills. Amb aquesta finalitat, el Departament ha d’establit els mitjans necessaris perquè els centres, el professorat i altres professionals puguin oferir assessorament i atenció adequada a les famílies, en particular per mitjà de la tutoria (LEC, 25.2; D_aut, 15.2.a).

3. Serveis educatius. Amb relació als alumnes amb necessitats educatives especials, s’ha de garantir, prèviament a llur escolarització, l’avaluació inicial d’aquestes necessitats, l’elaboració d’un pla personalitzat i l’assessorament a cada família directament afectada (LEC, 81.4). El Departament, per mitjà de l’oferta de serveis educatius, ha de proporcionar suport i assessorament presencial i telemàtic als centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya, a llur professorat i a llurs alumnes i famílies (LEC, 86.1; D_aut, 13).

4. Innovació educativa. L’Administració educativa ha de promoure i fomentar l’oferta de serveis d’assessorament, orientació i suport per a la gestió de la innovació en l’àmbit educatiu, amb la participació de professionals dels diversos àmbits econòmics i socials (LEC, 100).

[Vegeu “suport”.]


Assignació

1. Àmbit. La paraula “assignació” s’utilitza depenent de responsabilitats, de funcions, de tasques docents, de docència, dels recursos docents o econòmics (en aquest cas, també apareix com a “assignació pressupostària”), dels complements retributius, i de la jornada especial als funcionaris docents.

2. Plantilles docents. El Govern ha d’establir els criteris d’assignació als centres dels recursos docents i els complements retributius corresponents (LEC, 101.2). Correspon al director del centre públic proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives (LEC, 142.5.f; D_aut, 31.3.d; D_dir, 8.c). L’oferta d’ocupació pública docent inclou les places vacants docents que tenen assignació pressupostària (LEC, 118.2).

3. Organització curricular. Les mesures organitzatives del currículum poden afectar, entre altres aspectes, els criteris d’assignació de docència al professorat (D_aut, 14.2). Les estratègies didàctiques pròpies poden implicar una alteració en l’assignació global de les hores de cada matèria en el conjunt de l’etapa (D_aut, 17.3). Les normes d’organització i funcionament del centre han de fixar els mecanismes i procediments d’assignació dels recursos disponibles per a l’atenció a les necessitats educatives específiques de l’alumnat (D_aut, 22.2).

4. Autonomia de gestió econòmica. Són objecte de la gestió econòmica dels centres, entre altres, les assignacions amb càrrec als pressupostos de la Generalitat i les procedents d’altres administracions públiques per a atendre despeses derivades de l’activitat dels centres (LEC, 103.2). El Departament d’Educació ha d’establir els criteris per a l’assignació de recursos econòmics a les ZER i a cadascuna de les escoles que les integren (D_aut, DA 15.11).

5. Funcions o responsabilitats. Els inspectors d’educació han d’adequar les actuacions que els corresponen al règim d’autonomia dels centres i a l’assignació de responsabilitats a les seves direccions (LEC, 179.2 i D_aut, 3.2).

6. Claustre del professorat. Correspon al director o directora l’assignació o la delegació de funcions a altres membres del claustre, i la revocació d’aquestes funcions (LEC, 147.6) i assignar responsabilitats específiques als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació i proposar l’assignació dels complements retributius corresponents, tenint en compte els criteris que estableix el Govern i els recursos assignats al centre (D_dir, 10.1.a). També correspon a la direcció l’assignació de la jornada especial als funcionaris docents adscrits al centre, en aplicació de la normativa que estableix el Govern (D_dir, 11.1).

7. Règim disciplinari. Mentre es tramita un expedient disciplinari per faltes greus o molt greus, la direcció del centre pot adoptar mesures organitzatives provisionals, que suposin la reassignació de tasques docents de la persona afectada. En aquests casos, se li assignaran tasques complementàries, concordants amb la seva categoria professional i titulació, en la part de l’horari afectada per les mesures organitzatives provisionals (D_aut, 50.5 i D_dir 12.3).

8. Consell escolar dels centres concertats. Correspon al consell escolar aprovar, a proposta del titular o la titular del centre, el pressupost del centre i el retiment de comptes, referit tant a les assignacions de recursos públics com a les quantitats percebudes (LEC, 152.2.d).

9. Ens locals. Qualsevol atribució de competències nova delegada als ens locals ha d’anar acompanyada de l’assignació de recursos suplementaris necessaris per a finançar-la correctament (LEC, DF 1.1).

dijous, 25 de novembre del 2010

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (3)

Activitats de direcció, de gestió i de coordinació

1. Àmbit. Els mestres i els professors tenen, entre altres, la funció d’exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que els siguin encomanades (LEC, 104.2).

2. Funcions de direcció i de gestió. El director o directora del centre públic té funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió. Aquestes funcions s’exerceixen en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció aprovat (LEC, 142.3). El director o directora del centre privat concertat exerceix la direcció pedagògica del centre (LEC, 150.2).

3. Funció de coordinació. En tots els centres públics s’han de constituir òrgans amb funcions de coordinació didàctica i de tutoria (LEC, 141). El director o directora del centre públic pot encarregar als òrgans unipersonals de direcció, als òrgans unipersonals de coordinació i a altres persones membres del claustre funcions de gestió, coordinació i docència, sempre que siguin adequades a la seva preparació i experiència i tinguin caràcter transitori. El professorat afectat té l’obligació d’assumir-les i exercir-les dins de la jornada de treball setmanal que tingui assignada (D_aut, 44).

[Vegeu “funcions de direcció, de gestió i de coordinació”.]



Activitats d’innovació, recerca educativa i creació en centres educatius

1. Àmbit. L’Administració educativa ha de facilitar la participació de les associacions professionals de docents en l’organització i la realització d’activitats d’innovació i de formació permanent (LEC, 107). Entre els mèrits que es valoren en la selecció del director, hi ha la participació en recerca educativa i activitats d’innovació en centres educatius (D_dir, annex 2.2).

2. Institut Superior de les Arts. Entre les funcions de l’Institut Superior de les Arts, hi figura la d’impulsar en els centres superiors les activitats de recerca i creació en l’àmbit propi de les arts (LEC, 66.3.c).


Activitats lectives

1. Àmbit. Les activitats escolars lectives conformen l’horari lectiu, que són les hores destinades al desenvolupament del currículum de cada etapa (LEC, 54.2). A la LEC no apareix mai l’expressió “activitats lectives”; només hi ha les “activitats educatives” o altres com ara “les activitats d’ensenyament i aprenentatge” (LEC, 13). Les activitats lectives inclouen les diverses formes de transmissió de coneixement als grups classe i també les activitats individuals de treball i d’estudi (LEC, 87). Les activitats lectives s’identifiquen amb les activitats amb el grup classe (D_aut, 25.4).

2. Currículum. Les activitats lectives van lligades, directament, al currículum, que guia les activitats educatives escolars (LEC, 52.1). La norma reglamentària que concreti els aspectes curriculars ha de determinar el nombre d’hores lectives (LEC, 54.3) i, per tant, l’horari lectiu i les activitats lectives de cada etapa educativa. L’horari escolar comprèn l’horari lectiu (= “activitats lectives”) i el període anterior o posterior a l’horari lectiu, en què es desenvolupen activitats complementàries i extraescolars (D_aut, 53.2).

2. Projecte lingüístic. El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars (= “activitats lectives”) i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres (LEC, 12.3).

3. Marc de convivència. Mentre duri la suspensió provisional d’assistència a classe, l’alumne/a no podrà participar en les activitats lectives amb el seu grup, però caldrà determinar les activitats i mesures educatives que cal dur a terme durant aquest període (D_aut, 25.4).

4. Avaluació. L’avaluació, a més dels rendiments educatius dels alumnes, abasta també les activitats educatives fetes més enllà de l’horari lectiu (=“activitats complementàries i extraescolars”) (LEC, 186.1.g).

5. Atenció docent especialitzada. Algunes activitats educatives (=“lectives”) requereixen una atenció docent especialitzada en el segon cicle de l’educació infantil i en l’educació primària (LEC, 78.4 i 79.5).

[Vegeu “horari lectiu” i “hores lectives”.]


Activitats de lleure

1. Àmbit. El sistema educatiu reconeix i incorpora el caràcter educatiu de les activitats de lleure (LEC, 39.1). El Govern ha de regular els requisits mínims i ha d’establir els criteris de qualitat a què s’han d’ajustar les activitats d’educació en el lleure, a fi de garantir la seva contribució al procés educatiu (LEC, 39.2). Cal diferenciar entre les activitats de lleure i les activitats escolars, lectives o complementàries (LEC, DT 7).

2. Foment de l’equitat. Les administracions públiques han d’establir mesures de foment per a garantir que tots els alumnes puguin participar en les activitats d’educació en el lleure en condicions d’equitat, sense discriminacions (LEC, art. 41).

3. Voluntariat. Les entitats de voluntariat en l’àmbit de l’educació col·laboren amb l’Administració educativa en la realització d’activitats complementàries i extraescolars i d’educació en el lleure (LEC, 169.1)


Activitats organitzades per les associacions de mares i pares d’alumnes

Projecte lingüístic. El projecte lingüístic dóna continuïtat i coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d’alumnes (LEC, 14.2.e. i D_aut, 5.1.e).


Activitat professional

1. Àmbit. L’activitat professional equival a l’experiència professional (D_dir, annex 2.1), a l’exercici professional (LEC, 77.2 i 138) o a l’exercici de les activitats professionals (LEC, 52.2.h).

2. Criteris pedagògics. Els criteris pedagògics del projecte educatiu regeixen i orienten l’activitat professional (= exercici professional) de tot el personal que, permanentment o ocasionalment, treballa al centre (LEC, 77.2 i D_aut, 6.2).


Activitats d’utilitat social per al centre

1. Àmbit. Cal diferenciar entre les activitats d’utilitat social per al centre (activitats dels alumnes) i l’ús social dels centres públics (activitats per part de persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre, D_aut, 53.1, que permeten obtenir recursos econòmics i materials addicionals per a la rendibilització de l’ús de les instal·lacions del centre, D_dir, 9.e).

2. Marc de convivència. Les mesures correctores i sancionadores han d’incloure, sempre que sigui possible, activitats d’utilitat social per al centre (LEC, 31.5; D_aut, 24.1 i 25.1). A l’expedient s’estableixen els fets, i la responsabilitat de l’alumnat implicat, i es proposa la sanció, així com, si escau, les activitats d’utilitat social per al centre (D_aut, 25.2).

3. Ús social dels centres públics. L’Administració educativa ha de promoure l’ús social dels centres públics fora de l’horari escolar i ha de regular els criteris bàsics d’aquest ús (LEC, 165). L’ús social dels centres educatius públics, fora de l’horari escolar, comprèn la realització d’activitats educatives, culturals, artístiques, esportives o altres de caràcter social (D_aut, 53.1). L’ús social dels centres públics no ha d’interferir, impedir ni dificultar les activitats ordinàries dels centres dins l’horari escolar (D_aut, 53.2).


Adaptació curricular

1. Àmbit. L’adaptació curricular no apareix, amb aquesta denominació, ni al lèxic de la LEC ni al del decret d’autonomia, però dins els marges d’autonomia pedagògica els centres disposen d’instruments organitzatius del currículum per adequar-lo a les necessitats d’un alumne/a o d’un grup determinat. El currículum permet, en definitiva, una organització flexible, diversa i individualitzada de l’ordenació dels continguts curriculars, especialment als ensenyaments obligatoris, que faci possible una educació inclusiva (LEC, 52.2.j).

2. Autonomia pedagògica. En l’exercici de l’autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, els centres pertanyents al Servei d’Educació de Catalunya poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació (LEC, 97.1). El projecte educatiu ha d’incorporar opcions pedagògiques (que s’han de revisar periòdicament), orientades a donar resposta a les necessitats dels alumnes, amb la finalitat que assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu, d’acord amb llurs possibilitats individuals (LEC, 97.4 i D_aut, 14.1).

3. Concrecions del currículum. El projecte educatiu ha d’incloure la concreció i el desenvolupament dels currículums, els criteris que orienten l’atenció a la diversitat i els que han d’orientar les mesures organitzatives, d’acord amb els principis d’educació inclusiva i de la coeducació (D_aut, 5.1.c). El director o directora ha de vetllar per la realització de les concrecions curriculars en coherència amb el projecte educatiu, garantir el seu compliment i intervenir en la seva avaluació (D_dir, 6.b).

4. Mesures organitzatives del currículum. Les mesures organitzatives poden afectar variables com l’ús del temps i dels espais, l’agrupament de l’alumnat i els criteris d’assignació de docència al professorat, l’ús dels recursos didàctics, la utilització de la biblioteca escolar i la formació del professorat i, d’acord amb el que determinin els decrets d’ordenació curricular aplicables, la distribució de les àrees i matèries per cicles o cursos (D_aut, 14.2).

5. Acció tutorial. Les actuacions associades a l’acció tutorial inclouen, entre altres, les que tenen caràcter individual o col·lectiu específicament establertes en els decrets reguladors del currículum de cada ensenyament (D_aut, 15.2.f).

6. Estratègies didàctiques pròpies. Els centres especialitzats en educació especial poden incorporar organitzacions globalitzades dels continguts curriculars d’acord amb la resposta integral que han de donar a les necessitats educatives del seu alumnat (D_aut, DA 9.1).

[Vegeu “concrecions curriculars”, “estratègies didàctiques pròpies” i “organitzacions globalitzades”.]


Adequació

1. Àmbit. Adequació dels projectes d’innovació, dels currículums, dels projectes educatius, de les normes d’organització i funcionament, de la documentació acadèmica, pedagògica i administrativa dels centres i dels serveis educatius, de la documentació econòmica dels centres.

2. Avaluació. L’adequació del desenvolupament i la concreció del currículum en el projecte educatiu de cada centre és objecte d’avaluació, amb la finalitat de valorar l’assoliment pels alumnes de les competències bàsiques i específiques de cada etapa (LEC, 53.2 i 193.3).

3. Projectes d’innovació pedagògica i curricular. Els centres tenen a disposició de l’Administració educativa els seus projectes d’innovació pedagògica i curricular per tal que aquesta pugui garantir-ne l’adequació (D_aut, 16.3).

4. Normes d’organització i funcionament. En els centres públics creats per fusió d’altres centres, les normes d’organització i funcionament del nou centre determinen l’adequació progressiva a la nova realitat de les normes d’organització i funcionament dels centres que es fusionen (D_aut, DA 6.3).

5. Inspecció. Els inspectors d’educació, en l’exercici de les seves funcions, tenen, entre altres, l’atribució d’examinar i comprovar l’adequació dels projectes educatius i la resta de documentació acadèmica, pedagògica i administrativa dels centres i dels serveis educatius (LEC, 179.1.c) i els correspon també supervisar l’adequació dels currículums dels centres privats no concertats al marc normatiu establert (D_aut, DA 1.2).

dilluns, 22 de novembre del 2010

Lèxic de l'autonomia dels centres educatius (2)

Activitats complementàries

1. Àmbit. El Departament ha d'establir el marc general d'ordenació de les activitats complementàries, les activitats extraescolars i els serveis escolars dels centres vinculats al Servei d'Educació de Catalunya (LEC, 158.2.k) i ha de regular les activitats complementàries i els serveis escolars, i n'ha de garantir el caràcter no lucratiu i voluntari per a les famílies (LEC, 50.3 i 25.1.f). El Departament ha d'establir els criteris per a autoritzar les quanties màximes que els centres poden percebre per activitats complementàries (LEC, 205.11). Les activitats complementàries i extraescolars es desenvolupen fora de l'horari lectiu (D_aut, 53.2).

2. Projecte educatiu. L'oferta i contingut d'activitats escolars complementàries, si n'hi ha, ha de ser coherent amb els objectius del projecte educatiu (D_aut, 9.1).

3. Marc de convivència. Són objecte de correcció pel centre les conductes i actes contraris a la convivència dels alumnes si tenen lloc dins el recinte escolar o durant la realització d'activitats complementàries i extraescolars o altres serveis organitzats pel centre (LEC, 35.3). Entre les sancions que es poden imposar figura la suspensió del dret de participar en activitats extraescolars o complementàries (LEC, 37.3).

4. Participació de les famílies. Les mares, els pares o els tutors dels alumnes tenen dret a rebre informació sobre les activitats complementàries, si n'hi ha, les activitats extraescolars i els serveis que s'ofereixen, el caràcter voluntari i l'aportació econòmica que, si escau, els comporta (LEC, 25.1.f).

5. Ajuts i beques. Les administracions públiques han de promoure mesures que facilitin l'accés de tots els alumnes a les activitats complementàries i extraescolars (LEC, 6.3). El Govern pot atorgar ajuts per a la realització d'activitats educatives fora de l'horari lectiu (LEC, 6.6). El Departament ha d'establir ajuts i atorgar beques amb relació a activitats complementàries i extraescolars (LEC, 202).

6. Responsables

- Els mestres i els professors han de promoure i organitzar activitats complementàries, i participar-hi, dins o fora del recinte escolar, si són programades pels centres i són incloses en llur jornada laboral (LEC, 104.2.i. i 135.1).
- El consell escolar dels centres públics aprova les directrius per a la programació d'activitats escolars complementàries i extraescolars (LEC, 148.3.j).
- L'equip directiu dels centres públics ha de col·laborar amb el director a orientar, dirigir i supervisar totes les activitats del centre (D_dir, 6.e).
- El consell escolar dels centres concertats aprova, a proposta del titular, la sol·licitud d'autorització de percepcions per les activitats complementàries (LEC, 152.2.c) i elabora directrius per a programar i desenvolupar les activitats complementàries, les activitats extraescolars i els serveis escolars (LEC, 152.2.g).


7. Avaluació. El consell escolar dels centres públics avalua el desenvolupament de les activitats complementàries i extraescolars (LEC, 148.3.j). Entre les modalitats d'avaluació, la LEC preveu l'avaluació de les activitats educatives fetes més enllà de l'horari lectiu (LEC, 186.1.g).

8. Voluntariat. Les entitats de voluntariat en l'àmbit de l'educació col·laboren amb l'Administració educativa en la realització d'activitats complementàries i extraescolars i d'educació en el lleure (LEC, 169.1).

[No confongueu les " activitats complementàries " amb les " tasques complementàries ".]


Activitats escolars

1. Àmbit. Les activitats escolars són les activitats ordinàries dels centres dins l'horari escolar (D_aut, 53.2). En el segon cicle d'educació infantil i en l'educació primària, l'horari escolar es pot estendre més enllà de l'horari lectiu, fins a un total de mil cinquanta hores cada curs. En la resta d'etapes, l'horari escolar, que conté en tot cas l'horari lectiu, es pot concretar en funció de la programació anual del centre (LEC, 54.4).

2. Currículum. El currículum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies d'acció adequades al professorat (LEC, 52.1).

3. Horari escolar. S'entén per "horari escolar" el període temporal que comprèn l'horari lectiu, l'interlectiu del migdia, així com el període anterior i posterior a l'horari lectiu en què es desenvolupen activitats, siguin extraescolars o complementàries (D_aut, 53.2). En el segon cicle d'educació infantil i en els ensenyaments obligatoris, l'horari escolar comprèn normalment horari de matí i tarda (LEC, 54.5). El Departament pot establir un finançament addicional per als centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya, que permeti la gratuïtat total de l'horari escolar (LEC, 201.1).

4. Responsables

- Correspon a la direcció del centre públic resoldre motivadament sobre l'ús social quan, excepcionalment, hagi de tenir lloc dins de l'horari escolar (D_aut, 54.1).
- Els mestres i els professors han d'exercir la coordinació i fer el seguiment de les activitats escolars que els siguin encomanades (LEC, 104.2.f).


5. Programació general anual. Ha d'incloure les activitats i serveis que es presten durant tot l'horari escolar (D_dir, 8.b).

5. Jornada de treball. El Govern ha d'establir la distribució ordinària de la dedicació horària setmanal a les activitats escolars en el centre i la participació en les activitats extraescolars i complementàries (LEC, 135.1).

[Vegeu " horari escolar " i " programació general anual ".]


Activitats extraescolars

1. Àmbit. El Departament ha d'establir el marc general d'ordenació de les activitats complementàries, les activitats extraescolars i els serveis escolars dels centres vinculats al Servei d'Educació de Catalunya (LEC, 158.2.k) i n'ha de garantir el caràcter no lucratiu i voluntari per a les famílies (LEC, 50.3 i 25.1.f). Les activitats complementàries i extraescolars es desenvolupen fora de l'horari lectiu (D_aut, 53.2).

2. Projecte educatiu del centre i projecte educatiu territorial. L'oferta i contingut d'activitats escolars complementàries, si n'hi ha, ha de ser coherent amb els objectius educatius establerts en el projecte educatiu del centre (D_aut, 9.1).

3. Marc de convivència. Són objecte de correcció pel centre les conductes i actes contraris a la convivència dels alumnes si tenen lloc dins el recinte escolar o durant la realització d'activitats complementàries i extraescolars o altres serveis organitzats pel centre (LEC, 35.3). Entre les sancions que es poden imposar figura la suspensió del dret de participar en activitats extraescolars o complementàries (LEC, 37.3).

4. Participació de les famílies. Les mares, els pares o els tutors dels alumnes tenen dret a rebre informació sobre les activitats complementàries, si n'hi ha, les activitats extraescolars i els serveis que s'ofereixen, el caràcter voluntari i l'aportació econòmica que, si escau, els comporta (LEC, 25.1.f).

5. Ajuts i beques. Les administracions públiques han de promoure mesures que facilitin l'accés de tots els alumnes a les activitats complementàries i extraescolars (LEC, 6.3). El Govern pot atorgar ajuts per a la realització d'activitats educatives fora de l'horari lectiu (LEC, 6.6). El Departament pot subscriure convenis amb els ens locals d'una zona educativa per a aportar recursos extraordinaris a activitats extraescolars (LEC, 201.3 i DF 3). El Departament ha d'establir ajuts i atorgar beques amb relació a activitats complementàries i extraescolars (LEC, 202).

6. Responsables

- El Govern ha d'establir, en regular la jornada dels funcionaris docents, la seva participació en les activitats extraescolars i complementàries (LEC, 135.1).
- Correspon als municipis l'establiment de mesures que permetin als centres portar a terme activitats extraescolars promogudes per l'Administració educativa, i la coordinació d'aquestes activitats (LEC, 159.3).
- Correspon al Consell General d'Aran participar en l'oferta d'activitats extraescolars i d'altres serveis escolars (LEC, 161).
- El consell escolar dels centres públics aprova les directrius per a la programació d'activitats escolars complementàries i extraescolars (LEC, 148.3.j).
- L'equip directiu dels centres públics ha de col·laborar amb el director a orientar, dirigir i supervisar totes les activitats del centre (D_dir, 6.e).
- El consell escolar dels centres concertats aprova, a proposta del titular, la comunicació de l'establiment de percepcions per les activitats extraescolars (LEC, 152.2.c) i elabora directrius per a programar i desenvolupar les activitats complementàries, les activitats extraescolars i els serveis escolars (LEC, 152.2.g).


7. Avaluació. Entre les modalitats d'avaluació, la LEC preveu l'avaluació de les activitats educatives fetes més enllà de l'horari lectiu (LEC, 186.1.g). El consell escolar dels centres públics avalua el desenvolupament de les activitats complementàries i extraescolars (LEC, 148.3.j).

8. Voluntariat. Les entitats de voluntariat en l'àmbit de l'educació col·laboren amb l'Administració educativa en la realització d'activitats complementàries i extraescolars i d'educació en el lleure (LEC, 169.1).

[No confongueu les " activitats extraescolars " amb les "activitats regulars fora dels centres" dels programes de diversificació curricular orientats a l'obtenció de la titulació d'ESO, establerts per la LEC, 59.4.]


Activitats de formació permanent

1. Àmbit. El Departament ha de promoure la formació permanent del professorat i dels professionals d'atenció educativa per mitjà de la programació d'activitats formatives que s'han de portar a terme prioritàriament en els centres educatius (LEC, 100.3).

2. Responsables

- A la direcció del centre li correspon fomentar la participació del professorat en activitats de formació permanent i d'actualització de les seves capacitats professionals en funció de les necessitats derivades del projecte educatiu (D_dir, 10.1.g).
- El directiu professional docent té la competència específica de decidir sobre la participació de professorat de la plantilla en activitats de formació permanent en el centre educatiu, en funció de les necessitats que preveu el projecte educatiu del centre (D_dir, 39.1.e).
- L'Administració educativa ha de facilitar la participació de les associacions professionals de docents en l'organització i la realització d'activitats d'innovació i de formació permanent (LEC, 107).


3. Carrera docent. La participació en activitats de formació permanent de la funció directiva i la seva superació és un aspecte a valorar en la carrera docent dels directors i directores (D_dir, 29.2).

4. Avaluació. L'avaluació d'un centre ha de permetre orientar la participació del professorat en activitats de formació permanent i d'actualització de les seves capacitats professionals (D_aut, 59.2).

[Vegeu " formació permanent " i " activitats formatives".]


Activitats formatives

1. Àmbit. Les "activitats formatives" equivalen a les "activitats educatives" (dels alumnes, del centre, LEC, 72.2 i DA 19) i a les "activitats de formació permanent" (del professorat i dels professionals d'atenció educativa, LEC, 110.3).

2. Deure del professorat. Els mestres i els professors, en l'exercici de llurs funcions docents, tenen el deure de participar en les activitats formatives necessàries per a la millora contínua de la pràctica docent (LEC, 29.2.c i DA 11.2.c).


[També s'utilitza, com a sinònim, "accions formatives", LEC, 55.3, 63.1, 63.4, 69.1.d, i DA 19.]

[Vegeu " activitats educatives " i " activitats de formació permanent ".]

dijous, 18 de novembre del 2010

Lèxic de l'autonomia dels centres educatius (1)

Estic preparant des de fa unes setmanes un curs de formació sobre l'autonomia dels centres educatius, que impartiré l'any 2011 i, per a aprofundir en l'anàlisi dels textos que comentaré al llarg del curs m'he confegit un lèxic dels conceptes relacionats amb l'autonomia. A partir d'avui, aprofitaré el material que ja he analitzat, per a oferir-vos en el blog un recull de les principals paraules que intervenen en el desenvolupament de l'autonomia dels centres tant a la legislació educativa, LEC i LOE, com en els dos decrets ja aprovats en què es concreta aquesta matèria.

El lèxic inclou en cada entrada, a més de les novetats principals que introdueix la LEC i els dos decrets de desplegament, una breu referència a l'àmbit del contingut de cada concepte i la seva relació amb altres conceptes, tot posant-lo en relació amb la normativa anterior a la LEC, si escau. No hi posaré sempre definicions dels conceptes, que són més pròpies d'un diccionari o d'un glossari, sinó que a partir dels textos normatius extrauré una descripció de cada paraula (en els diferents àmbits de l'autonomia en què s'utilitza, així com la seva relació amb altres termes i l'ús en els diferents contextos més freqüents) amb l'objectiu de tenir una visió de conjunt de les innovacions que s'han introduït en la regulació de l'autonomia. Les referències entre les diferents paraules relacionades més directament, ens permetran dibuixar una xarxa conceptual de tots els elements entrelligats que permeten definir l'autonomia dels centres educatius.

La meva intenció, per tant, no és construir un vocabulari en sentit clàssic amb les definicions dels conceptes, definicions que podeu trobar, amb facilitat, als diccionaris o al Glossari del Departament, sinó destacar els aspectes nous que introdueixen les paraules més destacades que conformen el context, el contingut i l'estructura conceptual de l'autonomia dels centres, referida sempre a la normativa vigent, en el context dels decrets d'autonomia [= D_aut] i de la direcció dels centres públics [= D_dir] que han desplegat la LEC.

A aquest lèxic de l'autonomia dels centres hi dedicaré moltes notes d'aquest blog, atesa l'extensió del vocabulari emprat en la normativa, la qual cosa no impedirà que, de tant en tant, per no avorrir-vos massa amb aquesta anàlisi filològica del text jurídic, alguna setmana interrompi la sèrie per intercalar-hi algun altre tema que pugui ser d'actualitat.

Acció educativa del centre (o de la ZER)

1. Àmbit. L'acció educativa engloba les activitats educatives i el conjunt dels aspectes educatius del centre (D_aut, 48.1), i és responsabilitat del director (D_dir, 7) i del claustre de professorat, com a òrgan de participació en el control i la gestió de l'acció educativa del centre (D_aut, 29.1 i DA 15.6).

2. Marc de la convivència. L'aplicació de les mesures correctores i sancionadores de l'alumnat s'inscriu en el marc de l'acció educativa (LEC, 31.2 i D_aut, 24.1).

3. Avaluació del centre. L'avaluació dels centres relaciona els resultats educatius amb els processos d'ensenyament i aprenentatge, els recursos, els objectius i els indicadors de progrés del projecte educatiu, en el context en què es desenvolupa l'acció educativa (D_aut, 55.1).

[Vegeu també "activitats educatives" i "processos d'ensenyament i aprenentatge".]

Acció tutorial

1. Àmbit. L'acció educativa a l'educació bàsica comporta el seguiment individual i col·lectiu dels alumnes, ha de contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament de llur personalitat i els ha de prestar l'orientació de caràcter personal, acadèmic i, si escau, professional que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integració social, en els aspectes intel·lectual, emocional i moral, d'acord amb la seva edat (LEC, 57.7 i D_aut, 15.1).

A l'educació secundària obligatòria l'acció tutorial ha d'incorporar elements que permetin la implicació dels alumnes en llur procés educatiu, i al batxillerat ha de reforçar l'orientació de caràcter personal, acadèmic i professional als alumnes (LEC, 59.5 i 61.6).

2. Autonomia pedagògica. En l'exercici de l'autonomia pedagògica, els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya han de determinar les característiques de l'acció tutorial (LEC, 97.3), que forma part del projecte educatiu del centre (LEC, 91.4.a, LOE, 121.2, D_aut, 5.a).

3. Responsables

  • El claustre del professorat té la funció d'establir directrius per a l'acció tutorial (LEC, 146.2.c).
  • El director ha de dirigir i assegurar l'aplicació dels plantejaments del projecte educatiu inherents a l'acció tutorial (D_dir, 6.c).
  • El tutor o tutora de cada alumne és responsable immediat de l'acció tutorial individual i col·lectiva (D_aut, 38.2 i 3).

[Vegeu "tutor/a".]

[El "pla d'acció tutorial" no apareix esmentat, ni una sola vegada, ni en la LEC ni en els decrets d'autonomia i de direccions.]

Acords(i decisions d'organització i funcionament)

[Vegeu "normes d'organització i funcionament del centre".]

Acords de coresponsabilitat

1. Àmbit. En exercici de l'autonomia, els centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya poden establir acords de coresponsabilitat amb l'Administració educativa per desenvolupar l'aplicació del projecte educatiu (LEC, 92.1 i D_aut, 12.1). L'acord de coresponsabilitat inclou el pla d'actuació, les singularitats del centre i el seu entorn i els recursos addicionals associats, si escau (LEC, 92.2 i D_aut, 12.5).

2. Recursos addicionals i contracte programa. Els recursos addicionals o mitjans necessaris per a l'aplicació del pla, que han de permetre als centres una programació pluriennal, s'aporten en funció de les característiques socioeconòmiques de la zona, la tipologia de les famílies dels alumnes i els continguts de l'acord de coresponsabilitat que se signi, i s'articulen per mitjà de contractes programa (LEC, 48.5 i 92.6 i D_aut, 12.6).

3. Projecte educatiu. Les normes d'organització i funcionament del centre han d'incloure la concreció de les previsions del projecte educatiu per orientar l'aplicació dels acords de coresponsabilitat (D_aut, 19.1.a).

4. Responsables. Correspon al consell escolar aprovar l'acord de coresponsabilitat i participar en l'avaluació de l'aplicació (D_aut, 12.3), avaluació que ha d'impulsar el director (D_aut, 31.3.a).

5. Retiment de comptes. El centre es compromet a aplicar el pla d'actuacions i a retre comptes a la comunitat escolar i a l'Administració educativa de l'assoliment dels objectius de l'acord de coresponsabilitat (LEC, 92.6 i D_aut, 12.6). Les direccions han de retre comptes a la comunitat escolar de l'aplicació dels acords de coresponsabilitat, mitjançant els pertinents processos d'avaluació (D_dir, 2.3).

6. Avaluació del centre. L'avaluació del centre abasta, entre altres aspectes, l'aplicació dels acords de coresponsabilitat (D_dir, 6.f), que ha de permetre revisar-los (D_aut, 59.2.c)., i la seva renovació resta subjecta al resultat de l'avaluació (D_aut, 12.7). El projecte de direcció ha d'incorporar els indicadors corresponents a l'acord de coresponsabilitat (D_dir, 25.4 i 26.2).

[Vegeu "contracte programa".]

Activitat educativa

1. Àmbit. L'activitat educativa, en singular, es refereix a l'activitat educativa no universitària del sistema educatiu (LEC, 8.2) i a l'activitat educativa del centre (entre altres, LEC, 23, 24.2, 84.1, 86.3), com a conjunt de les activitats educatives del centre.

2. Projecte educatiu. L'autonomia dels centres s'orienta a assegurar l'excel·lència de l'activitat educativa (LEC, 90.3). El Departament ha d'afavorir els projectes d'innovació pedagògica i curricular que tinguin l'objectiu d'estimular la millora de l'activitat educativa i el desenvolupament del projecte educatiu dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya (LEC, 84.1). Les normes d'organització i funcionament dels centres han d'afavorir el compromís dels alumnes en l'activitat educativa (LEC, 23).

3. Participació dels alumnes. Les associacions d'alumnes tenen per finalitat essencial promoure la participació dels alumnes en l'activitat educativa (LEC, 24.2).

4. Innovació i millora. El Departament ha de facilitar als centres educatius l'accés a serveis digitals i telemàtics orientats a millorar el desenvolupament de l'activitat educativa (LEC, 89.1). L'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació ha de realitzar recerca i prospecció sobre tendències i polítiques que poden influir en la innovació de l'activitat educativa (LEC, 190.1.f).

5. Suport. Entre altres funcions, els serveis educatius donen suport a l'activitat educativa, per mitjà de l'assessorament psicopedagògic als centres, al professorat, als alumnes i a les famílies (LEC, 86.3).

Activitats educatives / activitats del centre

1. Àmbit. El currículum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies d'acció adequades al professorat, que té la responsabilitat última a l'hora de concretar-ne l'aplicació (LEC, 52.1). La programació general anual ha d'incloure també les activitats i serveis que es presten durant tot l'horari escolar (D_dir, 8.b).

2. Tipologia: escolars, lectives, formatives, individuals de treball i estudi, complementàries, extraescolars, orals, escrites.

3. Participació dels alumnes i de les mares i pares. Les associacions de pares i mares i les associacions d'alumnes tenen per finalitat essencial promoure i facilitar la participació en les activitats del centre (LEC, 26.2; D_aut, 8.2). El tutor ha de vetllar per la convivència del grup d'alumnes i la seva participació en les activitats del centre (LEC, 29.2.b; D_aut, 15.2). Entre els deures dels alumnes figuren participar en les activitats educatives del centre (LEC, 22.1.b) i contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre (LEC, 22.2.c).

4. Llengua vehicular educativa. Les activitats educatives, tant les orals com les escrites, han d'ésser normalment en català (LEC, 11,2). El director ha de garantir que el català sigui la llengua vehicular de l'educació, administrativa i de comunicació utilitzada normalment en les activitats del centre (LEC, 142.5.d; D_dir, 6.d). Els mestres i els professors, en l'exercici de llur funció, han d'emprar normalment el català, tant en les activitats d'ensenyament i aprenentatge com en l'àmbit general del centre (LEC, 13.1). El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres (LEC, 12.3).

5. Carta de compromís educatiu. Els centres han d'expressar-hi els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives (LEC, 20.1; D_aut, 7.2). Els procediments de resolució dels conflictes de convivència han de garantir la continuïtat de les activitats del centre (LEC, 31.3.b).

6. Responsables

  • El professorat té la responsabilitat última a l'hora de concretar-ne l'aplicació de les activitats educatives escolars (LEC, 52.1) i fa el seguiment de les activitats escolars que li siguin encomanades (LEC, 104.2f).
  • El director ha d'orientar, dirigir i supervisar totes les activitats del centre d'acord amb les previsions de la programació general anual (LEC, 142.5.h, 150.2.a i 154.2.a; D_aut, 31.3.e; D_dir, 6.e).
  • L'equip directiu ha de col·laborar amb el director a orientar, dirigir i supervisar totes les activitats del centre (D_dir, 6.e).
  • El claustre del professorat participa en el control i la gestió de l'ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre (LEC, 146.1; D_aut, 48.1) i té la funció de programar les activitats educatives del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats (LEC, 146.2.e).
  • Correspon al cap d'estudis exercir les funcions que li delegui o li encarregui la direcció, preferentment en els àmbits curricular, d'organització, coordinació i seguiment dels ensenyaments i altres activitats del centre i d'atenció a l'alumnat (D_aut, 32.2).
  • Els inspector d'educació tenen l'atribució de conèixer i observar directament totes les activitats que tenen lloc als centres i serveis educatius (LEC, 179.1.b).

7. Jornada de treball. El Govern ha d'establir la distribució ordinària de la dedicació horària setmanal dels funcionaris docents a les activitats escolars en el centre i la participació en les activitats extraescolars i complementàries (LEC, 135.1).

8. Projecte educatiu i projecte de direcció. Les concrecions organitzatives que es proposin en el projecte de direcció han de buscar la major sistematització de les activitats del centre (D_dir, 25.3).

9. Avaluació. L'avaluació del sistema educatiu afecta tots els centres, les activitats i els serveis sostinguts amb recursos públics (LEC, 183.2).

[Vegeu "acció educativa" i "programació general anual".]

dimecres, 10 de novembre del 2010

Novetats del decret de la direcció dels centres públics

El DOGC publica avui el Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent, aprovat pel Govern després d'una llarga tramitació que es va iniciar el 26 de febrer de 2010 amb la primera versió del text que es recull a l'expedient administratiu de la norma.

Durant aquest període de més de vuit mesos de tramitació, s'han introduït moltes modificacions al text inicial com a conseqüència dels tràmits d'informació pública i de consulta i negociació amb diferents organismes i institucions, així com dels informes emesos pels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya que han intervingut en el procediment d'elaboració de la norma.

Ja fa setmanes que estic comentant en aquest blog el contingut del projecte de decret de la direcció, en concret en els darrers posts que he dedicat al decret d'autonomia i la gestió de personal als centres públics (publicats els dies 8 i 22 d'octubre). En el d'avui he seleccionat algunes de les novetats que s'han introduït en el text definitiu, totes relacionades amb "nous conceptes" que s'han afegit al contingut del decret durant la seva tramitació, i per tant tenen relació amb el títol d'aquest blog, "Nous conceptes a la Llei d'educació".

1) Complement de "reconeixement" i complement de "consolidació" de la funció directiva

1.1) Les retribucions de la direcció inclouen, a més del complement "de direcció" corresponent al "lloc de treball o funció docent" (art. 30.2) atenent a criteris de dimensió, complexitat del centre i diversitat dels ensenyaments que s'hi imparteixen (art. 142.10 LEC), el complement de "reconeixement" de la funció directiva (art. 136.1.d LEC). El text definitiu del decret de la direcció dels centres públics ha diferenciat aquest complement de "reconeixement" del tercer complement, el de "consolidació" (o, en paraules de la llei, "el complement per a l'exercici previ de la funció directiva", art. 127.2 LEC), de manera que ha desdoblat l'apartat 30.3 del text original en els apartats 3 i 4 de l'article 30:

  • 30.3. "L'avaluació positiva de l'exercici de la direcció en cada mandat comporta la percepció del complement de reconeixement de la funció directiva. Aquest complement consisteix en la percepció progressiva del 15%, el 35%, el 55% i el 75% del complement a què es refereix l'apartat anterior, un cop finalitzat successivament cada mandat. Aquest complement s'afegeix a la percepció del complement a què fa referència l'apartat anterior mentre s'exerceix la direcció, com un increment proporcional reconegut del complement de direcció que s'està percebent en cadascun dels mandats de direcció."
  • 30.4. "Quan es deixa l'exercici de la direcció, amb avaluació positiva, es consolida un complement retributiu en les mateixes proporcions esmentades a l'apartat anterior, de manera que es continua percebent mentre el funcionari estigui en situació d'actiu en un lloc de treball docent. Aquest complement de consolidació és incompatible amb la percepció dels complements de direcció i de reconeixement dels apartats 2 i 3 d'aquest article. Quan, eventualment, el funcionari afectat torni a exercir la direcció d'un centre, quedarà en suspens la percepció del complement de consolidació, i passarà a percebre els complements de direcció i de reconeixement de l'exercici de la direcció que corresponguin segons els mandats ja avaluats positivament i en el centre en què exerceixi la direcció."

Aquests dos complements de la direcció, el de "reconeixement" i el de "consolidació", van lligats tots dos a l'avaluació positiva de l'exercici de la direcció i consisteixen en la percepció d'un determinat percentatge del complement de la funció directiva, però tenen una naturalesa jurídica diferenciada, malgrat que les coincidències ens puguin fer pensar que es tracta del mateix complement retributiu, com es deduïa de la redacció primitiva d'aquest article.

El fet és que els percentatges s'apliquen, en un cas, sobre el complement de direcció vigent i, en l'altre, sobre els complements dels mandats ja vençuts, la qual cosa pot provocar que un mateix percentatge doni resultats diferents, si s'ha canviat de centre o si al centre se li ha modificat la tipologia dels càrrecs directius:

  • El complement de "reconeixement" és un percentatge que s'aplica al complement de funció directiva que s'estigui percebent, mentre s'exerceix la direcció i, en definitiva, va lligat a la carrera professional del director en actiu, ja que aquest complement li permet "progressar" en les seves retribucions com a conseqüència de l'avaluació positiva dels diferents mandats.
  • El complement de "consolidació", en canvi, és una garantia retributiva, lligada al cessament en el càrrec, i que correspon a una part del complement de funció de cadascun dels mandats avaluats positivament, i només es pot percebre quan es deixa l'exercici de la direcció. És, per tant, incompatible amb els altres dos complements de la direcció: el de "funció directiva" i de "reconeixement" del director en actiu

1.2) L'avaluació positiva anual de l'acompliment de la funció del directiu professional docent incrementa el seu complement de "reconeixement", de manera "no consolidable", és a dir, sense que pugui incrementar els percentatges que intervindran en el complement de "consolidació" quan cessi en l'exercici de la direcció. Aquesta és una altra novetat del text definitiu del decret:

  • 40.2. "L'avaluació positiva anual de l'acompliment genera en el directiu professional docent el dret a la percepció d'un increment anual no consolidable del complement de reconeixement de l'exercici de la direcció previst a l'article 30.3, en les quanties que estableixi el Govern."

1.3) La percepció del nou complement de reconeixement de la funció directiva per part dels actuals directors i directores s'ajorna fins a l'1 de gener de 2012. A partir d'aqueixa data el Govern pot implementar de manera gradual l'aplicació d'aquest nou complement segons un calendari transitori de cadascun dels diferents mandats avaluats positivament, tal com ho recull el nou redactat de la disposició transitòria primera del Decret.

2) Competències "específiques" i "delegades" del personal directiu professional docent

La versió inicial del decret només preveia que "el Departament d'Educació pot delegar en els directors i directores que posseeixen la condició de directiu professional docent i exerceixen la direcció des dels llocs de treball a ells reservats, altres competències específiques en matèria organitzativa, de gestió de personal i de gestió de recursos materials del centre educatiu" (art. 39.1 del projecte de decret).

En canvi, el text definitivament aprovat pel Govern ha inclòs com a novetat en aquest article 39.1 competències "específiques" de la condició del personal directiu professional docent, a més de les que li pugui delegar el Departament d'Educació en matèria organitzativa, de gestió de personal i de gestió de recursos materials del centre educatiu, tal com ho estableix l'article 39.2 del Decret:

"Article 39

Competències específiques del personal directiu professional docent

1. A més de les funcions i atribucions que, amb caràcter general, corresponen a l'exercici de la direcció de qualsevol centre públic, l'exercici de la direcció professional docent té atribuïdes les següents competències específiques de la seva condició:

a) Acordar amb el Departament, en relació amb els recursos assignats, els objectius anuals a assolir en la seva gestió.

b) Assignar al professorat de la plantilla els complements retributius docents relacionats amb la major dedicació al centre, la innovació i la recerca educativa i la implicació en el millorament dels rendiments escolars, tenint en compte els criteris establerts pel Govern i els recursos assignats al centre.

c) Concedir al professorat de la plantilla els permisos previstos a la legislació.

d) Intervenir, d'acord amb la reglamentació establerta pel Govern, en el procés d'incorporació del personal docent al centre, amb destinació provisional, per ocupar una vacant de la plantilla.

e) Decidir sobre la participació de professorat de la plantilla en activitats de formació permanent en el centre educatiu, d'acord amb la planificació aprovada pel Departament d'Educació i en funció de les necessitats previstes al projecte educatiu del centre.

2. El Departament d'Educació pot delegar en els directors i directores que posseeixen la condició de directiu professional docent i exerceixen la direcció des dels llocs de treball a ells reservats, altres competències específiques en matèria organitzativa, de gestió de personal i de gestió de recursos materials del centre educatiu."

3) "Condició" i "acreditació" del directiu professional docent

El decret ha introduït una diferenciació entre "condició" i "acreditació" del directiu professional, reservant l'exercici de la "condició" de directiu professional a "l'ocupació efectiva d'un lloc de treball reservat a directius professionals docents" (art. 35.1), que és la circumstància que genera tots els drets i deures derivats de la condició de directiu:

"L'ocupació d'aquest lloc té, a tots els efectes, la consideració de lloc ocupat pel sistema de provisió especial i comporta l'exercici efectiu de les funcions directives professionals docents amb tots els drets administratius i econòmics previstos en aquest decret" (art. 38.3).

Així "l'acreditació" de directiu professional docent esdevé un requisit per a "accedir a l'exercici de la condició de directiu professional docent de qualsevol centre públic" (art. 38.1) i, per a obtenir-la, els funcionaris docents han de reunir els requisits i superar el procediment regulat pel decret per a "garantir la formació, capacitat, habilitats i, si escau, experiència dels candidats per a l'exercici de la direcció professional de centres educatius públics, atenent a criteris d'idoneïtat per a la funció directiva i mitjançant procediments que garanteixen la publicitat i la concurrència" (art. 34).

Per a poder obtenir "l'acreditació" de directiu professional docent els funcionaris docents "han d'haver ocupat la direcció d'un centre educatiu públic, amb almenys un període ordinari de mandat amb avaluació positiva" (art. 35.1). Per a exercir la "condició" de directiu es requereix tenir l'acreditació corresponent reconeguda i ocupar un lloc de treball reservat per a aquestes funcions directives professionals, una vegada seleccionat com a director docent del centre (art. 38.3).

L'obtenció de "l'acreditació" de directiu professional docent exigeix la declaració de l'aptitud del candidat per un òrgan tècnic de valoració, que proposa "a la persona titular del Departament d'Educació per tal que aquesta els reconegui la condició de directiu professional docent" (art. 36.7). L'acreditació, per tant, és el reconeixement per part del Departament de la condició de directiu professional docent, que té atribuïdes "competències específiques de la seva condició" (art. 39.1) i delegades pel Departament, en la mesura que "posseeixen la condició de directiu professional docent i exerceixen la direcció des dels llocs de treball a ells reservats" (art. 39.2).

L'exercici de la "condició" de directiu professional finalitza amb el cessament del directiu del lloc de treball reservat a la seva condició, mentre que "l'acreditació" es pot perdre per renúncia expressa, per jubilació o per qualsevol altra raó que comporti la pèrdua de la condició de funcionari docent, així com a resultat de l'avaluació negativa de l'exercici de la direcció en el període del mandat (art. 37).

En definitiva, la "condició" s'exerceix amb l'acompliment de les seves competències específiques i delegades, i va lligada al nomenament en el lloc de treball reservat i a l'exercici de les funcions directives, mentre que "l'acreditació" s'obté mitjançant un procediment de reconeixement de l'aptitud dels candidats idonis per a exercir la funció directiva professional.

La "condició" pressuposa i exigeix l'acreditació, que és el requisit necessari per al reconeixement de la condició de directiu. Però "l'acreditació" no comporta l'exercici de les funcions directives, que van lligades a l'exercici efectiu de la "condició", una vegada seleccionat com a director o directora i després d'ocupar el lloc de treball reservat per al directiu professional docent; és a dir, "l'acreditació" només és la possibilitat de l'exercici de la condició, en el mateix sentit que en la metafísica aristotèlica es diferenciaven la potentia (en grec, dýnamis 'possibilitat') i l'actus (en grec, enérgeia 'activitat').

Finalment, l'acreditació de directiu professional docent (i, per tant, també la condició, que la pressuposa) és considerada "com a mèrit docent específic en tots els concursos de provisió de llocs i d'accés a un altre cos docent, en la consolidació de graus personals docents i en l'obtenció de la categoria superior de sènior" (art. 42.3), com a mèrit preferent en la primera fase del procés de selecció de directors i directores (art. 38.2) i com a mèrit per a ocupar llocs de treball dependents de l'Administració educativa i d'altres departaments de l'Administració de la Generalitat (art. 42.2).

dimarts, 2 de novembre del 2010

Formació inicial del professorat de secundària

[article 109 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

1) L'article 109 de la LEC no desenvolupa, amb gaire detall, la formació inicial del professorat de secundària, ja que pràcticament reprodueix el contingut dels articles 92 al 100 de la LOE.

És evident que el legislador va caminar de puntetes en redactar l'article que comento avui, ja que estava trepitjant obertament terreny bàsic, reservat a la competència exclusiva de l'Estat (art. 149.1.30 CE), tal com va reconèixer l'Acord de 3 de maig de 2010, de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat (publicat per la Resolució IRP/1453/2010, de 3 de maig, al DOGC núm. 5625, de 10.5.2010).

Com ja vaig comentar en el post del 7 de maig d'enguany, el Govern de l'Estat va requerir a la Generalitat la possible incompetència d'aquest mateix article, si bé finalment es va renunciar a presentar recurs d'inconstitucionalitat davant del TC, amb l'argumentació següent:

"En el marc dels articles 111 i 131.3.j) de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, la Generalitat reconeix que l'article 109 de la Llei catalana 12/2009 s'ha d'interpretar de conformitat amb la normativa bàsica estatal sobre formació inicial del personal docent, dictada a l'empara de l'article 149.1.30.a) de la Constitució i, en particular, dels articles 92 a 100 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació" (apartat 1.F de l'esmentat Acord de 3 de maig de 2010).


2) En canvi, si posem en relació els articles 109 i 133 LEC es poden descobrir novetats importants respecte a la intervenció del Departament d'Educació en la definició i l'organització de la formació inicial del professorat, ja que l'article 109.3 LEC fixa que "el Departament ha d'establir convenis amb les universitats per a definir i organitzar la formació inicial del professorat i per a garantir la qualitat d'aquesta formació en el marc del sistema de graus i postgraus de l'Espai Europeu d'Educació Superior" (vegeu també l'art. 100.3 LOE).

En aquest mateix sentit, l'article 133.3 LEC obre la porta als funcionaris docents a "participar, tant a les universitats com als centres públics en la impartició i la tutoria dels ensenyaments universitaris oficials que habiliten per a l'exercici de la docència" (és a dir, la titulació oficial de Màster del professorat de secundària, regulada pel Reial decret 1393/2007, de 29 d'octubre).

L'instrument que regula la possibilitat als funcionaris docents d'intervenir en aquesta formació inicial del professorat és a l'article 133.2 LEC: mitjançant convenis entre el Departament i les universitats "que facilitin la incorporació als departaments universitaris, com a professors associats, amb jornada completa o parcial, dels funcionaris destinats a centres educatius i serveis educatius i a la Inspecció Educativa. Si la jornada és parcial, es pot compatibilitzar amb l'activitat docent no universitària" (vegeu també la DA 12.6 LOE).


3) El nou màster de formació del professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyament d'idiomes va ser organitzat per primera vegada per les universitats catalanes el passat curs 2009-2010.

Es van impartir un total de 51 grups amb 1.320 matriculats (d'un total de 2.012 sol•licitants, i 1.531 alumnes assignats inicialment, abans que es tanquessin diversos grups perquè no arribaven al nombre mínim d'estudiants preinscrits). Dels 51 grups, 42 corresponien a les especialitats d'ESO i batxillerat, i 9 a les especialitats de formació professional.

Finalment, no es van activar 16 grups dels inicialment oferts, a causa de la baixa demanda, en concret, 5 grups de l'especialitat d'orientació educativa, 4 de llengua i literatura catalanes i castellanes; 3 d'educació física, i un de cadascuna de les especialitats següents: física-química, llatí grec/cultura clàssica, geografia i història, matemàtiques, salut i serveis.

El nombre d'estudiants titulats en el màster el curs 2009-2010 fou només de 835 (el 74% dels estudiants matriculats), perquè van abandonar els estudis, o bé van decidir cursar el màster per la via lenta (en dos cursos) o perquè no van acreditar el requisit de l'idioma en el moment de finalitzar els estudis.

En canvi, el nombre de crèdits superats és molt alt, més del 95%, per damunt de la majoria dels estudis universitaris, cosa que ens fa plantejar si el màster discrimina prou entre qui té competències per a ser professor de secundària i qui no en té.


3) És interessant analitzar quants d'aquests titulats de la primera promoció del màster s'han incorporat a la borsa de treball del personal interí docent del Departament.

Una primera constatació és el fet que aquest estiu de 2010, en comparació amb el del 2009, ha baixat molt la incorporació de nous professors d'educació secundària a la borsa de treball del personal interí docent del Departament, ja que només s'hi han inscrit 4.605 professors, quasi la meitat de professorat que l'any 2009 (8.664 aspirants inscrits) i molts menys que els anys immediatament anteriors, tal com es dedueix del quadre següent:

Evolució de les noves incorporacions a la borsa de treball docent (convocatòries de juliol)
Anys
Primària Secundària Total
2005 1.869 2.976 4.845
2006 2.852 4.279 7.131
2007 3.790 6.777 10.567
2008 2.827 7.118 9.945
2009 2.645 8.664 11.309
2010 3.740 4.605 8.345
Total 17.723
34.419 52.142

Ara bé, també cal destacar que, dels professors incorporats aquest estiu a la borsa de treball que havien d'acreditar una "formació pedagògica i didàctica" (art. 100.2 LOE), només 539 han al•legat el títol oficial de màster de secundària (el 17,6% del total a què fa referència el requisit), la major part dels nous inscrits han presentat el CAP o altres certificats de qualificació pedagògica (2.468, el 80,7% del total) i 52 estaven exempts del requisit del màster perquè ja posseïen una titulació universitària amb contingut pedagògic (que representa només l'1,7% del total).


4) El curs actual, 2010-2011, es fa la segona edició dels màsters de secundària, amb la mateixa tendència del curs anterior: en algunes especialitats la demanda supera l'oferta de places, però en altres s'ha hagut de reduir l'oferta prevista de grups.

Així, en anglès, geografia i història, matemàtiques, tecnologia i orientació educativa, la demanda ha superat l'oferta, però el que ens ha de fer reflexionar és la poca demanda per a algunes especialitats, la qual, segons les dades provisionals de matriculats en tota Catalunya, es recull en el quadre següent:

ESO i Batxillerat Matriculats (2010-2011)
Cultura clàssica 5
Música 9
Filosofia 14
Llengua i literatura catalana i castellana 28
Formació professional
Administració 15
Salut 8
Serveis 16
FOL 8


El total de persones matriculades aquest curs és inferior al del curs anterior (956 matriculats el 2010-2011, enfront dels 1.320 matriculats el 2009-2010).

Malgrat tot això, a la borsa de treball del personal interí docent d'aquest curs hi ha prou aspirants de les especialitats minoritàries del màster (cultura clàssica: 200; música: 264; filosofia: 296; llengua catalana i literatura: 1.068; llengua espanyola i literatura: 1.308; administració d'empreses: 816; organització i gestió comercial: 462; processos sanitaris: 489; formació i orientació laboral: 1.353), com per a poder cobrir totes les necessitats de substitucions al llarg del curs. Sigui com sigui, la prudència aconsella que es faci una reflexió sobre les dades del quadre anterior, per intentar trobar solucions a mitjà termini que permetin cobrir les necessitats de professorat substitut docent, si es manté durant més cursos aquesta demanda tan baixa.


5) Hauré de continuar un altre dia amb aquesta mateixa matèria, per a completar l'anàlisi amb la formació inicial dels mestres d'educació infantil i primària, per als quals no s'exigeix actualment més que la titulació de grau de mestre/a (art. 92 i 93 LOE), ja que la llei no estableix una titulació de postgrau per a aquests nivells educatius.

Però encara resta per decidir el procediment per a acreditar "l'especialització o qualificació corresponent […] per a impartir l'ensenyament de la música, de l'educació física, dels idiomes estrangers o d'aquells altres ensenyaments que determini el Govern, amb la consulta prèvia a les comunitats autònomes" (art. 93.2 LOE), ja que les úniques titulacions oficials actuals són la de mestre/a d'educació infantil i mestre/a d'educació primària. No hi ha més titulacions oficials específiques de mestres.