diumenge, 11 de novembre del 2012
Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [5]
dimarts, 6 de novembre del 2012
Avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMQE) [3]
La nova redacció de l’article 6 de la LOE, sobre el currículum, introdueix moltes modificacions en la definició que sobre aquest concepte havia mantingut l’Estat des de la LOGSE (1990), que va ser la primera llei estatal en definir-lo amb caràcter bàsic, però no orgànic. Enumero, breument, aquestes innovacions:
1.- Contingut del currículum
Desapareixen de la definició del currículum (a l’apartat 1 de l’art. 6 LOE) els objectius dels diferents ensenyaments. Per tant, el currículum inclou “el conjunt de competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun dels ensenyaments”.
2.- Currículum bàsic, que ha de fixar el Govern de l’Estat
Desapareix tota referència als “aspectes bàsics” del currículum que ha de fixar l’Estat: la llei atribueix al Govern la competència per a establir i definir la globalitat de les competències bàsiques de cada ensenyament i els criteris per a la seva avaluació, i no només els aspectes bàsics, com succeïa fins ara.
Se substitueixen també els “aspectes bàsics dels continguts” o els “continguts bàsics dels ensenyaments mínims” pels “continguts comuns necessaris per a l’adquisició de les competències bàsiques” que s’amplien fins al 65% i el 75%, segons tinguin o no llengua cooficial les Comunitats Autònomes.
En definitiva, i de manera descarada, hi ha una ampliació del concepte “ensenyaments mínims” establert a la LODE (1985), a la disposició addicional 1.2.c), com a concreció dels aspectes bàsics del currículum que han de ser fixats per l’Estat.
L’Estat no pot reassumir competències i reduir les de les Comunitats Autònomes, augmentant els horaris dels ensenyaments mínims en un 10%, com fa aquest apartat 2 de l’art.6 LOE. De fet s’està modificant el règim de distribució de competències entre l’Estat i les Comunitats Autònomes a través d’una llei estatal, i no a través de la Constitució o els Estatuts d’Autonomia.
3.- Establiment dels currículums per les Administracions educatives
L’apartat 3 d’aquest precepte atribueix a les Administracions educatives l’establiment del currículum dels diferents ensenyaments, d’una manera molt menys respectuosa amb les seves competències per desenvolupar la normativa bàsica estatal: així, explícitament se’ls recorda a les Comunitats Autònomes que hauran de “respectar i integrar els ensenyaments mínims (...) i que desenvoluparan els continguts comuns i podran establir directrius pedagògiques, reconeixent en tot cas cert grau d’autonomia als centres educatius”.
Aquesta darrera referència als mètodes pedagògics se la podia estalviar el legislador estatal, ja que la metodologia dels ensenyaments no ha format mai part dels aspectes bàsics del currículum, i per tant no cal recordar en un precepte bàsic que les administracions educatives podran establir directrius pedagògiques, quan aquestes administracions són les competents per a establir els mètodes pedagògics del currículum.
4.- Intervenció dels centres educatius en el desenvolupament del currículum
Després de reproduir en l’apartat 4 les previsions actuals de la LOE, en el sentit que “els centres docents desenvoluparan i completaran, si s’escau, el currículum de les diferents etapes i cicles en ús de la seva autonomia, tal com es recull en el capítol II del títol V d’aquesta llei orgànica”, s’afegeix una limitació totalment innecessària que contradiu de fet l’autonomia pedagògica reconeguda per la LOE.
És, certament, molt poc afortunat l’afegitó de l’avantprojecte en aquest precepte: “En concret, els centres educatius disposaran d’autonomia per a dissenyar i implantar mètodes pedagògics propis, de conformitat amb les directrius que, si s’escau, estableixin les administracions educatives”. Els redactors del nou text legal haurien de ser coherents amb la resta de la LOE, especialment quan no s’han molestat en introduir modificacions. Vegeu, si més no, l’amplitud de l’autonomia pedagògica, d’organització i de gestió que reconeix als centres educatius els art. 120 i 121 de la LOE.
5.- Conclusió
En aquest article que he comentat avui, hi ha una manifesta invasió de competències de l’Estat en matèria educativa, que hauria de ser regulada per les Administracions educatives competents, ja que de fet, el currículum no és més que un instrument organitzatiu dels ensenyaments, que no hauria de tenir caràcter bàsic, com ja he analitzat en una nota anterior del blog (“Desmitificar el currículum”, publicat el 5 d'agost de 2009).
A aquesta mateixa conclusió va arribar el Tribunal Suprem, quan afirmava categòricament que “no pot pensar-se que aquest conjunt (d’objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació) formi part intrínseca del nucli bàsic de cap dret fonamental pertanyent a l’educació” (STS 5278/1994, de 24 de juny). L’alt tribunal arriba a afirmar que “els mètodes pedagògics o els continguts de les diferents etapes són aspectes puntuals i tècnics més propis de la regulació reglamentària que de la regulació legal”; dit amb altres paraules, el Tribunal Suprem considera el contingut del currículum com “aspectes perifèrics” del dret a l’educació, i, en conseqüència, no haurien de tenir caràcter bàsic, en la mesura que no formen part del nucli del dret a l’educació.
dilluns, 20 de desembre del 2010
Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (21)
[de funcions en altres òrgans unipersonals.]
1. Tasques de direcció o de coordinació.
—El professorat del claustre dels centres públics pot tenir assignades o delegades tasques de direcció o de coordinació (LEC, 147.5 i D_aut, 37.2).
—El directiu professional exerceix competències específiques i delegades (D_dir, 39.3 i 41.1).
2. En els membres de l’equip directiu.
—El director o directora pot delegar en els membres de l’equip directiu les funcions establertes pels apartats 5.b, 5.c, 6.a i 7.e de l’article 142 de la LEC (LEC, 147.4).
—Correspon al cap d’estudis i al secretari exercir les funcions que li delegui la direcció
d’entre les previstes a l’article 147.4 de la Llei d’educació i totes les altres que li encarregui la direcció (D_aut, 32.2 i 33.2).
3. En el directiu professional docent. El Departament d’Educació pot delegar en els directors i directores que tinguin la condició de directiu professional docent i exerceixin la direcció en els llocs de treball que se’ls reserven altres competències específiques en matèria organitzativa, de gestió de personal i de gestió de recursos materials del centre educatiu (D_dir, 39.2).
4. Responsables de la delegació de funcions. Correspon al director o directora l’assignació o la delegació de funcions a altres membres del claustre, i la revocació d’aquestes funcions (LEC, 147.6).
5. Formalització de les delegacions. Les delegacions de funcions de la direcció del centre en el o la cap d’estudis i en el secretari o la secretària tenen caràcter intern al centre, es formalitzen en resolució de la direcció, que s’ha de comunicar al claustre i al consell escolar, arxivar com a documentació administrativa formal del centre educatiu públic i incorporar a les normes d’organització i funcionament (D_aut, DA 5.1).
6. Revocació de les delegacions. Les delegacions i els encàrrecs de funcions es poden revocar per la direcció en qualsevol moment, amb les mateixes formalitats que es preveuen per a la delegació (D_aut, DA 5.3).
[Vegeu "encàrrec de funcions" i "revocació".]
Demanial (propietat, titularitat)
1. Titularitat demanial de la Generalitat.
—Correspon al director del centre públic gestionar el manteniment del centre, quan la titularitat demanial de les instal·lacions correspon a la Generalitat, i instar l’administració o institució que se n’encarregui perquè hi faci les accions oportunes en els altres casos (D_dir, 9.h).
—S’autoritza el Departament d’Educació i el departament competent en matèria d’execució penal perquè adapti les previsions d’aquest Decret a les especificitats dels ensenyaments, alumnat i titularitat demanial dels edificis dels centres educatius de formació de persones adultes situats en centres penitenciaris (D_aut, DA 13).
2. Ús social dels centres públics.
—Correspon a la direcció del centre resoldre motivadament sobre l’ús social quan, excepcionalment, hagi de tenir lloc dins de l’horari escolar, sense perjudici de l’acord previ de l’ajuntament quan tingui la propietat demanial de l’escola o centre educatiu de què es tracti (D_aut, 54.1 i D_dir, 9.e).
—Correspon als ajuntaments resoldre sobre l’ús social, fora de l’horari escolar, dels edificis de les escoles i altres centres educatius dels quals en tinguin la propietat demanial (D_aut, 54.2).
—Correspon al director o directora de cada institut i de qualsevol altre centre públic la propietat demanial del qual és de la Generalitat, autoritzar l’ús social de les instal·lacions del centre fora de l’horari escolar (D_aut, 54.3).
—El Departament d’Educació ha d’establir, amb criteris d’analogia, el procediment d’autorització de l’ús social dels centres públics de la Generalitat en els casos de propietat demanial no previstos en aquest article (D_aut, 54.7).
Departament de coordinació didàctica
1. Òrgans de coordinació.
—Als instituts d’educació secundària, entre els òrgans de coordinació docent, hi ha d’haver departaments de coordinació didàctica que s’encarreguin de l’organització i el desenvolupament dels ensenyaments propis de les matèries o mòduls que se’ls encomanin (LOE, 130.2).
—Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades previstes a les lleis o adients a les necessitats del centre derivades de l’aplicació del projecte educatiu, entre les quals hi ha la coordinació d’equips docents i de departaments (D_aut, 41.2).
2. Cap de departament.
—Amb caràcter preferent s’atribueix als funcionaris dels cossos de catedràtics l’exercici del comandament dels departaments de coordinació didàctica (LOE, DA 8.2.b).
—En els centres que imparteixen educació secundària hi ha d’haver, com a mínim, dues persones caps de departament, el nomenament de les quals ha de recaure preferentment en personal funcionari docent dels cossos de catedràtics (D_aut, 41.3).
[Vegeu "cap de departament".]
Desenvolupament
1. Àmbit. Desenvolupament [i resultats] de les activitats educatives, desenvolupament [i concreció] del currículum, desenvolupament del projecte educatiu i d’altres projectes, desenvolupament de l’autonomia del centre, desenvolupament professional del professorat.
2. Desenvolupament de les activitats educatives.
—La carta de compromís educatiu expressa els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives (LEC, 20.1 i D_aut, 7.2).
—Els alumnes tenen el deure de contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre (LEC, 22.2.c).
—Es considera falta greument perjudicial per a la convivència en el centre educatiu l’alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre (LEC, 37.1).
—Els mestres i els professors tenen el deure específic de contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerància, participació i llibertat (LEC, 29.2.b i DA 11.2.b).
—Els serveis digitals i telemàtics facilitats pel Departament estan orientats a millorar el desenvolupament de l’activitat educativa (LEC, 89.1).
—Correspon al consell escolar dels centres públics aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats (LEC, 148.3.b), així com les directrius per a la programació d’activitats escolars complementàries i d’activitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament (LEC, 148.3.j).
—Correspon al consell escolar dels centres concertats aprovar, a proposta del titular o la titular del centre, la programació general anual del centre i participar en la supervisió i l’avaluació del desenvolupament d’aquesta programació, en l’àmbit docent i en l’àmbit administratiu, i dels resultats que se n’obtenen (LEC, 152.2.h).
—El claustre dels centres públics ha de programar les activitats educatives del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats (LEC, 146.2.e).
3. Desenvolupament professional. L’Administració educativa i els titulars dels centres han de promoure els instruments i les condicions adequats per al perfeccionament, la promoció i el desenvolupament professionals del professorat (LEC, 28.2).
4. Desenvolupament del currículum.
—L’adequació del desenvolupament i la concreció del currículum en el projecte educatiu de cada centre és objecte d’avaluació, amb la finalitat de valorar l’assoliment pels alumnes de les competències definides per a cada una de les etapes educatives (LEC, 53.2).
—Als efectes del que disposa aquesta llei, s’entén per horari lectiu les hores destinades al desenvolupament del currículum establert per a cada etapa o nivell d’ensenyament (LEC, 54.2).
—El projecte educatiu ha de contenir la concreció i el desenvolupament dels currículums (LEC, 91.4.c. i D_aut, 5.1.c). En la concreció i desenvolupament del currículum, que s’ha de recollir en el projecte educatiu, els centres poden implantar estratègies didàctiques pròpies (D_aut, 17.1).
—És objecte d’avaluació l’adequació del desenvolupament i la concreció del currículum en els projectes educatius dels centres (LEC, 193.3).
5. Desenvolupament de projectes.
—El Departament ha d’afavorir les iniciatives de desenvolupament de projectes d’innovació pedagògica i curricular i el desenvolupament del projecte educatiu dels centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya (LEC, 84.1).
—Els centres públics disposen d’un conjunt de docents i de professionals d’atenció educativa que formen l’equip de suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre (LEC, 102.1). La plantilla dels centres públics pot incloure llocs d’especial responsabilitat que donen suport als òrgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu i l’aplicació del projecte de direcció (LEC, 115.2 i D_aut, 49.3) [un perfil específic dels llocs a fi d’assegurar la continuïtat del projecte educatiu, LEC, 115.1.]
—Els centres educatius poden disposar de professionals d’atenció educativa per a complementar l’atenció educativa als alumnes, en funció de les necessitats de cada centre, i donar suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre, coordinadament amb els docents (LEC, 108.1).
—Les actuacions de desenvolupament i aplicació del projecte educatiu pressuposen una diagnosi actualitzada del centre, que s’haurà d’explicitar en el projecte de direcció (D_dir, 25.2).
—L’Administració educativa de la Generalitat ha de donar suport als centres públics en el desenvolupament dels projectes educatius (LEC, 158.3.a).
[vegeu "desplegament" i "equip de suport"]
divendres, 17 de desembre del 2010
Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (19)
Currículum
1. Definició legal.
[A la llei trobo quatre definicions, no coincidents, del contingut del currículum.]
—(1) Correspon al Govern, d’acord amb l’article 53, determinar el currículum de l’ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, els continguts, els criteris d’avaluació i la regulació del marc horari (LEC, 9.2).
—(2) El currículum comprèn, per a cadascuna de les etapes i cadascun dels ensenyaments del sistema educatiu, els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació. En els nivells bàsics, el currículum inclou també les competències bàsiques (LEC, 52.1).
—(3) El Govern ha de determinar el currículum, pel que fa als objectius, als continguts i als criteris d’avaluació de cada àrea, matèria i mòdul, sens perjudici del que estableix l’article 97 amb relació a l’autonomia pedagògica dels centres (LEC, 53.1).
—(4) Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació (LEC, 97.1).
2. Responsables.
—Correspon a l’Administració educativa de la Generalitat la competència de regular el currículum de les diferents etapes i els diferents ensenyaments del sistema educatiu (LEC, 158.2.a.segon).
—El Govern ha de determinar el currículum del segon cicle de l’educació infantil de manera que permeti al centre educatiu un ampli marge d’autonomia pedagògica (LEC, 56.6).
—Pertoca al Govern establir / determinar el currículum corresponent a les diverses titulacions que integren l’oferta de formació professional inicial (LEC, 53.1 i 62.8), del diversos nivells dels ensenyaments reglats d’idiomes (LEC, 64.4), de les diverses modalitats i especialitats dels ensenyaments esportius (LEC, 68.3).
—El Govern ha de determinar els currículums dels ensenyaments postobligatoris que condueixin a l’obtenció de certificacions o titulacions pròpies de la Generalitat (LEC, 53.4).
—El Govern, per a determinar els currículums, ha de prendre en consideració els informes de l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació (LEC, 53.3).
3. Continguts curriculars.
—El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres (LEC, 12.3 i D_aut, 5.1).
—El currículum del primer cicle de l’educació infantil s’ha de centrar en els continguts educatius relacionats amb el desenvolupament del moviment, el control corporal, les primeres manifestacions de la comunicació i el llenguatge, les pautes elementals de convivència i relació social i la descoberta de l’entorn proper dels infants (LEC, 56.5).
—El currículum del segon cicle de l’educació infantil ha d’ajudar els alumnes a desenvolupar les capacitats que els permetin identificar-se com a persones amb seguretat i benestar emocional, viure unes relacions afectives amb si mateixos i amb els altres, conèixer i interpretar l’entorn, desenvolupar habilitats de comunicació, expressió i comprensió per mitjà dels llenguatges, adquirir instruments d’aprenentatge i desenvolupar progressivament l’autonomia personal, i també tenir una primera aproximació a una llengua estrangera (LEC, 56-6).
—Per tal d’afavorir la transició al treball i a la vida adulta, el Departament ha d’impulsar la inclusió dels continguts curriculars pertinents en els plans d’estudis (LEC, 63.5).
—Els projectes educatius dels centres han de considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns escolars ordinaris (LEC, 81.2).
4. Objectius dels currículums.
—Els currículums han de garantir el ple domini de les llengües oficials catalana i castellana en finalitzar l’ensenyament obligatori (LEC, 10.1).
—Els currículums per als ensenyaments de formació professional i els ensenyaments de règim especial, llevat de l’ensenyament d’idiomes, han de garantir que els alumnes adquireixin la competència lingüística instrumental pròpia de l’ensenyament i l’àmbit professional respectius (LEC, 10.3).
—Els currículums han d’incloure l’ensenyament de, com a mínim, una llengua estrangera, amb l’objectiu que els alumnes adquireixin les competències d’escoltar, llegir, conversar, parlar i escriure, d’acord amb el Marc europeu comú de referència (LEC, 12.1).
—Enumeració dels objectius del currículum (LEC, 52.2).
—En el marc dels objectius que estableix l’article 52.2, els currículums de l’educació bàsica s’han d’orientar a l’adquisició de les competències bàsiques (LEC, 57.3).
—El currículum de l’educació secundària obligatòria s’ha d’orientar a l’adquisició de les competències bàsiques i ha de facilitar la incorporació dels alumnes als estudis posteriors (LEC, 59.3).
—El currículum i les activitats educatives del batxillerat, per a consolidar les competències bàsiques adquirides pels alumnes en acabar l’educació bàsica, han d’afavorir el desenvolupament de la competència comunicativa, l’adquisició d’habilitats per a l’autoaprenentatge i per al treball en equip i l’adquisició de les competències pròpies i específiques de la modalitat cursada (LEC, 61.3).
—Els currículums dels ensenyaments de formació professional inicial han d’atendre la innovació, les necessitats educatives dels sectors econòmics, les iniciatives de sectors nous i els mercats emergents (LEC, 62.6).
5. Concreció i desenvolupament del currículum.
—La norma reglamentària que en concreti els aspectes curriculars ha de determinar el nombre d’hores lectives (LEC, 54.3).
—S’entén per “horari lectiu” les hores destinades al desenvolupament del currículum establert per a cada etapa o nivell d’ensenyament (LEC, 54.2).
—El projecte educatiu ha de contenir la concreció i el desenvolupament dels currículums (LEC, 91.4.c).
—Les concrecions curriculars que faci el centre han de contemplar l’especificitat de la formació en centres de treball (D_aut, 5.1.c i LEC, 62.6).
—La programació general anual és la concreció de les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i el funcionament del centre, incloses les concrecions relatives al currículum (D_aut, 10.1).
—La concreció dels currículums dels diferents ensenyaments pot comportar la incorporació d’objectius addicionals i l’adopció de mesures organitzatives i de gestió específiques (D_aut, 14.1).
—Els centres privats no sostinguts amb fons públics han de desenvolupar i concretar el currículum dels ensenyaments que imparteixen (LEC, 96.2). Els titulars dels centres privats no sostinguts amb fons públics han de posar a disposició de l’Administració educativa la concreció del currículum dels ensenyaments que imparteixen (LEC, 96.4).
—El director del centre públic ha de vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu (LEC, 142.5.b, D_aut, 31.3.e i D_dir, 6.b), i ha de dirigir i assegurar l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica i curricular (D_dir, 6.c).
6. Organització dels currículums en àrees i matèries.
—Les especialitats dels cossos docents s’han de determinar d’acord amb els currículums de les àrees, les matèries i els mòduls que han d’impartir (LEC, 112.4).
—Els mestres i els professors tenen la funció de programar i impartir ensenyament en les especialitats, les àrees, les matèries i els mòduls que tinguin encomanats, d’acord amb el currículum (LEC, 104.2.a).
—El currículum de l’educació primària està organitzat per àrees (LEC, 58.1). El currículum de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat està organitzat per matèries (LEC, 59.7 i 61.8).
7. Mesures curriculars.
—Correspon al Departament orientar els centres per a l’aplicació de les mesures organitzatives i curriculars corresponents (LEC, 57.6).
8. Programes de diversificació curricular. L’ordenació de l’educació secundària obligatòria ha d’establir programes de diversificació curricular orientats a la consecució de la titulació. Aquests programes poden comprendre activitats regulars fora dels centres (LEC, 59.4).
9. Projectes d’innovació pedagògica i curricular.
—El Departament ha d’afavorir els projectes d’innovació pedagògica i curricular, que es poden referir a un o més centres i poden comportar, si escau, vinculacions amb la universitat, amb els sectors econòmics o amb altres organitzacions (LEC, 84.1 i D_aut, 16.2).
—Els centres poden desenvolupar projectes d’innovació pedagògica i curricular, d’acord amb el seu projecte educatiu, amb l’objectiu d’afavorir la millora de la qualitat del servei educatiu que presten i, en particular, la millora dels resultats educatius (D_aut, 16.1).
—El Departament d’Educació ha d’afavorir la difusió de les bones pràctiques dels centres educatius, especialment d’aquelles que es derivin de l’aplicació de projectes d’innovació pedagògica i curricular i d’estratègies didàctiques pròpies dels centres (D_aut, DA 23).
10. Estratègies didàctiques pròpies.
—En la concreció i desenvolupament del currículum els centres poden implantar estratègies didàctiques pròpies que requereixin una organització horària de les matèries diferent de l’establerta amb caràcter general. En aquestes estratègies s’hi entenen compresos els projectes didàctics propis prèviament autoritzats (D_aut, 17.1).
—Les estratègies didàctiques pròpies dels centres especialitzats en educació especial poden incorporar organitzacions globalitzades dels continguts curriculars d’acord amb la resposta integral que han de donar a les necessitats educatives del seu alumnat (D_aut, DA 9.1).
11. Supervisió curricular.
—Tots els centres que constitueixen el sistema educatiu estan subjectes a la supervisió curricular i a l’avaluació dels resultats de rendiments educatius de l’alumnat (D_aut, 2.4 i DA 20). En tot cas, el centre ha de mantenir la concreció dels currículums a disposició de l’Administració educativa per tal que aquesta en pugui comprovar l’ajustament als mínims curriculars que garanteixen la validesa dels títols corresponents als ensenyaments reglats impartits (D_aut, 5.1.c. i DA 1.1).
—Correspon a la Inspecció d’Educació supervisar l’adequació dels currículums dels centres al marc normatiu establert i, en el seu cas, correspon als òrgans administratius pertinents les actuacions que eventualment fossin necessàries, en el marc de la regulació de l’autorització de centres, de no ser atesos els requeriments de la Inspecció (D_aut, DA 1.2).
12. Avaluació del currículum.
—L’adequació del desenvolupament i la concreció del currículum en el projecte educatiu de cada centre és objecte d’avaluació, amb la finalitat de valorar l’assoliment pels alumnes de les competències definides per a cada una de les etapes educatives (LEC, 53.2 i 193.3).
—L’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació ha d’elaborar informes i propostes sobre els aspectes prescriptius dels currículums educatius, d’acord amb el que estableix l’article 53 (LEC, 193.1).
—L’avaluació d’un centre ha de permetre revisar les concrecions curriculars que conté el projecte educatiu (D_aut, 59.2).
dijous, 16 de desembre del 2010
Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (18)
1. Àmbit. Criteris educatius, pedagògics, d’organització pedagògica, criteris de qualitat, de suficiència pressupostària, criteris i procediments d’avaluació, criteris de prioritat en l’accés al centre, de programació de l’oferta educativa, de publicitat i transparència.
2. Criteris pedagògics / educatius.
—El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres (LEC, 12.3).
—El projecte lingüístic ha d’incloure els criteris generals per a les adequacions del procés d’ensenyament de les llengües, tant globalment com individualment, a la realitat sociolingüística del centre (LEC, 14.2.d).
—Correspon al Departament, en un context d’organització flexible dels ensenyaments d’educació bàsica, establir els criteris que han de regir l’atenció a la diversitat, així com establir els criteris a què s’han d’ajustar les mesures que adoptin els centres per a atendre els alumnes amb necessitats educatives específiques i per a atendre els alumnes amb altes capacitats (LEC, 57.6).
—Els criteris pedagògics del projecte educatiu de cada centre regeixen i orienten l’exercici professional de tot el personal que, permanentment o ocasionalment, hi treballa (LEC, 77.2 i D_aut, 6.2).
—El projecte educatiu de centre ha d’establir els criteris per a organitzar els grups d’infants (LEC, 78.2 i 79.2), així com l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica i els criteris que defineixen l’estructura organitzativa pròpia (LEC, 91.4.a. i d i D_aut, 5.1.a).
—Les normes d’organització i funcionament del centre han de ser coherents amb els principis, valors, objectius i criteris educatius que el centre determini en el seu projecte educatiu (D_aut, 5.3).
—Les normes d’organització i funcionament del centre han de preveure, entre altres aspectes, els criteris per a l’organització dels grups d’alumnes, els criteris per a la formació dels equips docents i els criteris per a l’atenció de la diversitat de l’alumnat (D_aut, 22.1.a. b. i c).
—La direcció del centre públic ha de dirigir i assegurar l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica i curricular (D_dir, 6.c).
—En el segon cicle d’educació infantil i en l’educació primària, l’atenció docent s’ha d’organitzar tenint en compte criteris de globalitat i de no-especialització, excepte en el cas dels aprenentatges i les activitats que requereixin una atenció docent especialitzada (LEC, 78.4 i 79.5).
—Les mesures organitzatives i de gestió poden afectar els criteris d’assignació de docència al professorat (D_aut, 14.2).
—L’oferta i prestació del serveis escolars de transport, menjador i altres s’han de regir pels criteris educatius que s’estableixin en els projectes educatius dels centres (D_aut, 9.3).
3. Criteris d’avaluació.
—L’aplicació general de criteris i procediments d’avaluació és un principi rector del sistema educatiu (LEC 2.1.g).
—Els criteris d’avaluació és un element del currículum (LEC, 9.2, 52, 53)
—Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya poden concretar els criteris d’avaluació (LEC, 97.1).
—El claustre del professorat dels centres públics té la funció de decidir els criteris per a l’avaluació dels alumnes (LEC, 146.2.d).
—Els alumnes tenen el dret d’ésser informats dels criteris i els procediments d’avaluació (LEC, 21.2).
—El projecte educatiu ha d’orientar les successives programacions generals anuals del centre i establir els criteris, indicadors i procediments per a l’avaluació de l’assoliment dels objectius previstos (D_aut, 10.2).
—En els centres públics, l’avaluació del centre ha d’aportar criteris per valorar els nous projectes de direcció en el si de la comissió de selecció de futures direccions (D_aut, 59.2.f). La comissió de selecció ha de concretar i adaptar al centre els criteris que estableix el D_dir per a la valoració dels projectes de direcció (D_dir, 17.4).
—El Departament ha d’establir els procediments i criteris de l’avaluació de l’activitat docent (LEC, 102.4), amb criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i no discriminació (LEC, 131.2).
—Els criteris i procediments de l’avaluació de l’exercici de la direcció han de ser públics (D_dir, 31.2) i s’ha de realitzar d’acord amb criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i no discriminació, i ha de garantir la informació i audiència dels personal avaluat (D_dir, 31.3 i 33).
—L’avaluació de l’exercici de la direcció de què han de ser objecte els directius professionals de centre públic s’ha d’atenir a les seves normes específiques de procediment, criteris i indicadors (D_aut, 61.3).
4. Criteris específics per a l’estructura organitzativa dels centres.
—Dels centres públics (D_aut, 20) i dels centres concertats (D_aut, 21).
—En funció de les necessitats del centre, d’acord amb els criteris del seu projecte educatiu concretats en el projecte de direcció, els centres es doten d’òrgans unipersonals de coordinació (D_aut, 41.1).
—Els tutors i tutores es nomenen pel director o directora del centre, havent escoltat el claustre en relació amb els criteris corresponents (D_aut, 39.1).
—El director o directora nomena els òrgans unipersonals de coordinació havent escoltat el claustre en relació amb els criteris d’aplicació (D_aut, 41.5).
5. Criteris de definició de les plantilles.
—Correspon al Departament fixar els criteris generals per a la definició de les plantilles de professorat (D_aut, 49.1 i 2) i a la direcció proposar les plantilles de llocs de treball docent d’acord amb criteris d’estabilitat per a cursos escolars successius (D_dir, 8.c).
—El Govern ha d’establir els criteris d’assignació als centres dels recursos docents i els complements retributius corresponents (LEC, 101.2).
6. Marc de convivència.
—Els procediments de resolució dels conflictes de convivència s’han d’ajustar als principis i criteris previstos a l’article 31.3 de la LEC.
—Les normes de desplegament de la LEC han de regular els criteris per a la graduació de l’aplicació de les mesures correctores i les sancions (LEC, 36.3).
—Per a la graduació en l’aplicació de les sancions que corregeixen les faltes dels alumnes s’han de tenir en compte els criteris previstos a l’article 24.3 del D_aut.
7. Criteris de qualitat. El Govern ha d’establir els criteris de qualitat a què s’han d’ajustar les activitats d’educació en el lleure (LEC, 39.2).
8. Criteris de programació.
—Correspon al Govern determinar els criteris de programació de l’oferta educativa, entre els quals cal considerar-ne la periodicitat, el mapa escolar i l’articulació del territori en zones educatives i llurs necessitats d’escolarització (LEC, 44.3).
—Correspon a l’Administració educativa de la Generalitat aprovar els instruments i els criteris de la programació de l’oferta educativa del Servei d’Educació de Catalunya (LEC, 158.2.c).
9. Criteris de prioritat i complementaris.
—El Govern regula el procés d’accés als centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya i en determina els criteris de prioritat (LEC, 46.1), que s’han d’aplicar en el cas que la demanda de llocs escolars per als ensenyaments sostinguts amb fons públics sigui superior als llocs disponibles en el centre (LEC, 47.1). El Govern pot establir criteris específics en l’admissió a altres ensenyaments (LEC, 47.3).
—La regulació del procediment d’admissió d’alumnes ha de garantir l’aplicació correcta dels criteris de prioritat (LEC, 46.2.a).
—Per a resoldre situacions d’empat, els centres han d’aplicar els criteris complementaris que estableixi el Govern (LEC, 47.4).
—En els procediments d’admissió dels alumnes als ensenyaments de primer cicle d’educació infantil sostinguts amb fons públics, els ajuntaments poden establir altres criteris generals de prioritat, a més dels establerts per l’apartat 1 (LEC, 47.6),
—Els criteris de prioritat mai no poden comportar discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió, llengua o qualsevol altra condició o circumstància personal de l’alumne o alumna o de la seva família (LEC, 47.7).
—Els criteris de prioritat establerts per les lletres a i b de l’article 47.1 són aplicables als infants i als joves en situació d’acolliment familiar, atenent el domicili i la composició de la família acollidora (LEC, DA 18).
10. Criteris d’idoneïtat / competència professional.
—El Govern ha d’establir els criteris d’idoneïtat perquè el personal funcionari docent pugui acreditar competència docent per a impartir àrees, matèries i mòduls professionals diferents dels atribuïts a la seva especialitat docent, (…) tenint en compte els criteris de titulació acadèmica, formació i experiència docent acreditada (LEC, 112.5).
—El Departament nomena director o directora, amb caràcter extraordinari, basant-se en criteris de competència professional i capacitat de lideratge (LEC, 143.3 i D_dir, 19.1 i 20.1).
—Els funcionaris docents poden obtenir l’acreditació de personal directiu professional docent, atenent criteris d’idoneïtat per a la funció directiva i mitjançant procediments que garanteixen la publicitat i la concurrència (D_dir, 34).
11. Criteris de complexitat.
—El complement de lloc de treball o funció docent de la direcció es determina, atenent criteris de dimensió, complexitat del centre i diversitat dels ensenyaments que s’hi imparteixen (D_dir, 30.2 i LEC, 142.10).
— El Departament d’Educació ha d’establir, d’acord amb criteris de complexitat i dificultat de gestió, els centres les plantilles dels quals tenen un lloc docent reservat a directius professionals (D_dir, DA 2).
12. Criteris d’eficiència. La direcció de la ZER i la direcció de cada escola han d’aplicar criteris d’eficiència en la gestió de l’ús de recursos (D_aut, DA 15.10).
13. Criteris de publicitat i transparència.
—El procediment d’admissió d’alumnes s’ha de regir d’acord amb els criteris de publicitat i transparència (LEC, 46.5).
—El procediment de provisió especial ha d’atendre criteris de publicitat, transparència, igualtat i capacitat (LEC, 124.1).
14. Criteris de col·laboració amb altres centres. El consell escolar aprova els criteris de col·laboració amb altres centres i amb l’entorn (LEC, 148.2.l. i 152.2.i).
15. Criteris de l’ús social dels centres públics.
—L’Administració educativa i ha de regular els criteris bàsics de l’ús social dels centres públics (LEC, 156).
—Així mateix, la direcció del centre pot subscriure convenis amb persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre per afavorir l’ús social d’aquests centres, d’acord amb els criteris que hagi aprovat el consell escolar del centre (D_aut, 53.3 i 4).
16. Criteris de finançament.
—El Consell Escolar de Catalunya ha d’ésser consultat preceptivament sobre els criteris de finançament de la prestació del Servei d’Educació de Catalunya (LEC, 171.3.e).
—El Departament d’Educació ha d’establir els criteris per a l’assignació de recursos econòmics a les ZER i a cadascuna de les escoles que les integren (D_aut, DA 15.11).
—D’acord amb els criteris generals establerts pel Govern, el Departament pot subvencionar l’escolarització d’infants en llars d’infants de titularitat privada que desenvolupen l’activitat amb finalitat essencial de servei (LEC, 198.3).
17. Criteris de suficiència.
—El sosteniment dels centres públics atén el que estableixen, amb criteris de suficiència, els pressupostos de la Generalitat i els convenis subscrits entre l’Administració educativa i l’Administració local (LEC, 42.3).
—El finançament amb recursos públics dels centres concertats atén amb criteris de suficiència el que estableixen els pressupostos de la Generalitat (LEC, 42.4 i 204).
—Entre els criteris de plantilles, la suficiència de recursos assignats a la plantilla docent (D_aut, 49.4.d).
18. Criteris d’autorització d’activitats complementàries. El Departament ha d’establir els criteris per a autoritzar les quanties màximes que els centres poden percebre per activitats complementàries (LEC, 205.11).
[Vegeu "principis" i "requisits".]
dilluns, 13 de desembre del 2010
Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (15)
L’òrgan de participació de la comunitat educativa en el govern de les llars d’infants o escoles bressol sostingudes amb fons públics, o consell de participació, passa a denominar-se consell escolar (D_aut, DA 10.2)
[Vegeu "consell escolar".]
Context
1. Àmbit. Escolar, socioeducatiu, sociocultural, de l’acció educativa, d’equitat, d’organització flexible dels ensenyaments.
2. Qualitat educativa i excel·lència. La qualitat de l’educació possibilita l’assoliment de les competències bàsiques i la consecució de l’excel·lència, en un context d’equitat (LEC, 2.1.g i D_aut, 14.1).
3. Atenció a la diversitat. Correspon al Departament, en un context d’organització flexible dels ensenyaments d’educació bàsica, establir els criteris que han de regir l’atenció a la diversitat (LEC, 57.6).
4. Context sociocultural del centre.
—La funció del professorat i dels professionals d’atenció educativa s’ha d’adequar a les característiques i les necessitats educatives de cada edat, nivell i context sociocultural del grup i dels individus que l’integren (LEC, 79.1.c).
—Els objectius educatius dels ensenyaments s’han d’adequar a les necessitats de l’entorn i context sociocultural (D_aut, 40.1).
—Per a definir el projecte educatiu s’han de valorar les característiques socials i culturals del context escolar i les necessitats educatives dels alumnes (LEC, 91.3 i D_aut, 4.3).
—L’avaluació de resultats o de rendiments educatius d’un centre té en compte les dades relatives al context socioeducatiu (D_aut, 57.3).
5. Context de l’autonomia dels centres.
—La direcció s’exerceix en el context de l’autonomia dels centres (D_dir, 2.3).
—L’exercici de la direcció de centres es projecta en entorns i contextos diversos als d’altres òrgans unipersonals (D_dir, 35.2.a).
—S’ha de valorar la dificultat del context en què s’ha desenvolupat l’experiència directiva (D_dir, 36.2).
—[competències directives] Gestió i direcció d’equips humans en el context educatiu; gestió de recursos econòmics i de procediments de contractació en el context del centre educatiu (D_dir, 36.5.a. i c).
6. Context educatiu i avaluació.
—Pel que fa als resultats dels alumnes, i a contextos i processos educatius, l’avaluació afecta tots els centres i serveis del sistema educatiu (LEC, 183.2).
—Els indicadors de progrés del projecte educatiu han de referir-se a elements de context, recursos, processos i resultats (D_aut, 5.1.b i 57.2).
—D’acord amb les característiques del context en què es desenvolupa l’acció educativa, l’avaluació dels centres relaciona els resultats educatius amb els processos d’ensenyament i aprenentatge, els recursos i la seva gestió, els objectius del centre i els indicadors de progrés del projecte educatiu (D_aut, 55.1)
Continguts curriculars
[= "continguts educatius".]
1. Currículum.
—El currículum de l’ensenyament de les llengües comprèn els objectius, els continguts, els criteris d’avaluació i la regulació del marc horari (LEC, 9.2).
—El currículum comprèn, per a cadascuna de les etapes i cadascun dels ensenyaments del sistema educatiu, els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació. En els nivells bàsics, el currículum inclou també les competències bàsiques (LEC, 52.1).
—El Govern ha de determinar el currículum, pel que fa als objectius, als continguts i als criteris d’avaluació de cada àrea, matèria i mòdul (LEC, 53.1).
2. Finalitats del currículum.
—Que els alumnes assoleixin el domini dels continguts que es determinin (LEC, 52.2.a).
—Permetre una organització flexible, diversa i individualitzada de l’ordenació dels continguts curriculars, especialment als ensenyaments obligatoris, que faci possible una educació inclusiva (LEC, 52.2.j).
3. Autonomia pedagògica.
—Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya exerceixen l’autonomia pedagògica a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació (LEC, 97.1).
—Les estratègies didàctiques pròpies dels centres especialitzats en educació especial poden incorporar organitzacions globalitzades dels continguts curriculars d’acord amb la resposta integral que han de donar a les necessitats educatives del seu alumnat (D_aut, DA 9.1).
4. Projecte lingüístic. El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres (LEC, 12.3 i D_aut, 5.1).
5. Continguts educatius del primer cicle d’educació infantil. El currículum del primer cicle de l’educació infantil s’ha de centrar en els continguts educatius relacionats amb el desenvolupament del moviment, el control corporal, les primeres manifestacions de la comunicació i el llenguatge, les pautes elementals de convivència i relació social i la descoberta de l’entorn proper dels infants (LEC, 56.5). El Govern ha d’establir els continguts educatius del primer cicle de l’educació infantil (LEC, 56.7).
6. Educació secundària obligatòria. L’etapa d’educació secundària obligatòria té els continguts organitzats per matèries, que es poden agrupar en àmbits de coneixement (LEC, 59.1).
7. Formació professional.
—Els continguts dels mòduls de les diverses ofertes professionalitzadores s’han d’articular de manera que permetin la progressió des dels programes de qualificació professional inicial fins als estudis superiors i la correspondència amb altres ensenyaments del sistema educatiu (LEC, 62.5).
—Per a les persones que han completat l’ensenyament obligatori, les ofertes formatives s’han de referir als continguts teòrics dels mòduls formatius dels certificats de professionalitat, a altres continguts que pot establir el departament competent en matèria de treball i als continguts dels ensenyaments de formació professional de grau mitjà (LEC, 63.3)
—El Departament ha d’impulsar la inclusió dels continguts curriculars pertinents en els plans d’estudis i ha de desenvolupar programes i accions específics d’inserció laboral (LEC, 63.5).
8. Serveis de suport als centres. Els serveis digitals i telemàtics han de posar a disposició dels centres aplicacions didàctiques i continguts educatius de qualitat (LEC, 89.2).
9. Mesures de prevenció de violència de gènere. Aquestes mesures s’han de referir tant als continguts i mètodes d’ensenyament com a les activitats escolars i de lleure, i també a la composició dels organismes escolars de caràcter representatiu (LEC, DA 7.2).
[Vegeu "currículum".]
Continguts funcionals mínims (dels llocs de treball)
1. Definició. Funcions i tasques assignades a cada lloc de treball.
2. Plantilles de professorat. El Departament ha de formular les plantilles de professorat, que són públiques, i ha de definir els continguts funcionals mínims de cada lloc de treball (LEC, 114.4). Cada curs escolar es publiquen al DOGC les plantilles de professorat, que han de definir els continguts funcionals mínims de cada lloc de treball (D_aut, 40.1).
3. Contingut funcional. El contingut o contingut funcional del lloc de treball s’altera mitjançant les relacions de llocs de treball (Decret legislatiu1/1997, 75.b.1). En la selecció del personal cal tenir en compte especialment l’adequació del sistema selectiu al contingut dels llocs de treball que s’hagin d’ocupar, de manera que s’analitzin els mèrits i l’experiència dels aspirants i la seva capacitat i idoneïtat per al desenvolupament de les funcions públiques (Decret legislatiu 1/1997, 43). S’ha de garantir la presència en els tribunals o òrgans tècnics de selecció de funcionaris amb coneixements especialitzats sobre el contingut dels llocs de treball que se seleccionen (Decret legislatiu 1/1997, 54.2).
Contractació
1. Àmbit. Contractació de béns i serveis; contractació de recursos materials; contractació laboral de personal; contractacions per al manteniment, els serveis i els subministraments; contractació d’operacions de tresoreria; contractació d’una pòlissa d’assegurances.
2. Autonomia de gestió.
—La gestió dels centres públics es responsabilitat de la direcció de cada centre i l’autonomia de gestió comprèn, amb les limitacions aplicables, l’adquisició i la contractació de béns i serveis (LEC, 99.1.b).
—Correspon a la direcció dels centres públics la funció de contractar béns i serveis dins els límits establerts per l’Administració educativa i actuar com a òrgan de contractació (LEC, 142.7.g i D_dir, 9.f).
—Els centres gaudeixen d’autonomia per a la contractació de serveis i recursos materials en el marc del que preveu la legislació aplicable en aquesta matèria (D_aut, 51.1).
—De manera concordant amb els contractes de serveis subscrits amb les empreses corresponents, pertoca a la direcció del centre vetllar per tal que la prestació del servei s’adeqüi a les condicions del centre (D_aut, 50.7).
—El director fa les contractacions necessàries per al manteniment, els serveis i els subministraments d’acord amb el pressupost del centre (D_aut, 51.2).
—El directiu professional docent ha d’acreditar suficiència en la gestió de recursos econòmics i de procediments de contractació en el context del centre educatiu (D_dir, 36.5.c).
3. El pressupost del centre.
—Els centres públics de la Generalitat poden contractar operacions de tresoreria per a finançar el dèficit temporal transitori de recursos financers, per un import que no superi els ingressos meritats i pendents de cobrament (LEC, 197.4).
—Queden explícitament excloses de l’àmbit de gestió econòmica del centre les contractacions laborals de personal docent i no docent així com, en el seu cas, els serveis de manteniment, de vigilància i de conservació del centre que corresponguin a l’ajuntament (D_aut, 52.1).
4. Ús social dels centres. Les persones físiques o jurídiques autoritzades per a l’ús d’edificis, instal·lacions o serveis dels centres educatius públics han de contractar, en tots els casos, una pòlissa d’assegurances que cobreixi la seva responsabilitat civil i la del personal al seu servei, derivada de l’ús i de l’activitat i pels danys i perjudicis que es puguin ocasionar durant la seva realització, per unes sumes assegurades mínimes de 150.000 euros per víctima individual i de 1.200.000 euros per sinistre, que el Govern pot actualitzar periòdicament (D_aut, 54.5).
5. Contractació laboral. El professorat específic dels ensenyaments artístics dels instituts escola artístics pot, si escau, ser contractat en règim de vinculació laboral, sense perjudici de les titulacions exigibles per raó dels ensenyaments a impartir. Mentre estigui assignat al centre, aquest professorat ha de ser membre de ple dret del claustre (D_aut, DA 18.2).
dimarts, 1 de setembre del 2009
Estructura del sistema educatiu
[article 51 del Projecte de llei d'educació]
El text de la Llei recorre a diferents classificacions dels ensenyaments en què s'estructura el sistema educatiu, en funció de diferents criteris:
- Ensenyaments de règim general / ensenyaments de règim especial;
- Educació bàsica;
- Ensenyaments obligatoris / no obligatoris / postobligatoris;
- Ensenyaments declarats gratuïts / ensenyaments no gratuïts;
- Educació primària / educació secundària;
- Ensenyaments universals;
- Primer ensenyament / primera infància;
- Ensenyaments reglats / no reglats;
- Ensenyaments professionalitzadors;
- Ensenyaments presencials / no presencials;
- Ensenyaments elementals / professionals / superiors (de música);
- Ensenyaments de grau mitjà / de grau superior;
- Ensenyaments artístics finalistes de caràcter professionalitzador;
- Ensenyaments superiors;
- Ensenyaments universitaris / no universitaris.
La complexitat d'aquest entramat d'ensenyaments prové del fet que alguns se superposen, de manera que alguns criteris de classificació (com el caràcter obligatori, gratuït, bàsic o universal) es prediquen de més d'un tipus d'ensenyament, i per això es fa difícil, a vegades, delimitar amb precisió els àmbits en què s'apliquen els drets i les garanties protegides pel dret fonamental a l'educació, ja que no sempre és possible delimitar amb precisió el contingut d'un dret o d'un deure educatius.
Aquí ens limitarem a descriure breument l'estructura dels ensenyaments reglats que conformen el sistema educatiu, tant els de règim general com els de règim especial:
1. Primera infància i primer ensenyament
La Llei d'educació introdueix dues denominacions noves per als dos cicles de l'educació infantil: la "primera infància" com a denominació del primer cicle, i el "primer ensenyament" com a denominació del segon cicle d'aquesta mateixa etapa (article 56.2).
Fins ara, tant a la Llei de normalització lingüística de 1983 com a la Llei de política lingüística de 1998, la interpretació jurisprudencial del primer ensenyament havia englobat no només l'etapa d'educació infantil, sinó que també arribava fins al primer cicle de l'educació primària (per exemple, la STSJ de Catalunya, núm. 1062/2004, de 14 de setembre) i en aquest període els infants tenien el dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà:
"14.2. Els infants tenen dret a rebre el primer ensenyament en llur llengua habitual, ja sigui aquesta el català o el castellà. L'Administració ha de garantir aquest dret i posar els mitjans necessaris per fer-lo efectiu. Els pares o els tutors poden exercir-lo en nom de llurs fills instant que s'apliqui" (article 14.2 de la Llei 7/1983, de 18 d'abril, i article 21.2 de la Llei 1/1998, de 7 de gener).
Ara, en canvi, la Llei d'educació preveu que els pares puguin instar que llurs fills rebin atenció lingüística individualitzada en castellà en el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, és a dir, als tres anys d'edat (article 11.4).
2. Ensenyaments obligatoris
L'educació bàsica comprèn els ensenyaments obligatoris, que només són l'educació primària i l'educació secundària obligatòria (article 5, de la Llei d'educació), ensenyament bàsic que ja apareix a la Constitució amb el caràcter d'obligatori i gratuït (article 27.4 CE).
Aquest dret a l'educació obligatòria i gratuïta ha rebut un reconeixement internacional. En aquest sentit, la Declaració universal dels drets humans disposa que "tota persona té dret a l'educació. L'educació ha de ser gratuïta, si més no, en la instrucció elemental i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria" (article 26.1), i de manera semblant, el Pacte internacional dels drets econòmics, socials i culturals estableix que "l'ensenyament primari ha de ser obligatori, a l'abast de tothom, i gratuït" (article 13, apartat segon, lletra a).
3. Ensenyaments "universals" declarats gratuïts (article 5.2)
Però la Llei d'educació, seguint les previsions de l'Estatut d'autonomia de Catalunya,
"L'ensenyament és gratuït en totes les etapes obligatòries i en els altres nivells que s'estableixin per llei" (article 21.4 EAC),
inclou dintre dels ensenyaments gratuïts, a més dels obligatoris, el segon cicle de l'educació infantil, els programes de qualificació professional inicial i la formació professional de grau mitjà (article 5.2). D'aquesta manera, els continguts dels ensenyaments obligatoris i dels ensenyaments gratuïts no coincideixen en la seva extensió, ja que hi ha ensenyaments que són gratuïts malgrat el fet de no ser obligatoris.
La Llei d'educació, com ja hem analitzat en una altra nota (la núm. 13), ha creat el concepte "ensenyaments universals" per referir-se als ensenyaments gratuïts, tant si són obligatoris com si no ho són (article 5.2).
Per una altra banda, en finalitzar l'ensenyament obligatori la Llei marca l'objectiu que els alumnes adquireixin "el ple domini del català i del castellà" (article 17.3), tot concretant allò previst a l'Estatut d'autonomia de Catalunya, que reconeix el "dret i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el català i el castellà en finalitzar l'ensenyament obligatori" (article 35.2 EAC).
Finalment, per a garantir la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris es preveu la vinculació dels centres privats "que ofereixen ensenyaments obligatoris i satisfan necessitats d'escolarització", a la prestació del Servei d'Educació de Catalunya per mitjà de l'accés al concert educatiu (article 45.2) i, d'aquesta manera, la Llei garanteix la gratuïtat de l'escolarització de tots els ensenyaments declarats "universals" i impartits pels centres públics i privats sostinguts amb fons públics que presten el Servei d'Educació de Catalunya (article 199).
4. Ensenyaments postobligatoris
Els ensenyaments postobligatoris inclouen tots els posteriors a l'educació bàsica i obligatòria, tant els de règim general (batxillerat i formació professional) com els de règim especial (ensenyaments d'idiomes, ensenyaments artístics, ensenyaments esportius i educació d'adults).
Però la Llei d'educació menciona altres ensenyaments posteriors a les etapes obligatòries: "els ensenya¬ments que no condueixen a titulacions o certificacions amb validesa a tot l'Estat, els cursos de formació pre¬paratòria per a les proves d'accés al sistema educatiu, la formació en les competències bàsiques, la formació per a l'ocupació i la formació permanent" (article 55.2) i "l'acreditació de les competències professionals i les accions formatives mitjançant pràcti¬ques en les empreses" (article 63.1), que han de permetre completar els ensenyaments obligatoris.
5. Ensenyaments superiors
La Llei d'educació només regula els ensenyaments artístics superiors, de música i dansa, d'art dramàtic, de conservació i restauració de béns culturals i de disseny (article 65, punts 3, 7 i 8), però no regula el sistema universitari de Catalunya, que es regeix per la seva normativa específica (article 1.2).
dimecres, 5 d’agost del 2009
Educació "no presencial" o "telemàtica"
[article 55 del Projecte de llei d'educació]
Entre les competències exclusives que la Reforma de l'Estatut de Catalunya atribueix a la Generalitat en matèria d'educació, es crea un nou concepte educatiu, el d'"ensenyaments no presencials", com a modalitat dintre dels ensenyaments postobligatoris:
"Els aspectes organitzatius dels ensenyaments en règim no presencial adreçats a l'alumnat d'edat superior a la d'escolarització obligatòria" [EAC, article 131.2.h)].
El Projecte de llei d'educació regula, a l'article 55 i amb tot detall, aquesta modalitat d'ensenyaments "postobligatoris", tal com els denomina el mateix Estatut d'autonomia a l'apartat 1 d'aquest mateix article 131, en comptes de la llarga perífrasi de l'apartat h).
Amb caràcter general, el Projecte de llei reserva aquesta modalitat d'educació no presencial als ensenyaments postobligatoris:
- El batxillerat (article 61.2 i 4);
- La formació professional inicial (article 62.8);
- Els ensenyaments d'idiomes (article 64.2);
- L'educació d'adults (article 70.1);
- Els ensenyaments que no condueixen a titulacions o certificacions amb validesa a tot l'Estat (article 55.2);
- Els cursos de formació preparatòria per a les proves d'accés al sistema educatiu (article 55.2);
- La formació en les competències bàsiques, la formació per a l'ocupació i la formació permanent (article 55.2).
Però també s'hi poden impartir, excepcionalment, "els ensenyaments obligatoris i els altres ensenyaments" (amb una expressió molt imprecisa) que, en determinades circumstàncies, estableixi el Departament (article 55.2). Fins i tot, s'obre la possibilitat de la modalitat d'educació no presencial en ensenyaments d'educació bàsica (article 55.7).
El Projecte de llei, seguint la lletra de l'Estatut d'autonomia, i "per a facilitar el dret universal a l'educació" (article 55.1), ha batejat aquesta modalitat d'educació amb una expressió negativa ("no presencial") que substitueix la tradicional "educació a distància" (mencionada, per exemple, a la LOE, articles 3.9, 34.5, 60.3, 67.2 i 69.3), denominació que no apareix ni una sola vegada al Projecte de llei d'educació.
No és aquesta l'única expressió negativa precedida d'un "no" que utilitza el legislador. Són abundants al llarg del text aquests compostos de dues paraules per a referir-se a tot un col·lectiu absolutament diferent d'un altre: "no obligatori", "no universitari", "no concertat", "no docent", "no-discriminació", "no exclusiu", "no escolar", "no lucratiu", "(matèries) no lingüístiques", "no oficial", "no reglat", "no reservat", " no sostingut (amb fons públics)", etc.
M'hauria agradat més que la Llei hagués diferenciat entre educació "presencial" i "telemàtica", paraula composta amb un terme grec ("télos" = 'lluny') al qual s'ha afegit el final de "informàtica", de la mateixa manera que la Llei, en un altre capítol, i en relació amb el suport i assessorament que proporcionen els serveis educatius del Departament, diu que "aquest suport i assessorament pot ser presencial i telemàtic" (article 86.1), considerant "telemàtic" com a oposat a "presencial" i, per tant, equivalent a "no presencial".
En definitiva, els instruments principals que utilitza actualment aquesta modalitat d'educació "no presencial" són els serveis digitals i telemàtics (que han de facilitar-se a tots els centres educatius, d'acord amb allò previst en l'article 89) i, per aquest motiu, el professorat que imparteix ensenyaments en aquesta modalitat "ha de tenir la titulació requerida per a cada etapa educativa i ha d'acreditar la capacitació per a exercir la docència emprant mitjans telemàtics i els altres recursos propis de l'educació no presencial" (article 55.5).
Desmitificar el currículum
Des de la primera llei orgànica que va desplegar l'article 27 de la CE, em refereixo a la Llei orgànica de l'estatut de centres docents, de 19 de juny de 1980, aprovada en una data molt propera en el temps a la promulgació de la Constitució, el legislador estatal va introduir en la regulació del dret fonamental a l'educació el concepte de "ensenyaments mínims" com a competència estatal exclusiva que no apareix recollida al text constitucional. La finalitat d'aquesta competència, "no discutida" per les comunitats autònomes davant el Tribunal Constitucional (segons la STC 88/1983, de 27 d'octubre) era "aconseguir una formació comuna en un determinat nivell de tots els escolars d'educació general bàsica, sigui quina sigui la Comunitat Autònoma a la qual pertanyin". No és estrany, doncs, que el Tribunal Constitucional fonamenti aquests ensenyaments mínims en l'homologació del sistema educatiu (article 27.8 CE) i en la regulació estatal de les condicions d'obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals i normes bàsiques per al desplegament de l'article 27 CE.
La LODE (1985), en regular directament el dret a l'educació, va fer un pas endavant en l'ampliació de les competències estatals en l'ordenació dels ensenyaments, i a més de recollir, com ja havia fet la LOECE (1980), "la fixació dels 'ensenyaments mínims' i la resta de condicions per a l'obtenció, expedició i homologació dels títols acadèmics i professionals" va afegir, "per la seva pròpia naturalesa", tres competències estatals no recollides al text constitucional:
- "l'ordenació general del sistema educatiu",
- "la programació general de l'ensenyament" i
- "l'alta inspecció"
(LODE, disposició addicional primera, apartat 1, encara vigent).
Cinc anys després, l'Estat va regular l'ordenació general del sistema educatiu mitjançant la LOGSE (1990), desenvolupant una de les competències reconegudes per la LODE, la de fixar el sistema educatiu amb caràcter orgànic i bàsic. Entre les múltiples innovacions d'aquest text legal, destaquem ara la introducció d'un nou concepte jurídic en aquell moment, el del "currículum" com a instrument clau en l'organització de tots els ensenyaments, obligatoris i no obligatoris, concepte que ha estat recollit i ampliat en les dues lleis orgàniques que han incidit després en el sistema educatiu: la LOCE (2002) i la LOE (2006).
L'Estat ha considerat el "currículum" com una peça clau que suporta tota l'organització bàsica dels ensenyaments no universitaris, sobretot perquè ha assignat al "currículum bàsic" els ensenyaments mínims que constitueixen el nucli bàsic estatal que "assegura una formació comuna i garanteix l'homologació dels títols", mitjançant la fixació, pel Govern de l'Estat, "dels objectius, competències bàsiques, continguts i criteris d'avaluació dels aspectes bàsics del currículum, que constitueixen els ensenyaments mínims" (LOE, preàmbul).
El mateix article 6.2 de la LOE remet a la LODE quan identifica "els aspectes bàsics del currículum" amb els "ensenyaments mínims a què es refereix la disposició addicional primera, apartat 2, lletra c), de la Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a l'educació", amb un precedent poc freqüent en què una llei orgànica esmenta explícitament una altra llei del mateix tipus, en lloc de remetre a la Constitució, que és el que hauria d'haver fet. Però ja he dit que no és possible trobar cap precepte constitucional que mencioni explícitament els ensenyaments mínims, com a competència exclusiva de l'Estat en matèria educativa.
En qualsevol cas, resulta difícil justificar el caràcter bàsic del currículum, si no fos perquè inclou aquests ensenyaments mínims estatals que han de formar part del currículum establert per les Administracions educatives (LOE, article 6.4). És evident que el currículum no és més que un instrument organitzatiu dels ensenyaments, i que pel seu caràcter tècnic, tal com ha reconegut el Tribunal Suprem, "no pot pensar-se que aquest conjunt (d'objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d'avaluació) formi part intrínseca del nucli bàsic de cap dret fonamental pertanyent a l'educació" (STS 5278/1994, de 24 de juny).
L'alt tribunal arriba a afirmar que "els mètodes pedagògics o els continguts de les diferents etapes són aspectes puntuals i tècnics més propis de la regulació reglamentària que de la regulació legal"; dit amb altres paraules, el Tribunal Suprem considera el contingut del currículum com "aspectes perifèrics" del dret a l'educació, i, en conseqüència, considero que no haurien de tenir caràcter bàsic, en la mesura que no formen part del nucli del dret a l'educació.
Per tant, ens trobem davant d'una "mitificació" del 'currículum' per part de l'Estat, que li ha atorgat "una importància molt gran" en atribuir-li caràcter bàsic i elevar-lo així a la categoria d'aspecte nuclear dels ensenyaments, assignant-li com a contingut bàsic els "ensenyaments mínims". D'aquesta manera, el currículum bàsic tal com apareix definit a les lleis orgàniques, des de la LOGSE fins a la LOE, participa d'algunes de les traces rellevants de la categoria del "mite grec", pel fet que té continguts tradicionals, intencionadament lligats a la Constitució, i per tant al passat llunyà, amb connotacions quasi extraordinàries, en la mesura que s'ha de respectar i només es pot modificar per part de l'Estat, atès el seu valor exemplar per a totes les comunitats autònomes.
Aquest respecte que han de tenir les comunitats autònomes pel currículum bàsic i la seva naturalesa excepcional em recorda, no ho puc evitar, la magnífica definició del mite grec que ens va fer Carlos García Gual als alumnes de doctorat de la Universitat de Barcelona ja fa molts anys, i que ha recollit després en algun dels seus llibres:
"Entendemos por 'mito' un relato tradicional que cuenta la actuación memorable de unos personajes extraordinarios en un tiempo prestigioso y lejano" (Mitos, viajes, héroes, Madrid, ed. Taurus, 1981, pàg. 9).
En canvi, el Projecte de llei d'educació regula el currículum en diferents preceptes (entre altres, el articles 52, 53, 91.4, 104.2, 112.4, 142.5, 158.2, 193.3), sense esmentar ni una sola vegada els "ensenyaments mínims" (com tampoc esmenta aquest concepte la reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006) i apropant el currículum des del "món mític de les idees", en què l'ha col·locat la legislació orgànica, a la realitat quotidiana de l'activitat educativa dels centres i del professorat, "que té la responsabilitat última a l'hora de concretar-ne l'aplicació" (article 52.1).