La programació general anual del centre

Després de molts mesos d’analitzar en aquest blog els principals instruments educatius en què es desenvolupa l’autonomia dels centres, m’adono que encara no he dedicat cap nota a la programació general anual del centre (PGAC), que és, sens dubte, el document més proper al dia a dia de totes les activitats que desenvolupen els centres.

D’entrada, sorprèn que la programació anual del centre no aparegui esmentada en tot el títol VII de la LEC, dedicat a l’autonomia dels centres. Però d’això no es pot deduir que el legislador hagi oblidat aquest instrument educatiu, ja que apareix esmentat en els preceptes que regulen les funcions del director del centre públic (LEC, art. 142.5.h), del claustre del professorat (LEC, art. 146.2.g), el consell escolar del centre públic (LEC, art. 148.3.b) i el consell escolar del centre concertat (LEC, art. 152.2.h).

L’article 125 de la LOE, que no té caràcter bàsic, defineix la PGAC com la planificació anual que “recull tots els aspectes relatius a l’organització i el funcionament del centre, inclosos els projectes, el currículum, les normes, i tots els plans d’actuació acordats i aprovats”.

L’horari escolar es concreta en funció de les previsions de la PGAC


Una de les primeres funcions que compleix la PGAC és concretar l’àmbit temporal de l’horari escolar del centre en l’educació secundària. A diferència del que succeeix en el segon cicle de l’educació infantil i en l’educació primària, en les quals la mateixa llei estableix el límit de mil cinquanta hores cada curs a l’horari escolar, que es pot estendre més enllà de l’horari lectiu, “en la resta d’etapes, l’horari escolar, que conté en tot cas l’horari lectiu, es pot concretar en funció de la programació anual del centre” (LEC, art. 54.4). És a dir, en les etapes de secundària els centres poden delimitar l’horari escolar en la PGAC, sense restriccions de tipus legal.

Els centres públics poden autoritzar a les associacions sense ànim de lucre l’ús de les instal·lacions del centre “més enllà de l’horari escolar” (LEC, art. 39.3). Aquest ús únicament “queda subjecte a les necessitats derivades de la programació de les activitats dels centres” (LOE, DA 15.6). Aquest ús social dels centres públics no ha d’interferir, ni impedir ni dificultar les activitats ordinàries dels centres dins l’horari escolar, que inclou totes les activitats (lectives, extraescolars o complementàries) “aprovades pel consell escolar i previstes a la programació anual del centre” (D_aut, art. 53.2).

Responsables de la PGAC


El director
Correspon al director proposar la programació general anual del centre, coordinar-ne l’aplicació amb la resta de l’equip directiu i retre’n comptes mitjançant la memòria anual (D_dir, art. 8.b).

El director orienta, dirigeix i supervisa les activitats del centre, d’acord amb les previsions de la programació general anual, amb la col·laboració de l’equip directiu (D_dir, art. 6.e) i dirigeix l’aplicació de la programació general anual (LEC, art. 142.5.h i D_aut, 31.3.e) i també dóna suport a l’equip directiu i, si escau, al consell de direcció, en el compliment de la programació general del centre (LEC, art. 142.6.g).

Aquesta direcció de l’aplicació de la programació general anual comporta garantir-ne el compliment (D_aut, art. 31.3.e).


El claustre del professorat
El claustre del professorat formula a l’equip directiu i al consell escolar propostes per a l’elaboració de la programació general anual (LOE, art. 129.a) i també aprova i avalua tots els aspectes educatius dels projectes i de la programació general anual (LOE, art. 129.b).

La LEC atribueix al claustre la funció de programar les activitats educatives del centre (LEC, art. 146,2) que formen part, necessàriament, de la PGAC. A més, el claustre ha de vetllar perquè es compleixi la programació anual del centre i perquè es compleixi el projecte de direcció, així com donar suport a l’equip directiu (D_aut, art. 48.2).

El consell escolar
Correspon al consell escolar dels centres públics aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats (LEC, art. 148.3.b i LOE, art. 127.b), a proposta del claustre del professorat (LOE, art. art.129.a) i sens perjudici de les competències del claustre de professors, en relació amb la planificació i organització docent (LOE, art. 127.b).

El consell escolar també aprova les directrius per a programar activitats escolars complementàries i activitats extraescolars, i n’avalua el desenvolupament (LEC, art. 148.3.j).

A més, li correspon vetllar perquè es compleixin la programació anual del centre i el projecte de direcció, i també donar suport a l’equip directiu (D_aut, 46.1).

El consell escolar dels centres concertats aprova, a proposta del titular del centre, la programació general anual del centre i participa en la supervisió i l’avaluació del desenvolupament d’aquesta programació, en l’àmbit docent i en l’àmbit administratiu, i dels resultats que se n’obtenen (LEC, art. 152.2.h i LODE, art. 57.f).

Contingut de la PGAC


La PGAC és la concreció anual dels continguts del PEC i del PdD en el període del mandat del director (D_auto, art. 10.1 i D_dir, art. 24.1 i 2).

La programació general anual és, en definitiva, la concreció de les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i al funcionament del centre per al curs corresponent, incloses, si escau, les concrecions relatives als projectes, el currículum, les normes i tots els plans d’actuació acordats i aprovats (D_aut, art. 10.1, que recull la definició de la LOE, art. 125).

El projecte educatiu ha d’orientar les successives programacions generals anuals del centre i establir els criteris, indicadors i procediments per a l’avaluació de l’assoliment dels objectius previstos. El resultat d’aquesta avaluació es recull en la memòria anual corresponent (D_aut, art. 10.2).

Són objecte d’avaluació el desenvolupament i els resultats de la programació general anual del centre en l’àmbit docent i en l’àmbit administratiu (LEC, art. 148.3.b i 152.2.h). La PGAC en concreta, per a cada curs escolar, els indicadors d’avaluació corresponents (D_aut, 58.1).

El projecte de direcció ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat de la direcció del centre i es concreta, cada curs, mitjançant les programacions generals anuals, “que han de permetre assolir els objectius formulats en el projecte” (D_dir, art. 24.1 i 2 i D_aut, art. 18.2).

La importància d’aquesta programació anual és tal que, en cas de nomenament del director amb caràcter extraordinari, “el projecte de direcció es pot referir exclusivament a la programació anual d’activitats, en concordança amb el projecte educatiu del centre” (D_dir, art. 23.3), en comptes de referir-se a tot el PEC.

Per tant, el contingut de la PGAC, en el període anual de cada curs escolar, ha d’incloure els aspectes següents:

— (1) La concreció de les prioritats educatives del curs escolar i la proposta d’objectius anuals, en coherència amb el PEC i el projecte de direcció.
— (2) Tots els aspectes relatius a l’organització de les activitats i els serveis que es presten durant tot l’horari escolar, i al funcionament del centre.
— (3) Concrecions relatives
- (a) als projectes del centre,
- (b) al currículum,
- (c) a les normes del centre i
- (d) a tots els plans d’actuació acordats i aprovats.
— (4) L’horari escolar, que inclou l’horari lectiu i les activitats complementàries i extraescolars, aprovades pel consell escolar de centre.
— (5) La concreció dels indicadors d’avaluació, d’acord amb els criteris, indicadors i procediments d’avaluació establerts pel PEC. El resultat de l’avaluació es recull en la memòria anual corresponent.

Garantia d’informar la comunitat escolar sobre la PGAC

La direcció de cada centre públic i la titularitat i la direcció de cada centre privat concertat han de garantir que la comunitat escolar és informada del contingut de la programació general anual i del resultat de la seva avaluació (D_aut, art. 10.3 i LEC, art. 25.1.g).

Procediment d’elaboració de la programació general anual

Per acabar, reprodueixo un quadre sobre el procediment d’elaboració d’aquest instrument educatiu, que ja us vaig incloure en una altra nota mesos enrere:

Estructura de les normes d’organització i funcionament del centre

Les disposicions transitòries primera i segona del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, estableixen el següent calendari d’actualització de les normes d’organització i funcionament:

1) En el termini d’un any des de l’entrada en vigor del D_aut, els centres han d’haver adaptat a la nova normativa la part de les normes d’organització i funcionament que es refereixen a les mesures de promoció de la convivència, a les mesures correctores i sancionadores i a les garanties i procediment en la correcció de faltes greument perjudicials per a la convivència (articles 23, 24 i 25 del D_aut).

2) En el termini de quatre anys des de l’entrada en vigor del D_aut, els centres han d’haver adaptat a les previsions del Decret la resta de les seves normes d’organització i funcionament.

3) En aquest mateix termini de quatre anys, els centres públics actualment en funcionament han d’adaptar gradualment la seva estructura organitzativa a les previsions del D_aut, d’acord amb el seu projecte educatiu i les concrecions del projecte de direcció. Els centres públics que entrin en funcionament a partir de l’entrada en vigor del D_aut s’han d’organitzar segons el que fixa el D_aut.

La complexitat de les normes d’organització i funcionament del centre, tal com han estat dissenyades al D_aut, han aconsellat al Govern establir un període de temps molt ampli perquè els centres vagin adaptant gradualment les seves normes actuals a les noves previsions del D_aut. En relació amb aquest tema, estic segur que us poden ser útils els següents esquemes sobre les NOFC que he utilitzat en el curs que imparteixo aquestes setmanes i que intenta resumir el contingut i l’estructura de les normes d’organització, tal com les ha establert el D_aut:

1) Estructura organitzativa del centre (criteris organitzatius, criteris i mecanismes pedagògics, procediments organitzatius i altres elements organitzatius);

2) Participació de la comunitat escolar en la vida del centre

3) Normes de convivència

4) Aspectes opcionals de l’organització del centre

Però veieu, amb més detall, els següents quadres:

Descarregeu-vos el document

Lèxic de l'autonomia dels centres educatius (9)

Capacitat professional

1. Àmbit.
—En la fase d’oposició per ingressar als cossos docents s’ha d’acreditar la capacitat professional docent, mitjançant la valoració dels coneixements específics de l’especialitat docent, la capacitat pedagògica i el domini de les tècniques necessàries per a l’exercici docent (LEC, 119.2).
—En la fase de concurs del procediment d’accés al cos d’Inspectors d’Educació es valora la capacitat professional dels candidats i els mèrits específics com a docents (LEC, 121.2).
—En la provisió temporal en comissió de serveis a llocs d’inspector, mitjançant concurs de mèrits específics, s’hi ha de valorar la capacitat professional i els mèrits específics com a docents (LEC; DA 15).

2. Formació inicial. La formació inicial del professorat ha de comprendre la capacitació adequada, l’adquisició de coneixements i el desenvolupament de capacitats i actituds professionals (LEC, 109.2).

3. Formació permanent. El director del centre públic ha de fomentar la participació del professorat en activitats de formació permanent i d’actualització de les seves capacitats professionals, en funció de les necessitats derivades del projecte educatiu (D_dir, 10.1.g). L’avaluació d’un centre ha de permetre orientar la participació del professorat en activitats de formació permanent i d’actualització de les seves capacitats professionals (D_aut, 59.2).

4. Capacitat de lideratge. L’Administració educativa ha de promoure i fomentar la capacitat de lideratge dels professionals de l’organització i la gestió dels centres educatius (LEC, 100).

5. Selecció del director.
—El procés de selecció del director ha de valorar de manera objectiva, entre altres mèrits relacionats amb la competència professional, la seva capacitat de lideratge (D_dir, 13.3).
—En la segona fase de selecció es valoren el projecte de direcció i la capacitat de lideratge de les persones candidates (D_dir, 17.1).
—La comissió de selecció ha de valorar la capacitat de lideratge de l’aspirant a la direcció a partir de la defensa que haurà de fer del projecte de direcció que ha presentat i d’una entrevista personal amb el candidat (D_dir, Annex 2, segona fase, apartat D).
—El nomenament del director amb caràcter extraordinari s’ha de fer d’acord amb criteris de competència professional i capacitat de lideratge (D_dir, 19.1).

[Vegeu "competència professional"]


Caràcter propi del centre

1. Àmbit. L’escola pública catalana es defineix com a inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat, trets definidors del seu caràcter propi (LEC 93.2). Els titulars dels centres privats tenen el dret d’establir el caràcter propi del centre (LEC, 74.3).

2. Projecte educatiu. El projecte educatiu incorpora el caràcter propi del centre, si n’hi ha (LEC, 91.1 i 4.f). El projecte educatiu de cada centre recull i, si escau, desenvolupa el caràcter propi del centre definit per la titularitat. El caràcter propi ha de respectar els principis rectors del sistema educatiu i per als centres de titularitat pública, el caràcter propi és el definit a l’article 93 de la Llei d’educació (D_aut, 5.1).

3. Deure de la comunitat escolar. Els alumnes, les mares i els pares, i tot el personal del centre tenen el deure de respectar el caràcter propi del centre (LEC, 22.2, 25.3, 104.5 i 108.3; D_aut, 7.3).

4. Dret d’informació de les mares i pares. Les mares i pares dels alumnes tenen dret a rebre informació sobre el caràcter propi del centre (LEC 25.1.b).

[Vegeu "projecte educatiu"]


Carta de compromís educatiu

1. Àmbit. Els centres han de formular una carta de compromís educatiu, en la qual han d’expressar els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives (LEC, 20.1). La carta vincula individualment i col·lectivament els membres de la comunitat educativa del centre (LEC, 31.1). Per mitjà de la carta de compromís educatiu s’ha de potenciar la participació de les famílies en l’educació dels fills (LEC, 20.2).

2. Cooperació entre les famílies i el centre. La carta de compromís educatiu ha d’expressar els compromisos que cada família i el centre s’avenen a adquirir en relació amb els principis que la inspiren, i que han de ser els necessaris per garantir la cooperació entre les accions educatives de les famílies i la del centre educatiu en un entorn de convivència, respecte i responsabilitat en el desenvolupament de les activitats educatives (D_aut, 7.2).

3. Dret de les mares i pares dels alumnes. Les mares i els pares dels alumnes tenen dret a rebre informació sobre la carta de compromís educatiu, i la coresponsabilització que comporta per a les famílies (LEC, 25.1.d).

4. Autonomia pedagògica. Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya han de determinar les característiques específiques de la carta de compromís educatiu (LEC, 97.3).

5. Marc de convivència. La carta de compromís educatiu i les normes d’organització i funcionament del centre estableixen mesures correctores i sancionadores de les irregularitats en què incorrin els alumnes, si no perjudiquen greument la convivència (LEC, 35.1; D_aut, 24.1).

6. Responsables.
—En la formulació de la carta participen la comunitat escolar i, particularment, els professionals de l’educació i les famílies (LEC, 20.1). Les famílies s’han d’avenir a compartir els principis que inspiren la carta (LEC, 20.2).
—Els continguts comuns de la carta de compromís educatiu són elaborats pel centre, en el marc de les orientacions del Departament d’Educació, amb la participació de la comunitat escolar (D_aut, 7.5).
—La carta és aprovada pel consell escolar (LEC, 148.3.e i 152.2.g; D_aut, 7.5). En el cas dels centres concertats, a proposta del titular del centre (LEC, 152.2.g).
—El director dels centres públics assegura l’aplicació de la carta de compromís educatiu, i vetlla per la seva formulació i pel seu compliment (LEC, 142.5.c. i 142.6.a; D_dir, 6.c. i 7.a).
—El Departament ha d’impulsar les orientacions que determinen els continguts per a l’elaboració de la carta, que han de respectar els drets i llibertats de les famílies recollits a les lleis (LEC, 20.2).

7. Signatura de la carta. La carta de compromís educatiu i les seves modificacions és signada per la direcció del centre públic o per la persona titular del centre privat concertat o, en el seu nom, per qui disposin les normes d’organització i funcionament del centre, i pel pare, mare o tutor o tutora legal de l’alumne/a. De la carta signada n’ha de quedar constància documental al centre i a la família (D_aut, 7.6).


Centre educatiu

[La denominació ordinària dels centres a la LEC i als decrets de desenvolupament és la de "centres educatius", pràcticament mai apareixen com a "centres escolars" ni com a "centres docents", que fins ara era la denominació habitual a la normativa anterior.]

1. Àmbit. Els centres són un dels elements que formen el sistema educatiu, juntament amb els ensenyaments i els serveis educatius, qualssevol que siguin els destinataris de l’ensenyament, la titularitat del centre i el seu sistema de finançament (LEC, 8.1).

2. Definició legal. Tenen la consideració de centre educatiu els centres que, creats o autoritzats, i independentment de qui en tingui la titularitat, imparteixen ensenyaments dels que estableix el títol V de la LEC i estan inscrits en el registre de centres que gestiona el Departament (LEC, 72.1). Per als estudis de formació professional també tenen la consideració de centre educatiu els centres situats en instal·lacions i equipaments d’agents econòmics, empreses i institucions que siguin autoritzats pel departament (LEC, 72.2).

3. Autonomia. El centre educatiu és el subjecte principal de l’autonomia (LEC, 2.3.c).

[De fet, no només és el centre el nucli de l’autonomia, sinó que amb freqüència es personalitza i és el propi centre el que exerceix l’autonomia com si es tractés d’un òrgan col·lectiu amb responsabilitats dins l’organització educativa (vegeu l’apartat 5 d’aquesta entrada). Però, en moltes ocasions, aquesta expressió emmascara un altre òrgan del centre, que és el responsable directe de la funció educativa.]

Tots els instruments amb què s’exerceix l’autonomia són del centre educatiu:
—les regles / normes de convivència (LEC, 7.2; 22.2.b; 37.1.d)
—la carta de compromís educatiu (LEC, 20.1)
—el projecte educatiu (LEC, 22.2.d)
—la identitat del centre (LEC, 91.1)
—el projecte lingüístic (LEC, 14)
—les normes d’organització i funcionament (LEC, 23)
—l’estructura organitzativa pròpia (LEC, 98.1)
—els criteris de l’organització pedagògica (LEC, 77)
—la programació general anual (LEC, 25.1.g)
—els programes (LEC, 40.1)
—el projecte de direcció (LEC, 144)
—el caràcter propi (LEC, 22,2,d)
—els acords de coresponsabilitat (LEC, 92)
—el contracte programa (LEC, 201.2).

4. Elements que formen els centres educatius.
—la comunitat educativa del centre, o comunitat escolar (LEC, 19.2);
—l’alumnat;
—la direcció;
—els òrgans de govern / unipersonals de direcció i de coordinació;
—la titularitat;
—el consell escolar i altres òrgans col·legiats (claustre de professorat, equip directiu, consell de direcció);
—el professorat i altre personal del centre (professionals d’atenció educativa i personal d’administració i serveis);
—les activitats d’ensenyament i aprenentatge / àmbit general del centre (LEC, 13.1);
—la realitat sociolingüística;
—el sistema de finançament;
—el pressupost / recursos econòmics;
—els ingressos assignats / recursos addicionals;
—les activitats educatives (lectives, complementàries i extraescolars);
—el funcionament dels centres educatius;
—els serveis que ofereix el centre;
—les instal·lacions i material didàctic (LEC, 22.2.e).
—els equipaments (LEC, 37.1.b);
—la plantilla de personal (llocs de treball docent i del personal d’administració i serveis);
—la documentació acadèmica, pedagògica i administrativa dels centres (LEC, 179.1.c);
—les característiques que té el centre (LEC, 25.1.c; 56.7).

5. Personalització dels centres educatius.
Els centres educatius
—han de proporcionar una acollida personalitzada (LEC, 10.2);
—han de programar activitats (LEC, 10.2);
—han d’elaborar un projecte lingüístic (LEC, 14.1);
—han d’adaptar els horaris (LEC, 15.2);
—han d’emprar normalment el català (LEC, 16.2);
—han d’expedir la documentació acadèmica en català (LEC, 16.4);
—han de formular una carta de compromís educatiu (LEC, 20.1);
—ofereixen assessorament i atenció adequada a les famílies (LEC, 25.2);
—han d’establir mecanismes de mediació (LEC, 30.5);
—poden establir acords amb associacions sense ànim de lucre (LEC, 39.3);
—han de participar en l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives específiques (LEC, 48.1);
—han de facilitar informació a les famílies (LEC, 56.9 i 57.7):
—determinen les llengües estrangeres en el projecte educatiu (LEC, 57.4);
—han d’establir mesures per a adequar el batxillerat a les necessitats dels alumnes (LEC, 61.2);
—han d’establir mesures i instruments d’acollida o de formació als nous docents (LEC, 77.2);
—disposen d’un conjunt de docents i de professionals d’atenció educativa (LEC, 102.1);
—poden incorporar els romanents dels ingressos de lliure disposició al pressupost de l’exercici següent (LEC, 103.3);
—poden constituir un consell de direcció (LEC 147.5).

6. Classificació dels centres educatius.
—públics / privats (LEC, 73);
—públics / "altres que els creats pels poders públics" (LEC, 2.1.d);
—públics dependents de la Generalitat / centres públics de titularitat de les administracions locals (LEC, 74.1);
—de nova creació (LEC, 94.3);
—sostinguts amb fons públics;
—privats concertats (= "privats sostinguts amb fons públics") / centres privats no concertats (= "no sostinguts amb fons públics");
—integrats de les ofertes de formació professional (LEC, DA 19);
—públics ordinaris / centres d’educació especial / centres especialitzats (LEC, 164.1);
—de referència educativa (LEC, 85);
—escoles oficials d’idiomes / centres públics delegats / centres privats autoritzats;
—escoles artístiques / centres especialitzats d’ensenyaments artístics / centres superiors d’arts / escoles de música i dansa / centres educatius integrats / conservatoris / centres adscrits o vinculats a l’Institut Superior de les Arts (LEC, 65.4, 7 i 9; 66.3.f. i g);
—específics (d’educació d’adults) / centres ordinaris / unitats educatives dels establiments penitenciaris / punts de suport a la formació (LEC, 70.1);
—singulars (= "de característiques singulars") / únic centre educatiu (LEC, 72.3 i 139.5);
—singular per a l’educació no presencial (LEC, 55);
—que presten el Servei d’Educació de Catalunya;
—educatius a l’exterior (LEC, 18.3).

7. Denominació dels centres públics.
—Escoles bressol o llars d’infants: imparteixen el primer cicle d’educació infantil;
—Parvularis: imparteixen el segon cicle d’educació infantil;
—Escoles: imparteixen el segon cicle d’educació infantil i l’educació primària;
—Instituts: imparteixen ensenyaments d’educació secundària;
—Instituts escola: entre altres ensenyaments de règim general, imparteixen educació primària i educació secundària;
—Instituts escola artístics: institut escola que imparteix ensenyaments de règim general i ensenyaments artístics al mateix alumnat (D_aut, DA 18.1);
—Centres especialitzats en educació especial: centres públics d’educació especial (D_aut, DA 9.4).

8. Creació / autorització de centres.

—El Govern, en el marc de la programació de l’oferta educativa, crea i suprimeix centres públics de titularitat de la Generalitat. Així mateix, per mitjà de convenis amb els ens locals, es creen i suprimeixen centres públics dels quals sigui titular un ens local (LEC, 45.1 i 74).
—Els centres educatius privats estan sotmesos al principi d’autorització administrativa. El centre és autoritzat si compleix els requisits fixats pel Govern amb relació a la titulació acadèmica del personal docent, la ràtio entre alumnes i docents, les instal·lacions i la capacitat (LEC, 74.2).
—L’establiment d’escoles que imparteixen exclusivament ensenyaments no reglats de música o dansa i d’altres centres que imparteixen exclusivament ensenyaments postobligatoris que no condueixin a l’obtenció de títols o certificats amb validesa a tot l’Estat s’ha de subjectar al procediment de comunicació prèvia (LEC, DA 27).

9. Drets.
—Dret a accedir en condicions d’igualtat al sistema educatiu (LEC, 4.1; 4.2 i 46.1);
—Dret a l’elecció de centre, en el marc de l’oferta educativa (LEC, 4.1);
—Dret d’assistir al centre (LEC, 37.3);
—Dret de participar en la vida del centre / en els òrgans del centre (LEC, 21.2.k; 25.3; 104.4; 108.3);
—Dret d’establir el caràcter propi del centre (LEC, 74.3).

[Vegeu "únic centre educatiu"]

Novetats del decret de la direcció dels centres públics

El DOGC publica avui el Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent, aprovat pel Govern després d'una llarga tramitació que es va iniciar el 26 de febrer de 2010 amb la primera versió del text que es recull a l'expedient administratiu de la norma.

Durant aquest període de més de vuit mesos de tramitació, s'han introduït moltes modificacions al text inicial com a conseqüència dels tràmits d'informació pública i de consulta i negociació amb diferents organismes i institucions, així com dels informes emesos pels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya que han intervingut en el procediment d'elaboració de la norma.

Ja fa setmanes que estic comentant en aquest blog el contingut del projecte de decret de la direcció, en concret en els darrers posts que he dedicat al decret d'autonomia i la gestió de personal als centres públics (publicats els dies 8 i 22 d'octubre). En el d'avui he seleccionat algunes de les novetats que s'han introduït en el text definitiu, totes relacionades amb "nous conceptes" que s'han afegit al contingut del decret durant la seva tramitació, i per tant tenen relació amb el títol d'aquest blog, "Nous conceptes a la Llei d'educació".

1) Complement de "reconeixement" i complement de "consolidació" de la funció directiva

1.1) Les retribucions de la direcció inclouen, a més del complement "de direcció" corresponent al "lloc de treball o funció docent" (art. 30.2) atenent a criteris de dimensió, complexitat del centre i diversitat dels ensenyaments que s'hi imparteixen (art. 142.10 LEC), el complement de "reconeixement" de la funció directiva (art. 136.1.d LEC). El text definitiu del decret de la direcció dels centres públics ha diferenciat aquest complement de "reconeixement" del tercer complement, el de "consolidació" (o, en paraules de la llei, "el complement per a l'exercici previ de la funció directiva", art. 127.2 LEC), de manera que ha desdoblat l'apartat 30.3 del text original en els apartats 3 i 4 de l'article 30:

• 30.3. "L'avaluació positiva de l'exercici de la direcció en cada mandat comporta la percepció del complement de reconeixement de la funció directiva. Aquest complement consisteix en la percepció progressiva del 15%, el 35%, el 55% i el 75% del complement a què es refereix l'apartat anterior, un cop finalitzat successivament cada mandat. Aquest complement s'afegeix a la percepció del complement a què fa referència l'apartat anterior mentre s'exerceix la direcció, com un increment proporcional reconegut del complement de direcció que s'està percebent en cadascun dels mandats de direcció."

• 30.4. "Quan es deixa l'exercici de la direcció, amb avaluació positiva, es consolida un complement retributiu en les mateixes proporcions esmentades a l'apartat anterior, de manera que es continua percebent mentre el funcionari estigui en situació d'actiu en un lloc de treball docent. Aquest complement de consolidació és incompatible amb la percepció dels complements de direcció i de reconeixement dels apartats 2 i 3 d'aquest article. Quan, eventualment, el funcionari afectat torni a exercir la direcció d'un centre, quedarà en suspens la percepció del complement de consolidació, i passarà a percebre els complements de direcció i de reconeixement de l'exercici de la direcció que corresponguin segons els mandats ja avaluats positivament i en el centre en què exerceixi la direcció."

Aquests dos complements de la direcció, el de "reconeixement" i el de "consolidació", van lligats tots dos a l'avaluació positiva de l'exercici de la direcció i consisteixen en la percepció d'un determinat percentatge del complement de la funció directiva, però tenen una naturalesa jurídica diferenciada, malgrat que les coincidències ens puguin fer pensar que es tracta del mateix complement retributiu, com es deduïa de la redacció primitiva d'aquest article.

El fet és que els percentatges s'apliquen, en un cas, sobre el complement de direcció vigent i, en l'altre, sobre els complements dels mandats ja vençuts, la qual cosa pot provocar que un mateix percentatge doni resultats diferents, si s'ha canviat de centre o si al centre se li ha modificat la tipologia dels càrrecs directius:

• El complement de "reconeixement" és un percentatge que s'aplica al complement de funció directiva que s'estigui percebent, mentre s'exerceix la direcció i, en definitiva, va lligat a la carrera professional del director en actiu, ja que aquest complement li permet "progressar" en les seves retribucions com a conseqüència de l'avaluació positiva dels diferents mandats.

• El complement de "consolidació", en canvi, és una garantia retributiva, lligada al cessament en el càrrec, i que correspon a una part del complement de funció de cadascun dels mandats avaluats positivament, i només es pot percebre quan es deixa l'exercici de la direcció. És, per tant, incompatible amb els altres dos complements de la direcció: el de "funció directiva" i de "reconeixement" del director en actiu

1.2) L'avaluació positiva anual de l'acompliment de la funció del directiu professional docent incrementa el seu complement de "reconeixement", de manera "no consolidable", és a dir, sense que pugui incrementar els percentatges que intervindran en el complement de "consolidació" quan cessi en l'exercici de la direcció. Aquesta és una altra novetat del text definitiu del decret:

• 40.2. "L'avaluació positiva anual de l'acompliment genera en el directiu professional docent el dret a la percepció d'un increment anual no consolidable del complement de reconeixement de l'exercici de la direcció previst a l'article 30.3, en les quanties que estableixi el Govern."

1.3) La percepció del nou complement de reconeixement de la funció directiva per part dels actuals directors i directores s'ajorna fins a l'1 de gener de 2012. A partir d'aqueixa data el Govern pot implementar de manera gradual l'aplicació d'aquest nou complement segons un calendari transitori de cadascun dels diferents mandats avaluats positivament, tal com ho recull el nou redactat de la disposició transitòria primera del Decret.

2) Competències "específiques" i "delegades" del personal directiu professional docent

La versió inicial del decret només preveia que "el Departament d'Educació pot delegar en els directors i directores que posseeixen la condició de directiu professional docent i exerceixen la direcció des dels llocs de treball a ells reservats, altres competències específiques en matèria organitzativa, de gestió de personal i de gestió de recursos materials del centre educatiu" (art. 39.1 del projecte de decret).

En canvi, el text definitivament aprovat pel Govern ha inclòs com a novetat en aquest article 39.1 competències "específiques" de la condició del personal directiu professional docent, a més de les que li pugui delegar el Departament d'Educació en matèria organitzativa, de gestió de personal i de gestió de recursos materials del centre educatiu, tal com ho estableix l'article 39.2 del Decret:

"Article 39

Competències específiques del personal directiu professional docent

1. A més de les funcions i atribucions que, amb caràcter general, corresponen a l'exercici de la direcció de qualsevol centre públic, l'exercici de la direcció professional docent té atribuïdes les següents competències específiques de la seva condició:

a) Acordar amb el Departament, en relació amb els recursos assignats, els objectius anuals a assolir en la seva gestió.

b) Assignar al professorat de la plantilla els complements retributius docents relacionats amb la major dedicació al centre, la innovació i la recerca educativa i la implicació en el millorament dels rendiments escolars, tenint en compte els criteris establerts pel Govern i els recursos assignats al centre.

c) Concedir al professorat de la plantilla els permisos previstos a la legislació.

d) Intervenir, d'acord amb la reglamentació establerta pel Govern, en el procés d'incorporació del personal docent al centre, amb destinació provisional, per ocupar una vacant de la plantilla.

e) Decidir sobre la participació de professorat de la plantilla en activitats de formació permanent en el centre educatiu, d'acord amb la planificació aprovada pel Departament d'Educació i en funció de les necessitats previstes al projecte educatiu del centre.

2. El Departament d'Educació pot delegar en els directors i directores que posseeixen la condició de directiu professional docent i exerceixen la direcció des dels llocs de treball a ells reservats, altres competències específiques en matèria organitzativa, de gestió de personal i de gestió de recursos materials del centre educatiu."

3) "Condició" i "acreditació" del directiu professional docent

El decret ha introduït una diferenciació entre "condició" i "acreditació" del directiu professional, reservant l'exercici de la "condició" de directiu professional a "l'ocupació efectiva d'un lloc de treball reservat a directius professionals docents" (art. 35.1), que és la circumstància que genera tots els drets i deures derivats de la condició de directiu:

"L'ocupació d'aquest lloc té, a tots els efectes, la consideració de lloc ocupat pel sistema de provisió especial i comporta l'exercici efectiu de les funcions directives professionals docents amb tots els drets administratius i econòmics previstos en aquest decret" (art. 38.3).

Així "l'acreditació" de directiu professional docent esdevé un requisit per a "accedir a l'exercici de la condició de directiu professional docent de qualsevol centre públic" (art. 38.1) i, per a obtenir-la, els funcionaris docents han de reunir els requisits i superar el procediment regulat pel decret per a "garantir la formació, capacitat, habilitats i, si escau, experiència dels candidats per a l'exercici de la direcció professional de centres educatius públics, atenent a criteris d'idoneïtat per a la funció directiva i mitjançant procediments que garanteixen la publicitat i la concurrència" (art. 34).

Per a poder obtenir "l'acreditació" de directiu professional docent els funcionaris docents "han d'haver ocupat la direcció d'un centre educatiu públic, amb almenys un període ordinari de mandat amb avaluació positiva" (art. 35.1). Per a exercir la "condició" de directiu es requereix tenir l'acreditació corresponent reconeguda i ocupar un lloc de treball reservat per a aquestes funcions directives professionals, una vegada seleccionat com a director docent del centre (art. 38.3).

L'obtenció de "l'acreditació" de directiu professional docent exigeix la declaració de l'aptitud del candidat per un òrgan tècnic de valoració, que proposa "a la persona titular del Departament d'Educació per tal que aquesta els reconegui la condició de directiu professional docent" (art. 36.7). L'acreditació, per tant, és el reconeixement per part del Departament de la condició de directiu professional docent, que té atribuïdes "competències específiques de la seva condició" (art. 39.1) i delegades pel Departament, en la mesura que "posseeixen la condició de directiu professional docent i exerceixen la direcció des dels llocs de treball a ells reservats" (art. 39.2).

L'exercici de la "condició" de directiu professional finalitza amb el cessament del directiu del lloc de treball reservat a la seva condició, mentre que "l'acreditació" es pot perdre per renúncia expressa, per jubilació o per qualsevol altra raó que comporti la pèrdua de la condició de funcionari docent, així com a resultat de l'avaluació negativa de l'exercici de la direcció en el període del mandat (art. 37).

En definitiva, la "condició" s'exerceix amb l'acompliment de les seves competències específiques i delegades, i va lligada al nomenament en el lloc de treball reservat i a l'exercici de les funcions directives, mentre que "l'acreditació" s'obté mitjançant un procediment de reconeixement de l'aptitud dels candidats idonis per a exercir la funció directiva professional.

La "condició" pressuposa i exigeix l'acreditació, que és el requisit necessari per al reconeixement de la condició de directiu. Però "l'acreditació" no comporta l'exercici de les funcions directives, que van lligades a l'exercici efectiu de la "condició", una vegada seleccionat com a director o directora i després d'ocupar el lloc de treball reservat per al directiu professional docent; és a dir, "l'acreditació" només és la possibilitat de l'exercici de la condició, en el mateix sentit que en la metafísica aristotèlica es diferenciaven la potentia (en grec, dýnamis 'possibilitat') i l'actus (en grec, enérgeia 'activitat').

Finalment, l'acreditació de directiu professional docent (i, per tant, també la condició, que la pressuposa) és considerada "com a mèrit docent específic en tots els concursos de provisió de llocs i d'accés a un altre cos docent, en la consolidació de graus personals docents i en l'obtenció de la categoria superior de sènior" (art. 42.3), com a mèrit preferent en la primera fase del procés de selecció de directors i directores (art. 38.2) i com a mèrit per a ocupar llocs de treball dependents de l'Administració educativa i d'altres departaments de l'Administració de la Generalitat (art. 42.2).

La gestió del personal docent en els centres públics

[art. 99.1.a) de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

Continuo avui amb el post del 8 d'octubre d'enguany sobre la gestió del personal docent en els centres públics, en el qual vaig ajornar les novetats dels articles 50.4 del Decret d'autonomia en relació amb el paper del director/a en matèria disciplinària del personal del centre: la norma atorga al director del centre públic la potestat disciplinària de les faltes lleus comeses pel personal docent i d'administració i serveis destinat al centre educatiu.

Aquesta mesura comporta una novetat molt destacable en matèria de gestió del personal dels centres públics, ja que és la primera vegada en què es desplega per reglament la previsió de l'article 118.2 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública:

"118.2. Els òrgans competents per imposar les sancions són:
a) En el cas de faltes lleus, els secretaris generals, directors generals o assimilats, respecte al personal que en depengui, mitjançant un expedient disciplinari sumari que ha de garantir en tots els casos l'audiència prèvia a l'interessat.
[…]
d) No obstant el que estableixen els apartats anteriors, es pot determinar per reglament l'òrgan competent per a la resolució dels expedients per als casos en què els funcionaris inculpats prestin serveis en diferents departaments o pertanyin a col·lectius amb especificitats pròpies."

Entre els col·lectius amb especificitats pròpies, aquesta mateixa Llei enumera el personal docent, el personal sanitari, el personal investigador, el personal penitenciari, els bombers, els agents rurals i els mossos d'esquadra [vegeu, per exemple, els articles 3 i 30.f), i la disposició transitòria 10.6].

Per tant, l'article 50.4 del Decret d'autonomia, en aplicació d'allò que fixa l'article 118.2.d) del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, atorga al director o directora del centre públic la potestat sancionadora per "imposar sancions disciplinàries per les faltes lleus que es relacionen a l'article 117 del Text únic de la Llei de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya […] comeses pel personal del centre en relació amb els seus deures i obligacions".

Les faltes lleus regulades per la normativa vigent (tant per l'article 117 del Decret legislatiu 1/1997, com per l'article 5 del Decret 243/1995, de 27 de juny pel qual s'aprova el Reglament de règim disciplinari de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya) són les següents:

"a) El retard, la negligència o el descuit en el compliment de les funcions.
b) La lleugera incorrecció envers el públic o el personal al servei de l'Administració.
c) La manca d'assistència al treball injustificada d'un dia.
d) L'incompliment de la jornada i l'horari sense causa justificada, si no constitueix falta greu.
e) Les faltes repetides de puntualitat dins un mateix mes sense causa justificada.
f) La negligència en la conservació dels locals, del material i dels documents del servei, si no causa perjudicis greus.
g) L'incompliment de les normes relatives a incompatibilitats, si no comporta l'execució de tasques incompatibles o que requereixen la compatibilització prèvia.
h) L'incompliment dels deures i les obligacions del funcionari, sempre que no constitueixi falta molt greu o greu."

L'objectiu de la novetat disciplinària que comento avui és apropar la resolució de les faltes lleus del personal adscrit als centres educatius a l'àmbit del centre de treball, per a evitar la lentitud i endarreriment en el temps de la resolució dels conflictes disciplinaris lleus, actualment totalment centralitzats en la Secretaria General del Departament, fins ara l'únic òrgan competent per a resoldre tots els expedients disciplinaris del personal del Departament d'Educació, inclosos els referents a les faltes lleus.

Si fem un cop d'ull a uns recomptes recents del volum anual dels diferents tipus de faltes d'assistència per part del personal docent dels centres públics, es pot destacar el següent:

1) El volum de les absències del professorat justificades per la concessió d'un permís o llicència, cobertes amb un substitut extern a la plantilla docent, és molt elevat:

- al llarg del curs 2009-2010 s'han substituït 1.570.332 dies de professor amb jornada sencera; aquesta dada ha comportat l'equivalent al 6,4% de la plantilla total de professorat aquest curs.

2) És molt inferior el nombre de faltes d'assistència, justificades i no justificades, no cobertes amb un substitut extern, és a dir, de classes "perdudes" per als alumnes i les no-assistències a tasques de presència al centre. Del curs 2007-2008 (el darrer de què disposo d'aquesta informació, que en no estar recollida de manera exhaustiva i sistemàtica, no es poden extreure conclusions definitives) el total d'hores no cobertes amb substitut va ser, aproximadament, el següent, per nivells educatius:

- Educació infantil i primària: 397.266 hores al llarg de tot el curs 2007-2008 (que, reduïdes a dies i en relació amb la plantilla d'aquest nivell educatiu, resulta un 0,64% de la plantilla docent).
- Educació secundària: 455.070 hores al llarg del curs 2007-2008 (que corresponen a un 0,93% de la plantilla total d'aquest nivell).

3) Les faltes d'assistència o de puntualitat no justificades, incloses a l'apartat 2) anterior:

- Educació infantil i primària: 1.162 hores anuals durant el curs 2007-2008 (que suposen un 0,002% de la plantilla).
- Educació secundària: 6.377 hores anuals aquell mateix curs (el 0,01% de la plantilla).

Ara bé, el nombre d'expedients disciplinaris incoats per faltes lleus és molt inferior: al llarg del curs 2009-2010 s'han incoat només 40 expedients disciplinaris per presumptes faltes lleus en tot Catalunya.

Tornant al Decret d'autonomia, l'article 50.4 estableix que el procediment que s'ha d'aplicar és "el disciplinari sumari regulat en el Reglament de règim disciplinari de la funció pública de l'Administració de la Generalitat, que el Departament d'Educació adaptarà a les característiques específiques dels centres educatius". I en aquest sentit, la setmana passada ja es va fer públic el projecte d'Ordre d'adaptació del procediment disciplinari sumari als centres educatius públics, el contingut de la qual és pràcticament idèntic al capítol del Decret 243/1995, de 27 de juny, que regula aquest procediment amb caràcter general:

- Els quatre apartats de l'article 3, sobre les actuacions preliminars i el plec de càrrecs, reprodueix literalment l'article 33 del Decret esmentat, i substitueix com a òrgan responsable del procediment el "secretari general, director general o assimilat del centre en el qual presti els seus serveis" pel "director del centre en el qual presti els seus serveis".

- L'article 4, sobre les al·legacions de l'interessat, és idèntic a l'article 34 del Decret de referència.

- L'article 5, sobre la pràctica de la prova, també coincideix amb l'article 35 del Decret, llevat que l'apartat 2 no esmenta explícitament l'instructor.

- Finalment, els dos primers apartats de l'article 6, sobre la resolució del procediment, recullen, íntegrament, el contingut de l'article 36 del Decret; només és nou l'apartat 3 d'aquest article de l'Ordre, en què s'estableix que "les persones interessades poden interposar recurs d'alçada davant de la direcció dels Serveis Territorials o de la gerència del Consorci d'Educació de Barcelona, segons correspongui", que reprodueix el darrer incís de l'article 50.4 del Decret d'autonomia.

- Són nous els articles 1, sobre l'àmbit d'aplicació, i 7, sobre la finalització del procediment per cessament de l'adscripció en el centre.

De fet, la regulació de la potestat disciplinària del director o directora dels centres públics en relació amb les faltes lleus, com a cap immediat del personal del centre, es recull també, amb més detall, a l'article 12.1 i 2 del projecte de Decret de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent, que es troba ja en la fase final de la seva tramitació i aprovació pel Govern de la Generalitat. Quan es publiqui aquesta segona norma, ja tindré ocasió d'anar comentant els dos decrets de desplegament de la LEC, de manera simultània, ja que tots dos es complementen en molts aspectes.

Estudi de freqüències de conceptes a la Llei d'educació

Al llarg d'aquest darrer any he tingut ocasió de comentar en el blog molts conceptes de la Llei d'educació. Avui faré un repàs de les paraules més importants que han anat sortint en els posts durant aquest temps, tot fixant-me en la freqüència amb què apareixen recollides a la llei (freqüència que posaré entre parèntesis). Les ordeno seguint, més o menys, l'índex de la mateixa Llei d'educació:

1) El sistema educatiu

L'objecte de la LEC és regular el sistema educatiu (100) no universitari de Catalunya (art. 1), que apareix a la LEC, amb una freqüència semblant a la d'Administració educativa (107), la qual també es regulada per la LEC. No he trobat, en canvi, cap referència directa al sistema educatiu "estatal" (ni bàsic o espanyol) ni a altres sistemes educatius, però sí que trobem referències a la regulació / legislació orgànica (5) del dret a l'educació.

Evidentment, la paraula més freqüent és la que dóna el títol a la llei, l'educació (392), que juntament amb l'ensenyament (269) forma un entramat sobre el qual es construeix tot el teixit legal al llarg dels seus preceptes.

Aquestes dues paraules essencials a la LEC, "educació" i "ensenyament", no sempre són intercanviables en un mateix context: així, el dret a l'educació (13) sempre apareix reconegut amb aquest clixé, mai no es recull a la llei com a "dret a l'ensenyament" (0). D'altra banda, amb relació a l'accés al sistema educatiu es pot accedir (22) a l'educació (art. 4.2; 21.2.a), a la formació permanent, al sistema educatiu mateix, a l'educació d'adults, i també a l'ensenyament (universitari, art. 166.2.c); en canvi, es pot "iniciar l'ensenyament", però no "iniciar l'educació". Semblantment, podem constatar que l'ordenació (22) i l'organització (72) normalment es refereixen als ensenyaments o al sistema educatiu, però a la llei mai no hi apareix "l'organització de l'educació" (0).

Amb una freqüència menor que "educació" o "ensenyament", la paraula formació (130) s'ha especialitzat en determinats contextos específics: formació permanent (14), formació per a l'ocupació (2), formació professional (51). Em sorprèn que no aparegui ni en una ocasió a la LEC la formació contínua (0), com a formació del treballador en actiu; la LEC sempre es refereix a la formació contínua del professorat com a formació permanent (en canvi la LOE usa les dues expressions: formació continua i formació permanent, referides al professorat i als treballadors). A més de la formació permanent adreçada a les persones adultes, apareixen a la LEC aprenentatge permanent (2), educació permanent d'adults (1), però mai "ensenyament permanent" (0).

2) La comunitat educativa

La LEC utilitza comunitat educativa (29) en un sentit molt ampli, ja que hi inclou totes les persones i les institucions que intervenen en el procés educatiu (art. 19.1), i restringeix comunitat escolar (15) per referir-se a la comunitat educativa del centre, en un sentit més limitat i més proper al contingut de la "comunitat educativa" en sentit tradicional. En formen part els alumnes (270), les famílies (69) o mares, pares o tutors (26), el professorat (133), els professionals d'atenció educativa (23), el personal d'administració i serveis (12), la representació dels ens locals (33) i, en els centres privats, els representants de llur titular (88).

3) La programació educativa

La paraula programació (62) sempre està referida al sistema educatiu, entesa com a programació de l'oferta educativa (16), ja que normalment la programació fa referència a l'oferta (52), ja sigui l'oferta de llocs escolars (2) o l'oferta dels ensenyaments (3). La programació també es refereix a les tasques del professorat i als ensenyaments, però mai no s'utilitza "programació de l'educació" (0). L'educació no es programa; es programa l'oferta educativa.

La LEC, per tant, regula amb detall la programació educativa (11) i el mapa escolar (4) com l'instrument que reflecteix l'oferta del sistema educatiu o oferta educativa (20), instrument a partir del qual s'ha d'elaborar la programació de l'oferta educativa (art. 8 i 44).

En aquest àmbit, la LEC reserva sempre el terme "programació" per referir-se a la programació educativa, mentre que planificació (2) només apareix en contextos econòmics.

4) L'ordenació dels ensenyaments

L'organització de l'ensenyament inclou una detallada classificació dels diferents ensenyaments reglats (11), siguin els de règim general (7) o els de règim especial (6), diferenciats dels no reglats (4). Els ensenyaments reglats són els següents:

- Educació infantil (40), mai "ensenyament infantil" (0): el primer cicle rep la denominació de primera infància (1) i el segon cicle, primer ensenyament (4);
- Educació primària (18), mai "ensenyament primari" (0);
- Educació bàsica (17), que consta de dues etapes: l'educació primària i l'educació secundària obligatòria. La LEC no utilitza "ensenyament bàsic" (0), a diferència de la LOE, que, a més de "educació bàsica" (art. 3,3), també aplica "ensenyament bàsic" (art. 4.1 i 4.2);
- Educació secundària (31);
- Educació secundària obligatòria (23);
- Programes de qualificació professional inicial (9);
- Formació professional (51), ja sigui la formació professional inicial (11) o la superior (1), que també anomena ensenyaments professionalitzadors (2);
- Ensenyaments d'idiomes (12);
- Ensenyaments artístics (30), ja siguin els professionals (1), els superiors (7) o els finalistes de caràcter professionalitzador (3);
- Ensenyaments esportius (13);
- Educació d'adults (14), a diferència de la denominació de la LOE: "educació de persones adultes", que mai no apareix recollida a la LEC.

Aquests ensenyaments es classifiquen, d'acord amb diferents criteris, en les categories següents:

- Ensenyaments obligatoris (20), que es corresponen amb l'educació bàsica, és a dir, amb l'educació primària i l'ESO, i ensenyaments no obligatoris (1); en aquest aspecte, la LEC usa, indistintament, l'educació obligatòria (art. 36.1, 205.1, DF 1.2) i l'ensenyament obligatori, en singular i en plural (art. 6.4, 10.1, 17.3, 63.3).
- Educació postobligatòria (3) o ensenyaments postobligatoris (14), aquesta última forma,sempre en plural;
- Ensenyaments gratuïts (9), amb més precisió declarats gratuïts, que són: el segon cicle de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, els programes de qualificació professional inicial i la formació professional de grau mitjà: també els anomena ensenyaments sostinguts amb fons públics (1) o ensenyaments universals (1). Tots ells són els ensenyaments obligatoris i els declarats gratuïts. No he trobat el contrari d'ensenyaments gratuïts: la LEC no utilitza mai l'expressió "ensenyaments no gratuïts";
- Els ensenyaments artístics es classifiquen en ensenyaments professionals (1) i ensenyaments superiors (7), que conformen l'educació superior (4) i agrupen diferents ensenyaments professionalitzadors de grau superior, com ara els ensenyaments de música, de dansa, d'arts plàstiques i disseny, d'art dramàtic, de conservació i restauració de béns culturals i de disseny.

Finalment, hi ha diferents modalitats (19) dels ensenyaments: presencial (7), no presencial (18) i semipresencial (2). Per a referir-se a aquestes modalitats de l'ensenyament, la LEC utilitza sempre la paraula "educació" ("educació presencial, educació no presencial", art. 61.4, 62.9, 64.2, 70.1, entre altres), mai "ensenyament".

5) Els centres educatius

La paraula centre (759) és, de llarg, la més freqüent de les que estic comentant avui, si bé la LEC ha especialitzat l'expressió centre educatiu (108) per referir-se als "centres escolars" (0), arraconant pràcticament la denominació centre docent (5). A la LOE, en canvi, s'utilitzen totes dues paraules indistintament, si bé és més freqüent a la llei orgànica centre docent (51) que no pas centre educatiu (32).

Es manté la classificació tradicional entre centres públics (94) i centres privats (52), que inclouen els centres (privats) concertats (21) o centres sostinguts amb fons públics (5). S'introdueix una agrupació de centres públics d'una mateixa zona educativa (27) amb la denominació estereotipada d'únic centre educatiu (3).

6) L'autonomia i la direcció dels centres educatius

La paraula autonomia (57) sempre està referida al centre educatiu, mai no trobem a la LEC "l'autonomia de les direccions" (0). Són molt freqüents, en canvi, la major part dels components de l'autonomia dels centres educatius (14):

- projecte educatiu (94),
- normes d'organització i funcionament (24),
- estructura organitzativa (7),
- òrgans de govern (16),
- òrgans unipersonals (5),
- equip directiu (10),
- consell de direcció (4),
- consell escolar (49),
- claustre del professorat (20),
- carta de compromís educatiu (20),
- programació general anual (5),
- acció tutorial (5),
- projectes d'innovació educativa (4),
- normes de convivència (4),
- projecte de direcció (12)

L'altre fonament del govern dels centres educatius és la figura del director o directora (106) o, d'acord amb la segona accepció, la direcció del centre (61).

Conclusió

No vull acabar aquest breu recorregut per algunes de les paraules més freqüents de la LEC sense referir-me, encara que sigui de passada, als que només apareixen una vegada en tot el text, és a dir, les paraules que els grecs antics anomenaven hapax legomena ('paraules dites una única vegada' en l'obra sencera d'un autor clàssic). Però la baixa freqüència d'un concepte no equival, en absolut, a tenir poc valor, tal com vosaltres mateixos podeu deduir dels exemples següents, a més dels que ja han aparegut esmentats en els apartats anteriors:

- "Codi deontològic" del professorat (art. 106.4; "deontologia" apareix un altre cop a l'art. 195, referida a l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació),
- "(Valoració) ponderada" (art. 119.7),
- "Món laboral" (art. 68.1),
- "Llibertat de càtedra" (art.2.1.d),
- "Amortització (d'una plaça vacant)" (art. 118.3).

Però l'anàlisi d'aquest altre tipus de conceptes, esmentats una sola vegada en un precepte de la LEC, mereix que hi dediquem un altre post, més endavant.

El contingut de les normes d'organització i funcionament

[article 98.1 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

L'autonomia organitzativa dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya, s'exerceix per mitjà d'una estructura organitzativa pròpia i de les normes d'organització i funcionament (LEC, art. 98.1; LOE, art. 124).

Malgrat que la LEC no dedica un article específic a les normes d'organització i funcionament del centre (NOFC), aquest instrument organitzatiu esdevé un aspecte nuclear per a exercir l'autonomia organitzativa i un complement fonamental i indestriable del projecte educatiu: al llarg de la LEC es poden trobar vint-i-dues referències transversals a les NOFC (moltes més, per tant, que a la LOE, en què les NOFC només apareixen en cinc apartats).

1) Les NOFC a la LEC

Resumiré primerament el contingut de les NOFC en els preceptes de la LEC (i, si escau, també de la LOE) perquè pugueu copsar la importància que té aquest instrument dins l'autonomia dels centres educatius:

- (1) Les NOFC han de determinar formes de participació dels alumnes (art. 23 i 24.4; participació i dret de reunió dels alumnes reconegut per l'art. 8 de la LODE) i poden fixar altres formes d'agrupació d'alumnes, a més de les associacions (art. 24.5).
- (2) La Llei reconeix explícitament el dret de les mares, els pares o els tutors dels alumnes a rebre informació, entre altres aspectes educatius, sobre les NOFC (art. 25.1.e).
- (3) Les NOFC estableixen les mesures sancionadores de les irregularitats dels alumnes, si no perjudiquen greument la convivència (art. 35.1), i hi han de constar també, entre les conductes contràries a la convivència, totes les que tipifica l'apartat 1 de l'article 37 LEC, quan no siguin de caràcter greu, i també les faltes injustificades d'assistència a classe i de puntualitat (art. 37.4).
- (4) En els centres públics, correspon al director o directora impulsar l'elaboració i l'aprovació de les NOFC i dirigir-ne l'aplicació (art. 142.7.a) i, al claustre de professors, "emetre informe sobre les NOFC" (LOE, art. 129); les NOFC dels centres públics poden atribuir funcions al claustre, en el marc de l'ordenament vigent (art. 146.2.h), i correspon al consell escolar aprovar les NOFC i les modificacions corresponents (art. 148.3.d).
- (5) En els centres privats concertats les NOFC han de determinar els òrgans de coordinació docent i de tutoria (art. 149.2), atribueixen funcions al director o directora en l'àmbit educatiu (art. 150.2) i al claustre del professorat, que també intervé en l'aprovació de les NOFC (art. 151.1), les quals estableixen la forma en què ha de participar el claustre del professorat en la formulació del projecte educatiu (art. 95.1). Finalment, correspon al consell escolar dels centres privats concertats, a proposta del titular o la titular del centre, aprovar les NOFC i les decisions sobre l'estructura organitzativa, havent escoltat el claustre (art. 98.4 i 152.2.f).
- (6) En els centres privats no concertats les NOFC poden establir altres òrgans de govern, a més del director o directora i del claustre del professorat, d'assistència al director o directora i de coordinació docent i tutoria (art. 153.2) i també poden determinar òrgans i procediments de participació de la comunitat educativa en el funcionament del centre (art. 19.4, 26.3 i 153.3); també poden atribuir funcions al director o directora (art. 154.2) i al claustre del professorat (art. 155).

2) Les NOFC al decret d'autonomia

Per a arrodonir el contingut de les NOFC, hem de completar aquesta descripció legislativa amb el desplegament que hi dedica el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, amb més detall que la Llei -això és evident-, però aquest ampli desplegament no impedeix un ampli marge a l'autonomia dels centres per a concretar i definir l'abast de les NOFC d'acord amb els criteris del projecte educatiu.

2.1) L'apartat primer de l'article 19 del decret d'autonomia regula el contingut obligatori del "conjunt de normes d'organització i funcionament del centre":

"19.1.a) L'estructura organitzativa de govern i de coordinació del centre, i la concreció de les previsions del projecte educatiu per orientar l'organització pedagògica, el rendiment de comptes al consell escolar amb relació a la gestió del projecte educatiu i, si escau, l'aplicació dels acords de coresponsabilitat."

Aquest apartat a) de l'article 19 del decret s'ha de posar en relació amb els articles 20, 21 i 22 del decret mateix, els quals, de fet funcionen com si fossin tres preceptes annexos explicatius a l'article 19 sobre el contingut de les NOFC:

- Els articles 20 i 21 regulen els criteris específics per a l'estructura organitzativa dels centres públics i dels centres concertats, respectivament. A l'article 20.3 s'estableix que l'estructura organitzativa pròpia dels centres públics "ha de determinar les competències i la composició dels òrgans de govern i de coordinació".

- L'article 22, sobre criteris per a l'organització pedagògica dels centres, concreta encara més el contingut de les NOFC en relació amb l'organització pedagògica:

"22.1. En matèria d'organització pedagògica, el contingut de les normes d'organització i funcionament del centre a què fa referència l'article 19.1.a) ha de preveure, com a mínim:
a) Els criteris per a l'organització dels grups d'alumnes amb les limitacions quantitatives establertes pel Departament d'Educació per a les diferents etapes educatives.
b) Els criteris per a la formació dels equips docents i els mecanismes interns de coordinació en els equips docents.
c) Els criteris per a l'atenció de la diversitat de l'alumnat, d'acord amb el principi d'educació inclusiva.
d) Els mecanismes per garantir la globalitat de l'acció educativa sobre l'alumnat, molt especialment quan, per raó de l'etapa o nivell educatiu, l'especialització curricular del personal docent que hi actua sigui predominant en la docència.
e) Els mecanismes d'acció i coordinació de la tutoria.

2. Així mateix, les normes d'organització i funcionament del centre, d'acord amb les previsions del projecte educatiu i amb el principi d'inclusió, han de preveure els mecanismes i procediments d'assignació dels recursos disponibles per a l'atenció a les necessitats educatives específiques de l'alumnat, el tractament de l'alumnat amb trastorns d'aprenentatge o de comunicació relacionats amb l'aprenentatge escolar, i l'atenció als alumnes amb altes capacitats.

3. Les normes d'organització i funcionament del centre han d'incorporar també els mecanismes per a l'aplicació del sistema global d'orientació acadèmica i professional a l'alumnat d'ESO i de batxillerat i l'específic que en cada cas escaigui a l'alumnat d'ensenyaments professionalitzadors."

"19.1.b) El procediment d'aprovació, revisió i actualització del projecte educatiu"

Aquest apartat b) de l'article 19 s'ha de relacionar amb els articles 6.1 i 31.2 del mateix decret:

- "6.1. Els procediments de formulació i aprovació dels projectes educatius s'han d'ajustar, respectivament per als centres públics i privats concertats, al que estableixen els articles 94.1 i 95.1 de la Llei d'educació."

- "31.2. […] Així mateix, quan escaigui, el projecte de direcció conté les propostes i elements necessaris per a la revisió del projecte educatiu. En qualsevol cas, la modificació del projecte educatiu ha de seguir el procediment establert per a la seva aprovació."

"19.1.c) Els mecanismes que han d'afavorir i facilitar el treball en equip del personal del centre."

Aquest apartat c) de l'article 19 s'ha de relacionar amb l'article 50.1 del mateix decret:

- "50.1. […] Les concrecions organitzatives han de buscar la major sistematització de les activitats del centre, la implicació de tot el personal en el treball en equip i afavorir-ne el creixement dels nivells de motivació i de satisfacció." [art. 104.5 LEC]

"19.1.d) Les concrecions que escaiguin sobre la participació en el centre dels sectors de la comunitat escolar i sobre l'intercanvi d'informació entre el centre i les famílies, col·lectivament i individualitzadament, així com els mecanismes de publicitat necessaris perquè les famílies puguin exercir el seu dret a ser informades."

Aquest apartat d) de l'article 19 s'ha de relacionar amb els articles 8.1 i 15.2.d) del mateix decret:

- "8.1. […] els projectes educatius han de preveure mecanismes de participació de l'alumnat, professorat i famílies en la vida del centre per orientar-la a l'assoliment dels objectius educatius." [art. 19.4, 23 i 26.3 LEC]

- "15.2.d) Dur a terme la informació i l'orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l'alumnat, tot evitant condicionants lligats al gènere." [art. 57.7 i 61.6 LEC]

"19.1.e) L'aplicació de mesures per a la promoció de la convivència i dels mecanismes de mediació, així com la definició de les irregularitats en què pot incórrer l'alumnat quan no siguin greument perjudicials per a la convivència i l'establiment de les mesures correctores d'aquestes irregularitats i les circumstàncies que poden disminuir o intensificar la gravetat de la conducta de l'alumnat."

Aquest apartat e) de l'article 19 s'ha de relacionar amb els articles 23, 24 i 25 del mateix decret, i especialment:

- "23.1. Les normes d'organització i funcionament del centre han de ser coherents amb el fet que l'aprenentatge i la pràctica de la convivència són elements fonamentals del procés educatiu. Totes les persones membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb les seves actituds i conducta."

- "24.2. Les normes d'organització i funcionament del centre, a més del que preveu l'apartat e) de l'article 19.1, han de preveure mesures correctores referides a les faltes injustificades d'assistència a classe i de puntualitat. Així mateix, poden determinar que, a partir del tercer curs de l'educació secundària obligatòria, les decisions col?lectives adoptades per l'alumnat en relació amb la seva assistència a classe, en exercici del dret de reunió i prèviament comunicades a la direcció del centre i es disposi de la corresponent autorització dels pares, mares o tutors, no tinguin la consideració de falta. Les mateixes normes han de determinar en quines situacions les mesures correctores s'han d'aplicar directament pel professorat i en quins casos en correspon l'aplicació als òrgans unipersonals de govern del centre, així com el procediment per informar-ne la família i, si és possible i escau, establir, amb aquesta, pautes compartides d'actuació." [art. 34-37 LEC]

"19.1.f) En els centres privats sostinguts amb fons públics, les funcions atribuïdes al claustre del professorat i l'estructura i funcions dels òrgans de coordinació docent i de tutoria." [art. 149.2 i 151.1 LEC]

"19.1.g) La resta d'elements necessaris per a l'organització i funcionament del centre d'acord amb el contingut d'aquest Decret."
Aquest apartat g) de l'article 19 fa una remissió genèrica a altres elements necessaris de les NOFC, previstos en la resta del decret. En concret, podem incloure també en les NOFC els elements següents:

- (1) La composició i el reglament del consell escolar (art. 27.3 i 45.5; vegeu també la DA 15.8 i 9 sobre la composició i funcions dels consells escolars de cada escola de les ZER).
- (2) Incorporació al consell escolar de les institucions empresarials o laborals (art. 27.6).
- (3) Procediment per a cobrir les vacants del consell escolar (art. 28.3).
- (4) Concreció de la participació d'altres professionals d'atenció educativa en el claustre (art. 29.3).
- (5) Establiment d'altres òrgans unipersonals de direcció (art. 30.1), d'acord amb el que fixa l'article 34: les funcions de govern o de gestió dels òrgans unipersonals de direcció addicionals s'incorporen a les NOFC (art. 34.1), que estableixen també el nombre d'òrgans unipersonals addicionals de direcció (art. 34.2).
- (6) Concreció de funcions del cap d'estudis (art. 32.2).
- (7) Funció del secretari d'altres òrgans col•legiats, a més del consell escolar i del claustre (art. 33.3).
- (8) Establiment de funcions i règim de funcionament i de reunions del consell de direcció (art. 37.1).
- (9) Finalitats addicionals de la coordinació docent (art. 40.1.e).
- (10) Formalització dels encàrrecs de funcions de la direcció del centre en qualsevol òrgan unipersonal de direcció o de coordinació (DA 5.2).
- (11) Garantia en els centres incomplets de la composició de representants de professors i pares en el consell escolar (art. 45.6).
- (12) Establiment de comissions d'estudi i informació en el si del consell escolar i delimitació dels àmbits d'actuació i de les seves funcions (art. 47.1).
- (13) Intervenció del claustre en la formulació de les NOFC (art. 48.3).
- (14) Establiment de comissions de treball en el si del claustre de professorat i delimitació dels àmbits d'actuació i de les seves funcions (art. 48.5).
- (15) Determinació de la forma d'adequar les NOFC dels centres de nova creació per fusió d'altres centres públics (DA 6.3).

2.2) L'apartat 2 de l'article 19 del decret enumera els aspectes opcionals de les NOFC:

"a) Determinar òrgans i procediments de participació de la comunitat educativa en el funcionament del centre. [art. 19.4, 26.3 i 153.3 LEC]
b) Regular la constitució d'altres agrupacions que pot constituir l'alumnat, a banda de les associacions d'alumnes. [art. 24.5 LEC]
c) En els centres públics, atribuir al claustre de professorat, en el marc de l'ordenament vigent, altres funcions addicionals a les previstes legalment. [art. 146.2.h]
d) En els centres privats concertats, atribuir al director o directora, en el marc de l'ordenament vigent, altres funcions addicionals a les previstes legalment." [art. 150.2 LEC]

3) Conclusió

El decret d'autonomia va entrar en vigor al cap de vint dies d'haver estat publicat, el proppassat mes d'agost, però heu de tenir en compte a l'hora d'aplicar-lo (en especial, les direccions dels centres, a qui va adreçat aquest article d'avui) les previsions de les disposicions transitòries primera i segona, en què s'estableix un període transitori des de la seva entrada en vigor per a actualitzar les normes d'organització i funcionament dels centres públics i concertats, i també per a adaptar l'estructura organitzativa dels centres públics:

DT Primera
Actualització de les normes d'organització i funcionament
1. En el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquest Decret, els centres han d'haver adaptat a les previsions d'aquest Decret la part de les normes d'organització i funcionament que estableixin en aplicació dels articles 23, 24 i 25.
2. En el termini de quatre anys des de l'entrada en vigor d'aquest Decret, els centres han d'haver adaptat a les previsions d'aquest Decret la resta de les seves normes d'organització i funcionament.

DT Segona
Adaptació de l'estructura organitzativa dels centres públics
1. Els centres públics actualment en funcionament han d'adaptar gradualment la seva estructura organitzativa a les previsions d'aquest Decret, d'acord amb el seu projecte educatiu i les concrecions del projecte de direcció, en el termini de quatre anys a què fa referència l'apartat segon de la disposició transitòria primera.
2. Els centres públics que entrin en funcionament a partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret s'han d'organitzar segons el que s'hi preveu, sens perjudici del que estableix la disposició addicional sisena.

Malgrat l'extensió del post d'avui, no he esgotat el contingut normatiu de les NOFC, que apareixen esmentades en el decret d'autonomia en 53 ocasions. Ja tindré ocasió de tornar-hi.

La disposició derogatòria del Decret d'autonomia dels centres educatius

Des de la meva experiència com a lector de decrets (a vegades també com a redactor de projectes de decret), ja fa temps que he après a valorar la importància que tenen en qualsevol norma, tant als decrets com a les lleis, les disposicions addicionals, transitòries, finals i derogatòries. Sovint, a fi de copsar la importància d'un text jurídic, convé començar-lo a llegir pel final: mireu, per exemple, la força demolidora de la disposició final quarta de l'EBEP, que ajorna ad calendas graecas l'aplicació efectiva de gran part del text de l'articulat i manté, en conseqüència, en vigor la legislació vigent en matèria de funció pública, malgrat que la disposició derogatòria de l'EBEP hagi derogat una gran part de la normativa bàsica estatal. Aquest tipus de disposicions finals que completen l'articulat d'un text normatiu poden amagar sorpreses jurídiques, quan l'òrgan legislador inclou en l'últim moment de l'elaboració de la norma aquells aspectes que no s'ha atrevit a incloure en l'articulat.
Avui us convido a llegir el Decret 102/2010, de 5 d'agost, d'autonomia dels centres educatius (publicat aquest estiu al DOGC de 5.8.2010), començant per la disposició derogatòria, que és el darrer precepte del Decret, al final del text, just abans de les signatures del president de la Generalitat i del conseller d'Educació.

Aquesta proposta, que pot semblar un desgavell, té un objectiu molt clar: per a valorar i interpretar correctament el text del decret d'autonomia cal tenir present des del primer moment que el nou Decret d'autonomia deroga una amplíssima normativa aprovada per la Generalitat entre els anys 1983 i 2007, al llarg d'un espai temporal de vint-i-quatre anys, i també que algunes de les matèries derogades no estan regulades en el corpus del decret. Per tant, en molts casos, no hi hagut una substitució d'un reglament per un altre de més actualitzat. Per contra, sovint la regulació de la matèria es remet a l'autonomia dels centres educatius, que hauran d'aprovar-la en el context de les normes d'organització i funcionament del centre, de l'estructura organitzativa pròpia i del projecte educatiu, com a instruments centrals de la seva organització.

També heu de tenir en compte que el decret d'autonomia no exhaureix la normativa vigent sobre autonomia dels centres educatius: el decret s'ha de llegir tenint també a la vista la detallada regulació de l'autonomia dels centres a la LEC (no només al títol 7, específic de l'autonomia dels centres educatius, sinó també molts altres preceptes al llarg de tota la Llei d'educació) i també la normativa bàsica de la LOE sobre aquesta matèria, normativa bàsica que no sempre ha estat desplegada ni recollida per la LEC.

Avui em limitaré, doncs, a repassar la importància evident de la disposició derogatòria del Decret d'autonomia. Ja tindrem temps en altres ocasions per a analitzar-ne la resta del contingut:

1) D'entrada sorprèn, com ja he dit abans, l'extensió de la normativa derogada. No és freqüent que una única norma derogui 15 normes, totalment o parcialment (queden derogats, en definitiva, un total de 237 articles i 61 disposicions de tot tipus).

En canvi, l'extensió del nou decret és molt menor: només inclou 91 preceptes (60 articles i 31 disposicions), que suposen tan sols el 30,5% del total de preceptes derogats.

Si comparem, amb més precisió, el total de paraules o d'apartats en què se subdivideixen els articles i disposicions del nou decret amb l'extensió de la normativa que deroga el decret, el percentatge és una mica superior:

- per una banda, el decret d'autonomia conté 17.156 paraules (sense tenir en compte el preàmbul), que suposen un 38,9% de les 44.049 paraules de les normes derogades;

- o, prenent en consideració el total d'apartats (no d'articles), el decret d'autonomia inclou 260 apartats, que només són el 41,7% dels 623 apartats de normativa anterior ara derogada.

2) La disposició derogatòria del decret d'autonomia és, doncs, molt més àmplia que altres derogatòries d'altres decrets, però malgrat aquesta amplitud de normativa derogada per un únic decret, no deixa de cridar l'atenció també el fet que no es deroguen en la seva totalitat algunes d'aquestes normes. Així, es mantenen en vigor, sense que sigui de manera transitòria, els següents preceptes de decrets pràcticament derogats:

- L'article 4 del Decret 235/1989, de 12 de setembre, pel qual es regula el procediment per a dur a terme l'autonomia de gestió econòmica dels centres públics no universitaris del Departament d'Ensenyament, es manté en vigor malgrat el fet que el seu contingut sobre l'execució del pressupost del centre ha estat recollit quasi literalment per l'article 52.1 del Decret d'autonomia. L'únic aspecte que no ha recollit el nou decret és la referència al manteniment, vigilància i conservació dels centres de primària, en aplicació d'un decret preconstitucional del 1967.

- Tampoc no es deroguen els articles 2 i 6 del Decret 72/1994, de 6 d'abril, pel qual es regulen els centres de formació d'adults, i per tant es mantenen en vigor la creació i autorització de centres de formació d'adults i la regulació dels requisits mínims dels centres d'adults, quan el Decret d'autonomia deroga els articles 3 i 4 del Decret 198/1996, de 2 de juny, del ROC dels centres públics que imparteixen educació infantil i primària, sobre la creació, supressió i modificació de CEIP, així com els articles 3 i 4 del Decret 199/1986, de 2 de juny, del ROC dels centres docents públics que imparteixen educació secundària i formació professional de grau superior, sobre la creació, supressió i modificació d'IES.

3) El nou decret d'autonomia no regula el règim jurídic dels centres públics, malgrat que es deroguen els articles 1-6 del Decret 198/1996 i els articles 1-5 del Decret 199/1996, ja esmentats, i la disposició transitòria quarta del decret anuncia explícitament la futura aprovació dels nous règims jurídics de creació dels centres públics (ja previstos per l'apartat 2.1 de l'Acord GOV/181/2009, de 3 de novembre, pel qual s'aprova el calendari de desplegament de la Llei 12/2009, de 10 de juliol, d'educació). Mentre no s'aprovi aquesta nova normativa, no ha quedat vigent cap normativa reglamentària sobre el règim jurídic de centres, i caldrà, per tant, aplicar el que preveu l'article 74 de la LEC, sobre la creació, autorització i supressió de centres educatius.

En canvi, en no haver-se derogat els articles 2 (sobre la creació i autorització de centres de formació d'adults) i 6 (sobre els requisits mínims dels centres d'adults) del Decret 72/1994, com hem vist a l'apartat 2, aquesta és l'única normativa reglamentària vigent que he trobat sobre el règim de creació i supressió de centres, llevat del que preveu la disposició addicional 15.12 del decret d'autonomia, sobre la creació de les ZER.

4) Es manté, transitòriament, el procediment per a determinar la denominació específica dels centres públics d'educació infantil i primària i dels centres de secundària, i es generalitza a altres centres públics el procediment de denominació previst per l'article 5 del Reglament orgànic dels centres de secundària (segons la DT 4, apartat b), mentre no s'aprovin els nous règims de creació de centres públics.

5) Per acabar, l'altre aspecte que vull destacar avui és que es deroguen algunes normes que no són matèria de regulació al decret d'autonomia. Això succeeix per diferents motius: perquè s'ajorna la seva regulació, com hem vist al punt 3), en el cas del règim jurídic dels centres públics, o bé perquè es delega en altres organismes la futura regulació, ja sigui els ens locals, o els centres educatius públics, o els titulars dels centres privats concertats:

- Així, la disposició addicional tercera preveu, en relació amb els ens locals, l'atribució de competències organitzatives dels òrgans de govern i de coordinació dels seus centres i la delegació eventual de les competències per a crear, organitzar i gestionar centres d'ensenyaments artístics o d'educació d'adults, sense que es detallin les funcions dels diferents òrgans unipersonals i col•legiats com havia fet el Decret 132/1989, ara derogat.

- Es deroga en la seva totalitat el Decret 110/1997, de 29 d'abril, pel qual es regulen els òrgans de govern i de coordinació dels centres docents privats acollits al règim de concerts educatius, sense que el nou decret d'autonomia reprodueixi els òrgans unipersonals de govern dels centres concertats, ni el funcionament del consell escolar, ni la figura del director/a del centre concertat ni dels equips directius de nivell o d'etapa.

- Es deroguen els articles 1-8 del Decret 132/2001, de 29 de maig, pel qual es regulen els plans estratègics dels centres docents sostinguts amb fons públics, sobre els plans estratègics i els llocs de treball de caràcter singular, però es mantenen vigents, segons la disposició transitòria sisena, els procediments de provisió que estableixen els articles 9 i 10 del decret derogat, mentre no es reguli reglamentàriament el sistema de provisió de llocs docents singulars per concurs específic, és a dir, mentre no es desplegui el que preveu la LEC.

- Es deroguen, dels reglaments orgànics dels centres docents públics, els articles que atribuïen competències a molts òrgans unipersonals dels centres, sense que es recullin en el decret d'autonomia ni el detall ni l'estructura organitzativa pròpia del centre ni les funcions que hauran d'exercir, els quals hauran de ser determinats pels centres mateixos en l'exercici de llur autonomia organitzativa.

Centres considerats com un únic centre educatiu

[article 72.3 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

L'article 72.3 de la LEC recull una mesura organitzativa que permet agrupar diversos centres públics de qualsevol nivell educatiu d'una mateixa zona educativa, i també diversos centres públics d'educació infantil i primària d'una zona escolar rural, i els considera "com un únic centre educatiu", sense que els diferents centres perdin la seva identitat ni la condició de centres, ja que coexisteixen administrativament el centre únic i els centres agrupats.

De fet, aquesta disposició legal és un desplegament de l'article 107.5 LOE, declarat "bàsic" pels legisladors estatals, de manera sorprenent, al meu entendre, ja que ens trobem davant una mesura merament organitzativa de les administracions educatives, pel fet que la disposició "bàsica" les faculta, però no les obliga, per a aplicar necessàriament aquesta mesura:

"Les administracions educatives poden considerar centre educatiu, als efectes d'organització, gestió i administració, l'agrupació de centres públics ubicats en un àmbit territorial determinat" (art. 107.5 LOE).

La LEC atribueix aquesta condició de centre únic educatiu a les zones escolars rurals, de manera més precisa que el que es regula a la LOE, també amb caràcter bàsic:

"Les administracions educatives han de tenir en compte el caràcter particular de l'escola rural a fi de proporcionar els mitjans i sistemes organitzatius necessaris per atendre les seves necessitats específiques i garantir la igualtat d'oportunitats" (art. 82.1 LOE).

Per a aprofundir en el sentit i en els objectius amb què els legisladors han regulat aquest tipus de centres públics, considerats a efectes organitzatius com un únic centre educatiu", hem de recórrer a altres preceptes de la Llei:

1) No són centres "ordinaris", ja que la Llei mateixa els posa al mateix nivell que altres centre de característiques singulars, en allò que es refereix a l'estructura organitzativa de govern:

- "El Departament ha d'adaptar l'estructura de govern per als diversos centres que són considerats com un únic centre educatiu, d'acord amb el que estableix l'article 72.3, i per als altres centres de característiques singulars" (art. 139.5 LEC).
- "El Departament ha d'adaptar l'estructura i la composició del consell escolar a les característiques dels centres educatius únics a què es refereix l'article 72.3, i d'altres centres de característiques singulars, per a garantir l'eficàcia en l'exercici de les funcions que li corresponen" (art. 148.2 LEC).

2) En un altre precepte s'especifica que aquests centres singularitzats estan "situats en un àmbit determinat" (art. 158.2.a, punt deu LEC), sense més precisions, i que, per tant, podria no coincidir amb una zona educativa o amb una zona escolar rural, tal com ho recull l'article 72.3 de la LEC.

3) La resta de centres "de característiques singulars" que esmenta la LEC, tenen punts de connexió, més o menys estreta, amb els centres únics que resulten de l'agrupació de diversos centres públics:

- El centre singular per a l'educació no presencial, que comparteix aquesta modalitat d'ensenyaments amb altres centres ordinaris que poden implantar les modalitats de formació semipresencial i no presencial (art. 55.4 i DA 28);
- L'Institut Superior de les Arts, que té adscrits tots els centres superiors d'ensenyaments artístics, que mantenen la seva autonomia de gestió (art. 66.3.f LEC), però que també agrupa els que imparteixen ensenyaments de la mateixa tipologia "en el marc proporcionat per l'Institut" i que disposen "d'elements homologables en matèria d'organització i projecte educatiu, d'una oferta curricular coordinada i d'unes relacions externes que els identifiquen com a centres vinculats a l'Institut" (art. 66.3.g LEC).

4) Les adaptacions que s'hauran d'introduir en aquest tipus de centres públics poden afectar, entre altres, els següents àmbits organitzatius i de gestió dels centres:

- L'estructura organitzativa pròpia dels centres.
- Els òrgans unipersonals de direcció i coordinació.
- Els òrgans col·legiats de participació en el control i la gestió.
- La definició de les plantilles i dels llocs de treball docents, que poden incloure característiques específiques, pròpies de l'organització com a centre únic.
- La gestió del centre únic en els diferents aspectes, tant dels recursos econòmics com de personal, que permetin un aprofitament més bo dels recursos disponibles.
- L'administració educativa del centre, en els diferents instruments de l'autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió.

5) Una primera regulació dels centres únics de les zones escolars rurals ja s'ha inclòs en una disposició addicional del projecte de decret d'autonomia dels centres educatius, que vaig comentar en aquest blog fa dues setmanes, el 7 d'abril. Cal esperar futures normatives del Govern de la Generalitat per a aclarir quines seran les adaptacions i flexibilitat necessàries de les estructures organitzatives de la resta de centres únics que preveu la LEC.