dilluns, 26 d’abril del 2010

Centres considerats com un únic centre educatiu

[article 72.3 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

L'article 72.3 de la LEC recull una mesura organitzativa que permet agrupar diversos centres públics de qualsevol nivell educatiu d'una mateixa zona educativa, i també diversos centres públics d'educació infantil i primària d'una zona escolar rural, i els considera "com un únic centre educatiu", sense que els diferents centres perdin la seva identitat ni la condició de centres, ja que coexisteixen administrativament el centre únic i els centres agrupats.

De fet, aquesta disposició legal és un desplegament de l'article 107.5 LOE, declarat "bàsic" pels legisladors estatals, de manera sorprenent, al meu entendre, ja que ens trobem davant una mesura merament organitzativa de les administracions educatives, pel fet que la disposició "bàsica" les faculta, però no les obliga, per a aplicar necessàriament aquesta mesura:

"Les administracions educatives poden considerar centre educatiu, als efectes d'organització, gestió i administració, l'agrupació de centres públics ubicats en un àmbit territorial determinat" (art. 107.5 LOE).

La LEC atribueix aquesta condició de centre únic educatiu a les zones escolars rurals, de manera més precisa que el que es regula a la LOE, també amb caràcter bàsic:

"Les administracions educatives han de tenir en compte el caràcter particular de l'escola rural a fi de proporcionar els mitjans i sistemes organitzatius necessaris per atendre les seves necessitats específiques i garantir la igualtat d'oportunitats" (art. 82.1 LOE).

Per a aprofundir en el sentit i en els objectius amb què els legisladors han regulat aquest tipus de centres públics, considerats a efectes organitzatius com un únic centre educatiu", hem de recórrer a altres preceptes de la Llei:

1) No són centres "ordinaris", ja que la Llei mateixa els posa al mateix nivell que altres centre de característiques singulars, en allò que es refereix a l'estructura organitzativa de govern:

- "El Departament ha d'adaptar l'estructura de govern per als diversos centres que són considerats com un únic centre educatiu, d'acord amb el que estableix l'article 72.3, i per als altres centres de característiques singulars" (art. 139.5 LEC).
- "El Departament ha d'adaptar l'estructura i la composició del consell escolar a les característiques dels centres educatius únics a què es refereix l'article 72.3, i d'altres centres de característiques singulars, per a garantir l'eficàcia en l'exercici de les funcions que li corresponen" (art. 148.2 LEC).

2) En un altre precepte s'especifica que aquests centres singularitzats estan "situats en un àmbit determinat" (art. 158.2.a, punt deu LEC), sense més precisions, i que, per tant, podria no coincidir amb una zona educativa o amb una zona escolar rural, tal com ho recull l'article 72.3 de la LEC.

3) La resta de centres "de característiques singulars" que esmenta la LEC, tenen punts de connexió, més o menys estreta, amb els centres únics que resulten de l'agrupació de diversos centres públics:

- El centre singular per a l'educació no presencial, que comparteix aquesta modalitat d'ensenyaments amb altres centres ordinaris que poden implantar les modalitats de formació semipresencial i no presencial (art. 55.4 i DA 28);
- L'Institut Superior de les Arts, que té adscrits tots els centres superiors d'ensenyaments artístics, que mantenen la seva autonomia de gestió (art. 66.3.f LEC), però que també agrupa els que imparteixen ensenyaments de la mateixa tipologia "en el marc proporcionat per l'Institut" i que disposen "d'elements homologables en matèria d'organització i projecte educatiu, d'una oferta curricular coordinada i d'unes relacions externes que els identifiquen com a centres vinculats a l'Institut" (art. 66.3.g LEC).

4) Les adaptacions que s'hauran d'introduir en aquest tipus de centres públics poden afectar, entre altres, els següents àmbits organitzatius i de gestió dels centres:

- L'estructura organitzativa pròpia dels centres.
- Els òrgans unipersonals de direcció i coordinació.
- Els òrgans col·legiats de participació en el control i la gestió.
- La definició de les plantilles i dels llocs de treball docents, que poden incloure característiques específiques, pròpies de l'organització com a centre únic.
- La gestió del centre únic en els diferents aspectes, tant dels recursos econòmics com de personal, que permetin un aprofitament més bo dels recursos disponibles.
- L'administració educativa del centre, en els diferents instruments de l'autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió.

5) Una primera regulació dels centres únics de les zones escolars rurals ja s'ha inclòs en una disposició addicional del projecte de decret d'autonomia dels centres educatius, que vaig comentar en aquest blog fa dues setmanes, el 7 d'abril. Cal esperar futures normatives del Govern de la Generalitat per a aclarir quines seran les adaptacions i flexibilitat necessàries de les estructures organitzatives de la resta de centres únics que preveu la LEC.

dimecres, 14 d’abril del 2010

Continguts funcionals mínims del lloc de treball

[article 114.4 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

Com a continuació dels blogs publicats l'any passat, sobre les plantilles, els llocs de treball docents i les retribucions, avui analitzaré el significat del concepte "contingut funcional" del lloc de treball docent, que apareix a l'article 114.4 de la LEC.

En aquest precepte s'ha introduït un concepte, el "contingut funcional" dels llocs de treball docent, que no és freqüent dins el món de la docència (tant és així, que aquesta és l'única vegada que apareix en tota la Llei), i que mereix una explicació tècnica.

El precedent més immediat el podem trobar al Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, que regula la funció pública de la Generalitat de Catalunya, quan preveu que la reglamentació dels tribunals o òrgans tècnics de selecció han de garantir "la idoneïtat i la professionalitat dels seus membres, pel que fa al coneixement del contingut funcional dels llocs que es convoquen" [art. 54.1].

En la mesura que podem definir el lloc de treball com una agrupació de funcions o responsabilitats determinades per l'administració corresponent, el contingut funcional d'un lloc de treball coincideix amb el conjunt de funcions que tingui assignades el lloc en qüestió. Així, és normal trobar a la legislació de funció pública l'expressió "el contingut del lloc de treball" [art. 43, 64.c) i 75.b) del DL 1/1997], amb el sentit del "contingut de les funcions pròpies de les places" (DA 14 del DL 1/1997).

En altres preceptes legals, també podem trobar l'expressió "contingut professional" (dels cossos de funcionaris, per exemple a l'article 59.2 del Decret legislatiu 1/1997 i als articles 22.2, 22.3 i 27.2 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost), amb una significació molt propera a la del "contingut funcional" dels llocs de treball.

El contingut professional dels funcionaris, per una altra banda, també té com a contrapunt la "capacitat funcional" per a complir les tasques que s'assignen a cada funcionari dins l'estructura organitzativa en cossos funcionarials (així, podem trobar "la capacitat funcional com a requisit per a poder participar en els processos selectius", per exemple en l'article 56.1.b de l'EBEP), o, dit amb altres paraules, en la mateixa direcció, "les condicions per a exercir les funcions que li poden ser encomanades dins el cos" [art. 45.d) del Decret legislatiu 1/1997), la qual cosa ens permet equiparar "capacitat funcional" amb "condicions que permeten l'exercici de les funcions" dins el cos de funcionaris.

Seguint per aquest camí que ens permet comparar les funcions dels llocs de treball amb les funcions dels cossos de funcionaris, que és el que estic fent avui, també podem relacionar la "capacitat funcional" del funcionari amb una altra novetat de l'EBEP: "l'actuació professional" [art. 17.b) EBEP] o, dit amb una altra expressió, la "conducta professional" [art. 20.1 EBEP], que intervé en l'avaluació de l'acompliment dels treballs realitzats i, per tant, en la valoració de la carrera professional dels funcionaris. El punt de connexió d'aquest nou concepte amb les funcions (siguin del cos o del lloc) és el component de professionalitat que intervé necessàriament en la definició del concepte de "empleat públic".

La novetat de la LEC, que no he trobat en la legislació general de funció pública, consisteix a limitar el contingut funcional del lloc als "continguts funcionals mínims de cada lloc de treball" (art. 114.4 LEC), és a dir, les plantilles no inclouen tot el contingut funcional de cada lloc, sinó només les atribucions i responsabilitats mínimes, que ha de definir el Departament en formular les plantilles docents. Aquests continguts funcionals "mínims" són, per tant, ampliables a altres funcions docents, dins l'organització pròpia de cada centre:

-"El director o directora de cada centre pot assignar al professorat que hi ocupa els llocs de treball docent les responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent que requereixi l'aplicació del projecte educatiu, que han d'ésser adequades a la seva preparació i experiència" (art. 114.5 LEC).

- "Les administracions públiques poden assignar al seu personal funcions, tasques o responsabilitats diferents de les corresponents al lloc de treball que acompleixin, sempre que resultin adequades a la seva classificació, grau o categoria, quan les necessitats del servei ho justifiquin sense minva en les retribucions" (art. 73.2 EBEP).

Finalment, i per a acabar amb l'anàlisi del concepte, no s'ha de confondre "contingut funcional mínim" amb "especialitat docent", ja que la mateixa Llei d'educació ha considerat l'especialitat docent com un dels "requisits específics exigits per a ocupar els llocs" [art. 114.2.b) LEC] que han d'especificar-se a les plantilles docents de la Generalitat. De fet, una mateixa qualificació (com ara l'especialitat docent del funcionari) pot convertir-se en requisit quan es refereix a les condicions d'ocupació d'un lloc de treball o d'ingrés a un cos.

Aquesta innovació de la LEC en relació amb els continguts dels llocs de treball docents de les plantilles comportarà en el desplegament de la LEC el fet que el Departament hagi de definir els continguts funcionals mínims del diferents tipus de llocs de treball docent: els dels centres i serveis educatius i els de la Inspecció educativa.

Els efectes d'aquesta novetat legal als llocs de treball de la Inspecció educativa pot ser il•lustratiu del canvi que comportarà el model de plantilles docents de la LEC.

Ara per ara, la normativa vigent sobre l'organització de la Inspecció (regulada pel Decret 266/2000, de 31 de juliol i per l'Ordre ENS/289/2002, de 31 de juliol) no preveu cap diferència funcional entre els llocs de treball dels inspectors i inspectores i les funcions del cos d'inspectors d'Educació. Així, els inspectors i inspectores ocupen llocs de treball de caràcter docent dels serveis territorials del Departament sense requisits específics ni contingut funcional diferenciat, amb l'excepció dels càrrecs de comandament i coordinació.

Dit d'una altra manera, l'atribució de funcions i competències dels llocs de treball i la del cos de funcionaris és la mateixa (tots els llocs de treball tenen assignades, de manera uniforme, totes les funcions pròpies del cos) i, per tant, no es poden detectar perfils professionals que singularitzin les tasques i responsabilitats entre els diferents llocs. L'única dispersió funcional la provoca, de forma original, no l'estructura dels llocs, tots clònics, sinó una estructura organitzativa diferent que adscriu cada inspector o inspectora a una àrea específica, que corresponen a les especialitats dels inspectors i inspectores. Aquesta estructura afegida a la dels llocs depèn, per tant, de la classificació "subjectiva" dels inspectors i inspectores, no pas de l'organització "objectiva" mitjançant llocs de treball diferenciats i l'assignació de responsabilitats i tasques pròpies de la Inspecció, lligades a cada lloc de treball.

Espero que el futur desplegament per decret de l'article de la 114 LEC sobre les plantilles docents, que és d'aplicació a l'organització de la Inspecció, introdueixi innovacions en la definició d'alguns perfils professionals de l'estructura organitzativa, llevat que s'interpreti que l'article 114 només és d'aplicació al professorat, de manera que en quedi exclòs el cos de la Inspecció d'Educació. Però aquesta interpretació tan restrictiva de l'article 114 no puc acceptar-la, ja que ens arrossegaria a conclusions absurdes.

dimecres, 7 d’abril del 2010

El projecte de decret d'autonomia dels centres educatius

[en desplegament dels articles 90-103 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

El passat 24 de març, després de nou sessions setmanals de la Comissió de Programació, Construcció i Equipament entre el 20 de gener i el 17 de març, el Ple del Consell Escolar de Catalunya va aprovar el Dictamen 1/2010, sobre el projecte de decret d'autonomia dels centres educatius. Som davant un dels primers desplegaments reglamentaris de la LEC, del qual vull destacar en la nota d'avui les novetats següents:

1) És la primera vegada que el Govern de la Generalitat regula, per decret, l'autonomia dels centres educatius, a diferència de la normativa anterior sobre la matèria (que quedarà derogada quan entri en vigor la nova norma) en què es desenvolupava l'organització dels centres mitjançant "reglaments orgànics" de les diferents tipologies de centres;

2) També és nou el fet que un mateix decret reguli l'autonomia dels centres públics i dels centres concertats al llarg dels títols 1 i 4 del projecte, dedicats, respectivament, a l'exercici de l'autonomia i a l'avaluació dels centres que conformen el Servei d'Educació de Catalunya;

3) Per primera vegada una única norma desplega l'organització de tot tipus de centres públics, ja que s'aplica als diferents nivells educatius: educació infantil i primària, secundària obligatòria, batxillerat, formació professional, arts plàstiques i disseny, ensenyaments d'idiomes, educació d'adults… Cal destacar, per tant, el fet que una mateixa norma reguli l'autonomia de tots els centres públics en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials, quan fins ara la regulació organitzativa dels centres públics s'havia fet en normes separades, en funció dels diferents nivells educatius.

4) El decret introdueix un nou model d'organització dels centres, basat en el desenvolupament del projecte educatiu, amb molt menys detall que la normativa anterior i, per tant, deixa a cada centre amplis marges d'autonomia per a dissenyar i adequar l'estructura organitzativa pròpia a les seves necessitats i entorn educatius. S'estableixen també mecanismes de control davant la comunitat escolar del centre i de l'administració educativa.

Som davant un model flexible, que permet als centres un espai propi per a definir les regles internes d'organització i de gestió del centre. El decret defineix els instruments educatius del centre que permeten desenvolupar l'autonomia organitzativa, pedagògica i de gestió dels seus recursos, i atribueix funcions als principals òrgans unipersonals i col·legiats dels centres, sense que resulti una regulació tancada i uniforme per a tots els centres, ja que cada centre l'haurà de concretar i definir en el seu projecte educatiu i altres instruments educatius, en especial a través de la seva estructura organitzativa.

El decret preveu un termini ampli de temps per tal que els centres puguin adaptar, si ho consideren necessari, les seves estructures organitzatives actuals, que també poden mantenir, ja que el decret no comporta un trencament amb la situació actual.

En definitiva, l'objectiu del projecte de decret d'autonomia dels centres és acostar la normativa organitzativa dels nostres centres educatius a la majoria dels països europeus i de l'OCDE, que des de fa temps han implantat mesures de suport del lideratge i de la professionalitat de les direccions i que han incrementat la capacitat d'actuació dels centres dins d'un marge ampli d'autonomia i de presa de decisions per part dels diferents responsables dels centres.