dijous, 27 de maig del 2010

Constitucionalitat de la Llei. Sobre el currículum (5)

Des dels diferents fronts que he estat analitzant aquestes setmanes, s'ha discutit la constitucionalitat de la regulació del currículum a la LEC: en concret, es retreu la inconstitucionalitat dels articles 9, 51, 52, 53 i de la disposició transitòria sisena.

A) Resumeixo, d'entrada en el post d'avui, els diferents arguments emprats, en relació amb la inconstitucionalitat del currículum, pel Sr. Joaquim Borrell i Mestre en el seu vot particular al Dictamen núm. 294-2009, del Consell Consultiu, pels recurrents del Recurs d'inconstitucionalitat núm. 8741/2009, contra la LEC, per la Comissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de l'Estat i, finalment, pel Dictamen núm. 1698/2009, del Consell d'Estat.

En aquest apartat barrejaré indistintament els fonaments jurídics d'uns i altres, ja que són molt semblants entre ells i tots estan construïts sobre una mateixa línia jurídica que guia tot el raonament, tècnicament molt pobre: el currículum és una competència exclusiva de l'Estat, i la Generalitat no pot desenvolupar-lo de cap manera. Perquè sigui més fàcil seguir l'anàlisi jurídica, l'agruparé per preceptes de la Llei d'educació:

1) Amb caràcter general, l'argument principal per intentar justificar tot l'entramat d'invasió competencial de la Generalitat de Catalunya és el següent: la LEC desenvolupa les previsions de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, sense tenir en compte les competències de l'Estat en matèria d'educació. "Aquesta primera impressió es confirma si es té en compte que la LEC en cap moment no esmenta explícitament la LOE, sinó que, al contrari, sembla fer una regulació paral·lela que pretén suplantar-la i en la qual per a major confusió, gran part dels seus preceptes repeteixen els continguts dels preceptes orgànics" (Joaquim Borrell i Mestre).

Els diputats del Grup Parlamentari Popular en el Congrés es van servir d'una argumentació molt semblant a l'anterior per a rebutjar de soca-rel tota la regulació de la LEC sobre l'ordenació dels ensenyaments i del currículum: "els preceptes recorreguts no fan altra cosa que suplantar les lleis orgàniques de l'Estat, contravenint clarament el precepte constitucional, en establir una regulació paral·lela i alegal de la matèria, només per a Catalunya, obviant el sistema educatiu espanyol i regulant matèries que no són de la seva competència, que […] està atribuïda en exclusiva a l'Estat, per ser una matèria bàsica".

2) L'article 51, sobre l'organització de l'ensenyament, enumera els ensenyaments que comprèn el sistema educatiu, el qual, segons els recurrents, és una competència exclusiva estatal en la mesura que l'estructura general dels ensenyaments és la premissa del sistema educatiu i estableix els títols oficials, acadèmics o professionals amb validesa estatal. La Generalitat no pot desenvolupar ni regular una competència estatal sobre els títols oficials. Tanmateix, "sembla que aquesta llei vol transmetre la idea que el sistema educatiu que contempla és un sistema complet, i que prescindeix del sistema educatiu que, en virtut de les seves competències sobre ordenació general de l'ensenyament, ha dictat el legislador orgànic estatal (Joaquim Borrell i Mestre i els recurrents del Grup Parlamentari Popular en el Congrés).

Ara bé, aquest precepte s'encapçala amb l'expressió "D'acord amb l'ordenament […]", de manera que "si s'interpretés que "ordenament" inclou l'estatal i, en concret, la LODE i la LOE, se salvaria la seva constitucionalitat, pel fet que repeteix -com he dit- l'estructura del sistema educatiu que, en exclusiva, correspon establir a l'Estat" (Joaquim Borrell i Mestre).

Tanmateix, aquesta no és l'opinió del Consell d'Estat, a parer del qual els articles 53.1 i 9 de la LEC "estableixen una definició del currículum educatiu no concorde amb allò previst en la legislació bàsica estatal, recollida en l'article 6 de la LOE", sense esmentar en cap moment l'article 52, que és el precepte específic sobre el currículum, que analitzo a continuació.

3) L'article 52 regula el currículum, que, segons el parer dels recurrents, "és l'element principal per a la posterior regulació dels ensenyaments" […]. "Resulta evident que, d'acord amb el marc constitucional, li correspon a l'Estat en exclusiva la definició d'aquest concepte: d'allò què s'ha d'entendre per currículum i quina estructura, elements i contingut ha de tenir, i ho ha de fer d'una manera general i comuna per a tot el sistema educatiu. I això, perquè el currículum és el punt de partida per a l'ordenació d'aquests ensenyaments i la guia d'actuació de la comunitat educativa encarregada d'oferir-los i d'impartir-los" (Joaquim Borrell i Mestre i els recurrents del Grup Parlamentari Popular en el Congrés).

Per tant, en la mesura que aquest precepte estableix una regulació que substitueix la regulació orgànica sobre el currículum, amb especificacions diferents de les previstes en la LOE, és inconstitucional per haver regulat una matèria que correspon exclusivament als legisladors bàsics "com a punt de partida comuna per a tots els ensenyaments que comprèn el sistema educatiu" (Joaquim Borrell i Mestre i els recurrents del Grup Parlamentari Popular en el Congrés).

4) L'article 53.1 fa un repartiment de competències en la matèria d'ordenació curricular, suplantant així, una vegada més segons l'opinió dels recurrents, una funció que correspon als legisladors orgànics ex art. 149.1.30 CE; repartiment, per altra banda, diferent del que estableix la LOE. De fet, la referència que conté al terme "lleis" deixa clar que la Llei d'educació no accepta la remissió que l'article 6.2 de la Llei orgànica 2/2006 fa al Govern de l'Estat per determinar el currículum.

Per tant, "aquesta remissió que fa l'article 53.1 a les "lleis", exclourà l'aplicació a Catalunya de qualsevol normativa reglamentària bàsica que sobre ordenació curricular i ensenyaments mínims dicti l'Estat", quan per expressa disposició constitucional "normes bàsiques" de desenvolupament "pot incloure reglaments bàsics, […] i perquè la matèria, clarament tècnica, canviant i complexa, realment, requereix desenvolupament reglamentari" (Joaquim Borrell i Mestre i el Consell d'Estat).

El Consell d'Estat arriba a aquesta mateixa conclusió en constatar que no hi ha coincidència entre els aspectes que s'inclouen en la definició del currículum de la LOE i de la LEC i que l'article 53.1 exclou els aspectes i les competències bàsiques del contingut del currículum, la qual cosa comporta privar el Govern de la Nació de la potestat constitucionalment reconeguda per a fixar reglamentàriament els ensenyaments mínims. També va arribar a aquesta mateixa conclusió la Comissió de Seguiment d'Actes i Disposicions de les Comunitats Autònomes, que va concloure que els legisladors orgànics no han volgut que els ensenyaments mínims siguin un "marc de referència per a l'elaboració dels currículums, sinó un element normatiu que haurà d'incorporar-se al currículum aprovat pel Govern de la Generalitat".

5) Finalment, l'article 9.2 atribueix al Govern de la Generalitat la determinació del currículum de l'ensenyament de les llengües, i, en la mesura que integra en el seu text la facultat de determinació del currículum de les llengües, tal com ho disposa l'esmentat article 53, apartat 1, "és també inconstitucional, per no respectar les competències estatals en la matèria d'ordenació curricular de les llengües. Així mateix, per connexió amb la disposició transitòria sisena, que comporta que no són aplicables a Catalunya els reials decrets estatals vigents actualment sobre els aspectes bàsics de la matèria curricular i el marc horari escolar de les llengües oficials" (Joaquim Borrell i Mestre).

El Govern de la Generalitat, segons les previsions de l'article 9.2 LEC, amb exclusió de tota intervenció del Govern de la Nació i d'acord amb l'article 53, té la potestat de determinar el currículum de l'ensenyament de les llengües, la qual cosa contradiu la configuració del currículum prevista en la legislació bàsica estatal (Consell d'Estat).

B) Atesa l'extensió dels retrets contra la definició del currículum de la LEC, tal com els he resumit a l'apartat anterior, no tinc més remei que ajornar, per a la pròxima nota d'aquest blog, la resposta del Parlament de Catalunya i dels serveis jurídics de la Generalitat de Catalunya en defensa de la constitucionalitat del currículum regulat a la LEC.

dimecres, 19 de maig del 2010

Constitucionalitat de la Llei. Sobre les competències exclusives de la Generalitat en matèria educativa (4)

L'article 131.1 i 2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya regula les competències exclusives de la Generalitat de Catalunya en matèria d'educació, i és un dels que està pendent de sentència del Tribunal Constitucional en el recurs d'inconstitucionalitat núm. 8045-2006, promogut per més de cinquanta diputats del Grup Parlamentari Popular del Congrés dels Diputats.

Avui repassaré, breument, els arguments que s'han emprat per a discutir i per a defensar la constitucionalitat d'aquestes competències exclusives de la Generalitat en matèria educativa:

A) El Dictamen núm. 269-2005 del Consell Consultiu sobre el Projecte d'estatut, en analitzar el contingut de l'article 125 del projecte (sobre educació) va arribar a la conclusió de la inconstitucionalitat de gran part del precepte, tal com estava redactat inicialment en el projecte de llei, després d'haver fet una breu anàlisi del concepte "nucli essencial del dret a l'educació", que és la matèria reservada al desenvolupament estatal:

"[…] en matèria d'educació correspon a l'Estat la potestat de dictar normes bàsiques en relació amb un ampli ventall de submatèries, que són les que constitueixen el nucli essencial d'aquest dret fonamental i, alhora, servei públic.
Doncs bé, dins l'apartat primer de l'article 125 -i com a competència exclusiva- s'inclouen una sèrie de submatèries que formen part d'aquest contingut essencial que forma part de la competència estatal per establir les bases, en concret les lletres a, b (llevat de "la regulació i l'execució de la programació al seu territori i també la regulació d'òrgans de participació i consulta dels sectors afectats"), c (llevat de "la creació, l'organització i el règim dels centres públics"), d (llevat de "la regulació, l'organització i l'exercici de la inspecció i l'avaluació general del sistema educatiu; la innovació i la recerca i l'experimentació educatives, i la garantia de la qualitat del sistema educatiu"), h i i.
En conseqüència, en relació amb totes les matèries incloses en les lletres que acabem d'esmentar, no és constitucionalment possible qualificar la competència de la Generalitat com a exclusiva, ja que, en relació amb totes aquestes, l'Estat pot establir normes de caràcter bàsic o pertanyents a la matèria reservada a llei orgànica.
Cal concloure que l'apartat primer de l'article 125 és inconstitucional llevat de les parts esmentades de les lletres b, c i d i les lletres e i f. Així mateix, la lletra g és constitucional interpretada d'acord amb el que s'ha dit en relació amb l'article 114" (pàg. 47 del Dictamen).


B) Per una altra banda, els consellers senyors Agustí M. Bassols i Parés, Jaume Vernet i Llobet i Jaume Camps i Rovira van formular un Vot particular al Dictamen núm. 269, emès en data 1 de setembre de 2005.

A parer seu, i a diferència de la majoria del Consell, van considerar que no tot l'àmbit educatiu està afectat pels articles 27 i 149.1.30 CE i, per tant, la Generalitat pot preservar submatèries educatives en règim exclusiu, en comptes de considerar tota la matèria com a compartida.

En tot cas, segons el vot particular, es poden distingir dues atribucions competencials en matèria educativa: l'una, relativa a les condicions d'expedició i homologació dels títols acadèmics i professionals, on la competència funcional es defineix com a "regulació" -terme que no exclou l'assumpció de certes potestats normatives per les comunitats autònomes-; l'altra se circumscriu funcionalment a les "normes bàsiques" en desenvolupament de l'article 27, a fi de garantir les obligacions dels poders públics en aquesta matèria. Entre aquests dos àmbits materials es pot reconèixer una zona en la qual la "regulació" estatal no abasta necessàriament tota la legislació.

Entre altres arguments, els consellers van rebutjar en el vot particular una lectura de l'article 27 CE que conduís a identificar l'abast material de les competències estatals amb tota l'esfera d'intervenció pública en l'àmbit educatiu, ja que l'article 27 es refereix diverses vegades als poders públics, la qual cosa suposa una crida a les comunitats autònomes i no solament a l'Estat.

D'aquesta manera, l'Estat no pot legislar sobre qualsevol aspecte de l'ensenyament sinó estrictament sobre aquells que es refereixin als títols acadèmics i al desenvolupament del dret a l'educació i la llibertat d'ensenyament i les seves diferents manifestacions constitucionals. En cas contrari, seríem davant un nou títol competencial estatal, no esmentat en la CE, i que respondria al nom de "ordenació general del sistema educatiu".

La dimensió prestacional del dret a l'educació exigeix la implicació dels poders públics, particularment dels autonòmics, i, per tant, en relació amb aspectes d'ordenació, planificació o organització en l'àmbit de l'ensenyament, és possible i necessari delimitar subsectors de competència exclusiva de la Generalitat.

Segons els consellers que subscriuen el vot particular, l'ensenyament comprèn tres fases: l'accés a l'ensenyament, la transmissió de coneixements i l'acreditació mitjançant un títol. La primera i tercera fase són principalment de caràcter estatal, mentre que la intermèdia correspon a grans trets a l'àmbit autonòmic.

En concret, van considerar constitucionals les següents competències de la Generalitat:

a) La programació de les places escolars en les diferents parts del territori, com a vessant directament prestacional del dret a l'educació, que es tradueix en la fixació d'objectius i la posada a disposició i organització dels mitjans i recursos necessaris per a dur a terme la prestació educativa i els serveis escolars complementaris.

b) La regulació dels requisits que han de complir els centres educatius, en la mesura que afecta l'organització de la prestació del servei educatiu, es pot reservar a la competència autonòmica.

c) En relació amb l'ordenació dels ensenyaments, el contingut de la competència exclusiva pot abastar la regulació i execució de totes les mesures relatives a les etapes preobligatòries i als ensenyaments que no condueixen a l'obtenció d'un títol estatal (formació d'adults, organització d'ensenyaments en règim no presencial, programes d'inclusió escolar de menors immigrants, etc.), així com la creació i regulació dels títols corresponents i les condicions d'expedició i homologació d'aquests títols.

En un segon sentit, d'ordenació interna dels ensenyaments, la competència exclusiva de la Generalitat es pot projectar sobre els aspectes relatius a: criteris d'avaluació, qüestions metodològiques, regulació de drets i deures dels alumnes i pares, regulació de l'orientació escolar i professional dels alumnes, regulació de serveis i activitats extraescolars i complementàries, etc.

d) La regulació, organització i exercici de la inspecció i l'avaluació general del sistema educatiu és constitucional en la mesura que es tracta d'una funció que l'article 27.8 CE atribueix als "poders públics" i que la Generalitat pot assumir amb caràcter exclusiu les facultats inspectores relatives a les matèries de la seva competència quant a l'ordenació del sector docent. És també legítim constitucionalment que aquesta assumpció inclogui les potestats normatives corresponents, quant a l'organització de l'activitat inspectora i la seva adequació als diferents nivells educatius.

C) Els arguments de les persones que van presentar el recurs d'inconstitucionalitat núm. 8045-2006 en relació amb aquest article 131.1 i 2 de l'EAC són molt breus: es limiten a manifestar que la reserva de llei orgànica en relació amb el dret a l'educació i la delimitació de les competències de què disposa l'Estat en virtut de l'article 149.1.30 CE, no permeten qualificar la competència de la Generalitat en matèria d'educació com a exclusiva, per la qual cosa els apartats 1 i 2 d'aquest article es consideren inconstitucionals.


D)
La defensa de la Generalitat de Catalunya, en el seu escrit d'al•legacions davant el TC, es va basar, entre altres, en els arguments següents:

1) El desenvolupament normatiu del dret a l'educació per mitjà d'una llei orgànica no impedeix, però sí limita, la capacitat dels legisladors estatals i autonòmics, cadascun en l'àmbit de les seves competències, en la seva capacitat per a completar aquest àmbit material.

2) La competència estatal no abasta els estudis que no habiliten per a l'obtenció d'una titulació acadèmica o professional ni els centres en què s'imparteixen aquests estudis. La regulació d'aquests centres s'ha considerat tradicionalment com un àmbit no inclòs en el sistema educatiu ni, per tant, en el dret a l'educació tal com s'ha definit constitucionalment, i per això mateix, no està sotmès a la regulació orgànica o bàsica de l'Estat.

3) L'apartat 2 de l'article 131 recull els àmbits materials en què els legisladors autonòmics han quedat fora del marc de regulació dels legisladors estatals: incideix en àmbits que no comporten ni un desenvolupament del dret fonamental ni una regulació relativa a l'obtenció de títols acadèmics o professionals -com ara la referent al primer cicle de l'educació infantil-, o bé recullen aspectes referits a la prestació del servei educatiu que no afecten l'àmbit material que la Constitució atribueix als legisladors orgànics o bàsics.

Finalment, la defensa de la Generalitat constata el fet que la proposta de reforma de l'Estatut d'autonomia per a Andalusia defineix com a competència exclusiva les facultats que l'article 51 atribueix a la comunitat autònoma en matèria d'educació, i aplica una tècnica similar a la prevista en l'Estatut d'autonomia de Catalunya, sense que això hagi comportat, als autors del recurs, cap rebuig d'inconstitucionalitat.

dimecres, 12 de maig del 2010

Constitucionalitat de la Llei. Sobre la creació dels cossos docents de la Generalitat de Catalunya (3)

Pràcticament tots els atacs jurídics rebuts per la LEC, i que he resumit en els dos blogs anteriors, coincideixen a considerar inconstitucional la competència de la Generalitat per a la creació de cossos docents de la Generalitat (art. 111 i 112 LEC), "els membres dels quals impartiran la docència a Catalunya, tasca que fins al moment exerceixen funcionaris pertanyents als cossos docents estatals i respecte als quals aquest Projecte de llei disposa la seva integració en aquells cossos autonòmics" (vot particular del Dictamen núm. 294/2009, del Consell Consultiu).

A) L'argumentació esgrimida per a construir aquesta tesi de la inconstitucionalitat dels cossos docents propis de la Generalitat, s'ha basat en els següents fonaments jurídics:

1) L'Estat és qui té la competència per a crear els cossos docents estatals mitjançant normes bàsiques que desenvolupen l'article 27 CE, per considerar-ho necessari per a garantir el compliment de les obligacions de tots els poders públics en matèria educativa.

Per tant, la creació dels cossos docents per la Generalitat infringeix l'ordre constitucional de distribució de competències, ja que la LEC defineix els integrants de la funció pública docent al marge dels cossos estatals, i fa una diferenciació per omissió entre els cossos docents de Catalunya i els de la resta de l'Estat (vot particular del Dictamen núm. 294/2009, del Consell Consultiu i Recurs d'Inconstitucionalitat núm. 8741/2009, contra la LEC).

2) La potestat d'estructurar la funció pública docent de la Generalitat de Catalunya en cinc cossos s'exercita al marge de la normativa bàsica, sense respectar l'ordenació en cossos de caràcter estatal que es recull a la DA 7 de la LOE.

És contrària, doncs, a la CE la creació de cossos docents de la Generalitat de Catalunya, continguda en l'article 112.1 LEC, al marge de la normativa bàsica regulada en la LOE, ja que és l'Estat qui té, en virtut de l'article 149.1.30 CE, la competència per a crear els cossos docents (Informe de 28 de setembre de 2009, de la Comissió de Seguiment d'Actes i Disposicions de les Comunitats Autònomes, del Ministeri de Política Territorial, Dictamen núm. 1698/2009, del Consell d'Estat i Recurs d'Inconstitucionalitat núm. 8741/2009, contra la LEC).

3) Per les mateixes raons, Catalunya no té el títol competencial per a integrar funcionaris dels cossos d'àmbit estatal en els cossos docents de la Generalitat de Catalunya, ja que no pot disposar sobre una matèria que és competència exclusiva de l'Estat (Informe de 28 de setembre de 2009, de la Comissió de Seguiment d'Actes i Disposicions de les Comunitats Autònomes, del Ministeri de Política Territorial).

Aquesta mateixa justificació jurídica es repeteix en el Dictamen ja esmentat del Consell d'Estat, quan "aprecia una vulneració de la legislació bàsica estatal per la DA 9 LEC en integrar funcionaris dels cossos d'àmbit estatal en els cossos docents de la Generalitat de Catalunya, atès que es tracta de cossos estatals sobre els quals la comunitat no té cap títol competencial".

Sense aportar cap argument, el Recurs d'Inconstitucionalitat núm. 8741/2009, contra la LEC considera inconstitucional la DA 9 LEC, sobre la integració dels funcionaris dels cossos d'àmbit estatal en els cossos propis docents de la Generalitat.

B) En defensa de la constitucionalitat de la creació dels cossos docents per la Generalitat, es poden utilitzar els següents arguments jurídics:

1) La Generalitat de Catalunya és competent per a crear aquests cossos de funcionaris, ja que aquesta facultat està expressament prevista en la normativa general de funció pública, tant en la normativa catalana (art. 16 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre) com en la normativa bàsica estatal (art. 75.2 de l'EBEP i art. 11 de la Llei de l'Estat 30/1984, de 2 d'agost): la creació, la modificació i la supressió de cossos i escales es fan per llei del Parlament i de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes.

Aquesta facultat autonòmica de crear cossos de funcionaris no està impedida per la competència estatal bàsica sobre el règim estatutari de la funció pública (esmentat a l'art. 149.1.18 CE), perquè la normativa bàsica no comporta que sigui l'Estat qui hagi de crear els cossos autonòmics o que els cossos creats per les comunitats autònomes hagin de ser idèntics als estatals (Dictamen núm. 294/2009, del Consell Consultiu).

2) En l'àmbit educatiu, la DA 6 de la LOE enuncia entre les bases estatals aspectes com la reordenació dels cossos, però no es pot deduir d'aquesta disposició que la Generalitat no tingui la competència per a la creació de cossos, ja que l'Estatut aprovat després de la LOE preveu en l'article 136 EAC la competència exclusiva sobre el règim estatutari del personal al servei de les administracions públiques catalanes i també, en relació amb el professorat, la competència exclusiva sobre la definició de plantilles (art. 131.2.b EAC).

La competència per a disposar de cossos de funcionaris propis s'infereix especialment de la competència compartida sobre l'adquisició i pèrdua de la condició de funcionari docent, el desenvolupament dels seus drets i deures bàsics i la seva política de personal (art. 131.3.j EAC), ja que la seva existència es dóna per feta (Dictamen núm. 294/2009, del Consell Consultiu).

3) D'altra banda, l'existència d'un cos docent estatal o la mera qualificació legal com a estatal d'un cos de funcionaris públics no pot alterar l'ordenació competencial, ni actuar com un títol transversal atributiu de competències prèviament inexistents (STC 195/1996, de 28 de novembre, i FJ 16, esmentat pel Dictamen núm. 294/2009, del Consell Consultiu).

4) Una interpretació conjunta de l'establert a les disposicions addicionals 6 i 7 de la LOE, on es preveu -com ja hem vist abans- el caràcter bàsic de la reordenació dels cossos i escales docents, permet concloure que aquesta matèria ha de deixar espai per a l'ordenació autonòmica docent pròpia, tal com preveu l'apartat 3 de la DA 6 LOE. Com a prova, basta prendre en consideració l'existència ja de cossos docents propis en la comunitat autònoma d'Euskadi, i el TC no va declarar-los inconstitucionals en revisar la llei basca que els va crear.

5) De fet, el millor argument és la confusió reiterada en els raonaments jurídics dels recurrents entre "cossos estatals docents" i "cossos d'àmbit estatal", que es refereixen a conceptes jurídics diferents, tal com es reconeix en la jurisprudència constitucional (per exemple, STC 48/1985 i 76/1983) i en la normativa bàsica estatal (per exemple, Llei estatal 12/1983, de 14 d'octubre, del procés autonòmic).

5.1. Tota l'argumentació dels recurrents es basa en la competència exclusiva de l'Estat per a la creació dels "cossos estatals" (competència estatal que ningú no discuteix) i de la deducció (sense cap argumentació lògica ni jurídica) que les comunitats autònomes no tenen competències per a desenvolupar "cossos docents", però han confós, erròniament, cossos d'àmbit estatal amb cossos estatals i no han tingut en compte que els cossos propis autonòmics són compatibles, i homologables a efectes de mobilitat, amb els cossos d'àmbit estatal. El cert és que la darrera vegada que l'Estat va crear cossos "nacionals" va ser en la Llei general d'educació, l'any 1970, molt abans de promulgar-se la Constitució i de l'Estat de les autonomies.

5.2. Fa temps que el TC ha reconegut que les comunitats autònomes no tenen l'obligació de mantenir els mateixos cossos i escales existents a l'Administració de l'Estat en el moment de produir-se les transferències. L'exercici de les potestats autonòmiques d'autoorganització no han de respectar "intactes i congelades" les estructures administratives existents, ni tampoc cal que la funció pública autonòmica hagi "de reproduir exactament els cossos i escales estatals" (STC 76/1983, FJ 41).

Cal distingir, per tant, entre "cossos estatals (o nacionals)", "cossos d'àmbit estatal" i "cossos de caràcter autonòmic (o propis de les comunitats autònomes)". Les disposicions addicionals de la LOE mai no utilitzen l'expressió "cossos estatals" per a referir-se als cossos docents, que no tenen, per tant, el caràcter de cossos estatals amb funcions exclusives i dependència total (orgànica i funcional) de l'Estat, com succeeix amb altres col•lectius de cossos estatals, com ara els dels jutges i magistrats, o els dels cossos superiors d'inspectors d'hisenda. En canvi, la DT 8 de l'EBEP, en referir-se als cossos docents als quals es refereix la LOE, els denomina "cossos docents d'àmbit estatal".

5.3. Aquesta denominació de cossos d'àmbit estatal és adequada a l'organització de l'Estat de les autonomies, i amb ella la legislació bàsica ha creat un tipus de cossos els funcionaris dels quals s'han integrat plenament en l'organització de la funció pública autonòmica, i al mateix temps s'ha garantit la mobilitat dels funcionaris dels cossos d'àmbit estatal entre les diferents administracions educatives, independentment de l'administració per la qual hagin ingressat al cos docent. Aquests cossos d'àmbit estatal són, per la seva naturalesa i relació amb l'Estat, molt diferents dels cossos estatals, les plantilles dels quals són aprovades i gestionades directament per l'Estat.

5.4. L'existència d'un sistema educatiu d'àmbit estatal, amb la definició amb caràcter bàsic d'uns ensenyaments mínims comuns a totes les administracions educatives, la fixació d'uns currículums homogenis i la defensa del principi de mobilitat del professorat entre les diferents comunitats autònomes, poden exigir en la funció pública docent un plus d'homogeneïtat que justifiqui l'existència de normativa bàsica estatal, actualment regulada a la LOE.

Però l'existència d'aquests cossos docents d'àmbit estatal no impedeix la creació de cossos autonòmics propis, que poden ser homologats als cossos d'àmbit estatal, tal com ho preveuen l'art. 30.2 de la Llei 12/1983, del procés autonòmic (LPA), i l'art. 84.2 EBEP, que atribueix a la conferència sectorial d'Administració pública "l'aprovació dels criteris generals per a portar a efecte les homologacions necessàries per a fer possible la mobilitat".

5.5. No hi ha d'haver cap dificultat, per tant, perquè l'Estat homologui els cossos docents creats per la LEC amb els cossos docents d'àmbit estatal, ja que els cossos nous compleixen els tres requisits fixats per la llei bàsica per a obtenir l'homologació: tenen els mateixos requisits per a l'ingrés, les mateixes titulacions i les mateixes característiques de les funcions docents que han d'acomplir (requisits d'homologació establerts en l'art. 32.2 LPA).

C) Per acabar, l'Estat ha reconegut ja la competència de la Generalitat de Catalunya per a crear cossos docents propis i per a integrar els funcionaris docents dels cossos d'àmbit estatal en els nous cossos, tal com s'explicita en l'apartat 1.C de l'Acord de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat en relació amb la LEC, signat el passat 15 d'abril de 2010 (publicat al DOGC aquesta mateixa setmana, el 10 de maig):

"L'Administració General de l'Estat reconeix la competència de la Generalitat per a crear cossos propis de caràcter docent, en el marc de les bases estatals i, en particular, de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació.

Ambdues parts convenen que la disposició addicional novena ha d'interpretar-se sens perjudici de la competència de l'Administració general de l'Estat per a determinar, amb l'anàlisi prèvia conjunta amb la Generalitat, les condicions específiques per a la integració efectiva dels funcionaris pertanyents als cossos docents d'àmbit estatal en els cossos docents de la Generalitat de Catalunya".

Hem d'esperar a conèixer el criteri del Tribunal Constitucional sobre la competència de la Generalitat per a crear cossos docents, quan resolgui el Recurs d'Inconstitucionalitat núm. 8741/2009, presentat per més de cinquanta diputats del PP contra la LEC.

divendres, 7 de maig del 2010

Constitucionalitat de la Llei. Crònica d'una guerra jurídica que encara no ha acabat (2)

Continuo avui amb la relació cronològica de fets i documents que vaig iniciar ahir, i que em servirà d'introducció a l'anàlisi de la constitucionalitat de la llei en altres notes d'aquest blog.

5) Per acord de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat, en la reunió celebrada el 7 d'octubre de 2009 (publicat per Resolució de 8 d'octubre de 2009, de la Secretaria d'Estat de Cooperació Territorial, al BOE núm. 271, del 10.11.2009) es van iniciar negociacions entre representants del Govern central i el de la Generalitat per a resoldre les discrepàncies competencials suscitades en relació amb els següents articles de la LEC, que considero el quart atac d'aquesta crònica:

- Art. 7.2, sobre les regles de convivència als centres educatius
- Art. 13.1, sobre el requisit d'acreditació del domini de la llengua castellana per part del professorat
- Art. 53, en connexió amb l'article 9, sobre la definició del currículum
- Art. 59.1, sobre l'agrupació de matèries en àmbits de coneixement
- Art. 109, sobre la formació inicial del professorat
- Art. 112.1, sobre l'estructura de la funció pública docent de la Generalitat de Catalunya en cinc cossos docents, i els apartats 3, 4 i 5 d'aquest mateix article 112, que atribueixen al Govern de la Generalitat diverses funcions relacionades amb les especialitats docents
- Art. 117.2.e), que atribueix al Govern de la Generalitat la competència per a establir el temari dels processos selectius d'ingrés del personal funcionari docent
- Art. 119 al 122, sobre els sistemes de selecció
- Art. 158.2.b), sobre el sistema propi de beques i ajust a l'estudi
- Art. 205.2, sobre els concerts amb centres privats
- Disposició addicional segona, sobre la regulació de classes passives i seguretat socials dels funcionaris docents
- Disposició addicional novena, sobre la competència de la Generalitat de Catalunya per a integrar funcionaris dels cossos docents d'àmbit estatal en els cossos docents de la Generalitat de Catalunya

6) El Ple del Tribunal Constitucional, per provisió de 27 d'octubre de 2009, va admetre a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat núm. 8741/2009, promogut per més de cinquanta diputats del Grup Parlamentari Popular en el Congrés dels Diputats contra els següents preceptes de la LEC:

- Paràgrafs 7, 20, 22, 27, 28 i 36 del Preàmbul
- Art. 4.2, sobre la programació general de l'ensenyament
- Art. 8.1 i 3, sobre el sistema educatiu català i el mapa escolar de Catalunya
- Art. 9.2, sobre el currículum de l'ensenyament de les llengües
- Art. 10.2 i 4, sobre el dret i el deure de conèixer les llengües oficials
- Art. 17, sobre l'aranès
- Art. 51, sobre els ensenyaments del sistema educatiu
- Art. 52, sobre el currículum
- Art. 53, sobre la competència per a determinar el currículum
- Art. 55.1 i 6, sobre l'educació no presencial
- Art. 57.1, sobre l'educació bàsica
- Art. 58, sobre l'educació primària
- Art. 59, sobre l'educació secundària obligatòria
- Art. 61, sobre el batxillerat
- Art. 64.4 i 5, sobre els currículums i les proves d'homologació dels ensenyaments reglats d'idiomes
- Art. 65, sobre els ensenyaments artístics
- Art. 68, sobre els ensenyaments esportius
- Art. 70.1, sobre l'educació d'adults
- Art. 104.3, sobre les funcions docents
- Art. 109, sobre la formació inicial del professorat
- Art. 111 i 112, sobre la creació de cossos docents de la Generalitat de Catalunya
- Art. 114.1, sobre l'estructuració dels llocs de treball en plantilles de professorat;
- Art. 117.1.c), d) i f), sobre la competència del Govern de la Generalitat per a establir les especialitats docents
- Art. 119, 120 i 121, sobre l'ingrés i accés als cossos docents
- Art. 125 sobre la permanència mínima en un lloc de treball docent
- Art. 153, 154 i 155, sobre l'organització interna i el govern dels centres privats no concertats
- Art. 158.1, 2.a) -primer, segon i quart- i 2.f), sobre les competències de l'Administració de la Generalitat
- Art. 161, sobre el règim específic per a l'Aran
- DT 3a, sobre el manteniment dels drets econòmics del personal docent que s'integra en els cossos docents de Catalunya
- DT 6a, sobre el marc horari en el desplegament curricular
- DT 10a, sobre la situació administrativa dels inspectors en comissió de serveis
- DA 2a, sobre la regulació de classes passives i seguretat socials dels funcionaris docents
- i DA 9a, sobre la competència de la Generalitat de Catalunya per a integrar funcionaris dels cossos docents d'àmbit estatal en els cossos docents de la Generalitat de Catalunya

Aquest ha estat el cinquè atac contra la LEC.

7) El 23 de novembre de 2009 el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya va publicar les al·legacions que formula el Parlament en relació amb el Recurs d'Inconstitucionalitat núm. 8741/2009, interposat per més de cinquanta diputats del Grup Parlamentari Popular del Congrés dels Diputats contra determinats articles de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació (BOPC núm. 579, de 23.11.2009).


8) El "Consejo de Estado", a petició del vicepresident tercer del Govern i ministre de Política Territorial de 25 de setembre de 2009, va emetre el 26 de novembre de 2009 el demolidor Dictamen núm. 1698/2009, referent a la interposició de recurs d'inconstitucionalitat contra determinats preceptes de la LEC, que ha resultat el sisè i definitiu atac contra la Llei d'educació. El Dictamen recull que a l'expedient consta la proposta d'Acord del Consell de Ministres pel qual se sol·licita del president del Govern que promogui recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional per a la impugnació dels articles següents (pràcticament coincidents amb els de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes, enumerats en el punt 4 anterior):

- Art. 13.1, sobre el requisit d'acreditació del domini de la llengua castellana per part del professorat
- Art. 53.1, en connexió amb l'article 9, sobre la definició del currículum
- Art. 109 ,sobre la formació inicial del professorat
- Art. 112.1, sobre l'estructura de la funció pública docent de la Generalitat de Catalunya en cinc cossos docents, i els apartats 3, 4 i 5 d'aquest mateix article 112, que atribueixen al Govern de la Generalitat diverses funcions relacionades amb les especialitats docents
- Art. 117.1.c), sobre la competència del Govern de la Generalitat d'establir les especialitats de cadascun dels cossos docents
- Art. 117.2.e), que atribueix al Govern de la Generalitat la competència per a establir el temari dels processos selectius d'ingrés del personal funcionari docent
- Art. 119 al 122, sobre els sistemes de selecció
- Art. 158.2.b), sobre el sistema propi de beques i ajuts a l'estudi
- Art. 205.2, sobre els concerts amb centres privats
- Disposició addicional segona, sobre la regulació de classes passives i seguretat socials dels funcionaris docents
- Disposició addicional novena, sobre la competència de la Generalitat de Catalunya per a integrar funcionaris dels cossos docents d'àmbit estatal en els cossos docents de la Generalitat de Catalunya

En la proposta d'Acord del Consell de Ministres s'invoca, expressament, l'article 161.2 de la Constitució, amb la finalitat que es produeixi la suspensió dels preceptes esmentats de la LEC.


9) L'1 de desembre de 2009, els advocats del Gabinet Jurídic de la Generalitat, en representació i defensa del seu Govern, van comparèixer en el recurs d'inconstitucionalitat núm. 8741/2009, promogut per més de 50 diputats del Grup Popular del Congrés dels Diputats contra molts preceptes de la LEC (vegeu el punt 6 del post), i van formular les seves al·legacions amb l'objecte d'oposar-se al recurs.


10) Fa només dues setmanes, el dia 15 d'abril de 2010, el vicepresident tercer i Ministre de Política Territorial, el Sr. Manuel Chaves González, i el conseller d'Interior, relacions Institucionals i Participació, el Sr. Joan Saura i Laporta, van signar l'Acord de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat - Estat en relació amb la Llei de Catalunya 12/2009, del 10 de juliol, d'educació, mitjançant el qual es finalitzen les negociacions prèvies celebrades pel Grup de treball, ja que ambdues parts consideren resoltes les discrepàncies competencials manifestades sobre la LEC, en raó dels compromisos assumits respecte dels preceptes de la Llei (negociacions iniciades a partir de l'Acord esmentat en el punt 5 del post i del Dictamen del Consell d'Estat núm. 1698/2009, esmentat en el punt 8 del post).

Aquest Acord està pendent de publicació al BOE i al DOGC, i comporta que el Govern de l'Estat ha renunciat a presentar recurs d'inconstitucionalitat contra la LEC davant el Tribunal Constitucional.

11) El pròxim esdeveniment d'aquesta guerra judicial contra les competències de la Generalitat per a regular per Llei el sistema educatiu propi, es produirà ben aviat, quan el Tribunal Constitucional aconsegueixi, finalment després de quatre anys de la presentació del recurs pels 50 diputats del PP del Congrés, aprovar la Sentència sobre l'EAC.

Una declaració per part del Tribunal Constitucional de la inconstitucionalitat de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, com sembla que inevitablement es produirà, pot provocar una crisi institucional a Catalunya, causada per la declaració d'inconstitucionalitat sobrevinguda de moltes lleis ja aprovades pel Parlament i que ja han desplegat l'Estatut. En el cas de la LEC, aquest primer "torpede" no serà més que l'anunci de la segona Sentència, quan el TC resolgui el recurs contra la LEC mateixa, que pot acabar de soscavar-la.

Una única sentència judicial pot produir un forat legislatiu sense precedents en la història de la democràcia espanyola, ja que els seus efectes en cascada sobre moltes lleis catalanes produiran un buit jurídic grandiós, la solució del qual requerirà, probablement, un replantejament del marc constitucional, a fi d'evitar que es puguin repetir situacions com aquesta.

dijous, 6 de maig del 2010

Constitucionalitat de la Llei. Crònica d'una guerra jurídica que encara no ha acabat (1)

El pròxim 1 de setembre es compliran cinc anys des de l'aprovació del magnífic Dictamen número 269-2005, del Consell Consultiu de la Generalitat sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

Al llarg d'aquest període de temps, i en un context polític i jurídic d'involució autonòmica, el més fort que recordo des de la batalla lliurada, i perduda, per la LOAPA (elaborada inicialment el 1982, poc després del cop d'Estat de febrer de 1981), he pogut trobar fins a sis atacs directes contra la constitucionalitat de la LEC des de diferents sectors polítics i institucionals. Tres dels atacs es van produir abans que el Parlament aprovés la Llei d'educació al Parlament, els altres tres són posteriors al juliol de 2009.

Ja fa dies que tinc decidit abordar aquesta anàlisi complexa de la LEC, des d'una perspectiva de les competències constitucionals, prenent com a punt de partida tots els documents en què s'ha discutit o defensat la constitucionalitat de la Llei d'educació. Des de l'elaboració de l'Estatut d'autonomia, en la qual vam poder intervenir els membres del Consell Escolar de Catalunya, he tingut ocasió d'estudiar els diferents documents que s'han elaborat sobre l'àmbit competencial en matèria educativa durant aquests cinc anys de forta confrontació jurídica.

Amb el post d'avui, doncs, començo una valoració competencial de la LEC, tasca prou important per a dedicar-li diferents notes d'aquest blog que és a punt de complir ja un any: el proper 26 de maig. En aquesta primera, em limitaré a presentar el contingut dels diferents episodis de la guerra jurídica deslliurada entorn de la constitucionalitat de la Llei d'educació de Catalunya, i només enumeraré els diferents articles de la LEC titllats d'inconstitucionals, però sense entrar de moment a analitzar els arguments jurídics que s'han utilitzat tant en contra com, també, per a defensar-la davant els detractors.

Cronològicament, tal com els agradava escriure la història als antics cronistes grecs, els fets que he pogut recopilar són els següents:

1) Abans que el Parlament aprovés l'EAC, el Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya va emetre el Dictamen núm. 269-2005, d'1 de setembre de 2005, a sol·licitud de tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, amb relació al Dictamen de la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, sobre la proposta de Proposició de llei orgànica per la qual s'estableix l'Estatut d'autonomia de Catalunya i es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, les esmenes i els vots particulars reservats per a defensar en el Ple (BOPC núm. 213, d'1 d'agost de 2005).

El Consell Consultiu va examinar tots els articles, les esmenes i els vots particulars formulats a la Proposta de Reforma, i entre altres, va dictaminar sobre la constitucionalitat dels següents preceptes referents a l'educació:

- Article 21.1 (drets i deures en l'àmbit de l'educació);
- Article 125 (educació).

El primer atac contra la futura LEC es va produir dins d'aquest Dictamen del Consell Consultiu, en forma de vot particular formulat pel conseller senyor Joaquim Borrell i Mestre, que va arribar a la conclusió que "l'article 21.1 de la Proposta de Reforma, que disposa que l'ensenyament públic és laic, quant condiciona i impedeix l'exercici de les competències estatals en l'àmbit públic referit, és inconstitucional" (pàg. 189 del Dictamen). També considera inconstitucional gran part dels apartats 1 i 2 de l'article 125 del Projecte d'Estatut d'autonomia de Catalunya (que en el text definitiu esdevé l'article 131):

"Pel que fa a l'apartat 1 de l'article 125, tot i acceptar la doctrina general que es conté en el text del Dictamen, entenc que són inconstitucionals les lletres a, b, c, d, h i i, en tota la seva extensió.
L'apartat 2 de l'article 125 és inconstitucional en la mesura que limita els efectes de l'article 27 CE, atès que en matèria d'ensenyament no universitari hi ha més aspectes bàsics" (vot particular del Dictamen, pàg. 197).


2) El segon atac contra la LEC es va produir en el recurs d'inconstitucionalitat núm. 8045-2006, promogut per més de 50 diputats del Grup Parlamentari Popular del Congrés dels Diputats, en relació amb determinats preceptes de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgat com a Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol i publicat en el BOE de 20 de juliol de 2006. S'impugnen, entre altres, els següents articles relacionats amb l'educació:

- Els apartats 1, 2, 3 i 5 de l'article 6, sobre la llengua pròpia i les llengües oficials.
- Els apartats 1 i 2 de l'article 21, sobre els drets i deures en l'àmbit de l'educació.
- Els apartats 1 i 2 de l'article 131, que regulen les competències exclusives de la Generalitat en educació.

Com tothom sap, aquest recurs d'inconstitucionalitat encara no ha estat resolt pel Tribunal Constitucional, quasi quatre anys després de publicar-se l'Estatut d'autonomia, però és evident que tindrà conseqüències directes sobre la LEC, ja que l'eventual declaració d'inconstitucionalitat dels tres articles 6, 21 i 131 EAC recorreguts, suposarà desmuntar una part nuclear de la LEC, que s'ha aprovat precisament en desplegament de l'EAC.

Qualsevol modificació o anul·lació del contingut d'aquests tres articles de l'EAC provocarà un efecte jurídic en cascada sobre l'altre recurs d'inconstitucionalitat plantejat contra la mateixa LEC, d'un abast molt més ampli i que esmentaré més endavant.


3) El 9 de novembre de 2006, el Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya va presentar davant el Tribunal Constitucional l'escrit de 472 pàgines d'al·legacions en defensa de la constitucional del text de l'Estatut d'autonomia.


4) Abans de l'aprovació de la Llei d'educació, el Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya va emetre el Dictamen núm. 294-2009, de 10 de juny de 2009, a sol·licitud del Parlament de Catalunya, respecte al Dictamen de la Comissió d'Educació i Universitats sobre el Projecte de llei d'educació (BOPC núm. 466, de 12 de maig de 2009), a instància de més d'una desena part dels diputats del Parlament de Catalunya, tots ells del Grup Parlamentari Popular de Catalunya, els quals van sol·licitar "dictamen sobre l'adequació a la Constitució espanyola de 27 de desembre de 1987 i a l'Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat per Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, dels preceptes […] següents:

- Títol II: règim lingüístic del sistema educatiu català.
- Títol V: ordenació dels ensenyaments.
- Títol VIII: professorat i altres professionals dels centres.
- Títol IX: direcció i govern dels centres educatius, en especial el capítol 3, referent als centres privats no concertats".

El tercer atac contra la LEC es va produir dins d'aquest Dictamen del Consell Consultiu, en forma de vot particular formulat pel conseller senyor Joaquim Borrell i Mestre a l'empara de l'article 50 del Reglament provisional d'organització i funcionament del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, al Dictamen núm. 294, emès en data 10 de juny de 2009, en relació amb els preceptes següents:

I - Títol II "Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya"

A) Article 10.2 del Projecte de llei d'educació, sobre el dret i deure de conèixer les llengües oficials
B) Article 11.1 i 2; article 13.1 (segon incís), del Projecte de llei, sobre el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge
C) Article 11.4 del Projecte de llei, sobre l'atenció lingüística individualitzada
D) Article 13.1 (primer incís) del Projecte de llei, sobre la competència lingüística del professorat
E) Article 14 del Projecte de llei d'educació, sobre el projecte lingüístic dels centres educatius
F) Article 16 del Projecte de llei d'educació, si s'interpreta que són aplicables als centres privats
G) Article 17.2, 3, 4 i 5 del Projecte de llei, que regula el règim lingüístic dels centres educatius de l'Aran

II - Títol V del Projecte de llei. Ordenació dels ensenyaments

A) Article 51 del Projecte de llei, sobre els ensenyaments
B) Article 52 del Projecte de llei, que regula el currículum
C) Article 53, disposició transitòria sisena, i l'article 9.2 del Projecte de llei, sobre la competència per a determinar el currículum
D) Articles 55. 1 i 6, 68.8 i 70.1 del Projecte de llei, sobre l'educació no presencial
E) Articles 57.1, 58 i 59 del Projecte de llei sobre l'educació bàsica (educació primària i educació secundària obligatòria)
F) Article 61 del Projecte de llei, sobre el batxillerat
G) Articles 62 i 63 del Projecte de llei, sobre la formació professional
H) Article 64 del Projecte de llei, relatiu als ensenyaments d'idiomes
I) Article 65 del Projecte de llei, referit als ensenyaments artístics
J) Article 68 del Projecte de llei, sobre ensenyaments esportius
K) Articles 69 i 70 del Projecte de llei, sobre educació d'adults

III - Títol VIII "Del Professorat i altres professionals dels centres"

A) Articles 104.3 i 109 del Projecte de llei. (quan es refereix a la formació inicial dels cossos de la Generalitat)
B) Articles 111.1 i 2, 112, 114.1, 128 i 129 del Projecte de llei, sobre els cossos docents
C) Article 116.1 i 2 del Projecte de llei, sobre el personal directiu professional
D) Article 117.1.c) i 2.e), sobre els òrgans competents en matèria de funció pública docent
E) Articles 119, 120, 121 del Projecte de llei, sobre l'ingrés i l'accés als cossos docents
F) Article 125 del Projecte de llei, sobre la permanència en el lloc de treball.

IV - Títol IX "De la direcció i govern dels centres educatius". Capítol III "Centres privats no concertats"

A) Articles 153.1.a) i b), 154 i 155 del Projecte de llei, sobre els centres privats no concertats.

Veure la segona part de l'article