L’actuació dels directors com a operadors jurídics

En l’exercici de les seves funcions, els directors han d’ajustar-se sempre a la normativa en les seves actuacions (art. 142.9 LEC). Els inspectors d’educació, per la seva banda, tenen l’atribució de requerir als directors que adaptin llurs actuacions a la normativa vigent (art. 179.1.e LEC).

Fins aquí, res de nou en relació amb la normativa anterior a la LEC, que tanmateix introdueix ara una novetat important en definir els nous límits que delimiten les actuacions dels directors i dels inspectors, quan estableix que “els inspectors d’educació, en l’exercici de llurs funcions i atribucions, han d’adequar llur actuació al règim d’autonomia dels centres i a l’assignació de responsabilitats a la direcció” (art. 179.2 LEC).

Els inspectors han de respectar, evidentment, el règim d’autonomia dels centres i les responsabilitats dels directors, en la mesura que l’exercici de l’autonomia està regulat per la normativa i, sobretot, perquè les regles aprovades als diferents instruments del centre que defineixen l’organització del centre, han assolit força de norma que obliga al seu compliment per part de tots els components de la comunitat educativa, inclosos els inspectors.

És evident, per tant, que uns i altres, directors i inspectors, estan sotmesos a la normativa en les seves actuacions, tal com li exigeix a l’Administració la Llei 26/2010, del 4 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya: les administracions públiques “actuen, sota la direcció dels òrgans de govern respectius, amb submissió plena a la llei i al dret” (art. 31.1).

Els directors exerceixen les seves funcions (de representació, de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i de gestió) “en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció aprovat” (art. 142.3 LEC). En l’exercici d’aquestes funcions, els directors han d’actuar no només en el marc de la normativa vigent sinó que també han de respectar les previsions del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció, i, en conseqüència, necessiten un coneixement suficient del marc jurídic per a interpretar i aplicar les normes vigents. En concret, la seva actuació ha de tenir en compte els criteris, principis, objectius, finalitat, procediments i les regles que interactuen en el sistema educatiu.

Només en aquest context d’estricte compliment de la normativa poden els directors prendre les decisions adequades a les seves funcions, ajustades al dret i a la llei. És en aquesta actuació administrativa dels directors que podem incloure’ls en la categoria d’operadors jurídics, en la mesura que les seves decisions són sempre el resultat d’interpretar i aplicar la norma.

Les resolucions administratives i decisions que prenen els directors, les podem identificar amb “operacions jurídiques”, en la mesura en què contenen els dos elements essencials de qualsevol altra operació, sigui aritmètica o d’un altre tipus:

— un càlcul on s’apliquen determinades regles (= procediment administratiu exigit en tota actuació o acte administratiu) i

— un resultat ( =decisió o resolució administrativa).

Com a garantia de legalitat, les resolucions administratives han de seguir els tràmits del procediment previstos a la legislació, entre altres, la motivació que és un dels requisits fonamentals que garanteix la legalitat de les resolucions administratives: així, actualment està reconegut el dret dels ciutadans que “les decisions de les administracions públiques estiguin motivades, amb una referència succinta als fets i als fonaments jurídics, amb la identificació de les normes aplicables i amb la indicació del règim de recursos que escaigui” (art. 22.1.c Llei 26/2010).

Les decisions administratives dels directors, per tant, s’han de basar sempre en una motivació jurídica, per tal d’evitar l’arbitrarietat, la subjectivitat i la irracionalitat de la decisió i, en definitiva, proscriure la indefensió de l’interessat. Aquesta motivació requereix els següents passos previs a la decisió o resolució final:

— l’anàlisi de la normativa relacionada

— la decisió sobre els preceptes jurídics que s’han d’aplicar per resoldre l’assumpte

— la interpretació correcta de la normativa seleccionada, i finalment

— la valoració de tots els elements i conseqüències que es poden derivar.

Una resolució sense cap motivació ni fonamentació jurídica pot ser declarada nul·la de ple dret i, per tant, ineficaç. Tanmateix, qualsevol recurs que s’interposi contra una resolució immotivada assolirà fàcilment la declaració de nul·litat i restarà sense cap efecte administratiu. El requisit de motivació es basa, en definitiva, en els principis de transparència i d’objectivitat en l’actuació dels òrgans de les administracions públiques (art. 2 Llei 26/2010).

De la mateixa manera que és difícil imaginar una operació aritmètica sense un procediment de càlcul i un resultat, les resolucions administratives han d’incloure sempre una fonamentació jurídica basada en les normes aplicables i una decisió que es derivi necessàriament dels antecedents analitzats en els fonaments de dret. En l’actuació dels directors no hi ha mai un acte generat directament en la voluntat del responsable de la direcció, ja que no són possibles els “actes absolutament discrecionals”, sense cap fonamentació jurídica.

Això no significa que les decisions dels directors estiguin totalment “reglades”, sense cap marge de discrecionalitat, ja que, com he comentat en un altre post d’aquest blog, els directors dels centres públics gaudeixen d’un ampli marge d’autonomia en l’exercici de les seves funcions. Ara bé, el marge de discrecionalitat de què disposen els directors en prendre les seves decisions va lligat, precisament, a la valoració de la normativa, que sempre permet un marge d’arbitri (que és el contrari d’arbitrarietat), és a dir, un marge per a optar entre dues o més solucions possibles, totes elles correctes i ajustades a la norma. També és difícil de trobar una qüestió jurídica que tingui només una única solució correcta, i d’aquí la importància de la interpretació de la norma com a pas previ a la resolució administrativa.

És fonamental per als directors dels centres públics conèixer suficientment les normes que han d’aplicar en la seva actuació diària. En general, no és possible fer operacions de cap tipus sense conèixer (millor encara, dominar) les regles que hi intervenen, i en el cas dels directors no poden actuar sense conèixer suficientment la normativa educativa, que és la que regula el funcionament del sistema educatiu, i també el funcionament dels centres educatius com a nucli central on es realitzen els processos d’ensenyament i aprenentatge dels alumnes.

Les operacions jurídiques de les direccions que estic comentant avui, poden acabar en un simple informe o en un acte administratiu (de tràmit o resolutori). En qualsevol cas, tots ells s’han de formular, entre altres, amb els següents principis generals: objectivitat (aplicant els criteris i les regles dels procediments), transparència i publicitat, imparcialitat, eficàcia i eficiència, proporcionalitat, bona fe i lleialtat institucional, evitant sempre l’arbitrarietat i la irracionalitat en la decisió administrativa.

La programació general anual del centre

Després de molts mesos d’analitzar en aquest blog els principals instruments educatius en què es desenvolupa l’autonomia dels centres, m’adono que encara no he dedicat cap nota a la programació general anual del centre (PGAC), que és, sens dubte, el document més proper al dia a dia de totes les activitats que desenvolupen els centres.

D’entrada, sorprèn que la programació anual del centre no aparegui esmentada en tot el títol VII de la LEC, dedicat a l’autonomia dels centres. Però d’això no es pot deduir que el legislador hagi oblidat aquest instrument educatiu, ja que apareix esmentat en els preceptes que regulen les funcions del director del centre públic (LEC, art. 142.5.h), del claustre del professorat (LEC, art. 146.2.g), el consell escolar del centre públic (LEC, art. 148.3.b) i el consell escolar del centre concertat (LEC, art. 152.2.h).

L’article 125 de la LOE, que no té caràcter bàsic, defineix la PGAC com la planificació anual que “recull tots els aspectes relatius a l’organització i el funcionament del centre, inclosos els projectes, el currículum, les normes, i tots els plans d’actuació acordats i aprovats”.

L’horari escolar es concreta en funció de les previsions de la PGAC


Una de les primeres funcions que compleix la PGAC és concretar l’àmbit temporal de l’horari escolar del centre en l’educació secundària. A diferència del que succeeix en el segon cicle de l’educació infantil i en l’educació primària, en les quals la mateixa llei estableix el límit de mil cinquanta hores cada curs a l’horari escolar, que es pot estendre més enllà de l’horari lectiu, “en la resta d’etapes, l’horari escolar, que conté en tot cas l’horari lectiu, es pot concretar en funció de la programació anual del centre” (LEC, art. 54.4). És a dir, en les etapes de secundària els centres poden delimitar l’horari escolar en la PGAC, sense restriccions de tipus legal.

Els centres públics poden autoritzar a les associacions sense ànim de lucre l’ús de les instal·lacions del centre “més enllà de l’horari escolar” (LEC, art. 39.3). Aquest ús únicament “queda subjecte a les necessitats derivades de la programació de les activitats dels centres” (LOE, DA 15.6). Aquest ús social dels centres públics no ha d’interferir, ni impedir ni dificultar les activitats ordinàries dels centres dins l’horari escolar, que inclou totes les activitats (lectives, extraescolars o complementàries) “aprovades pel consell escolar i previstes a la programació anual del centre” (D_aut, art. 53.2).

Responsables de la PGAC


El director
Correspon al director proposar la programació general anual del centre, coordinar-ne l’aplicació amb la resta de l’equip directiu i retre’n comptes mitjançant la memòria anual (D_dir, art. 8.b).

El director orienta, dirigeix i supervisa les activitats del centre, d’acord amb les previsions de la programació general anual, amb la col·laboració de l’equip directiu (D_dir, art. 6.e) i dirigeix l’aplicació de la programació general anual (LEC, art. 142.5.h i D_aut, 31.3.e) i també dóna suport a l’equip directiu i, si escau, al consell de direcció, en el compliment de la programació general del centre (LEC, art. 142.6.g).

Aquesta direcció de l’aplicació de la programació general anual comporta garantir-ne el compliment (D_aut, art. 31.3.e).


El claustre del professorat
El claustre del professorat formula a l’equip directiu i al consell escolar propostes per a l’elaboració de la programació general anual (LOE, art. 129.a) i també aprova i avalua tots els aspectes educatius dels projectes i de la programació general anual (LOE, art. 129.b).

La LEC atribueix al claustre la funció de programar les activitats educatives del centre (LEC, art. 146,2) que formen part, necessàriament, de la PGAC. A més, el claustre ha de vetllar perquè es compleixi la programació anual del centre i perquè es compleixi el projecte de direcció, així com donar suport a l’equip directiu (D_aut, art. 48.2).

El consell escolar
Correspon al consell escolar dels centres públics aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats (LEC, art. 148.3.b i LOE, art. 127.b), a proposta del claustre del professorat (LOE, art. art.129.a) i sens perjudici de les competències del claustre de professors, en relació amb la planificació i organització docent (LOE, art. 127.b).

El consell escolar també aprova les directrius per a programar activitats escolars complementàries i activitats extraescolars, i n’avalua el desenvolupament (LEC, art. 148.3.j).

A més, li correspon vetllar perquè es compleixin la programació anual del centre i el projecte de direcció, i també donar suport a l’equip directiu (D_aut, 46.1).

El consell escolar dels centres concertats aprova, a proposta del titular del centre, la programació general anual del centre i participa en la supervisió i l’avaluació del desenvolupament d’aquesta programació, en l’àmbit docent i en l’àmbit administratiu, i dels resultats que se n’obtenen (LEC, art. 152.2.h i LODE, art. 57.f).

Contingut de la PGAC


La PGAC és la concreció anual dels continguts del PEC i del PdD en el període del mandat del director (D_auto, art. 10.1 i D_dir, art. 24.1 i 2).

La programació general anual és, en definitiva, la concreció de les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i al funcionament del centre per al curs corresponent, incloses, si escau, les concrecions relatives als projectes, el currículum, les normes i tots els plans d’actuació acordats i aprovats (D_aut, art. 10.1, que recull la definició de la LOE, art. 125).

El projecte educatiu ha d’orientar les successives programacions generals anuals del centre i establir els criteris, indicadors i procediments per a l’avaluació de l’assoliment dels objectius previstos. El resultat d’aquesta avaluació es recull en la memòria anual corresponent (D_aut, art. 10.2).

Són objecte d’avaluació el desenvolupament i els resultats de la programació general anual del centre en l’àmbit docent i en l’àmbit administratiu (LEC, art. 148.3.b i 152.2.h). La PGAC en concreta, per a cada curs escolar, els indicadors d’avaluació corresponents (D_aut, 58.1).

El projecte de direcció ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat de la direcció del centre i es concreta, cada curs, mitjançant les programacions generals anuals, “que han de permetre assolir els objectius formulats en el projecte” (D_dir, art. 24.1 i 2 i D_aut, art. 18.2).

La importància d’aquesta programació anual és tal que, en cas de nomenament del director amb caràcter extraordinari, “el projecte de direcció es pot referir exclusivament a la programació anual d’activitats, en concordança amb el projecte educatiu del centre” (D_dir, art. 23.3), en comptes de referir-se a tot el PEC.

Per tant, el contingut de la PGAC, en el període anual de cada curs escolar, ha d’incloure els aspectes següents:

— (1) La concreció de les prioritats educatives del curs escolar i la proposta d’objectius anuals, en coherència amb el PEC i el projecte de direcció.
— (2) Tots els aspectes relatius a l’organització de les activitats i els serveis que es presten durant tot l’horari escolar, i al funcionament del centre.
— (3) Concrecions relatives
- (a) als projectes del centre,
- (b) al currículum,
- (c) a les normes del centre i
- (d) a tots els plans d’actuació acordats i aprovats.
— (4) L’horari escolar, que inclou l’horari lectiu i les activitats complementàries i extraescolars, aprovades pel consell escolar de centre.
— (5) La concreció dels indicadors d’avaluació, d’acord amb els criteris, indicadors i procediments d’avaluació establerts pel PEC. El resultat de l’avaluació es recull en la memòria anual corresponent.

Garantia d’informar la comunitat escolar sobre la PGAC

La direcció de cada centre públic i la titularitat i la direcció de cada centre privat concertat han de garantir que la comunitat escolar és informada del contingut de la programació general anual i del resultat de la seva avaluació (D_aut, art. 10.3 i LEC, art. 25.1.g).

Procediment d’elaboració de la programació general anual

Per acabar, reprodueixo un quadre sobre el procediment d’elaboració d’aquest instrument educatiu, que ja us vaig incloure en una altra nota mesos enrere:

El director com a gestor de personal

Els verbs que s’utilitzen en l’autonomia de gestió de personal

Si repassem els verbs usats per a atribuir responsabilitats als diferents òrgans de govern del centre públic, es poden assenyalar algunes coincidències i divergències que, si més no, criden l’atenció. Fa temps que vaig aprendre a donar a les paraules la importància que es mereixen, i quan una determinada norma recorre a un verb i no a un altre, podem estar segurs que hi ha algun motiu darrere d’aquesta opció, motiu que no sempre serà fàcil de descobrir. Avui em fixaré, sobretot, en els verbs emprats en l’àmbit de gestió de personal de l’autonomia dels centres públics.

Proposar, formular propostes

Dels diferents verbs que es fan servir en el disseny de l’autonomia de gestió del centre públic, només un apareix atribuït als tres responsables principals de l’autonomia del centre (el director, el claustre del professorat i el consell escolar); el verb “proposar o formular propostes” es predica de tots tres, a vegades sobre els mateixos aspectes de la gestió del centre.

Al director se li atribueix competència per a formular propostes referents a tots aquests temes:

— la proposta inicial i les modificacions i adaptacions del PEC

— la programació general anual

— l’aprovació de les NOFC

— els llocs docents amb requisits addicionals o perfils propis

— la plantilla del centre / la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives

— la incoació d’expedient disciplinari per faltes greus o molt greus del personal

— la incoació d’expedients contradictoris i no disciplinaris

— per a millorar la gestió del personal del centre

El claustre del professorat també té atribuïda competència per a fer propostes sobre el projecte educatiu del centre i la programació general anual del centre, com el director, a qui de fet s’atribueix la proposta inicial del PEC.

El consell escolar i el claustre del professorat poden fer propostes referents a mesures i iniciatives sobre convivència.

La resta de verbs només s’utilitzen atribuïts a dos responsables o únicament a un en exclusiva. Així, els verbs “dirigir” i “avaluar” els comparteixen el director i el claustre del professorat, però en contextos diferents, mentre que els verbs “aprovar” i “decidir” tenen com a subjectes el claustre del professorat i el consell escolar. La resta de verbs només es prediquen d’un únic responsable, com veurem a continuació.

Dirigir, gestionar

El director dirigeix el personal del centre i totes les activitats del centre i, per tant, també dirigeix l’aplicació de la programació general anual i de les NOFC. Com a màxim responsable de la gestió del centre, el director gestiona el professorat i l’altre personal del centre, així com el projecte de direcció, juntament amb la resta de l’equip directiu. El claustre del professorat dirigeix l’ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre.

Avaluar, valorar

El director i el claustre del professorat avaluen les concrecions curriculars.

El claustre del professorat avalua totes les activitats educatives de la programació general anual i el desenvolupament i els resultats de les activitats educatives. Per la seva banda, el director avalua l’activitat docent i de gestió del personal del centre.

Avaluar, controlar

En canvi, aquesta accepció de l’avaluació com a control solament està atribuïda al director, entre els diferents responsables del centre educatiu. Així, s’atribueix al director la capacitat per a observar la pràctica docent a l’aula i el control de l’actuació de tot el personal del centre:

— Correspon al director dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l’observació de la pràctica docent a l’aula.

— El director ha de controlar l’actuació dels òrgans col·lectius de coordinació docent de què s’hagi dotat el centre.

— El director intervé en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre i de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre personal.

— El director pot requerir també la documentació pedagògica i acadèmica que consideri necessària per a deduir-ne les valoracions corresponents.

Resoldre, establir, decidir, aprovar

La direcció del centre públic resol sobre:

— les faltes d’assistència i de puntualitat no justificades del personal,

— les absències per l’exercici del dret de vaga,

— les sancions disciplinàries per faltes lleus comeses pel personal,

— mesures disciplinàries dels alumnes,

— la concessió al professorat de la plantilla dels permisos que preveu la legislació.

També estableix els elements organitzatius del centre determinats pel PEC i decideix sobre la participació del professorat en activitats de formació.

El claustre del professorat decideix sobre els criteris per a l’avaluació dels alumnes i estableix directrius per a la coordinació docent i l’acció tutorial. El claustre aprova la concreció curricular del PEC i de la programació general anual del centre.

El consell escolar és l’encarregat d’aprovar la majoria dels instruments de l’autonomia del centre:

— el projecte educatiu i les modificacions corresponents,

— la programació general anual del centre,

— les propostes d’acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de col·laboració del centre amb entitats o institucions,

— les normes d’organització i funcionament i les modificacions corresponents,

— la carta de compromís educatiu,

— el pressupost del centre i el rendiment de comptes,

— les directrius per a la programació d’activitats escolars complementàries i d’activitats extraescolars,

— els criteris de col·laboració amb altres centres i amb l’entorn.

En canvi, al director del centre públic no se li atribueix, en cap precepte de la normativa, l’aprovació de documents educatius.

Nomenar (i fer cessar), seleccionar

La direcció nomena i fa cessar:

— tots els responsables dels òrgans de gestió i coordinació,

— el tutors,

— els membres de l’equip directiu i del consell de direcció.

També se li atribueix al director la competència per a seleccionar i nomenar els substituts docents i per a intervenir en la selecció de candidatures del concurs específic i del procediment de provisió especial. El directiu professional intervé en el procés d’incorporació del personal docent al centre, amb destinació provisional, per a ocupar una vacant de la plantilla. Finalment, la direcció formula propostes de nomenament dels aspirants seleccionats en el procediment de provisió especial.

Assignar (funcions), delegar

La direcció del centre públic assigna:

— responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent al professorat,

— responsabilitats específiques als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació,

— tasques docents de la persona expedientada com a mesures organitzatives provisionals,

— la jornada especial als funcionaris docents adscrits al centre.

Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades fixades per les lleis. En definitiva, la direcció delega funcions en els membres de l’equip directiu.

Assignar (complements retributius)

El director proposa l’assignació dels complements retributius corresponents als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació.

El directiu professional docent assigna al professorat de la plantilla els complements retributius docents relacionats amb la major dedicació al centre, la innovació i la recerca educativa i la implicació en la millora dels rendiments escolars. Per a acabar us annexo, per si us resulta útil, el següent quadre sobre la distribució d’ús dels principals verbs emprats per la normativa en regular l’autonomia de gestió de personal:

L’autoritat del professorat

Des de la LODE (1985) la legislació bàsica estatal ha reconegut l’autoritat del professorat en el marc de la convivència dels centres educatius, recollint que els pares i els alumnes tenen el deure de respectar l’autoritat del professorat.

Així, als pares i tutors dels fills o pupils “els correspon respectar i fer respectar les normes establertes pel centre, l’autoritat i les indicacions o orientacions educatives del professorat” (LODE, art. 4.2.f). Paral•lelament, els alumnes han de “participar i col•laborar en la millora de la convivència escolar i en la consecució d’un adequat clima d’estudi al centre, respectant […] l’autoritat i orientacions del professorat” (LODE, art. 6.4.e).

Aquesta primera idea del respecte per l’autoritat del professorat ha estat recollida per quasi totes les lleis educatives aprovades a diferents comunitats autònomes:

— “Els alumnes tenen el deure de respectar els altres alumnes i l’autoritat del professorat” (LEC, art. 22.1.d).

— “Además del estudio, el alumnado tiene el deber de respetar la autoridad y las orientaciones del profesorado” (art. 8.2 de la Ley 17/2007, de 10 de desembre, de Educación de Andalucía).

— “Los deberes del alumnado se sustentan en […] la colaboración con el profesorado, respetando su autoridad, y con sus compañeros y compañeras” (art. 11.2 de la Ley 7/2010, de 20 de juliol, de Educación de Castilla-La Mancha).

— “En el proceso educativo, el alumnado tiene el deber de […] respetar la autoridad del profesorado y sus derechos, así como cumplir sus directrices y orientaciones” (art. 46.b de la Ley 4/2011, de 7 de març, de Educación de Extremadura).

— En canvi, la Ley 6/2008, de 26 de desembre, de Educación de Cantabria, no recull ni una vegada la paraula “autoridad”.

Els professors exerceixen, doncs, “la responsabilitat principal del procés educatiu i l’autoritat que se’n desprèn” (LEC, art. 28.1), especialment en l’àmbit de la convivència del centre, ja que “correspon a la direcció i al professorat de cada centre, en exercici de l’autoritat que tenen conferida […], el control i l’aplicació de les normes de convivència” (LEC, art. 30.4). En aquesta mateixa direcció, entre els criteris que orienten l’organització pedagògica dels centres s’hi preveu “l’establiment de regles basades en els principis democràtics, que afavoreixen els hàbits de convivència i el respecte a l’autoritat del professorat” (LEC, art. 77.1.f).

Ara bé, algunes lleis educatives han anat més lluny en el reconeixement de l’autoritat del professorat, i han atribuït al professorat la “consideració d’autoritat pública” en l’exercici de les seves funcions docents.

1) La Ley de Educación de Castilla-La Mancha (2010) menciona explícitament “l’autoritat pública del professorat en l’exercici de les seves funcions” a l’article 16:

“16.3. El Consejo de Gobierno regulará los supuestos, las condiciones y el alcance de la autoridad del profesorado en el ejercicio de sus funciones.
16.4. La Consejería competente en materia de educación comunicará a la fiscalía correspondiente las actuaciones contra el profesorado que, en su caso, pudieran constituir un supuesto de atentado contra la autoridad pública en el ejercicio de sus funciones.”

La LEC, en canvi, només ha atribuït aquesta consideració d’autoritat pública al director del centre públic (art. 142.9) i als inspectors (art. 177.2), que gaudeixen de presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari.

2) La Ley de Educación de Extremadura (2011), sense explicitar-ne d’entrada l’autoritat pública del professorat, preveu que “el profesorado tendrá la consideración de autoridad académica y magistral” (art. 56.2), en un àmbit que supera el marc de la convivència, que és on es desplega habitualment l’autoritat del professorat.

Tanmateix l’article 165 d’aquesta llei reconeix explícitament al professorat “en el desempeño de sus funciones […] la consideración de autoridad pública, con los efectos que le reconoce el ordenamiento jurídico” (art. 165.1). Però a continuació sembla que els efectes d’aquesta consideració del professorat es limitin a l’àmbit disciplinari: “A tal fin, los hechos constatados por el profesorado en el ejercicio de sus competencias disciplinarias gozarán de presunción de veracidad” (art. 165.1).

3) Finalment, la comunitat autònoma que ha regulat amb més detall l’autoritat del professorat ha estat Madrid, que ha dedicat una llei específica a aquesta matèria, la Ley 2/2010, de 15 de juny, de autoridad del profesor (publicada al BOE d’1.10.2010), que té per objecte “reconocer y reforzar la autoridad del profesor y fomentar la consideración y el respeto que le son debidos en el ejercicio de sus funciones y responsabilidades, con el fin de mejorar la calidad del sistema educativo y garantizar el derecho a la educación” (art. 1).

Dins el capítol I d’aquesta llei, de protecció jurídica del professor, es dediquen dos articles a l’autoritat pública dels directors i d’altres membres de l’equip directiu, així com dels professors, que “tendrán, en el ejercicio de las potestades de gobierno, docentes y disciplinarias que tengan atribuidas, la condición de autoridad pública, y gozarán de la protección reconocida a tal condición por el ordenamiento jurídico” (art. 5).

Ara bé, la presumpció de veracitat es limita, en l’article 6, al marc disciplinari: “En el ejercicio de las competencias disciplinarias, los hechos constatados por los directores y demás miembros de los órganos de gobierno, así como por los profesores, gozan de presunción de veracidad, cuando se formalicen por escrito en documento que cuente con los requisitos establecidos reglamentariamente” (art. 6), malgrat que l’article 5 ja esmentat ha atribuït la condició d’autoritat pública als directors, altres directius i professors “en l’exercici de les potestats de govern, docents i disciplinàries.”

En canvi, la LEC atribueix al director del centre públic la consideració d’autoritat pública en l’exercici de totes les seves funcions, no només les disciplinàries, i gaudeix de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari, no només en l’àmbit disciplinari (LEC, art. 142.9 i D_dir, art. 4.1). Però no ha conferit aquesta consideració d’autoritat pública ni als altres òrgans directius del centre ni a la resta dels professors. El temps dirà si va ser apropiada aquesta novetat d’atribuir exclusivament al director del centre públic la condició d’autoritat pública, a més de l’inspector, que ja la tenia atribuïda per la LOE.

El director del centre públic, màxim responsable de l’autonomia de gestió

En el post anterior us vaig incloure uns quadres sobre el contingut dels diferents instruments del centre públic, classificats en funció dels diferents àmbits de l’autonomia (pedagògica, organitzativa i de gestió).

Avui us proposo un exercici comparatiu diferent, però complementari de l’anterior amb els àmbits de l’autonomia del centre públic: una comparació dels diferents components de l’autonomia de gestió tal com queden recollits en els tres instruments fonamentals (el projecte educatiu, les normes d’organització i funcionament i el projecte de direcció). Hi he afegit algunes de les principals funcions del director i de l’equip directiu en matèria de gestió del centre, ja que “el director o directora és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre públic” (art. 142.1 LEC) i “respon del funcionament del centre i del grau d’assoliment dels objectius del projecte educatiu, d’acord amb el projecte de direcció, i ret comptes davant el consell escolar i l’Administració educativa” (art. 147.7 LEC).

Descarregeu-vos el document

El projecte de direcció

Ja fa dues setmanes que es va publicar la convocatòria de concurs de mèrits per seleccionar el director o la directora dels centres educatius dependents del Departament d’Ensenyament, que per primera vegada aplica l’article 143 de la LEC i l’article 13.2 del Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics (vegeu la Resolució ENS/223/2011, de 26 de gener, publicada al DOGC núm. 5810, de 3.2.2011).

Aprofito aquesta novetat per a comentar avui el projecte de direcció, “especialment rellevant per a l’exercici de la direcció dels centres públics” (segons ho recull el preàmbul de la convocatòria) i així podré atendre la petició que em va fer Mario González Jorge, director de l’Escola Remolins de Tortosa, el proppassat 17 de novembre en un comentari al blog, en què em va demanar “algunes orientacions pel que fa als continguts dels projectes de direcció”.


El projecte de direcció com a instrument de l’autonomia del centre

La primera novetat que cal ressaltar és el fet que el projecte de direcció, a més de ser un element essencial a valorar en el procediment de selecció del director o directora (LEC, art. 143.3 i 144.1), esdevé un instrument central de l’autonomia del centre, una vegada nomenat el director. En efecte, la seva eficàcia en la gestió de la vida del centre es manté després de finalitzar el procediment de selecció, ja que “una vegada nomenat el director o directora, la implementació del projecte de direcció orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre” (LEC, art. 144.4).

A la LOE, en canvi, el projecte de direcció només intervé en el procés de selecció com un dels requisits dels candidats, que “han de presentar un projecte de direcció que inclogui, entre altres, els objectius, les línies d’actuació i la seva avaluació” (LOE, art. 134.1.d) i com a element que s'ha de valorar en el concurs de mèrits (LOE, art. 135.4).

La segona novetat del projecte de direcció definit a la LEC és la seva relació directa amb el projecte educatiu del centre, a diferència del projecte de direcció de la LOE, en què “els objectius, les línies d’actuació i la seva avaluació” semblen referits al director, però no necessàriament al projecte educatiu.

La LEC converteix, per tant, el projecte de direcció en un instrument de l’autonomia del centre en lligar-lo estretament al projecte educatiu i en la mesura que orienta i vincula l’acció de tots els òrgans del centre, tant els unipersonals com els col·legiats. És l’instrument mitjançant el qual es desplega el projecte educatiu durant el període de mandat del director. Com qualsevol altre instrument, el projecte de direcció és aprovat (art. 142.3) quan la comissió selecciona un candidat que haurà de ser nomenat per l’Administració educativa.

Així, el projecte de direcció presenta els següents continguts i finalitats a la LEC:

— a) “ha de desenvolupar el projecte educatiu”, d’acord amb el que estableix l’article 144 (art. 91.8);
— b) “ha d’ordenar el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat i concreta l’estructura organitzativa del centre” (144.1);
— c) “concreta les necessitats derivades del projecte educatiu” (102.2);
— d) emmarca les funcions del director que “s’exerceixen en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció aprovat” (142.3)
— e) i, finalment, com ja hem esmentat abans, “la implementació del projecte de direcció orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre” (144.4).

Atesa la naturalesa del projecte de direcció, el seu desplegament normatiu apareix als dos decrets: a l’article 31 del Decret 102/2010, d’autonomia (“Projecte de direcció i exercici de la direcció del centre”) i al capítol 4 del Decret 155/2010, de la direcció dels centres públics (“Projectes de direcció”, articles 23-26).


Continguts del projecte de direcció a la LEC i als dos decrets


1) El projecte de direcció concreta el projecte educatiu del centre

El projecte de direcció concreta les previsions del projecte educatiu per al període del mandat del director/a, i desplega, entre altres, els aspectes següents:

— a) El projecte de direcció, atès que ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat (LEC, 91.8, 144.1, D_aut, 31.2 i D_dir, 23.1), ha d’establir les línies d’actuació prioritàries que s’han de desenvolupar durant el període (D_dir, 24.1) i ha de preveure actuacions d’aplicació del projecte educatiu (D_dir, 25.1).

— b) Les actuacions de desenvolupament i aplicació del projecte educatiu pressuposen una diagnosi actualitzada del centre, que s’haurà d’explicitar en el projecte de direcció (D_dir, 25.2).

— c) El projecte de direcció ha d’incloure la precisió d’objectius a assolir en l’àmbit pedagògic, vinculats a la millora dels resultats educatius (D_dir, 25.2).

— d) El projecte de direcció concreta tots els plantejaments educatius que tingui incorporats el projecte educatiu (D_dir, 6.c).

— e) Els òrgans de govern dels centres públics poden definir, d’acord amb el projecte de direcció vigent, els procediments per a aplicar el projecte educatiu (D_aut, 50.1)

— f) El projecte de direcció condiciona l’aplicació del projecte educatiu en establir, per exemple, acords de coresponsabilitat (D_aut, 12.1).

— g) El projecte de direcció concreta els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu (D_aut, 20.1) i fa concrecions organitzatives (D_dir, 25.1), entre altres l’estructura organitzativa (LEC, 144.1 i D_dir, 23.1). Les concrecions organitzatives que es proposin en el projecte han de buscar la major sistematització de les activitats del centre, entre altres objectius (D_dir, 25.3).

— h) El projecte de direcció precisa els indicadors explícits per a l’avaluació del mandat d’acord amb els indicadors de progrés establerts en el projecte educatiu (LEC, 144.3, D_aut, 31.2 i D_dir, 23.1, 25.1 i 4) i s’han d’acompanyar dels mecanismes de retiment de comptes als òrgans de control i participació. Quan el centre tingui un acord de coresponsabilitat en vigor, el projecte de direcció ha d’incorporar els indicadors corresponents (D_dir, 25.4).

— i) El projecte de direcció concreta les necessitats derivades del projecte educatiu (LEC, 102.2).

— j) El projecte de direcció ha d’incorporar els elements que es considerin pertinents per a l’aprofundiment en l’exercici del lideratge distribuït i per al foment de la participació de la comunitat escolar en el centre (D_dir, 25.5).


2) El projecte de direcció pot incloure previsions de modificació del projecte educatiu

— Quan escaigui, el projecte de direcció conté les propostes i elements necessaris per a la revisió del projecte educatiu (D_aut, 31.2).

— Si escau, el projecte de direcció ha de formular propostes en relació amb l’adaptació o modificació, total o parcial, del projecte educatiu (D_dir, 24.1).


3) El projecte de direcció dels centres nous i dels nomenaments amb caràcter extraordinari

— Els projectes de direcció per a centres sense projecte educatiu propi han de preveure d’adoptar-ne un durant el mandat (LEC, 144.2).

— En cas de nomenament amb caràcter extraordinari, el projecte de direcció es pot referir exclusivament a la programació anual d’activitats, en concordança amb el projecte educatiu del centre (D_dir, 23.3).

— En el nomenament per a la direcció de centres nous, en el projecte de direcció s’ha de substituir el desplegament i aplicació del projecte educatiu previst amb caràcter general per una proposta de projecte educatiu inicial per al centre (D_dir, 23.4).



Gestió del projecte de direcció

Correspon a les persones membres de l’equip directiu la gestió del projecte de direcció (D_aut, 35.1), d’acord amb les precisions següents:

— La direcció del centre públic s’exerceix en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu de centre i del projecte de direcció (LEC, 142.3 i D_dir, 2.1).

— La implementació del projecte de direcció vigent orienta i vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre en el període de mandat de la direcció corresponent (LEC, 144.4, D_aut, 31.2 i D_dir, 2.1, 46.1 i 48.2).

— En aplicació del projecte de direcció, i per aprofundir en la pràctica del lideratge distribuït, el director del centre pot constituir un consell de direcció (D_aut, 37.1).

— Al consell escolar i al claustre els correspon vetllar l’equip directiu per donar-hi suport a fi de complir la programació anual del centre i del projecte de direcció (D_aut, 46.1 i 48.2).

— El projecte de direcció es concreta, cada curs, mitjançant les programacions generals anuals, que han de permetre assolir els objectius formulats en el projecte (D_dir, 24.2).

— Les persones membres de l’equip directiu, com a responsables de la gestió del projecte de direcció, han de retre comptes dels resultats de la gestió del personal destinat al centre i han de preparar propostes per a millorar aquesta gestió (D_aut, 50.2).

— En l’actualització del projecte de direcció motivada per la renovació del mandat, s’han de tenir en compte les actualitzacions de tots els aspectes del projecte inicial, sens perjudici d’introduir-ne de nous, amb els indicadors corresponents (D_dir, 26.1).


Avaluació del projecte de direcció

Entre els factors que es tenen en compte en l’avaluació de l’exercici de la funció directiva en els centres públics s’hi inclou necessàriament el resultat de l’avaluació del centre i de l’aplicació del seu projecte de direcció (D_aut, 61.1). L’avaluació del projecte de direcció incideix directament en l’avaluació del director i del centre educatiu:

— Les direccions responen del grau d’assoliment dels objectius del projecte educatiu d’acord amb el projecte de direcció, i han de retre comptes a la comunitat escolar (D_dir, 2.3)

— L’avaluació del projecte educatiu i del funcionament general del centre abasta l’aplicació del projecte de direcció i, si escau, dels acords de coresponsabilitat (D_dir, 6.f).

— Els indicadors d’avaluació dels centres públics es concreten en la programació general anual, a partir dels indicadors que consten en el projecte de direcció, i d’acord amb els indicadors del projecte educatiu (D_aut, 58.1).

— El projecte de direcció ha d’incloure uns indicadors, derivats dels que estableix el projecte educatiu del centre, que han de servir per a avaluar l’exercici de la direcció (D_dir, 23.1). Aquesta avaluació de l’exercici de la direcció dels centres públics ha d’incloure, entre altres aspectes, l’aplicació del projecte de direcció i els resultats obtinguts mesurats mitjançant els indicadors del projecte de direcció (D_dir, 33.b).


El projecte de direcció en el procés de selecció

En el procés de selecció del director intervé de manera destacada la valoració del projecte de direcció presentat per cada candidat, ja que aquest projecte intervé en les dues parts de la segona fase de valoració: la comissió de selecció valora, en un primer moment, el projecte com a tal, aplicant uns criteris fixats pel Decret de direccions, i després l’utilitza també per a valorar la capacitat de lideratge dels aspirants, mitjançant un entrevista.

Com ja hem comentat abans, la virtualitat del projecte no finalitza amb la resolució del procés de selecció, ja que una vegada l’òrgan competent de l’Administració ha nomenat el director, el seu projecte serveix com a instrument per a aplicar els continguts del projecte educatiu i per a avaluar l’assoliment dels objectius fixats i l’èxit escolar.

En aquest darrer apartat del post d’avui, assenyalaré les principals novetats del projecte de direcció dintre del procediment de selecció del director.


1) Presentació i pautes per a elaborar el projecte de direcció


—Per a l’elaboració del projecte de direcció, les persones candidates poden consultar la documentació relativa al centre a la direcció del qual opten en el mateix centre i en les seus dels serveis territorials del Departament d’Ensenyament o del Consorci d’Educació de Barcelona, segons correspongui, d’acord amb les especificacions que estableixi la convocatòria (D_dir, 15.4).

El claustre i el consell escolar han de conèixer el projecte abans que la comissió de selecció en faci la valoració.

— El claustre i el consell escolar del centre educatiu han de conèixer les candidatures presentades al concurs de mèrits de selecció del director o directora del centre, i els seus projectes de direcció (D_dir, 23.2).

Amb aquesta finalitat, la direcció del centre educatiu o de la ZER ha de convocar el claustre de professorat i el consell escolar per notificar-los les sol·licituds admeses, elegir els membres de la comissió de selecció que en cada cas correspongui i posar en coneixement dels dos òrgans els projectes de direcció de les persones candidates (D_dir, annex 1.1).


2) Valoració del projecte per la comissió de selecció


— En el procés de selecció del director o directora es valora el projecte de direcció que ha de presentar cada candidat o candidata, amb una puntuació mínima, d’acord amb el que s’estableixi per reglament (LEC, 143.2).

— El concurs de mèrits per a la selecció de la direcció consta de dues fases eliminatòries. En la primera fase es valoren els mèrits relacionats amb la competència i l’experiència professional dels aspirants en l’àmbit de la gestió i la docència en centres i serveis educatius, així com la formació específica i la formació acadèmica general. En la segona fase es valoren el projecte de direcció i la capacitat de lideratge
de les persones candidates (D_dir, 17.1).

— En la segona fase de valoració de mèrits, el membre de la comissió que actua com a secretari i ponent presenta a la comissió una anàlisi valorativa de cada projecte de direcció, que haurà de servir per a ordenar i argumentar el debat i la deliberació corresponents i facilitar, si escau, l’expressió de vots particulars a la resolució adoptada per la comissió. Prèviament, la comissió ha de concretar i adaptar al centre els criteris que estableix aquest Decret per a valorar els projectes de direcció (D_dir, 17.4).

— La valoració del projecte de direcció s’ha d’atenir als criteris següents:

• El contingut del projecte s’ha d’adequar als continguts que estableix l’article 25. El contingut ha de mostrar coneixement del centre, de la seva estructura organitzativa, del seu funcionament, del seu projecte educatiu, si en té, i, quan escaigui, dels resultats de les darreres avaluacions internes i externes del centre. Així mateix, ha de mostrar coneixements sobre l’entorn i la seva influència o relació amb el centre.

• S’ha de valorar la coherència del projecte de direcció amb el projecte educatiu del centre i els fonaments i la viabilitat de les propostes de modificació del projecte educatiu, si escau, i la relació del projecte de direcció amb els objectius de sistema que hagi definit el Departament d’Ensenyament.

• També s’ha de valorar la coherència entre els objectius i les estratègies que es proposen, els criteris per a l’optimització dels recursos disponibles, el realisme en matèria de recursos a obtenir i, si escau, la proposta d’equip directiu que s’hi formula.

• En matèria d’estratègies, s’han de valorar les línies d’actuació previstes, la seqüència temporal de les actuacions i la previsió de marges per a rectificar decisions i adaptar-les a l’evolució dels indicadors, especialment en matèria de resultats educatius.

• També s’ha de valorar el rigor i la simplicitat dels indicadors, que han de permetre l’avaluació de l’exercici de la direcció i de l’aplicació del projecte durant el mandat i fer efectiva la transparència en la gestió (D_dir, annex 2, apartat C).

— La comissió de selecció ha de valorar la capacitat de lideratge de l’aspirant a la direcció a partir de la defensa que haurà de fer del projecte de direcció que ha presentat i d’una entrevista personal amb el candidat (D_dir, annex 2, apartat D).


3) Nomenament de director amb caràcter extraordinari

— La persona designada amb caràcter extraordinari per a exercir la direcció d’un centre o la designada per a un centre nou, sense procés de selecció, ha de presentar, abans de l’acabament del primer trimestre del curs escolar, un projecte de direcció per al període a què s’estén el seu nomenament (D_dir, 19.3 i 20.3).


4) Renovació del mandat de director

— A l’acabament del seu període de nomenament, el director o directora pot optar per continuar en l’exercici del càrrec durant un altre mandat, sempre que hagi estat avaluat de manera positiva l’exercici de la direcció i que presenti, abans de fer-se’n efectiva la renovació, l’actualització del seu projecte de direcció (D_dir, 21.1).

La direcció i l’autonomia dels centres públics en la gestió del personal

Interrompo avui la sèrie de posts dedicats al "lèxic de l’autonomia dels centres educatius" per tal de comentar-vos la intervenció que he fet aquesta setmana en una jornada tècnica organitzada per AXIA en l’Escola del Treball de Barcelona, sobre l’autonomia i la direcció dels centres públics. Això em permet dedicar aquest post (que arriba ja al número 100 d’aquest blog) a un tema d’actualitat com és ara analitzar les dificultats d’interpretació, i per tant d’aplicació, de les competències de la direcció dels centres públics en matèria de gestió del personal del seu centre, tal com han quedat dissenyades als decrets d’autonomia i de direcció.

Introducció

Els dos decrets que comento es van elaborar conjuntament al llarg del primer quatrimestre del curs 2009-2010, però la tramitació del decret de la direcció es va endarrerir, per diferents motius, i el text definitiu no es va aprovar fins al novembre del 2010, tres mesos després del decret d’autonomia, aprovat a començaments d’agost del mateix any.

Som davant dos decrets complementaris, i que s’han de llegir simultàniament, per interpretar-los correctament, ja que regulen una mateixa matèria organitzativa, l’autonomia dels centres públics i el paper que hi té el director o directora del centre públic com a principal responsable de la gestió del centre (un dels tres àmbits en què es classifica l’autonomia). Trobo, per tant, correcta la decisió de separar en dues normes diferents l’autonomia i la direcció dels centres públics, perquè hauria resultat un decret excessivament llarg si s’hagués regulat tot en una mateixa disposició. Però el fet de regular-ho en dues normes diferents pot provocar dificultats tècniques pel fet que alguns aspectes del primer decret estan repetits i ampliats en el segon, en el de direccions.

Em limitaré avui a repassar les responsabilitats de gestió de personal de la nova figura de les direccions dels centres públics. La primera dificultat amb què ens trobem és que la regulació d’aquesta matèria no és encara completa, ja que en diferents preceptes trobem remissions a futures normatives del Govern que completaran alguns dels aspectes anunciats. En concret, s’anuncien explícitament els futurs decrets de plantilles docents i de provisió de llocs de treball, així com una nova norma que reguli el procediment de gestió dels nomenaments de personal interí. Això dificulta la interpretació global del que s’apunta inicialment ja en aquests dos decrets.

Finalitat dels dos decrets en matèria de gestió de personal

L’objectiu principal dels dos decrets en dissenyar la gestió de personal és desplaçar la responsabilitat administrativa i, per tant, la resolució final d’alguns procediments de personal, actualment centralitzats en el Departament, a les direccions dels centres. Així, s’han eliminat tràmits de la normativa anterior en relació amb alguns procediments, que ara hauran de ser concretats als instruments aprovats pel centre mateix (als projectes educatiu i de direcció, i a les normes d’organització i funcionament, que es converteixen en els tres eixos fonamentals de l’autonomia).

De fet, la gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre públic (LEC, 99.1) i, en conseqüència, el director o directora del centre públic és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre, n’exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal (LEC, 142.1), i està habilitat per a intervenir en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre (LEC, 102.4).

En aquest mateix àmbit de gestió, el director pot assignar al professorat les responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent que requereixi l’aplicació del projecte educatiu (LEC, 114.5, D_aut, 40.1.e. i D_dir, 10.1.b) i pot encarregar als òrgans unipersonals de direcció, als òrgans unipersonals de coordinació i a altres persones membres del claustre funcions de gestió, coordinació i docència, amb caràcter transitori (D_aut, 44).

Diferents nivells de responsabilitat en la gestió de personal

Entre les facultats i competències que la normativa atribueix a la direcció dels centres públics, com a cap immediat de tot el personal del centre (LOE, 132.e. i D_dir, 12.1), podem trobar diferents nivells de responsabilitats, algunes de molt importants, ja que posen fi al procediment administratiu, pel fet que s’atribueix tota la competència per a resoldre alguns procediments al director o directora mateix. Sense pretendre ser exhaustiu, entre les diferents actuacions administratives en matèria de gestió de personal que els dos decrets atribueixen al director, com ara les comunicacions, els tràmits, els informes, les propostes i altres actuacions, destacaré les següents:

1. Resolucions que finalitzen el procediment administratiu

Entre les resolucions que corresponen al director i que finalitzen el procediment (però que no posen fi a la via administrativa, ja que sempre és possible el recurs d’alçada davant el director dels serveis territorials), podem assenyalar les facultats següents:

(1)— Correspon a la direcció del centre, en el marc del control de la jornada i l’horari del professorat, resoldre sobre les faltes d’assistència i de puntualitat no justificades de tot el personal del centre (D_aut, 50.3). A aquests efectes, i sens perjudici de la sanció disciplinària que hi pugui correspondre, la direcció del centre ha de comunicar periòdicament al director o directora dels serveis territorials del Departament d’Ensenyament o a l’òrgan competent del Consorci d’Educació de Barcelona la part de jornada no realitzada que determina la deducció proporcional d’havers corresponent. Aquesta deducció no té caràcter sancionador (D_dir, 11.2).

(2)— Així mateix, correspon a la direcció del centre comunicar les jornades no treballades quan personal del centre exerceix el dret de vaga, als efectes d’aplicar les deduccions proporcionals d’havers que corresponguin, que tampoc no tenen caràcter de sanció (D_dir, 11.3).

(3)— També li correspon imposar sancions disciplinàries per faltes lleus comeses per personal del centre (D_aut, 50.4 i D_dir, 12.1).

(4)— El director o directora de cada centre pot assignar al professorat que hi ocupa els llocs de treball docent les responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent que requereixi l’aplicació del projecte educatiu, que han de ser adequades a la seva preparació i experiència (LEC, 114.5, D_aut, 40.1.e. i D_dir, 10.1.b) i pot encarregar als òrgans unipersonals de direcció, als òrgans unipersonals de coordinació i a altres persones membres del claustre funcions de gestió, coordinació i docència, amb caràcter transitori (D_aut, 44).

(5)— El director o directora pot delegar en els membres de l’equip directiu les funcions establertes pels apartats 5.b, 5.c, 6.a i 7.e de l’article 142 (LEC, 147.4). També li correspon l’assignació o la delegació de funcions a altres membres del claustre, i la revocació d’aquestes funcions (LEC, 147.6).

(6)— El director té la funció específica d’assignar responsabilitats específiques als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació (D_dir, 10.1.a).

(7)— Correspon a la direcció del centre l’assignació de la jornada especial als funcionaris docents adscrits al centre, en aplicació de la normativa que estableix el Govern (D_dir, 11.1).

(8)— Sens perjudici que, si escau, l’òrgan competent pugui adoptar mesures cautelars d’acord amb el règim disciplinari, correspon a la direcció del centre l’adopció de mesures organitzatives provisionals, mentre es tramitin els expedients, quan sigui imprescindible per a garantir la prestació adequada del servei educatiu. Aquestes mesures poden comportar la reassignació de tasques docents de la persona afectada. En aquests casos, se li hauran d’assignar tasques complementàries concordants amb el seu cos i titulació, en la part de l’horari afectat per les mesures organitzatives provisionals (D_dir, 12.1).

(9)— Correspon al directiu professional docent concedir al professorat de la plantilla els permisos que preveu la legislació (D_dir, 39.1.c).

(10)— Correspon al directiu professional docent decidir sobre la participació de professorat de la plantilla en activitats de formació permanent en el centre educatiu, d’acord amb la planificació aprovada pel Departament i en funció de les necessitats que preveu el projecte educatiu del centre (D_dir, 39.1.e).

2. Propostes

2.1. Propostes sobre la plantilla docent i els perfils professionals d’alguns llocs de treball

Correspon a les direccions la proposta en relació amb la plantilla docent del centre i amb els perfils específics de determinats llocs de treball, per als quals s’exigeix un determinat requisit addicional de titulació o de capacitació professional:

(11)— L’Administració educativa fixa la plantilla de personal de cada centre públic a proposta de la direcció del centre (LEC, 102.3, 142.5.f. i D_aut, 31.3.d. i 49.1 i 2).

(12)— La direcció de cada centre públic pot proposar al Departament llocs docents per als quals sigui necessari el compliment de requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent (LEC, 102.2 i D_aut, 49.3), és a dir, un perfil específic de determinats llocs de treball d’acord amb el projecte educatiu del centre (LEC, 114.3 i 115.2).

(13)— La direcció dels centres públics de la Generalitat intervé en la definició dels perfils del personal d’atenció educativa (D_aut, DA 21).

2.2. Propostes d’expedients disciplinaris per faltes greus o molt greus i d’expedients contradictoris i no disciplinaris

(14)— Correspon al director proposar la incoació d’expedient disciplinari per faltes greus o molt greus del personal del centre, així com proposar motivadament la incoació d’expedients contradictoris i no disciplinaris (D_aut, 50.5 i 12.3) per a la remoció del personal interí del lloc de treball ocupat i, en els termes establerts reglamentàriament, de la borsa de treball, en cas d’incompetència per a la funció docent palesada en el primer any d’exercici professional, i també en els supòsits d’incapacitat sobrevinguda o de falta de rendiment que no comporti inhibició, d’acord amb el procediment que estableix el Departament. La motivació de la proposta s’ha de basar en les constatacions fetes per la mateixa direcció en exercici de les seves funcions o en el resultat de l’avaluació de l’exercici de la docència (D_dir, 10.1.c).

(15)— També li correspon proposar motivadament la incoació dels expedients contradictoris i no disciplinaris de remoció del lloc de funcionaris docents de carrera destinats en el centre, com a conseqüència de l’avaluació de l’activitat docent, d’acord amb el procediment que estableix el Departament. La motivació de la proposta s’ha de basar en les constatacions fetes per la mateixa direcció en exercici de les seves funcions o en el resultat de l’avaluació de l’exercici de la docència (D_dir, 10.1.d).

(16)— La direcció del centre públic ha de comunicar al ministeri fiscal qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta perseguible penalment comès per qualsevol persona de la comunitat educativa en el centre o en relació directa amb la seva activitat (D_aut, DA 19.1). Quan el fet a què es refereix l’apartat 1 s’hagi comès en un centre educatiu de formació de persones adultes situat en un centre penitenciari i en pugui afectar la seguretat o la convivència, la direcció del centre educatiu l’ha de posar també en coneixement de la direcció del centre penitenciari, als efectes oportuns (D_aut, DA 19.3).

3. Nomenaments i cessaments

3.1. Nomenament / cessament dels membres de l’equip directiu, del consell de direcció, dels òrgans de coordinació i dels tutors

A diferència del que succeïa abans, en què el director proposava a l’Administració educativa el nomenament dels càrrecs directius del seu equip (LOE, 132.k), la LEC ha atribuït al director la facultat de nomenar, no de proposar, als membres del seu equip directiu, així com la resta de responsables de coordinació i tutors del centre:

(17)— Correspon al director o directora nomenar i fer cessar els membres de l’equip directiu i del consell de direcció. També li correspon l’assignació o la delegació de funcions a altres membres del claustre, i la revocació d’aquestes funcions (LEC, 142.7.b. i 147.6, D_aut, 37.2 i D_dir, 10.1.a).

(18)— Els tutors i tutores els nomena el director del centre (D_aut, 39.1). La direcció del centre pot revocar el nomenament del tutor o tutora a sol·licitud motivada de la persona interessada, o per decisió pròpia (D_aut, 39.2).

(19)— El director o directora nomena els òrgans unipersonals de coordinació (D_aut, 41.5). Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades previstes a les lleis (D_aut, 41.2). La direcció del centre pot revocar el nomenament d’un òrgan unipersonal de coordinació (D_aut, 41.4).

3.2. Nomenament del personal interí docent per cobrir substitucions

S’atribueix a les direccions dels centres la competència per a seleccionar i nomenar el professorat substitut dels centres públics:

(20)— Correspon al director seleccionar el personal interí docent per a cobrir substitucions temporals en el centre, que no abasten tot el curs acadèmic, entre candidats que hagin accedit a la borsa de treball de personal interí docent, d’acord amb la reglamentació que estableix el Govern, i nomenar-lo d’acord amb el procediment que estableix el Departament (D_dir, 10.1.e). En el nomenament del personal interí docent per a cobrir substitucions temporals, la direcció haurà de respectar la prelació de les persones aspirants, d’acord amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat i el procediment de gestió i els criteris d’ordenació de la borsa de treball que determini el Govern (D_aut, 50.6 i D_dir, 10.1.e).

3.3. Intervenció en el procediment de nomenament del personal docent amb destinació provisional

Al directiu professional docent li correspon intervenir en el procés de nomenament del personal docent amb destinació professional:

(21)— El directiu professional docent té atribuïda la competència d’intervenir -d’acord amb la reglamentació que estableix el Govern- en el procés d’incorporació del personal docent al centre, amb destinació provisional, per a ocupar una vacant de la plantilla (D_dir, 39.1.d).

3.4. Nomenament pel procediment de provisió especial

La direcció ha d’intervenir en la selecció de les candidatures dels procediments de provisió per concurs específic i de provisió especial:

(22)— En tot cas, en els procediments de provisió per concurs específic i de provisió especial es garanteix la intervenció de la direcció del centre en la selecció de les candidatures (D_aut, 49.5), en els termes que s’estableixin reglamentàriament, en els procediments de provisió per concurs específic i de provisió especial, i formular les propostes de nomenament dels aspirants seleccionats en aquest darrer cas (D_dir, 10.1.f).

4. Incoació i finalització dels expedients disciplinaris per faltes lleus

S’atribueix també a les direccions la competència sancionadora per faltes lleus del personal funcionari del centre:

(23)— Les faltes a què fa referència l’apartat anterior se sancionen d’acord amb la normativa disciplinària vigent, seguint el procediment sumari que regula el Reglament disciplinari de l’Administració de la Generalitat aprovat pel Decret 243/1995, de 27 de juny, que el Departament ha d’adaptar a les característiques específiques dels centres educatius, en el qual caldrà en tot cas l’audiència de la persona interessada. Les resolucions sancionadores que s’emetin s’han de comunicar als serveis territorials corresponents o al Consorci d’Educació de Barcelona. Contra les resolucions de la direcció del centre es pot interposar recurs d’alçada davant la direcció dels serveis territorials del Departament d’Ensenyament o de l’òrgan competent del Consorci d’Educació de Barcelona o, quan correspongui, reclamació prèvia a la via judicial laboral davant la Secretaria General del Departament d’Ensenyament (D_dir, 12.2).


5. Control de l’actuació del personal del centre

La direcció i gestió del personal del centre ha de garantir que compleix les seves funcions:

(24)— Correspon al director dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l’observació de la pràctica docent a l’aula (LEC, 142.7.h) i del control de l’actuació dels òrgans col·lectius de coordinació docent de què s’hagi dotat el centre (D_dir, 9.g).

6. Avaluació del personal

Les direccions intervenen en l’avaluació de l’activitat docent, deduint les valoracions corresponents (a diferència de la col·laboració en les avaluacions del professorat fixada per la LOE, art. 132.h):

(25)— La direcció de cada centre públic està habilitada per a intervenir en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre. El Departament ha d’establir els procediments i criteris d’aquesta intervenció i els efectes de l’avaluació i ha de garantir els drets d’informació i audiència del personal afectat (LEC, 102.4).

(26)— Correspon al director participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre personal destinat al centre, amb l’observació, si escau, de la pràctica docent a l’aula (LEC, 142.5.j) i de l’actuació dels òrgans col·lectius de coordinació docent de què s’hagi dotat el centre, així com la facultat de requerir del professorat sotmès a avaluació la documentació pedagògica i acadèmica que consideri necessària per a deduir-ne les valoracions corresponents, incloses les referides a la possible transmissió d’estereotips sexistes i la reproducció de rols de gènere a l’aula (D_dir, 6.g).

7. Assignació de complements retributius

Finalment, també s’atribueixen a les direccions competència en l’assignació de complements retributius dels òrgans unipersonals de direcció i de coordinació, així com d’alguns complements del professorat:

(27)— El director té la funció específica de proposar l’assignació dels complements retributius corresponents als òrgans unipersonals de direcció i de coordinació, tenint en compte els criteris que estableix el Govern i els recursos assignats al centre (D_dir, 10.1.a).

(28)— El directiu professional docent té atribuïda la competència d’assignar al professorat de la plantilla els complements retributius docents relacionats amb la major dedicació al centre, la innovació i la recerca educativa i la implicació en el millorament dels rendiments escolars, tenint en compte els criteris establerts pel Govern i els recursos assignats al centre (D_dir, 39.1.b).

Conclusió: autonomia i marge de discrecionalitat de les direccions

L’autonomia sempre comporta una "llibertat d’opció" entre diferents solucions vàlides. El director del centre disposa, no només de la capacitat de decidir ("resoldre"), posant fi a alguns procediments administratius, sinó que per a prendre la decisió ha de tenir un marge de discrecionalitat ("tècnica", com la dels tribunals d’oposició) que li permeti optar entre més d’una solució igualment correcta i ajustada a la normativa vigent. Aquesta discrecionalitat serà més o menys àmplia segons els diferents temes: nomenament dels membres de l’equip directiu, dels coordinadors, dels tutors; nomenament dels substituts; avaluació del professorat; propostes d’incoació d’expedient contradictori, etc.

Per acabar, un exemple de marge de discrecionalitat de la direcció en aplicar el règim sancionador per faltes lleus, regulat recentment:

— la deducció proporcional d’havers, sense caràcter sancionador, en ocasió d’absències i impuntualitats no justificades pot comportar (a criteri de la direcció del centre) una sanció disciplinària. La direcció pot considerar que "per la seva extensió, repetició o incidència en el funcionament del centre, una determinada absència o impuntualitat no justificada ha de merèixer, a més de la deducció automàtica proporcional d’havers, una correcció per via disciplinària" (Orientacions de la Secretaria General sobre l’aplicació del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, en el primer curs de la seva vigència, adreçades als centres públics, apartat 3.2).

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (24) [Direcció del centre]

Amb la nota d’avui, la darrera d’enguany, començo unes breus vacances de l’activitat en el blog, i aprofito per desitjar-vos unes bones festes a tots vosaltres, i un feliç any 2011.



Direcció del centre

[No podré ser exhaustiu en aquesta entrada, ja que els elements de l’autonomia del centre relacionats amb la direcció són tants, que un buidat complet, com el que vinc fent des de fa unes setmanes, em duria a construir tot un lèxic sobre la direcció, la qual cosa no descarto fer-la més endavant, si encara em queden forces en acabar aquesta anàlisi de l’autonomia dels centres educatius. Intentaré sistematitzar els trets més essencials de la figura de la direcció del centre.]


1. Òrgan unipersonal de direcció.
—Els centres educatius públics han de disposar, almenys, dels òrgans de govern següents: el director o directora; el claustre del professorat; l’equip directiu i el consell escolar (LEC, 139.1). El director o la directora, el o la cap d’estudis i el secretari o la secretària són els òrgans de govern unipersonals de la ZER (D_aut, DA 15.3).
—Llevat del cas excepcional en què correspongui acumular en una sola persona tots els òrgans unipersonals de direcció, una mateixa persona no ha d’exercir simultàniament la direcció i la secretaria (D_aut, 30.2).


2. Funcions.
—En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre impulsar i liderar l’exercici de l’autonomia pedagògica. En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre impulsar l’exercici de l’autonomia pedagògica i al director o directora liderar-lo (LEC, 97.5).
—El director o directora del centre privat exerceix la direcció pedagògica del centre (LEC, 150.1 i 154.1) [Vegeu les funcions del director dels centres privats a LEC, 105.2 i 154.2).
—Les normes d’organització i funcionament dels centres concertats poden atribuir al director o directora, en el marc de l’ordenament vigent, altres funcions addicionals a les previstes legalment (D_aut, 19.2.d).
—La gestió dels centres públics és responsabilitat de la direcció de cada centre públic (LEC, 99.1).
—Les competències de la direcció de la secció d’institut en matèria de gestió són les mateixes que les de les direccions de la resta de centres públics (D_aut, DA 12.3).

—El director o directora del centre públic és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre, n’exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal (LEC, 142.1).
—El director o directora té funcions de representació [vegeu, entre altres, LEC, 142.4 i D_dir, 5], funcions de lideratge pedagògic [vegeu, entre altres, LEC, 142.5 i D_dir, 6] i de lideratge de la comunitat escolar [vegeu, entre altres, LEC, 142.6 i D_dir, 7] i funcions de gestió [vegeu, entre altres, LEC, 142.7 i D_dir, 8 i 9] (LEC, 142.3 i D_dir, 3.1).
—El director o directora té qualsevol altra funció que li assigni l’ordenament i totes les relatives al govern del centre no assignades a cap altre òrgan (LEC, 142.8).

—Les direccions dels centres públics han de participar necessàriament en la comissió de garanties d’admissió (LEC, 46.3).
—La direcció ha de garantir la comunicació entre el centre educatiu i les famílies a propòsit del progrés personal de llurs fills (LEC, 79.4).
—En els centres públics, correspon a la direcció de cada centre impulsar i adoptar mesures per a millorar l’estructura organitzativa del centre (LEC, 98.3 i D_aut, 20.1).

—La direcció de cada centre públic pot proposar al Departament llocs docents per als quals sigui necessari el compliment de requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent (LEC, 102.2, 114.3 i 115.1; D_aut, 49.3).
—La direcció dels centres públics de la Generalitat intervé en la definició dels perfils del personal d’atenció educativa (D_aut, DA 21).
—L’Administració educativa fixa la plantilla de personal de cada centre públic a proposta de la direcció del centre (LEC, 102.3 i D_aut, 31.3.d. i 49.1 i 2).

—La direcció de cada centre públic està habilitada per a intervenir en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre (LEC, 102.4).
—El director o directora de cada centre pot assignar al professorat les responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent que requereixi l’aplicació del projecte educatiu (LEC, 114.5, D_aut, 40.1.e. i D_dir, 10.1.b) i pot encarregar als òrgans unipersonals de direcció, als òrgans unipersonals de coordinació i a altres persones membres del claustre funcions de gestió, coordinació i docència, amb caràcter transitori (D_aut, 44).
—En tot cas, en els procediments de provisió per concurs específic i de provisió especial es garanteix la intervenció de la direcció del centre en la selecció de les candidatures (D_aut, 49.5 i D_dir, 10.1.f).

—La direcció del centre pot subscriure convenis amb persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre per afavorir l’ús social d’aquests centres (D_aut, 54.3).
—La direcció del centre públic ha de comunicar al ministeri fiscal qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta perseguible penalment comès per qualsevol persona de la comunitat educativa en el centre o en relació directa amb la seva activitat (D_aut, DA 19.1).
—En els centres de nova creació, el director o directora ha d’ajustar la composició del consell escolar respectant el que estableixen els apartats 3 i 4 (D_aut, 45.6).

—Correspon al director del centre resoldre sobre les faltes d’assistència i de puntualitat no justificades del personal i per l’exercici del dret de vaga (D_aut, 50.3 i D_dir, 11.2 i 3) i imposar sancions disciplinàries per faltes lleus comeses per personal del centre (D_aut, 50.4 i D_dir, 12.1 i 2).
—Correspon al director proposar la incoació d’expedient disciplinari per faltes greus o molt greus del personal del centre, així com proposar la incoació d’expedients contradictoris i no disciplinaris (D_aut, 50.5, D_dir, 10.1.c. i d. i 12.3).
—El director o la directora del centre autoritza les despeses, ordena els pagaments i fa les contractacions (D_aut, 51.2).
—Correspon al director o directora autoritzar l’ús social de les instal·lacions del centre fora de l’horari escolar, així com revocar-ne l’autorització (D_aut, 54.3).

3. Autoritat pública. El director o directora, en l’exercici de les seves funcions, té la consideració d’autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari (LEC, 142.9 i D_dir, 4).

4. Equip directiu.
—Òrgan executiu de govern dels centres públics, integrat pel director o directora, el secretari o secretària, el cap o la cap d’estudis i els altres òrgans unipersonals que s’estableixin per reglament o en exercici de l’autonomia organitzativa del centre (LEC, 147.2; D_aut, 35.2).
—El director o directora pot delegar en els membres de l’equip directiu les funcions establertes pels apartats 5.b, 5.c, 6.a i 7.e de l’article 142 (LEC, 147.4).

5. Consell de direcció.
—En aplicació del projecte de direcció, i per aprofundir en la pràctica del lideratge distribuït, el director o directora del centre pot constituir un consell de direcció, amb les funcions i el règim de funcionament i de reunions que estableixin les normes d’organització i funcionament del centre (D_aut, 37.1).
—El director presideix el consell de direcció (D_aut, 37.2)

6. Nomenaments i cessaments.
—Correspon al director o directora nomenar i fer cessar els membres de l’equip directiu i del consell de direcció. També li correspon l’assignació o la delegació de funcions a altres membres del claustre, i la revocació d’aquestes funcions (LEC, 147.6, D_aut, 37.2 i D_dir, 10.1.a).
—Els tutors i tutores es nomenen pel director del centre (D_aut, 39.1). La direcció del centre pot revocar el nomenament del tutor o tutora a sol·licitud motivada de la persona interessada, o per pròpia decisió (D_aut, 39.2).
—El director o directora nomena els òrgans unipersonals de coordinació (D_aut, 41.5). Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades previstes a les lleis (D_aut, 41.2). La direcció del centre pot revocar el nomenament d’un òrgan unipersonal de coordinació (D_aut, 41.4).
—En el nomenament del personal interí docent per cobrir substitucions temporals, la direcció haurà de respectar la prelació de les persones aspirants, d’acord amb els principis d’igualtat, mèrit i capacitat i el procediment de gestió i els criteris d’ordenació de la borsa de treball que determini el Govern (D_aut, 50.6 i D_dir, 10.1.e).

7. Selecció / nomenament del director.
—La selecció del director o directora del centre públic es porta a terme pel procediment de concurs, en què participen la comunitat escolar i l’Administració educativa (LEC, 142.2) [vegeu, entre altres, LEC, 143 i D_dir, 13-22.]
—La comunitat educativa del centre concertat participa en el nomenament del director o directora per mitjà del consell escolar (LEC, 150.3).

8. Substitució de la direcció.
—Llevat que les normes d’organització i funcionament del centre ho prevegin altrament, el o la cap d’estudis substitueix el director o directora en cas d’absència, malaltia o vacant (D_aut, 32.4).
—Quan la direcció actual del centre participi com a candidata en el procés de selecció, s’ha d’abstenir d’exercir les funcions que el procediment assigna a la direcció. Aquestes funcions les ha d’exercir la persona que és cap d’estudis (D_dir, 16.4), la qual ha de presidir les reunions del claustre i del consell escolar on s’han d’escollir les persones representants en la comissió de selecció (D_dir, Annex 1.3).

9. Consell escolar i claustre del professorat.
—El director presideix el claustre del professorat (LEC, 142.4.c, 146.1 i 151.2; D_aut, 29.2, 48.1 i DA 15.6) i el consell escolar (LEC, 142.4.c. i D_aut, 45.6).
—Les eleccions per a la constitució o renovació de les persones membres del consell escolar les convoca el director o directora del centre públic (D_aut, 28.2). Els processos electius es desenvolupen en el centre d’acord amb les normes que aprovi el consell escolar a proposta de la direcció del centre públic o de la persona titular del centre privat concertat (D_aut, 28.5).
—Les comissions del consell escolar incorporen, en tot cas, la direcció del centre o, en la seva representació, un altre òrgan unipersonal de direcció (D_aut, 47.2 i 3).
—El director o directora informa el consell escolar del centre i el claustre de professorat del nomenament i cessament de tutors i tutores (D_aut, 39.3) i dels òrgans unipersonals de coordinació (D_aut, 41.5)..
—El consell escolar del centre es reuneix preceptivament una vegada al trimestre i sempre que el convoca el director o directora del centre o ho sol·licita al menys un terç de les seves persones membres (D_aut, 46.3).
—El claustre del professorat es reuneix preceptivament a l’inici i al final de curs, i sempre que el convoqui el director o directora del centre o ho sol·liciti al menys un terç de les persones membres (D_aut, 48.6).

10. Projecte educatiu.
—La formulació dels projectes educatius dels centres públics correspon al claustre del professorat, a iniciativa del director o directora (LEC, 94.1 i 31.3.a).
—Correspon al director o directora posar el projecte educatiu a disposició de l’Administració educativa (LEC, 94.2).

11. Projecte de direcció. Els candidats a la direcció del centre han de presentar, en formalitzar la candidatura, un projecte de direcció. El projecte de direcció ha d’ordenar el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat i concretar l’estructura organitzativa del centre (LEC, 144.1 i D_dir, 23-26).

12. Normes d’organització i funcionament.
—Correspon al consell escolar, a proposta de la direcció del centre públic o de la titularitat del centre privat concertat, aprovar les normes d’organització i funcionament i les seves modificacions (D_aut, 18.3).
—Correspon al director impulsar l’elaboració i l’aprovació de les normes d’organització i funcionament del centre i dirigir-ne l’aplicació (D_aut, 31.3.c).

13. Marc de convivència.
—Correspon a la direcció i al professorat de cada centre el control i l’aplicació de les normes de convivència (LEC, 30.4).
—La carta de compromís educatiu i les seves modificacions és signada per la direcció del centre públic o per la persona titular del centre privat concertat (D_aut, 7.6).
—Correspon a la direcció del centre imposar la sanció per faltes greument perjudicials per a la convivència (D_aut, 25.1). La instrucció de l’expedient disciplinari correspon a un o una docent amb designació a càrrec de la direcció del centre (D_aut, 25.2). La direcció resol l’expedient disciplinari (D_aut, 25.5).
—En incoar un expedient la direcció del centre pot aplicar, de manera excepcional, una suspensió provisional d’assistència a classe per un mínim de tres dies lectius prorrogables fins a un màxim de 20 dies lectius, que ha de constar en la resolució de la direcció que incoa l’expedient (D_aut, 25.4).
—La direcció del centre ha d’informar periòdicament el consell escolar dels expedients que s’han resolt (D_aut, 25.5).
—Quan l’alumne/a, i la seva família en els i les menors d’edat, reconeixen de manera immediata la comissió dels fets i accepten la sanció corresponent, la direcció imposa i aplica directament la sanció (D_aut, 25.7).

14. Pressupost anual. El pressupost anual és aprovat pel consell escolar abans del 31 de gener de l’any corresponent, a proposta de la direcció del centre. Durant l’exercici pressupostari el director o directora, si escau, en proposa al consell escolar les modificacions que consideri oportunes (D_aut, 52.2).

15. Avaluació.
—El director respon del funcionament del centre i del grau d’assoliment dels objectius del projecte educatiu, d’acord amb el projecte de direcció, i ret comptes davant el consell escolar i l’Administració educativa. L’Administració educativa avalua l’acció directiva i el funcionament del centre (LEC, 147.7 i D_dir, 31-33).
—Coincidint amb l’any de finalització dels períodes ordinaris de mandat de les direccions dels centres, s’emet un informe amb el resultat de l’avaluació externa en què s’indiquen a cada centre els aspectes susceptibles de millora (D_aut, 58,2).
—Entre els factors que es tenen en compte en l’avaluació de l’exercici de la funció directiva en els centres públics s’hi inclou necessàriament el resultat de l’avaluació del centre i de l’aplicació del seu projecte de direcció (D_aut, 61.1).
—El resultat positiu de l’avaluació del director és un mèrit a tenir en compte en tots els processos vinculats a la seva carrera professional docent (D_aut, 61.2).

16. Complements retributius.
—La regulació del complement retributiu del director o directora relatiu a les funcions de direcció ha de tenir en compte la complexitat del centre que dirigeix (LEC, 142.10 i D_dir, 30.2).
—Complement de consolidació de part del complement retributiu corresponent al càrrec (LEC, 117.1.d i D_dir, 30.4).
—Complement pel reconeixement de la funció directiva (LEC, 136.1.d. i D_dir, 30.3).
—L’avaluació positiva de l’exercici de la funció directiva en els successius mandats per a qui ha estat nomenat consecutivament permet al director o directora la consolidació d’un grau personal docent (LEC, 145.2)

17. Personal directiu professional. El Govern ha d’establir un règim jurídic específic del personal directiu docent, els criteris i el procediment per a determinar la condició de personal directiu professional dels funcionaris que ocupen o han ocupat la direcció d’un centre educatiu i els efectes que ha de tenir sobre la carrera professional d’aquests funcionaris (LEC, 116.1 i D_dir, 34-42).


[Vegeu “equip directiu”, “consell de direcció” i “òrgans unipersonals de direcció”.]

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (21)

Delegació

[de funcions en altres òrgans unipersonals.]

1. Tasques de direcció o de coordinació.
—El professorat del claustre dels centres públics pot tenir assignades o delegades tasques de direcció o de coordinació (LEC, 147.5 i D_aut, 37.2).
—El directiu professional exerceix competències específiques i delegades (D_dir, 39.3 i 41.1).

2. En els membres de l’equip directiu.
—El director o directora pot delegar en els membres de l’equip directiu les funcions establertes pels apartats 5.b, 5.c, 6.a i 7.e de l’article 142 de la LEC (LEC, 147.4).
—Correspon al cap d’estudis i al secretari exercir les funcions que li delegui la direcció
d’entre les previstes a l’article 147.4 de la Llei d’educació i totes les altres que li encarregui la direcció (D_aut, 32.2 i 33.2).

3. En el directiu professional docent. El Departament d’Educació pot delegar en els directors i directores que tinguin la condició de directiu professional docent i exerceixin la direcció en els llocs de treball que se’ls reserven altres competències específiques en matèria organitzativa, de gestió de personal i de gestió de recursos materials del centre educatiu (D_dir, 39.2).

4. Responsables de la delegació de funcions. Correspon al director o directora l’assignació o la delegació de funcions a altres membres del claustre, i la revocació d’aquestes funcions (LEC, 147.6).

5. Formalització de les delegacions. Les delegacions de funcions de la direcció del centre en el o la cap d’estudis i en el secretari o la secretària tenen caràcter intern al centre, es formalitzen en resolució de la direcció, que s’ha de comunicar al claustre i al consell escolar, arxivar com a documentació administrativa formal del centre educatiu públic i incorporar a les normes d’organització i funcionament (D_aut, DA 5.1).

6. Revocació de les delegacions. Les delegacions i els encàrrecs de funcions es poden revocar per la direcció en qualsevol moment, amb les mateixes formalitats que es preveuen per a la delegació (D_aut, DA 5.3).

[Vegeu "encàrrec de funcions" i "revocació".]


Demanial (propietat, titularitat)

1. Titularitat demanial de la Generalitat.
—Correspon al director del centre públic gestionar el manteniment del centre, quan la titularitat demanial de les instal·lacions correspon a la Generalitat, i instar l’administració o institució que se n’encarregui perquè hi faci les accions oportunes en els altres casos (D_dir, 9.h).
—S’autoritza el Departament d’Educació i el departament competent en matèria d’execució penal perquè adapti les previsions d’aquest Decret a les especificitats dels ensenyaments, alumnat i titularitat demanial dels edificis dels centres educatius de formació de persones adultes situats en centres penitenciaris (D_aut, DA 13).

2. Ús social dels centres públics.
—Correspon a la direcció del centre resoldre motivadament sobre l’ús social quan, excepcionalment, hagi de tenir lloc dins de l’horari escolar, sense perjudici de l’acord previ de l’ajuntament quan tingui la propietat demanial de l’escola o centre educatiu de què es tracti (D_aut, 54.1 i D_dir, 9.e).
—Correspon als ajuntaments resoldre sobre l’ús social, fora de l’horari escolar, dels edificis de les escoles i altres centres educatius dels quals en tinguin la propietat demanial (D_aut, 54.2).
—Correspon al director o directora de cada institut i de qualsevol altre centre públic la propietat demanial del qual és de la Generalitat, autoritzar l’ús social de les instal·lacions del centre fora de l’horari escolar (D_aut, 54.3).
—El Departament d’Educació ha d’establir, amb criteris d’analogia, el procediment d’autorització de l’ús social dels centres públics de la Generalitat en els casos de propietat demanial no previstos en aquest article (D_aut, 54.7).


Departament de coordinació didàctica

1. Òrgans de coordinació.
—Als instituts d’educació secundària, entre els òrgans de coordinació docent, hi ha d’haver departaments de coordinació didàctica que s’encarreguin de l’organització i el desenvolupament dels ensenyaments propis de les matèries o mòduls que se’ls encomanin (LOE, 130.2).
—Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades previstes a les lleis o adients a les necessitats del centre derivades de l’aplicació del projecte educatiu, entre les quals hi ha la coordinació d’equips docents i de departaments (D_aut, 41.2).

2. Cap de departament.
—Amb caràcter preferent s’atribueix als funcionaris dels cossos de catedràtics l’exercici del comandament dels departaments de coordinació didàctica (LOE, DA 8.2.b).
—En els centres que imparteixen educació secundària hi ha d’haver, com a mínim, dues persones caps de departament, el nomenament de les quals ha de recaure preferentment en personal funcionari docent dels cossos de catedràtics (D_aut, 41.3).

[Vegeu "cap de departament".]

Desenvolupament

1. Àmbit. Desenvolupament [i resultats] de les activitats educatives, desenvolupament [i concreció] del currículum, desenvolupament del projecte educatiu i d’altres projectes, desenvolupament de l’autonomia del centre, desenvolupament professional del professorat.

2. Desenvolupament de les activitats educatives.
—La carta de compromís educatiu expressa els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives (LEC, 20.1 i D_aut, 7.2).
—Els alumnes tenen el deure de contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre (LEC, 22.2.c).
—Es considera falta greument perjudicial per a la convivència en el centre educatiu l’alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre (LEC, 37.1).
—Els mestres i els professors tenen el deure específic de contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerància, participació i llibertat (LEC, 29.2.b i DA 11.2.b).
—Els serveis digitals i telemàtics facilitats pel Departament estan orientats a millorar el desenvolupament de l’activitat educativa (LEC, 89.1).
—Correspon al consell escolar dels centres públics aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats (LEC, 148.3.b), així com les directrius per a la programació d’activitats escolars complementàries i d’activitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament (LEC, 148.3.j).
—Correspon al consell escolar dels centres concertats aprovar, a proposta del titular o la titular del centre, la programació general anual del centre i participar en la supervisió i l’avaluació del desenvolupament d’aquesta programació, en l’àmbit docent i en l’àmbit administratiu, i dels resultats que se n’obtenen (LEC, 152.2.h).
—El claustre dels centres públics ha de programar les activitats educatives del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats (LEC, 146.2.e).

3. Desenvolupament professional. L’Administració educativa i els titulars dels centres han de promoure els instruments i les condicions adequats per al perfeccionament, la promoció i el desenvolupament professionals del professorat (LEC, 28.2).

4. Desenvolupament del currículum.
—L’adequació del desenvolupament i la concreció del currículum en el projecte educatiu de cada centre és objecte d’avaluació, amb la finalitat de valorar l’assoliment pels alumnes de les competències definides per a cada una de les etapes educatives (LEC, 53.2).
—Als efectes del que disposa aquesta llei, s’entén per horari lectiu les hores destinades al desenvolupament del currículum establert per a cada etapa o nivell d’ensenyament (LEC, 54.2).
—El projecte educatiu ha de contenir la concreció i el desenvolupament dels currículums (LEC, 91.4.c. i D_aut, 5.1.c). En la concreció i desenvolupament del currículum, que s’ha de recollir en el projecte educatiu, els centres poden implantar estratègies didàctiques pròpies (D_aut, 17.1).
—És objecte d’avaluació l’adequació del desenvolupament i la concreció del currículum en els projectes educatius dels centres (LEC, 193.3).

5. Desenvolupament de projectes.
—El Departament ha d’afavorir les iniciatives de desenvolupament de projectes d’innovació pedagògica i curricular i el desenvolupament del projecte educatiu dels centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya (LEC, 84.1).
—Els centres públics disposen d’un conjunt de docents i de professionals d’atenció educativa que formen l’equip de suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre (LEC, 102.1). La plantilla dels centres públics pot incloure llocs d’especial responsabilitat que donen suport als òrgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu i l’aplicació del projecte de direcció (LEC, 115.2 i D_aut, 49.3) [un perfil específic dels llocs a fi d’assegurar la continuïtat del projecte educatiu, LEC, 115.1.]
—Els centres educatius poden disposar de professionals d’atenció educativa per a complementar l’atenció educativa als alumnes, en funció de les necessitats de cada centre, i donar suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre, coordinadament amb els docents (LEC, 108.1).
—Les actuacions de desenvolupament i aplicació del projecte educatiu pressuposen una diagnosi actualitzada del centre, que s’haurà d’explicitar en el projecte de direcció (D_dir, 25.2).
—L’Administració educativa de la Generalitat ha de donar suport als centres públics en el desenvolupament dels projectes educatius (LEC, 158.3.a).

[vegeu "desplegament" i "equip de suport"]