dissabte, 23 d’abril del 2011

Les normes (regles) de convivència a les NOFC

Encara recordo la meva experiència com a director novell d’institut redactant l’esborrany del “reglament de règim interior”, que desplegava les previsions de la Llei orgànica 5/1980, de 19 de juny, de l’estatut dels centres escolars, poc temps després que s'hagués aprovat la Constitució. Llavors va ser la primera vegada en què em vaig enfrontar a escriure un document sobre l’organització de l’institut, en un moment en què hi havia poca normativa educativa i estava encara en vigor la magnífica Llei general d’educació del 1970.


Aquell reglament era llavors l’únic instrument del centre per a organitzar la vida escolar, i era aprovat pel consell de direcció, l’òrgan col·legiat anterior a l’actual consell escolar del centre. S’hi establia la participació dels diferents estaments de la comunitat educativa en la gestió i control del centre, així com “les faltes de disciplina dels alumnes i les correlatives sancions, i els òrgans del centre competents per a imposar-les” (art. 39.1 LOECE).


Han passat més de trenta anys d’aquella primera experiència meva en el desplegament de la normativa educativa, i ara els directius dels centres públics teniu aquest curs una tasca molt semblant: heu d’adaptar a les previsions del decret d’autonomia la part de les normes d’organització i funcionament que estableixi cada centre en aplicació dels articles 23, 24 i 25 d’aquest decret, és a dir, heu de revisar i posar al dia les normes (o les regles) de convivència que formen part de les NOFC. Fa dies que he anat endarrerint el moment d’enfrontar-me a l’anàlisi d’aquest capítol difícil de l’organització dels centres sobre la convivència i el règim disciplinari dels alumnes (ja fa quasi tres setmanes que no escric cap nota al blog), i avui intentaré presentar-vos un esquema exhaustiu amb les previsions de la LEC i les concrecions del decret d’autonomia, per tal que pugueu revisar si us ha passat per alt algun detall important.


(1) Principis i criteris de l’aprenentatge de la convivència


— El decret d’autonomia evita la paraula “disciplinari” per referir-se a “les mesures correctores i sancionadores de les irregularitats o faltes comeses per l’alumnat que afectin la convivència” (art. 24.1); en canvi, la LEC utilitza l’expressió “mesures disciplinàries” en relació amb els alumnes (per exemple, als art. 142.6.b i 150.2.e LEC; també la trobem al decret de directors, art. 7.b).


— El “respecte a la convivència” és un dels principis rectors del sistema educatiu (art. 2.1.h LEC) i s’identifica també amb “el respecte als principis democràtics de convivència” (art. 3 LEC), ja que “les regles de convivència als centres educatius s’han de basar genèricament en els principis democràtics i específicament en els principis i normes que deriven d’aquesta llei” (art. 7.3 LEC). Les normes d’organització i funcionament dels centres “han de determinar formes de participació dels alumnes que en propiciïn la formació en els hàbits democràtics de convivència” (art. 23 LEC).


— “Els procediments de resolució de conflictes de convivència s’han d’ajustar als principis i criteris següents:


a) Han de vetllar per la protecció dels drets dels afectats i han d’assegurar el compliment dels deures dels afectats.


b) Han de garantir la continuïtat de les activitats del centre, amb la mínima pertorbació per a l’alumnat i el professorat.


c) Han d’emprar mecanismes de mediació sempre que sigui pertinent” (art. 31.3 LEC).


[Vegeu, també, art. 31.4, 5 i 6 LEC]


(2) La carta de compromís educatiu i la convivència


En la carta de compromís educatiu els centres han d’expressar “els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives” (art. 20.1 LEC), per tal de garantir “la cooperació entre les accions educatives de les famílies i la del centre educatiu en un entorn de convivència, respecte i responsabilitat en el desenvolupament de les activitats educatives” (art. 7.2 D_aut).


La carta de compromís educatiu és, per tant, “el referent per al foment de la convivència” (art. 31.1 LEC), i els seus compromisos s’han de referir, entre altres, “a l’adopció de mesures correctores en matèria de convivència” (art. 7.4 D_aut).


(3) La convivència: dret i deure dels alumnes i d’altres membres de la comunitat escolar


Els alumnes tenen dret a “gaudir d’una convivència respectuosa i pacífica, amb l’estímul permanent d’hàbits de diàleg i de cooperació” (art. 21.2.g LEC) i tenen el deure de “complir les normes de convivència del centre” (art. 22.2.b LEC).


“L’aprenentatge de la convivència és un element fonamental del procés educatiu i així ho ha d’expressar el projecte educatiu de cada centre” (art. 30.1 LEC). Tots els membres de la comunitat escolar “tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb llur actitud i conducta en tot moment i en tots els àmbits de l’activitat del centre” (art. 30.2 LEC i art. 23.1 D_aut). Les mares, els pares o els tutors “tenen el deure de contribuir a la convivència entre tots els membres de la comunitat escolar” (art. 25.3 LEC).


(4) Les normes de convivència a les NOFC


Les normes d’organització i funcionament del centre “han de ser coherents amb el fet que l’aprenentatge i la pràctica de la convivència són elements fonamentals del procés educatiu” (art. 23.1 D_aut).


Les normes de convivència formen part de les normes d’organització i funcionament del centre (NOFC) i inclouen els aspectes següents (art. 19.1.e D_aut):


(1) Aplicació de mesures per a promoure la convivència.


(2) Mecanismes de mediació.


(3) Definició de les irregularitats dels alumnes quan no siguin greument perjudicials per a la convivència.


(4) Establiment de mesures correctores d’aquestes irregularitats.


(5) Circumstàncies que poden disminuir o intensificar la gravetat de la conducta de l’alumnat.


Les normes d’organització i funcionament del centre, a més del que estableixl’apartat e) de l’article 19.1, han de preveure (art. 24.2 D_aut):


(6) Mesures correctores referides a les faltes injustificades d’assistència a classe i de puntualitat.


Així mateix, poden determinar que:


(7) A partir del tercer curs de l’educació secundària obligatòria les decisions col·lectives adoptades per l’alumnat en relació amb la seva assistència a classe, en exercici del dret de reunió i prèviament comunicades a la direcció del centre i es disposi de la corresponent autorització dels pares, mares o tutors, no tinguin la consideració de falta.


(8) Les mateixes normes han de determinar en quines situacions les mesures correctores s’han d’aplicar directament pel professorat i en quins casos en correspon l’aplicació als òrgans unipersonals de govern del centre.


(9) Així com el procediment per informar-ne la família i, si és possible i escau, establir, amb aquesta, pautes compartides d’actuació.


— “L’aplicació de mesures correctores i sancionadores de les irregularitats o faltes comeses per l’alumnat que afectin la convivència, establertes a la Llei d’educació, a les normes d’organització i funcionament del centre i, en el seu cas, en la carta de compromís educatiu s’ha d’inscriure en el marc de l’acció educativa i té per finalitat contribuir a la millora del seu procés educatiu. Sempre que sigui concordant amb aquesta finalitat, la mesura correctora ha d’incloure alguna activitat d’utilitat social per al centre” (art. 24.1 D_aut).


(5) Resolució pacífica de conflictes. Procediment de mediació


“La resolució de conflictes, que s’ha de situar en el marc de l’acció educativa, té per finalitat contribuir al manteniment i la millora del procés educatiu dels alumnes” (art. 31.2 LEC).


“Correspon al Departament, en l’àmbit dels centres públics, i als titulars dels centres, en l’àmbit dels centres privats, l’adopció de mesures i iniciatives per a fomentar la convivència en els centres i la resolució pacífica dels conflictes” (art. 31.6 LEC).


“La mediació és un procediment per a la prevenció i la resolució dels conflictes que es puguin produir en el marc educatiu, per mitjà del qual es dóna suport a les parts en conflicte perquè puguin arribar per si mateixes a un acord satisfactori” (art. 32.1 LEC).


“Els centres han d’establir mesures de promoció de la convivència, i en particular mecanismes de mediació per a la resolució pacífica dels conflictes i fórmules per mitjà de les quals les famílies es comprometin a cooperar de manera efectiva en l’orientació, l’estímul i, quan calgui, l’esmena de l’actitud i la conducta dels alumnes en el centre educatiu” (art. 30.5 LEC)..


“El Departament ha d’establir les normes reguladores del procediment de mediació, que han de definir les característiques del procediment i els supòsits bàsics en què és procedent d’aplicar-lo” (art. 32.2 LEC).


— “Les normes d’organització i funcionament han d’incorporar les mesures de promoció de la convivència establertes en el centre, així com els mecanismes i fórmules per a la prevenció i resolució de conflictes. Entre aquests mecanismes s’ha de considerar el de la mediació, sens perjudici de les altres iniciatives de foment de la convivència i de la resolució pacífica dels conflictes que adoptin el Departament d’Educació i les persones titulars dels centres” (art. 23.2 D_aut).


— “En l’exercici d’aquesta funció, el director o directora del centre té la facultat d’intervenció, directa o per persona tècnicament capacitada a la qual designi, per exercir funcions d’arbitratge i de mediació en els conflictes que es generin entre membres de la comunitat educativa” (art. 7.b D_dir).


(6) Protecció contra l’assetjament escolar i contra les agressions


“El Govern i el Departament han d’adoptar les mesures necessàries per a prevenir les situacions d’assetjament escolar i, si s’escauen, afrontar-les de manera immediata, i per a assegurar en tot cas als afectats l’assistència adequada i la protecció necessària per a garantir-los el dret a la intimitat” (art. 33.1 LEC).


— “El Departament ha de posar a disposició dels centres els mitjans necessaris per a atendre les situacions de risc d’assetjament escolar. En cas que resulti imprescindible, es poden adoptar mesures extraordinàries d’escolarització, i el Departament pot adoptar també, en l’àmbit del personal al seu servei, mesures extraordinàries de mobilitat” (art. 33.2 LEC).


“El Govern ha d’adoptar les mesures normatives pertinents per a assegurar, davant les agressions, la protecció del professorat i de la resta de personal dels centres educatius i de llurs béns o patrimoni. En el cas que les agressions siguin comeses per menors escolaritzats al centre, si fracassen les mesures correctores o de resolució de conflictes, s’han d’aplicar les mesures establertes per la legislació de la infància i l’adolescència (art. 33.3 LEC).


(7) Mesures (accions) correctores i sancionadores


“Les mesures correctores i sancionadores aplicades han de guardar proporció amb els fets i han de tenir un valor afegit de caràcter educatiu” (art. 31.4 LEC) i han “d’incloure, sempre que sigui possible, activitats d’utilitat social per al centre educatiu” (art. 31.5 LEC).


“Les disposicions d’aquesta llei relatives a les infraccions i a les sancions només són aplicables als centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya” (art. 34.1 LEC). “Els centres privats no sostinguts amb fons públics disposen d’autonomia per a definir les infraccions i les sancions. La regulació que en fa aquesta llei constitueix un marc de referència. Tanmateix, els és directament aplicable el que estableixen els apartats 1 i 2 de l’article 36” (art. 34.2 LEC).


“Les irregularitats en què incorrin els alumnes, si no perjudiquen greument la convivència, comporten l’adopció de les mesures que estableixin la carta de compromís educatiu i les normes d’organització i funcionament del centre” (art. 35.1 LEC).


“Les conductes i els actes dels alumnes que perjudiquin greument la convivència es consideren faltes i comporten la imposició de les sancions que aquesta llei determina” (art. 35.2 LEC).


— “Les conductes i els actes contraris a la convivència dels alumnes són objecte de correcció pel centre si tenen lloc dins el recinte escolar o durant la realització d’activitats complementàries i extraescolars o la prestació de serveis escolars de menjador i transport o d’altres organitzats pel centre. Igualment, comporten l’adopció de les mesures correctores i sancionadores que escaiguin els actes dels alumnes que, encara que tinguin lloc fora del recinte escolar, estiguin motivats per la vida escolar o hi estiguin directament relacionats i afectin altres alumnes o altres membres de la comunitat educativa (art. 35.3 LEC).



(8) Criteris d’aplicació de mesures correctores i sancions


“L’aplicació de mesures correctores i sancions no pot privar els alumnes de l’exercici del dret a l’educació ni, en l’educació obligatòria, del dret a l’escolarització. En cap cas no es poden imposar mesures correctores ni sancions que atemptin contra la integritat física o la dignitat personal dels alumnes” (art. 36.1 LEC).


“La imposició de mesures correctores i sancionadores ha de tenir en compte el nivell escolar en què es troben els alumnes afectats, llurs circumstàncies personals, familiars i socials i la proporcionalitat amb la conducta o l’acte que les motiva, i ha de tenir per finalitat contribuir al manteniment i la millora del procés educatiu dels alumnes. En el cas de les conductes greument perjudicials per a la convivència, la imposició de les sancions s’ha d’ajustar al que disposa aquesta llei” (art. 36.2 LEC).


“Les normes de desplegament d’aquesta llei han de regular els criteris per a la gradació de l’aplicació de les mesures correctores i les sancions, i el procediment i els òrgans competents per a aplicar-les” (art. 36.3 LEC).


Per a la gradació en l’aplicació de les sancions que corregeixen les faltes esmentades a l’article 37.1 de la Llei d’educació, s’han de tenir en compte els criteris següents (art. 24.3 D_aut):


a) Les circumstàncies personals, familiars i socials i l’edat de l’alumnat afectat.


b) La proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la motiva.


c) La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumnat afectat i de la resta de l’alumnat.


d) L’existència d’un acord explícit amb els progenitors o tutors legals, en el marc de la carta de compromís educatiu subscrita per la família, per administrar la sanció de manera compartida.


e) La repercussió objectiva en la vida del centre de l’actuació que se sanciona.


f) La reincidència o reiteració de les actuacions que se sancionen”.


(9) Faltes greus i sancions relacionades amb la convivència


“Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre educatiu les conductes següents (art. 37.1 LEC):


a) Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altres membres de la comunitat educativa, el deteriorament intencionat de llurs pertinences i els actes que atemptin greument contra llur intimitat o llur integritat personal.


b) L’alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre, el deteriorament greu de les dependències o els equipaments del centre, la falsificació o la sostracció de documents i materials acadèmics i la suplantació de personalitat en actes de la vida escolar.


c) Els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin ésser perjudicials per a la salut, i la incitació a aquests actes.


d) La comissió reiterada d’actes contraris a les normes de convivència del centre”.


“Els actes o les conductes a què fa referència l’apartat 1 que impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra condició personal o social dels afectats s’han de considerar especialment greus” (art. 37.2 LEC).


— “En tot cas, els actes o conductes a què fa referència l’article 37.1 de la Llei d’educació s’han de considerar especialment greus, i les mesures sancionadores s’han d’acordar de manera proporcionada a aquesta especial gravetat, quan impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra circumstància personal o social de terceres persones que resultin afectades per l’actuació a corregir” (art. 24.4 D_aut).


“Les sancions que es poden imposar per la comissió d’alguna de les faltes tipificades per l’apartat 1 són la suspensió del dret de participar en activitats extraescolars o complementàries o la suspensió del dret d’assistir al centre o a determinades classes, en tots dos supòsits per un període màxim de tres mesos o pel temps que resti fins a la finalització del curs acadèmic, si són menys de tres mesos, o bé la inhabilitació definitiva per a cursar estudis al centre” (art. 37.3 LEC).


“Entre les conductes contràries a la convivència que han de constar a les normes d’organització i funcionament de cada centre hi ha d’haver, si més no, totes les que tipifica l’apartat 1, quan no siguin de caràcter greu, i també les faltes injustificades d’assistència a classe i de puntualitat” (art. 37.4 LEC).


— Per aplicació d’una resolució sancionadora de caràcter disciplinari es pot produir un canvi de centre (art. 48.6 LEC).


— “Les faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre tipificades a l’article 37.1 de la Llei d’educació es corregeixen mitjançant una sanció de les previstes a l’article 37.3 de la Llei esmentada. Correspon a la direcció del centre imposar la sanció en la resolució de l’expedient incoat a l’efecte, sens perjudici que la mesura correctora incorpori alguna activitat d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, del rescabalament de danys que es puguin establir de manera complementària en la resolució del mateix expedient” (art. 25.1 D_aut).


(10) Responsabilitat per danys


“Els alumnes que, intencionadament o per negligència, causin danys a les instal·lacions o el material del centre o en sostreguin material han de reparar els danys o restituir el que hagin sostret, sens perjudici de la responsabilitat civil que els correspongui, a ells mateixos o a les mares, als pares o als tutors, en els termes que determina la legislació vigent” (art. 38 LEC).


(11) Responsables de l’aplicació de les mesures disciplinàries


“Els mestres i els professors tenen, entre altres, la funció d’aplicar les mesures correctores i sancionadores derivades de conductes irregulars, d’acord amb l’article 34” (art. 104.k LEC).


— “Correspon al director del centre públic garantir el compliment de les normes de convivència i adoptar les mesures disciplinàries corresponents” (art. 142.6.b LEC i art. 7.b D_dir). En l’exercici d’aquesta funció, el director o directora del centre té la facultat d’intervenció, directa o per persona tècnicament capacitada a la qual designi, per exercir funcions d’arbitratge i de mediació en els conflictes que es generin entre membres de la comunitat educativa (art. 7.b D_dir).


“Correspon a la direcció i al professorat de cada centre, en exercici de l’autoritat que tenen conferida, i sens perjudici de les competències del consell escolar en aquesta matèria, el control i l’aplicació de les normes de convivència” (art. 30.4 LEC). Al tutor li correspon “vetllar per la convivència del grup d’alumnes i la seva participació en les activitats del centre” (art. 15.2 D_aut).


— “Correspon a la direcció del centre imposar la sanció en la resolució de l’expedient incoat a l’efecte, sens perjudici que la mesura correctora incorpori alguna activitat d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, del rescabalament de danys que es puguin establir de manera complementària en la resolució del mateix expedient” (art. 25.1 D_aut).


Al consell escolar dels centres públics li correspon “Intervenir en la resolució dels conflictes i, si escau, revisar les sancions als alumnes” (art. 148.3.i LEC).


— “És funció del director del centre concertat adoptar les mesures disciplinàries pertinents respecte dels alumnes davant de problemes greus de convivència en el centre” (art. 150.2.e LEC).


(12) Procediment en la correcció de faltes greus. Instrucció de l’expedient disciplinari


—(1) Incoació de l’expedient. “La instrucció de l’expedient a què fa referència l’apartat anterior (per faltes greument perjudicials per a la convivència) correspon a un o una docent amb designació a càrrec de la direcció del centre. A l’expedient s’estableixen els fets, i la responsabilitat de l’alumnat implicat, i es proposa la sanció així com, si escau, les activitats d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, l’import de reparació o restitució dels danys o materials que eventualment hagin quedat afectats per l’actuació que se sanciona” (art. 25.2 D_aut).


— (2) Tràmits d’informació. “De la incoació de l’expedient la direcció del centre n’informa l’alumnat afectat i, en el cas de menors de 18 anys, també els progenitors o tutors legals. Sens perjudici de les altres actuacions d’instrucció que es considerin oportunes, abans de formular la proposta definitiva de resolució, l’instructor o instructora de l’expedient ha d’escoltar l’alumnat afectat, i també els progenitors o tutors legals, i els ha de donar vista de l’expedient completat fins a la proposta de resolució provisional per tal que puguin manifestar la seva conformitat amb allò que a l’expedient s’estableix i es proposa o hi puguin formular al·legacions. El termini per a realitzar el tràmit de vista de l’expedient, de la realització del qual ha de quedar constància escrita, és de cinc dies lectius i el termini per a formular-hi al·legacions és de cinc dies lectius més” (art. 25.3 D_aut).


— (3) Suspensió provisional d’assistència a classe. “Per tal d’evitar perjudicis majors a l’educació de l’alumnat afectat o a la de la resta d’alumnat del centre, en incoar un expedient la direcció del centre pot aplicar, de manera excepcional, una suspensió provisional d’assistència a classe per un mínim de tres dies lectius prorrogables fins a un màxim de vint dies lectius, que ha de constar en la resolució de la direcció que incoa l’expedient. Aquesta suspensió pot comportar la no-assistència al centre. Altrament, l’alumne/a haurà d’assistir al centre, però no podrà participar en les activitats lectives amb el seu grup mentre duri la suspensió provisional d’assistència a classe. En tot cas, en la suspensió provisional d’assistència a classe, que s’ha de considerar a compte de la sanció, s’han de determinar les activitats i mesures educatives a dur a terme durant aquest període” (art. 25.4 D_aut).


— (4) Recursos i reclamacions. “Un cop resolt l’expedient per la direcció del centre, i a instàncies dels progenitors o tutors legals, o de l’alumnat afectat si és major d’edat, el consell escolar pot revisar la sanció aplicada, sens perjudici de la presentació dels recursos o reclamacions pertinents davant els serveis territorials corresponents. En qualsevol cas, la direcció del centre ha d’informar periòdicament el consell escolar dels expedients que s’han resolt. Les faltes i sancions a què es refereix aquest article prescriuen, respectivament, als tres mesos de la seva comissió i de la seva imposició” (art. 25.5 D_aut).


— (5) Pèrdua del dret a assistir temporalment al centre. “Per a garantir l’efecte educatiu de l’aplicació de les sancions que comportin la pèrdua del dret a assistir temporalment al centre en les etapes d’escolarització obligatòria es procurarà l’acord del pare, mare o tutor o tutora legal. Quan no s’obtingui aquest acord, la resolució que imposa la sanció expressarà motivadament les raons que ho han impedit. La sanció d’inhabilitació definitiva per cursar estudis en el centre, en les etapes obligatòries, ha de garantir a l’alumne/a un lloc escolar en un altre centre. El Departament d’Educació ha de disposar el que sigui pertinent quan el centre afectat no pugui gestionar directament la nova escolarització de l’alumnat en qüestió (art. 25.6 D_aut).


— (6) Reconeixement de la falta comesa i de l’acceptació de la sanció per part de l’alumne. “Quan, en ocasió de la presumpta comissió de faltes greument perjudicials per a la convivència, l’alumne/a, i la seva família en els i les menors d’edat, reconeixen de manera immediata la comissió dels fets i accepten la sanció corresponent, la direcció imposa i aplica directament la sanció. Tanmateix, ha de quedar constància escrita del reconeixement de la falta comesa i de l’acceptació de la sanció per part de l’alumne/a i, en els i les menors d’edat, del seu pare, mare o tutor o tutora legal” (art. 25.7 D_aut).


(13) Responsabilitat en les conductes greument perjudicials per a la convivència en els centres


— 1. “La direcció del centre públic ha de comunicar al ministeri fiscal qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta perseguible penalment comès per qualsevol persona de la comunitat educativa en el centre o en relació directa amb la seva activitat, sense perjudici de la continuïtat de les accions correctores previstes en aquest Decret per a l’alumnat i en la regulació disciplinària d’aplicació als treballadors del centre d’acord amb el que preveuen les lleis”.


— 2. “Quan, de conformitat amb la legislació reguladora de la responsabilitat penal dels i de les menors, els o les menors afectats hagin manifestat al ministeri fiscal la seva voluntat de participar en un procediment de mediació penal juvenil, la direcció del centre o la persona que designi ha d’assistir en representació del centre a la convocatòria feta per l’equip de mediació corresponent, per tal d’escoltar la proposta de conciliació o de reparació dels i de les menors i avaluar-la”.


— 3. “Quan el fet a què es refereix l’apartat 1 s’hagi comès en un centre educatiu de formació de persones adultes situat en un centre penitenciari i en pugui afectar la seguretat o la convivència, la direcció del centre educatiu l’ha de posar també en coneixement de la direcció del centre penitenciari, als efectes oportuns” (DA Dinovena, D_aut).

dilluns, 4 d’abril del 2011

Autonomia pedagògica: on és el projecte curricular de centre (PCC)?

La normativa anterior al decret d’autonomia preveia dos projectes en els centres públics: el “projecte educatiu”, que s’ha mantingut amb aquesta denominació, si bé amb un contingut més ampli i amb un pes molt més important, com fa temps que estic comentant en aquest blog, i el “projecte curricular” que ha desaparegut amb aquest nom com a instrument de l’autonomia dels centres. Per analitzar aquest canvi important en la gestió de l’autonomia pedagògica i curricular, avui faré una comparació entre el contingut de l’antic “projecte curricular”, tal com estava definit en els dos reglaments orgànics de centres públics (als decrets 198 i 199, aprovats el 12 de juny del 1996), i els instruments educatius que han estat regulats al decret d’autonomia: el projecte educatiu i les normes d’organització i funcionament del centre. Com ara veurem, no ha desaparegut el contingut del “projecte curricular”, ja que ha estat conservat pràcticament en la seva globalitat, amb molt poques modificacions, en els nous instruments d’autonomia; el que ha succeït ha estat la supressió del “projecte curricular” com un instrument separat del projecte educatiu. A la LEC no s’esmenta ni una vegada el “projecte curricular” (que tampoc trobo a la LOE). L’expressió equivalent que apareix a la LEC és “el desenvolupament i la concreció del currículum (o dels currículums) en el projecte educatiu de cada centre” (art. 53.2, 91.4.c, 142.5.b i 193.3). En aquest mateix sentit, la Llei d’educació estableix que els centres privats no concertats “han de desenvolupar i concretar el currículum dels ensenyaments que imparteixen, d’acord amb el que estableix l’article 53” (LEC, 96.2) i els seus titulars “han de posar a disposició de l’Administració educativa la concreció del currículum” (LEC, 96.4). Aquesta mateixa concreció del currículum forma part del projecte educatiu dels centres públics i concertats, que “exerceixen l’autonomia pedagògica a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació” (LEC, 97.1). Les concrecions curriculars, juntament amb “les característiques de l’acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu, i les opcions pedagògiques (...) s’han d’incorporar al projecte educatiu” (LEC, 97.3 i 4). Per tant, el PCC s’ha amagat dins del PEC (i, en part, dins les normes d’organització i funcionament del centre), però ha perdut la unitat com a document pedagògic “que completa i desplega” els currículums (art. 8.b del Decret 198/1996 i art. 7.b del Decret 199/1996). En la nova normativa s’ha evitat el verb “completar” referit al currículum; en el decret d’autonomia, el currículum només es desenvolupa i es concreta en el projecte educatiu. Repassem, per acabar, els principals elements del PCC i la seva ubicació en la regulació actual de l’autonomia dels centres públics: —(1) “La seqüenciació dels continguts amb la seva distribució per cicles” (art. 10.3.a del Decret 198) o “la contextualització dels objectius generals de l’etapa i de cada àrea a les característiques del centre” (art. 9.3.a del Decret 199) les podem ubicar en “la concreció dels objectius i dels continguts dels currículums” del projecte educatiu (LEC, 91.4.c i 97.1). —(2) “Els objectius de cicle corresponent a cada àrea en funció de la seqüenciació dels continguts previstos” (art. 10.3.b del Decret 198 i 9.3.b del Decret 199) es poden ubicar en “la concreció dels objectius curriculars” del projecte educatiu (LEC 91.4.c i 97.1). —(3) “La selecció de les metodologies més adequades” (art. 10.3.c del Decret 198 i 9.3.c del decret 199) també es pot situar en “la concreció dels mètodes pedagògics” del projecte educatiu (LEC, 91.4.c i 97.1). —(4) “La concreció de criteris i la selecció de les formes d’avaluació adequades a les característiques de l’alumnat i als propòsits educatius” (art. 10.3.d del Decret 198 i 9.3.d del Decret 199) és equivalent a “la concreció dels criteris d’avaluació” del projecte educatiu (LEC, 91.4.c i 97.1). —(5) “La concreció de formes organitzatives de l’alumnat, dels professors, de l’espai i del temps que afavoreixin el procés d’ensenyament-aprenentatge” (art. 10.3.e del Decret 198 i 9.3.e del Decret 199) pot incloure’s en “els criteris per a organitzar els alumnes en grup classe, amb les limitacions quantitatives que pugui determinar el Departament”, criteris que formen part del projecte educatiu (LEC, 79.2) o de les NOFC (D_aut, 22.1.a) o “els criteris per a la formació dels equips docents”, que s’han d’incloure en les NOFC (D_aut, 22.1.b) i també “les mesures (curriculars que) poden afectar variables com l’ús del temps i dels espais, l’agrupament de l’alumnat i els criteris d’assignació de docència al professorat”, mesures totes elles del projecte educatiu (D_aut, 14.2). —(6) “La selecció dels recursos funcionals, materials i d’altra índole adequats a les metodologies proposades (art. 10.3.f del Decret 198) o “la distribució dels recursos humans, funcionals, materials i d’altra índole, adients a les metodologies proposades” (art. 9.3.f del Decret 199), en canvi, no estan incloses ni en el PEC ni en les NOFC, ja que és el director del centre públic el responsable de la seva gestió, que abasta “la gestió del professorat, del personal d’atenció educativa i del personal d’administració i serveis” i de “la distribució i l’ús dels recursos econòmics del centre” (LEC, 991.a i c). —(7) “L’organització i el seguiment de l’acció tutorial dels alumnes” (art. 10.3.g del Decret 198 i 9.3.g del Decret 199) correspon al projecte educatiu, igual que el projecte lingüístic i la carta de compromís educatiu (LEC, 97.3). —(8) “Els criteris i procediments per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat i per a la realització de les adaptacions curriculars necessàries per a alumnes amb necessitats educatives especials” (art. 10.3.h del Decret 198 i 9.3.h del Decret 199) es mencionen en el projecte educatiu (“els criteris que orientin l’atenció a la diversitat”, D_aut, 5.1.c) o en les NOFC (“els criteris per a l’atenció de la diversitat de l’alumnat, d’acord amb el principi d’inclusió”, D_aut, 22.1.c). —(9) “Els criteris i procediments per a l’atenció lingüística específica dels alumnes que s’incorporen tardanament al sistema educatiu de Catalunya” (art. 10.3.i del Decret 198 i 9.3.j del Decret 199) s’incorporen al projecte educatiu, que ha “considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns ordinaris”, també els alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu (LEC, 81.2 i 3). —(10) “Els criteris per a l'avaluació del procés d'ensenyament i d'aprenentatge i de la pràctica docent dels mestres i dels professors” (art. 10.3.j del Decret 198 i 10.3.i del Decret 199) es troben a les concrecions curriculars del projecte educatiu, que contenen els criteris d’avaluació (LEC, 91.4.c i 97.1), però no els criteris per a l’avaluació de la pràctica docent (vegeu LEC, 186.1.c). —(11) “La incorporació a les diferents àrees dels continguts de caràcter transversal” (art. 10.3.k del Decret 198 i 9.3.k del Decret 199). La paraula “transversal” no apareix ni a la LEC ni al D_aut, però hi podem trobar “la globalitat de l’acció educativa” (LEC, 79.6) i “criteris de globalitat i no-especialització” (LEC, 78.4 i 79.5). En qualsevol cas, els continguts curriculars formen part, com ja hem vist, de les concrecions curriculars del projecte educatiu. —(12) “Els criteris i les pautes de seguiment per a l’orientació educativa” (art. 10.3.l del Decret 198 i 9.3.l del Decret 199) estan dins de l’acció tutorial del projecte educatiu: “dur a terme la informació i l’orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l’alumnat” (D_aut, 15.2.d) i en “l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius” (LEC, 91.4.a). Com és fàcil de deduir de la comparativa anterior, les referències de la nova normativa als aspectes curriculars tenen menys detall que en l’antic “projecte curricular”, i per això mateix es confereix més marge de maniobra als centres per a la seva concreció en el PEC i en les NOFC.