divendres, 22 d’octubre del 2010

La gestió del personal docent en els centres públics

[art. 99.1.a) de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

Continuo avui amb el post del 8 d'octubre d'enguany sobre la gestió del personal docent en els centres públics, en el qual vaig ajornar les novetats dels articles 50.4 del Decret d'autonomia en relació amb el paper del director/a en matèria disciplinària del personal del centre: la norma atorga al director del centre públic la potestat disciplinària de les faltes lleus comeses pel personal docent i d'administració i serveis destinat al centre educatiu.

Aquesta mesura comporta una novetat molt destacable en matèria de gestió del personal dels centres públics, ja que és la primera vegada en què es desplega per reglament la previsió de l'article 118.2 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública:

"118.2. Els òrgans competents per imposar les sancions són:
a) En el cas de faltes lleus, els secretaris generals, directors generals o assimilats, respecte al personal que en depengui, mitjançant un expedient disciplinari sumari que ha de garantir en tots els casos l'audiència prèvia a l'interessat.
[…]
d) No obstant el que estableixen els apartats anteriors, es pot determinar per reglament l'òrgan competent per a la resolució dels expedients per als casos en què els funcionaris inculpats prestin serveis en diferents departaments o pertanyin a col·lectius amb especificitats pròpies."

Entre els col·lectius amb especificitats pròpies, aquesta mateixa Llei enumera el personal docent, el personal sanitari, el personal investigador, el personal penitenciari, els bombers, els agents rurals i els mossos d'esquadra [vegeu, per exemple, els articles 3 i 30.f), i la disposició transitòria 10.6].

Per tant, l'article 50.4 del Decret d'autonomia, en aplicació d'allò que fixa l'article 118.2.d) del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, atorga al director o directora del centre públic la potestat sancionadora per "imposar sancions disciplinàries per les faltes lleus que es relacionen a l'article 117 del Text únic de la Llei de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya […] comeses pel personal del centre en relació amb els seus deures i obligacions".

Les faltes lleus regulades per la normativa vigent (tant per l'article 117 del Decret legislatiu 1/1997, com per l'article 5 del Decret 243/1995, de 27 de juny pel qual s'aprova el Reglament de règim disciplinari de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya) són les següents:

"a) El retard, la negligència o el descuit en el compliment de les funcions.
b) La lleugera incorrecció envers el públic o el personal al servei de l'Administració.
c) La manca d'assistència al treball injustificada d'un dia.
d) L'incompliment de la jornada i l'horari sense causa justificada, si no constitueix falta greu.
e) Les faltes repetides de puntualitat dins un mateix mes sense causa justificada.
f) La negligència en la conservació dels locals, del material i dels documents del servei, si no causa perjudicis greus.
g) L'incompliment de les normes relatives a incompatibilitats, si no comporta l'execució de tasques incompatibles o que requereixen la compatibilització prèvia.
h) L'incompliment dels deures i les obligacions del funcionari, sempre que no constitueixi falta molt greu o greu."

L'objectiu de la novetat disciplinària que comento avui és apropar la resolució de les faltes lleus del personal adscrit als centres educatius a l'àmbit del centre de treball, per a evitar la lentitud i endarreriment en el temps de la resolució dels conflictes disciplinaris lleus, actualment totalment centralitzats en la Secretaria General del Departament, fins ara l'únic òrgan competent per a resoldre tots els expedients disciplinaris del personal del Departament d'Educació, inclosos els referents a les faltes lleus.

Si fem un cop d'ull a uns recomptes recents del volum anual dels diferents tipus de faltes d'assistència per part del personal docent dels centres públics, es pot destacar el següent:

1) El volum de les absències del professorat justificades per la concessió d'un permís o llicència, cobertes amb un substitut extern a la plantilla docent, és molt elevat:

- al llarg del curs 2009-2010 s'han substituït 1.570.332 dies de professor amb jornada sencera; aquesta dada ha comportat l'equivalent al 6,4% de la plantilla total de professorat aquest curs.

2) És molt inferior el nombre de faltes d'assistència, justificades i no justificades, no cobertes amb un substitut extern, és a dir, de classes "perdudes" per als alumnes i les no-assistències a tasques de presència al centre. Del curs 2007-2008 (el darrer de què disposo d'aquesta informació, que en no estar recollida de manera exhaustiva i sistemàtica, no es poden extreure conclusions definitives) el total d'hores no cobertes amb substitut va ser, aproximadament, el següent, per nivells educatius:

- Educació infantil i primària: 397.266 hores al llarg de tot el curs 2007-2008 (que, reduïdes a dies i en relació amb la plantilla d'aquest nivell educatiu, resulta un 0,64% de la plantilla docent).
- Educació secundària: 455.070 hores al llarg del curs 2007-2008 (que corresponen a un 0,93% de la plantilla total d'aquest nivell).

3) Les faltes d'assistència o de puntualitat no justificades, incloses a l'apartat 2) anterior:

- Educació infantil i primària: 1.162 hores anuals durant el curs 2007-2008 (que suposen un 0,002% de la plantilla).
- Educació secundària: 6.377 hores anuals aquell mateix curs (el 0,01% de la plantilla).

Ara bé, el nombre d'expedients disciplinaris incoats per faltes lleus és molt inferior: al llarg del curs 2009-2010 s'han incoat només 40 expedients disciplinaris per presumptes faltes lleus en tot Catalunya.

Tornant al Decret d'autonomia, l'article 50.4 estableix que el procediment que s'ha d'aplicar és "el disciplinari sumari regulat en el Reglament de règim disciplinari de la funció pública de l'Administració de la Generalitat, que el Departament d'Educació adaptarà a les característiques específiques dels centres educatius". I en aquest sentit, la setmana passada ja es va fer públic el projecte d'Ordre d'adaptació del procediment disciplinari sumari als centres educatius públics, el contingut de la qual és pràcticament idèntic al capítol del Decret 243/1995, de 27 de juny, que regula aquest procediment amb caràcter general:

- Els quatre apartats de l'article 3, sobre les actuacions preliminars i el plec de càrrecs, reprodueix literalment l'article 33 del Decret esmentat, i substitueix com a òrgan responsable del procediment el "secretari general, director general o assimilat del centre en el qual presti els seus serveis" pel "director del centre en el qual presti els seus serveis".

- L'article 4, sobre les al·legacions de l'interessat, és idèntic a l'article 34 del Decret de referència.

- L'article 5, sobre la pràctica de la prova, també coincideix amb l'article 35 del Decret, llevat que l'apartat 2 no esmenta explícitament l'instructor.

- Finalment, els dos primers apartats de l'article 6, sobre la resolució del procediment, recullen, íntegrament, el contingut de l'article 36 del Decret; només és nou l'apartat 3 d'aquest article de l'Ordre, en què s'estableix que "les persones interessades poden interposar recurs d'alçada davant de la direcció dels Serveis Territorials o de la gerència del Consorci d'Educació de Barcelona, segons correspongui", que reprodueix el darrer incís de l'article 50.4 del Decret d'autonomia.

- Són nous els articles 1, sobre l'àmbit d'aplicació, i 7, sobre la finalització del procediment per cessament de l'adscripció en el centre.

De fet, la regulació de la potestat disciplinària del director o directora dels centres públics en relació amb les faltes lleus, com a cap immediat del personal del centre, es recull també, amb més detall, a l'article 12.1 i 2 del projecte de Decret de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent, que es troba ja en la fase final de la seva tramitació i aprovació pel Govern de la Generalitat. Quan es publiqui aquesta segona norma, ja tindré ocasió d'anar comentant els dos decrets de desplegament de la LEC, de manera simultània, ja que tots dos es complementen en molts aspectes.

divendres, 15 d’octubre del 2010

La formació inicial del director o directora

[article 145.1 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

La formació inicial en la direcció és la condició necessària per a acreditar la professionalització del director o directora, segons es desprèn del text de la Llei en diferents preceptes [art. 116, 117.1.d), 136.1.d), 143.2, 145.1, entre altres].

No tothom dóna suport a aquest model professionalitzat de la direcció dels centres públics: encara se senten veus en alguns fòrums que defensen el model preconstitucional del director pedagògic del centre públic, considerat només un "primum inter pares" entre els membres del claustre de professorat.

Però és evident que la LEC ha revestit la figura de la direcció dels centres públics amb un marcat caràcter de professionalitat, tal com es dedueix de les competències gerencials que li atribueix l'article 142 i de la "condició de personal directiu professional" (art. 116.1) que pot assolir dins de la seva carrera, per ocupar o haver ocupat la direcció d'un centre educatiu.

De fet, la LEC ha atorgat al director o directora del centre públic el doble paper de "director pedagògic" i, en part, de "titular del centre", papers que en els centres concertats estan atribuïts a dues persones diferents. En els centres públics, en canvi, la LEC ha reunit en la direcció del centre públic la doble autoritat de la direcció pedagògica i del gestor de recursos amb competències gerencials, com les que té qualsevol altre directiu públic de l'Administració pública.

L'exercici d'aquestes responsabilitats o "competències gerencials" (en el sentit en què les entenen Francisco Longo i Rafael Jiménez Asensio) exigeix de les direccions unes qualitats i atributs professionals, fruit d'un llarg aprenentatge de la professió directiva, basat en una formació professional de qualitat en la direcció dels centres i no només en la seva experiència professional com a docent.

Avui, en la meva anàlisi de la formació inicial del director o directora dels centres públics en la LEC, m'aprofitaré àmpliament del magnífic treball de Maite Gorriz sobre " Lideratge dels centres educatius: una formació de qualitat" (llicència retribuïda d'estudis concedida pel Departament d'Educació durant el curs 2009-2010), en què ha recollit un ampli ventall de dades i conclusions sobre la formació de les direccions, amb una precisió i concisió envejables.

El pes de la formació inicial en direcció escolar en el procediment de selecció de les direccions dels centres públics és molt minso en la LOE, ja que no estableix cap formació inicial específica com a requisit previ per a poder participar en el procés de selecció. El "programa de formació inicial" que apareix en la LOE és un requisit previ al nomenament, una vegada seleccionats els aspirants (art. 136.1 LOE), del qual resten exempts els aspirants seleccionats que acreditin una experiència d'almenys dos anys en la funció directiva.

La LEC ha introduït millores en aquesta matèria, en considerar "un mèrit preferent en el procediment de selecció del director o directora" la superació dels programes de formació inicial relatius a la funció directiva (art. 145.1) i en especificar dins el procés de selecció del director la valoració dels "mèrits de competència professional i capacitat de lideratge" (art. 143.2), entre els quals podem incloure la formació inicial en direcció, i que es converteixen en element clau de la selecció, ja que requereixen "una puntuació mínima, d'acord amb el que s'estableixi per reglament".

La formació inicial en direcció intervé, per tant, en el mateix procés selectiu de les direccions, abans del "programa de formació inicial" fixat per la legislació estatal, amb caràcter bàsic, com a requisit previ al nomenament del director o directora.

L'altre aspecte que s'ha de destacar sobre la importància que atribueix la LEC a aquesta formació inicial en direcció és el fet que "s'encomana a entitats i institucions públiques o privades de prestigi reconegut, o a les universitats" (art. 145.1), és a dir, en paraules de Maite Gorriz, "una formació de tipus màster, que permeti el desenvolupament de la direcció de centres autònoms" (pàg. 25).

El projecte de decret de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent desplega amb detall el paper de la formació inicial en direcció en la selecció de les direccions dels centres públics:

- La formació inicial per a l'exercici de la direcció s'ha d'encomanar a institucions públiques o privades, de prestigi reconegut, o a les universitats, que han de dissenyar mestratges i altres programes de formació en direcció i gestió de centres educatius públics d'acord amb els principis i prioritats del sistema educatiu (art. 27.1 del projecte).

- El procés de selecció ha de valorar de forma objectiva els mèrits relacionats amb la competència professional, la idoneïtat i l'experiència dels aspirants en l'àmbit de la gestió i la docència (art. 13.3 del projecte).

- El concurs de mèrits per a la selecció de la direcció consta de dues fases eliminatòries. En la primera fase es valoren els mèrits relacionats amb la competència i l'experiència professional dels aspirants en l'àmbit de la gestió i la docència en centres i serveis educatius, així com la formació específica i la formació acadèmica general. En la segona fase es valoren el projecte de direcció i la capacitat de lideratge de les persones candidates (art. 17.1 del projecte).

- La superació de programes de formació relatius a la funció directiva es considera un mèrit preferent en el procediment de selecció (art. 17.2 del projecte).

- El barem preveu la valoració per la superació dels programes de formació inicial relatius a la funció directiva, que en cas d'haver estat avaluats amb notable o superior obtenen la puntuació màxima de l'apartat B.

L'article 34 del projecte de decret preveu que l'acreditació de personal directiu professional atengui criteris d'idoneïtat per a la funció directiva, per tal de garantir la formació, capacitat, habilitats i, si escau, experiència dels candidats.

Per a completar el post d'avui, us transcric unes quantes dades i conclusions de l'estudi de Maite Gorriz, perquè pugueu valorar la magnitud del tema. Algunes de les dades del seu treball són sorprenents:

- "El 65% dels directius en actiu han rebut menys de 90 hores de formació en el que és la seva professió" (pàg. 43);
- "El 37% dels directors enquestats ha participat en el programa de formació inicial" (pàg. 10);
- "Del 58% dels enquestats que posseeixen l'acreditació de direcció […] només el 43% la va obtenir en els cursos de formació corresponents" (pàg. 9);
- "Del 37% de les persones enquestades que han realitzat la formació inicial, el 32% valoren negativament la utilitat de la formació. D'altra banda, el 7% la valora molt útil" (pàg. 9);
- "Si analitzem horitzontalment la informació, és a dir, els enquestats un a un, observem que al voltant del 84% manifesta la necessitat de rebre una formació en direcció escolar com a mínim en 14 dels 18 aspectes plantejats" (pàg. 15 i 43).
- "Finalment, un dels aspectes que es repeteix en més d'una de les aportacions fa referència a la tipologia de la formació, que ha de ser socialment valorada, i impartida per una institució reconeguda" (pàg. 16).

Finalment, comparteixo les conclusions de l'estudi de Maite Gorriz, en relació a l'actual manca de formació inicial professional en direcció escolar:

- "A l'hora de mostrar la situació actual en què es troben els directius escolars en actiu referent a la formació inicial rebuda es pot concloure que un nombre molt important de directius escolars accedeix al càrrec directiu sense una formació inicial. Dels nombres presentats en aquesta memòria, juntament amb les opinions i valoracions de la formació inicial existent, es pot concloure la necessitat d'una formació de professionalització de la direcció escolar" (pàg. 42).

I també que cal diferenciar entre dues formacions inicials de les direccions:

"1. Programa específic de formació per a la incorporació a l'exercici de la direcció, article 28 de l'esmentat esborrany, que correspon a la formació segons la LOE. I que en aquest treball i de forma estesa en el món educatiu s'entén com la formació inicial.
2. 'Formació inicial de professionalització de les direccions escolars' o 'formació de direccions de centres autònoms'. Formació que va lligada al nou concepte de la professionalització de les direccions segons la LEC" (pàg. 42).

També m'agrada la "conclusió personal" del seu treball en el sentit que "el model professional que aporta la LEC és el marc normatiu per a definir una formació que faciliti eines a fi que cada directiu desenvolupi el seu model lligat al seu context i permetre desenvolupar, d'aquesta manera, l'autonomia de centre necessària per a la millora de l'aprenentatge de l'alumnat. […] En tot cas, cada directiu ha de construir el seu model segons les característiques del centre i l'entorn, així com el moment concret en què es troba" (pàg. 43).

Per a acabar, us reprodueixo la "conclusió final" en què es lliguen la formació inicial en direcció escolar, la professionalització de les direccions i la millora del sistema educatiu de Catalunya:

"Com a conclusió final cal remarcar que la necessitat d'una formació en direcció escolar de qualitat que permeti la professionalització de les direccions és un reclam des de diferents àmbits i que es presenta com una OPORTUNITAT per tal d'aconseguir beneficis col•laterals que millorarien el Sistema Educatiu Català en la consecució dels seus objectius generals" (pàg. 44).

divendres, 8 d’octubre del 2010

La gestió del personal docent en els centres públics

[art. 99.1.a) de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

Avui torno al mateix tema del post del 23 de juliol de 2009 en aquest blog, sobre les "competències del director en la gestió del personal destinat al centre" [article 142.7.h) del Projecte de llei d'educació], una vegada aprovat el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius.

De fet, no és possible separar, tècnicament parlant, la regulació de l'autonomia dels centres educatius de l'establiment de les responsabilitats de les direccions. Per això, el decret d'autonomia ha recollit, dins el seu text, competències del director, avançant i reproduint, algunes vegades literalment, el que es concretarà amb més detall en el futur decret sobre les direccions dels centres públics, que ja està a la fase final de la seva tramitació, pendent només de l'informe de la Comissió Jurídica Assessora i de l'aprovació pel Govern.

Per a interpretar moltes de les matèries regulades en el decret d'autonomia caldrà recórrer, com a complement necessari, al que regula el decret de la direcció dels centres públics, ja que totes dues normes comparteixen aspectes comuns: l'autonomia dels centres no es pot escindir del paper competencial de la direcció, responsable de moltes actuacions dels àmbits de l'autonomia ("pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials", art. 90.1 LEC), i, per una altra banda, l'exercici de l'autonomia dels centres resulta en molts casos un límit a l'actuació de les direccions.

Per tant, aquests dos decrets regulen, de manera complementària, moltes matèries organitzatives comunes que no poden ser analitzades sense una interpretació global i coherent del contingut de les dues normes.

Entre aquestes matèries compartides pels dos decrets, destaca la gestió del personal del centre com una de les novetats en les competències atribuïdes al director. El decret d'autonomia dedica dos articles a la gestió de personal (el 49 i el 50), prou importants per a començar avui una breu anàlisi del seu contingut, amb l'objectiu inicial de separar-ne els aspectes que requereixen un desplegament reglamentari posterior (ja sigui en l'imminent decret de direccions o en el futur decret de plantilles i de provisió de llocs, explícitament esmentat per l'article 49.5 del Decret d'autonomia, que serà la tercera peça normativa de la regulació de l'organització dels centres, juntament amb el d'autonomia i el dels directors) d'aquells altres que ja són d'aplicació sense que calgui nou desplegament, si bé en ocasions el decret preveu instruccions del Departament.

He trobat en els esmentats articles 49 i 50 del Decret d'autonomia (i en altres preceptes relacionats) les següents competències de les direccions sobre la gestió de personal:


1) Propostes sobre la definició dels llocs de treball docent (art. 49.2 i 3)

L'article 49.4 enumera els principis que cal tenir en compte a l'hora d'elaborar "les prescripcions i criteris per a la definició de les plantilles dels centres", però les concrecions sobre aquestes prescripcions i criteris de definició de les plantilles docents no s'inclouen en el Decret d'autonomia, sinó que es remet al Govern i al Departament la fixació de "les prescripcions i els criteris generals", que han de ser tinguts en compte en formular "les propostes sobre la definició de llocs de treball docent" (art. 49.2).

L'apartat 5 del mateix article remet aquesta concreció al tercer futur decret que he esmentat abans: "En la regulació reglamentària del procediment de definició de les plantilles i dels sistemes de provisió dels llocs que correspon al Govern es determinen els procediments i condicions per a la formulació de les propostes a què es refereixen els apartats anteriors" (art. 49.5).

Les propostes sobre la definició dels llocs de treball docent es refereixen, en principi, als següents elements que intervenen en la "definició dels llocs de treball", segons l'article 114 LEC:

a) Nombre de llocs de cada especialitat docent.
b) Requisits de titulació específica o formació acreditada de determinats llocs de treball ordinaris.
c) Perfils propis de determinats llocs de treball singulars i d'especial responsabilitat, d'acord amb el projecte educatiu del centre.

El Decret d'autonomia estableix, d'altra banda, la següent garantia de resolució motivada i formalment comunicada al director o directora quan no es puguin atendre les propostes de les direccions sobre la definició de les plantilles: "La resolució administrativa del Departament d'Educació sobre definició de la plantilla d'un centre que no incorpori les propostes formulades en temps i forma per la direcció haurà de ser motivada i comunicada formalment al director o directora" (art. 49.2).


2) Propostes sobre els requisits de titulació i capacitació professional docent respecte de determinats llocs de treball docents (art. 49.3)

L'article 49.3, "en aplicació del que preveu l'apartat anterior", és a dir, la formulació de propostes sobre la definició dels llocs de treball docent, estableix que la direcció de cada centre públic proposi al Departament requisits de titulació i capacitació professional docent respecte de determinats llocs de treball docents.

Aquest altre tipus de propostes, referides al perfil professional exigit per ocupar els llocs de treball, pot afectar els tres tipus de llocs docents: els llocs de treball ordinaris que s'han de proveir pel procediment de concurs general, els llocs de treball singulars que s'han de proveir mitjançant el concurs específic de provisió i els llocs d'especial responsabilitat que donen suport als òrgans de govern del centre, i que es proveeixen pel procediment de provisió especial.

Aquest apartat 49.3 no preveu cap referència sobre l'aplicació immediata, o no, d'aquestes propostes de les direccions sobre el perfil professional exigit per ocupar determinats llocs de treball docent, però des del moment en què podem considerar-les incloses dins "les propostes sobre la definició dels llocs de treball docent" (art. 49.2), l'efectivitat d'aquestes propostes sobre el perfil de determinats llocs s'ha d'ajornar fins que "el Govern i el Departament d'Educació fixin les prescripcions i els criteris generals" (art. 49.2) i fins que "el Govern determini els procediments i condicions per a la formulació de les propostes a què es refereixen els apartats anteriors" (art. 49.5).


3) Intervenció en els sistemes de provisió dels llocs de treball (art. 49.5
)

El Decret d'autonomia es limita a esmentar els sistemes de provisió, i remet a una futura normativa la "regulació reglamentària […] dels sistemes de provisió de llocs que correspon al Govern" (art. 49.5), però introdueix ja una garantia de la intervenció de la direcció del centre "en la selecció dels candidats […] en els procediments de provisió per concurs específic i de provisió especial".


4) Deducció proporcional d'havers corresponent a faltes d'assistència i de puntualitat no justificades (art. 50.3)

Per primera vegada es regula en l'àmbit de la funció pública docent la deducció proporcional de retribucions corresponent a una part de la jornada no realitzada, que no té caràcter sancionador (deducció establerta per l'art. 30.1 EBEP) i s'atribueix al director/a del centre, "en el marc dels sistemes de control de la jornada i l'horari del personal" (art. 50.3), resoldre (no pas proposar) sobre les faltes d'assistència i de puntualitat no justificades.

Aquesta competència de les direccions per a resoldre sobre aquestes deduccions proporcionals de retribucions és vigent des de l'entrada en vigor del Decret d'autonomia. Per a la seva aplicació ordinària només falta que el Departament estableixi un circuit administratiu que permeti, d'una manera àgil i mitjançant les eines telemàtiques oportunes, "comunicar periòdicament al director o directora dels serveis territorials o l'òrgan competent del Consorci d'Educació de Barcelona la part de jornada no realitzada que determina la deducció proporcional d'havers corresponent" (art. 50.3).


5) Deduccions per vaga (art. 50.3)

De manera similar a la deducció per faltes d'assistència o de puntualitat no justificades, també s'atribueix a la direcció del centre públic la comunicació de les jornades no treballades pels qui exerceixin el dret de vaga, a fi d'aplicar les deduccions proporcionals de retribucions que corresponguin, que tampoc no tenen caràcter de sanció (art. 50.3 del Decret d'autonomia i 30.2 EBEP).


6) Nomenament dels substituts (art. 50.6)

L'atribució al director o directora del nomenament del personal interí docent per a cobrir substitucions temporals resta pendent fins que el Departament estableixi "els criteris i procediment" corresponents (art. 50.6) i el Govern determini "el procediment de gestió i els criteris d'ordenació de la borsa de treball" (art. 50.6), ja que la normativa vigent (el Decret 133/2001, de 29 de maig, modificat pel Decret 172/2005, de 23 d'agost) no preveu la intervenció directa de les direccions dels centres en el procediment de gestió de la borsa de treball.


7) Novetats en el procediment disciplinari del professorat (art. 50.4 i 5)

Deixaré per a més endavant l'anàlisi de les novetats del Decret d'autonomia en relació amb el paper del director en matèria disciplinària del personal del centre, una vegada es faci públic el projecte d'Ordre d'adaptació del procediment disciplinari sumari a les característiques dels centres educatius públics, que és l'instrument necessari per a aplicar el procediment disciplinari de les faltes lleus en l'àmbit del centre públic.