Lèxic de l'autonomia dels centres educatius (5)

Associacions de mares i pares d’alumnes (i associacions d’alumnes)

1. Àmbit. Les associacions d’alumnes i les associacions de mares i pares tenen per finalitat essencial promoure la participació dels alumnes i de les mares i els pares en l’activitat educativa i facilitar als alumnes l’exercici dels drets i el compliment dels deures (LEC, 24.2 i 26.2; D_aut, 8.2).

2. Projecte lingüístic. Ha de preveure la continuïtat i la coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d’alumnes (LEC, 14.2.e i D_aut, 5.1.f).

3. Normes d’organització i funcionament. Poden regular la constitució d’altres agrupacions que pot constituir l’alumnat, a banda de les associacions d’alumnes (D_aut, 19.2).

4. Responsables.
- El director del centre públic ha d’establir canals de relació amb les associacions de mares i pares d’alumnes i, si s’escau, amb les associacions d’alumnes (LEC, 142.6.d; D_dir, 7.f).
- Correspon a l’Administració educativa de la Generalitat establir reglamentàriament el procediment de participació de les associacions d’alumnes i de les associacions de mares i pares d’alumnes en els òrgans col·legiats dels centres educatius (LEC, 158.2.a).
- Correspon als municipis participar en l’establiment de programes i altres fórmules de col·laboració amb les associacions de mares i pares d’alumnes per a estimular i donar suport a les famílies en el compromís amb el procés educatiu dels fills (LEC, 159.3.a).

5. Participació en el consell escolar dels centres públics. El Govern ha d’afavorir la seva participació en els centres del Servei d’Educació de Catalunya, establint el procediment per a la participació de les associacions de mares i pares d’alumnes més representatives en els òrgans col·legiats (LEC, 24.4 i 26.3). Una de les persones representants dels progenitors la designa l’associació de pares i mares més representativa del centre (D_aut, 45.4).

Associacions professionals del professorat

Àmbit. L’Administració educativa, sens perjudici de la representativitat sindical reconeguda per la normativa vigent i de la legislació relativa als col·legis professionals, pot donar suport a les associacions professionals de docents legalment constituïdes i n’ha de facilitar la participació, si s’escau, en l’organització i la realització d’activitats d’innovació i de formació permanent (LEC, 107)

[Vegeu "activitats d’innovació" i "activitats de formació permanent".]

Atenció docent / atenció educativa

1. Àmbit. L’expressió "atenció docent" només apareix a la LEC (en cinc ocasions) però no ha estat recollida en els decrets d’autonomia i de direccions (ni tampoc la trobem a la LOE, que utilitza una perífrasi "l’atenció educativa directa als nens a càrrec de professionals", art. 92.1). En canvi, és molt freqüent "atenció educativa", pràcticament amb el mateix significat, si bé a la LEC aquesta segona expressió s’ha especialitzat dins la categoria de "professionals / personal d’atenció educativa".

2. Organització pedagògica. En el segon cicle d’educació infantil i en l’educació primària, l’atenció docent s’ha d’organitzar tenint en compte criteris de globalitat i de no-especialització, excepte en el cas dels aprenentatges i les activitats que requereixin una atenció docent especialitzada (LEC, 78.4 i 79.5). En l’educació secundària obligatòria, l’atenció docent s’ha d’organitzar equilibrant l’especialització curricular del professorat amb la necessària globalitat de l’acció educativa, i s’ha de promoure la polivalència curricular del professorat que actua sobre un mateix grup d’alumnes (LEC, 79.6). L’atenció educativa de tots els alumnes amb necessitats educatives específiques es regeix pel principi d’escola inclusiva (LEC, 81).

3. Acció tutorial. Correspon al tutor o tutora de cada grup garantir l’atenció educativa general dels alumnes, directament i per mitjà de l’orientació de l’acció conjunta de l’equip docent (LEC, 80.2).

Atenció a la diversitat dels alumnes

1. Àmbit. Els centres que imparteixen l’educació bàsica han d’adoptar les mesures pertinents per a atendre la diversitat de l’alumnat (LEC, 57.5).

2. Organització pedagògica. Correspon al Departament, en un context d’organització flexible dels ensenyaments d’educació bàsica, establir els criteris que han de regir l’atenció a la diversitat i orientar els centres per a l’aplicació de les mesures organitzatives i curriculars corresponents (LEC, 57.6). A l’ensenyament bàsic s’ha d’adoptar l’atenció a la diversitat com a principi fonamental, amb les mesures organitzatives i curriculars pertinents (LOE, 4.3). Els centres educatius tenen autonomia per a organitzar els grups i les matèries de manera flexible i per adoptar les mesures d’atenció a la diversitat adequades a les característiques del seu alumnat (LOE, 22.6).

3. Projecte educatiu. El projecte educatiu ha de contenir, entre altres aspectes, la concreció i el desenvolupament dels currículums, els criteris que orientin l’atenció a la diversitat i els que han d’orientar les mesures organitzatives (D_aut, 5.1.c). El projecte educatiu ha de recollir la forma d’atenció a la diversitat de l’alumnat i l’acció tutorial (LOE, 121.2).

4. Normes d’organització i funcionament. En matèria d’organització pedagògica, les normes d’organització i funcionament han d’incloure els criteris per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat, d’acord amb el principi d’educació inclusiva (D_aut, 22.1.c).

5. Formació permanent. Els programes de formació permanent han de preveure tots els aspectes de coordinació, tutoria, atenció educativa a la diversitat i organització (LOE, 102.2).

Audiència a les persones interessades

1. Àmbit. Aquest tràmit garanteix el dret d’audiència ("sotmetre a vista l’expedient" o "posar l’expedient en coneixement" de les persones interessades) i el dret a formular al·legacions (Llei 26/2010, del 3 d’agost, art. 51).

2. Cessament de tutors i tutores i dels òrgans de coordinació. La direcció del centre pot revocar el nomenament a sol·licitud motivada de la persona interessada, o per pròpia decisió, expressament motivada i amb audiència de la persona afectada (D_aut, 39.2 i 41.4).

3. Cessament del director o directora. El cessament del director o directora es produeix per revocació motivada del nomenament per part de l’Administració, després de la instrucció d’un expedient contradictori, amb l’audiència prèvia a la persona interessada (D_dir, 22.1.d).

4. Marc disciplinari. La imposició de sancions disciplinàries per faltes lleus al professorat ha de fer-se pel procediment disciplinari sumari, adaptat pel Departament d’Educació, i amb audiència a la persona interessada (D_aut, 50.4 i D_dir, 12.2) mentre es tramiten els expedients disciplinaris per faltes greus i molt greus, la direcció del centre pot adoptar com a mesura organitzativa provisional la reassignació de tasques docents a la persona afectada, amb l’audiència prèvia de la persona interessada (D_aut, 50.5).

5. Avaluació del professorat. Els procediments d’avaluació de l’exercici de la direcció i del professorat han de garantir els drets d’informació i audiència del personal avaluat (LEC, 102.4 i D_dir, 31.2 i 31.3).

Autoavaluació

1. Àmbit. Entre altre funcions, l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació ha de fomentar l’avaluació en general i l’autoavaluació de l’Administració educativa, els centres educatius, el professorat, els alumnes, els serveis, els programes i les activitats que constitueixen el sistema educatiu (LEC, 190.1).

2. Procediments d’avaluació. El Departament ha de determinar els procediments d’avaluació —inclosos els referits a l’autoavaluació dels agents educatius i de les institucions educatives—, que són públics (LEC, 185.1).

4. Modalitats d’avaluació. L’activitat avaluadora es concreta en modalitats d’avaluació interna, o autoavaluació, i en avaluació externa i afecta els àmbits pedagògic, de gestió i d’organització, d’acord amb les especificitats de cada centre (D_aut, 55.2). Els centres educatius sostinguts amb fons públics s’han d’autoavaluar. De l’autoavaluació n’han de deduir actuacions de millora, que han de quedar registrades, d’acord amb el que s’estableixi per reglament (LEC, 186.2).

5. Programació general anual. L’autoavaluació dels centres té caràcter continu. La programació general anual del centre en concreta, per a cada curs escolar, els indicadors d’avaluació corresponents, que, en els centres públics, consten en el projecte de direcció i en el projecte educatiu (D_aut, 58.1).

Autonomia

1. Àmbit. L’autonomia es refereix al centre educatiu, com un dels principis organitzatius del sistema educatiu (LEC, 2.3.c) i també al professorat, que gaudeix d’autonomia en l’exercici de les seves funcions docents, dins els límits legals i en el marc del projecte educatiu (LEC, 28.3), és a dir, en el marc de l’autonomia del centre. La funció docent s’ha d’exercir en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de coherència amb el projecte educatiu del centre i de respecte al caràcter propi del centre (LEC, 104.5). En definitiva, l’autonomia organitzativa del centre ha de respectar la llibertat acadèmica del professorat (d’ensenyament, d’estudi i investigació).

2. Instruments de l’autonomia del centre. Els centres es doten, en l’exercici de llur autonomia, dels següents instruments:
-Projecte educatiu (LEC, 91)
-Projecte de direcció (LEC, 144)
-Normes d’organització i funcionament del centre (LEC, 98.1)
-Estructura organitzativa pròpia (LEC, 98.1)
-Acció tutorial (LEC, 57.7)
-Projecte lingüístic (LEC, 14.1)
-Programació general anual (LEC, 148.3.b)
-Caràcter propi (LEC, 93.2)
-Acords de coresponsabilitat (LEC, 92.1)
-Contractes programa (LEC, 48.5)
-Carta de compromís educatiu (LEC, 20.1)
-Projectes d’innovació pedagògica i curricular (LEC, 84.1)
-Indicadors de progrés (LEC, 91.4.b)
-Funcions de l’equip directiu i, si s’escau, del consell de direcció (D_dir, 3.2)
-Consell escolar (LEC, 25.3)
-Objectius addicionals i estratègies per a assolir-los (LEC, 90.2).

3. Àmbits de l’autonomia del centre. Els centres disposen d’autonomia en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials (LEC, 90.1; D_aut, 2.1).

4. Finalitat. L’autonomia dels centres s’orienta a assegurar l’equitat i l’excel·lència de l’activitat educativa (LEC, 90.3).

5. Projecte educatiu. El projecte educatiu és la màxima expressió de l’autonomia dels centres educatius i recull la identitat del centre, n’explicita els objectius, n’orienta l’activitat i hi dóna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu. El projecte educatiu incorpora el caràcter propi del centre (LEC, 91.1; D_aut, 2.1).

6. Projecte de direcció. El projecte de direcció ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat de la direcció del centre, i ha d’establir les línies d’actuació prioritàries i, si escau, ha de formular propostes en relació amb l’adaptació o modificació, total o parcial, del projecte educatiu (D_dir, 24.1).

7. Retiment de comptes. Els centres educatius han de retre comptes a la comunitat escolar i a l’Administració de llur gestió, dels resultats obtinguts i de l’aplicació dels acords de coresponsabilitat (LEC, 92.2). La direcció està sotmesa al control social mitjançant el consell escolar del centre i al control acadèmic i administratiu de l’administració (D_dir, 2.3).

8. Responsables
-Correspon a l’Administració educativa de la Generalitat regular el contingut mínim i el procediment per a aprovar els instruments en què es concreta l’autonomia dels centres educatius públics reconeguda per aquesta llei (LEC, 158.2.a).
-L’Administració educativa ha de respectar i donar suport a l’exercici de l’autonomia dels centres educatius, en el marc de l’ordenament jurídic general, i disposa de les facultats de supervisió i control previstes a l’ordenament (D_aut, 3.1).
-La direcció s’exerceix en el context de l’autonomia dels centres (D_dir, 2.3).
-Les funcions de la direcció s’exerceixen en el marc reglamentari de l’autonomia dels centres públics i comporten l’exercici d’un lideratge distribuït i del treball en equip d’acord amb el que s’estableixi en cada centre (D_dir, 3.2).
-Els titulars dels centres privats no sostinguts amb fons públics han de garantir que el centre exerceix l’autonomia en el marc legal vinculat al règim d’autorització de centres privats (LEC, 96.3).
-Els inspectors d’educació, en l’exercici de llurs funcions i atribucions, han d’adequar llur actuació al règim d’autonomia dels centres i a l’assignació de responsabilitats a la direcció (LEC, 179.2; D_aut, 3.2).
[Vegeu "àmbits d’autonomia".]

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (3)

Activitats de direcció, de gestió i de coordinació

1. Àmbit. Els mestres i els professors tenen, entre altres, la funció d’exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que els siguin encomanades (LEC, 104.2).

2. Funcions de direcció i de gestió. El director o directora del centre públic té funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió. Aquestes funcions s’exerceixen en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció aprovat (LEC, 142.3). El director o directora del centre privat concertat exerceix la direcció pedagògica del centre (LEC, 150.2).

3. Funció de coordinació. En tots els centres públics s’han de constituir òrgans amb funcions de coordinació didàctica i de tutoria (LEC, 141). El director o directora del centre públic pot encarregar als òrgans unipersonals de direcció, als òrgans unipersonals de coordinació i a altres persones membres del claustre funcions de gestió, coordinació i docència, sempre que siguin adequades a la seva preparació i experiència i tinguin caràcter transitori. El professorat afectat té l’obligació d’assumir-les i exercir-les dins de la jornada de treball setmanal que tingui assignada (D_aut, 44).

[Vegeu “funcions de direcció, de gestió i de coordinació”.]



Activitats d’innovació, recerca educativa i creació en centres educatius

1. Àmbit. L’Administració educativa ha de facilitar la participació de les associacions professionals de docents en l’organització i la realització d’activitats d’innovació i de formació permanent (LEC, 107). Entre els mèrits que es valoren en la selecció del director, hi ha la participació en recerca educativa i activitats d’innovació en centres educatius (D_dir, annex 2.2).

2. Institut Superior de les Arts. Entre les funcions de l’Institut Superior de les Arts, hi figura la d’impulsar en els centres superiors les activitats de recerca i creació en l’àmbit propi de les arts (LEC, 66.3.c).


Activitats lectives

1. Àmbit. Les activitats escolars lectives conformen l’horari lectiu, que són les hores destinades al desenvolupament del currículum de cada etapa (LEC, 54.2). A la LEC no apareix mai l’expressió “activitats lectives”; només hi ha les “activitats educatives” o altres com ara “les activitats d’ensenyament i aprenentatge” (LEC, 13). Les activitats lectives inclouen les diverses formes de transmissió de coneixement als grups classe i també les activitats individuals de treball i d’estudi (LEC, 87). Les activitats lectives s’identifiquen amb les activitats amb el grup classe (D_aut, 25.4).

2. Currículum. Les activitats lectives van lligades, directament, al currículum, que guia les activitats educatives escolars (LEC, 52.1). La norma reglamentària que concreti els aspectes curriculars ha de determinar el nombre d’hores lectives (LEC, 54.3) i, per tant, l’horari lectiu i les activitats lectives de cada etapa educativa. L’horari escolar comprèn l’horari lectiu (= “activitats lectives”) i el període anterior o posterior a l’horari lectiu, en què es desenvolupen activitats complementàries i extraescolars (D_aut, 53.2).

2. Projecte lingüístic. El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars (= “activitats lectives”) i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres (LEC, 12.3).

3. Marc de convivència. Mentre duri la suspensió provisional d’assistència a classe, l’alumne/a no podrà participar en les activitats lectives amb el seu grup, però caldrà determinar les activitats i mesures educatives que cal dur a terme durant aquest període (D_aut, 25.4).

4. Avaluació. L’avaluació, a més dels rendiments educatius dels alumnes, abasta també les activitats educatives fetes més enllà de l’horari lectiu (=“activitats complementàries i extraescolars”) (LEC, 186.1.g).

5. Atenció docent especialitzada. Algunes activitats educatives (=“lectives”) requereixen una atenció docent especialitzada en el segon cicle de l’educació infantil i en l’educació primària (LEC, 78.4 i 79.5).

[Vegeu “horari lectiu” i “hores lectives”.]


Activitats de lleure

1. Àmbit. El sistema educatiu reconeix i incorpora el caràcter educatiu de les activitats de lleure (LEC, 39.1). El Govern ha de regular els requisits mínims i ha d’establir els criteris de qualitat a què s’han d’ajustar les activitats d’educació en el lleure, a fi de garantir la seva contribució al procés educatiu (LEC, 39.2). Cal diferenciar entre les activitats de lleure i les activitats escolars, lectives o complementàries (LEC, DT 7).

2. Foment de l’equitat. Les administracions públiques han d’establir mesures de foment per a garantir que tots els alumnes puguin participar en les activitats d’educació en el lleure en condicions d’equitat, sense discriminacions (LEC, art. 41).

3. Voluntariat. Les entitats de voluntariat en l’àmbit de l’educació col·laboren amb l’Administració educativa en la realització d’activitats complementàries i extraescolars i d’educació en el lleure (LEC, 169.1)


Activitats organitzades per les associacions de mares i pares d’alumnes

Projecte lingüístic. El projecte lingüístic dóna continuïtat i coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d’alumnes (LEC, 14.2.e. i D_aut, 5.1.e).


Activitat professional

1. Àmbit. L’activitat professional equival a l’experiència professional (D_dir, annex 2.1), a l’exercici professional (LEC, 77.2 i 138) o a l’exercici de les activitats professionals (LEC, 52.2.h).

2. Criteris pedagògics. Els criteris pedagògics del projecte educatiu regeixen i orienten l’activitat professional (= exercici professional) de tot el personal que, permanentment o ocasionalment, treballa al centre (LEC, 77.2 i D_aut, 6.2).


Activitats d’utilitat social per al centre

1. Àmbit. Cal diferenciar entre les activitats d’utilitat social per al centre (activitats dels alumnes) i l’ús social dels centres públics (activitats per part de persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre, D_aut, 53.1, que permeten obtenir recursos econòmics i materials addicionals per a la rendibilització de l’ús de les instal·lacions del centre, D_dir, 9.e).

2. Marc de convivència. Les mesures correctores i sancionadores han d’incloure, sempre que sigui possible, activitats d’utilitat social per al centre (LEC, 31.5; D_aut, 24.1 i 25.1). A l’expedient s’estableixen els fets, i la responsabilitat de l’alumnat implicat, i es proposa la sanció, així com, si escau, les activitats d’utilitat social per al centre (D_aut, 25.2).

3. Ús social dels centres públics. L’Administració educativa ha de promoure l’ús social dels centres públics fora de l’horari escolar i ha de regular els criteris bàsics d’aquest ús (LEC, 165). L’ús social dels centres educatius públics, fora de l’horari escolar, comprèn la realització d’activitats educatives, culturals, artístiques, esportives o altres de caràcter social (D_aut, 53.1). L’ús social dels centres públics no ha d’interferir, impedir ni dificultar les activitats ordinàries dels centres dins l’horari escolar (D_aut, 53.2).


Adaptació curricular

1. Àmbit. L’adaptació curricular no apareix, amb aquesta denominació, ni al lèxic de la LEC ni al del decret d’autonomia, però dins els marges d’autonomia pedagògica els centres disposen d’instruments organitzatius del currículum per adequar-lo a les necessitats d’un alumne/a o d’un grup determinat. El currículum permet, en definitiva, una organització flexible, diversa i individualitzada de l’ordenació dels continguts curriculars, especialment als ensenyaments obligatoris, que faci possible una educació inclusiva (LEC, 52.2.j).

2. Autonomia pedagògica. En l’exercici de l’autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, els centres pertanyents al Servei d’Educació de Catalunya poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació (LEC, 97.1). El projecte educatiu ha d’incorporar opcions pedagògiques (que s’han de revisar periòdicament), orientades a donar resposta a les necessitats dels alumnes, amb la finalitat que assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu, d’acord amb llurs possibilitats individuals (LEC, 97.4 i D_aut, 14.1).

3. Concrecions del currículum. El projecte educatiu ha d’incloure la concreció i el desenvolupament dels currículums, els criteris que orienten l’atenció a la diversitat i els que han d’orientar les mesures organitzatives, d’acord amb els principis d’educació inclusiva i de la coeducació (D_aut, 5.1.c). El director o directora ha de vetllar per la realització de les concrecions curriculars en coherència amb el projecte educatiu, garantir el seu compliment i intervenir en la seva avaluació (D_dir, 6.b).

4. Mesures organitzatives del currículum. Les mesures organitzatives poden afectar variables com l’ús del temps i dels espais, l’agrupament de l’alumnat i els criteris d’assignació de docència al professorat, l’ús dels recursos didàctics, la utilització de la biblioteca escolar i la formació del professorat i, d’acord amb el que determinin els decrets d’ordenació curricular aplicables, la distribució de les àrees i matèries per cicles o cursos (D_aut, 14.2).

5. Acció tutorial. Les actuacions associades a l’acció tutorial inclouen, entre altres, les que tenen caràcter individual o col·lectiu específicament establertes en els decrets reguladors del currículum de cada ensenyament (D_aut, 15.2.f).

6. Estratègies didàctiques pròpies. Els centres especialitzats en educació especial poden incorporar organitzacions globalitzades dels continguts curriculars d’acord amb la resposta integral que han de donar a les necessitats educatives del seu alumnat (D_aut, DA 9.1).

[Vegeu “concrecions curriculars”, “estratègies didàctiques pròpies” i “organitzacions globalitzades”.]


Adequació

1. Àmbit. Adequació dels projectes d’innovació, dels currículums, dels projectes educatius, de les normes d’organització i funcionament, de la documentació acadèmica, pedagògica i administrativa dels centres i dels serveis educatius, de la documentació econòmica dels centres.

2. Avaluació. L’adequació del desenvolupament i la concreció del currículum en el projecte educatiu de cada centre és objecte d’avaluació, amb la finalitat de valorar l’assoliment pels alumnes de les competències bàsiques i específiques de cada etapa (LEC, 53.2 i 193.3).

3. Projectes d’innovació pedagògica i curricular. Els centres tenen a disposició de l’Administració educativa els seus projectes d’innovació pedagògica i curricular per tal que aquesta pugui garantir-ne l’adequació (D_aut, 16.3).

4. Normes d’organització i funcionament. En els centres públics creats per fusió d’altres centres, les normes d’organització i funcionament del nou centre determinen l’adequació progressiva a la nova realitat de les normes d’organització i funcionament dels centres que es fusionen (D_aut, DA 6.3).

5. Inspecció. Els inspectors d’educació, en l’exercici de les seves funcions, tenen, entre altres, l’atribució d’examinar i comprovar l’adequació dels projectes educatius i la resta de documentació acadèmica, pedagògica i administrativa dels centres i dels serveis educatius (LEC, 179.1.c) i els correspon també supervisar l’adequació dels currículums dels centres privats no concertats al marc normatiu establert (D_aut, DA 1.2).