Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (16)

Contracte programa

1. Definició. El contracte programa articula els recursos addicionals que aporta l’Administració educativa als centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya en funció de les característiques socioeconòmiques de la zona, la tipologia de les famílies dels alumnes que atén el centre i els continguts de l’acord de coresponsabilitat que se signi. Aquests recursos addicionals han de permetre als centres una programació pluriennal (LEC, 48.5 i 201.2).

2. Consell escolar dels centres concertats. Aprova els acords de coresponsabilitat i de subscripció de contractes programa i avalua la seva aplicació (LEC, 152.2.i) i també aprova els tràmits referents a les percepcions per les activitats complementàries, les activitats extraescolars i els serveis escolars establerts legalment i no coberts pels contractes programa, si se n’han subscrit (LEC, 152.2.c).

3. Mòdul incrementat del concert. La quantia del mòdul econòmic del concert per unitat escolar en centres ordinaris pot comprendre, atenent circumstàncies específiques dels centres determinades per l’Administració educativa, quantitats assignades al pagament del personal no docent de suport a la docència i, si escau, a una dotació addicional de personal docent, en els centres que compleixin els requisits que es determinin per reglament (LEC, 205.8), amb la subscripció prèvia d’un contracte programa (LEC, 205.9).


Control

1. Àmbit.
—Participació en el control i la gestió del centre;
—control dels òrgans col·lectius de coordinació per part del director;
—control de la jornada i l’horari del professorat;
—planificació, control i qualitat;
—control de l’assoliment dels objectius / control de resultats / control d’eficàcia;
—control i avaluació de la gestió;
—control econòmic i financer dels centres;
—control acadèmic i administratiu.

2. Dret de participació en el control i la gestió dels centres. La participació de la comunitat escolar s’exerceix a través dels òrgans de participació en el control i gestió dels centres i dels mecanismes de participació previstos als projectes educatius (D_aut, 8.1, DA 10.3 i 10.5 i DA 12.3). El capítol 4 del títol 1 del Decret d’autonomia, denominat "Participació en el control i la gestió dels centres" regula els òrgans col·legiats de participació. El capítol 3 del títol 2 es denomina "Participació en el control i la gestió dels centres públics".

3. Consell escolar. És un dels òrgans de participació de la comunitat escolar en el govern i la gestió dels centres educatius (D_aut, 26) i intervé en la tasca de control de la gestió del centre (D_dir, 7.d), com a òrgan de control i participació (D_dir, 25.4).

4. Claustre del professorat. És l’òrgan de participació del professorat en el control i la gestió de l’ordenació de les activitats educatives i del conjunt d’aspectes educatius del centre (LEC, 146.1 i D_aut, 48.1) o, també, l’òrgan de participació del professorat en el control i la gestió de l’acció educativa del centre (D_aut, 29.1 i DA 15.6).

5. Direcció.
—Per a dirigir i gestionar el personal del centre, la direcció del centre públic té la facultat del control de l’actuació dels òrgans col·lectius de coordinació docent de què s’hagi dotat el centre (D_dir, 9.g).
—Correspon a la direcció del centre el control de la jornada i l’horari del professorat (D_dir, 11.2).
—El directiu professional docent ha d’acreditar la competència de planificació, control i qualitat en els àmbits curricular i de gestió general dels centres educatius (D_dir, 36.5).
6. Inspecció. La inspecció d’Educació té la funció de supervisar i avaluar els centres i els serveis educatius i controlar l’assoliment dels objectius definits, respectivament, en els projectes educatius i en els plans d’actuació (LEC, 178.1.a).

7. Administració educativa.
—L’exercici de la direcció està subjecte al control i avaluació de la gestió per part de l’Administració educativa, sens perjudici del control econòmic i financer que sigui aplicable als centres educatius públics de la Generalitat (D_dir, 31.1).
—L’avaluació de l’exercici de la direcció s’ha d’atenir als principis d’eficàcia, eficiència, responsabilitat i control de resultats de la gestió, en funció dels objectius fixats i dels recursos assignats (D_dir, 31.2).
—La gestió directiva del personal directiu professional docent en els llocs reservats a aquest personal està subjecta a avaluació anual, d’acord amb els principis d’eficàcia, eficiència, responsabilitat i control de resultats, en funció dels objectius fixats i dels recursos assignats. El Departament d’Educació exerceix el control d’eficàcia en relació amb l’actuació dels directius professionals (D_dir, 40.1).
—Per donar compliment al principi de control financer, el Departament, amb la col·laboració de la Intervenció General de la Generalitat, ha d’establir anualment un pla d’auditories amb la finalitat d’exercir el control financer dels recursos públics gestionats pels centres educatius sostinguts amb fons públics i pels serveis educatius i el control financer de les subvencions atorgades a qualsevol agent o institució del sistema educatiu (LEC, 197.5).
—La direcció està sotmesa al control social mitjançant el consell escolar del centre i al control acadèmic i administratiu de l’administració, i s’exerceix en el context de l’autonomia dels centres (D_dir, 2.3).


Convenis

1. Convenis entre el Departament i els ens locals.
—El sosteniment dels centres públics atén el que estableixen, amb criteris de suficiència, els pressupostos de la Generalitat i, si s’escau, els convenis subscrits entre l’Administració educativa i l’Administració local (LEC, 42.3).
—Per mitjà de convenis amb els ens locals, es creen, es modifiquen i se suprimeixen centres públics dels quals sigui titular un ens local (LEC, 45.1, 74.1 i 159.2).
—Els convenis de col·laboració són els instruments que han de precisar la delimitació de competències i de responsabilitat del Departament i dels ens locals (LEC, 162.3 i 164.2).
—Els convenis entre el Departament i els ens locals que estableixen finançament del funcionament de centres de titularitat municipal des dels pressupostos de la Generalitat han de prendre com a referent els criteris aplicats als centres anàlegs de titularitat de la Generalitat (LEC, 204.2).
—El Departament ha de revisar amb caràcter periòdic els criteris i les partides pressupostàries a què fa referència la disposició final segona, amb l’objectiu d’assegurar que els compromisos adquirits en convenis amb els ens locals s’ajusten en tot moment a l’evolució real dels costos i dels preus (LEC, DA 4.1).
—Els convenis entre el Departament i els ens locals per a l’educació infantil han de vetllar perquè restin garantides les condicions bàsiques de qualitat que garanteixen la prestació d’aquest servei (LEC, DA 22).

2. Convenis entre els centres educatius i altres entitats.
—El consell escolar dels centres públics aprova les propostes d’acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de col·laboració del centre amb entitats o institucions (LEC, 148.2.c).
—La direcció del centre pot subscriure convenis amb persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre per afavorir l’ús social d’aquests centres, d’acord amb els criteris que hagi aprovat el consell escolar del centre (D_aut, 54.3).
—Entre les estratègies didàctiques pròpies, els centres que imparteixen ensenyaments professionalitzadors han de considerar, si escau, les que es derivin d’acords o convenis amb els ens locals, empreses i altres institucions del sector productiu, que poden comportar l’establiment de calendaris escolars específics d’aquests ensenyaments, en els termes i amb les limitacions que el Departament d’Educació determini (D_aut, 17.4).

3. Plans i programes socioeducatius.
—Els centres i els ajuntaments, per iniciativa de dos o més centres o per iniciativa de l’ajuntament corresponent, poden acordar d’elaborar conjuntament plans o programes socioeducatius que afavoreixin la major integració possible en l’entorn social dels objectius educatius i socials del centre i una millor coordinació entre els recursos de les diferents administracions i dels centres mateixos. Correspon al Govern d’establir les condicions mínimes per a la formalització dels convenis que concretin aquests plans i programes (LEC, 40.1).
—El Departament, amb la finalitat d’assolir l’equitat i la qualitat, pot subscriure convenis amb els ens locals d’una zona educativa per a aportar recursos extraordinaris a plans i programes socioeducatius i activitats extraescolars (LEC, 201.3).
—El Departament ha d’habilitar les partides pressupostàries, amb els recursos necessaris, que permetin establir amb eficàcia i eficiència convenis amb els ens locals per a la realització de les activitats extraescolars i els plans i programes socioeducatius específics (LEC, DF 1.3).

4. Amb altres institucions.
—El Govern també pot proposar convenis de reconeixement i de convalidació dels ensenyaments postobligatoris que condueixin a l’obtenció de certificacions o titulacions pròpies de la Generalitat (LEC, 62.8).
—Les empreses i les organitzacions empresarials col·laboren per mitjà de convenis en els ensenyaments propis de la formació professional (LEC, 170.2).
—El Departament ha d’establir convenis amb les universitats per a definir i organitzar la formació inicial del professorat i per a garantir la qualitat d’aquesta formació, en el marc del sistema de graus i postgraus propi de l’Espai Europeu d’Educació Superior (LEC, 109.3).
—El Departament ha de fomentar convenis amb les universitats que facilitin la incorporació als departaments universitaris, com a professors associats, amb jornada completa o parcial, dels funcionaris docents destinats a centres educatius i serveis educatius i a la Inspecció Educativa (LEC, 133.2).
—En col·laboració amb les universitats de Catalunya es poden crear institucions per a la recerca en el camp de l’educació i establir per conveni programes prioritaris de recerca educativa (LEC, 168.3).
—El Departament pot subscriure convenis amb altres administracions educatives a fi d’establir criteris i procediments per a garantir l’efectivitat del principi d’igualtat en l’accés al sistema educatiu i millorar-ne la qualitat (LEC, 166) i per a cooperar amb les entitats educatives de territoris de parla catalana (LEC, 167 i DA 4.2).
—L’Administració educativa promou els ensenyaments artístics no reglats per mitjà de l’articulació de convenis de finançament amb els titulars de centres o convocatòries de subvenció (LEC, DA 20 i 27).

Convivència

Àmbit. En el centre educatiu.

[Vegeu "normes de convivència".]

El titular del centre concertat

[article 99.3 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

L'article 149.1 de la LEC enumera el nombre mínim d'òrgans de govern i de coordinació docent dels centres privats concertats, sense recollir-hi explícitament qui ha de ser el titular del centre al costat del director o directora, el claustre del professorat i el consell escolar. Però és evident que la LEC no ha oblidat aquesta figura central del govern dels centres concertats, que apareix al llarg del text en molts preceptes.

El titular té responsabilitats cabdals en el govern del centre concertat, malgrat que la Llei no li hagi dedicat un precepte específic per regular-les de manera global, com fa amb altres òrgans de govern. D'entrada, la LEC li atribueix al titular "la gestió dels centres privats sostinguts amb fons públics […], sense cap altra restricció que les establertes amb caràcter general per la legislació educativa i laboral i les que deriven de les finalitats i els principis que regeixen el sistema educatiu i el Servei d'Educació de Catalunya" (art. 99.3 LEC). En el cas dels centres públics, la seva gestió "és responsabilitat de la direcció de cada centre" (art. 99.1), no de l'entitat titular, tant si correspon al Departament d'Educació com a un municipi.

Per tant, tal com es dedueix de molts preceptes de la LEC, el titular dels centres concertats té atribuïdes responsabilitats que en els centres públics corresponen als directors i al consell escolar. Així, sense ànim de ser exhaustiu, els titulars dels centres concertats tenen, entre altres, les funcions, els drets i els deures següents:

- aprovar el projecte educatiu del centre, havent escoltat el consell escolar (art. 95.1);

- establir el caràcter propi del centre (art. 74.3);

- impulsar l'exercici de l'autonomia pedagògica i al director o directora liderar-lo (art. 97.5);

- proposar al consell escolar la sol·licitud d'autorització de percepcions […] per les activitats complementàries, les activitats extraescolars i els serveis escolars (art. 152.2.c);

- proposar al consell escolar el pressupost anual i el retiment de comptes (art. 152.2.d);

- adoptar les decisions sobre l'estructura organitzativa del centre, havent escoltat el claustre del professorat (art. 98.4);

- proposar al consell escolar les normes d'organització i funcionament del centre (art. 152.2.f);

- participar en el procediment de la programació de l'oferta educativa (art. 44.3);

- adoptar mesures i iniciatives per a fomentar la convivència en els centres i la resolució pacífica dels conflictes (art. 31.6);

- sol·licitar la subscripció i la renovació dels concerts educatius (art. 205. 6 i 13);

- manifestar la voluntat de rebre finançament de la Generalitat (art. 44.6);

- promoure els instruments i les condicions adequats per al perfeccionament, la promoció i el desenvolupament professionals del professorat (art. 28.2), ja que la formació permanent és una responsabilitat de l'Administració i dels altres titulars dels centres educatius (art. 110.2);

- participar en les convocatòries de processos de concurs per a concedir llicències o atorgar permisos retribuïts al professorat (art. 110.5);

- donar la conformitat a les adscripcions entre centres públics i centres privats concertats (art. 76.2);

- proposar al consell escolar del centre l'aprovació de la carta de compromís educatiu (art. 151.1.g), de la programació general anual del centre (art.152.2.h) i dels acords de coresponsabilitat i de subscripció de contractes programa (art. 152.2.i).

Per a calibrar, finalment, la importància de les decisions i responsabilitats del titular dels centres concertats, pot ser útil comparar-les amb les corresponents al director o directora i al consell escolar del centre concertat, segons es relacionen en la taula següent:

El règim jurídic del concert educatiu i la legislació orgànica

[article 205 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

El text de la Llei d'educació ha estat molt curós en desenvolupar el finançament dels centres privats mitjançant el concert educatiu, que havia estat regulat amb tot detall a la LOE i a la LODE. Per no trepitjar un terreny tan delicat i per tal de mantenir-se fidel als aspectes bàsics regulats per les lleis orgàniques de l'Estat, les quals esmenta la LEC en molt poques ocasions, a l'article 205 s'hi refereix explícitament fins a quatre vegades, per no haver de reproduir les minucioses condicions i requisits previstos a la LOE. Així, el legislador remet expressament a la regulació orgànica i bàsica del concert educatiu i a la mateixa Llei d'educació:

·"(...) el concert educatiu, tal com el defineixen la regulació orgànica i aquesta llei" [art. 205.1 LEC];

·"(...) amb les condicions bàsiques establertes per les lleis orgàniques i per aquesta llei" [art. 205.2 LEC)];

·"(...) amb les obligacions i els drets que resulten de la regulació bàsica de la matèria i del que estableix aquesta llei" [art. 205.6 LEC];

·"(...) atenent circumstàncies específiques dels centres determinades per l'Administració educativa, a més de les especificacions establertes per la regulació orgànica (...)" [art. 205.8 LEC].

Malgrat el detall i l'extensió amb què es regula el concert en la legislació orgànica de l'Estat, la Llei d'educació aconsegueix introduir alguns aspectes nous en aquesta matèria, com ara el fet de referir-se al règim jurídic del concert com a model, denominació que vesteix aquest instrument de finançament dels centres privats amb una pàtina més educativa.

En dues ocasions la Llei d'educació substitueix la paraula "règim dels concerts", que és la normalment utilitzada per la LOE ["el règim de concerts", art. 116.1, 2 i 4, entre altres; "el règim de concertació educativa", art. 116.1; "el règim econòmic", art. 116.4] pel "model de concert educatiu", paraula utilitzada per l'Estatut d'autonomia per referir-se al model educatiu d'interès públic que garanteix el dret a l'educació i l'accés en condicions d'igualtat (esmentat a l'article 42.1 LEC):

·"El model ordinari de finançament amb recursos públics dels centres privats que presten el Servei d'Educació de Catalunya és el concert educatiu" [art. 205.1 LEC];

· "El finançament amb recursos públics dels centres privats que presten el Servei d'Educació de Catalunya (...) es basa en el model de concert educatiu" [art. 42.4 LEC].

· "En el sistema educatiu de Catalunya, definit per l'article 8, s'estableix un model educatiu d'interès públic d'acord amb l'article 21 de l'Estatut" [art. 42.1 LEC].

Ara bé, és l'Administració educativa de la Generalitat la competent per a dictar les normes reglamentàries i la regulació del "règim jurídic i el procediment per a la incorporació de centres de titularitat privada a la prestació del Servei d'Educació de Catalunya per mitjà del concert educatiu" [art. 158.2.a) vuitè LEC; tal com preveu la LOE art. 116.4].

La subscripció del concert educatiu comporta que "el centre de titularitat privada s'incorpora a la prestació del Servei d'Educació de Catalunya, amb les obligacions i els drets que resulten de la regulació bàsica de la matèria i del que estableix aquesta llei" [art. 205.6 LEC]. La LOE resumeix amb precisió el contingut jurídic del concert educatiu: "El concert ha d'establir els drets i les obligacions recíproques quant a règim econòmic, durada, pròrroga i extinció del concert, nombre d'unitats escolars concertades i altres condicions, amb subjecció a les disposicions reguladores del règim de concerts" [art. 116.4 LOE].

Els dos requisits essencials per a obtenir un concert són, en definitiva, que els centres privats ofereixin ensenyaments obligatoris i satisfacin necessitats d'educació [art. 45.2 i 205.2 LEC; també, art. 116.1 LOE]. La LEC, aprofundint en aquesta matèria, concreta el requisit de "satisfer necessitats d'escolarització" i defineix amb total claredat les condicions que han de reunir els centres privats per complir el requisits de satisfer necessitats d'escolarització, desenvolupant el criteri de la normativa bàsica:

Article 205.3: "Als efectes del que disposa l'apartat 2, es considera que un centre docent privat satisfà necessitats d'escolarització si compleix les condicions següents:

a) Té una relació mitjana d'alumnes per unitat escolar no inferior a la que determina el Departament per a cada zona.
b) Escolaritza alumnes amb domicili habitual al municipi o a la zona educativa en la proporció que determina el Departament, atenent els criteris de programació de l'oferta educativa a què fa referència l'article 44".