Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (3)

Activitats de direcció, de gestió i de coordinació

1. Àmbit. Els mestres i els professors tenen, entre altres, la funció d’exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que els siguin encomanades (LEC, 104.2).

2. Funcions de direcció i de gestió. El director o directora del centre públic té funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió. Aquestes funcions s’exerceixen en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció aprovat (LEC, 142.3). El director o directora del centre privat concertat exerceix la direcció pedagògica del centre (LEC, 150.2).

3. Funció de coordinació. En tots els centres públics s’han de constituir òrgans amb funcions de coordinació didàctica i de tutoria (LEC, 141). El director o directora del centre públic pot encarregar als òrgans unipersonals de direcció, als òrgans unipersonals de coordinació i a altres persones membres del claustre funcions de gestió, coordinació i docència, sempre que siguin adequades a la seva preparació i experiència i tinguin caràcter transitori. El professorat afectat té l’obligació d’assumir-les i exercir-les dins de la jornada de treball setmanal que tingui assignada (D_aut, 44).

[Vegeu “funcions de direcció, de gestió i de coordinació”.]



Activitats d’innovació, recerca educativa i creació en centres educatius

1. Àmbit. L’Administració educativa ha de facilitar la participació de les associacions professionals de docents en l’organització i la realització d’activitats d’innovació i de formació permanent (LEC, 107). Entre els mèrits que es valoren en la selecció del director, hi ha la participació en recerca educativa i activitats d’innovació en centres educatius (D_dir, annex 2.2).

2. Institut Superior de les Arts. Entre les funcions de l’Institut Superior de les Arts, hi figura la d’impulsar en els centres superiors les activitats de recerca i creació en l’àmbit propi de les arts (LEC, 66.3.c).


Activitats lectives

1. Àmbit. Les activitats escolars lectives conformen l’horari lectiu, que són les hores destinades al desenvolupament del currículum de cada etapa (LEC, 54.2). A la LEC no apareix mai l’expressió “activitats lectives”; només hi ha les “activitats educatives” o altres com ara “les activitats d’ensenyament i aprenentatge” (LEC, 13). Les activitats lectives inclouen les diverses formes de transmissió de coneixement als grups classe i també les activitats individuals de treball i d’estudi (LEC, 87). Les activitats lectives s’identifiquen amb les activitats amb el grup classe (D_aut, 25.4).

2. Currículum. Les activitats lectives van lligades, directament, al currículum, que guia les activitats educatives escolars (LEC, 52.1). La norma reglamentària que concreti els aspectes curriculars ha de determinar el nombre d’hores lectives (LEC, 54.3) i, per tant, l’horari lectiu i les activitats lectives de cada etapa educativa. L’horari escolar comprèn l’horari lectiu (= “activitats lectives”) i el període anterior o posterior a l’horari lectiu, en què es desenvolupen activitats complementàries i extraescolars (D_aut, 53.2).

2. Projecte lingüístic. El projecte lingüístic pot determinar els criteris per a impartir continguts curriculars (= “activitats lectives”) i altres activitats educatives en alguna de les llengües estrangeres (LEC, 12.3).

3. Marc de convivència. Mentre duri la suspensió provisional d’assistència a classe, l’alumne/a no podrà participar en les activitats lectives amb el seu grup, però caldrà determinar les activitats i mesures educatives que cal dur a terme durant aquest període (D_aut, 25.4).

4. Avaluació. L’avaluació, a més dels rendiments educatius dels alumnes, abasta també les activitats educatives fetes més enllà de l’horari lectiu (=“activitats complementàries i extraescolars”) (LEC, 186.1.g).

5. Atenció docent especialitzada. Algunes activitats educatives (=“lectives”) requereixen una atenció docent especialitzada en el segon cicle de l’educació infantil i en l’educació primària (LEC, 78.4 i 79.5).

[Vegeu “horari lectiu” i “hores lectives”.]


Activitats de lleure

1. Àmbit. El sistema educatiu reconeix i incorpora el caràcter educatiu de les activitats de lleure (LEC, 39.1). El Govern ha de regular els requisits mínims i ha d’establir els criteris de qualitat a què s’han d’ajustar les activitats d’educació en el lleure, a fi de garantir la seva contribució al procés educatiu (LEC, 39.2). Cal diferenciar entre les activitats de lleure i les activitats escolars, lectives o complementàries (LEC, DT 7).

2. Foment de l’equitat. Les administracions públiques han d’establir mesures de foment per a garantir que tots els alumnes puguin participar en les activitats d’educació en el lleure en condicions d’equitat, sense discriminacions (LEC, art. 41).

3. Voluntariat. Les entitats de voluntariat en l’àmbit de l’educació col·laboren amb l’Administració educativa en la realització d’activitats complementàries i extraescolars i d’educació en el lleure (LEC, 169.1)


Activitats organitzades per les associacions de mares i pares d’alumnes

Projecte lingüístic. El projecte lingüístic dóna continuïtat i coherència educatives, pel que fa als usos lingüístics, en els serveis escolars i en les activitats organitzades per les associacions de mares i pares d’alumnes (LEC, 14.2.e. i D_aut, 5.1.e).


Activitat professional

1. Àmbit. L’activitat professional equival a l’experiència professional (D_dir, annex 2.1), a l’exercici professional (LEC, 77.2 i 138) o a l’exercici de les activitats professionals (LEC, 52.2.h).

2. Criteris pedagògics. Els criteris pedagògics del projecte educatiu regeixen i orienten l’activitat professional (= exercici professional) de tot el personal que, permanentment o ocasionalment, treballa al centre (LEC, 77.2 i D_aut, 6.2).


Activitats d’utilitat social per al centre

1. Àmbit. Cal diferenciar entre les activitats d’utilitat social per al centre (activitats dels alumnes) i l’ús social dels centres públics (activitats per part de persones físiques o jurídiques sense ànim de lucre, D_aut, 53.1, que permeten obtenir recursos econòmics i materials addicionals per a la rendibilització de l’ús de les instal·lacions del centre, D_dir, 9.e).

2. Marc de convivència. Les mesures correctores i sancionadores han d’incloure, sempre que sigui possible, activitats d’utilitat social per al centre (LEC, 31.5; D_aut, 24.1 i 25.1). A l’expedient s’estableixen els fets, i la responsabilitat de l’alumnat implicat, i es proposa la sanció, així com, si escau, les activitats d’utilitat social per al centre (D_aut, 25.2).

3. Ús social dels centres públics. L’Administració educativa ha de promoure l’ús social dels centres públics fora de l’horari escolar i ha de regular els criteris bàsics d’aquest ús (LEC, 165). L’ús social dels centres educatius públics, fora de l’horari escolar, comprèn la realització d’activitats educatives, culturals, artístiques, esportives o altres de caràcter social (D_aut, 53.1). L’ús social dels centres públics no ha d’interferir, impedir ni dificultar les activitats ordinàries dels centres dins l’horari escolar (D_aut, 53.2).


Adaptació curricular

1. Àmbit. L’adaptació curricular no apareix, amb aquesta denominació, ni al lèxic de la LEC ni al del decret d’autonomia, però dins els marges d’autonomia pedagògica els centres disposen d’instruments organitzatius del currículum per adequar-lo a les necessitats d’un alumne/a o d’un grup determinat. El currículum permet, en definitiva, una organització flexible, diversa i individualitzada de l’ordenació dels continguts curriculars, especialment als ensenyaments obligatoris, que faci possible una educació inclusiva (LEC, 52.2.j).

2. Autonomia pedagògica. En l’exercici de l’autonomia pedagògica, a partir del marc curricular establert, els centres pertanyents al Servei d’Educació de Catalunya poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació (LEC, 97.1). El projecte educatiu ha d’incorporar opcions pedagògiques (que s’han de revisar periòdicament), orientades a donar resposta a les necessitats dels alumnes, amb la finalitat que assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu, d’acord amb llurs possibilitats individuals (LEC, 97.4 i D_aut, 14.1).

3. Concrecions del currículum. El projecte educatiu ha d’incloure la concreció i el desenvolupament dels currículums, els criteris que orienten l’atenció a la diversitat i els que han d’orientar les mesures organitzatives, d’acord amb els principis d’educació inclusiva i de la coeducació (D_aut, 5.1.c). El director o directora ha de vetllar per la realització de les concrecions curriculars en coherència amb el projecte educatiu, garantir el seu compliment i intervenir en la seva avaluació (D_dir, 6.b).

4. Mesures organitzatives del currículum. Les mesures organitzatives poden afectar variables com l’ús del temps i dels espais, l’agrupament de l’alumnat i els criteris d’assignació de docència al professorat, l’ús dels recursos didàctics, la utilització de la biblioteca escolar i la formació del professorat i, d’acord amb el que determinin els decrets d’ordenació curricular aplicables, la distribució de les àrees i matèries per cicles o cursos (D_aut, 14.2).

5. Acció tutorial. Les actuacions associades a l’acció tutorial inclouen, entre altres, les que tenen caràcter individual o col·lectiu específicament establertes en els decrets reguladors del currículum de cada ensenyament (D_aut, 15.2.f).

6. Estratègies didàctiques pròpies. Els centres especialitzats en educació especial poden incorporar organitzacions globalitzades dels continguts curriculars d’acord amb la resposta integral que han de donar a les necessitats educatives del seu alumnat (D_aut, DA 9.1).

[Vegeu “concrecions curriculars”, “estratègies didàctiques pròpies” i “organitzacions globalitzades”.]


Adequació

1. Àmbit. Adequació dels projectes d’innovació, dels currículums, dels projectes educatius, de les normes d’organització i funcionament, de la documentació acadèmica, pedagògica i administrativa dels centres i dels serveis educatius, de la documentació econòmica dels centres.

2. Avaluació. L’adequació del desenvolupament i la concreció del currículum en el projecte educatiu de cada centre és objecte d’avaluació, amb la finalitat de valorar l’assoliment pels alumnes de les competències bàsiques i específiques de cada etapa (LEC, 53.2 i 193.3).

3. Projectes d’innovació pedagògica i curricular. Els centres tenen a disposició de l’Administració educativa els seus projectes d’innovació pedagògica i curricular per tal que aquesta pugui garantir-ne l’adequació (D_aut, 16.3).

4. Normes d’organització i funcionament. En els centres públics creats per fusió d’altres centres, les normes d’organització i funcionament del nou centre determinen l’adequació progressiva a la nova realitat de les normes d’organització i funcionament dels centres que es fusionen (D_aut, DA 6.3).

5. Inspecció. Els inspectors d’educació, en l’exercici de les seves funcions, tenen, entre altres, l’atribució d’examinar i comprovar l’adequació dels projectes educatius i la resta de documentació acadèmica, pedagògica i administrativa dels centres i dels serveis educatius (LEC, 179.1.c) i els correspon també supervisar l’adequació dels currículums dels centres privats no concertats al marc normatiu establert (D_aut, DA 1.2).