La gestió del personal docent en els centres públics

[art. 99.1.a) de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

Continuo avui amb el post del 8 d'octubre d'enguany sobre la gestió del personal docent en els centres públics, en el qual vaig ajornar les novetats dels articles 50.4 del Decret d'autonomia en relació amb el paper del director/a en matèria disciplinària del personal del centre: la norma atorga al director del centre públic la potestat disciplinària de les faltes lleus comeses pel personal docent i d'administració i serveis destinat al centre educatiu.

Aquesta mesura comporta una novetat molt destacable en matèria de gestió del personal dels centres públics, ja que és la primera vegada en què es desplega per reglament la previsió de l'article 118.2 del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un Text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública:

"118.2. Els òrgans competents per imposar les sancions són:
a) En el cas de faltes lleus, els secretaris generals, directors generals o assimilats, respecte al personal que en depengui, mitjançant un expedient disciplinari sumari que ha de garantir en tots els casos l'audiència prèvia a l'interessat.
[…]
d) No obstant el que estableixen els apartats anteriors, es pot determinar per reglament l'òrgan competent per a la resolució dels expedients per als casos en què els funcionaris inculpats prestin serveis en diferents departaments o pertanyin a col·lectius amb especificitats pròpies."

Entre els col·lectius amb especificitats pròpies, aquesta mateixa Llei enumera el personal docent, el personal sanitari, el personal investigador, el personal penitenciari, els bombers, els agents rurals i els mossos d'esquadra [vegeu, per exemple, els articles 3 i 30.f), i la disposició transitòria 10.6].

Per tant, l'article 50.4 del Decret d'autonomia, en aplicació d'allò que fixa l'article 118.2.d) del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, atorga al director o directora del centre públic la potestat sancionadora per "imposar sancions disciplinàries per les faltes lleus que es relacionen a l'article 117 del Text únic de la Llei de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya […] comeses pel personal del centre en relació amb els seus deures i obligacions".

Les faltes lleus regulades per la normativa vigent (tant per l'article 117 del Decret legislatiu 1/1997, com per l'article 5 del Decret 243/1995, de 27 de juny pel qual s'aprova el Reglament de règim disciplinari de la funció pública de l'Administració de la Generalitat de Catalunya) són les següents:

"a) El retard, la negligència o el descuit en el compliment de les funcions.
b) La lleugera incorrecció envers el públic o el personal al servei de l'Administració.
c) La manca d'assistència al treball injustificada d'un dia.
d) L'incompliment de la jornada i l'horari sense causa justificada, si no constitueix falta greu.
e) Les faltes repetides de puntualitat dins un mateix mes sense causa justificada.
f) La negligència en la conservació dels locals, del material i dels documents del servei, si no causa perjudicis greus.
g) L'incompliment de les normes relatives a incompatibilitats, si no comporta l'execució de tasques incompatibles o que requereixen la compatibilització prèvia.
h) L'incompliment dels deures i les obligacions del funcionari, sempre que no constitueixi falta molt greu o greu."

L'objectiu de la novetat disciplinària que comento avui és apropar la resolució de les faltes lleus del personal adscrit als centres educatius a l'àmbit del centre de treball, per a evitar la lentitud i endarreriment en el temps de la resolució dels conflictes disciplinaris lleus, actualment totalment centralitzats en la Secretaria General del Departament, fins ara l'únic òrgan competent per a resoldre tots els expedients disciplinaris del personal del Departament d'Educació, inclosos els referents a les faltes lleus.

Si fem un cop d'ull a uns recomptes recents del volum anual dels diferents tipus de faltes d'assistència per part del personal docent dels centres públics, es pot destacar el següent:

1) El volum de les absències del professorat justificades per la concessió d'un permís o llicència, cobertes amb un substitut extern a la plantilla docent, és molt elevat:

- al llarg del curs 2009-2010 s'han substituït 1.570.332 dies de professor amb jornada sencera; aquesta dada ha comportat l'equivalent al 6,4% de la plantilla total de professorat aquest curs.

2) És molt inferior el nombre de faltes d'assistència, justificades i no justificades, no cobertes amb un substitut extern, és a dir, de classes "perdudes" per als alumnes i les no-assistències a tasques de presència al centre. Del curs 2007-2008 (el darrer de què disposo d'aquesta informació, que en no estar recollida de manera exhaustiva i sistemàtica, no es poden extreure conclusions definitives) el total d'hores no cobertes amb substitut va ser, aproximadament, el següent, per nivells educatius:

- Educació infantil i primària: 397.266 hores al llarg de tot el curs 2007-2008 (que, reduïdes a dies i en relació amb la plantilla d'aquest nivell educatiu, resulta un 0,64% de la plantilla docent).
- Educació secundària: 455.070 hores al llarg del curs 2007-2008 (que corresponen a un 0,93% de la plantilla total d'aquest nivell).

3) Les faltes d'assistència o de puntualitat no justificades, incloses a l'apartat 2) anterior:

- Educació infantil i primària: 1.162 hores anuals durant el curs 2007-2008 (que suposen un 0,002% de la plantilla).
- Educació secundària: 6.377 hores anuals aquell mateix curs (el 0,01% de la plantilla).

Ara bé, el nombre d'expedients disciplinaris incoats per faltes lleus és molt inferior: al llarg del curs 2009-2010 s'han incoat només 40 expedients disciplinaris per presumptes faltes lleus en tot Catalunya.

Tornant al Decret d'autonomia, l'article 50.4 estableix que el procediment que s'ha d'aplicar és "el disciplinari sumari regulat en el Reglament de règim disciplinari de la funció pública de l'Administració de la Generalitat, que el Departament d'Educació adaptarà a les característiques específiques dels centres educatius". I en aquest sentit, la setmana passada ja es va fer públic el projecte d'Ordre d'adaptació del procediment disciplinari sumari als centres educatius públics, el contingut de la qual és pràcticament idèntic al capítol del Decret 243/1995, de 27 de juny, que regula aquest procediment amb caràcter general:

- Els quatre apartats de l'article 3, sobre les actuacions preliminars i el plec de càrrecs, reprodueix literalment l'article 33 del Decret esmentat, i substitueix com a òrgan responsable del procediment el "secretari general, director general o assimilat del centre en el qual presti els seus serveis" pel "director del centre en el qual presti els seus serveis".

- L'article 4, sobre les al·legacions de l'interessat, és idèntic a l'article 34 del Decret de referència.

- L'article 5, sobre la pràctica de la prova, també coincideix amb l'article 35 del Decret, llevat que l'apartat 2 no esmenta explícitament l'instructor.

- Finalment, els dos primers apartats de l'article 6, sobre la resolució del procediment, recullen, íntegrament, el contingut de l'article 36 del Decret; només és nou l'apartat 3 d'aquest article de l'Ordre, en què s'estableix que "les persones interessades poden interposar recurs d'alçada davant de la direcció dels Serveis Territorials o de la gerència del Consorci d'Educació de Barcelona, segons correspongui", que reprodueix el darrer incís de l'article 50.4 del Decret d'autonomia.

- Són nous els articles 1, sobre l'àmbit d'aplicació, i 7, sobre la finalització del procediment per cessament de l'adscripció en el centre.

De fet, la regulació de la potestat disciplinària del director o directora dels centres públics en relació amb les faltes lleus, com a cap immediat del personal del centre, es recull també, amb més detall, a l'article 12.1 i 2 del projecte de Decret de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent, que es troba ja en la fase final de la seva tramitació i aprovació pel Govern de la Generalitat. Quan es publiqui aquesta segona norma, ja tindré ocasió d'anar comentant els dos decrets de desplegament de la LEC, de manera simultània, ja que tots dos es complementen en molts aspectes.