Lèxic de l'autonomia dels centres educatius (9)

Capacitat professional

1. Àmbit.
—En la fase d’oposició per ingressar als cossos docents s’ha d’acreditar la capacitat professional docent, mitjançant la valoració dels coneixements específics de l’especialitat docent, la capacitat pedagògica i el domini de les tècniques necessàries per a l’exercici docent (LEC, 119.2).
—En la fase de concurs del procediment d’accés al cos d’Inspectors d’Educació es valora la capacitat professional dels candidats i els mèrits específics com a docents (LEC, 121.2).
—En la provisió temporal en comissió de serveis a llocs d’inspector, mitjançant concurs de mèrits específics, s’hi ha de valorar la capacitat professional i els mèrits específics com a docents (LEC; DA 15).

2. Formació inicial. La formació inicial del professorat ha de comprendre la capacitació adequada, l’adquisició de coneixements i el desenvolupament de capacitats i actituds professionals (LEC, 109.2).

3. Formació permanent. El director del centre públic ha de fomentar la participació del professorat en activitats de formació permanent i d’actualització de les seves capacitats professionals, en funció de les necessitats derivades del projecte educatiu (D_dir, 10.1.g). L’avaluació d’un centre ha de permetre orientar la participació del professorat en activitats de formació permanent i d’actualització de les seves capacitats professionals (D_aut, 59.2).

4. Capacitat de lideratge. L’Administració educativa ha de promoure i fomentar la capacitat de lideratge dels professionals de l’organització i la gestió dels centres educatius (LEC, 100).

5. Selecció del director.
—El procés de selecció del director ha de valorar de manera objectiva, entre altres mèrits relacionats amb la competència professional, la seva capacitat de lideratge (D_dir, 13.3).
—En la segona fase de selecció es valoren el projecte de direcció i la capacitat de lideratge de les persones candidates (D_dir, 17.1).
—La comissió de selecció ha de valorar la capacitat de lideratge de l’aspirant a la direcció a partir de la defensa que haurà de fer del projecte de direcció que ha presentat i d’una entrevista personal amb el candidat (D_dir, Annex 2, segona fase, apartat D).
—El nomenament del director amb caràcter extraordinari s’ha de fer d’acord amb criteris de competència professional i capacitat de lideratge (D_dir, 19.1).

[Vegeu "competència professional"]


Caràcter propi del centre

1. Àmbit. L’escola pública catalana es defineix com a inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat, trets definidors del seu caràcter propi (LEC 93.2). Els titulars dels centres privats tenen el dret d’establir el caràcter propi del centre (LEC, 74.3).

2. Projecte educatiu. El projecte educatiu incorpora el caràcter propi del centre, si n’hi ha (LEC, 91.1 i 4.f). El projecte educatiu de cada centre recull i, si escau, desenvolupa el caràcter propi del centre definit per la titularitat. El caràcter propi ha de respectar els principis rectors del sistema educatiu i per als centres de titularitat pública, el caràcter propi és el definit a l’article 93 de la Llei d’educació (D_aut, 5.1).

3. Deure de la comunitat escolar. Els alumnes, les mares i els pares, i tot el personal del centre tenen el deure de respectar el caràcter propi del centre (LEC, 22.2, 25.3, 104.5 i 108.3; D_aut, 7.3).

4. Dret d’informació de les mares i pares. Les mares i pares dels alumnes tenen dret a rebre informació sobre el caràcter propi del centre (LEC 25.1.b).

[Vegeu "projecte educatiu"]


Carta de compromís educatiu

1. Àmbit. Els centres han de formular una carta de compromís educatiu, en la qual han d’expressar els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives (LEC, 20.1). La carta vincula individualment i col·lectivament els membres de la comunitat educativa del centre (LEC, 31.1). Per mitjà de la carta de compromís educatiu s’ha de potenciar la participació de les famílies en l’educació dels fills (LEC, 20.2).

2. Cooperació entre les famílies i el centre. La carta de compromís educatiu ha d’expressar els compromisos que cada família i el centre s’avenen a adquirir en relació amb els principis que la inspiren, i que han de ser els necessaris per garantir la cooperació entre les accions educatives de les famílies i la del centre educatiu en un entorn de convivència, respecte i responsabilitat en el desenvolupament de les activitats educatives (D_aut, 7.2).

3. Dret de les mares i pares dels alumnes. Les mares i els pares dels alumnes tenen dret a rebre informació sobre la carta de compromís educatiu, i la coresponsabilització que comporta per a les famílies (LEC, 25.1.d).

4. Autonomia pedagògica. Els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya han de determinar les característiques específiques de la carta de compromís educatiu (LEC, 97.3).

5. Marc de convivència. La carta de compromís educatiu i les normes d’organització i funcionament del centre estableixen mesures correctores i sancionadores de les irregularitats en què incorrin els alumnes, si no perjudiquen greument la convivència (LEC, 35.1; D_aut, 24.1).

6. Responsables.
—En la formulació de la carta participen la comunitat escolar i, particularment, els professionals de l’educació i les famílies (LEC, 20.1). Les famílies s’han d’avenir a compartir els principis que inspiren la carta (LEC, 20.2).
—Els continguts comuns de la carta de compromís educatiu són elaborats pel centre, en el marc de les orientacions del Departament d’Educació, amb la participació de la comunitat escolar (D_aut, 7.5).
—La carta és aprovada pel consell escolar (LEC, 148.3.e i 152.2.g; D_aut, 7.5). En el cas dels centres concertats, a proposta del titular del centre (LEC, 152.2.g).
—El director dels centres públics assegura l’aplicació de la carta de compromís educatiu, i vetlla per la seva formulació i pel seu compliment (LEC, 142.5.c. i 142.6.a; D_dir, 6.c. i 7.a).
—El Departament ha d’impulsar les orientacions que determinen els continguts per a l’elaboració de la carta, que han de respectar els drets i llibertats de les famílies recollits a les lleis (LEC, 20.2).

7. Signatura de la carta. La carta de compromís educatiu i les seves modificacions és signada per la direcció del centre públic o per la persona titular del centre privat concertat o, en el seu nom, per qui disposin les normes d’organització i funcionament del centre, i pel pare, mare o tutor o tutora legal de l’alumne/a. De la carta signada n’ha de quedar constància documental al centre i a la família (D_aut, 7.6).


Centre educatiu

[La denominació ordinària dels centres a la LEC i als decrets de desenvolupament és la de "centres educatius", pràcticament mai apareixen com a "centres escolars" ni com a "centres docents", que fins ara era la denominació habitual a la normativa anterior.]

1. Àmbit. Els centres són un dels elements que formen el sistema educatiu, juntament amb els ensenyaments i els serveis educatius, qualssevol que siguin els destinataris de l’ensenyament, la titularitat del centre i el seu sistema de finançament (LEC, 8.1).

2. Definició legal. Tenen la consideració de centre educatiu els centres que, creats o autoritzats, i independentment de qui en tingui la titularitat, imparteixen ensenyaments dels que estableix el títol V de la LEC i estan inscrits en el registre de centres que gestiona el Departament (LEC, 72.1). Per als estudis de formació professional també tenen la consideració de centre educatiu els centres situats en instal·lacions i equipaments d’agents econòmics, empreses i institucions que siguin autoritzats pel departament (LEC, 72.2).

3. Autonomia. El centre educatiu és el subjecte principal de l’autonomia (LEC, 2.3.c).

[De fet, no només és el centre el nucli de l’autonomia, sinó que amb freqüència es personalitza i és el propi centre el que exerceix l’autonomia com si es tractés d’un òrgan col·lectiu amb responsabilitats dins l’organització educativa (vegeu l’apartat 5 d’aquesta entrada). Però, en moltes ocasions, aquesta expressió emmascara un altre òrgan del centre, que és el responsable directe de la funció educativa.]

Tots els instruments amb què s’exerceix l’autonomia són del centre educatiu:
—les regles / normes de convivència (LEC, 7.2; 22.2.b; 37.1.d)
—la carta de compromís educatiu (LEC, 20.1)
—el projecte educatiu (LEC, 22.2.d)
—la identitat del centre (LEC, 91.1)
—el projecte lingüístic (LEC, 14)
—les normes d’organització i funcionament (LEC, 23)
—l’estructura organitzativa pròpia (LEC, 98.1)
—els criteris de l’organització pedagògica (LEC, 77)
—la programació general anual (LEC, 25.1.g)
—els programes (LEC, 40.1)
—el projecte de direcció (LEC, 144)
—el caràcter propi (LEC, 22,2,d)
—els acords de coresponsabilitat (LEC, 92)
—el contracte programa (LEC, 201.2).

4. Elements que formen els centres educatius.
—la comunitat educativa del centre, o comunitat escolar (LEC, 19.2);
—l’alumnat;
—la direcció;
—els òrgans de govern / unipersonals de direcció i de coordinació;
—la titularitat;
—el consell escolar i altres òrgans col·legiats (claustre de professorat, equip directiu, consell de direcció);
—el professorat i altre personal del centre (professionals d’atenció educativa i personal d’administració i serveis);
—les activitats d’ensenyament i aprenentatge / àmbit general del centre (LEC, 13.1);
—la realitat sociolingüística;
—el sistema de finançament;
—el pressupost / recursos econòmics;
—els ingressos assignats / recursos addicionals;
—les activitats educatives (lectives, complementàries i extraescolars);
—el funcionament dels centres educatius;
—els serveis que ofereix el centre;
—les instal·lacions i material didàctic (LEC, 22.2.e).
—els equipaments (LEC, 37.1.b);
—la plantilla de personal (llocs de treball docent i del personal d’administració i serveis);
—la documentació acadèmica, pedagògica i administrativa dels centres (LEC, 179.1.c);
—les característiques que té el centre (LEC, 25.1.c; 56.7).

5. Personalització dels centres educatius.
Els centres educatius
—han de proporcionar una acollida personalitzada (LEC, 10.2);
—han de programar activitats (LEC, 10.2);
—han d’elaborar un projecte lingüístic (LEC, 14.1);
—han d’adaptar els horaris (LEC, 15.2);
—han d’emprar normalment el català (LEC, 16.2);
—han d’expedir la documentació acadèmica en català (LEC, 16.4);
—han de formular una carta de compromís educatiu (LEC, 20.1);
—ofereixen assessorament i atenció adequada a les famílies (LEC, 25.2);
—han d’establir mecanismes de mediació (LEC, 30.5);
—poden establir acords amb associacions sense ànim de lucre (LEC, 39.3);
—han de participar en l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives específiques (LEC, 48.1);
—han de facilitar informació a les famílies (LEC, 56.9 i 57.7):
—determinen les llengües estrangeres en el projecte educatiu (LEC, 57.4);
—han d’establir mesures per a adequar el batxillerat a les necessitats dels alumnes (LEC, 61.2);
—han d’establir mesures i instruments d’acollida o de formació als nous docents (LEC, 77.2);
—disposen d’un conjunt de docents i de professionals d’atenció educativa (LEC, 102.1);
—poden incorporar els romanents dels ingressos de lliure disposició al pressupost de l’exercici següent (LEC, 103.3);
—poden constituir un consell de direcció (LEC 147.5).

6. Classificació dels centres educatius.
—públics / privats (LEC, 73);
—públics / "altres que els creats pels poders públics" (LEC, 2.1.d);
—públics dependents de la Generalitat / centres públics de titularitat de les administracions locals (LEC, 74.1);
—de nova creació (LEC, 94.3);
—sostinguts amb fons públics;
—privats concertats (= "privats sostinguts amb fons públics") / centres privats no concertats (= "no sostinguts amb fons públics");
—integrats de les ofertes de formació professional (LEC, DA 19);
—públics ordinaris / centres d’educació especial / centres especialitzats (LEC, 164.1);
—de referència educativa (LEC, 85);
—escoles oficials d’idiomes / centres públics delegats / centres privats autoritzats;
—escoles artístiques / centres especialitzats d’ensenyaments artístics / centres superiors d’arts / escoles de música i dansa / centres educatius integrats / conservatoris / centres adscrits o vinculats a l’Institut Superior de les Arts (LEC, 65.4, 7 i 9; 66.3.f. i g);
—específics (d’educació d’adults) / centres ordinaris / unitats educatives dels establiments penitenciaris / punts de suport a la formació (LEC, 70.1);
—singulars (= "de característiques singulars") / únic centre educatiu (LEC, 72.3 i 139.5);
—singular per a l’educació no presencial (LEC, 55);
—que presten el Servei d’Educació de Catalunya;
—educatius a l’exterior (LEC, 18.3).

7. Denominació dels centres públics.
—Escoles bressol o llars d’infants: imparteixen el primer cicle d’educació infantil;
—Parvularis: imparteixen el segon cicle d’educació infantil;
—Escoles: imparteixen el segon cicle d’educació infantil i l’educació primària;
—Instituts: imparteixen ensenyaments d’educació secundària;
—Instituts escola: entre altres ensenyaments de règim general, imparteixen educació primària i educació secundària;
—Instituts escola artístics: institut escola que imparteix ensenyaments de règim general i ensenyaments artístics al mateix alumnat (D_aut, DA 18.1);
—Centres especialitzats en educació especial: centres públics d’educació especial (D_aut, DA 9.4).

8. Creació / autorització de centres.

—El Govern, en el marc de la programació de l’oferta educativa, crea i suprimeix centres públics de titularitat de la Generalitat. Així mateix, per mitjà de convenis amb els ens locals, es creen i suprimeixen centres públics dels quals sigui titular un ens local (LEC, 45.1 i 74).
—Els centres educatius privats estan sotmesos al principi d’autorització administrativa. El centre és autoritzat si compleix els requisits fixats pel Govern amb relació a la titulació acadèmica del personal docent, la ràtio entre alumnes i docents, les instal·lacions i la capacitat (LEC, 74.2).
—L’establiment d’escoles que imparteixen exclusivament ensenyaments no reglats de música o dansa i d’altres centres que imparteixen exclusivament ensenyaments postobligatoris que no condueixin a l’obtenció de títols o certificats amb validesa a tot l’Estat s’ha de subjectar al procediment de comunicació prèvia (LEC, DA 27).

9. Drets.
—Dret a accedir en condicions d’igualtat al sistema educatiu (LEC, 4.1; 4.2 i 46.1);
—Dret a l’elecció de centre, en el marc de l’oferta educativa (LEC, 4.1);
—Dret d’assistir al centre (LEC, 37.3);
—Dret de participar en la vida del centre / en els òrgans del centre (LEC, 21.2.k; 25.3; 104.4; 108.3);
—Dret d’establir el caràcter propi del centre (LEC, 74.3).

[Vegeu "únic centre educatiu"]