Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (11)

Competències bàsiques

1. Definició. S'entén per competència la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats, de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenció de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensió, la reflexió i el discerniment tenint en compte la dimensió social de cada situació (Decrets 142/2007, art. 8.1 i 143/2007, art. 7.1).

2. Currículum. En els nivells bàsics, a més dels objectius, els continguts i els mètodes pedagògics, el currículum inclou també les competències bàsiques (LEC, 52.1, 58.3).

3. Assoliment. La qualitat de l’educació possibilita l’assoliment de les competències bàsiques i la consecució de l’excel·lència (LEC, 2.1.g). El Govern determina el currículum garantint l’assoliment de les competències bàsiques (LEC, 53.1). Els currículums de l’educació bàsica s’han d’orientar a l’adquisició de les competències bàsiques (LEC, 57.3 i 59.3). La concreció dels currículums té la finalitat prioritària de garantir l’assoliment de les competències bàsiques i les específiques de cada currículum (D_aut, 14.1).

4. Educació primària. La decisió de promoció de cicle s’ha de determinar a partir del progrés conjunt de les diverses àrees i del grau d’assoliment de les competències bàsiques (LEC, 58.3).

5. Educació secundària. En l’avaluació final, s’ha de decidir sobre el pas de curs d’acord amb la valoració del progrés global de cada alumne o alumna amb relació a l’adquisició de les competències bàsiques i a l’assoliment dels objectius de l’etapa. Al final de l’etapa, s’ha de decidir sobre l’acreditació tenint en compte el grau d’assoliment de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa (LEC, 59.7).

6. Batxillerat. El currículum i les activitats del batxillerat han de consolidar les competències bàsiques adquirides pels alumnes en acabar l’educació bàsica (LEC, 61.3).

7. Necessitats educatives específiques. Amb relació als alumnes d’incorporació tardana amb necessitats educatives específiques, l’Administració educativa ha d’establir i facilitar als centres recursos i mesures d’avaluació del coneixement de les llengües oficials o de les competències bàsiques instrumentals, i també mesures d’acollida (LEC, 81.5).

8. Educació d’adults. En la modalitat d’educació no presencial es pot impartir la formació en les competències bàsiques (LEC, 55.2). Entre altres àmbits formatius, els programes d’educació d’adults han d’incloure l’educació general i l’accés al sistema educatiu, que comprèn les competències bàsiques, els ensenyaments obligatoris i la preparació per a l’accés a les diverses etapes, així com la capacitació en l’ús d’estratègies per a l’adquisició de les competències bàsiques (LEC, 69.2.a. i c).

9. Autonomia pedagògica.
—El projecte educatiu orienta l’activitat i li dóna sentit amb la finalitat que els alumnes assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu (LEC, 91.1 i D_aut, 4.1).
—En l’exercici de l’autonomia pedagògica, els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya poden concretar les competències bàsiques del currículum (LEC, 97.1).
—Les opcions pedagògiques d’aquests centres s’han d’orientar a donar resposta a les necessitats dels alumnes, amb la finalitat que assoleixin les competències bàsiques i el màxim aprofitament educatiu (LEC, 97.4).

10. Modalitats d’avaluació.
—Entre les diverses modalitats d’avaluació, l’activitat avaluadora ha d’incloure en tot cas l’avaluació dels rendiments educatius, que ha de comprendre les avaluacions de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels alumnes (LEC, 186.1.b).
—L’avaluació de resultats o de rendiments educatius d’un centre incorpora, entre altres elements, les avaluacions de les competències bàsiques assolides per l’alumnat (D_aut, 57.3).


Competències d’un òrgan unipersonal o col·legiat

[Vegeu “funcions” de cada òrgan unipersonal o col·legiat.]


Competència professional

1. Competències professionals docents. El període de pràctiques del sistema d’ingrés als cossos docents permet valorar el grau de desenvolupament de les competències professionals docents (LEC, 119.2).

2. Competència professional de la direcció docent.
—En el procés de selecció del director o directora es valoren de manera objectiva els mèrits de competència professional, la idoneïtat i l’experiència en l’àmbit de la gestió i la docència, el projecte de direcció i la seva capacitat de lideratge (LEC, 143.2 i D_dir, 13.3).
—El nomenament del director amb caràcter extraordinari es basa en criteris de competència professional i capacitat de lideratge (LEC, 143.4 i D_dir, 19.1).
—En centres de nova creació, el nomenament de director s’ha de fer d’acord amb criteris de competència professional i capacitat de lideratge (D_dir, 20.1).
—L’acreditació de directiu professional docent és un mèrit equivalent, en puntuació, a la concurrència de tots els altres mèrits corresponents a l’experiència docent i competència professional en l’àmbit de la gestió i de la docència en centres i serveis educatius del barem de mèrits de la primera fase del procés de selecció de directors i directores (D_dir, 38.2 i annex 2.1 i 2).

3. Alternança entre formació i treball. El Govern ha d’establir ofertes formatives amb organització i modalitats horàries compatibles amb el treball i l’activitat laboral i ha de regular el procediment per al reconeixement i l’acreditació de les competències professionals (LEC, 63.1). El Departament ha de desenvolupar programes i accions específics d’inserció laboral, amb un èmfasi especial en les competències professionals (LEC, 63.5).


Comunicació

1. Comunicació amb les famílies. En les etapes de l’educació bàsica, s’ha de garantir per mitjà de les tutories la comunicació entre el centre i les famílies a propòsit del progrés personal de llurs fills (LEC, 79.4, 80.2 i D_aut, 7.4).

2. Comunicació formal. La resolució administrativa del Departament d’Educació sobre definició de la plantilla d’un centre que no incorpori les propostes formulades en temps i forma per la direcció haurà de ser motivada i comunicada formalment al director (D_aut, 49.2).

3. Projecte lingüístic. El català és la llengua vehicular de l’educació, administrativa i de comunicació utilitzada normalment en les activitats del centre, tal com es concreti en el projecte lingüístic (D_dir, 6.d).

4. La direcció del centre públic.
—El director ha de comunicar periòdicament al director o directora dels serveis territorials o a l’òrgan competent del Consorci d’Educació de Barcelona la part de jornada no realitzada que determina la deducció proporcional d’havers corresponent, així com les jornades no treballades per l’exercici del dret de vaga (D_aut, 50.3 i D_dir, 11.2 i 3).
—Les resolucions sancionadores per faltes lleus que s’emetin per les direccions s’han de comunicar als serveis territorials corresponents o al Consorci d’Educació de Barcelona (D_dir, 12.2).
—La direcció del centre públic ha de comunicar al ministeri fiscal qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta perseguible penalment comès per qualsevol persona de la comunitat educativa en el centre o en relació directa amb la seva activitat (D_aut, DA 19.1).

5. Al claustre i al consell escolar.
—Les resolucions de delegació de funcions de la direcció del centre en el cap d’estudis i en el secretari s’han de comunicar al claustre i al consell escolar (D_aut, DA 5.1).
—El director té la funció de nomenar i destituir, amb la comunicació prèvia al claustre i al consell escolar, els altres òrgans unipersonals de direcció i els òrgans unipersonals de coordinació (D_dir, 10.1.a).

6. Activitats extraescolars. El consell escolar dels centres concertats ha d’aprovar, a proposta del titular del centre, la comunicació de l’establiment de percepcions per les activitats extraescolars (LEC, 152.2.c).