Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (8)

Avaluació del personal docent

1. Àmbit. Aquesta modalitat d’avaluació té totes aquestes denominacions a la LEC i als decrets de desplegament:
— del personal docent,
— de l’exercici docent (o de la docència),
— de l’exercici de la funció docent (en el centre),
— de l’exercici de la direcció,
— de l’exercici dels altres càrrecs unipersonals de govern,
— del desenvolupament de la funció pública docent,
— de l’activitat docent,
— de la pràctica docent,
— de la tasca professional feta, o
— del compliment de les funcions dels docents.

2. Reconeixement professional. L’avaluació de l’exercici docent ha de permetre l’acreditació dels mèrits dels docents per a la promoció professional (LEC, 186.1.c). La promoció docent s’articula sobre la base d’una avaluació periòdica de la tasca professional feta (LEC, 131.1).

3. Procediment. El Departament regula el procediment d’avaluació del desenvolupament de la funció pública docent i de reconeixement de mèrits docents, d’acord amb els principis establerts per l’article 184.1, amb criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i no-discriminació i amb les garanties que estableix l’article 102.4 (LEC, 131.2).

4. Indicadors
-L’avaluació d’un centre és un referent a tenir en compte en l’avaluació de l’exercici de la funció docent en el centre (D_aut, 59.1).
-En l’avaluació de l’exercici de la docència s’ha de prendre en consideració la implicació del professor o professora en la implementació de les propostes de millora derivades de l’avaluació del centre (D_aut, 60.1).

5. Responsable
-La direcció de cada centre públic està habilitada per a intervenir / participar en l’avaluació de l’activitat docent i de gestió del personal del centre, amb l’observació, si escau, de la pràctica docent a l’aula (LEC, 102.4 i 142.5.j; D_dir, 6.g).
-És funció de la Inspecció d’Educació supervisar i avaluar l’exercici de la funció docent (LEC, 178.1.b).

6. Participació de la direcció del centre públic. La participació de la direcció en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent comporta, a més de la facultat d’observació de la pràctica docent a l’aula i de l’actuació dels òrgans col·lectius de coordinació docent, la facultat de requerir del professorat sotmès a avaluació la documentació pedagògica i acadèmica que consideri necessària per a deduir-ne les valoracions corresponents (D_dir, 6.g).

7. Efectes
-El resultat positiu de l’avaluació de l’exercici de la docència condueix a l’adquisició progressiva, cada període de cinc anys, d’un dels set graus personals docents en què s’articula la carrera docent (LEC, 131.3 i D_aut, 60.2).
-El resultat positiu de l’avaluació de l’exercici de la docència condueix als reconeixements professionals que escaiguin sobre els elements de promoció professional docent en el professorat dels centres privats concertats (D_aut, 60.2).
-L’avaluació positiva del compliment de les funcions dels docents, amb un mínim de tres graus personals docents, s’ha de valorar, en el marc dels processos d’avaluació que l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) desenvolupa per a la contractació del personal docent i investigador, com a mèrit específic en els concursos públics que es convoquin per a la contractació laboral de professors universitaris, d’acord amb la legislació d’universitats (LEC, 133.1).
-L’avaluació positiva de l’exercici dels altres càrrecs unipersonals de govern s’ha de tenir en compte en la valoració de la carrera docent (LEC, 145.2).
-El resultat de l’avaluació de la pràctica docent durant el primer curs de l’exercici docent en els centres públics determina la competència per a exercir amb caràcter interí en els centres públics dependents del Departament (LEC, 122.3).
-Proposta motivada, per la direcció, de la incoació d’expedient contradictori i no disciplinari per a la remoció del lloc de treball ocupat pels funcionaris docents de carrera o interins, basada en les constatacions fetes per la mateixa direcció en exercici de les seves funcions o en el resultat de l’avaluació de l’exercici de la docència (D_dir, 10.1.c i d.).

Avaluació del sistema educatiu

1. Àmbit. L’avaluació del sistema educatiu és el procés d’abast intern i d’abast general que té per objecte descriure, analitzar, valorar i interpretar les polítiques, les institucions i les pràctiques educatives amb l’objectiu de mantenir-les, desenvolupar-les o modificar-les (LEC, 182.1). També es denominen "avaluacions generals del sistema educatiu" (LEC, 186.1.a)

2. Contingut. L’avaluació s’estén a tots els àmbits del sistema educatiu i en comprèn tots els aspectes i les manifestacions. L’activitat avaluadora es projecta sobre els mètodes d’ensenyament, els processos i les estratègies d’aprenentatge i els resultats obtinguts pels alumnes, l’exercici de la funció docent, la funció directiva, el funcionament dels centres educatius, la implicació de les famílies, la Inspecció d’Educació, els serveis educatius i la mateixa Administració educativa (LEC, 183.1).

Bones pràctiques (educatives)

1. Àmbit. El Departament d’Educació ha d’afavorir la difusió de les bones pràctiques dels centres educatius, especialment d’aquelles que es derivin de l’aplicació de projectes d’innovació pedagògica i curricular i d’estratègies didàctiques pròpies dels centres (D_aut, DA 23).

2. Centres de referència educativa. El Govern ha d’establir el marc reglamentari que ha de permetre qualificar, amb caràcter temporal, com a centres de referència educativa els centres que acreditin bones pràctiques educatives, i que han d’ésser considerats preferents amb relació als aspectes pràctics de la formació inicial del nou professorat (LEC, 85). L’avaluació d’un centre ha de permetre, quan escaigui, obtenir la qualificació de centre de referència educativa, en els termes que s’estableixin (D_aut, 59.2).

3. Serveis educatius. Els serveis educatius han de donar suport als centres en la dinamització de llurs projectes d’innovació educativa i en l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques educatives (LEC, 86.3.h).
[Vegeu "centre de referència educativa".]

Calendari escolar

1. Àmbit. Període anual en què correspon portar a terme les activitats educatives dels centres (LEC, 72.2).

2. Responsables.
-Correspon al Departament fixar el calendari escolar per als ensenyaments obligatoris i postobligatoris, que ha de comprendre entre cent setanta-cinc i cent setanta-vuit dies lectius per curs, i determinar els períodes lectius i els períodes de vacances (LEC, 54.1).
-Els municipis participen en la determinació del calendari escolar (LEC, 159.3.a).

3. Calendaris específics. Les estratègies didàctiques pròpies dels centres que imparteixen ensenyaments professionalitzadors poden comportar l’establiment de calendaris escolars específics d’aquests ensenyaments en els termes i amb les limitacions que determini el Departament d’Educació (D_aut, 17.4).

Cap d’estudis

1. Òrgan unipersonal de direcció. Els òrgans unipersonals de direcció dels centres públics són el director o directora, el secretari o secretària, el cap o la cap d’estudis i els que s’estableixin per reglament o en exercici de l’autonomia organitzativa del centre (LEC, 139.2), en les normes d’organització i funcionament del centre (D_aut, 30.1). El mínim d’òrgans unipersonals de direcció d’un centre educatiu són la direcció, el o la cap d’estudis i el/la secretari/ària (D_aut, 30.2). El director o la directora, el o la cap d’estudis i el secretari o la secretària són els òrgans de govern unipersonals de la ZER (D_aut, DA 15.3).

2. Funcions
-Correspon al Departament determinar les funcions mínimes i comunes a què s’ha d’ajustar l’exercici de les funcions de cap d’estudis i de secretari o secretària en els centres públics, en el marc de l’autonomia organitzativa i de gestió (LEC, 139.3).
-Correspon al o a la cap d’estudis exercir les funcions que li delegui la direcció d’entre les fixades per l’article 147.4 de la Llei d’educació i totes les altres que li encarregui la direcció, preferentment en els àmbits curricular, d’organització, coordinació i seguiment de la impartició dels ensenyaments i altres activitats del centre i d’atenció a l’alumnat, d’acord amb el que prevegi el projecte de direcció i s’incorpori a les normes d’organització i funcionament del centre (D_aut, 32.2).
-Les delegacions de funcions de la direcció del centre en el o la cap d’estudis tenen caràcter intern al centre, es formalitzen en resolució de la direcció, que s’ha de comunicar al claustre i al consell escolar, arxivar com a documentació administrativa formal del centre educatiu públic i incorporar a les normes d’organització i funcionament (D_aut, DA 5.1).

3. Equip directiu. Òrgan executiu de govern dels centres públics, integrat pel director o directora, el secretari o secretària, el cap o la cap d’estudis i els altres òrgans unipersonals que s’estableixin per reglament o en exercici de l’autonomia organitzativa del centre (LEC, 147.2; D_aut, 35.2).

4. Nomenament i cessament. Correspon al director o directora nomenar i fer cessar els membres de l’equip directiu i del consell de direcció (LEC, 147.6). El o la cap d’estudis és nomenat/ada per la direcció del centre, per un període no superior al del mandat de la direcció, entre el professorat que és destinat al centre, com a mínim, per un curs sencer (D_aut, 32.1).

5. Substitució de la direcció. Llevat que les normes d’organització i funcionament del centre ho prevegin altrament, el o la cap d’estudis substitueix el director o directora en cas d’absència, malaltia o vacant (D_aut, 32.4). Quan la direcció actual del centre participi com a candidata en el procés de selecció, s’ha d’abstenir d’exercir les funcions que el procediment assigna a la direcció. Aquestes funcions les ha d’exercir la persona que és cap d’estudis (D_dir, 16.4), la qual ha de presidir les reunions del claustre i del consell escolar on s’han d’escollir les persones representants en la comissió de selecció (D_dir, Annex 1.3).

6. Cap d’estudis (addicional). Per raó de la diversitat dels ensenyaments o dels torns horaris, la direcció del centre pot encarregar funcions de les esmentades a l’apartat anterior a un òrgan unipersonal de direcció addicional que, en aquest cas, es podrà denominar cap d’estudis dels ensenyaments o torns que correspongui (D_aut, 32.3).

7. Consell escolar. El cap o la cap d’estudis és membre del consell escolar dels centres públics i de les ZER (D_aut, 45.1.b i DA 15.8).

8. Complement retributiu. L’import del component del complement retributiu de lloc de treball o funció docent que correspon als càrrecs de cap d’estudis és el que estableix el Govern (D_aut, DA 22).
[Vegeu "equip directiu", "consell de direcció" i "òrgans unipersonals de direcció".]


Cap de departament

1. Òrgans de coordinació. La LEC no menciona explícitament els departaments dels instituts, que apareixen entre els òrgans de coordinació docent, amb caràcter bàsic, a la LOE, com a "departaments de coordinació didàctica", encarregats de l’organització i el desenvolupament dels ensenyaments propis de les matèries o mòduls que se’ls encomanin (LOE, 130.2). L’exercici del comandament dels departaments de coordinació didàctica s’atribueix, amb caràcter preferent, als funcionaris dels cossos de catedràtics (LOE, DA 8.2.b; D_aut, 41.3).

2. Mínim de caps de departaments. En els centres que imparteixen educació secundària hi ha d’haver, com a mínim, dues persones caps de departament (D_aut, 41.3).
[Al Decret d’autonomia no apareix esmentat el "cap de seminari", però els centres poden establir aquest òrgan de coordinació dins l’estructura organitzativa pròpia.]