3) Nova definició del currículum bàsic
La nova redacció de l’article 6 de la LOE, sobre el currículum, introdueix moltes modificacions en la definició que sobre aquest concepte havia mantingut l’Estat des de la LOGSE (1990), que va ser la primera llei estatal en definir-lo amb caràcter bàsic, però no orgànic. Enumero, breument, aquestes innovacions:
1.- Contingut del currículum
Desapareixen de la definició del currículum (a l’apartat 1 de l’art. 6 LOE) els objectius dels diferents ensenyaments. Per tant, el currículum inclou “el conjunt de competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cadascun dels ensenyaments”.
2.- Currículum bàsic, que ha de fixar el Govern de l’Estat
Desapareix tota referència als “aspectes bàsics” del currículum que ha de fixar l’Estat: la llei atribueix al Govern la competència per a establir i definir la globalitat de les competències bàsiques de cada ensenyament i els criteris per a la seva avaluació, i no només els aspectes bàsics, com succeïa fins ara.
Se substitueixen també els “aspectes bàsics dels continguts” o els “continguts bàsics dels ensenyaments mínims” pels “continguts comuns necessaris per a l’adquisició de les competències bàsiques” que s’amplien fins al 65% i el 75%, segons tinguin o no llengua cooficial les Comunitats Autònomes.
En definitiva, i de manera descarada, hi ha una ampliació del concepte “ensenyaments mínims” establert a la LODE (1985), a la disposició addicional 1.2.c), com a concreció dels aspectes bàsics del currículum que han de ser fixats per l’Estat.
L’Estat no pot reassumir competències i reduir les de les Comunitats Autònomes, augmentant els horaris dels ensenyaments mínims en un 10%, com fa aquest apartat 2 de l’art.6 LOE. De fet s’està modificant el règim de distribució de competències entre l’Estat i les Comunitats Autònomes a través d’una llei estatal, i no a través de la Constitució o els Estatuts d’Autonomia.
3.- Establiment dels currículums per les Administracions educatives
L’apartat 3 d’aquest precepte atribueix a les Administracions educatives l’establiment del currículum dels diferents ensenyaments, d’una manera molt menys respectuosa amb les seves competències per desenvolupar la normativa bàsica estatal: així, explícitament se’ls recorda a les Comunitats Autònomes que hauran de “respectar i integrar els ensenyaments mínims (...) i que desenvoluparan els continguts comuns i podran establir directrius pedagògiques, reconeixent en tot cas cert grau d’autonomia als centres educatius”.
Aquesta darrera referència als mètodes pedagògics se la podia estalviar el legislador estatal, ja que la metodologia dels ensenyaments no ha format mai part dels aspectes bàsics del currículum, i per tant no cal recordar en un precepte bàsic que les administracions educatives podran establir directrius pedagògiques, quan aquestes administracions són les competents per a establir els mètodes pedagògics del currículum.
4.- Intervenció dels centres educatius en el desenvolupament del currículum
Després de reproduir en l’apartat 4 les previsions actuals de la LOE, en el sentit que “els centres docents desenvoluparan i completaran, si s’escau, el currículum de les diferents etapes i cicles en ús de la seva autonomia, tal com es recull en el capítol II del títol V d’aquesta llei orgànica”, s’afegeix una limitació totalment innecessària que contradiu de fet l’autonomia pedagògica reconeguda per la LOE.
És, certament, molt poc afortunat l’afegitó de l’avantprojecte en aquest precepte: “En concret, els centres educatius disposaran d’autonomia per a dissenyar i implantar mètodes pedagògics propis, de conformitat amb les directrius que, si s’escau, estableixin les administracions educatives”. Els redactors del nou text legal haurien de ser coherents amb la resta de la LOE, especialment quan no s’han molestat en introduir modificacions. Vegeu, si més no, l’amplitud de l’autonomia pedagògica, d’organització i de gestió que reconeix als centres educatius els art. 120 i 121 de la LOE.
5.- Conclusió
En aquest article que he comentat avui, hi ha una manifesta invasió de competències de l’Estat en matèria educativa, que hauria de ser regulada per les Administracions educatives competents, ja que de fet, el currículum no és més que un instrument organitzatiu dels ensenyaments, que no hauria de tenir caràcter bàsic, com ja he analitzat en una nota anterior del blog (“Desmitificar el currículum”, publicat el 5 d'agost de 2009).
A aquesta mateixa conclusió va arribar el Tribunal Suprem, quan afirmava categòricament que “no pot pensar-se que aquest conjunt (d’objectius, continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació) formi part intrínseca del nucli bàsic de cap dret fonamental pertanyent a l’educació” (STS 5278/1994, de 24 de juny). L’alt tribunal arriba a afirmar que “els mètodes pedagògics o els continguts de les diferents etapes són aspectes puntuals i tècnics més propis de la regulació reglamentària que de la regulació legal”; dit amb altres paraules, el Tribunal Suprem considera el contingut del currículum com “aspectes perifèrics” del dret a l’educació, i, en conseqüència, no haurien de tenir caràcter bàsic, en la mesura que no formen part del nucli del dret a l’educació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada