Novetats del projecte de LOMLOE (1) “La modernització de la professió docent”

 

Molt aviat farà 6 anys que estic jubilat i he tingut diferents ocasions de continuar comentant en aquest blog les novetats legislatives en matèria educativa. La primera nota que vaig publicar va ser al desembre del 2015, en què vaig comentar el “Llibre Blanc dela professió docent”, encarregat pel Ministeri d’Educació per reordenar la funció docent; en la segona, al juny del 2017, al post “No és possible reformarel sistema educatiu sense reformar la funció pública docent”, vaig comentar el pacte educatiu que s'estava discutint des de feia mesos a la Subcomissió d’Educació del Congrés dels Diputats, amb la proposta que havia preparat jo mateix per defensar-la a la subcomissió, però per problemes d’agenda no vaig arribar a anar al Congrés; i la tercera al desembre de 2018, sobre “La derogació de la LOMCE”, sobre el primer projecte de derogació de la LOMCE preparat pel Ministeri d’Educació.

Les dues primeres iniciatives no van tenir cap èxit: ni el llibre blanc es va convertir en llei ni la subcomissió d’educació del Congrés de Diputats va arribar a cap pacte educatiu per reformar la LOE. La tercera, en canvi, va aconseguir entrar al Congres com a projecte de llei a principis d’any i està a punt de ser aprovada com a modificació de la LOE i derogació de la LOMCE, dos anys després que el Ministeri fes públic el primer esborrany el 19 de novembre de 2018.

El títol del projecte de llei, LOMLOE, és una mica sorprenent, ja que hi apareixen dues vegades les paraules “llei orgànica”: Llei Orgànica de modificació de la Llei Orgànica d’educació. Ens trobem, doncs, davant una llei orgànica “al quadrat”, que modifica la LOE del 2006 i pretén derogar la LOMCE del 2013. Aquesta derogació de la LOMCE es fa formalment en una disposició derogatòria que la deroga sencera, però de fet no se suprimeixen tots els preceptes que havien estat afegits a la LOE per la LOMCE, i per tant dins la LOE ha quedat incrustada una part important de la LOMCE originària. Però això ja ho comentaré un altre dia, més endavant.

En aquesta primera nota sobre la nova llei orgànica educativa reviso un dels objectius que s’ha fixat el legislador: la reforma de la professió docent mitjançant un nou marc normatiu, o dit d’una altra forma, modernitzar la professió docent per liderar la innovació curricular i didàctica.

 

1. Definició de l’objectiu de modernitzar la professió docent

1.1 En una infografia penjada al web del Ministerio de Educación y Formación Profesional, entre els “10 desafiaments del sistema educatiu espanyol” s’inclou amb el número 5 el següent:

“Modernizar la PROFESIÓN DOCENTE para liderar la innovación curricular y didáctica”.

I dins l’objectiu 4 “ESTABILIZAR EL SISTEMA EDUCATIVO COMO PILAR BÁSICO DE LAS POLÍTICAS DE CONOCIMIENTO”, hi trobem el següent objectiu referent al professorat:

“Propone la creación de un nuevo marco normativo para abordar la reforma de la profesión docente”.

 

1.2 Al preàmbul del projecte de llei hi trobem aquesta mateixa idea del “desenvolupament de la professió docent”, relacionat amb el quart objectiu del Desenvolupament Sostenible i l’agenda 2030:

“Igualmente (estas disposiciones adicionales de la ley) pretenden la adaptación del sistema educativo a las nuevas demandas aquellas que vienen referidas a las prioridades en los programas de cooperación territorial, al cumplimiento del cuarto Objetivo de Desarrollo Sostenible y la Agenda 2030, al desarrollo de la profesión docente y al incremento del gasto público educativo.”

 

1.3 A la pág. 36 de la “Memoria de análisis de impacto normativo del proyecto de ley” del 28 de febrer de 2020, es reprodueix literalment aquest mateix paràgraf del preàmbul, sense afegir cap altra justificació.

 

1.4 Però revisat el text del projecte, es pot concloure que la “modernització de la professió docent” com a desafiament del sistema educatiu espanyol s’ha reduït tan sols a l’anunci d’una futura “proposta” de creació d’un nou marc normatiu per abordar la reforma de la professió docent, sense cap concreció sobre el seu contingut, tal com analitzo a continuació. No hi ha, per tant, cap contingut normatiu de reforma de la professió docent, només un compromís legal que en el termini d’un any el Govern estatal presentarà una proposta normativa, és a dir un projecte, no una norma aprovada.

 

2. Futura proposta normativa sobre el desenvolupament de la professió docent

2.1 En tot el títol III de la LOE-LOMCE, sobre el professorat, no s’hi preveu cap innovació en matèria de professorat, ni tampoc a les disposicions addicionals de la sisena a la desena, les que regulen la funció pública docent.

Al desenvolupament de la professió docent només s’ha dedicat una breu disposició addicional setena de la LOMLOE, sense contingut normatiu, que diu el següent:

“Disposición adicional séptima. Normativa sobre el desarrollo de la profesión docente.

A fin de que el sistema educativo pueda afrontar en mejores condiciones los nuevos retos demandados por la sociedad e impulsar el desarrollo de la profesión docente, el Gobierno presentará, en el plazo de un año a partir de la entrada en vigor de esta ley, una propuesta normativa que regule, entre otros aspectos, la formación inicial y permanente, el acceso a la profesión y el desarrollo de la carrera docente.”

Realment, no es pot considerar que aquesta previsió normativa compleixi l’objectiu de la LOMLOE de reformar la professió docent, ja que ens trobem davant d’un xec en blanc al Govern de l’Estat per regular la matèria elaborant una proposta normativa, sense intervenció directa de las restants administracions educatives.

 

2.2. Tots aquests temes ja estan regulats a la LOE (“funcions del professorat”, art. 91; “formació inicial”, art. 100; “formació permanent”, art. 102 i 103; “accés a la professió”, art. 101 i, més específicament, els requisits d’accés a la professió, art. 92-99 i “desenvolupament de la carrera docent”, art. 106.4; 122.bis 5 i DA 12.7), uns amb més detall que altres.

En concret, la “carrera docent” o “carrera professional” només apareix lleugerament mencionada a la llei, en dues ocasions en relació amb ‘avaluació del professorat i en una tercera en un compromís entre l’Estat i les Comunitats Autònomes per “impulsar l’estudi i implantar mesures per al desenvolupament de la carrera professional”, compromís previst l’any 2006 a la LOE original i que encara està pendent de portar-se a la pràctica en la majoria de CCAA:

LOE, art. 106.4. Corresponde a las Administraciones educativas disponer los procedimientos para que los resultados de la valoración de la función docente sean tenidos en cuenta de modo preferente en los concursos de traslados y en la carrera docente, junto con las actividades de formación, investigación e innovación.

LOE, art. 122.bis 5. La actividad realizada por el personal afecto a la ejecución de las acciones de calidad educativa, con una valoración positiva, deberá serle reconocida tanto en la provisión de puestos de trabajo como a efectos de carrera profesional, entre otros.

LOE, DA 12.7. La Administración del Estado y las Comunidades Autónomas impulsarán el estudio y la implantación, en su caso, de medidas destinadas al desarrollo de la carrera profesional de los funcionarios docentes sin que necesariamente suponga el cambio de cuerpo.

 

2.3 Catorze anys després d’aprovar-se la LOE, el projecte de LOMLOE torna a incloure una nova menció a una futura regulació la carrera docent, en què s’inclouen algunes novetats:

a) En lloc del subjecte responsable de la futura norma “l’Administració de l’Estat i les Comunitats Autònomes”, que hi apareix a la DA 12.7 LOE, en el projecte de LOMLOE el responsable se substitueix pel “Govern (de l’Estat)” no per tots els governs autonòmics amb competències educatives. Hi ha, per tant, un retrocés autonòmic important.

b) En lloc de la “implantació de mesures destinades al desenvolupament de la carrera professional dels funcionaris docents”, ara es descafeïna encara més el text reduint el futurible a “una proposta normativa”, no a una realitat legal que entri en vigor en el termini de l’any previst, i sense especificar-se si aquesta “proposta” es materialitzarà en una llei o en un simple real decreto.

Aquestes dues novetats suposen una pèrdua important del paper de les administracions autònomes en el desenvolupament de la professió docent, que seran convidades de pedra davant d’una norma estatal bàsica que hauran d’aplicar elles, sense haver-la aprovat directament.

 

2.4 La proposta de futura regulació de la carrera professional docent per l’Estat xocarà també amb les competències autonòmiques en aquesta matèria, reconegudes pels Estatuts d’Autonomia i pel propi Estatut Bàsic de l’Empleat Públic (2007) que atribueix a totes les administracions competents la possibilitat de desenvolupar la carrera professional dels seus funcionaris:

EBEP, art. 2.3. El personal docente y el personal estatutario de los Servicios de Salud se regirán por la legislación específica dictada por el Estado y por las comunidades autónomas en el ámbito de sus respectivas competencias (...)

EBEP, art. 16.3. Las leyes de Función Pública que se dicten en desarrollo de este Estatuto regularán la carrera profesional aplicable en cada ámbito que podrán consistir, entre otras (...)

EBEP, art. 17. Las leyes de Función Pública que se dicten en desarrollo del presente Estatuto podrán regular la carrera horizontal de los funcionarios de carrera, pudiendo aplicar, entre otras, las siguientes reglas: (...)

Així, la Llei d’educació de Catalunya regula amb detall la carrera docent, en desenvolupament de la LOE i de l’EBEP, al capítol VI, sobre la carrera professional docent, del títol VIII, articles 128-133.

 

2.5 Dels altres aspectes sobre la professió docent mencionats a la nova DA 7 del projecte de LOMLOE, la formació permanent també pot presentar problemes competencials. Per exemple, l’article 131.2 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006) atribueix a la Generalitat de Catalunya competència exclusiva en matèria de formació permanent del professorat:

“Correspon a la Generalitat, en matèria d’ensenyament no universitari, amb relació als ensenyaments obligatoris i no obligatoris que condueixen a l’obtenció d’un títol acadèmic o professional amb validesa a tot l’Estat i amb relació als ensenyaments d’educació infantil, la competència exclusiva que inclou: (...) f) La formació permanent i el perfeccionament del personal docent i dels altres professionals de l’educació i l’aprovació de directrius d’actuació en matèria de recursos humans.”

En desenvolupament d’aquest precepte, l’article 110 de la LEC regula la formació permanent del professorat.

 

3. Conclusió

Sorprèn molt comprovar que un dels objectius de la LOMLOE, sobre la reforma i modernització de la professió docent “per liderar la innovació curricular i didàctica” i “estabilitzar el sistema educatiu com a pillar bàsic dels polítiques del coneixement”, hagi quedat molt lluny de assolir-se al projecte de llei, ja que el text s’ha limitat a incloure una breu disposició addicional programàtica d’una futura proposta normativa del Govern estatal, sense precisar en absolut les seves línies mestres.

Realment, el Ministeri ha utilitzat molt poc les vint propostes de canvi del “Llibre Blanc de la professió docent” que va encarregar el 2015, com ara “el model de professió docent d’alt nivell de qualificació i d’excel·lència, el qual implica elevar el nivell de formació i selecció”, mitjançant la proposta de MIR educatiu com a un procés d’inducció a la professió docent.