La LOMCE només va modificar 9
apartats del Títol II de la LOE, sobre l’equitat en l’educació (dels 62
apartats de tot el títol), i va afegir-hi 4 apartats nous. La LOMLOE no es
limita ara a recuperar el text originari de la LOE, sinó que només modifica o
suprimeix 8 dels 13 apartats afectats per la LOMCE. Tanmateix la nova llei modifica
molts altres apartats originaris de la LOE (un total de 33 apartats) i
introdueix 8 de nous, afegint així molt més detall del que contenia aquest
títol inicialment i tal com va ser modificat per la LOMCE (tot el títol conté,
finalment, 74 apartats).
1. Alumnat amb necessitat educativa de suport educatiu
1.1 Principis (art.71)
Apartat 1:
Es recupera la redacció original
de la LOE, suprimint el següent afegitó que havia inclòs la LOMCE:
“Las Administraciones educativas
podrán establecer planes de centros prioritarios para apoyar especialmente a
los centros que escolaricen alumnado en situación de desventaja social”.
Apartat 2:
S’amplia la tipologia de
necessitats específiques de suport educatiu, afegint les següents 5 causes:
¾
Retard maduratiu;
¾
Trastorns del desenvolupament del llenguatge i
la comunicació;
¾
Trastorns d’atenció;
¾
Desconeixement greu de la llengua
d’aprenentatge, i
¾
Trobar-se en situació de vulnerabilitat
socioeducativa.
Es mantenen la resta de causes
que ja preveia la llei (necessitats educatives especials, trastorns
d’aprenentatge, altes capacitats intel·lectuals, incorporació tardana al
sistema educatiu, condicions personals o d’història escolar), llevat del TDAH
que se suprimeix.
1.2 Recursos (art. 72)
Apartat 5:
L’únic canvi de tot el precepte
és molt menor, ja que es limita a afegir al final una consideració molt
general, que es pot aplicar a qualsevol tipus d’alumnat: “promoviendo su éxito educativo y la prevención del fracaso
y del abandono escolar”.
1.3 Alumnes que presenten
necessitats educatives especials (art. 73 i 74)
Apartat 73.1
Igual
que a l’art. 71.2 s’han ampliat les causes que justifiquen les necessitats
específiques de suport educatiu, ara s’amplia també la definició del concepte
de “necessitats educatives especials” com aquell “alumnat que afronta barreres
que limiten el seu accés, presència, participació o aprenentatge”, derivades
“de la comunicació i del llenguatge” a més de la discapacitat o de transtorns
greus de conducta, que eren els dos únics orígens anteriors de les necessitats
especials. Al final de l’apartat s’afegeix “per a la consecució dels objectius
d’aprenentatge adequats al seu desenvolupament”.
Apartat 73.2
Aquest
apartat sobre els recursos necessaris per a aquests alumnes és nou:
2. El sistema educativo dispondrá de los recursos necesarios
para la detección precoz de los alumnos con necesidades educativas especiales,
temporales o permanentes, y para que puedan alcanzar los objetivos establecidos
con carácter general para todos los alumnos. A tal efecto, las Administraciones
educativas dotarán a estos alumnos del apoyo preciso desde el momento de su
escolarización o de la detección de su necesidad.
Però,
de fet, no afegeix res de nou que no s’hagi dit en altres preceptes anteriors o
posteriors, per la qual cosa el podem considerar una repetició sense innovació
normativa:
Ap.
72.2. Corresponde a las Administraciones educativas dotar a los centros de los
recursos necesarios
para atender adecuadamente a este alumnado. (…)
Ap.
71.2. (…) puedan
alcanzar (…), en todo caso, los objetivos establecidos con carácter general para todo el alumnado.
Ap.
71.3 Las
Administraciones educativas establecerán los procedimientos y recursos precisos para
identificar tempranamente las necesidades educativas específicas de los
alumnos y alumnas a las que se refiere el apartado anterior.
Ap.
74.5. Corresponde asimismo a las Administraciones educativas
(…) proporcionar los
recursos y apoyos complementarios necesarios y proporcionar las atenciones
educativas específicas derivadas de discapacidad o trastornos de algún tipo
durante el curso escolar.
Apartat 74.2
En
aquest apartat sobre la identificación i valoració de les necessitats
educatives d’aquest alumnat, a més d’un canvi estilístic sense major transcendència
(es substitueix “personal con la debida cualificación” per “professionals
especialistes”), s’afegeix el següent:
“En este proceso serán preceptivamente oídos e informados
los padres, madres o tutores legales del alumnado. Las Administraciones
educativas regularán los procedimientos que permitan resolver las discrepancias
que puedan surgir, siempre teniendo en cuenta el interés superior del menor y
la voluntad de las familias que muestren su preferencia por el régimen más
inclusivo.”
Apartats 74.3, 4 i 5
Els
canvis introduits als apartats restants d’aquest art. 74 sobre l’escolarització
dels alumnes amb necessitats eduatives especials són menors, alguns merament
estilístics, com es pot concloure del següent quadre comparatiu entre LOE-2006
i LOMLOE (la LOMCE no els va modificar):
|
LOE 2006 |
LOMLOE 2020 |
|
3. Al
finalizar cada curso
|
3. Al
finalizar cada curso se
evaluará el grado de consecución de los objetivos establecidos de manera
individual para cada alumno. Dicha evaluación permitirá proporcionar
la orientación adecuada y modificar la atención educativa prevista, así como el régimen de
escolarización, que
tenderá a lograr la continuidad, la progresión o la permanencia del alumnado en
el más inclusivo. |
|
4.
Corresponde a las Administraciones educativas promover la escolarización en
la educación infantil del alumnado que presente necesidades educativas
especiales y desarrollar programas para su adecuada escolarización en los
centros de educación primaria y secundaria obligatoria. |
4.
Corresponde a las Administraciones educativas promover la escolarización en
la educación infantil del alumnado que presente necesidades educativas
especiales y desarrollar programas para su adecuada escolarización en los
centros de educación primaria y secundaria obligatoria. Para atender adecuadamente a
dicha escolarización, la relación numérica entre profesorado y alumnado podrá
ser inferior a la establecida con carácter general. |
|
5.
Corresponde asimismo a las Administraciones educativas favorecer que el
alumnado con necesidades educativas especiales pueda continuar su
escolarización de manera adecuada en las enseñanzas postobligatorias, así
como adaptar las condiciones de realización de las pruebas establecidas en
esta Ley para aquellas personas con discapacidad que así lo requieran. |
5.
Corresponde asimismo a las Administraciones educativas favorecer que el
alumnado con necesidades educativas especiales pueda continuar su
escolarización de manera adecuada en todos los niveles educativos pre y
postobligatorios; adaptar las condiciones de realización de las pruebas
establecidas en esta ley para aquellas personas con discapacidad que así lo
requieran; proporcionar
los recursos y apoyos complementarios necesarios y proporcionar las
atenciones educativas específicas derivadas de discapacidad o trastornos de
algún tipo durante el curso escolar. |
¾
Així, l’avaluació “del grau de consecució dels
objectius establerts de manera individual per a cada alumne” substitueix
l’avaluació “dels resultats aconseguits per cadascun dels alumnes en funció
dels objectius proposats a partir de l’avaluació inicial”, modificar “l’atenció
educativa prevista” substitueix
modificar “el pla d’actuació”, “el règim d’escolarització” substitueix
“la modalitat d’escolarització” i “tendirà a assolir la continuïtat, la
progressió o la permanència de l’alumnat en el (règim) més inclusiu”
substitueix “de forma que pugui afavorir-se, sempre que sigui possible, l’accés
de l’alumnat a un règim de major integració” (apartat 3).
¾
La “relació numèrica entre professorat i
alumnat” de l’apartat 4 és el mateix concepte que ja apareix recollit, per a
aquest mateix tipus d’alumnat, a l’art. 112.3, on es recull amb una expressió
diferent però amb el mateix significat (“proporció d’alumnat per professor”):
“3. Los centros que escolaricen alumnado
con necesidad específica de apoyo educativo, en proporción mayor a la
establecida con carácter general o para la zona en la que se ubiquen, recibirán
los recursos complementarios humanos y materiales necesarios para atender
adecuadamente a este alumnado. A tal fin, la proporción de alumnado por profesor podrá ser inferior a
la establecida en el apartado 1 del artículo 157.
¾
A l’apartat 5, una vegada més, s’afegeix una
referència a l‘obligació de les Administracions educatives de “proporcionar els suports i recursos complementaris
necessaris” per a aquest alumnat, i de proporcionar “les atencions
educatives específiques derivades de discapacitat o trastorns d’algun tipus”
que és pràcticament una repetició del que ja s’ha dit als art. 72.2 i 71.3, que
he esmentat abans:
Art. 72.2. Corresponde a las Administraciones educativas dotar a los centros de los
recursos necesarios para atender adecuadamente a este alumnado. (…)
Art.
71.3 Las
Administraciones educativas establecerán los procedimientos y recursos precisos para
identificar tempranamente las necesidades educativas específicas de los
alumnos y alumnas a las que se refiere el apartado anterior.
1.4 Inclusió educativa, social
i laboral (art. 75)
A l’article 75 es modifica el
títol en substituir “integració” per “inclusió”, afegint també “educativa”
a la inclusió “social y laboral”.
Els dos apartats d’aquest
precepte es mantenen sense cap canvi, llevat de la numeració, perquè ara passen
a ser els apartats 3 i 4, ja que se afegeixen dos nous apartats inicials:
“1.
Cuando las circunstancias personales del alumno o alumna con necesidades
educativas especiales lo aconsejen para la consecución de los objetivos de la
enseñanza básica, este alumnado podrá contar con un curso adicional. Estas
circunstancias podrán ser permanentes o transitorias y deberán estar
suficientemente acreditadas.
2.
Con objeto de reforzar la inclusión educativa, las administraciones educativas
podrán incorporar a su oferta educativa las lenguas de signos españolas.”
2. Equitat i compensació de les desigualtats en educació
2.1 Educació de major equitat
(art. 80)
Al títol del capítol II sobre
“compensació de les desigualtats en educació” s’afegeix el concepte d’equitat,
i en aquest primer article sobre els principis, s’introdueixen els següents
canvis, tots ells relacionats amb la substitució de la paraula “igualtat” per
“equitat”, així com la supressió del concepte “educació compensatòria”:
¾
Les accions de caràcter compensatori en relació
amb les persones, grups i àmbits territorials que es trobin en situacions
desafavorides es converteixen, amb major detall, en:
“(...) acciones dirigidas hacia las personas,
grupos, entornos sociales
y ámbitos territoriales que se encuentren en situación de vulnerabilidad socioeducativa y cultural con el
objetivo de eliminar las barreras que limitan su acceso, presencia,
participación o aprendizaje, asegurando con ello los ajustes razonables en función de sus
necesidades individuales y prestando el apoyo necesario para fomentar su máximo desarrollo
educativo y social, de manera que puedan acceder a una educación inclusiva, en
igualdad de condiciones con los demás” (apartat 1).
¾
El principi “d’igualtat” es converteix en el
principi “d’equitat” (apartat 1);
¾
Les “polítiques d’educació compensatòria” es
converteixen en “polítiques de compensació” (apartat 2);
¾
Els “objectius prioritaris d’educació
compensatòria” es converteixen en “objectius prioritaris a fi d’assolir una
educació de major equitat” (apartat 3).
2.2 Escolarització (art. 81)
En aquest article s’introdueixen
modificacions de fons en relació amb les mesures d’escolarització de l’alumnat
en situació de vulnerabilitat socioeducativa, ja que s’amplia l’àmbit
d’actuació de les Administracions educatives que estava limitat a l’educació
infantil, primària i obligatòria, i ara es refereix a les “diferents etapes de
l’educació”. Són nous tots aquests textos, subratllats:
¾
1. Corresponde a las Administraciones educativas asegurar
una actuación preventiva y compensatoria garantizando las condiciones más
favorables para la escolarización de todos los niños cuyas condiciones
personales o sociales
supongan una desigualdad inicial para acceder a las distintas etapas de la educación. La escolarización del alumnado
en situación de vulnerabilidad socioeducativa se regirá por los principios de
participación e inclusión y asegurará su no discriminación ni segregación y la
igualdad efectiva en el acceso y la permanencia en el sistema educativo. Con
este fin, las Administraciones educativas adoptarán las medidas necesarias para
actuar de forma preventiva con el alumnado en situación de vulnerabilidad
socioeducativa con objeto de favorecer su éxito escolar.
¾ 2. En
aquellos centros escolares, zonas geográficas o entornos sociales en los cuales exista concentración de
alumnado en situación de vulnerabilidad socioeducativa, las Administraciones
educativas desarrollarán iniciativas para compensar esta situación. A este fin
se podrán establecer actuaciones socioeducativas conjuntas a nivel territorial
con las Administraciones locales y entidades sociales, incluyendo una especial
atención a la oferta educativa extraescolar y de ocio educativo, así como
acciones de acompañamiento y tutorización con el alumnado que se encuentre en
esta situación y con sus familias. Dichas iniciativas y actuaciones se
realizarán de manera que se evite la segregación de este alumnado dentro de los
centros educativos.
¾ 3. Las Administraciones educativas
adoptarán las medidas necesarias para desarrollar acciones de acompañamiento y
tutorización con el alumnado que se encuentre en esta situación y con sus
familias.
Finalment, a l’apartat 4, en
relació amb els recursos dels centres públics i concertats, es substitueix “els
objectius de l’educació obligatòria” pels “objectius educatius”, ampliant una
vegada més, l’àmbit d’actuació de les Administracions.
2.3 Igualtat d’oportunitats en
l’àmbit rural (art.
82)
Aquest precepte també ha estat
transformat a fons, ja que s’ha modificat el títol (substituint “el món rural”
per “l’àmbit rural”), els dos apartats que contenia, i s’han afegit 4 apartats
nous.
Apartat 1
A l’inici de
l’apartat s’afegeix el següent text:
1. Las Administraciones educativas prestarán especial
atención a los centros educativos en el ámbito rural, considerando las peculiaridades de su entorno
educativo y la
necesidad de favorecer la permanencia en el sistema educativo del alumnado de
las zonas rurales más allá de la enseñanza básica.
En
relació amb el text originari es fan un canvis cosmètics de vocabulari: així,
“el caràcter particular de l’escola
rural” passa a ser “el caràcter específic
de l’escola rural”, i al revés, les “necessitats específiques (de l’escola rural)” passen a ser “les seves
necessitats particulars”. Tot un
intercanvi de les paraules “particular” i “específic” en relació amb el caràcter
i les necessitats de l’escola rural.
Apartat 2
A l’inici d’aquest
apartat, es trasllada el contingut de l’antic art. 81.3, sobre la garantia de
plaça escolar d’educació primària en el mateix municipi, que ha estat suprimit
a l’art. 81.
Al final de
l’apartat, s’afegeix el següent:
“La
planificación del transporte del alumnado a su centro se realizará minimizando
el tiempo de desplazamiento”.
Nous apartats 3, 4 , 5 i 6
3.
Las Administraciones educativas impulsarán el incremento de la escolarización
del alumnado de zona rural en las enseñanzas no obligatorias. Así mismo
procurarán una oferta diversificada de estas enseñanzas, relacionada con las
necesidades del entorno, adoptando las oportunas medidas para que dicha oferta
proporcione una formación de calidad, especialmente con programas de formación
profesional vinculados a las actividades y recursos del entorno, en los centros
de educación secundaria y formación profesional de las áreas rurales.
4.
Para garantizar la igualdad de oportunidades en el ámbito rural, se realizará
un ajuste razonable de los criterios para la organización de la optatividad del
alumnado de educación secundaria en los centros que por su tamaño pudieran
verla restringida.
5. Las
administraciones educativas facilitarán la dotación de los centros del ámbito
rural con recursos humanos suficientes y fomentarán la formación específica del
profesorado de las zonas rurales, favoreciendo su vinculación e identificación
con los proyectos educativos del centro. Asimismo, dotarán a la escuela rural
de materiales de aprendizaje y de recursos educativos en Internet.
Por
otro lado se impulsará la realización de prácticas en los centros educativos
del medio rural por parte de estudiantes universitarios y de formación
profesional.
6.
La planificación de la escolarización en las zonas rurales deberá contar con
recursos económicos suficientes para el mantenimiento de la red de centros
rurales, el transporte y comedor del alumnado que lo requiera y el equipamiento
con dispositivos y redes informáticas y de telecomunicación y acceso a
Internet.
2.4 Beques i ajust a l’estudi
(art. 83)
Després de moltes sentències del
Tribunal Constitucional en les quals s’ha reconegut la competència de les
Comunitats Autònomes per desenvolupar normativament el dret a gaudir de beques
i ajuts i a gestionar les convocatòries corresponents d’àmbit estatal, el
legislador orgànic ha introduït algunes modificacions en aquest article,
desplegant amb més detall el que ja es deia inicialment a l’apartat 3:
“sin detrimento de las competencias normativas y de
ejecución de las Comunidades Autónomas.”
Les
modificacions introduides són le següents:
Apartat 2
2. El Estado establecerá, con cargo a sus presupuestos
generales, y sin perjuicio
de las competencias de las comunidades autónomas, un sistema general de
becas y ayudas al estudio, con el fin de que todas las personas (…)
Las
comunidades autónomas, de acuerdo con lo previsto en sus estatutos de
autonomía, podrán regular su propio sistema de becas y ayudas al estudio,
cuando se desarrollen con cargo a su propio presupuesto en ejercicio de sus
competencias.
Es reconeix la competència
autonòmica per regular el seu propi sistema de beques i ajuts a l‘estudi, amb
càrrec al seu propi pressupost, mentre l’Estat estableix, amb càrrec als
pressupostos generals, un “sistema general
de beques i ajuts a l’estudi”, però no es diu clarament que les CCAA tinguin
també competència per desplegar el sistema general
de beques i ajuts a l’estudi, i que elles siguin les responsables per gestionar
i resoldre les convocatòries d’aquest sistema general. L’Estat és, en definitiva, el responsable de fixar el
model general de beques, però la competència de gestió de les beques del
sistema general no és del Ministerio
de Educación, com ha fet moltíssims anys, sinó de cada Comunitat Autònoma.
El redactat d’aquest apartat és
ambigu, ja que sembla contraposar dos sistemes de beques totalment separats:
l’un, el general, regulat per
l’Estat i finançat pels pressupost generals, i l’altre, l’autonòmic finançat a
través dels pressupostos propis, quan el cert és que l’Estat només pot regular
els aspectes bàsics (com dirà l’apartat 3) del sistema general, que ha de ser desenvolupat normativament i gestionat per
les Comunitats Autònomes, cadascuna en el seu propi territori.
Apartat 3
Aquest tercer apartat ja delimitava
inicialment les competències estatals en relació al sistema general de beques i
ajuts a l’estudi (modalitats i quanties, condicions econòmiques i acadèmiques,
incompatibilitat, revocació, reintegrament i qualsevol requisit necessari per
assegurar la igualtat en l’accés a les beques), i ara s’afegeix “de forma
bàsica amb caràcter de mínims”, és a dir, l’Estat es reserva les bases i les
CCAA han de desplegar-les i executar-les.
Però el final d’aquest apartat,
gràcies a la modificació introduïda per la LOMLOE, torna a ser ambigu: la LOE
deia “sin detrimento de las
competencias normativas y de ejecución de las Comunidades Autónomas”, és a dir,
els correspon el desenvolupament normatiu i l’execució del sistema general dissenyat per l’Estat, ja que
la LOE no parlava en cap moment del sistema propi autonòmic.
En
canvi, la nova redacció del final de l’apartat es referix al sistema autonòmic
de beques i ajuts (“amb càrrec als seus pressuposts”), quan segons el TC la
competència per desenvolupar i executar el sistema general estatal no és de l’Estat,
sinò de cadascuna de les CCAA:
preservando
las competencias de las comunidades autónomas que, con cargo a sus presupuestos,
regulen y gestionen un sistema de becas y ayudas al estudio.
Queda
confús quin és el paper de les CCAA en relació amb el sistema general de beques i ajuts, en esmentar,
explícitament, només la seva participació en el sistema propi de beques, però
no es diu res de la seva competència per desenvolupar i executar també el
sistema general.
Apartat 4
Als procediments d’informació,
coordinació i cooperació entre les Administracions educatives s’afegeix, a més
de la finalitat de verificació i control de les beques i ajuts concedits, la de
“coordinar les beques i ajuts amb altres polítiques dirigides a la compensació
de les desigualtats en l’educació”.
Nous apartats 5 i 6
5.
Las convocatorias que se realicen del sistema general de becas respetarán el
derecho subjetivo a recibirlas por parte de aquellos beneficiarios que cumplan
las condiciones económicas y académicas que se determinen, sin que se pueda
establecer un límite al número de las mismas.
6.
Con independencia del sistema general de becas a que se refieren los párrafos
anteriores, las comunidades autónomas podrán ofertar becas y ayudas para el
fomento del estudio con cargo a sus fondos propios, conforme a lo establecido
en sus correspondientes estatutos de autonomía.
L’apartat 6 (nou) no afegeix res
de nou que no s’hagi dit en els apartats anteriors, en especialsal 2 i 3.
2.5 Conclusió
La LOMLOE ha modificat a fons tot
aquest capítol II, sobre equitat i compensació de les desigualtats en educació
(articles 80-83), que encara mantenia la redacció inicial de la LOE-2006, ja
que la LOMCE no va afectar cap dels seus preceptes.
3. Escolarització en centres públics i privats concertats
3.1 Admissió d’alumnes (art.
84 i 85)
¾
En la
regulació de l’admissió dels alumnes als centres públics i concertats s’afegeix
el principi de no segregació, a l’apartat 1:
En
dicha regulación se dispondrán las medidas necesarias para evitar la
segregación del alumnado por motivos socioeconómicos o de otra naturaleza.
¾
A l’apartat 2 passen a ser no prioritaris els
criteris d’admissió següents: que els pares, mares o tutors legals treballin al
centre, la condició legal de família nombrosa, d’alumnat nascut de part
múltiple, de família monoparental, la situació d’acolliment familiar de
l’alumne, la concurrència de discapacitat en l’alumne o en algun dels seus
pares, mares, germans o germanes, i la condició de víctima de violència de
gènere o terrorisme.
¾
Cap dels criteris tindrà caràcter excloent ni
podrà suposar més del 30% del total de la puntuació màxima, llevat de la
proximitat al domicili que podrà superar aquest límit (apartat 2).
¾
Es suprimeix el criteri de rendiment acadèmic de
fins a un 20% de la puntuació, lligat als centres amb una especialització
curricular o que participen en una acció destinada a fomentar la qualitat,
tipologia prevista a l’art. 122 bis per la LOMCE i que la LOMLOE ha suprimit.
¾
A l’apartat 3, s’afegeix la discapacitat, edat,
malaltia, orientació sexual o identitat de gènere als motius de no discriminació.
¾
També es suprimeix d’aquest apartat 3 la
referència als centres d’educació diferenciada per sexes, eliminant els següents
paràgrafs:
No constituye discriminación la admisión
de alumnos y alumnas o la organización de la enseñanza diferenciadas por sexos,
siempre que la enseñanza que impartan se desarrolle conforme a lo dispuesto en
el artículo 2 de la Convención relativa a la lucha contra las discriminaciones
en la esfera de la enseñanza, aprobada por la Conferencia General de la UNESCO
el 14 de diciembre de 1960.
En ningún caso la elección de la
educación diferenciada por sexos podrá implicar para las familias, alumnos y
alumnas y centros correspondientes un trato menos favorable, ni una desventaja,
a la hora de suscribir conciertos con las Administraciones educativas o en
cualquier otro aspecto. A estos efectos, los centros deberán exponer en su proyecto
educativo las razones educativas de la elección de dicho sistema, así como las
medidas académicas que desarrollan para favorecer la igualdad.
¾
S’afegeix
a l’inici de l’apartat 5 el següent text, que inicialment es trovaba a
l’apartat 6 (no hi ha, per tant, cap novetat, llevat d’una diferent ordenació
del contingut):
Corresponde
a las Administraciones educativas establecer el procedimiento y las condiciones
para la adscripción de centros públicos, respetando la posibilidad de libre
elección de centro.
¾
El contingut
inicial de l’apartat 7 de LOE es desdobla ara entre els apartats 6 i 7, tot diferenciant
entre la “prioritat” d’admissió dels
alumnes que procedeixin de centres que tinguin adscrits (apartat 6) i la “preferència” a l’àrea o zona
d’escolarització del domicili o lloc de treball dels pares , mares o tutors
legals, motivada per trasllat forçós de la unitat familiar, una discapacitat
ssobrevinguda de qualsevol membre de la família o un canvi de residència
derivat d’actes de violència de gènere (apartat 7).
¾
Es
mantenen sense modificació els apartats 8 a 11. Tampoc no es modifica l’article
85, sobre condicions específiques d’admissió d’alumnes en etapes
postobligatòries.
3.2 Igualtat en l’aplicació de
les normes d’admissió (art. 86)
Apartat 1
S’amplia molt el contingut de la
regulació de les àrees “d’escolarització o influença” dels centres públics i
privats concertats, en funció dels ensenyaments que imparteixen i del nombre de
llocs autoritzats, amb la participació de les administracions locals, i sense
que puguin intervenir les característiques específiques d’un centre o de la
seva oferta educativa:
1. Las Administraciones educativas
garantizarán la igualdad en la aplicación de las normas de admisión, lo que
incluye el establecimiento de las mismas áreas de escolarización o influencia para los centros
públicos y privados concertados, de un mismo municipio o ámbito territorial, en función de las enseñanzas que
imparten y de los puestos escolares autorizados.
Las
áreas de influencia se determinarán, oídas las administraciones locales, de
modo que permitan garantizar la aplicación efectiva de los criterios
prioritarios de proximidad al domicilio y cubran en lo posible una población
socialmente heterogénea.
En
ningún caso las características propias de un centro o de su oferta educativa,
tales como las derivadas del hecho de que el centro imparta enseñanzas
plurilingües, de que hubiera tenido reconocida una especialización curricular o
hubiera participado en una acción destinada a fomentar la calidad, podrán suponer
modificación de los criterios de admisión.
Apartat 2
Les
novetats sobre les comissions o òrgans de garantíes d’admissió són les
següents:
¾
Aquestes
comissions es constitueixen quan la demanda de places supera l’oferta “incloses les places reservades
per a l’alumnat amb necessitats de suport educatiu”.
¾
Supervisaran
el compliment de la normativa d’admissió d’alumnat, “especialment les relatives a evitar la segregació
de l’alumnat per motius socioeconòmics o d’una altra naturalesa”.
¾
“Particularment, vetllaran per la
presència equilibrada de l’alumnat amb necessitat específicca de suport
educatiu o que es trobin en situació socioeconòmica desafavorida entre els
centres sostinguts amb fons públics del seu àmbit d’actuació”.
¾
A la
composició de les comissions s’afegeixen “l’alumnat, en el seu cas”. Els representants de
les comissions seran “designats
per les organitzacions d’aquests col·lectius o institucions, havent de
promoure, en la seva composició, el principi de representació equilibrada de
dones i homes”.
Apartat 3
Les sol·licituds d’admissió poden
ser presentades, a més del centre en què desitgin escolaritzar els seus fills o
filles, “davant la
comissió o òrgan de garanties d’admissió o davant l’administració educativa”.
Apartat 4
Es suprimeix aquest apartat, que
havia estat afegit per la LOMCE:
4. En la oferta a distancia, se podrán
establecer criterios específicos adicionales en relación con las situaciones
personales y laborales de las personas adultas.
3.3 Equilibri en l’admissió
d’alumnes (art. 87)
Apartat 1
S’inclouen les següents novetats:
¾
Les Administracions “disposaran les mesures necessàries per evitar la
segregació de l’alumnat per raons socioeconòmiques o d’una altra naturalesa”.
¾
Per això, establiran una proporció “equilibrada” de l’alumnat
amb necessitat específica de suport educatiu que hagi de ser escolaritzat en
cadascun dels centres públics i concertats.
¾
Al final de l’apartat s’afegeix:
Asimismo,
establecerán las medidas que se deban adoptar cuando se concentre una elevada
proporción de alumnado de tales características en un centro educativo que irán
dirigidas a garantizar el derecho a la educación en condiciones de igualdad de
todos los alumnos y alumnas.
Apartat 2
Aquest
apartat queda redactat de la següent forma, amb les modificacions ressaltades
(en especial, la substitució de “podran autoritzar” per “autoritzaran” referent
a l’increment del nombre màxim de places per aula):
2. Para facilitar la escolarización y garantizar el
derecho a la educación del alumnado con necesidad específica de apoyo educativo
las Administraciones educativas deberán reservarle hasta el final del período
de preinscripción y matrículas, derivadas tanto de la evaluación ordinaria como extraordinaria,
una parte de las plazas de los centros públicos y de las autorizadas a los centros privados concertados. Dicha reserva podrá mantenerse
hasta el inicio del curso escolar.
Asimismo, autorizarán un incremento de hasta un diez por
ciento del número máximo de alumnos y alumnas por aula en los centros públicos
y privados concertados, bien para atender necesidades inmediatas de
escolarización del alumnado de incorporación tardía, bien por necesidades que
vengan motivadas por traslado de la unidad familiar en período de
escolarización extraordinaria debido a la movilidad forzosa de cualquiera de
los padres, madres o tutores legales, o debido al inicio de una medida de acogimiento familiar
en el alumno o la alumna.
Apartats 3 i 4
Sense canvis.
3.4 Garanties de gratuïtat
(art. 88)
Apartat 1
Es modifica la regulació de les
aportacions econòmiques de les activitats complementàries (que, juntament amb
les extraescolars i els serveis escolars havien quedat excloses de la prohibició
de ser cobrades pels centres), amb un tractament específic:
Las
actividades complementarias que se consideren necesarias para el desarrollo del
currículo deberán programarse y realizarse de forma que no supongan
discriminación por motivos económicos.
Las
actividades complementarias que tengan carácter estable no podrán formar parte
del horario escolar del centro.
Apartat 2
En
aquesta mateixa direcció de garantir la gratuïtat de l’educació, l’apartat 2 s’amplia
per protegir l’accés de tots els alumnes a les activitats complementàries i serveis
escolars:
2. Las Administraciones educativas
dotarán a los centros de los recursos necesarios para hacer efectiva la
gratuidad de las enseñanzas que
en esta ley se declaran gratuitas y establecerán medidas para que la situación
socioeconómica del alumnado no suponga una barrera para el acceso a las
actividades complementarias y los servicios escolares. Las Administraciones
educativas supervisarán el cumplimiento por parte de los centros educativos del
presente artículo.
4. Capítol IV sobre premis, concursos i reconeixements (art. 89 i 90)
Sense canvis es mantenen els
preceptes de la LOE original, ja que la LOMCE tampoc no els va modificar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada