1. Introducció
1) La definició del currículum ha
tingut des de les primeres lleis orgàniques educatives un paper central en el
sistema educatiu, fins al punt de reservar quasi tots els seus components a la
regulació estatal, llevat dels mètodes pedagògics, que formen part del currículum
però no dels aspectes basics reservats a la norma estatal.
Aquesta relació tan directa del
currículum amb les competències educatives de l’Estat va fer que la LOMCE
desdoblés l’article 6 sobre el currículum, afegint un article 6 bis, sobre la
distribució de competències entre l’Estat i les Administracions educatives
autonòmiques. D’aquí que a la nota d’avui comenti el currículum i les competències
en matèria educativa.
2) Un segon aspecte que vull
analitzar a la nota d’avui és l’evolució expansiva del Gobierno en el
desplegament de les lleis educatives. Una vegada aprovades per les Corts Generals,
l’Estat ja ha exercit en el contingut de la pròpia llei orgànica i bàsica la
seva competència exclusiva per regular els aspectes bàsics de l’article 27 CE,
i hauria de quedar a mans de les Comunitats Autonòmiques el desenvolupament normatiu
de les bases fixades per l’Estat. Sorprenentment, l’evolució de la legislació
educativa ha demostrat l’interès de l’Estat en reservar-se també el
desplegament de la pròpia llei a través del Gobierno, a qui se li encarrega des
de la llei que desenvolupi molts dels aspectes educatius mitjançant l’aprovació
dels corresponents reals decrets, amb caràcter bàsic.
Des del 1985, any de l’aprovació
de la LODE, l’evolució d’aquestes remissions al futur desplegament del Gobierno
de la pròpia llei s’ha anat incrementant progressivament:
¾
LODE-1985:
7 remissions al Gobierno, sense cap intervenció prèvia de les Comunitats Autònomes;
¾
LOGSE-1990:
32 remissions (d’elles, 10 amb acord previ amb les CCAA i 6 amb consulta prèvia);
¾
LOE-2006:
51 remissions (d’elles, 1 amb acord previ amb les CCAA i 29 amb consulta prèvia);
¾
LOMCE-2013:
79 remissions (amb un increment del 58% en relació amb la LOE, i sense cap
acord previ amb les CCAA), i
¾
LOMLOE-2020:
96 remissions (amb un increment del 88% sobre la LOE, i només amb 2 remissions
que preveuen un acord previ amb les CCAA).
2. Definició del currículum (art. 6)
Apartat 1
La definició del currículum recupera
el model de la LOE-2006, suprimint tot el detall amb què l’havia descrit la
LOMCE a l’apartat 2:
1. A los efectos de lo dispuesto
en esta ley, se entiende por currículo el conjunto de objetivos, competencias, contenidos,
métodos pedagógicos y criterios de evaluación de cada una de las enseñanzas
reguladas en la presente ley.
En el caso
de las enseñanzas de formación profesional se considerarán parte del currículo
los resultados de aprendizaje.
La única diferència amb la
descripció de la LOE és el concepte de “competències”, que deixen de ser
“bàsiques” i la inclusió dels “resultats d’aprenentatge” en relació amb el
currículum de la formació professional.
Apartat 2
El redactat d’aquest apartat és
totalment nou, en relació amb la LOE i la LOMCE:
2. El currículo irá
orientado a facilitar el desarrollo educativo de los alumnos y alumnas,
garantizando su formación integral, contribuyendo al pleno desarrollo de su
personalidad y preparándoles para el ejercicio pleno de los derechos humanos,
de una ciudadanía activa y democrática en la sociedad actual. En ningún caso
podrá suponer una barrera que genere abandono escolar o impida el acceso y
disfrute del derecho a la educación.
Apartat 3
En aquest apartat es recupera la
competència del Gobierno per fixar els aspectes bàsics del currículum, que
constitueixen “els ensenyaments mínims”, concepte que havia estat suprimit per
la LOMCE:
3. Con el fin de asegurar una formación común y garantizar la
validez de los títulos correspondientes, el Gobierno, previa consulta a las comunidades autónomas,
fijará, en relación con los objetivos, competencias, contenidos y criterios de
evaluación, los aspectos básicos del currículo, que constituyen las enseñanzas
mínimas. Para la Formación
Profesional fijará así mismo los resultados de aprendizaje correspondientes a
las enseñanzas mínimas.
Si comparem els components bàsics
del currículum, reservats al Gobierno per aquest apartat 3, amb tots els
components inclosos a l’apartat 1, es constata que “els mètodes pedagògics”
formen part del currículum però no dels ensenyaments mínims.
També s’atribueix al Gobierno la
competència per fixar “els resultats d’aprenentatge” de la formació
professional.
Apartats 4 i 5
Aquests dos apartats havien estat
suprimits per la LOMCE, que havia traspassat el seu contingut (ampliant
moltíssim el seu detall) al nou article 6 bis, que no ha estat, sorprenentment,
suprimit per la LOMLOE, com comentaré després.
L’apartat 4 recupera els
percentatges dels horaris escolars requerits per als ensenyaments mínims: el 50%
per a les comunitats autònomes que tinguin llengua cooficial i el 60% per a
aquelles que no la tinguin (la LOE havia establert el 55% i el 65%,
respectivament).
L’apartat 5 recupera, literalment,
tot el contingut de l’apartat 4 de la LOE, en la seva redacció original, i
afegeix dos nous paràgrafs sobre els horaris escolars de què disposaran els
centres i sobre els cursos d’especialització dels ensenyaments de formació
professional:
5. Las Administraciones educativas establecerán el
currículo de las distintas enseñanzas reguladas en la presente ley, del que
formarán parte los aspectos básicos señalados en apartados anteriores. Los
centros docentes desarrollarán y completarán, en su caso, el currículo de las
diferentes etapas y ciclos en el uso de su autonomía y tal como se recoge en el
capítulo II del título V de la presente ley. Las Administraciones educativas determinarán el
porcentaje de los horarios escolares de que dispondrán los centros docentes
para garantizar el desarrollo integrado de todas las competencias de la etapa y
la incorporación de los contenidos de carácter transversal a todas las áreas,
materias y ámbitos.
Las
Administraciones educativas podrán, si así lo consideran, exceptuar los cursos
de especialización de las enseñanzas de Formación Profesional de estos
porcentajes, pudiendo establecer su oferta con una duración a partir del número
de horas previsto en el currículo básico de cada uno de ellos.
Apartats 6 i 7
Aquests dos apartats són totalment
nous, sobre la revisió periòdica dels currículums (el 6 va dirigit a les
Administracions educatives i el 7 al Gobierno):
6. Las
Administraciones educativas revisarán periódicamente los currículos para
adecuarlos a los avances del conocimiento, así como a los cambios y nuevas
exigencias de su ámbito local, de la sociedad española y del contexto europeo e
internacional.
7. El Gobierno
incluirá en la estructura orgánica del Ministerio de Educación y Formación
Profesional una unidad que, en cooperación con las comunidades autónomas,
desarrolle las funciones a las que se refieren los apartados tercero y cuarto
de este artículo y contribuya a la actualización permanente de los currículos
que constituyen las enseñanzas mínimas y contribuya a la actualización
permanente de los currículos, sin perjuicio de lo previsto para la
actualización de currículos de enseñanzas de formación profesional y enseñanzas
de régimen especial.
L’apartat 7 és de dubtosa
constitucionalitat, ja que atribueix directament al Ministerio de Educación y
Formación Profesional, “en cooperació amb les comunitats autònomes”, la
capacitat per a l’actualització permanent dels currículums, quan l’apartat 3
anterior ha atribuït aquesta competència al Gobierno, no al Ministerio. Posa,
doncs, al mateix nivell les Administracions educatives autonòmiques que són
competents per fixar els ensenyaents “no bàsics” dels currículums, amb el
Ministerio de Educación y Formación Profesional que no és una Administració
educativa, i que no té competències en materia curricular, ja que aquestes les
té el Gobierno.
Apartats 8 i 9
Aquests dos apartats recuperen
tot el contingut literal dels apartats 5 i 6 de la LOE-2006:
8. Los títulos correspondientes a las enseñanzas reguladas
por esta ley serán homologados por el Estado y expedidos por las
Administraciones educativas en las condiciones previstas en la legislación
vigente y en las normas básicas y específicas que al efecto se dicten.
9. En el marco de la cooperación internacional en materia de
educación, el Gobierno, de acuerdo con lo establecido en el apartado 1 del artículo 6 bis,
podrá establecer currículos mixtos de enseñanzas del sistema educativo español
y de otros sistemas educativos, conducentes a los títulos respectivos.
3. Distribució de competències (art. 6 bis)
Sorprenentment, la LOMLOE ha
mantingut aquest article 6 bis, que havia estat afegit per la LOMCE, malgrat
les dificultats jurídiques que presenta. És cert que s’ha reduït molt la seva
extensió, ja que ha perdut gran part del detall que tenia aquest precepte a la
LOMCE, però l’increment de la intervenció estatal en matèria educativa no
disminueix en aquesta nova llei educativa. Com veurem després, la LOMLOE ha
incrementat de forma abusiva les remissions que es fan al Gobierno, que han
passat de les 51 remissions de la LOE-2006 a les 96 que inclou la nova redacció
introduïda per la LOMLOE.
El nou art. 6 bis veu reduït molt
el seu contingut, però podia haver estat suprimit sense que passés res, perquè
el que ha quedat no afegeix res de nou a la doctrina constitucional sobre el
repartiment de competències entre l’Estat i les Comunitats Autònomes. El
problema rau, precisament aquí: una llei educativa no és l’instrument constitucionalment
vàlid per repartir les competències educatives entre Estat i les CCAA, ja que
aquestes només poden ser atribuïdes per la Constitució i pels corresponents
Estatuts d’Autonomia de cada Comunitat. Ni tampoc és acceptable que una llei
orgànica educativa, com la LOMLOE, es dediqui en un precepte a “interpretar” el
contingut competencial de la Constitució o dels Estatuts, ja que l’únic
intèrpret de la Constitució és el Tribunal Constitucional, no el Congrés dels
Diputats mitjançant una llei.
Apartat 1
El contingut d’aquest primer
apartat de l’art. 6 bis és pràcticament idèntic al que va incloure la LOMCE,
llevat de la referència als “ensenyaments mínims” que substitueixen el
“currículum bàsic”:
LOMCE, art. 6 bis.1.e) El diseño del currículo básico, en
relación con los objetivos, competencias, contenidos, criterios de evaluación,
estándares y resultados de aprendizaje evaluables, con el fin de asegurar una
formación común y el carácter oficial y la validez en todo el territorio
nacional de las titulaciones a que se refiere esta Ley Orgánica.
LOMLOE, art. 6 bis.1 c) La
fijación de las enseñanzas mínimas a que se refiere el artículo anterior.
L’apartat 1 ha quedat redactat
així per la LOMLOE:
1. Corresponde al Gobierno:
a) La ordenación general del sistema educativo.
b) La programación general de la enseñanza, en los
términos establecidos en los artículos 27 y siguientes de la Ley Orgánica
8/1985, de 3 de julio, reguladora del Derecho a la Educación.
c) La
fijación de las enseñanzas mínimas a que se refiere el artículo anterior.
d) La regulación de las condiciones de obtención,
expedición y homologación de títulos académicos y profesionales y de las normas
básicas para el desarrollo del artículo 27 de la Constitución, a fin de
garantizar el cumplimiento de las obligaciones de los poderes públicos en esta
materia.
e) La alta inspección y demás facultades que, conforme al
artículo 149.1.30ª de la Constitución, le corresponden para garantizar el
cumplimiento de las obligaciones de los poderes públicos.
Aquestes cinc competències havien
estat atribuïdes a l’Estat l’any 1985 per la Disposició addicional primera de
la LODE:
LODE, DA 1.2. En todo caso, y por su
propia naturaleza, corresponde al Estado:
a) La ordenación general del sistema educativo.
b) La programación general de la enseñanza en los
términos establecidos en el Art. 27 de la presente ley.
c) La fijación de las enseñanzas mínimas y la regulación
de las demás condiciones para la obtención, expedición y homologación de
títulos académicos y profesionales válidos en todo el territorio español.
d) La alta inspección y demás facultades que, conforme al
Art. 149.1.30 de la Constitución, le corresponden para garantizar el cumplimiento
de las obligaciones de los Poderes públicos.
La LOMCE, l’any 2013, va derogar aquesta
disposició addicional primera de la LODE, però va incloure aquest apartat 2
dins del nou article 6 bis, amb un canvi fonamental: va substituir la remissió
a “l’Estat” per la remissió al “Gobierno (del Estado)”, quan és evident que no
es pot equiparar el Gobierno amb l’Estat.
D’aquesta forma, aquestes cinc
competències educatives estatals passen a poder ser regulades directament pel
Gobierno, mitjançant l’aprovació de normes reglamentàries, quan l’Estat ha
d’actuar, normalment, aprovant lleis al Congreso de los Diputados.
Si ja era dubtosa la constitucionalitat
de la DA 1 de la LODE (en la mesura que interpretava la Constitució), el nou
redactat fet per la LOMCE i la LOMLOE s’ha de rebutjar de ple, ja que la
competència per regular l’ordenació general del sistema educatiu, la
programació general de l’ensenyament i la fixació dels ensenyaments bàsics (es
denominin ensenyaments “mínims” o de qualsevol altra forma) la té l’Estat a
partir del que preveu l’article 149.1.30 de la Constitució, no el Gobierno:
Article
149.
1.
L'Estat té
competència exclusiva sobre les matèries següents:
(...)
30ª
Regulació de les condicions d'obtenció, expedició i homologació de títols
acadèmics i professionals, i normes bàsiques per al desenvolupament de
l'article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les
obligacions dels poders públics en aquesta matèria.
Ara bé, l’article 27 CE no preveu
que sigui l’Estat l’únic òrgan competent per regular l’ordenació general del
sistema educatiu ni tampoc la programació general de l’ensenyament, ja que
aquests dos conceptes jurídics apareixen en aquest precepte constitucional
relacionats amb “els poders públics” (que inclouen també les Comunitats
Autònomes, no només l’Estat):
Art. 27.5. CE
Els poders públics
garanteixen el dret de tothom a l'educació,
mitjançant una programació general de l'ensenyament, amb la participació
col·lectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents.
Art. 27.8. CE
Els poders públics
inspeccionaran i homologaran el sistema
educatiu per tal de garantir el compliment de les lleis.
No hi ha, per tant, cap
referència a “l’ordenació general” del sistema educatiu a l’article 27 de la
Constitució i, per altra banda, l’art. 149.1.30 limita la intervenció estatal
només a les normes bàsiques per al desenvolupament de l’art. 27 CE. La
programació general de l’ensenyament, citada e l’art. 27.5 CE no és competència
exclusiva de l’Estat, ja que només pot desenvolupar les normes bàsiques. Però
el que ja és fora mida és que una llei orgànica educativa pretengui atribuir al
Gobierno estatal l’ordenació general del sistema educatiu i la programació
general de l’ensenyament.
Nous apartats 2 i 3
La LOMLOE suprimeix els apartats
2 a 7 d’aquest precepte, tal com havien quedat regulats a la LOMCE, que amb un
excés de zel havia detallat minuciosament totes les competències estatals i autonòmiques
en relació amb el currículum.
2.
Asimismo corresponden al Gobierno aquellas materias que le encomienda la Ley
Orgánica 8/1985, de 3 de julio, reguladora del Derecho a la Educación y esta ley.
3.
Corresponde a las comunidades autónomas el ejercicio de sus competencias
estatutarias en materia de educación y el desarrollo de las disposiciones de la
presente ley orgánica.
Una vegada més, al nou apartat 3 sobta
que es justifiquin les remissions al Gobierno remetent a una altra llei orgànica,
com la LODE del 1985, a més de les pròpies remissions de la LOE, tal com ha
quedat modificada per la LOMLOE. Hauria estat millor remetre a la pròpia Constitució
(en especial, l’art. 149.1.30 CE amb la seva relació amb l’art. 27 CE que
regulen les competències exclusives de l’Estat en matèria educativa). Dona la
sensació que el Gobierno no vulgui perdre les competències que li va atribuir
la LODE ja fa molts anys, basant-se en el fet que el TC no les va discutir quan
va analitzar el recurs de constitucionalitat contra aquesta llei orgànica.
Però no hem d’oblidar que el Gobierno
s’ha de limitar a desenvolupar reglamentàriament els aspectes bàsics que li
encomani una llei, ja que la competència legislativa per desenvolupar l’article
27 CE la tenen les Corts Generals per llei e caràcter bàsic i orgànic, gràcies
a l’atribució feta per la Constitució, no per una altra llei orgànica.
En canvi, a l’apartat 3, les
competències autonòmiques en matèria d’educació no es remeten a les lleis
educatives, sinó als Estatuts corresponents. A més, es reconeix obertament que
correspon a les CCAA “el desenvolupament de les disposicions de la present llei
orgànica”, en quant tenen atribuïda per la competència per desenvolupar les
normes bàsiques estatals.
De fet, les remissions que fa la LODE
al Gobierno són molt poques, només set, i ja han estat recollides a la LOE, no
veig la necessitat de remetre a aquesta llei orgànica:
¾ “...los
centros extranjeros en España se ajustarán a lo que el Gobierno determine
reglamentariamente” (art. 12.2 LODE).
¾ “El
Gobierno establecerá reglamentariamente dichos requisitos mínimos (de los
centros docentes” (art. 14.1 LODE).
¾ “La
creación y supresión de centros públicos se efectuará por el Gobierno o por el
Consejo de Gobierno de la Comunidad Autónoma correspondiente, en el ámbito de
sus respectivas competencias” (art. 17 LODE).
¾ “El
Gobierno, a propuesta del Ministerio de Educación y Ciencia, aprobará las
normas que determinen la representación numérica de los miembros del Consejo
Escolar del Estado” (art. 31.2 LODE).
¾ “Durante
este período, el Gobierno establecerá para los citados centros un régimen
singular de conciertos” (DT 3.2 LODE).
¾ “El
Gobierno y las Comunidades Autónomas, en el ámbito de sus respectivas
competencias, podrán dictar cuantas disposiciones sean precisas para la
aplicación de la presente Ley” (DF 1 LODE).
¾ “Se
autoriza al Gobierno para adaptar lo dispuesto en esta Ley a las peculiaridades
de los centros docentes de carácter singular” (DF 2 LODE).
4. Remissions al futur desplegament pel Gobierno de molts aspectes
educatius
El que ha fet la LOMLOE és, per
tant, incrementar molt les remissions del legislador al Gobierno perquè
desenvolupi la llei educativa, a vegades amb autèntics xecs en blanc (sense cap
limitació, ni condicions, ni criteris).
L’evolució d’aquesta tècnica
legislativa de remetre el desenvolupament dels aspectes més tècnics al Gobierno
ha anat in crescendo des de la LOE a la LOMCE i a la LOMLOE: hem passat de 51 remissions al Gobierno a la
LOE-2006, a 79 remissions a la LOMCE-2013 (amb un increment del 58%) i ara,
finalment, s’han convertit, sense que la CE hagi estat modificada, ni tampoc
les competències autonòmiques en matèria educativa, en 96 remissions al desenvolupament bàsic per part del Gobierno, quasi
el doble de les que tenia la LOE inicialment (per ser exactes, amb un increment
del 88% sobre la LOE).
Ens trobem, doncs, davant una
competència estatal expansiva en matèria educativa, ja que cada nova llei orgànica
va incrementant progressivament el nombre d’aspectes a desenvolupar, amb caràcter
bàsic, pel Gobierno de l’Estat.
Malgrat es digui a vegades “prèvia
consulta a las CCAA” en algunes
remissions, no deixa de ser un tràmit més que no condiciona l’aprovació pel Gobierno
de la normativa bàsica de desenvolupament. El que hauria de dir, per ser més eficaços,
és “previ acord amb les CCAA
competents”, ja que la matèria educativa és de competència compartida entre l’Estat
i les CCAA [Només he trobat dues referències en tota la llei a l’acord previ
entre l’Estat i les CCAA: “Acordar amb les Comunitats Autònomes les condicions
mínimes de la cessió de dades entre CCAA o entre aquestes i l’Estat (DA 23.4) i
“El Govern d’acord amb les administracions educatives, establirà el procediment
per a l’ingrés en aquest cos” (DA 11.2 LOMLOE)].
Tampoc no soluciona res la nova
versió d’un tràmit previ innovat per la LOMLOE: “en col·laboració amb les CCAA”, ja que no es concreta en lloc en què
consisteix aquesta col·laboració.
Ens trobem, doncs, davant un fet
gravíssim: la LOMLOE traspassa, amb caràcter bàsic, el desenvolupament de gran
part de la pròpia llei al Gobierno, en lloc de fer-ho directament a les CCAA,
que són les competents per desenvolupar els aspectes bàsics de la llei
educativa. Fins la LOMLOE, les Administracions educatives havien estat regulant
matèries que ara recupera l’Estat, com ara tota la regulació curricular i
organitzativa del primer cicle de l’educació infantil, entre d’altres. Tot això
suposa una invasió deslleial en relació amb les Administracions educatives, que
veuen minvada la seva capacitat de regulació en educació.
Perquè el fet és que la LOMLOE no
només ha mantingut moltes de les remissions afegides per la LOMCE, sinó que a
més ha incrementat el seu nombre amb noves remissions, algunes difícils de
justificar, com la ja esmentada del primer cicle d’educació infantil que ara
serà regulat pel Gobierno de l’Estat, quan la Generalitat de Catalunya té
competència exclusiva en aquesta matèria, segons l’Estatut d’Autonomia.
Analitzo, ara, per separat les
remissions mantingudes per les tres lleis orgàniques i les que va afegir la
LOMCE i han estat mantingudes per la LOMLOE, així com les noves afegides per la
LOMLOE:
1) Hi ha un total de 43
remissions al Gobierno que es mantenen sense canvis a les tres lleis orgàniques,
totes elles en relació amb les següents funcions:
¾
Regular el règim de reconeixement recíproc
entre els estudis de batxillerat i els cicles formatius de grau mitjà (art. 34.8),
el règim de convalidacions entre diferents estudis (art. 44.5, 53.4 i 65.4), la
composició i funcions del Consell Superior d’Ensenyaments Artístics (art. 45.4),
les modalitats i quanties de les beques i ajuts (art. 83.3), els centres docents públics espanyols a
l’exterior (art. 107.4), l’organització i règim de personal de l’Alta
Inspecció, així com els seus procediments d’actuació (art. 150.3)
¾
Establir la normativa bàsica sobre els
procediments d’admissió d’alumnes a les universitats (art. 38.6), les
titulacions de formació professional i d’ensenyaments esportius (art. 39.6 i
64.6), les normes per flexibilitzar la durada de les etapes educatives (art.
77), l’habilitació de titulacions universitàries a efectes de docència (art.
93.1, 94, 96.1 i 98.1), la figura de professor emèrit en els ensenyaments
artístics superiors (art. 96.4), la formació pedagògica i didàctica per exercir
la docència (art. 100.2), els aspectes bàsics dels concerts educatius (art.
116.3), la normativa bàsica sobre la participació als centres que imparteixin
ensenyaments artístics superiors (art. 118.6), les condicions i els requisits
perquè els funcionaris docents puguin excepcionalment exercir funcions en una
etapa diferent de les assignades al seu cos (DA 7.1), les condicions d’accés al
cos de catedràtics de música i arts escèniques per personalitats de reconegut
prestigi (DA 9.4), l’oportú procés de transformació d’estudis universitaris (DA
22), l’import i les condicions per a una gratificació extraordinària per a la
jubilació voluntària (DT 2.4), altres certificacions equivalents a la Formació
pedagògica i didàctica (DT 8)
¾
Definir l’estructura i el contingut bàsics
dels estudis d’ensenyaments artístics superiors (art. 58.1)
¾
Determinar els ensenyaments que seran impartits
per mestres especialistes (art. 93.2 i DT 13), l’estructura i funcions de
l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa (art. 142.2), l’equivalència, a
efectes de docència, d’altres titulacions diferents a les exigides (DA 9.8), un
termini perquè els centres de preescolar s’adaptin als requisits mínims exigits
(DT 9)
¾
Incloure altres exigències per a impartir els
ensenyaments artístics superiors (art. 96.2)
¾
Autoritzar les experimentacions, plans de treball
o formes d’organització que puguin afectar l’obtenció de titulacions
acadèmiques o professionals (art. 120.5)
¾
Presentar anualment al Congrés dels Diputats un
informe sobre els indicadors del sistema educatiu espanyol i les dades
relatives a la despesa pública en educació (art. 147 i 156)
¾
Aprovar el calendari d’aplicació de la llei
d’educació (DA 1)
¾
Desenvolupar reglamentàriament les bases dels
funcionaris docents (DA 6.1)
¾
Crear o suprimir les especialitats docents dels cossos
docents (DA 7.2)
¾
Dictar les normes per a l’establiment,
reforma o adaptació de les modalitats cícliques de cada ensenyament i de les
titulacions corresponents (DA 11.2), les disposicions necessàries per a l’execució
i desenvolupament d’aquesta llei educativa (DF 4)
¾
Impulsar els procediments de reconeixement de
les competències professionals adquirides a través de l’experiència laboral o
aprenentatges no formals o informals, així com també l’oferta de programes específics
de formació dirigits a les persones acreditades (DA 32)
¾
(El
Gobierno i les Comunitats Autònomes)
fomentaran convenis amb les Universitats que facilitin la incorporació de
funcionaris docents als Departaments universitaris (DA 12.6)
¾
Acordar amb les Comunitats Autònomes les
condicions mínimes de la cessió de dades entre CCAA o entre aquestes i l’Estat
(DA 23.4)
¾
Revisar el temps referit al règim de jubilació
voluntària, així com dels requisits exigits (DT 2.8)
Podem agrupar aquestes funcions
atribuïdes al Gobierno en els següents blocs temàtics:
a) Bases de funció
pública docent
b) Règim de titulacions
acadèmiques, convalidacions d’estudis i d’equivalències de titulacions,
establiment de titulacions professionals, transformació d’estudis universitaris,
reconeixement de competències professionals
c) Modalitats i
quanties de beques i ajuts
d) Centres docents a
l’exterior, o d’altres administracions
e) L’Alta Inspecció
f) Admissió d’alumnes a
la universitat
g) Currículum. Flexibilització
del currículum, experimentacions i plans de treball que afectin les titulacions
h) Habilitació de
titulacions a efectes de docència, requisits per impartir docència
i) Aspectes bàsics dels
concerts educatius
j) Regulació dels ensenyaments
artístics superiors i dels centres que els imparteixen
k) Avaluació del
sistema educatiu espanyol
l) Requisits mínims de
centres
m) Calendari
d’aplicació de la llei
2) Hi ha també 16 remissions al
Gobierno que va introduir la LOMCE i que han estat mantingudes per la LOMLOE:
¾
Regular l’ordenació general del sistema
educatiu, la programació general de l’ensenyament, la fixació dels ensenyaments
mínims, la regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de
titulacions acadèmiques i professionals, i l’alta inspecció (art. 6 bis.1), les
matèries i característiques bàsiques dels cursos de formació específics
preparatoris per a l’accés als cicles formatius, així com els criteris relatius
a l’exempció de les proves d’accés (art. 41.5), les condicions i requisits
bàsics del desenvolupament de la Formació Professional dual (art. 42 bis.2),
les característiques de la prova específica d’accés a determinades modalitats o
especialitats esportives, així com dels mèrits esportius i de l’experiència
professional o esportiva (art. 64.3), (i gestionar) els centres d’ensenyaments
esportius de grau superior a distància (DA 43)
¾
Definir els programes de diversificació
curricular) (art. 27.1)
¾
Desenvolupar reglamentàriament l’equivalència i
convalidació dels certificats de professionalitat amb les titulacions de
formació professional del sistema educatiu (art. 39.4)
¾
Determinar les equivalències entre les
titulacions dels Ensenyaments d’Idiomes i la resta e titulacions del sistema
educatiu (art. 62.1)
¾
Establir els criteris de les proves d’accés als
graus mitjà i superior dels ensenyaments esportius (art. 64.2), per via
reglamentària les condicions i característiques de les proves per obtenir
directament la titulació de batxillerat i les titulacions de formació
professional (art. 69.4), accions destinades a fomentar la qualitat dels
centres docents (el Gobierno i les Administracions educatives) (art. 122 bis.1),
la normativa bàsica per regular l’accés i admissió a la universitat de
l’alumnat amb titulació equivalent al batxillerat, obtingut o realitzat en sistemes
educatius de països estrangers (DA 36.1), l’estructura i qualificació d’una
prova d’accés per als alumnes amb batxillerat estranger (DA 36.3), el
procediment de càlcul de la qualificació per a l’accés dels alumnes estrangers
(DA 36.3), una regulació específica del CIDEAD (DA 42), les bases de l’educació
plurilingüe (DF 7 bis)
Aquest segon grup de remissions
al Gobierno es poden agrupar en les següents matèries (mantinc les mateixes
lletres de l’apartat anterior):
b) Règim de titulacions
acadèmiques, convalidacions d’estudis i d’equivalències de titulacions
f) Admissió d’alumnes a
la universitat
g) Flexibilització del
currículum
n) Criteris de les
proves d’accés als ensenyaments esportius
o) Ordenació general
del sistema educatiu
p) Foment de la qualitat
dels centres
q) Educació a distància
r) Educació plurilingüe
3) Finalment, hi ha 26 remissions
totalment noves, introduïdes per la LOMLOE:
¾
Correspon
al Gobierno aquelles matèries que li encomana la LODE i aquesta llei (art. 6 bis.2)
¾
Determinar els continguts educatius del primer
cicle de l’educació infantil (art. 14.7) [la LOE i la LOMCE van atribuir
aquesta competència a les Administracions educatives], les assignatures
necessàries per obtenir la titulació de batxillerat per l’alumnat que tingui la
titulació de Tècnic/a en Formació Professional o en Arts Plàstiques i Disseny (art.
37.2 i 3), les condicions d’experiència i formació pedagògica perquè el
personal militar pugui impartir ensenyaments de formació professional en
centres docents militars (DA 39.3)
¾
Establir el conjunt de matèries optatives del
quart curs d’ESO (art. 25) [La LOE i la LOMCE establien elles mateixes aquest
bloc de matèries, no el remetien al Gobierno], les condicions i procediments
perquè, excepcionalment, l’equip docent pugui decidir l’obtenció de la
titulació de batxillerat que hagi superat totes les matèries excepte una (art.
37.1) [ni la LOE ni tampoc la LOMCE van preveure aquesta excepció], els
requisits bàsics que han de reunir els centres que imparteixin ofertes per a
l’obtenció de titulacions de formació professional (art. 42.1), les
característiques del programa de formació sobre competències per a l’exercici
de la funció directiva, que tindrà validesa a tot l’Estat (art.135.6), els
criteris i condicions per mantenir la qualificació obtinguda en les proves
d’accés a la universitat establertes en normatives anteriors (DA 45), el
procediment per a l’ingrés al cos de Professors d’ensenyament secundari, així
com l’accés al mateix del professorat tècnic de formació professional que
tinguin la titulació exigida (DA 11 LOMLOE)
¾
Fixar les condicions per poder realitzar el
batxillerat en tres cursos, en règim ordinari (art. 32.3) [la LOE i la LOMCE no
van preveure aquesta durada excepcional del batxillerat]
¾
Aprovar la inclusió en la formació professional
del sistema educatiu d’altres programes formatius (art. 39.3), les titulacions
i acreditacions de formació professional a incloure en el Catàleg corresponent
(art. 42.6)
¾
Promoure que els centres autoritzats per
impartir formació professional del sistema educatiu, que reuneixin els
requisits necessaris, puguin impartir formació professional per a l’ocupació (art.
42.1), la transferència d’innovació i experiències d’èxit i l’avançament de la
qualitat dels ensenyaments de formació professional (42.10), els programes de
cooperació territorial com a línia estratègica d’actuació (DA 5 LOMLOE)
¾
Regular les condicions requisits bàsics que permetin el
desenvolupament de les modalitats semipresencial i a distància de la formació
professional (art. 42.8), reglamentàriament les condicions d’accés i l’exercici
de les funcions docents del professorat especialista en règim de contractació
laboral (art. 95.3), els requisits, funcions i règim del professorat visitant
procedent de l’estranger (DA 37) [la LOMCE va introduir aquesta nova figura
remetent la seva contractació a les Administracions educatives, sense cap
intervenció de l’Estat], les condicions d’aplicació de la LOE en els centres
dependents d’altres Administracions públiques (DA 39.1), les normes necessàries
per a l’aplicació de les mesures excepcionals i transitòries derivades del Pla
de Contingència per a situacions d’emergència, per donar continuïtat a
l’activitat educativa (DA 10 LOMLOE), el calendari i les característiques de
les avaluacions generals d’Educació Primària i d’ESO mentre no s’implantin les
proves previstes a la llei (DT 1.1)
¾
Mantenir l’actualització dels aspectes bàsics
del currículum dels diferents ensenyaments artístics (art. 46.3)
¾
Elaborar un pla de vuit anys de durada per a
l’extensió del primer cicle d’educació infantil vers una oferta pública
suficient (DA 3 LOMLOE)
¾
Desenvolupar un pla perquè, en el termini de deu
anys, els centres ordinaris tinguin els recursos necessaris per poder atendre
en les millors condicions l’alumnat amb discapacitat (DA 4 LOMLOE)
¾
Presentar una proposta normativa per a la regulació de les condicions
bàsiques per a l’organització dels ensenyaments artístics superiors (DA 9
LOMLOE), l’organització i equivalències dels ensenyaments artístics
professionals i la seva relació amb el Catàleg Nacional de Qualificacions
Professionals (DA 9 LOMLOE)
Aquestes darreres competències
atribuïdes al Gobierno per la LOMLOE es poden agrupar en les següents matèries:
a) Bases de funció
pública docent
b) Règim de titulacions
acadèmiques, convalidacions d’estudis i d’equivalències de titulacions
d) Centres docents a
l’exterior, o d’altres administracions
f) Admissió d’alumnes a
la universitat
g) Currículum,
organització del currículum
h) Habilitació de
titulacions a efectes de docència, requisits per impartir docència
j) Regulació dels
ensenyaments artístics superiors i dels centres que els imparteixen
k) Avaluació del
sistema educatiu espanyol
l) Requisits mínims de
centres
p) Foment de la
qualitat dels centres
q) Educació a distància
s) Formació sobre
competències de la funció directiva
t) Cooperació
territorial
u) Oferta educativa
5. Conclusió:
Algunes d’aquestes atribucions al
Gobierno xoquen amb les competències reconegudes a la Generalitat per l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya (flexibilització dels currículums, foment de la
qualitat des centres, ensenyaments no presencials, educació plurilingüe, regulació
del primer cicle d’educació infantil, formació permanent, oferta educativa... )
i poden interferir greument en el desplegament normatiu de la LEC, en el cas
que el desenvolupament estatal per real decreto contradigui obertament les
previsions de la pròpia LEC o dels decrets de desplegament.
A partir de l’atribució que fa l’art.
6 bis al Gobierno per regular tot el sistema educatiu sencer, aquesta competència
s’ha concretat en 96 remissions al Gobierno al llarg de la llei, que podem
agrupar en 21 blocs temàtics, pràcticament no queda res fora de la futura
reglamentació del Gobierno, quan aquestes remissions haurien d’haver estat a
les competències legítimes de les Comunitats Autònomes per desenvolupar i
executar els aspectes bàsics de la llei orgànica educativa.
Gràcies Alberto pel teu anàlisi comparatiu de la LOMLOE amb les lleis anteriors. Com tot el que escrius, clar i ben fonamentat
ResponEliminaM'ha fet molta il.lusió que hagis descobert el blog... espero que et sigui útil!
Elimina