Novetats del projecte de LOMLOE (8) “El currículum i les competències en matèria educativa (art. 6 i 6 bis)”

 

1. Introducció

1) La definició del currículum ha tingut des de les primeres lleis orgàniques educatives un paper central en el sistema educatiu, fins al punt de reservar quasi tots els seus components a la regulació estatal, llevat dels mètodes pedagògics, que formen part del currículum però no dels aspectes basics reservats a la norma estatal.

Aquesta relació tan directa del currículum amb les competències educatives de l’Estat va fer que la LOMCE desdoblés l’article 6 sobre el currículum, afegint un article 6 bis, sobre la distribució de competències entre l’Estat i les Administracions educatives autonòmiques. D’aquí que a la nota d’avui comenti el currículum i les competències en matèria educativa.

2) Un segon aspecte que vull analitzar a la nota d’avui és l’evolució expansiva del Gobierno en el desplegament de les lleis educatives. Una vegada aprovades per les Corts Generals, l’Estat ja ha exercit en el contingut de la pròpia llei orgànica i bàsica la seva competència exclusiva per regular els aspectes bàsics de l’article 27 CE, i hauria de quedar a mans de les Comunitats Autonòmiques el desenvolupament normatiu de les bases fixades per l’Estat. Sorprenentment, l’evolució de la legislació educativa ha demostrat l’interès de l’Estat en reservar-se també el desplegament de la pròpia llei a través del Gobierno, a qui se li encarrega des de la llei que desenvolupi molts dels aspectes educatius mitjançant l’aprovació dels corresponents reals decrets, amb caràcter bàsic.

Des del 1985, any de l’aprovació de la LODE, l’evolució d’aquestes remissions al futur desplegament del Gobierno de la pròpia llei s’ha anat incrementant progressivament:

¾     LODE-1985: 7 remissions al Gobierno, sense cap intervenció prèvia de les Comunitats Autònomes;

¾     LOGSE-1990: 32 remissions (d’elles, 10 amb acord previ amb les CCAA i 6 amb consulta prèvia);

¾     LOE-2006: 51 remissions (d’elles, 1 amb acord previ amb les CCAA i 29 amb consulta prèvia);

¾     LOMCE-2013: 79 remissions (amb un increment del 58% en relació amb la LOE, i sense cap acord previ amb les CCAA), i

¾     LOMLOE-2020: 96 remissions (amb un increment del 88% sobre la LOE, i només amb 2 remissions que preveuen un acord previ amb les CCAA).

 

 

2. Definició del currículum (art. 6)

Apartat 1

La definició del currículum recupera el model de la LOE-2006, suprimint tot el detall amb què l’havia descrit la LOMCE  a l’apartat 2:

1. A los efectos de lo dispuesto en esta ley, se entiende por currículo el conjunto de objetivos, competencias, contenidos, métodos pedagógicos y criterios de evaluación de cada una de las enseñanzas reguladas en la presente ley.

En el caso de las enseñanzas de formación profesional se considerarán parte del currículo los resultados de aprendizaje.

La única diferència amb la descripció de la LOE és el concepte de “competències”, que deixen de ser “bàsiques” i la inclusió dels “resultats d’aprenentatge” en relació amb el currículum de la formació professional.

 

Apartat 2

El redactat d’aquest apartat és totalment nou, en relació amb la LOE i la LOMCE:

2. El currículo irá orientado a facilitar el desarrollo educativo de los alumnos y alumnas, garantizando su formación integral, contribuyendo al pleno desarrollo de su personalidad y preparándoles para el ejercicio pleno de los derechos humanos, de una ciudadanía activa y democrática en la sociedad actual. En ningún caso podrá suponer una barrera que genere abandono escolar o impida el acceso y disfrute del derecho a la educación.

 

Apartat 3

En aquest apartat es recupera la competència del Gobierno per fixar els aspectes bàsics del currículum, que constitueixen “els ensenyaments mínims”, concepte que havia estat suprimit per la LOMCE:

3. Con el fin de asegurar una formación común y garantizar la validez de los títulos correspondientes, el Gobierno, previa consulta a las comunidades autónomas, fijará, en relación con los objetivos, competencias, contenidos y criterios de evaluación, los aspectos básicos del currículo, que constituyen las enseñanzas mínimas. Para la Formación Profesional fijará así mismo los resultados de aprendizaje correspondientes a las enseñanzas mínimas.

Si comparem els components bàsics del currículum, reservats al Gobierno per aquest apartat 3, amb tots els components inclosos a l’apartat 1, es constata que “els mètodes pedagògics” formen part del currículum però no dels ensenyaments mínims.

També s’atribueix al Gobierno la competència per fixar “els resultats d’aprenentatge” de la formació professional.

 

Apartats 4 i 5

Aquests dos apartats havien estat suprimits per la LOMCE, que havia traspassat el seu contingut (ampliant moltíssim el seu detall) al nou article 6 bis, que no ha estat, sorprenentment, suprimit per la LOMLOE, com comentaré després.

L’apartat 4 recupera els percentatges dels horaris escolars requerits per als ensenyaments mínims: el 50% per a les comunitats autònomes que tinguin llengua cooficial i el 60% per a aquelles que no la tinguin (la LOE havia establert el 55% i el 65%, respectivament).

L’apartat 5 recupera, literalment, tot el contingut de l’apartat 4 de la LOE, en la seva redacció original, i afegeix dos nous paràgrafs sobre els horaris escolars de què disposaran els centres i sobre els cursos d’especialització dels ensenyaments de formació professional:

5. Las Administraciones educativas establecerán el currículo de las distintas enseñanzas reguladas en la presente ley, del que formarán parte los aspectos básicos señalados en apartados anteriores. Los centros docentes desarrollarán y completarán, en su caso, el currículo de las diferentes etapas y ciclos en el uso de su autonomía y tal como se recoge en el capítulo II del título V de la presente ley. Las Administraciones educativas determinarán el porcentaje de los horarios escolares de que dispondrán los centros docentes para garantizar el desarrollo integrado de todas las competencias de la etapa y la incorporación de los contenidos de carácter transversal a todas las áreas, materias y ámbitos.

Las Administraciones educativas podrán, si así lo consideran, exceptuar los cursos de especialización de las enseñanzas de Formación Profesional de estos porcentajes, pudiendo establecer su oferta con una duración a partir del número de horas previsto en el currículo básico de cada uno de ellos.

 

Apartats 6 i 7

Aquests dos apartats són totalment nous, sobre la revisió periòdica dels currículums (el 6 va dirigit a les Administracions educatives i el 7 al Gobierno):

6. Las Administraciones educativas revisarán periódicamente los currículos para adecuarlos a los avances del conocimiento, así como a los cambios y nuevas exigencias de su ámbito local, de la sociedad española y del contexto europeo e internacional.

7. El Gobierno incluirá en la estructura orgánica del Ministerio de Educación y Formación Profesional una unidad que, en cooperación con las comunidades autónomas, desarrolle las funciones a las que se refieren los apartados tercero y cuarto de este artículo y contribuya a la actualización permanente de los currículos que constituyen las enseñanzas mínimas y contribuya a la actualización permanente de los currículos, sin perjuicio de lo previsto para la actualización de currículos de enseñanzas de formación profesional y enseñanzas de régimen especial.

L’apartat 7 és de dubtosa constitucionalitat, ja que atribueix directament al Ministerio de Educación y Formación Profesional, “en cooperació amb les comunitats autònomes”, la capacitat per a l’actualització permanent dels currículums, quan l’apartat 3 anterior ha atribuït aquesta competència al Gobierno, no al Ministerio. Posa, doncs, al mateix nivell les Administracions educatives autonòmiques que són competents per fixar els ensenyaents “no bàsics” dels currículums, amb el Ministerio de Educación y Formación Profesional que no és una Administració educativa, i que no té competències en materia curricular, ja que aquestes les té el Gobierno.

 

Apartats 8 i 9

Aquests dos apartats recuperen tot el contingut literal dels apartats 5 i 6 de la LOE-2006:

8. Los títulos correspondientes a las enseñanzas reguladas por esta ley serán homologados por el Estado y expedidos por las Administraciones educativas en las condiciones previstas en la legislación vigente y en las normas básicas y específicas que al efecto se dicten.

9. En el marco de la cooperación internacional en materia de educación, el Gobierno, de acuerdo con lo establecido en el apartado 1 del artículo 6 bis, podrá establecer currículos mixtos de enseñanzas del sistema educativo español y de otros sistemas educativos, conducentes a los títulos respectivos.

 

3. Distribució de competències (art. 6 bis)

Sorprenentment, la LOMLOE ha mantingut aquest article 6 bis, que havia estat afegit per la LOMCE, malgrat les dificultats jurídiques que presenta. És cert que s’ha reduït molt la seva extensió, ja que ha perdut gran part del detall que tenia aquest precepte a la LOMCE, però l’increment de la intervenció estatal en matèria educativa no disminueix en aquesta nova llei educativa. Com veurem després, la LOMLOE ha incrementat de forma abusiva les remissions que es fan al Gobierno, que han passat de les 51 remissions de la LOE-2006 a les 96 que inclou la nova redacció introduïda per la LOMLOE.

El nou art. 6 bis veu reduït molt el seu contingut, però podia haver estat suprimit sense que passés res, perquè el que ha quedat no afegeix res de nou a la doctrina constitucional sobre el repartiment de competències entre l’Estat i les Comunitats Autònomes. El problema rau, precisament aquí: una llei educativa no és l’instrument constitucionalment vàlid per repartir les competències educatives entre Estat i les CCAA, ja que aquestes només poden ser atribuïdes per la Constitució i pels corresponents Estatuts d’Autonomia de cada Comunitat. Ni tampoc és acceptable que una llei orgànica educativa, com la LOMLOE, es dediqui en un precepte a “interpretar” el contingut competencial de la Constitució o dels Estatuts, ja que l’únic intèrpret de la Constitució és el Tribunal Constitucional, no el Congrés dels Diputats mitjançant una llei.

 

Apartat 1

El contingut d’aquest primer apartat de l’art. 6 bis és pràcticament idèntic al que va incloure la LOMCE, llevat de la referència als “ensenyaments mínims” que substitueixen el “currículum bàsic”:

LOMCE, art. 6 bis.1.e) El diseño del currículo básico, en relación con los objetivos, competencias, contenidos, criterios de evaluación, estándares y resultados de aprendizaje evaluables, con el fin de asegurar una formación común y el carácter oficial y la validez en todo el territorio nacional de las titulaciones a que se refiere esta Ley Orgánica.

LOMLOE, art. 6 bis.1 c) La fijación de las enseñanzas mínimas a que se refiere el artículo anterior.

 

L’apartat 1 ha quedat redactat així per la LOMLOE:

1. Corresponde al Gobierno:

a) La ordenación general del sistema educativo.

b) La programación general de la enseñanza, en los términos establecidos en los artículos 27 y siguientes de la Ley Orgánica 8/1985, de 3 de julio, reguladora del Derecho a la Educación.

c) La fijación de las enseñanzas mínimas a que se refiere el artículo anterior.

d) La regulación de las condiciones de obtención, expedición y homologación de títulos académicos y profesionales y de las normas básicas para el desarrollo del artículo 27 de la Constitución, a fin de garantizar el cumplimiento de las obligaciones de los poderes públicos en esta materia.

e) La alta inspección y demás facultades que, conforme al artículo 149.1.30ª de la Constitución, le corresponden para garantizar el cumplimiento de las obligaciones de los poderes públicos.

 

Aquestes cinc competències havien estat atribuïdes a l’Estat l’any 1985 per la Disposició addicional primera de la LODE:

LODE, DA 1.2. En todo caso, y por su propia naturaleza, corresponde al Estado:

a) La ordenación general del sistema educativo.

b) La programación general de la enseñanza en los términos establecidos en el Art. 27 de la presente ley.

c) La fijación de las enseñanzas mínimas y la regulación de las demás condiciones para la obtención, expedición y homologación de títulos académicos y profesionales válidos en todo el territorio español.

d) La alta inspección y demás facultades que, conforme al Art. 149.1.30 de la Constitución, le corresponden para garantizar el cumplimiento de las obligaciones de los Poderes públicos.

 

La LOMCE, l’any 2013, va derogar aquesta disposició addicional primera de la LODE, però va incloure aquest apartat 2 dins del nou article 6 bis, amb un canvi fonamental: va substituir la remissió a “l’Estat” per la remissió al “Gobierno (del Estado)”, quan és evident que no es pot equiparar el Gobierno amb l’Estat.

D’aquesta forma, aquestes cinc competències educatives estatals passen a poder ser regulades directament pel Gobierno, mitjançant l’aprovació de normes reglamentàries, quan l’Estat ha d’actuar, normalment, aprovant lleis al Congreso de los Diputados.

Si ja era dubtosa la constitucionalitat de la DA 1 de la LODE (en la mesura que interpretava la Constitució), el nou redactat fet per la LOMCE i la LOMLOE s’ha de rebutjar de ple, ja que la competència per regular l’ordenació general del sistema educatiu, la programació general de l’ensenyament i la fixació dels ensenyaments bàsics (es denominin ensenyaments “mínims” o de qualsevol altra forma) la té l’Estat a partir del que preveu l’article 149.1.30 de la Constitució, no el Gobierno:

 

Article 149.

1. L'Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents:

(...)

30ª Regulació de les condicions d'obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals, i normes bàsiques per al desenvolupament de l'article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria.

 

Ara bé, l’article 27 CE no preveu que sigui l’Estat l’únic òrgan competent per regular l’ordenació general del sistema educatiu ni tampoc la programació general de l’ensenyament, ja que aquests dos conceptes jurídics apareixen en aquest precepte constitucional relacionats amb “els poders públics” (que inclouen també les Comunitats Autònomes, no només l’Estat):

Art. 27.5. CE Els poders públics garanteixen el dret de tothom a l'educació, mitjançant una programació general de l'ensenyament, amb la participació col·lectiva de tots els sectors afectats i la creació de centres docents.

Art. 27.8. CE Els poders públics inspeccionaran i homologaran el sistema educatiu per tal de garantir el compliment de les lleis.

 

No hi ha, per tant, cap referència a “l’ordenació general” del sistema educatiu a l’article 27 de la Constitució i, per altra banda, l’art. 149.1.30 limita la intervenció estatal només a les normes bàsiques per al desenvolupament de l’art. 27 CE. La programació general de l’ensenyament, citada e l’art. 27.5 CE no és competència exclusiva de l’Estat, ja que només pot desenvolupar les normes bàsiques. Però el que ja és fora mida és que una llei orgànica educativa pretengui atribuir al Gobierno estatal l’ordenació general del sistema educatiu i la programació general de l’ensenyament.

 

Nous apartats 2 i 3

La LOMLOE suprimeix els apartats 2 a 7 d’aquest precepte, tal com havien quedat regulats a la LOMCE, que amb un excés de zel havia detallat minuciosament totes les competències estatals i autonòmiques en relació amb el currículum.

2. Asimismo corresponden al Gobierno aquellas materias que le encomienda la Ley Orgánica 8/1985, de 3 de julio, reguladora del Derecho a la Educación y esta ley.

3. Corresponde a las comunidades autónomas el ejercicio de sus competencias estatutarias en materia de educación y el desarrollo de las disposiciones de la presente ley orgánica.

Una vegada més, al nou apartat 3 sobta que es justifiquin les remissions al Gobierno remetent a una altra llei orgànica, com la LODE del 1985, a més de les pròpies remissions de la LOE, tal com ha quedat modificada per la LOMLOE. Hauria estat millor remetre a la pròpia Constitució (en especial, l’art. 149.1.30 CE amb la seva relació amb l’art. 27 CE que regulen les competències exclusives de l’Estat en matèria educativa). Dona la sensació que el Gobierno no vulgui perdre les competències que li va atribuir la LODE ja fa molts anys, basant-se en el fet que el TC no les va discutir quan va analitzar el recurs de constitucionalitat contra aquesta llei orgànica.

Però no hem d’oblidar que el Gobierno s’ha de limitar a desenvolupar reglamentàriament els aspectes bàsics que li encomani una llei, ja que la competència legislativa per desenvolupar l’article 27 CE la tenen les Corts Generals per llei e caràcter bàsic i orgànic, gràcies a l’atribució feta per la Constitució, no per una altra llei orgànica.

En canvi, a l’apartat 3, les competències autonòmiques en matèria d’educació no es remeten a les lleis educatives, sinó als Estatuts corresponents. A més, es reconeix obertament que correspon a les CCAA “el desenvolupament de les disposicions de la present llei orgànica”, en quant tenen atribuïda per la competència per desenvolupar les normes bàsiques estatals.

De fet, les remissions que fa la LODE al Gobierno són molt poques, només set, i ja han estat recollides a la LOE, no veig la necessitat de remetre a aquesta llei orgànica:

¾      “...los centros extranjeros en España se ajustarán a lo que el Gobierno determine reglamentariamente” (art. 12.2 LODE).

¾      “El Gobierno establecerá reglamentariamente dichos requisitos mínimos (de los centros docentes” (art. 14.1 LODE).

¾      “La creación y supresión de centros públicos se efectuará por el Gobierno o por el Consejo de Gobierno de la Comunidad Autónoma correspondiente, en el ámbito de sus respectivas competencias” (art. 17 LODE).

¾      “El Gobierno, a propuesta del Ministerio de Educación y Ciencia, aprobará las normas que determinen la representación numérica de los miembros del Consejo Escolar del Estado” (art. 31.2 LODE).

¾      “Durante este período, el Gobierno establecerá para los citados centros un régimen singular de conciertos” (DT 3.2 LODE).

¾      “El Gobierno y las Comunidades Autónomas, en el ámbito de sus respectivas competencias, podrán dictar cuantas disposiciones sean precisas para la aplicación de la presente Ley” (DF 1 LODE).

¾      “Se autoriza al Gobierno para adaptar lo dispuesto en esta Ley a las peculiaridades de los centros docentes de carácter singular” (DF 2 LODE).

 

 

4. Remissions al futur desplegament pel Gobierno de molts aspectes educatius

El que ha fet la LOMLOE és, per tant, incrementar molt les remissions del legislador al Gobierno perquè desenvolupi la llei educativa, a vegades amb autèntics xecs en blanc (sense cap limitació, ni condicions, ni criteris).

L’evolució d’aquesta tècnica legislativa de remetre el desenvolupament dels aspectes més tècnics al Gobierno ha anat in crescendo des de la LOE a la LOMCE i a la LOMLOE: hem passat de 51 remissions al Gobierno a la LOE-2006, a 79 remissions a la LOMCE-2013 (amb un increment del 58%) i ara, finalment, s’han convertit, sense que la CE hagi estat modificada, ni tampoc les competències autonòmiques en matèria educativa, en 96 remissions al desenvolupament bàsic per part del Gobierno, quasi el doble de les que tenia la LOE inicialment (per ser exactes, amb un increment del 88% sobre la LOE).

Ens trobem, doncs, davant una competència estatal expansiva en matèria educativa, ja que cada nova llei orgànica va incrementant progressivament el nombre d’aspectes a desenvolupar, amb caràcter bàsic, pel Gobierno de l’Estat.

Malgrat es digui a vegades “prèvia consulta a las CCAA” en algunes remissions, no deixa de ser un tràmit més que no condiciona l’aprovació pel Gobierno de la normativa bàsica de desenvolupament. El que hauria de dir, per ser més eficaços, és “previ acord amb les CCAA competents”, ja que la matèria educativa és de competència compartida entre l’Estat i les CCAA [Només he trobat dues referències en tota la llei a l’acord previ entre l’Estat i les CCAA: “Acordar amb les Comunitats Autònomes les condicions mínimes de la cessió de dades entre CCAA o entre aquestes i l’Estat (DA 23.4) i “El Govern d’acord amb les administracions educatives, establirà el procediment per a l’ingrés en aquest cos” (DA 11.2 LOMLOE)].

Tampoc no soluciona res la nova versió d’un tràmit previ innovat per la LOMLOE: “en col·laboració amb les CCAA”, ja que no es concreta en lloc en què consisteix aquesta col·laboració.

Ens trobem, doncs, davant un fet gravíssim: la LOMLOE traspassa, amb caràcter bàsic, el desenvolupament de gran part de la pròpia llei al Gobierno, en lloc de fer-ho directament a les CCAA, que són les competents per desenvolupar els aspectes bàsics de la llei educativa. Fins la LOMLOE, les Administracions educatives havien estat regulant matèries que ara recupera l’Estat, com ara tota la regulació curricular i organitzativa del primer cicle de l’educació infantil, entre d’altres. Tot això suposa una invasió deslleial en relació amb les Administracions educatives, que veuen minvada la seva capacitat de regulació en educació.

Perquè el fet és que la LOMLOE no només ha mantingut moltes de les remissions afegides per la LOMCE, sinó que a més ha incrementat el seu nombre amb noves remissions, algunes difícils de justificar, com la ja esmentada del primer cicle d’educació infantil que ara serà regulat pel Gobierno de l’Estat, quan la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en aquesta matèria, segons l’Estatut d’Autonomia.

 

Analitzo, ara, per separat les remissions mantingudes per les tres lleis orgàniques i les que va afegir la LOMCE i han estat mantingudes per la LOMLOE, així com les noves afegides per la LOMLOE:

1) Hi ha un total de 43 remissions al Gobierno que es mantenen sense canvis a les tres lleis orgàniques, totes elles en relació amb les següents funcions:

¾      Regular el règim de reconeixement recíproc entre els estudis de batxillerat i els cicles formatius de grau mitjà (art. 34.8), el règim de convalidacions entre diferents estudis (art. 44.5, 53.4 i 65.4), la composició i funcions del Consell Superior d’Ensenyaments Artístics (art. 45.4), les modalitats i quanties de les beques i ajuts (art. 83.3),  els centres docents públics espanyols a l’exterior (art. 107.4), l’organització i règim de personal de l’Alta Inspecció, així com els seus procediments d’actuació (art. 150.3)

¾      Establir la normativa bàsica sobre els procediments d’admissió d’alumnes a les universitats (art. 38.6), les titulacions de formació professional i d’ensenyaments esportius (art. 39.6 i 64.6), les normes per flexibilitzar la durada de les etapes educatives (art. 77), l’habilitació de titulacions universitàries a efectes de docència (art. 93.1, 94, 96.1 i 98.1), la figura de professor emèrit en els ensenyaments artístics superiors (art. 96.4), la formació pedagògica i didàctica per exercir la docència (art. 100.2), els aspectes bàsics dels concerts educatius (art. 116.3), la normativa bàsica sobre la participació als centres que imparteixin ensenyaments artístics superiors (art. 118.6), les condicions i els requisits perquè els funcionaris docents puguin excepcionalment exercir funcions en una etapa diferent de les assignades al seu cos (DA 7.1), les condicions d’accés al cos de catedràtics de música i arts escèniques per personalitats de reconegut prestigi (DA 9.4), l’oportú procés de transformació d’estudis universitaris (DA 22), l’import i les condicions per a una gratificació extraordinària per a la jubilació voluntària (DT 2.4), altres certificacions equivalents a la Formació pedagògica i didàctica (DT 8)

¾      Definir l’estructura i el contingut bàsics dels estudis d’ensenyaments artístics superiors (art. 58.1)

¾      Determinar els ensenyaments que seran impartits per mestres especialistes (art. 93.2 i DT 13), l’estructura i funcions de l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa (art. 142.2), l’equivalència, a efectes de docència, d’altres titulacions diferents a les exigides (DA 9.8), un termini perquè els centres de preescolar s’adaptin als requisits mínims exigits (DT 9)

¾      Incloure altres exigències per a impartir els ensenyaments artístics superiors (art. 96.2)

¾      Autoritzar les experimentacions, plans de treball o formes d’organització que puguin afectar l’obtenció de titulacions acadèmiques o professionals (art. 120.5)

¾      Presentar anualment al Congrés dels Diputats un informe sobre els indicadors del sistema educatiu espanyol i les dades relatives a la despesa pública en educació (art. 147 i 156)

¾      Aprovar el calendari d’aplicació de la llei d’educació (DA 1)

¾      Desenvolupar reglamentàriament les bases dels funcionaris docents (DA 6.1)

¾      Crear o suprimir les especialitats docents dels cossos docents (DA 7.2)

¾      Dictar les normes per a l’establiment, reforma o adaptació de les modalitats cícliques de cada ensenyament i de les titulacions corresponents (DA 11.2), les disposicions necessàries per a l’execució i desenvolupament d’aquesta llei educativa (DF 4)

¾      Impulsar els procediments de reconeixement de les competències professionals adquirides a través de l’experiència laboral o aprenentatges no formals o informals, així com també l’oferta de programes específics de formació dirigits a les persones acreditades (DA 32)

¾      (El Gobierno i les Comunitats Autònomes) fomentaran convenis amb les Universitats que facilitin la incorporació de funcionaris docents als Departaments universitaris (DA 12.6)

¾      Acordar amb les Comunitats Autònomes les condicions mínimes de la cessió de dades entre CCAA o entre aquestes i l’Estat (DA 23.4)

¾      Revisar el temps referit al règim de jubilació voluntària, així com dels requisits exigits (DT 2.8)

Podem agrupar aquestes funcions atribuïdes al Gobierno en els següents blocs temàtics:

a) Bases de funció pública docent

b) Règim de titulacions acadèmiques, convalidacions d’estudis i d’equivalències de titulacions, establiment de titulacions professionals, transformació d’estudis universitaris, reconeixement de competències professionals

c) Modalitats i quanties de beques i ajuts

d) Centres docents a l’exterior, o d’altres administracions

e) L’Alta Inspecció

f) Admissió d’alumnes a la universitat

g) Currículum. Flexibilització del currículum, experimentacions i plans de treball que afectin les titulacions

h) Habilitació de titulacions a efectes de docència, requisits per impartir docència

i) Aspectes bàsics dels concerts educatius

j) Regulació dels ensenyaments artístics superiors i dels centres que els imparteixen

k) Avaluació del sistema educatiu espanyol

l) Requisits mínims de centres

m) Calendari d’aplicació de la llei

 

 

 

2) Hi ha també 16 remissions al Gobierno que va introduir la LOMCE i que han estat mantingudes per la LOMLOE:

¾      Regular l’ordenació general del sistema educatiu, la programació general de l’ensenyament, la fixació dels ensenyaments mínims, la regulació de les condicions d’obtenció, expedició i homologació de titulacions acadèmiques i professionals, i l’alta inspecció (art. 6 bis.1), les matèries i característiques bàsiques dels cursos de formació específics preparatoris per a l’accés als cicles formatius, així com els criteris relatius a l’exempció de les proves d’accés (art. 41.5), les condicions i requisits bàsics del desenvolupament de la Formació Professional dual (art. 42 bis.2), les característiques de la prova específica d’accés a determinades modalitats o especialitats esportives, així com dels mèrits esportius i de l’experiència professional o esportiva (art. 64.3), (i gestionar) els centres d’ensenyaments esportius de grau superior a distància (DA 43)

¾      Definir els programes de diversificació curricular) (art. 27.1)

¾      Desenvolupar reglamentàriament l’equivalència i convalidació dels certificats de professionalitat amb les titulacions de formació professional del sistema educatiu (art. 39.4)

¾      Determinar les equivalències entre les titulacions dels Ensenyaments d’Idiomes i la resta e titulacions del sistema educatiu (art. 62.1)

¾      Establir els criteris de les proves d’accés als graus mitjà i superior dels ensenyaments esportius (art. 64.2), per via reglamentària les condicions i característiques de les proves per obtenir directament la titulació de batxillerat i les titulacions de formació professional (art. 69.4), accions destinades a fomentar la qualitat dels centres docents (el Gobierno i les Administracions educatives) (art. 122 bis.1), la normativa bàsica per regular l’accés i admissió a la universitat de l’alumnat amb titulació equivalent al batxillerat, obtingut o realitzat en sistemes educatius de països estrangers (DA 36.1), l’estructura i qualificació d’una prova d’accés per als alumnes amb batxillerat estranger (DA 36.3), el procediment de càlcul de la qualificació per a l’accés dels alumnes estrangers (DA 36.3), una regulació específica del CIDEAD (DA 42), les bases de l’educació plurilingüe (DF 7 bis)

 

Aquest segon grup de remissions al Gobierno es poden agrupar en les següents matèries (mantinc les mateixes lletres de l’apartat anterior):

b) Règim de titulacions acadèmiques, convalidacions d’estudis i d’equivalències de titulacions

f) Admissió d’alumnes a la universitat

g) Flexibilització del currículum

n) Criteris de les proves d’accés als ensenyaments esportius

o) Ordenació general del sistema educatiu

p) Foment de la qualitat dels centres

q) Educació a distància

r) Educació plurilingüe

 

3) Finalment, hi ha 26 remissions totalment noves, introduïdes per la LOMLOE:

¾      Correspon al Gobierno aquelles matèries que li encomana la LODE i aquesta llei (art. 6 bis.2)

¾      Determinar els continguts educatius del primer cicle de l’educació infantil (art. 14.7) [la LOE i la LOMCE van atribuir aquesta competència a les Administracions educatives], les assignatures necessàries per obtenir la titulació de batxillerat per l’alumnat que tingui la titulació de Tècnic/a en Formació Professional o en Arts Plàstiques i Disseny (art. 37.2 i 3), les condicions d’experiència i formació pedagògica perquè el personal militar pugui impartir ensenyaments de formació professional en centres docents militars (DA 39.3)

¾      Establir el conjunt de matèries optatives del quart curs d’ESO (art. 25) [La LOE i la LOMCE establien elles mateixes aquest bloc de matèries, no el remetien al Gobierno], les condicions i procediments perquè, excepcionalment, l’equip docent pugui decidir l’obtenció de la titulació de batxillerat que hagi superat totes les matèries excepte una (art. 37.1) [ni la LOE ni tampoc la LOMCE van preveure aquesta excepció], els requisits bàsics que han de reunir els centres que imparteixin ofertes per a l’obtenció de titulacions de formació professional (art. 42.1), les característiques del programa de formació sobre competències per a l’exercici de la funció directiva, que tindrà validesa a tot l’Estat (art.135.6), els criteris i condicions per mantenir la qualificació obtinguda en les proves d’accés a la universitat establertes en normatives anteriors (DA 45), el procediment per a l’ingrés al cos de Professors d’ensenyament secundari, així com l’accés al mateix del professorat tècnic de formació professional que tinguin la titulació exigida (DA 11 LOMLOE)

¾      Fixar les condicions per poder realitzar el batxillerat en tres cursos, en règim ordinari (art. 32.3) [la LOE i la LOMCE no van preveure aquesta durada excepcional del batxillerat]

¾      Aprovar la inclusió en la formació professional del sistema educatiu d’altres programes formatius (art. 39.3), les titulacions i acreditacions de formació professional a incloure en el Catàleg corresponent (art. 42.6)

¾      Promoure que els centres autoritzats per impartir formació professional del sistema educatiu, que reuneixin els requisits necessaris, puguin impartir formació professional per a l’ocupació (art. 42.1), la transferència d’innovació i experiències d’èxit i l’avançament de la qualitat dels ensenyaments de formació professional (42.10), els programes de cooperació territorial com a línia estratègica d’actuació (DA 5 LOMLOE)

¾      Regular les condicions  requisits bàsics que permetin el desenvolupament de les modalitats semipresencial i a distància de la formació professional (art. 42.8), reglamentàriament les condicions d’accés i l’exercici de les funcions docents del professorat especialista en règim de contractació laboral (art. 95.3), els requisits, funcions i règim del professorat visitant procedent de l’estranger (DA 37) [la LOMCE va introduir aquesta nova figura remetent la seva contractació a les Administracions educatives, sense cap intervenció de l’Estat], les condicions d’aplicació de la LOE en els centres dependents d’altres Administracions públiques (DA 39.1), les normes necessàries per a l’aplicació de les mesures excepcionals i transitòries derivades del Pla de Contingència per a situacions d’emergència, per donar continuïtat a l’activitat educativa (DA 10 LOMLOE), el calendari i les característiques de les avaluacions generals d’Educació Primària i d’ESO mentre no s’implantin les proves previstes a la llei (DT 1.1)

¾      Mantenir l’actualització dels aspectes bàsics del currículum dels diferents ensenyaments artístics (art. 46.3)

¾      Elaborar un pla de vuit anys de durada per a l’extensió del primer cicle d’educació infantil vers una oferta pública suficient (DA 3 LOMLOE)

¾      Desenvolupar un pla perquè, en el termini de deu anys, els centres ordinaris tinguin els recursos necessaris per poder atendre en les millors condicions l’alumnat amb discapacitat (DA 4 LOMLOE)

¾      Presentar una proposta normativa per a la regulació de les condicions bàsiques per a l’organització dels ensenyaments artístics superiors (DA 9 LOMLOE), l’organització i equivalències dels ensenyaments artístics professionals i la seva relació amb el Catàleg Nacional de Qualificacions Professionals (DA 9 LOMLOE)

 

 

Aquestes darreres competències atribuïdes al Gobierno per la LOMLOE es poden agrupar en les següents matèries:

a) Bases de funció pública docent

b) Règim de titulacions acadèmiques, convalidacions d’estudis i d’equivalències de titulacions

d) Centres docents a l’exterior, o d’altres administracions

f) Admissió d’alumnes a la universitat

g) Currículum, organització del currículum

h) Habilitació de titulacions a efectes de docència, requisits per impartir docència

j) Regulació dels ensenyaments artístics superiors i dels centres que els imparteixen

k) Avaluació del sistema educatiu espanyol

l) Requisits mínims de centres

p) Foment de la qualitat dels centres

q) Educació a distància

s) Formació sobre competències de la funció directiva

t) Cooperació territorial

u) Oferta educativa

 

 

5. Conclusió:

Algunes d’aquestes atribucions al Gobierno xoquen amb les competències reconegudes a la Generalitat per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (flexibilització dels currículums, foment de la qualitat des centres, ensenyaments no presencials, educació plurilingüe, regulació del primer cicle d’educació infantil, formació permanent, oferta educativa... ) i poden interferir greument en el desplegament normatiu de la LEC, en el cas que el desenvolupament estatal per real decreto contradigui obertament les previsions de la pròpia LEC o dels decrets de desplegament.

A partir de l’atribució que fa l’art. 6 bis al Gobierno per regular tot el sistema educatiu sencer, aquesta competència s’ha concretat en 96 remissions al Gobierno al llarg de la llei, que podem agrupar en 21 blocs temàtics, pràcticament no queda res fora de la futura reglamentació del Gobierno, quan aquestes remissions haurien d’haver estat a les competències legítimes de les Comunitats Autònomes per desenvolupar i executar els aspectes bàsics de la llei orgànica educativa.