dimarts, 2 de març de 2010

El principis de mèrit i capacitat en la selecció del professorat

[article 119.1 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

Avui torno a una matèria a la qual he dedicat molt del meu temps aquests darrers anys, per millorar la gestió dels procediments de selecció de docents i de provisió dels llocs de treball: la diferència conceptual entre els principis constitucionals de mèrit i capacitat. En dos posts anteriors ja he tingut ocasió de tractar aquest mateix aspecte de la doctrina constitucional en matèria de funció pública (el 25 de juny del 2009, sobre "la idoneïtat, capacitat i aptitud del professorat", i el 14 de setembre del 2009, sobre "la qualificació professional docent"). Continuo, doncs, amb l'anàlisi d'aquesta matèria tan complexa, que considero fonamental per a entendre el sistema de selecció dels funcionaris docents.

Per delimitar el significat d'aquests dos conceptes jurídics de "mèrit i capacitat", s'han de posar en relació amb tot un conjunt de paraules que formen un entramat conceptual, les definicions de les quals es trepitgen les unes a les altres, com el cas de la capacitat, l'aptitud, la idoneïtat, la qualificació, la suficiència i la competència (professional).

Darrerament, s'utilitza amb més freqüència la paraula "idoneïtat" que la clàssica "capacitat", sobretot en l'àmbit jurídic. La idoneïtat és de fet un concepte més ampli, ja que inclou alhora la capacitat i l'aptitud. I així, en moltes convocatòries de selecció de funcionaris docents s'especifica que la valoració del mèrit i la capacitat en els processos selectius suposa una valoració dels coneixements, aptituds i habilitats amb la finalitat de triar els candidats més idonis per a fer les funcions docents.

En els procediments de selecció intervenen no solament els criteris de mèrit i capacitat dels aspirants, sinó també aquests tres grups de factors:

a) Els mèrits i l'experiència docent prèvia.
b) La capacitat i idoneïtat per al desenvolupament de les tasques.
c) Les qualitats i aptituds dels aspirants.

En definitiva, en el procés selectiu s'han de determinar criteris d'idoneïtat per tal de nomenar els funcionaris docents més capacitats pels seus coneixements i experiència professional.

Tot això està en concordança amb l'extensíssima doctrina del Tribunal Constitucional, que reiteradament ha recordat al legislador i a les diferents administracions públiques que el mèrit ha de tenir un fonament objectiu, raonable i proporcionat. L'objectivitat dels requisits per a l'accés a la funció pública docent es basa, per tant, en dos fonaments:

a) La raonabilitat, entesa com a no-arbitrarietat (els aspirants han de demostrar una relació amb la funció a desenvolupar).

b) La proporcionalitat, que és l'adequada ponderació de cada requisit i mèrit en relació amb la valoració del conjunt de tots ells.

En sentit contrari, una manca d'efectivitat durant la prestació del servei públic docent o una manca evident de capacitat, entesa com a idoneïtat, pot suposar la inidoneïtat del funcionari per a una tasca concreta i específica, situació que li pot comportar la remoció del lloc de treball i, en el cas del funcionari interí, la revocació del nomenament, mitjançant resolució motivada i amb el tràmit previ d'audiència de l'interessat, per evitar la indefensió.

Entrant ja en el text de la Llei d'educació, en la selecció de funcionaris docents es determina "la idoneïtat i la competència dels candidats sobre la base dels coneixements i les aptituds" [art. 119.3 LEC] i en la fase d'oposició es valoren, a més dels "coneixements específics de l'especialitat docent", "la capacitat pedagògica i el domini de les tècniques necessàries per a l'exercici docent" [art. 119.2 LEC]. "L'aptitud per a la docència" s'ha de garantir en la formació inicial del professorat, que "s'ha d'ajustar a les necessitats de titulació i de qualificació que requereix l'ordenació general del sistema educatiu" [art. 109.1 LEC].

En canvi, no apareix mai a la LEC la paraula "suficiència" amb el significat de "capacitat i aptitud" referides als funcionaris docents.

La "competència docent" del professorat es basa també en "criteris d'idoneïtat", que els permet "impartir àrees, matèries i mòduls professionals diferents dels atribuïts a la seva especialitat docent" [art. 112.5 LEC]. En aquest mateix precepte, la LEC fixa els tres criteris d'idoneïtat que s'han de tenir en compte "per a l'acreditació de competència docent en una àrea, matèria o mòdul": la titulació acadèmica, la formació i l'experiència docent acreditada. El funcionari interí docent acredita "la competència per a exercir amb caràcter interí en els centres públics dependents del Departament" [art. 122.3 LEC] a partir del resultat de l'avaluació durant el primer curs de l'exercici docent.

Ens trobem, doncs, davant els mateixos conceptes que els previstos a l'EBEP per a l'acreditació de "competències, capacitats i coneixements" a través d'un procés selectiu d'empleats públics, siguin funcionaris, interins o laborals [art. 75.1 EBEP].

Si comparem les definicions d'aquests conceptes tal com apareixen al diccionari, és fàcil comprovar que tots ells estan lligats, ja que els uns formen part de les definicions dels altres:

La capacitat (1) és "l'aptitud (2) o suficiència (3) per a alguna cosa".

L'aptitud (2) és "la suficiència (3) o idoneïtat (4) per a obtenir i exercir un càrrec".

La idoneïtat (4) és "la suficiència (3), disposició o qualificació (5) per a una cosa".

La qualificació (5) és "el nivell de coneixements i aptituds per a l'acompliment d'un treball específic".

La suficiència (3) és el sinònim de "la capacitat (1) i l'aptitud (2)".

Finalment, la competència, que no ha aparegut en cap de les definicions anteriors, es defineix com "idoneïtat (4) per fer una tasca o ocupar un lloc de treball eficaçment, pel fet de posseir les qualificacions (5) requerides per a això".

També podem definir la competència professional com "el conjunt de coneixements, aptituds, valors i actituds als quals el funcionari recorre per fer bé les funcions que té assignades". La gestió per competències exigeix de servir-se'n com un patró o norma per a la selecció de personal, la planificació de carreres, l'avaluació de l'acompliment i el desenvolupament personal.

No és d'estranyar que els països europeus cada vegada estiguin qüestionant més els seus models tradicionals basats en les idees de capacitat entesa com a coneixements i de mèrit com a sinònim d'experiència professional.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada