dijous, 27 de maig de 2010

Constitucionalitat de la Llei. Sobre el currículum (5)

Des dels diferents fronts que he estat analitzant aquestes setmanes, s'ha discutit la constitucionalitat de la regulació del currículum a la LEC: en concret, es retreu la inconstitucionalitat dels articles 9, 51, 52, 53 i de la disposició transitòria sisena.

A) Resumeixo, d'entrada en el post d'avui, els diferents arguments emprats, en relació amb la inconstitucionalitat del currículum, pel Sr. Joaquim Borrell i Mestre en el seu vot particular al Dictamen núm. 294-2009, del Consell Consultiu, pels recurrents del Recurs d'inconstitucionalitat núm. 8741/2009, contra la LEC, per la Comissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de l'Estat i, finalment, pel Dictamen núm. 1698/2009, del Consell d'Estat.

En aquest apartat barrejaré indistintament els fonaments jurídics d'uns i altres, ja que són molt semblants entre ells i tots estan construïts sobre una mateixa línia jurídica que guia tot el raonament, tècnicament molt pobre: el currículum és una competència exclusiva de l'Estat, i la Generalitat no pot desenvolupar-lo de cap manera. Perquè sigui més fàcil seguir l'anàlisi jurídica, l'agruparé per preceptes de la Llei d'educació:

1) Amb caràcter general, l'argument principal per intentar justificar tot l'entramat d'invasió competencial de la Generalitat de Catalunya és el següent: la LEC desenvolupa les previsions de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, sense tenir en compte les competències de l'Estat en matèria d'educació. "Aquesta primera impressió es confirma si es té en compte que la LEC en cap moment no esmenta explícitament la LOE, sinó que, al contrari, sembla fer una regulació paral·lela que pretén suplantar-la i en la qual per a major confusió, gran part dels seus preceptes repeteixen els continguts dels preceptes orgànics" (Joaquim Borrell i Mestre).

Els diputats del Grup Parlamentari Popular en el Congrés es van servir d'una argumentació molt semblant a l'anterior per a rebutjar de soca-rel tota la regulació de la LEC sobre l'ordenació dels ensenyaments i del currículum: "els preceptes recorreguts no fan altra cosa que suplantar les lleis orgàniques de l'Estat, contravenint clarament el precepte constitucional, en establir una regulació paral·lela i alegal de la matèria, només per a Catalunya, obviant el sistema educatiu espanyol i regulant matèries que no són de la seva competència, que […] està atribuïda en exclusiva a l'Estat, per ser una matèria bàsica".

2) L'article 51, sobre l'organització de l'ensenyament, enumera els ensenyaments que comprèn el sistema educatiu, el qual, segons els recurrents, és una competència exclusiva estatal en la mesura que l'estructura general dels ensenyaments és la premissa del sistema educatiu i estableix els títols oficials, acadèmics o professionals amb validesa estatal. La Generalitat no pot desenvolupar ni regular una competència estatal sobre els títols oficials. Tanmateix, "sembla que aquesta llei vol transmetre la idea que el sistema educatiu que contempla és un sistema complet, i que prescindeix del sistema educatiu que, en virtut de les seves competències sobre ordenació general de l'ensenyament, ha dictat el legislador orgànic estatal (Joaquim Borrell i Mestre i els recurrents del Grup Parlamentari Popular en el Congrés).

Ara bé, aquest precepte s'encapçala amb l'expressió "D'acord amb l'ordenament […]", de manera que "si s'interpretés que "ordenament" inclou l'estatal i, en concret, la LODE i la LOE, se salvaria la seva constitucionalitat, pel fet que repeteix -com he dit- l'estructura del sistema educatiu que, en exclusiva, correspon establir a l'Estat" (Joaquim Borrell i Mestre).

Tanmateix, aquesta no és l'opinió del Consell d'Estat, a parer del qual els articles 53.1 i 9 de la LEC "estableixen una definició del currículum educatiu no concorde amb allò previst en la legislació bàsica estatal, recollida en l'article 6 de la LOE", sense esmentar en cap moment l'article 52, que és el precepte específic sobre el currículum, que analitzo a continuació.

3) L'article 52 regula el currículum, que, segons el parer dels recurrents, "és l'element principal per a la posterior regulació dels ensenyaments" […]. "Resulta evident que, d'acord amb el marc constitucional, li correspon a l'Estat en exclusiva la definició d'aquest concepte: d'allò què s'ha d'entendre per currículum i quina estructura, elements i contingut ha de tenir, i ho ha de fer d'una manera general i comuna per a tot el sistema educatiu. I això, perquè el currículum és el punt de partida per a l'ordenació d'aquests ensenyaments i la guia d'actuació de la comunitat educativa encarregada d'oferir-los i d'impartir-los" (Joaquim Borrell i Mestre i els recurrents del Grup Parlamentari Popular en el Congrés).

Per tant, en la mesura que aquest precepte estableix una regulació que substitueix la regulació orgànica sobre el currículum, amb especificacions diferents de les previstes en la LOE, és inconstitucional per haver regulat una matèria que correspon exclusivament als legisladors bàsics "com a punt de partida comuna per a tots els ensenyaments que comprèn el sistema educatiu" (Joaquim Borrell i Mestre i els recurrents del Grup Parlamentari Popular en el Congrés).

4) L'article 53.1 fa un repartiment de competències en la matèria d'ordenació curricular, suplantant així, una vegada més segons l'opinió dels recurrents, una funció que correspon als legisladors orgànics ex art. 149.1.30 CE; repartiment, per altra banda, diferent del que estableix la LOE. De fet, la referència que conté al terme "lleis" deixa clar que la Llei d'educació no accepta la remissió que l'article 6.2 de la Llei orgànica 2/2006 fa al Govern de l'Estat per determinar el currículum.

Per tant, "aquesta remissió que fa l'article 53.1 a les "lleis", exclourà l'aplicació a Catalunya de qualsevol normativa reglamentària bàsica que sobre ordenació curricular i ensenyaments mínims dicti l'Estat", quan per expressa disposició constitucional "normes bàsiques" de desenvolupament "pot incloure reglaments bàsics, […] i perquè la matèria, clarament tècnica, canviant i complexa, realment, requereix desenvolupament reglamentari" (Joaquim Borrell i Mestre i el Consell d'Estat).

El Consell d'Estat arriba a aquesta mateixa conclusió en constatar que no hi ha coincidència entre els aspectes que s'inclouen en la definició del currículum de la LOE i de la LEC i que l'article 53.1 exclou els aspectes i les competències bàsiques del contingut del currículum, la qual cosa comporta privar el Govern de la Nació de la potestat constitucionalment reconeguda per a fixar reglamentàriament els ensenyaments mínims. També va arribar a aquesta mateixa conclusió la Comissió de Seguiment d'Actes i Disposicions de les Comunitats Autònomes, que va concloure que els legisladors orgànics no han volgut que els ensenyaments mínims siguin un "marc de referència per a l'elaboració dels currículums, sinó un element normatiu que haurà d'incorporar-se al currículum aprovat pel Govern de la Generalitat".

5) Finalment, l'article 9.2 atribueix al Govern de la Generalitat la determinació del currículum de l'ensenyament de les llengües, i, en la mesura que integra en el seu text la facultat de determinació del currículum de les llengües, tal com ho disposa l'esmentat article 53, apartat 1, "és també inconstitucional, per no respectar les competències estatals en la matèria d'ordenació curricular de les llengües. Així mateix, per connexió amb la disposició transitòria sisena, que comporta que no són aplicables a Catalunya els reials decrets estatals vigents actualment sobre els aspectes bàsics de la matèria curricular i el marc horari escolar de les llengües oficials" (Joaquim Borrell i Mestre).

El Govern de la Generalitat, segons les previsions de l'article 9.2 LEC, amb exclusió de tota intervenció del Govern de la Nació i d'acord amb l'article 53, té la potestat de determinar el currículum de l'ensenyament de les llengües, la qual cosa contradiu la configuració del currículum prevista en la legislació bàsica estatal (Consell d'Estat).

B) Atesa l'extensió dels retrets contra la definició del currículum de la LEC, tal com els he resumit a l'apartat anterior, no tinc més remei que ajornar, per a la pròxima nota d'aquest blog, la resposta del Parlament de Catalunya i dels serveis jurídics de la Generalitat de Catalunya en defensa de la constitucionalitat del currículum regulat a la LEC.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada