dijous, 6 de maig de 2010

Constitucionalitat de la Llei. Crònica d'una guerra jurídica que encara no ha acabat (1)

El pròxim 1 de setembre es compliran cinc anys des de l'aprovació del magnífic Dictamen número 269-2005, del Consell Consultiu de la Generalitat sobre l'Estatut d'autonomia de Catalunya.

Al llarg d'aquest període de temps, i en un context polític i jurídic d'involució autonòmica, el més fort que recordo des de la batalla lliurada, i perduda, per la LOAPA (elaborada inicialment el 1982, poc després del cop d'Estat de febrer de 1981), he pogut trobar fins a sis atacs directes contra la constitucionalitat de la LEC des de diferents sectors polítics i institucionals. Tres dels atacs es van produir abans que el Parlament aprovés la Llei d'educació al Parlament, els altres tres són posteriors al juliol de 2009.

Ja fa dies que tinc decidit abordar aquesta anàlisi complexa de la LEC, des d'una perspectiva de les competències constitucionals, prenent com a punt de partida tots els documents en què s'ha discutit o defensat la constitucionalitat de la Llei d'educació. Des de l'elaboració de l'Estatut d'autonomia, en la qual vam poder intervenir els membres del Consell Escolar de Catalunya, he tingut ocasió d'estudiar els diferents documents que s'han elaborat sobre l'àmbit competencial en matèria educativa durant aquests cinc anys de forta confrontació jurídica.

Amb el post d'avui, doncs, començo una valoració competencial de la LEC, tasca prou important per a dedicar-li diferents notes d'aquest blog que és a punt de complir ja un any: el proper 26 de maig. En aquesta primera, em limitaré a presentar el contingut dels diferents episodis de la guerra jurídica deslliurada entorn de la constitucionalitat de la Llei d'educació de Catalunya, i només enumeraré els diferents articles de la LEC titllats d'inconstitucionals, però sense entrar de moment a analitzar els arguments jurídics que s'han utilitzat tant en contra com, també, per a defensar-la davant els detractors.

Cronològicament, tal com els agradava escriure la història als antics cronistes grecs, els fets que he pogut recopilar són els següents:

1) Abans que el Parlament aprovés l'EAC, el Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya va emetre el Dictamen núm. 269-2005, d'1 de setembre de 2005, a sol·licitud de tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, amb relació al Dictamen de la Comissió d'Organització i Administració de la Generalitat i Govern Local, sobre la proposta de Proposició de llei orgànica per la qual s'estableix l'Estatut d'autonomia de Catalunya i es deroga la Llei orgànica 4/1979, del 18 de desembre, de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, les esmenes i els vots particulars reservats per a defensar en el Ple (BOPC núm. 213, d'1 d'agost de 2005).

El Consell Consultiu va examinar tots els articles, les esmenes i els vots particulars formulats a la Proposta de Reforma, i entre altres, va dictaminar sobre la constitucionalitat dels següents preceptes referents a l'educació:

- Article 21.1 (drets i deures en l'àmbit de l'educació);
- Article 125 (educació).

El primer atac contra la futura LEC es va produir dins d'aquest Dictamen del Consell Consultiu, en forma de vot particular formulat pel conseller senyor Joaquim Borrell i Mestre, que va arribar a la conclusió que "l'article 21.1 de la Proposta de Reforma, que disposa que l'ensenyament públic és laic, quant condiciona i impedeix l'exercici de les competències estatals en l'àmbit públic referit, és inconstitucional" (pàg. 189 del Dictamen). També considera inconstitucional gran part dels apartats 1 i 2 de l'article 125 del Projecte d'Estatut d'autonomia de Catalunya (que en el text definitiu esdevé l'article 131):

"Pel que fa a l'apartat 1 de l'article 125, tot i acceptar la doctrina general que es conté en el text del Dictamen, entenc que són inconstitucionals les lletres a, b, c, d, h i i, en tota la seva extensió.
L'apartat 2 de l'article 125 és inconstitucional en la mesura que limita els efectes de l'article 27 CE, atès que en matèria d'ensenyament no universitari hi ha més aspectes bàsics" (vot particular del Dictamen, pàg. 197).


2) El segon atac contra la LEC es va produir en el recurs d'inconstitucionalitat núm. 8045-2006, promogut per més de 50 diputats del Grup Parlamentari Popular del Congrés dels Diputats, en relació amb determinats preceptes de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgat com a Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol i publicat en el BOE de 20 de juliol de 2006. S'impugnen, entre altres, els següents articles relacionats amb l'educació:

- Els apartats 1, 2, 3 i 5 de l'article 6, sobre la llengua pròpia i les llengües oficials.
- Els apartats 1 i 2 de l'article 21, sobre els drets i deures en l'àmbit de l'educació.
- Els apartats 1 i 2 de l'article 131, que regulen les competències exclusives de la Generalitat en educació.

Com tothom sap, aquest recurs d'inconstitucionalitat encara no ha estat resolt pel Tribunal Constitucional, quasi quatre anys després de publicar-se l'Estatut d'autonomia, però és evident que tindrà conseqüències directes sobre la LEC, ja que l'eventual declaració d'inconstitucionalitat dels tres articles 6, 21 i 131 EAC recorreguts, suposarà desmuntar una part nuclear de la LEC, que s'ha aprovat precisament en desplegament de l'EAC.

Qualsevol modificació o anul·lació del contingut d'aquests tres articles de l'EAC provocarà un efecte jurídic en cascada sobre l'altre recurs d'inconstitucionalitat plantejat contra la mateixa LEC, d'un abast molt més ampli i que esmentaré més endavant.


3) El 9 de novembre de 2006, el Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya va presentar davant el Tribunal Constitucional l'escrit de 472 pàgines d'al·legacions en defensa de la constitucional del text de l'Estatut d'autonomia.


4) Abans de l'aprovació de la Llei d'educació, el Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya va emetre el Dictamen núm. 294-2009, de 10 de juny de 2009, a sol·licitud del Parlament de Catalunya, respecte al Dictamen de la Comissió d'Educació i Universitats sobre el Projecte de llei d'educació (BOPC núm. 466, de 12 de maig de 2009), a instància de més d'una desena part dels diputats del Parlament de Catalunya, tots ells del Grup Parlamentari Popular de Catalunya, els quals van sol·licitar "dictamen sobre l'adequació a la Constitució espanyola de 27 de desembre de 1987 i a l'Estatut d'autonomia de Catalunya, aprovat per Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, dels preceptes […] següents:

- Títol II: règim lingüístic del sistema educatiu català.
- Títol V: ordenació dels ensenyaments.
- Títol VIII: professorat i altres professionals dels centres.
- Títol IX: direcció i govern dels centres educatius, en especial el capítol 3, referent als centres privats no concertats".

El tercer atac contra la LEC es va produir dins d'aquest Dictamen del Consell Consultiu, en forma de vot particular formulat pel conseller senyor Joaquim Borrell i Mestre a l'empara de l'article 50 del Reglament provisional d'organització i funcionament del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya, al Dictamen núm. 294, emès en data 10 de juny de 2009, en relació amb els preceptes següents:

I - Títol II "Del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya"

A) Article 10.2 del Projecte de llei d'educació, sobre el dret i deure de conèixer les llengües oficials
B) Article 11.1 i 2; article 13.1 (segon incís), del Projecte de llei, sobre el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge
C) Article 11.4 del Projecte de llei, sobre l'atenció lingüística individualitzada
D) Article 13.1 (primer incís) del Projecte de llei, sobre la competència lingüística del professorat
E) Article 14 del Projecte de llei d'educació, sobre el projecte lingüístic dels centres educatius
F) Article 16 del Projecte de llei d'educació, si s'interpreta que són aplicables als centres privats
G) Article 17.2, 3, 4 i 5 del Projecte de llei, que regula el règim lingüístic dels centres educatius de l'Aran

II - Títol V del Projecte de llei. Ordenació dels ensenyaments

A) Article 51 del Projecte de llei, sobre els ensenyaments
B) Article 52 del Projecte de llei, que regula el currículum
C) Article 53, disposició transitòria sisena, i l'article 9.2 del Projecte de llei, sobre la competència per a determinar el currículum
D) Articles 55. 1 i 6, 68.8 i 70.1 del Projecte de llei, sobre l'educació no presencial
E) Articles 57.1, 58 i 59 del Projecte de llei sobre l'educació bàsica (educació primària i educació secundària obligatòria)
F) Article 61 del Projecte de llei, sobre el batxillerat
G) Articles 62 i 63 del Projecte de llei, sobre la formació professional
H) Article 64 del Projecte de llei, relatiu als ensenyaments d'idiomes
I) Article 65 del Projecte de llei, referit als ensenyaments artístics
J) Article 68 del Projecte de llei, sobre ensenyaments esportius
K) Articles 69 i 70 del Projecte de llei, sobre educació d'adults

III - Títol VIII "Del Professorat i altres professionals dels centres"

A) Articles 104.3 i 109 del Projecte de llei. (quan es refereix a la formació inicial dels cossos de la Generalitat)
B) Articles 111.1 i 2, 112, 114.1, 128 i 129 del Projecte de llei, sobre els cossos docents
C) Article 116.1 i 2 del Projecte de llei, sobre el personal directiu professional
D) Article 117.1.c) i 2.e), sobre els òrgans competents en matèria de funció pública docent
E) Articles 119, 120, 121 del Projecte de llei, sobre l'ingrés i l'accés als cossos docents
F) Article 125 del Projecte de llei, sobre la permanència en el lloc de treball.

IV - Títol IX "De la direcció i govern dels centres educatius". Capítol III "Centres privats no concertats"

A) Articles 153.1.a) i b), 154 i 155 del Projecte de llei, sobre els centres privats no concertats.

Veure la segona part de l'article

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada