divendres, 25 de juny de 2010

Constitucionalitat de la Llei. Sobre la funció pública docent (9)

Continuo avui amb la defensa jurídica de la Generalitat contra els arguments dels recurrents a la regulació de la funció pública docent a la LEC, que vaig resseguir la setmana passada. Mantindré el mateix ordre de l'esquema del post anterior, perquè us sigui més fàcil comparar les respostes d'avui amb les afirmacions dels recurrents que, de fet, han intentat buidar de qualsevol contingut la regulació de la funció pública docent a la Llei d'educació:

1) Article 109, sobre la formació inicial del professorat

- La referència del final de l'apartat 1 d'aquest article 109 a "l'ordenació general del sistema educatiu" permet deduir que les normes que ordenaran el sistema educatiu poden ser tant la legislació catalana com l'estatal; en aquest darrer cas, sempre que siguin bases i compleixin l'article 111 EAC. Per tant, l'article 109.1 és plenament constitucional i s'adequa al que estableix l'Estatut (Dictamen núm. 294-2009 del Consell Consultiu).

- "En el marc dels articles 111 i 131.3.j) de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, la Generalitat reconeix que l'article 109 de la Llei de Catalunya 12/2009 s'ha d'interpretar de conformitat amb la normativa bàsica estatal sobre formació inicial del personal docent, dictada a l'empara de l'article 149.1.30.a) de la Constitució i, en particular, dels articles 92 al 100 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació" (Acord de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, punt F).

- De l'article 131.3 EAC es deriva que la formació inicial del professorat és un àmbit de competència compartida, i l'article 109.1 LEC respecta les exigències estatutàries i i els principis que es deriven de la normativa bàsica en la mesura que el seu contingut reprodueix, quasi literalment, l'article 100.1 de la LOE. Passa el mateix amb els apartats 2 i 3 d'aquest article 109, que respecten les previsions de l'EAC i de la LOE (al·legacions del Parlament de Catalunya al recurs d'inconstitucionalitat 8741/2009).


2) Articles 111.1 i 2; 112; 114,1; 128 i 129, sobre els cossos docents propis de la Generalitat de Catalunya

- La facultat de la Generalitat de Catalunya per a crear els cossos de funcionaris fixada pels articles 111 i 112, està expressament establerta per la normativa general de funció pública, tant per la normativa catalana com per la bàsica estatal. La normativa bàsica estatal pot establir (com fa l'article 75.2 de l'EBEP) que els cossos, en cas que n'hi hagi, s'han de crear per llei, però "no comporta que sigui l'Estat qui hagi de crear els cossos autonòmics o que els cossos creats per les comunitats autònomes hagin de ser idèntics als estatals" (Dictamen núm. 294-2009 del Consell Consultiu).

- En relació amb l'article 112.3 LEC, "l'Administració General de l'Estat reconeix la competència de la Generalitat per a determinar les circumstàncies per les quals el funcionariat que pertany als cossos docents propis pot complir funcions docents en etapes o ensenyaments diferents dels que s'assignen al cos al qual pertanyen, determinar les especialitats dels cossos docents propis i establir els criteris d'idoneïtat i el procediment perquè el personal funcionari docent pugui acreditar competència docent per a impartir àrees, matèries i mòduls professionals diferents dels que s'atribueixen a la seva especialitat docent, respectant el que estableixen les bases estatals i, en particular, la disposició addicional setena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació" (Acord de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, punt E).

- Les previsions dels apartats 2, 3, 4, 5 i 6 de l'article 112, en la mesura que regulen aspectes de caràcter organitzatiu o els atribueixen al Govern, es fonamenten jurídicament en la competència exclusiva de la Generalitat en matèria d'ordenació i organització de la funció pública, regulada per l'article 136.a de l'EAC, i, per tant, s'adeqüen a l'ordre constitucional i estatutari (al·legacions del Parlament de Catalunya al recurs d'inconstitucionalitat 8741/2009).

- La previsió de l'article 114.1 troba el fonament jurídic en l'article 131.2.b) de l'EAC, el qual atribueix competència exclusiva a la Generalitat de Catalunya en matèria de "definició de les plantilles del professorat i de les titulacions i de les especialitzacions de la resta del personal" (al·legacions del Parlament de Catalunya al recurs d'inconstitucionalitat 8741/2009).


3) Article 117.1.c) i 2.e), sobre la competència del Govern per a establir les especialitats docents i sobre la competència del conseller d'Educació per a establir les bases i els temaris dels processos selectius

- La potestat del Govern per a establir les especialitats docents, fixada per la lletra c) de l'article 117.1, es deriva necessàriament de la competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya en matèria d'ordenació i organització de la funció pública (art. 136.a EAC) i, en concret, de la facultat d'estructurar i crear cossos docents (al·legacions del Parlament de Catalunya al recurs d'inconstitucionalitat 8741/2009).

- "La competència atribuïda al Govern de la Generalitat en l'article 117.2.e) de la Llei de Catalunya 12/2009 en relació amb l'ingrés i l'accés a la funció pública docent s'ha d'entendre sens perjudici del que estableix el marc normatiu bàsic estatal i, en particular, la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació" (Acord de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, punt G).


4) Articles 119, 120 i 121, sobre el sistema d'ingrés a la funció pública docent i d'accés als cossos de Catedràtics d'Educació i d'Inspectors d'Educació

- L'article 119.1, sobre l'accés a la funció pública, es dicta a partir de la competència compartida establerta pels articles 136.b i 131.3.j EAC, en què es recull la jurisprudència constitucional sobre funció pública, i es considera que l'adquisició de la condició de funcionari és una de les qüestions sobre les quals l'Estat pot establir unes bases, "que, com a regla general, seran desenvolupades per llei, d'acord amb l'article 111 EAC". Aquest precepte és "plenament respectuós amb les prescripcions constitucionals sobre l'accés a la funció pública, d'acord amb els articles 103.3 i 23.2 CE, ja que l'article 119.1 fa referència als principis d'igualtat, mèrit i capacitat, a banda d'altres prescripcions igualment garantistes, sancionades pel Tribunal Constitucional en la seva àmplia jurisprudència" (Dictamen núm. 294-2009 del Consell Consultiu).

- El sistema d'ingrés a la funció pública és una competència compartida d'acord amb l'article 131.3.j EAC. La definició general del sistema d'ingrés, els mèrits exigits en la fase de mèrits, la finalitat de les proves de selecció, el període de pràctiques i els aspectes dels apartats 7 i 8 de l'article 119 s'adeqüen, literalment, a la DA 12 de la LOE i a la regulació que preveuen els articles 61, 55 i 78 de l'EBEP (al·legacions del Parlament de Catalunya al recurs d'inconstitucionalitat 8741/2009).

- L'accés als cossos de Catedràtics d'Educació i d'Inspectors d'Educació no contradiu el que preveu la DA 12 de la LOE. En conseqüència, els articles 119 i 120 s'adeqüen a l'ordre constitucional i estatutari (al·legacions del Parlament de Catalunya al recurs d'inconstitucionalitat 8741/2009).

- "El règim d'accés al cos de Catedràtics d'educació regulat per l'article 120 de la Llei de Catalunya 12/2009 ha de respectar els requisits establerts amb caràcter bàsic i, en particular, el que s'estableix per a l'ingrés al cos de catedràtics de música i arts escèniques i per a l'accés als cossos de catedràtics regulat en la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació" (Acord de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, punt H).


5) Article 125, sobre la permanència mínima en el lloc de treball

- L'article 125 LEC redueix de dos anys a un el temps de permanència mínima exigida en el lloc de treball i estableix una excepció general per al cas que el nou lloc de treball pertanyi a la mateixa zona educativa. "Aquesta regulació específica de la LEC respecte de la LOE es pot fonamentar en els articles 111 i 136.a de l'EAC. Així, el Parlament pot desenvolupar i concretar les bases fixades per l'Estat, enteses com a principis o mínim comú normatiu en normes amb rang de llei, i establir una política pròpia" (al·legacions del Parlament de Catalunya al recurs d'inconstitucionalitat 8741/2009).

Conclusió

L'amplitud amb què es planteja el recurs d'inconstitucionalitat en relació amb el professorat sembla indicar que els recurrents es qüestionen i neguen les competències de la Generalitat en matèria de funció pública docent (Gabinet Jurídic de la Generalitat).

Ara bé, com hem vist reiteradament en els apartats anteriors, d'acord amb els articles 131.2 i 3 i 136 de l'EAC, la Generalitat de Catalunya té competència exclusiva en matèria organitzativa de funció pública docent i de l'organització dels centres educatius (art. 136.a i 131.2.c EAC), i competència compartida sobre l'ordenació de l'activitat docent, l'organització dels centres públics, adquisició i pèrdua de la condició de funcionari docent, drets i deures i política de personal (art. 131.3.b, h i j EAC).

En aquest marc competencial s'incardinen la LOE i la LEC, que regulen les funcions del professorat dels diferents ensenyaments i dels cossos docents. La LEC respecta escrupolosament l'anterior marc competencial, tal com s'ha evidenciat en l'anàlisi detallada dels articles impugnats. Una altra cosa, ben diferent, seran els efectes que es produiran sobre aquesta regulació de la funció pública catalana, si el Tribunal Constitucional, reunit en sessió permanent des d'aquest dilluns 21 de juny de 2010, guillotina el marc competencial dels articles de l'EAC que acabo d'esmentar. Però a aquest esdeveniment li hauré de dedicar més d'un post, quan es produeixi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada