dilluns, 29 de juny de 2009

Estructura de les retribucions complementàries docents

[article 136 del Projecte de llei d'educació]

Amb l'article 136 del projecte de Llei d'educació, que regula l'estructura de les retribucions complementàries dels funcionaris docents, s'ha produït una situació legal totalment inusitada i insòlita: és la "primera" disposició legal que desplega la nova estructura de les retribucions complementàries establerta als articles 22.3 i 24 de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut bàsic de l'empleat públic (EBEP).

El que té d'extraordinari aquesta novetat és que la Llei d'educació s'avança a totes les altres comunitats autònomes, i a l'Estat mateix, en la regulació d'aquesta matèria retributiva, no només en l'àmbit docent sinó també en el de la funció pública general. No conec cap altre projecte de llei, en tràmit parlamentari, que desplegui l'estructura de les retribucions complementàries dels funcionaris, tal com l'ha fixat l'EBEP.

Per una altra banda, cal tenir en compte que aquests dos preceptes, el 22.3 i el 24 EBEP, no són d'aplicació al personal docent (queden exclosos d'aplicació al personal docent, entre altres, per l'article 2.3 EBEP) i, a més, s'ha de destacar que l'Estat encara no ha dictat cap legislació específica amb caràcter bàsic sobre el règim estatutari dels funcionaris públics docents. Dit d'una altra manera, ens trobem per primera vegada des de la promulgació de la Constitució Espanyola, amb una regulació legal d'un Parlament autonòmic que desplega directament l'Estatut d'Autonomia i les bases estatals contingudes en una llei de funció pública general, abans que l'Estat dicti la normativa específica sobre la matèria.

El caràcter excepcional del que avui estic comentant també es desprèn de l'evolució de la normativa sobre les retribucions complementàries docents al llarg dels darrers vint-i-cinc anys. Des de l'aprovació de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la funció pública, als funcionaris docents no se'ls ha aplicat la reforma de les retribucions complementàries relacionades amb els llocs de treball ocupats ni la consolidació del grau de carrera lligat a la promoció per canvi de lloc de treball dins el mateix cos de funcionaris. Aquesta congelació de l'aplicació de la carrera professional als funcionaris docents s'ha mantingut durant tot aquest temps, fins que l'EBEP ha derogat totalment aquest sistema retributiu, i l'ha substituït per una carrera lligada a l'avaluació de l'acompliment del lloc de treball ocupat: "Les retribucions complementàries són les que retribueixen les característiques dels llocs de treball, la carrera professional o l'acompliment, rendiment o resultats assolits pel funcionari" (article 23.3 EBEP).

I ara, el Projecte de llei d'educació ha regulat la nova estructura de les retribucions complementàries docents abans que es despleguin, amb caràcter general, a tots els funcionaris públics, ja que l'Estatut bàsic ha ajornat l'aplicació de les noves retribucions dels funcionaris fins a "l'entrada en vigor les lleis de funció pública que es dictin en desplegament d'aquest Estatut" (disposició final quarta de l'EBEP), i, com ja he dit, la Llei d'educació és el primer desplegament legal de totes les comunitats autònomes i de l'Estat mateix, en matèria de funció pública.

dijous, 25 de juny de 2009

Llocs de treball d'especial responsabilitat

[articles 102, 114, 115 i 124 del Projecte de llei d'educació]

Entre les nombroses novetats del Projecte de llei d'educació relacionades amb l'organització dels centres públics destaca el nou disseny de les plantilles docents, a les quals la llei dedica l'article 114, sobre l'estructuració dels llocs de treball en plantilles de professorat.

En la definició de les plantilles dels centres públics intervé directament la direcció del centre (articles 102.3), que pot proposar "requisits o perfils propis per a llocs de treball definits d'acord amb el projecte educatiu del centre" (articles 102.2, 114.3 i 115.1), és a dir, les plantilles docents poden incloure, a més dels llocs de treball ordinaris, llocs específics amb perfils especials "de titulació o de capacitació professional docent" (articles 102.2), en funció de les necessitats derivades del projecte educatiu i a fi d'assegurar la continuïtat del projecte educatiu.

En la classificació dels llocs de treball docents el Projecte de llei va una mica més enllà de la clàssica separació entre "llocs ordinaris" i "llocs específics", i introdueix en les plantilles dels centres públics una tercera tipologia de llocs docents, absolutament nova: els "llocs d'especial responsabilitat que donen suport als òrgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu" (article 115.2).

La denominació d'aquest tipus de llocs com "d'especial responsabilitat" només s'esmenta en aquest article 115, en el qual se'ls defineix per la seva condició "de suport als òrgans de govern del centre", de forma diferenciada d'altres llocs de treball docents amb requisits específics, amb els quals comparteixen algunes notes comunes.

De fet, la naturalesa dels llocs "específics" i dels "d'especial responsabilitat" és molt propera, en la mesura que els dos tipus de llocs tenen relació amb el projecte educatiu del centre i s'exigeixen requisits específics d'ocupació (entre els requisits dels llocs específics el legislador utilitza una expressió molt pròxima a "l'especial responsabilitat", "responsabilitats especials o condicions d'ocupació amb peculiaritats pròpies", segons l'article 123.6).

Però el fet que separa clarament els dos tipus de llocs de treball és el diferent sistema de provisió:

- els llocs de treball docents específics es proveeixen per concurs de mèrits, amb algunes particularitats (la Llei el denomina "concurs específic" a l'article 123.6), com ara l'exigència d'elaboració de memòries o la realització d'entrevistes,

- però els llocs de treball d'especial responsabilitat no es cobreixen per concurs de mèrits, sinó pel procediment establert per l'article 124 del Projecte de llei, que es converteix, com indica el títol de l'article 124, en un "procediment de provisió especial", o un "sistema extraordinari de provisió de llocs de treball" (article 99.2):

"Article 124. Procediment de provisió especial
1. Els llocs de treball docents a què fan referència els articles 99.2, 102 i 115.2, quan s'han de cobrir amb professorat que no tingui destinació obtinguda per concurs en el mateix centre docent, es proveeixen per mitjà de convocatòria pública, pel procediment de provisió especial, d'acord amb el que el Govern estableixi per reglament. La provisió d'aquests llocs ha d'atendre criteris de publicitat, transparència, igualtat i capacitat, i ha de valorar en tot cas la idoneïtat dels candidats amb relació a les responsabilitats exigides per a ocupar el lloc de treball."

Per a completar i delimitar amb més detall la naturalesa i el contingut d'aquests nous llocs de treball docents hem de recórrer a altres articles de la Llei:

1) Cal entendre que els ocupants d'aquests llocs de treball d'especial responsabilitat, en la mesura que "donen suport als òrgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu" (article 115.2) estan inclosos en "l'equip de suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre" esmentat a l'article 102.1, com un "conjunt de docents i de professionals d'atenció educativa" en l'exercici de l'autonomia dels centres en matèria de gestió de personal.

2) Aquests llocs de treball d'especial responsabilitat també poden tenir assignades "les responsabilitats específiques dels òrgans unipersonals addicionals" que poden establir els centres públics en l'exercici de l'autonomia organitzativa (article 101.1).

3) També es pot entendre que aquests llocs de treball d'especial responsabilitat poden ser ocupats pel professorat que tingui assignades "responsabilitats de direcció, gestió i coordinació docent que requereixin l'aplicació del projecte educatiu" (article 114.5) i que formin part de l'equip directiu, com a "òrgan executiu de govern dels centres públics" (article 139.2 i 147.2), "responsables de la gestió del projecte de direcció establert per l'article 144" (article 147.3) o, finalment, també poden formar part del "consell de direcció, integrat per membres del claustre del professorat d'entre els que tenen assignades o delegades tasques de direcció o de coordinació" (article 147.5).

Idoneïtat, capacitat i aptitud del professorat

[articles 109, 112 i 119 del Projecte de llei d'educació]

El Projecte de llei d'educació recull la idoneïtat, al costat dels conceptes constitucionals de "mèrit i capacitat", com a criteris per a seleccionar el professorat més qualificat per a realitzar les tasques docents. D'aquesta manera la Llei incorpora un concepte és ampli que el de mèrit i capacitat, ja que la idoneïtat inclou l'aptitud i la capacitat com a elements definidors de la qualificació professional del personal docent, tot seguint la jurisprudència més recent del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem.

"Idoni" és qui té les qualitats necessàries o la suficiència per a una determinada cosa, i inclou dintre del seu camp conceptual les qualitats de capacitat i suficiència per a exercir una activitat o càrrec. La "capacitat" és, en definitiva, l'aptitud o suficiència per a alguna cosa, i en concret en les entrades que comentarem, es refereix a la capacitat professional, a la competència i a la idoneïtat que garanteixen els coneixements suficients per a l'exercici docent.

En aquest mateix sentit, l'Estatut bàsic de l'empleat públic esmenta també les "competències, capacitats i coneixements" com les qualitats professionals que s'han d'acreditar per mitjà d'un procés selectiu (article 75.1). El criteri d'idoneïtat també el trobem a l'Estatut bàsic com un factor decisiu de valoració dels requisits exigits per acomplir el lloc de treball (article 80.1 i 3, i 13.2).

La idoneïtat del personal funcionari docent és el criteri per a "acreditar competència docent per a impartir àrees, matèries i mòduls professionals diferents dels atribuïts a la seva especialitat docent" (article 112.5). Aquests dos conceptes, idoneïtat i competència docent, són els que intervenen en les proves de selecció, a la fase d'oposició:

"Les proves de selecció s'han d'orientar a determinar la idoneïtat i la competència dels candidats sobre la base dels coneixements i les aptituds, i poden incloure una entrevista" (article 119.3).

També en el procediment extraordinari de provisió de llocs de treball d'especial responsabilitat, esmentat als articles 99.2, 102 i 115.2 del Projecte de llei, es valora "en tot cas la idoneïtat dels candidats amb relació a les responsabilitats exigides per a ocupar el lloc de treball" (article 124.1), atenent també als criteris de publicitat, transparència, igualtat i capacitat.

A la LOE la "idoneïtat" només apareix una vegada, amb el sentit d'idoneïtat professional, referida al procés de selecció dels directors que "ha de permetre seleccionar els candidats més idonis professionalment i que obtinguin el suport més alt de la comunitat educativa" (article 133.2). La proposta de Llei d'educació és més concreta, encara, en aquesta matèria: "En el procés de selecció del director o directora es valoren els mèrits de competència professional i capacitat de lideratge" (article 143.2).

"L'aptitud per a la docència" ha de quedar garantida per la formació inicial del professorat (article 109) -adequada a les necessitats de qualificació que requereix el sistema educatiu-, una formació inicial que ha de comprendre "la capacitació adequada per a afrontar els reptes del sistema educatiu, l'adquisició de coneixements i el desenvolupament de capacitats i actituds professionals" (article 109.2).

Aquesta capacitació dels funcionaris docents apareix en cada un dels cossos creats per la Llei a l'article 112.1, atribuïda a les especialitats docents de cada cos:

- El cos de catedràtics d'educació de la Generali¬tat de Catalunya -grup A, subgrup A1-, que agrupa funcionaris capacitats per llur especialitat docent per a exercir la docència en les etapes i els ensenyaments següents: […]
- El cos de professors d'educació de la Generalitat de Catalunya -grup A, subgrup A1-, que agrupa funcionaris altres que els agrupats en el cos de catedràtics d'educació de la Generalitat de Catalunya capacitats per llur especialitat docent per a exercir la docència en les etapes i els ensenyaments següents: […]
- El cos de mestres de la Generalitat de Catalunya -grup A, subgrup A2-, que agrupa els funcionaris capacitats per llur especialitat docent per a exercir la docència en l'educació infantil i en l'educació primària.
- El cos de professors tècnics de la Generalitat de Catalunya -grup A, subgrup A2-, que agrupa funcionaris capacitats per llur especialitat docent per a exercir la docència en les etapes i els ensenyaments següents: […]


En els procediments selectius d'ingrés o d'accés als cossos docents apareix la "capacitat" dels aspirants com a criteri essencial del procediment de selecció: "En la fase d'oposició es valoren els coneixements específics de l'especialitat docent a la qual s'opta, la capacitat pedagògica i el domini de les tècniques necessàries per a l'exercici docent" (article 119.2); "En la fase de concurs (del procediment selectiu dels inspectors d'educació) es valora la capacitat professional dels candidats i els mèrits específics com a docents, el desenvolupament de càrrecs directius amb avaluació positiva…" (article 121.2).

dimecres, 10 de juny de 2009

Les zones educatives i les destinacions del professorat

[articles 123 i 176 del Projecte de llei d’educació]

La zona educativa com a unitat estructural del sistema educatiu de Catalunya és una creació legal del Projecte de llei d’educació. L’article 176.2 defineix les zones educatives com a “unitats de progra­mació de l’oferta educativa” en les quals es poden desenvolupar tasques de coordinació de les actuacions de les diferents administracions i dels recursos humans i econòmics. La zona educativa pot coincidir amb un municipi o incloure diversos municipis que han d’acordar sistemes de col·laboració amb el conjunt d’administracions que intervenen en l’àmbit territorial de la zona (article 176.3).

La finalitat de la zona és garantir “una oferta suficient de places en els ensenyaments obli­gatoris, amb una distribució equilibrada dels alumnes, […] i una previsió dels serveis educatius corresponents” (article 176.2).

A la ciutat de Barcelona, els òrgans competents del Consorci d’Educació de Bar­celona han de determinar, en l’àmbit d’aquesta ciutat, les zones edu­catives definides per la Llei d’educació (disposició addicional cinquena).

Les zones educatives, doncs, intervenen en els diferents factors de la planificació educativa de Catalunya:
- l’establiment dels criteris de programació de l’oferta educativa (article 43.3);
- la creació d’una comissió de garanties d’admissió d’alumnes en cada zona (article 46.2);
- l’agrupació de diversos centres públics d’una mateixa zona educativa, considerats com un únic centre educatiu (article 72.3);
- l’adscripció entre centres educatius d’una mateixa zona educativa, si comparteixen els objectius del projecte educatiu (article 76.1);
- l’actuació dels serveis educatius en l’àmbit de llur zona educativa (article 86.4);
- els criteris que defineixen les necessitats d’escolarització i els que intervenen en la concertació d’ensenyaments tenen com a referència la zona educativa (article 205.3) i, finalment,
- l’elaboració del mapa escolar de Catalunya, que inclou els instruments i els criteris de la programació de l’oferta educativa del Servei d’Educació de Catalunya en totes les etapes educatives i ensenyaments que estableix la Llei d’educació (article 158.2.c).

La Llei atribueix, en definitiva, a l’Administració educativa de la Generalitat la funció de promoure la implicació activa dels centres en l’entorn i una cooperació entre tots els centres vinculats al Servei d’Educació de Catalunya, facilitant la cooperació per zones educatives, amb implicació de l’Administració local i dels altres agents socials i educatius del territori (article 158.3.c).

A més d’aquest paper nuclear de la zona educativa en la planificació del Servei d’Educació de Catalunya, la Llei d’educació també li atribueix a aquest àmbit territorial una importància central en els procediments de provisió de llocs de treball docents, ja que introdueix novetats en els drets dels professors en relació amb l’ocupació dels llocs de treball.

L’obtenció de destinació en un lloc de treball d’un centre docent o servei educatiu per concurs general o específic de mèrits comporta l’adscripció amb caràcter definitiu a un centre de la zona educativa on estigui situat el lloc de treball. Del fet que el lloc de treball es trobi sempre ubicat en una zona educativa, el projecte de Llei en dedueix una novetat en el procediment de recol·locació del professorat desplaçat per supressió o remoció del lloc de treball: “l’adscripció a un al­tre lloc de treball vacant a la mateixa zona educativa, sense que calgui tornar a participar en un procediment de provisió”, és a dir, una adscripció directa, amb caràcter definitiu, dins l’àmbit de la mateixa zona educativa (article 123.2). Dintre de l’àmbit territorial de la zona educativa, el professorat desplaçat no ha de tornar a concursar en un procediment per a obtenir un nou lloc de treball.

D’acord amb aquest mateix criteri, el professor en comissió de serveis voluntària que hagi perdut la reserva al lloc de treball obtingut per concurs, transcorreguts dos anys (article 123.3), en el cas que cessi en la comissió de serveis serà adscrit a un lloc de treball de la zona educativa on tenia la darrera destinació definitiva, “sense que li calgui participar en un nou procediment de provisió”.

La Llei atorga aquesta mateixa “preferència per a ocupar, amb caràcter definitiu, la primera vacant pròpia de llur especialitat, sense ne­cessitat de participar en un concurs de provisió” (article 124.3) en la mateixa zona educativa corresponent al lloc de treball que havien obtingut amb anterioritat per concurs de mèrits.

En realitat, la Llei ha ampliat d’alguna manera el concepte “destinació” del lloc de treball al centre educatiu i a la zona educativa en què aquest està ubicat, donant a l’àmbit territorial de la zona el caràcter de destinació, en sentit ampli, de manera que el fet de ser adscrit a un altre lloc de treball no requereix haver de participar en un procediment de concurs de mèrits.

A la mateixa conclusió s’arriba a partir d’una altra novetat legal: dintre de la mateixa zona educativa no s’exigeix el requisit de permanència mínima en el lloc de treball anterior per a poder participar en nous concursos de provisió de llocs de treball docents (article 125) i, per tant, el requisit de permanència mínima es transfereix del lloc de treball a la zona educativa. Aquesta solució és molt semblant a la situació actual del personal d’administració general, al qual no s’exigeix cap permanència mínima en el lloc de treball anterior per a obtenir una altra destinació dintre del mateix Departament.

dimecres, 3 de juny de 2009

L'horari lectiu dels alumnes

[article 54 del Projecte de llei d'educació]

Extret de La escuela de Atenas de Rafael SanzioDe manera sorprenent, i entre nombroses innovacions que afecten l’organització de les activitats educatives dels centres escolars, la Llei d’educació manté la paraula “lectiva” per a qualificar l’activitat ordinària dels alumnes a les escoles i als instituts; aquesta paraula enfonsa les arrels en l’educació clàssica de Grècia i de Roma.

Com és ben conegut, la paraula “lectiva” deriva del llatí lectio, que significa “lectura”, normalment en veu alta, que durant molts segles va constituir el nucli essencial de l’educació clàssica, juntament amb l’educació física i la música. Actualment, ja fa molts anys que s’utilitza aquest concepte de “lectiu” referit a les activitats dels alumnes, malgrat el fet evident que la naturalesa de les activitats de classe ha deixat de ser únicament la lectura en veu alta dels textos escolars, ja que s’han diversificat les activitats educatives que es desenvolupen als centres, dintre i fora de la classe.

El Projecte de llei regula a l’article 54 el calendari escolar i la jornada escolar, definint “l’horari lectiu”, “als efectes del que disposa aquesta Llei”, com “les hores destinades al desenvolupament del currículum establert per a cada etapa o nivell d’ensenyament” (article 54.2). Aquesta accepció en sentit ampli del concepte “lectiu” coincideix amb la diferenciació entre “períodes lectius” i “períodes de vacances”, que també apareix a l’apartat 1 d’aquest mateix article 54.

Però aquesta diferenciació general entre l’horari lectiu escolar i els períodes de vacances es complica quan la Llei mateixa preveu l’existència “d’activitats educatives fetes més enllà de l’horari lectiu” (article 186.1.g), i que en principi hem de suposar que no es tracta d’activitats lectives, però sí “educatives”, i per això d’alguna manera poden estar relacionades amb el currículum, que, com hem vist, és el criteri utilitzat pel legislador per definir el concepte actual de “lectiu”.

La complicació esdevé més gran quan intentem diferenciar les activitats “lectives” dels alumnes, no en el sentit general coincident amb l’horari escolar, sinó en el sentit específic directament lligat a l’activitat educativa i curricular a l’aula, oposada a les activitats complementàries i extraescolars, esmentades en altres articles del Projecte de llei (articles 6.3, 25.1.f, 35.3, 38.3, 50.3, 150.3, 152.2.c. i g, 158.2.k, 169, 202, 205.11), totes elles incloses dins el concepte ampli de “horari escolar”.

En definitiva, el desenvolupament de la Llei haurà de concretar el contingut i la relació amb el currículum de totes les activitats que realitza l’alumne en el seu horari “lectiu” escolar, ja siguin hores lectives, complementàries o extraescolars, atès que el currículum “guia (totes) les activitats educatives escolars” (article 52.1), dintre o fora del centre (article 59.4). Aquestes activitats poden ser col·lectives a classe o “individuals de treball i estudi” (article 87).

Per acabar, en un sentit molt impropi, aquesta mateixa paraula “lectiva” es continua emprant al text de la Llei d’educació, referida a l’activitat del professorat, quan ja fa molts anys que les activitats docents s’han allunyat de les activitats educatives clàssiques del magister, que recitava en veu alta les lliçons als seus alumnes, però això es mereix que li dediqui una altra nota.