dissabte, 18 de desembre de 2010

Lèxic de l’autonomia dels centres educatius (20)

Decisions

1. Àmbit. Decisions d’organització i funcionament, del òrgans col·legiats, col·lectives de l’alumnat, d’òrgans tècnics.

2. Decisions organitzatives.

—Les decisions sobre l’organització i el funcionament dels centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya s’han d’ajustar als principis d’eficàcia i d’eficiència i s’han d’orientar a garantir el dret a una educació de qualitat a tots els alumnes (LEC, 98.2).

—En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon al titular o la titular de cada centre, havent escoltat el claustre del professorat, adoptar les decisions sobre l’estructura organitzativa del centre (LEC, 98.4). El claustre del professorat dels centres privats concertats té la funció d’intervenció en l’aprovació de les decisions sobre l’estructura organitzativa i les normes d’organització i funcionament (LEC, 151.1)

—El consell escolar dels centres concertats aprova, a proposta del titular o la titular del centre, les decisions pertinents sobre l’estructura organitzativa i les normes d’organització i funcionament del centre (LEC, 152.2.f). [El consell escolar dels centres públics aprova les normes d’organització i funcionament i les modificacions corresponents, LEC, 148.2.d].

—Les normes d’organització i funcionament del centre (públic i concertat) han d’aplegar el conjunt d’acords i decisions d’organització i de funcionament que s’hi adopten per fer possible, en el dia a dia, el treball educatiu i de gestió que permet assolir els objectius proposats en el projecte educatiu del centre i en la seva programació anual (D_aut, 18.2).

—En els centres privats sostinguts amb fons públics, correspon a la persona titular, havent escoltat el claustre de professorat, adoptar les decisions sobre l’estructura organitzativa del centre. Les disposicions que se’n derivin hauran de formar part de les normes d’organització i funcionament del centre, que ha d’aprovar el consell escolar (D_aut, 21.1 i 2).

3. Marc de convivència.

—A instància de mares, pares o tutors, el consell escolar dels centres concertats pot revisar les decisions relatives a conductes dels alumnes que perjudiquin greument la convivència en el centre (LEC, 152.2.e). [El consell escolar dels centres públics té la funció d’intervenir en la resolució dels conflictes i, si escau, revisar les sancions dels alumnes, LEC, 148.2.i].

—Les normes d’organització i funcionament del centre poden determinar que, a partir del tercer curs de l’educació secundària obligatòria, les decisions col·lectives adoptades per l’alumnat en relació amb la seva assistència a classe, en exercici del dret de reunió i prèviament comunicades a la direcció del centre i es disposi de la corresponent autorització dels pares, mares o tutors, no tinguin la consideració de falta (D_aut, 24.2).

4. Decisions dels òrgans col·legiats del centre.

—Les decisions del consell escolar dels centres públics es prenen normalment per consens. Si no és possible arribar-hi, la decisió s’adopta per majoria de les persones membres presents, llevat dels casos en què la normativa determini una altra majoria qualificada (D_aut, 46.4).

—El director del centre públic ha d’assegurar la participació efectiva del consell escolar en l’adopció de les decisions que li corresponen i en la tasca de control de la gestió del centre (D_dir, 7.d) i la del claustre en l’adopció de les decisions de caràcter tecnicopedagògic que li corresponen (D_dir, 7.e).

—La intervenció del claustre en la formulació de les normes d’organització i funcionament s’entén sense perjudici de la seva competència per adoptar les decisions sobre els temes de caràcter educatiu que li corresponen (D_aut, 48.3).

5. Decisions d’òrgans tècnics.

—Les decisions de l’òrgan tècnic d’acreditació del directiu professional docent conclouen amb la proposta de declaració o denegació motivada de l’aptitud de cada candidat (D_dir, 36.7).

—Les convocatòries públiques del procediment de selecció de la direcció dels centres públics han d’incloure el mecanisme de presa de decisions de la comissió de selecció a través de la puntuació dels projectes de direcció en què s’haurà de poder identificar la puntuació atorgada per cada membre de la comissió, per tal que es puguin emetre els vots particulars raonats corresponents quan escaigui (D_dir, annex 1.5 i 6).

—Les persones interessades poden presentar reclamació contra les decisions que contingui l’acta acreditativa de les puntuacions obtingudes, en el termini de cinc dies, davant la comissió de selecció (D_dir, annex 1.7.a).

[Vegeu “normes d’organització i funcionament”.]

Dèficit temporal transitori de recursos financers


Autonomia de gestió econòmica. Per donar compliment al principi de liquiditat, els centres públics de la Generalitat poden contractar operacions de tresoreria per a finançar el dèficit temporal transitori de recursos financers, per un import que no superi els ingressos meritats i pendents de cobrament (LEC, 197.4 i D_aut, 51.2).

Definició

1.
Àmbit. Definició del projecte educatiu, del caràcter propi del centre, dels òrgans de participació, de les infraccions i sancions, dels espais i entorns d’aprenentatge, dels objectius educatius, de les plantilles i dels perfils dels llocs de treball docents.

2. Projecte educatiu.

—Per a definir el projecte educatiu s’han de valorar les característiques socials i culturals del context escolar i, quan escaigui, de l’entorn productiu, i preveure les necessitats educatives dels alumnes (LEC, 91.3 i D_aut, 4.3; D_dir, 23.4).

—L’Administració educativa ha d’estimular i orientar la definició dels projectes educatius dels centres de nova creació i de tots els altres centres que no en disposin (LEC, 94.3).

3. Caràcter propi del centre. El projecte educatiu de cada centre recull i, si escau, desenvolupa el caràcter propi del centre definit per la titularitat (D_aut, 5.1).

4. Òrgans de participació. Els centres privats no sostinguts amb fons públics poden definir, en llurs normes d’organització i funcionament, òrgans per mitjà dels quals es canalitzi la participació de la comunitat escolar (LEC, 19.4).

5. Marc de convivència. Els centres privats no sostinguts amb fons públics disposen d’autonomia per a definir les infraccions i les sancions. La regulació que en fa aquesta llei constitueix un marc de referència (LEC, 34.2).

6. Mesures organitzatives.

—L’estructura i l’organització dels centres han de definir entorns d’aprenentatge que permetin el treball en xarxa i les diverses formes de transmissió de coneixement als grups classe, i també les activitats individuals de treball i estudi. Amb aquesta finalitat, els projectes constructius de centres educatius han de definir espais, instal·lacions i equipaments que maximitzin la sostenibilitat, redueixin l’impacte ambiental i permetin integrar les tecnologies digitals (LEC, 87).

—En exercici de l’autonomia dels centres, els òrgans de govern de cada centre poden fixar objectius addicionals i definir les estratègies per a assolir-los (LEC, 90.2 i D_aut, 50.1).

—En matèria de gestió del seu personal, els òrgans de govern dels centres públics poden definir, d’acord amb el projecte de direcció vigent, els procediments per aplicar el projecte educatiu i, en general, concretar aspectes específics de política de personal i d’avaluació del centre (D_aut, 50.1).

7. Definició d’objectius.

—L’Administració educativa i el centre han de definir els objectius dels acords de coresponsabilitat segons els principis que orienten el sistema educatiu (D_aut, 12.4).

—L’estructura i funcions de què es doten, en els centres, els òrgans de coordinació docent estan al servei de l’assoliment, segons criteris d’eficiència i eficàcia, dels objectius definits en el projecte educatiu i quantificats en els seus indicadors de progrés (D_aut, 40.2).

8. Plantilla docent.

—El Departament ha de formular les plantilles de professorat, que són públiques, i ha de definir els continguts funcionals mínims de cada lloc de treball (LEC, 114.4, 117.2.f. i D_aut, 49.1).

—Correspon a les direccions dels centres formular propostes sobre la definició dels llocs de treball docent, sempre que compleixin les prescripcions i els criteris generals sobre plantilles fixats pel Govern i el Departament d’Educació (D_aut, 49.2).

9. Perfils propis dels llocs de treball.

—El Departament, a proposta del director o directora, pot establir requisits o perfils propis per a llocs de treball de la plantilla docent definits d’acord amb el projecte educatiu del centre (LEC, 114.3 i D_aut, 31.3.d. i 49.3, 4 i 5).

—La direcció dels centres públics de la Generalitat intervé en la definició dels perfils del personal d’atenció educativa que, si escau, s’assignen al centre (D_aut, DA 21).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada