dilluns, 28 de novembre del 2011

El sistema educatiu com a espai educatiu

A la Mercè Espuny i a la Victòria Peremiquel, en agraïment per haver-me acompanyat amb entusiasme en l’elaboració d’aquest blog des del primer dia. Les trobaré a faltar moltíssim.




Molts dels conceptes que utilitza el legislador en la descripció del contingut i de les funcions del sistema educatiu de Catalunya estan relacionats, etimològicament, amb diferents aspectes de l’espai físic (i temporal) i, per tant, podem definir, d’entrada, el “sistema educatiu” com un espai on s’integren tots els elements i processos que intervenen en l’acció educativa.

De fet, l’objectiu principal de la LEC és “regular el sistema educatiu de Catalunya” (art. 1.1) i en aquesta tasca de determinar les regles o normes a què ha d’ajustar-se el sistema educatiu la LEC porta a terme “l’ordenació general del sistema educatiu” (art. 109.1), establint “les normes reguladores del sistema educatiu” (art. 178.1.e).


Etimologia de la paraula “sistema”

Com és ben conegut, la paraula “sistema” deriva directament del grec antic σúστημα, que originàriament tenia el significat de “conjunt de coses enganxades”, i és aquesta mateixa idea de “pega” la que cohesiona un sistema, com a nucli del contingut del primitiu substantiu grec, derivat d’un verb que significava, en un sentit molt concret, “pegar, enganxar”. Com tantes altres vegades, una paraula grega originàriament molt concreta que significava un munt de “coses enganxades entre si”, va derivar a un terme abstracte, com l’actual “sistema educatiu”.


El “sistema” enfront del “caos”

Un “sistema”, en la mesura que disposa d’una estructura ordenada i regulada per principis, criteris i regles, es contraposa, per exemple, al “caos” (que també deriva del grec antic, amb el sentit originari de “massa confusa d’elements estesos en l’espai, abisme”), on regna el desordre per l’absència absoluta de regles de funcionament.

El “centre educatiu” comparteix molts elements del “sistema educatiu”, ja que d’una manera preferent el centre és el lloc fonamental on es desenvolupen les activitats educatives i els processos de l’ensenyament i l’aprenentatge, i tant l’un com l’altre conformen un “espai educatiu”.

Així, podem considerar el centre educatiu com a “microsistema” educatiu que ha de funcionar i obtenir resultats d’acord amb les regles generals del mateix sistema i les específiques que cada centre educatiu hagi aprovat en l’exercici de la seva autonomia, i el director del centre, entre altres objectius previstos al PEC i al PdD, ha d’aconseguir que el centre no derivi vers el caos i el desordre educatius, evitant que els alumnes s’enfonsin en el fracàs sense assolir els objectius educatius.


Límits espacials del sistema educatiu

El sistema educatiu com a espai educatiu engloba, entre altres elements, els drets i deures de tots els agents que intervenen en els processos educatius, i és l’espai on tenen lloc les diferents activitats educatives. Que ens trobem davant un “espai (físic)” educatiu és fàcil de comprovar:

— una persona pot estar dins i fora del sistema educatiu;
— hom pot formar-se dins i fora del sistema educatiu (formació reglada / formació contínua);
— hom pot accedir al sistema educatiu a través dels procediments de matriculació;
— també es pot abandonar (sortir de) el sistema educatiu (havent obtingut, o no, una titulació determinada).

El sistema educatiu, per tant, té límits espacials (i temporals), en la mesura en què es pot delimitar en l’espai i es poden fixar els elements que estan dins i els que estan fora d’aquest espai (art. 5.1):

— a l’espai educatiu (als diferents ensenyaments, als centres educatius) es pot accedir (art. 4.1 i 78.2), de la mateixa manera que s’accedeix a l’educació (art. 21.2.a) o a la formació permanent (art. 21.2.b);
— s’ha de garantir l’accés, la permanència i la progressió dels alumnes en el sistema educatiu (LOE, art. 3.8);
— els alumnes s’incorporen al sistema educatiu (art. 10.2);
— els ensenyaments estan integrats en el sistema educatiu [= “estan dintre de” en tant que formen part del tot] (art. 62.1);
— els diferents estudis es poden cursar [= “recórrer”] en els centres educatius (art. 37.3);
— el currículum [= “carrera”] guia les activitats educatives escolars (art. 52.1), al llarg del curs [un altre derivat de “carrera”], a través de les etapes educatives [originàriament, una etapa era la distància que l’exèrcit havia de recórrer en un dia].
— el sistema comprèn àmbits [= “espais”] educatius i inclou un mapa escolar, com a instrument de l’oferta i de la programació del sistema educatiu (art. 8.2 i 158);
— de la mateixa manera que es pot accedir al sistema educatiu, hom pot també abandonar el sistema (LOE, art. 5.4) i restar-ne fora.


Definició del sistema educatiu

El sistema educatiu inclou els diferents elements que l’integren (tots els aspectes educatius, els àmbits, els sectors implicats, els usuaris, la comunitat educativa, el professorat...) i l’estructura que li dóna cohesió (les relacions entre els diferents elements i les regles que el fan funcionar).

De fet, el sistema educatiu és un “conjunt d’elements relacionats entre ells per formar part d’una estructura que posa en relació tots els elements interns del sistema a través dels nexes, de les regles i de les relacions que els posen en contacte”.

Cal també diferenciar el sistema educatiu, com a espai ordinari de formació inicial de tota la població, i el món laboral, situat fora del sistema educatiu, però on continua la formació al llarg de la vida de les persones adultes, una vegada han abandonat el sistema educatiu.


Conclusió: sistema i utopia mítica

Mentre escrivia avui aquesta nota no he pogut evitar pensar en un altre “espai” que em va tenir ocupat, fa ja molt anys, mentre preparava la tesi doctoral sobre la utopia política de Plató i el mite grec; m’estic referint a l’espai polític (en el sentit originari d’espai físic de la polis, tal com l’entenien els fundadors de les ciutats gregues o els arquitectes com Hipòdam de Milet, que va dissenyar el Pireu al segle V a.C.), on s’esdevenia l’acció democràtica de les antigues póleis, en especial les colònies repartides per tot el litoral del Mediterrani, lluny de la metròpoli.

Aquest espai polític on es realitzava la vida ciutadana i política s’oposava, evidentment, als dissenys utòpics com la República de Plató, la característica principal dels quals era, precisament, la manca de referència a un espai real i per això mateix la definició del model utòpic recorria a imatges mítiques de l’altre món, el de les illes dels benaventurats, on es podia viure en un estat de permanent felicitat sense haver de treballar.

Abans m’he referit a la contraposició entre “sistema” i “caos”; ara us deixo a vosaltres perquè seguint el fil de la nota d’avui compareu els trets essencials del “sistema educatiu” tal com està regulat a la LEC i l’aplicació proposada encara per alguns teòrics que defensen una organització utòpica dels ensenyaments, no gaire allunyada del “caos” del mite grec.

dimarts, 8 de novembre del 2011

La programació general anual del centre

Després de molts mesos d’analitzar en aquest blog els principals instruments educatius en què es desenvolupa l’autonomia dels centres, m’adono que encara no he dedicat cap nota a la programació general anual del centre (PGAC), que és, sens dubte, el document més proper al dia a dia de totes les activitats que desenvolupen els centres.

D’entrada, sorprèn que la programació anual del centre no aparegui esmentada en tot el títol VII de la LEC, dedicat a l’autonomia dels centres. Però d’això no es pot deduir que el legislador hagi oblidat aquest instrument educatiu, ja que apareix esmentat en els preceptes que regulen les funcions del director del centre públic (LEC, art. 142.5.h), del claustre del professorat (LEC, art. 146.2.g), el consell escolar del centre públic (LEC, art. 148.3.b) i el consell escolar del centre concertat (LEC, art. 152.2.h).

L’article 125 de la LOE, que no té caràcter bàsic, defineix la PGAC com la planificació anual que “recull tots els aspectes relatius a l’organització i el funcionament del centre, inclosos els projectes, el currículum, les normes, i tots els plans d’actuació acordats i aprovats”.

L’horari escolar es concreta en funció de les previsions de la PGAC


Una de les primeres funcions que compleix la PGAC és concretar l’àmbit temporal de l’horari escolar del centre en l’educació secundària. A diferència del que succeeix en el segon cicle de l’educació infantil i en l’educació primària, en les quals la mateixa llei estableix el límit de mil cinquanta hores cada curs a l’horari escolar, que es pot estendre més enllà de l’horari lectiu, “en la resta d’etapes, l’horari escolar, que conté en tot cas l’horari lectiu, es pot concretar en funció de la programació anual del centre” (LEC, art. 54.4). És a dir, en les etapes de secundària els centres poden delimitar l’horari escolar en la PGAC, sense restriccions de tipus legal.

Els centres públics poden autoritzar a les associacions sense ànim de lucre l’ús de les instal·lacions del centre “més enllà de l’horari escolar” (LEC, art. 39.3). Aquest ús únicament “queda subjecte a les necessitats derivades de la programació de les activitats dels centres” (LOE, DA 15.6). Aquest ús social dels centres públics no ha d’interferir, ni impedir ni dificultar les activitats ordinàries dels centres dins l’horari escolar, que inclou totes les activitats (lectives, extraescolars o complementàries) “aprovades pel consell escolar i previstes a la programació anual del centre” (D_aut, art. 53.2).

Responsables de la PGAC


El director
Correspon al director proposar la programació general anual del centre, coordinar-ne l’aplicació amb la resta de l’equip directiu i retre’n comptes mitjançant la memòria anual (D_dir, art. 8.b).

El director orienta, dirigeix i supervisa les activitats del centre, d’acord amb les previsions de la programació general anual, amb la col·laboració de l’equip directiu (D_dir, art. 6.e) i dirigeix l’aplicació de la programació general anual (LEC, art. 142.5.h i D_aut, 31.3.e) i també dóna suport a l’equip directiu i, si escau, al consell de direcció, en el compliment de la programació general del centre (LEC, art. 142.6.g).

Aquesta direcció de l’aplicació de la programació general anual comporta garantir-ne el compliment (D_aut, art. 31.3.e).


El claustre del professorat
El claustre del professorat formula a l’equip directiu i al consell escolar propostes per a l’elaboració de la programació general anual (LOE, art. 129.a) i també aprova i avalua tots els aspectes educatius dels projectes i de la programació general anual (LOE, art. 129.b).

La LEC atribueix al claustre la funció de programar les activitats educatives del centre (LEC, art. 146,2) que formen part, necessàriament, de la PGAC. A més, el claustre ha de vetllar perquè es compleixi la programació anual del centre i perquè es compleixi el projecte de direcció, així com donar suport a l’equip directiu (D_aut, art. 48.2).

El consell escolar
Correspon al consell escolar dels centres públics aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats (LEC, art. 148.3.b i LOE, art. 127.b), a proposta del claustre del professorat (LOE, art. art.129.a) i sens perjudici de les competències del claustre de professors, en relació amb la planificació i organització docent (LOE, art. 127.b).

El consell escolar també aprova les directrius per a programar activitats escolars complementàries i activitats extraescolars, i n’avalua el desenvolupament (LEC, art. 148.3.j).

A més, li correspon vetllar perquè es compleixin la programació anual del centre i el projecte de direcció, i també donar suport a l’equip directiu (D_aut, 46.1).

El consell escolar dels centres concertats aprova, a proposta del titular del centre, la programació general anual del centre i participa en la supervisió i l’avaluació del desenvolupament d’aquesta programació, en l’àmbit docent i en l’àmbit administratiu, i dels resultats que se n’obtenen (LEC, art. 152.2.h i LODE, art. 57.f).

Contingut de la PGAC


La PGAC és la concreció anual dels continguts del PEC i del PdD en el període del mandat del director (D_auto, art. 10.1 i D_dir, art. 24.1 i 2).

La programació general anual és, en definitiva, la concreció de les prioritats i de tots els aspectes relatius a les activitats i al funcionament del centre per al curs corresponent, incloses, si escau, les concrecions relatives als projectes, el currículum, les normes i tots els plans d’actuació acordats i aprovats (D_aut, art. 10.1, que recull la definició de la LOE, art. 125).

El projecte educatiu ha d’orientar les successives programacions generals anuals del centre i establir els criteris, indicadors i procediments per a l’avaluació de l’assoliment dels objectius previstos. El resultat d’aquesta avaluació es recull en la memòria anual corresponent (D_aut, art. 10.2).

Són objecte d’avaluació el desenvolupament i els resultats de la programació general anual del centre en l’àmbit docent i en l’àmbit administratiu (LEC, art. 148.3.b i 152.2.h). La PGAC en concreta, per a cada curs escolar, els indicadors d’avaluació corresponents (D_aut, 58.1).

El projecte de direcció ordena el desplegament i l’aplicació del projecte educatiu per al període de mandat de la direcció del centre i es concreta, cada curs, mitjançant les programacions generals anuals, “que han de permetre assolir els objectius formulats en el projecte” (D_dir, art. 24.1 i 2 i D_aut, art. 18.2).

La importància d’aquesta programació anual és tal que, en cas de nomenament del director amb caràcter extraordinari, “el projecte de direcció es pot referir exclusivament a la programació anual d’activitats, en concordança amb el projecte educatiu del centre” (D_dir, art. 23.3), en comptes de referir-se a tot el PEC.

Per tant, el contingut de la PGAC, en el període anual de cada curs escolar, ha d’incloure els aspectes següents:

— (1) La concreció de les prioritats educatives del curs escolar i la proposta d’objectius anuals, en coherència amb el PEC i el projecte de direcció.
— (2) Tots els aspectes relatius a l’organització de les activitats i els serveis que es presten durant tot l’horari escolar, i al funcionament del centre.
— (3) Concrecions relatives
- (a) als projectes del centre,
- (b) al currículum,
- (c) a les normes del centre i
- (d) a tots els plans d’actuació acordats i aprovats.
— (4) L’horari escolar, que inclou l’horari lectiu i les activitats complementàries i extraescolars, aprovades pel consell escolar de centre.
— (5) La concreció dels indicadors d’avaluació, d’acord amb els criteris, indicadors i procediments d’avaluació establerts pel PEC. El resultat de l’avaluació es recull en la memòria anual corresponent.

Garantia d’informar la comunitat escolar sobre la PGAC

La direcció de cada centre públic i la titularitat i la direcció de cada centre privat concertat han de garantir que la comunitat escolar és informada del contingut de la programació general anual i del resultat de la seva avaluació (D_aut, art. 10.3 i LEC, art. 25.1.g).

Procediment d’elaboració de la programació general anual

Per acabar, reprodueixo un quadre sobre el procediment d’elaboració d’aquest instrument educatiu, que ja us vaig incloure en una altra nota mesos enrere: