L’autonomia dels professors

Aquest 31 de desembre de 2011 fa 30 anys que em vaig incorporar al Departament d’Ensenyament, dedicats tots ells sense interrupció a la gestió del professorat

Porto, pràcticament tot aquest any que ara acaba, escrivint en aquest blog sobre l’autonomia del centre educatiu, i també sobre l’autonomia del director. Avui dedicaré el darrer post de l’any a l’autonomia del professor, que és el complement necessari per reforçar l’organització autònoma dels centres, ja que l’autonomia del centre (ni tampoc la del director) no pot anul·lar l’autonomia del professor en l’exercici de les seves funcions. Hauré d’entrar, doncs, a analitzar una altra vegada la llibertat de càtedra del professor, com a expressió personal de la llibertat de ciència i de la llibertat acadèmica, i els àmbits d’actuació (i, per tant, també els límits) de la funció docent individual, i la seva relació directa amb els àmbits de l’autonomia del centre.

És evident que un professor no pot al·legar els marges de la seva autonomia pedagògica i acadèmica, per a obviar el compliment de les previsions de l’organització pedagògica del PEC, però també cal reconèixer, amb la mateixa intensitat, que els projectes del centre han de respectar el nucli individual de la llibertat acadèmica del professor en l’exercici de les seves funcions docents, tant en l’àmbit pedagògic com en l’ideològic.

El treball, individual i en equip, del professorat

L’exercici autònom de la funció docent està explícitament reconegut a la LEC, quan s’afirma que “el professorat gaudeix d’autonomia en l’exercici de les seves funcions docents, dins els límits que determina la legislació i en el marc del projecte educatiu” (art. 28.3 i 29.1.a LEC; “en el marc dels drets i els deures establerts per les lleis”, art. 104.3 LEC).

Amb freqüència, la dificultat de l’intèrpret dels textos legals resideix en poder definir amb exactitud quins són els límits dels conceptes jurídics, la qual cosa no sempre és fàcil. En aquest cas, l’autonomia dels professors en l’exercici de les seves funcions docents està limitada pel marc normatiu i per les previsions del propi projecte educatiu del centre, però aquesta autonomia personal del docent no pot difuminar-se fins el punt de desaparèixer dins d’un excés de desplegament normatiu i de detall del projecte educatiu que arribi a comportar la supressió de tota autonomia docent del professorat.

Per tant, el projecte educatiu (i la normativa) han de preservar un nucli central de l’actuació dels professors, que no pot ser envaït per l’organització del centre: per exemple, “el professorat té la responsabilitat última a l’hora de concretar l’aplicació del currículum” (art. 52.1 LEC). De fet, els mestres i els professors són “els professionals que exerceixen la responsabilitat principal del procés educatiu”, responsabilitat que inclou la transmissió de coneixements, destreses i valors” en les activitats d’ensenyament i aprenentatge (art. 28.1 LEC), i, en definitiva, són “els agents principals dels procés educatiu en els centres (art. 104.1 LEC).

Aquest exercici de les funcions docents es realitza en l’àmbit individual i col·lectiu (com a equip docent i dins el claustre del professorat, el principal òrgan col·legiat amb responsabilitats pedagògiques).

Treball individual del professorat.

Les funcions docents, relacionades a l’art. 104.2 LEC, es poden agrupar de la següent manera:

a) Docència directa: “programar i impartir ensenyaments”, “avaluar el procés d’aprenentatge dels alumnes”, “exercir la tutoria dels alumnes”, “exercir la direcció i l’orientació global de l’aprenentatge dels alumnes”;

b) Activitats complementàries de la docència: “contribuir al desenvolupament personal dels alumnes en els aspectes intel·lectual, afectiu, psicomotor, social i moral”, “informar periòdicament les famílies sobre el procés d’aprenentatge”, “promoure i organitzar activitats complementàries, i participar-hi, dins o fora del recinte escolar”, “utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació”, “aplicar les mesures correctores i sancionadores derivades de conductes irregulars”;

c) Tasques de gestió, direcció i coordinació: “exercir la coordinació i fer el seguiment de les activitats escolars que els siguin encomanades”, “exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que els siguin encomanades” ;

d) Activitats de recerca, experimentació i innovació: “col·laborar en la recerca, l’experimentació i el millorament continu dels processos d’ensenyament”.

Algunes d’aquestes responsabilitats formen el nucli central que defineix la funció docent, en la mesura que són exclusives dels professors, i no poden ser compartides per altres professionals del centre, en concret em refereixo a les funcions de docència directa. Altres responsabilitats, en canvi, poden ser compartides amb altres professionals del centre, com, per exemple, l’administrador a qui “correspon assistir la direcció en la gestió administrativa i econòmica del centre” (art. 140 LEC) o els professionals d’atenció educativa que “complementen l’atenció educativa as alumnes i donen suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre, coordinadament amb els docents” (art. 108.1 LEC).

Treball en equip dels professors.

L’equip docent és l’encarregat d’impartir docència a un grup d’alumnes i la seva acció conjunta és coordinada pel tutor o tutora de cada grup (art. 79.2 i 80.2 LEC).

La llei també preveu un “equip de suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre” (art. 102.1 LEC) format per un conjunt de docents i de professionals d’atenció educativa que són nomenats “per provisió especial a partir d’una convocatòria per a equips docents de gestió amb un projecte educatiu” (art. 124.2 LEC).

En definitiva, es destaquen a la llei “els valors de la col·laboració, de la coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa i del treball en equip” (art. 104.5 LEC), que cal afavorir i facilitar (art. 19.1.c D_aut). En aquest sentit, les concrecions organitzatives del centre han de buscar “la implicació de tot el personal en el treball en equip i afavorir-ne el creixement dels nivells de motivació i de satisfacció” (art. 50.1 D_aut).

Límits i garanties de l’autonomia del professorat

En l’exercici de llurs funcions docents, els mestres i els professors han d’exercir la funció docent “d’acord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del projecte educatiu” (art, 29.2.a LEC), que actuen com a límits de la seva actuació professional.

Paral·lelament, la funció docent s’ha d’exercir “en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de coherència amb el projecte educatiu del centre i de respecte al caràcter propi del centre (art. 104.5 LEC). El primer principi, el de llibertat acadèmica protegeix l’actuació dels professors davant d’ingerències externes, mentre que els altres dos principis restringeixen la seva funció als límits establerts al projecte educatiu i al respecte al caràcter propi del centre, inclòs, en el seu cas, en el mateix projecte educatiu.

En contrapartida, tant el projecte educatiu com la resta de la normativa educativa han de respectar la llibertat de càtedra del professorat (art. 2.1.d LEC), que és la dimensió personal de la llibertat acadèmica del professorat, que cal garantir, individualment i col·lectivament, per tal de protegir la llibertat de ciència de tota ingerència externa. De fet, la llibertat de càtedra és una garantia constitucional de l’àmbit ideològic de tots els docents, dels centres públics i concertats.

Un altre límit de l’autonomia dels professors, que ha de ser respectat per l’organització curricular del centre, és l’especialitat docent del lloc de treball ocupat, que delimita els continguts de les àrees, les matèries i els mòduls que han d’impartir els professors (art. 112.4 LEC). Tanmateix, aquest no és un límit absolut i inamovible, ja que “les mesures organitzatives i de gestió poden afectar (...) els criteris d’assignació de docència al professorat” (art. 14.2 D_aut), i el director “pot encarregar (al professorat) funcions de gestió, coordinació i docència, sempre que siguin adequades a la seva preparació i experiència i tinguin caràcter transitori” (art. 44 D_aut) “i que siguin requerides per a l’aplicació del projecte educatiu” (art. 10.1.b D_dir).

Per acabar, vull referir-me a la perspectiva ètica que ha de guiar la conducta professional del professorat, que “exerceix la seva professió d’acord amb un conjunt de normes que reflecteixen els valors que li han de servir de guia des d’una perspectiva ètica” (art. 106.4 LEC). A aquest efecte, la LEC ha previst la possibilitat d’un codi deontològic, elaborat pels col·legis professionals, que tingui en compte els drets i els deures regulats per les lleis.

Els indicadors de progrés del projecte de direcció

A Miquel Fornells, director d’institut i director general de professorat, in memoriam

En la mesura que el projecte de direcció s’ha convertit en la LEC en l’instrument de desplegament del projecte educatiu del centre, l’avaluació de cadascun d’aquests dos projectes és inseparable l’una de l’altra. Com l’objecte de l’avaluació del sistema educatiu és “descriure, analitzar, valorar i interpretar les polítiques, les institucions i les pràctiques educatives amb l’objectiu de mantenir-les, desenvolupar-les o modificar-les” (art. 182.1 LEC), hem d’entendre que l’avaluació dels dos principals instruments de l’autonomia del centre educatiu, el PEC i el PdP, comporta la descripció, l’anàlisi i la valoració de tots els elements que els componen.

Per a portar a terme l’avaluació del projecte de direcció el mateix projecte ha d’incloure i precisar “els indicadors explícits per a l’avaluació del mandat d’acord amb els indicadors de progrés establerts en el projecte educatiu” (art. 144.3 LEC, 31.2 D_aut, i 23.1, 25.1 i 4 D_dir). Quan el centre tingui un acord de coresponsabilitat en vigor, el projecte de direcció ha d’incorporar els indicadors corresponents (art. 25.4 D_dir).

La finalitat principal dels indicadors és, doncs, la de permetre de comprovar l’aplicació del projecte de direcció (i, en definitiva, del projecte educatiu) i de verificar-ne l’assoliment dels objectius (art. 197.3, LEC).

La importància que té aquesta avaluació és evident: els resultats de l’avaluació de l’aplicació del projecte de direcció i de l’avaluació del centre es tenen en compte en l’avaluació de l’exercici de la funció directiva en els centres públics (art. 61.1 D_aut), ja que l’avaluació del projecte educatiu i del funcionament general del centre abasta l’aplicació del projecte de direcció i, si escau, dels acords de coresponsabilitat (art. 6.f D_dir).

I, per tant, els indicadors que intervenen en el procés d’avaluació dels centres públics es concreten en la programació general anual, a partir dels indicadors que consten en el projecte de direcció, i d’acord amb els indicadors del projecte educatiu (art. 58.1 D_aut). El projecte educatiu ha d’orientar sempre les successives programacions generals anuals del centre i establir els criteris, indicadors i procediments per a l’avaluació de l’assoliment dels objectius previstos. El resultat d’aquesta avaluació es recull, finalment, en la memòria anual corresponent (art. 10.2 D_aut).

En l’actualització del projecte de direcció, pel que fa a la renovació del mandat, s’han de tenir en compte les actualitzacions de tots els aspectes del projecte de direcció inicial que es considerin pertinents, sens perjudici de la possibilitat d’introduir-ne de nous, amb els indicadors corresponents (art. 26.1 D_dir). De tot això es pot deduir que tots els aspectes que configuren el projecte de direcció han de tenir emparellats els indicadors corresponents.

L’Administració educativa, per tant, avalua l’acció directiva i el funcionament del centre (art. 147.7 LEC i 31-33 D_dir) i coincidint amb l’any de finalització dels períodes ordinaris de mandat de les direccions dels centres, s’emet un informe amb el resultat de l’avaluació externa en què s’indiquen els aspectes susceptibles de millora a cada centre (art. 58.2 D_aut).

Diagnosi actualitzada del centre

En el projecte de direcció s’ha d’explicitar una diagnosi actualitzada del centre, per tal de portar a terme les actuacions de desenvolupament i aplicació del projecte educatiu (art. 25.2 D_dir).

Aquesta diagnosi inicial del període de mandat ha d’incloure una descripció, el més detallada possible, dels principals aspectes de l’estat actual que conformen el centre educatiu, i de fet comporta una primera valoració de la situació del centre al principi del mandat. Entre d’altres, la diagnosi pot referir-se als següents elements essencials del centre:

—les característiques que té el centre (art. 25.1.c i 56.7 LEC);

—participació de la comunitat escolar;

—l’alumnat;

—el professorat i altre personal del centre (professionals d’atenció educativa i personal d’administració i serveis);

—mesures i instruments d’acollida o de formació als nous docents (art. 77.2 LEC);

—la plantilla de personal (llocs de treball docent i del personal d’administració i serveis);

—estructura organitzativa: òrgans de govern unipersonals de direcció i de coordinació;

—el consell escolar i altres òrgans col·legiats (claustre de professorat, equip directiu, i si escau, consell de direcció);

—el funcionament dels centres educatius / àmbit general del centre (LEC, 13.1);

—horari general del centre;

—relació d’instruments d’autonomia aprovats (en cadascun dels tres àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió);

—les normes de funcionament / regles o normes de convivència (mecanismes de mediació implantats);

—els currículums impartits;

—la programació d’activitats d’ensenyament i aprenentatge (lectives, complementàries i extraescolars);

—mesures d’inclusió;

—projectes d’innovació educativa;

—els serveis que ofereix el centre;

—la realitat sociolingüística;

—els acords de coresponsabilitat i, si escau, contractes programa;

—procediments i instruments de control en la gestió del centre;

—el pressupost, els recursos econòmics (ingressos assignats i recursos addicionals);

—l’ús social del centre;

—acords amb associacions sense ànim de lucre (art. 39.3 LEC);

—mecanismes de comunicació i informació a les famílies;

—les instal·lacions i material didàctic (art. 22.2.e LEC).

—els equipaments (art. 37.1.b LEC);

—la documentació acadèmica, pedagògica i administrativa dels centres (LEC, 179.1.c).

La descripció, i valoració, dels elements que s’incloguin en la diagnosi inicial de la situació actual del centre, ha d’incorporar, sempre que sigui possible, mesures quantificades corresponents, que permetin poder comparar l’evolució dels diferents indicadors de progrés que intervenen en cada avaluació (anual o al final del mandat ordinari del director) amb la situació descrita en la diagnosi inicial. En definitiva, els indicadors han de mesurar (i, per tant, valorar) l’evolució i la millora de cadascun dels aspectes que s’han destacat en la diagnosi.

Indicadors de progrés del projecte de direcció

Els indicadors permeten fer una estimació quantitativa i qualitativa del grau d’eficàcia en la realització de les activitats educatives, amb la finalitat de millorar la futura actuació del centre. La medició es pot realitzar sobre les activitats educatives habituals del centre i sobre els objectius establerts al projecte de direcció, vinculats a la millora dels resultats educatius (art. 25.2 D_dir). La valoració dels resultats també requereix establir una estimació qualitativa, segons els criteris prèviament establerts.

Els indicadors de progrés pertinents han de referir-se a elements de context, recursos, processos i resultats i han de ser revisables periòdicament en funció dels resultats de l’avaluació del centre. En qualsevol cas, se n’han d’incorporar de relatius a resultats o rendiments acadèmics (art. 5.1.b i 57.2 D_aut).

Com ja hem vist abans, el projecte de direcció precisa els indicadors que han de servir de referència per a la seva avaluació, d’acord amb els indicadors de progrés establerts en el projecte educatiu (art. 31.2 D_aut i 23.1 D_dir). De fet, els indicadors de progrés quantifiquen els objectius que s’han definit en el projecte educatiu i s’han establert al projecte de direcció (art. 40.2 D_aut).

D’acord amb les característiques del context en què es desenvolupa l’acció educativa, l’avaluació relaciona els resultats educatius amb els processos d’ensenyament i aprenentatge, els recursos i la seva gestió, els objectius del centre i els indicadors de progrés del projecte educatiu (art. 55.1 D_aut). L’activitat avaluadora afecta, globalment, els àmbits pedagògic, de gestió d’organització, és a dir, l’avaluació abasta l’exercici global de l’autonomia del centre.

Per a definir els indicadors de progrés del projecte de direcció cal tenir en compte el contingut del mateix projecte, els trets fonamentals dels qual són els següents, a més dels mateixos indicadors de progrés:

1) Actuacions en desplegament del PEC: El PdD ha d’establir les línies d’actuació prioritàries que s’han de desenvolupar durant el període (art. 24.1 D_dir) i ha de preveure actuacions d’aplicació del PEC (art. 25.1 D_dir).

2) Objectius que cal assolir: El PdD ha d’incloure la precisió d’objectius que cal assolir en l’àmbit pedagògic, vinculats a la millora dels resultats educatius (art. 25.2 D_dir).

3) Plantejaments educatius: El PdD concreta tots els plantejaments educatius del PEC (art. 6.c D_dir).

4) Orientacions per als procediments d’aplicació del PEC (art. 50.1 D_aut).

5) Elements organitzatius: El PdD concreta els elements organitzatius del centre determinats pel PEC (art. 20.1 D_aut), entre altres, concrecions de l’estructura organitzativa (art. 144.1 LEC i 23.1 D_dir).

6) Necessitats educatives: El PdD concreta les necessitats derivades del PEC (art. 102.2 LEC).

7) Lideratge distribuït i participació de la comunitat escolar: El PdD ha d’incorporar els elements pertinents per a aprofundir en l’exercici del lideratge distribuït i per a fomentar la participació de la comunitat escolar en el centre (art. 25.5 D_dir).

Una altra forma de classificar els indicadors de progrés del PdD, ordenats segons els àmbits d’actuació del centre educatiu i que personalment m’agrada més, és la següent:

1) Indicadors del grau d’aplicació de l’autonomia del centre: per mesurar el divers nivell d’aplicació de l’autonomia del centre en els diferents instruments educatius (PEC, NOFC, PGAC, PdD, projectes d’innovació educativa, acords de coresponsabilitat, etc.) en els àmbits pedagògic, organitzatiu i de gestió.

2) Indicadors de l’exercici de les funcions dels diferents responsables del centre: per fer una estimació quantitativa i qualitativa del grau d’eficàcia amb què els diferents responsables de direcció, coordinació i tutoria fan les seves activitats, assoleixen els seus objectius i en els resultats de les activitats i objectius.

3) Indicadors de l’organització interna: sobre els procediments i criteris establerts pel centre en l’àmbit organitzatiu (pedagògic i de gestió econòmica i de personal). Sobre els criteris de l’estructura organitzativa interna.

4) Indicadors de l’aprenentatge de la convivència: sobre les pautes, criteris i regles establertes en les normes de convivència. Resolucions de conflictes. Imposició de mesures correctores i sancionadores. Mecanismes de mediació.

5) Indicadors de la participació de la comunitat escolar: per mesurar el grau de participació de les mares i els pares i els alumnes en la vida del centre, així com els canals de comunicació del centre amb les famílies. Nombre de visites de mares i pares amb el tutor del seu fill/a.

6) Indicadors dels resultats acadèmics dels alumnes: resultats o rendiments acadèmics dels alumnes, taxa d’abandonament escolar, nombre de titulacions acadèmiques expedides pel centre. Grau d’implicació del professorat en el millorament dels rendiments escolars.

7) Indicadors de la gestió de personal del centre: índex d’absentisme del professorat i altre personal adscrit al centre, grau de puntualitat, recompte mensual de les absències justificades i no justificades de tot el personal. Participació del professorat en els òrgans col·legiats del centre, i en les seves comissions. Formació permanent i perfeccionament del professorat i altres professionals d’atenció educativa.

8) Indicadors de les activitats educatives: quantificació de les diferents activitats lectives (de classe, de reforç, desdoblaments), complementàries i extraescolars aprovades a la PGAC. Grau d’assistència dels alumnes i del professorat. Activitats de recerca, innovació i experimentació educatives (en l’àmbit pedagògic i curricular). Grau de concreció i desplegament dels currículums. Procediments d’inclusió educativa.

9) Indicadors econòmics i pressupostaris: quantificació dels ingressos i despeses derivades de les activitats del centre. Ingressos derivats de l’ús social del centre.

10) Indicadors d’objectius a assolir en l’àmbit educatiu: sobre els objectius, les prioritats i plantejaments educatius i curriculars establerts al PEC.