Pocs dies abans, el 7 de novembre, el mateix Ministeri havia publicat el document Propuestas para la modificación de la Ley Orgánica de Educación, en què recollia les línies mestres de la reforma educativa que s’estava elaborant, amb la intenció manifesta de suprimir de la LOE tots aquells “aspectes més lesius introduïts per la LOMCE, sobre els quals és necessària una urgent i inevitable intervenció” (pàg. 1 del document).
Derogació de la LOMCE?
Ara bé, aquesta derogació completa de la LOMCE es fa després d’haver modificat el text de la LOE, que recupera moltes de les previsions legislatives del text original aprovat l’any 2006, i que havia estat trinxat abastament per la LOMCE. Tanmateix l’avantprojecte no suprimeix totes les modificacions que havia introduït la LOMCE, algunes es mantenen incorporades a la nova llei orgànica educativa, és a dir, es deroga el text original de la LOMCE després d’incorporar al nou avantprojecte alguns dels seus preceptes i disposicions.
No es pot afirmar, doncs, sense cap més precisió que amb la proposta de llei es deroguin totes les innovacions jurídiques que va generar la LOMCE. Finalment, també hi trobem noves aportacions, però són poques i de poca importància.
No acabo d’entendre que el Ministeri, 12 anys després d’haver-se aprovat la LOE, poc abans de l’esclat de la crisi econòmica i social del 2007-2014, que ha transformat profundament la societat espanyola i, per tant, també el sistema educatiu, es limiti en un percentatge molt elevat de preceptes a recuperar el text original de la LOE del 2006, sense plantejar altres mesures per a la millora de l’actual sistema educatiu. I això, malgrat que a l’exposició de motius de l’avantprojecte de llei es justifica la revisió d’algunes de les mesures de la LOE original del 2006 per adequar-les als actuals reptes de l’educació:
“Por otra parte, como se ha señalado más arriba, no se trata simplemente de recuperar las disposiciones legales preexistentes a 2013. Los años transcurridos desde la aprobación de la LOE aconsejan revisar algunas de sus medidas y acomodarlas a los retos actuales de la educación, que compartimos con los objetivos fijados por la Unión Europea y la UNESCO para la década 2020/2030.
Los doce años que han pasado entre la aprobación de la LOE (2006) y la actualidad no han transcurrido en balde: la crisis económica ha supuesto cambios importantes en el papel de la educación y en la percepción que la sociedad tiene de esta” (pàg. 5 del preàmbul).
No es proposa cap reforma de la funció docent
“Así pues, la finalidad de esta Ley no es otra que establecer un renovado ordenamiento legal que aumente las oportunidades educativas y formativas de toda la población española, que contribuya a la mejora de los resultados educativos del alumnado, y satisfaga la demanda generalizada en la sociedad española de una educación de calidad para todos. Esos y no otros son sus objetivos centrales” (pàg. 6 del preàmbul).
És difícil proclamar “l’augment de les oportunitats educatives i formatives, la millora dels resultats educatius i una educació de qualitat per a tots” sense que es converteixen en paraules buides, ja que l’Avantprojecte no preveu solucions per a “tots” els problemes, només soluciona alguns.
Molts estudis internacionals coincideixen en què la millora del professorat té una incidència directa en la millora dels resultats educatius de l’alumnat, i l’avantprojecte no preveu cap mesura que possibiliti aquesta millora del professorat en la seva formació i en l’exercici de la seva funció. Es mantenen, per tant, totes les regles funcionarials i organitzatives de la LOE sense cap plantejament global de millora.
Ja vaig desenvolupar el que penso sobre aquest assumpte en un post d’aquest bloc, quan s’estava discutint un pacte nacional sobre l’educació al Congrés dels Diputats l’any passat, ara no em repetiré. S’ha confirmat el que em temia fa més d’un any quan al Congrés es va iniciar un debat a la subcomissió d’educació per acordar els punts bàsics que permetin derogar la LOMCE: el Ministeri ha elaborat un nou projecte de reforma educativa que deixa a banda tota la regulació del professorat.
Modificació de la regulació dels centres concertats
Apart d’aquests canvis, la DF1 reprodueix sense canvis l’article 62 de la LODE, sobre les causes d’incompliment dels concerts, i hi introdueix al text de moltíssims preceptes 23 correccions del llenguatge sexista com ara: “pares i mares”, “fills i filles”, “professorat” (en lloc de “professors”), “els alumnes i les alumnes”, “l’alumnat”, “companys i companyes”, “director o directora”... sense incorporar cap novetat jurídica.
Quadre comparatiu dels textos de la LOE i de l’avantprojecte de Llei Orgànica
Una lectura ràpida de les dues columnes permet constatar la quantitat de text que ha estat suprimida de la LOMCE, quasi en la seva totalitat. En canvi, a la columna de la dreta es recuperen pràcticament els mateixos textos que ja hi figuraven a la LOE original del 2006. Hi ha molta por a buscar-se conflicte per intentar solucinar els problemes que tothom coneix.
Regulació de la llengua castellana i de les llengües cooficials
Aquest mateix any, el Tribunal Constitucional ha donat la raó a la Generalitat de Catalunya i ha declarat inconstitucionals i nuls els tres darrers paràgrafs de l’apartat 4.c) d’aquesta disposició addicional.
El Ministeri ha desaprofitat en l’Avantprojecte l’ocasió per suprimir la totalitat de la DA 38 LOE, i s’ha limitat a modificar-la, introduint fins i tot alguns aspectes que no hi trobo a la doctrina constitucional (ni a la STC 14/2018, ja citada, ni tampoc a la STC 31/2010, de 28 de juny , que va destrossar l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006), doctrina que ha reconegut la constitucionalitat de les previsions estatutàries sobre la llengua catalana com a llengua curricular en l’ensenyament.
Amb aquesta nova proposta sobre les llengües curriculars de l’ensenyament, el Ministeri pretén regular en una norma amb caràcter bàsic, de manera sobrevinguda, una matèria que ja està regulada per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (art. 35, sobre els drets lingüístics en l’àmbit de l’ensenyament) i desenvolupada per la Llei d’educació (al Títol II, del règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, art. 9-19). Aquest règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya encara no ha estat declarat inconstitucional, ja que el TC fins ara no ha resolt el Recurs d’inconstitucionalitat 8741/2009, interposat per més de cinquanta diputats del Grup Parlamentari Popular del Congrés dels Diputats contra determinats articles de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació.
Sembla una provocació, per part de l’Estat, regular aquest any 2018, i amb caràcter bàsic, una matèria que mai havia estat regulada per les successives lleis orgàniques educatives (des de la LODE, 1985, fins a la LOE, 2006). Va ser la LOMCE l’any 2013 la primera llei educativa estatal que va introduir aquesta Disposició Addicional sobre les llengües curriculars a la llei educativa i que havia estat regulada per la Generalitat de Catalunya a l’Estatut d’Autonomia i a la Llei d’educació, en l’exercici de les seves competències exclusives sobre la regulació de la llengua catalana en tots els àmbits.
Una innovació legal, amb caràcter bàsic, posterior al desenvolupament per la Generalitat de Catalunya de les seves competències en la regulació de la llengua catalana, pot provocar interpretacions de la norma bàsica que siguin contràries a la normativa catalana, i generar conflictes innecessaris. M’estic referint, per exemple, al següent fragment de l’apartat 2 de la DA 38:
“A tal fin las Administraciones educativas fijarán la proporción del uso de la lengua castellana y la lengua cooficial como lengua vehicular, así como las materias que deban ser impartidas en cada una de ellas, pudiendo hacerlo de forma heterogénea en su territorio, atendiendo a las circunstancias concurrentes”.
Aquest incís, que no el trobo recollit a la doctrina constitucional, pot entrar en contradicció, segons com s’interpreti, amb la regulació de la immersió lingüística, regulada a l’article 15 de la Llei d’educació, vigent i no declarat inconstitucional:
Article 15
Programes d'immersió lingüística
1. El Departament, per tal que el català mantingui la funció de llengua de referència i de factor de cohesió social, ha d'implantar estratègies educatives d'immersió lingüística que n'assegurin l'ús intensiu com a llengua vehicular d'ensenyament i d'aprenentatge. La definició d'aquestes estratègies ha de tenir en compte la realitat sociolingüística, la llengua o les llengües dels alumnes i el procés d'ensenyament del castellà.
2. Els centres han d'adaptar els horaris a les característiques dels programes d'immersió lingüística, tenint en compte el nombre d'hores de les àrees lingüístiques que s'hagin d'impartir al llarg de l'etapa.
De fet, la proposta de redacció de la DA 38 pot entrar també en contradicció amb tot el Títol II de la LEC, que regula el dret i el deure de conèixer les llengües oficials a Catalunya i el tractament de les llengües als centres educatius. Sembla com si el Ministeri s’hagués convertit en intèrpret del TC, imposant unes obligacions que no hi són ni a la Constitució ni a l’EAC ni a la LEC (“las Administraciones educativas fijarán la proporción de uso de las lenguas”).
Tampoc sembla que es pugui defensar l’apartat 4 de la DA 38, totalment nou en relació amb la LOMCE:
“3. Las Administraciones educativas promoverán la realización de análisis por parte de los centros, de modo que se garantice que todos los alumnos alcanzan la competencia en comunicación lingüística, en lengua castellana y en su caso en las lenguas cooficiales, en el grado requerido. Asimismo impulsarán la adopción por parte de los centros de las medidas necesarias para compensar las carencias que pudieran existir en cualquiera de las lenguas.”
Aquesta avaluació dels resultats de la competència en comunicació lingüística és, de fet, una competència autonòmica, que no hauria de ser regulada per l’Estat amb caràcter bàsic.
Increment del nombre de preceptes de competència estatal
Per últim, vull fer un breu comentari sobre com es va engreixant, mica en mica, la normativa estatal educativa amb caràcter bàsic i amb caràcter exclusiu.
L’Avantprojecte de Llei orgànica modifica la Disposició final 5ª sobre el títol competencial, incrementant en 11 els preceptes que es declaren amb caràcter bàsic, i en 8 els preceptes que regulen competències exclusives de l’Estat. Només se suprimeix el caràcter bàsic d’un precepte de la LOE.
Així, l’esmentada DF 5ª inclou un total de 90 preceptes amb caràcter bàsic i 12 preceptes de competència exclusiva de l’Estat, molts més que els 70 preceptes bàsics de la LOE originària del 2006. Fa12 anys que es va aprovar la LOE i la normativa bàsica estatal i exclusiva en matèria educativa s’ha incrementat en 32 preceptes reservats a l’Estat (un 45,7% més que l’any 2006). És evident el caràcter expansiu de la normativa estatal, que cada vegada va entrant a regular amb més detall el sistema educatiu espanyol i el sistema educatiu català.
