La qualitat de l’ensenyament en la LEC i en altres lleis educatives

Aquest 26 de maig de 2011 es compleixen dos anys de la publicació de la primera nota en aquest blog “Nous conceptes a la Llei d’educació”, que es titulava “La implicació del professorat en el millorament dels rendiments escolars”. Estic sorprès d’haver mantingut actiu aquest blog durant tot aquest temps, quan inicialment vaig pensar que no passaria del primer any. Però aquesta tasca d’escriure en un blog és engrescadora i molt diferent de la d’escriure un llibre o un article científic (experiència per la qual ja he passat més d’una vegada, sobretot quan em dedicava al grec antic, però ara he canviat d’ofici) i torno al blog una vegada i una altra, sobretot quan veig que sou molts els qui hi entreu cada dia i em feu saber que us resulten útils els meus comentaris de la Llei d’educació.

Avui m’enredo en l’anàlisi d’un concepte difícil d’atrapar amb exactitud, la “qualitat de l’ensenyament”, d’un ús tan freqüent i en contextos tan diferents que a vegades sembla que s’hagi buidat del seu contingut precís com a principi i objectiu educatiu, pel fet d’haver-se saturat el concepte a conseqüència d’un ús excessiu, no sempre afortunat. M’estic referint, per exemple, a la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació (LOCE), que va incloure aquest concepte en el títol de la Llei orgànica i en 45 preceptes. Va ser una llei que mai no es va arribar a aplicar, derogada en la seva totalitat per la LOE abans que entrés en vigor.

Per a celebrar l’aniversari del blog, ampliaré el camp dels meus comentaris sobre la “qualitat de l’ensenyament” a altres lleis d’educació que han estat aprovades per diferents Parlaments autonòmics aquests darrers anys: les dues primeres, la d’Andalusia i la de Cantàbria, són anteriors a la Llei d’educació de Catalunya; les altres dues, la de Castella-la Manxa i la d’Extremadura, s’han aprovat amb posterioritat. En ordre cronològic són les següents:

—Ley 17/2007, de 10 de diciembre, de Educación de Andalucía [LEA]

—Ley 6/2008, de 26 de diciembre, de Educación de Cantabria [LECa]

—Llei 12/2009, del 10 de juliol, d’educació [LEC]

—Ley 7/2010, de 20 de julio, de Educación de Castilla-La Mancha [LECM]

—Ley 4/2011, de 7 de marzo, de Educación de Extremadura [LEEx]

Objectiu de garantir i afavorir la “qualitat educativa” / la “qualitat de l’ensenyament”

El preàmbul de la LEC relaciona la “qualitat educativa” amb la superació de les desigualtats socials encara vigents en el sistema educatiu i amb els objectius “d’equitat i d’excel·lència de la nostra educació, que són garantia de progrés personal” (vegeu, també, els art. 2.1, 93.1, 43.2, 182.2.a, 201.3 i DF 1.2 LEC). La garantia de “la qualitat i l’equitat” també es recull en altres lleis (art. 1.1, 10, 41.2 i 90 LEEx, art. 10.1 i 162 LECM, art. 2.a LECa) com a “dos principis indissociables” (preàmbul, art. 7, 140.1.a i 148.3 LOE i art. 2.d i 181.2 LEEx).

També trobem “la finalitat d’assegurar la qualitat educativa per a tothom” (art. 87.1 LOE) en el mateix context de la cohesió social i com a “garantia de la igualtat d’oportunitats en l’educació” (art. 112.1, 122.1 LOE), garantia que es reprodueix en altres lleis juntament amb l’educació de qualitat (art. 125.1, 129.1 LECa, art. 1.1 i 139.2 LEEx, art. 2, 7.1, 10 i 121.1 LECM), així com en l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que garanteix “els drets d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament” (art. 21.3 EAC, també els art. 42.2 i 166 LEC).

Així, el Govern de la Generalitat de Catalunya “ha de garantir que la prestació del Servei d’Educació de Catalunya esdevingui un referent de qualitat en el procés d’assoliment de l’equitat i l’excel·lència” (art. 43.2 LEC; aquesta mateixa idea l’expressa l’art. 93.1 LEC, referida només als centres públics).

El Govern, per tant, “ha d’afavorir la qualitat” (dels centres públics) (DA 25 LEC), seguint la mateixa línia traçada per la LOE: “Els poders públics han de prestar una atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament” (art. 2.2 LOE, art. 144 LECM).

Factors que afavoreixen la “qualitat de l’ensenyament”

A l’article 2.2 de la LOE s’enumeren els factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament: “en especial, la qualificació i formació del professorat, el seu treball en equip, la dotació de recursos educatius, la recerca, l’experimentació i la renovació educativa, el foment de la lectura i l’ús de biblioteques, l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, la funció directiva, l’orientació educativa i professional, la inspecció

educativa i l’avaluació” (explícitament esmentat per l’art. 144 de la LECM).

Ara bé, el “factor essencial de la qualitat de l’educació” recau en la funció docent (art. 1.m LOE) i així el professorat esdevé “pedra angular del sistema per a la millora de la qualitat de l’educació” (art. 56.1 LEEx).

Oferir / assolir / garantir una “educació de qualitat”

Els dos principis de qualitat i igualtat van, molt sovint, units: “Els centres (públics i privats) han d’estar dotats dels recursos educatius, humans i materials necessaris per a oferir un ensenyament de qualitat i garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació” (art. 122 LOE, art. 129.1 LECa, art. 6.l LECM). I, per tant, correspon a les administracions educatives “dotar els centres públics dels mitjans materials i humans necessaris per a oferir una educació de qualitat i garantir la igualtat d’oportunitats en l’educació” (art. 112.1 LOE, art. 125.1 LECa, art, 133.1 i 144.1 LEEx).

L’assoliment “d’una educació de qualitat”, fonamentada —com ja hem vist abans— en l’equitat, en la igualtat d’oportunitats i en la participació social, esdevé l’objectiu primer de la Llei d’educació d’Extremadura (art. 1.1 LEEx). Objectiu de qualitat que es detallarà en el projecte educatiu, com a instrument bàsic en el qual es concreta l’autonomia pedagògica dels centres, i que ha d’establir “les prioritats, els valors i objectius necessaris per a assolir una educació de qualitat” (art. 141.1 LEEx).

La finalitat de la Llei d’educació de Castella-la Manxa és “garantir un sistema educatiu de qualitat en condicions d’igualtat” (art. 2 LECM), de manera que “el sistema educatiu públic de Castella-la Manxa garantirà a tots els alumnes i les alumnes una educació de qualitat, amb el respecte a les diferències personals, per a la superació de les desigualtats, independentment dels seus orígens i les seves característiques” (art. 121.1 LECM).

D’una manera molt semblant, “el sistema educatiu extremeny garantirà una educació de qualitat que, des de l’equitat i el respecte a les capacitats individuals, persegueixi la universalització de l’èxit educatiu de l’alumnat” (art. 10 LEEx). La Llei d’educació d’Andalusia té, entre altres objectius, el de “garantir la qualitat del sistema educatiu d’Andalusia” (art. 5.b LEA).

També la LEC, en aquesta mateixa direcció, declara que “el sistema educatiu (de Catalunya), en el marc dels valors definits per la Constitució i per l’Estatut, es regeix […] per la qualitat de l’educació, que possibilita l’assoliment de les competències bàsiques i la consecució de l’excel·lència, en un context d’equitat” (art. 2.1 LEC; vegeu l’art. 1 a LOE).

Dret a una “educació de qualitat” / a “la qualitat de l’ensenyament”

El dret a una educació de qualitat, no recollit explícitament per la Constitució, apareix a l’Estatut d’autonomia de Catalunya: “Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets” (art. 21.1 EAC). Referint-se, però, als centres privats sostinguts amb fons públics, l’Estatut d’autonomia també garanteix “els drets d’accés en condicions d’igualtat i a la qualitat de l’ensenyament” (art. 21.3 EAC).

Com a protagonistes del procés educatiu, la LEC ha concretat aquest dret dels alumnes, “a rebre una educació integral i de qualitat” (art. 21.1 i 98.2 LEC), ja reconegut per la LOE, quan estableix que “els pares o tutors, en relació amb l’educació dels seus fills o pupils, tenen el dret a rebre una educació, amb la màxima garantia de qualitat, d’acord amb els fins que estableixen la Constitució, l’estatut d’autonomia corresponent i les lleis educatives” (art. 4.1 LOE; vegeu, també, l’art. 7.1 LEA, l’art. 7.1 i 10.1 LECM i l’art. 45.1 LEEx).

Garantiment de l’accés a “una educació de qualitat”

Com a desplegament de l’Estatut d’autonomia, la LEC regula el Servei d’Educació de Catalunya, el qual “conformat pels centres públics i pels centres privats sostinguts amb fons públics, garanteix a totes les persones l’accés a una educació de qualitat i en condicions d’igualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts” (art. 42.2 LEC).

Al preàmbul de la Llei d’educació d’Andalusia es remet a l’Estatut d’autonomia d’Andalusia, que recull la garantia “de l’accés de tots els andalusos a una educació permanent i de qualitat que els permeti la seva realització personal i social”. Però a la Llei d’educació de Castella-la Manxa s’inclou “el servei educatiu públic de Castella-la Manxa”, d’una manera molt semblant al Servei d’Educació de Catalunya, ja que la seva finalitat és “garantir l’accés de totes les persones a una educació de qualitat en condicions d’igualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts” (art. 7.1 LECM; vegeu també “garantir una educació de qualitat” art. 3.b i 10 LEEx, “garantir una escolarització de qualitat”, art. 178.4 LEEx, “fer efectiva una educació inclusiva de qualitat”, art. 160.c LECM o “la qualitat de l’educació, en el marc d’una escola inclusiva”, art. 4.b LECM).

Garantiment de “la qualitat del sistema educatiu” / “del sistema d’ensenyament” / “de l’ensenyament”

D’acord amb les previsions de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, “els poders públics han de garantir la qualitat del sistema d’ensenyament i han d’impulsar una formació humana, científica i tècnica de l’alumnat basada en els valors socials d’igualtat, solidaritat, llibertat, pluralisme, responsabilitat cívica i els altres que fonamenten la convivència democràtica” (art. 44.1 EAC). I, en aquest mateix context, “el garantiment de la qualitat del sistema educatiu” s’inclou entre les competències exclusives de la Generalitat de Catalunya en matèria d’educació (art. 131.2.d EAC).

Aquesta mateixa garantia l’esmenta la LOE: “com a garantia de la qualitat de l’ensenyament [les administracions educatives han de programar] una adequada i equilibrada escolarització dels alumnes amb necessitat específica de suport educatiu” (art. 109.2 LOE) o l’escolarització dels alumnes de l’educació bàsica en un municipi pròxim en les zones rurals (art. 82.2 LOE).

“La qualitat de l’educació” com a principi del sistema educatiu

La qualitat de l’educació per a tot l’alumnat és un dels principis generals que regeixen el sistema educatiu (art. 2.1 LEC, art. 1.a LOE, art. 2.d LEEx). Aquest principi es trasllada als diferents ensenyaments (“qualitat dels ensenyaments artístics”, art. 65.1 i 66.6 LEC, “qualitat dels ensenyaments d’educació infantil i primària”, art. 112.4) per tal de garantir que “tots els centres disposin dels recursos necessaris per a assegurar la qualitat dels ensenyaments corresponents” (art. 125.6 LECa).

En un altre precepte, aquest principi educatiu s’esmenta també com a “principi de qualitat pedagògica” (art. 93.3 LEC).

Millora de la “qualitat de l’educació” / “de l’ensenyament” / “del sistema educatiu”

La difusió de les bones pràctiques educatives o de gestió dels centres docents, així com l’avaluació del sistema educatiu han de contribuir “a la millora de la qualitat de l’educació” (art. 10.1 i 140.1.a LOE). Per una altra banda, la coordinació, l’orientació, la tutoria, l’atenció educativa a la diversitat i l’organització estan “encaminats a millorar la qualitat de l’ensenyament i el funcionament dels centres” (art. 102.2 LOE, art. 114.3 LECa, art. 153.1.a LECM i art. 158.3 LEEx).

En el marc de la seva autonomia, els centres han de facilitar la realització “d’actuacions que contribueixin a la millora de la qualitat educativa, de l’èxit acadèmic i de la convivència escolar” (art. 54.3 LEEx i art. 153.1.a LECM). La millora educativa també es concreta en “la millora de la qualitat de la gestió” del centre (art. 127.k LOE).

La inspecció del sistema educatiu assegura “la millora del sistema educatiu i la qualitat i equitat de l’ensenyament” (art. 148.3 LOE, art. 162 LECM i art. 181.2 LEEx).

L’avaluació del sistema educatiu té entre les seves finalitats, “contribuir a la millora contínua de la qualitat de l’educació” (art. 166.1 LEEx, art. 182.2.a LEC) o “augmentar la qualitat de la pràctica dels centres” (art. 6.k LECM). La Llei d’educació d’Extremadura és molt clara en aquest aspecte: “Els nivells de qualitat i equitat del sistema educatiu extremeny seran objecte d’avaluacions nacionals i internacionals” (art. 174 LEEx).

La investigació i la innovació pedagògiques, per la seva banda, han de promoure “la millora de la qualitat de l’ensenyament” (art. 159 LEEx).

La millora de la qualitat de l’educació s’estableix com a objectiu educatiu “en un marc d’equitat i justícia social que afavoreixi la supressió de desigualtats” (art. 2.a LECa) o en el marc de les “activitats de formació, investigació i innovació educatives, que tinguin per objecte la millora de la qualitat i la cerca de l’excel·lència” (art. 185 LEEx).

En definitiva, el que es pretén és “la millora sistemàtica de la qualitat del sistema educatiu català”, segons reconeix el preàmbul de la LEC, “per a singularitzar el sistema educatiu català, millorar-ne la qualitat i dotar-lo de l’estabilitat necessària per a assolir els seus objectius” (vegeu l’art. 166 LEC, l’art. 7 LOE i l’art. 176 LEA). A la LEC apareixen, indistintament, les expressions “millorar la qualitat de l’ensenyament” (art. 171.2.d i 172.5 LEC) i “millorar la qualitat i l’equitat del sistema educatiu” (art. 182.2.a LEC, art. 20 LECa i art. 132.1 LECM) i també “millorar l’equitat i la qualitat del Servei d’Educació de Catalunya” (DF 1.2 LEC).

Qualitat (millora contínua) de la pràctica docent / de la formació del professorat

L’avaluació de la funció docent té com a finalitat “millorar la qualitat de l’ensenyament i el treball dels professors” (art. 106.1 LOE i art. 122.1 LECa), que “han de mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives necessàries per a la millora contínua de la pràctica docent” (art. 29.2 LEC, art. 102.2 LOE, art. 185 LEEx i art. 114.3 LECa). La formació del professorat, en definitiva, “redunda en la qualitat de la pràctica docent” (art. 21.1.c LECM).

El Departament ha de “garantir la qualitat d’aquesta formació inicial del professorat, en el marc del sistema de graus i postgraus propi de l’Espai Europeu d’Educació Superior” (art. 109.3 LEC i art. 4.f LECM). Ja hem vist abans que el principal factor que afavoreix la qualitat de l’ensenyament és “la qualificació i formació del professorat” (art. 2.2 LOE).

Les administracions educatives “poden reconèixer i premiar la tasca didàctica o de recerca de professors i centres, facilitant la difusió dels treballs o experiències que hagin merescut aquest reconeixement per la seva qualitat i esforç” (art. 90 LOE).

Servei educatiu “de qualitat” / “cartes de serveis”

En definitiva, s’han de garantir “les condicions bàsiques de qualitat que garanteixen la prestació del servei educatiu” (DA 22 LEC). Així, és freqüent trobar l’expressió “la prestació d’un servei educatiu de qualitat” en les diferents lleis educatives (art. 2 LEA, art. 6.n LECM i art. 136 LEEx), i aquesta qualitat dels serveis educatius es recull en la realització de “cartes de serveis” i en el desenvolupament de sistemes d’avaluació de la qualitat dels òrgans i unitats administratives que conformen l’Administració educativa.

Algunes de les lleis d’educació recullen aquestes cartes de serveis, “on es plasma el compromís de qualitat de l’òrgan corresponent i es recullen les prestacions i els drets de la ciutadania en relació amb els serveis que s’ofereixen” (DA 5 LECa i art. 176.3 LEEx). També s’estableixen “sistemes de gestió de qualitat en els centres educatius” (art. 106.2 LEEx).

Millora de la qualitat de vida

L’Estatut d’autonomia de Catalunya garanteix també “la qualitat del servei i la gratuïtat de l’assistència sanitària pública” (art. 42.4 EAC) i “la qualitat del servei i la gratuïtat dels serveis socials que les lleis determinen com a bàsics” (art. 42.5 EAC), juntament amb el dret de totes les persones a “una educació de qualitat” (art. 21.1 EAC), el dret a “la qualitat de l’ensenyament” (art. 21.3 EAC) i la garantia general de la “qualitat del sistema d’ensenyament” (art. 44.1 i 131.2.d EAC), així com el foment de “la investigació i la recerca científica de qualitat” (art. 44.4 EAC) i “el garantiment de la qualitat i de l’excel•lència de l’ensenyament universitari” (art. 172.2.f EAC), garanties i drets que podem incloure dins l’objectiu més general de “la millora de la qualitat de vida de totes les persones”, reconegut també a l’Estatut d’autonomia de Catalunya i a la Constitució (art. 40.1 EAC i art. 45.2 CE).

Conclusió: qualitat i avaluació del sistema educatiu

He fugit en aquesta nota d’intentar oferir-vos una definició del concepte “qualitat educativa”, repte que ajorno per a una altra ocasió. Però us he facilitat una revisió dels contextos legals on s’usa aquesta paraula per tal que pugueu, cadascun de vosaltres, arribar a una conclusió personal: em conformo amb què copseu la complexitat i dificultat de definir-la, quan s’utilitza en contextos molt diversos: la “qualitat” (com a principi, criteri o valor educatiu) es predica de tot el sistema educatiu, i per tant, la trobem referida a cadascun dels elements que componen aquest sistema: l’ensenyament (els ensenyaments) / l’educació, la formació inicial i permanent del professorat, el treball en equip, la dotació de recursos educatius, la recerca / l’experimentació / la renovació educativa, l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, la funció docent i la funció directiva, la inspecció i l’avaluació.

Tanmateix, si hem de destacar, per acabar la nota, algun element essencial d’aquesta “qualitat educativa” és, precisament, la seva relació amb l’avaluació de tot el sistema (partint del nivell curricular, i passant pels centres educatius i els agents que hi intervenen: professorat i altre personal i els alumnes), ja que com a valor educatiu, la qualitat educativa es pot mesurar i valorar en els seus nivells d’excel•lència. Com es diu al preàmbul de l’EBEP, “la finalitat primordial de qualsevol reforma ha de ser millorar la qualitat dels serveis que el ciutadà rep de l’Administració”. (Vegeu també el que fixa l’art. 16.1 del Decret d’autonomia dels centres educatius: “Els centres poden desenvolupar projectes d’innovació pedagògica i curricular amb l’objectiu d’afavorir la millora de la qualitat del servei educatiu que presten i, en particular, la millora dels resultats educatius”.)

I, per tant, l’element primordial de tot el que he analitzat és l’objectiu de millora de la qualitat, que cal assolir com a conseqüència de les mesures que s’adoptin a partir de l’avaluació de tot el sistema educatiu, tot mesurant els indicadors que ens permeten valorar la qualitat del servei educatiu.

Com a cloenda, reprodueixo un apartat de l’article 55 del Decret d'autonomia, on queda molt ben definida aquesta relació essencial entre la millora de la qualitat del servei educatiu i l’avaluació:

“55.1. L’avaluació té per finalitat contribuir a la millora de la qualitat del servei que presten els centres i té com a referència l’assoliment de les competències de l’alumnat. D’acord amb les característiques del context en què es desenvolupa l’acció educativa, l’avaluació dels centres relaciona els resultats educatius amb els processos d’ensenyament i aprenentatge, els recursos i la seva gestió, els objectius del centre i els indicadors de progrés del projecte educatiu”.

Les normes (regles) de convivència a les NOFC

Encara recordo la meva experiència com a director novell d’institut redactant l’esborrany del “reglament de règim interior”, que desplegava les previsions de la Llei orgànica 5/1980, de 19 de juny, de l’estatut dels centres escolars, poc temps després que s'hagués aprovat la Constitució. Llavors va ser la primera vegada en què em vaig enfrontar a escriure un document sobre l’organització de l’institut, en un moment en què hi havia poca normativa educativa i estava encara en vigor la magnífica Llei general d’educació del 1970.

Aquell reglament era llavors l’únic instrument del centre per a organitzar la vida escolar, i era aprovat pel consell de direcció, l’òrgan col·legiat anterior a l’actual consell escolar del centre. S’hi establia la participació dels diferents estaments de la comunitat educativa en la gestió i control del centre, així com “les faltes de disciplina dels alumnes i les correlatives sancions, i els òrgans del centre competents per a imposar-les” (art. 39.1 LOECE).

Han passat més de trenta anys d’aquella primera experiència meva en el desplegament de la normativa educativa, i ara els directius dels centres públics teniu aquest curs una tasca molt semblant: heu d’adaptar a les previsions del decret d’autonomia la part de les normes d’organització i funcionament que estableixi cada centre en aplicació dels articles 23, 24 i 25 d’aquest decret, és a dir, heu de revisar i posar al dia les normes (o les regles) de convivència que formen part de les NOFC. Fa dies que he anat endarrerint el moment d’enfrontar-me a l’anàlisi d’aquest capítol difícil de l’organització dels centres sobre la convivència i el règim disciplinari dels alumnes (ja fa quasi tres setmanes que no escric cap nota al blog), i avui intentaré presentar-vos un esquema exhaustiu amb les previsions de la LEC i les concrecions del decret d’autonomia, per tal que pugueu revisar si us ha passat per alt algun detall important.

(1) Principis i criteris de l’aprenentatge de la convivència

— El decret d’autonomia evita la paraula “disciplinari” per referir-se a “les mesures correctores i sancionadores de les irregularitats o faltes comeses per l’alumnat que afectin la convivència” (art. 24.1); en canvi, la LEC utilitza l’expressió “mesures disciplinàries” en relació amb els alumnes (per exemple, als art. 142.6.b i 150.2.e LEC; també la trobem al decret de directors, art. 7.b).

— El “respecte a la convivència” és un dels principis rectors del sistema educatiu (art. 2.1.h LEC) i s’identifica també amb “el respecte als principis democràtics de convivència” (art. 3 LEC), ja que “les regles de convivència als centres educatius s’han de basar genèricament en els principis democràtics i específicament en els principis i normes que deriven d’aquesta llei” (art. 7.3 LEC). Les normes d’organització i funcionament dels centres “han de determinar formes de participació dels alumnes que en propiciïn la formació en els hàbits democràtics de convivència” (art. 23 LEC).

— “Els procediments de resolució de conflictes de convivència s’han d’ajustar als principis i criteris següents:

a) Han de vetllar per la protecció dels drets dels afectats i han d’assegurar el compliment dels deures dels afectats.

b) Han de garantir la continuïtat de les activitats del centre, amb la mínima pertorbació per a l’alumnat i el professorat.

c) Han d’emprar mecanismes de mediació sempre que sigui pertinent” (art. 31.3 LEC).

[Vegeu, també, art. 31.4, 5 i 6 LEC]

(2) La carta de compromís educatiu i la convivència

— En la carta de compromís educatiu els centres han d’expressar “els objectius necessaris per a assolir un entorn de convivència i respecte pel desenvolupament de les activitats educatives” (art. 20.1 LEC), per tal de garantir “la cooperació entre les accions educatives de les famílies i la del centre educatiu en un entorn de convivència, respecte i responsabilitat en el desenvolupament de les activitats educatives” (art. 7.2 D_aut).

— La carta de compromís educatiu és, per tant, “el referent per al foment de la convivència” (art. 31.1 LEC), i els seus compromisos s’han de referir, entre altres, “a l’adopció de mesures correctores en matèria de convivència” (art. 7.4 D_aut).

(3) La convivència: dret i deure dels alumnes i d’altres membres de la comunitat escolar

— Els alumnes tenen dret a “gaudir d’una convivència respectuosa i pacífica, amb l’estímul permanent d’hàbits de diàleg i de cooperació” (art. 21.2.g LEC) i tenen el deure de “complir les normes de convivència del centre” (art. 22.2.b LEC).

— “L’aprenentatge de la convivència és un element fonamental del procés educatiu i així ho ha d’expressar el projecte educatiu de cada centre” (art. 30.1 LEC). Tots els membres de la comunitat escolar “tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb llur actitud i conducta en tot moment i en tots els àmbits de l’activitat del centre” (art. 30.2 LEC i art. 23.1 D_aut). Les mares, els pares o els tutors “tenen el deure de contribuir a la convivència entre tots els membres de la comunitat escolar” (art. 25.3 LEC).

(4) Les normes de convivència a les NOFC

— Les normes d’organització i funcionament del centre “han de ser coherents amb el fet que l’aprenentatge i la pràctica de la convivència són elements fonamentals del procés educatiu” (art. 23.1 D_aut).

— Les normes de convivència formen part de les normes d’organització i funcionament del centre (NOFC) i inclouen els aspectes següents (art. 19.1.e D_aut):

(1) Aplicació de mesures per a promoure la convivència.

(2) Mecanismes de mediació.

(3) Definició de les irregularitats dels alumnes quan no siguin greument perjudicials per a la convivència.

(4) Establiment de mesures correctores d’aquestes irregularitats.

(5) Circumstàncies que poden disminuir o intensificar la gravetat de la conducta de l’alumnat.

Les normes d’organització i funcionament del centre, a més del que estableixl’apartat e) de l’article 19.1, han de preveure (art. 24.2 D_aut):

(6) Mesures correctores referides a les faltes injustificades d’assistència a classe i de puntualitat.

Així mateix, poden determinar que:

(7) A partir del tercer curs de l’educació secundària obligatòria les decisions col·lectives adoptades per l’alumnat en relació amb la seva assistència a classe, en exercici del dret de reunió i prèviament comunicades a la direcció del centre i es disposi de la corresponent autorització dels pares, mares o tutors, no tinguin la consideració de falta.

(8) Les mateixes normes han de determinar en quines situacions les mesures correctores s’han d’aplicar directament pel professorat i en quins casos en correspon l’aplicació als òrgans unipersonals de govern del centre.

(9) Així com el procediment per informar-ne la família i, si és possible i escau, establir, amb aquesta, pautes compartides d’actuació.

— “L’aplicació de mesures correctores i sancionadores de les irregularitats o faltes comeses per l’alumnat que afectin la convivència, establertes a la Llei d’educació, a les normes d’organització i funcionament del centre i, en el seu cas, en la carta de compromís educatiu s’ha d’inscriure en el marc de l’acció educativa i té per finalitat contribuir a la millora del seu procés educatiu. Sempre que sigui concordant amb aquesta finalitat, la mesura correctora ha d’incloure alguna activitat d’utilitat social per al centre” (art. 24.1 D_aut).

(5) Resolució pacífica de conflictes. Procediment de mediació

— “La resolució de conflictes, que s’ha de situar en el marc de l’acció educativa, té per finalitat contribuir al manteniment i la millora del procés educatiu dels alumnes” (art. 31.2 LEC).

— “Correspon al Departament, en l’àmbit dels centres públics, i als titulars dels centres, en l’àmbit dels centres privats, l’adopció de mesures i iniciatives per a fomentar la convivència en els centres i la resolució pacífica dels conflictes” (art. 31.6 LEC).

— “La mediació és un procediment per a la prevenció i la resolució dels conflictes que es puguin produir en el marc educatiu, per mitjà del qual es dóna suport a les parts en conflicte perquè puguin arribar per si mateixes a un acord satisfactori” (art. 32.1 LEC).

— “Els centres han d’establir mesures de promoció de la convivència, i en particular mecanismes de mediació per a la resolució pacífica dels conflictes i fórmules per mitjà de les quals les famílies es comprometin a cooperar de manera efectiva en l’orientació, l’estímul i, quan calgui, l’esmena de l’actitud i la conducta dels alumnes en el centre educatiu” (art. 30.5 LEC)..

— “El Departament ha d’establir les normes reguladores del procediment de mediació, que han de definir les característiques del procediment i els supòsits bàsics en què és procedent d’aplicar-lo” (art. 32.2 LEC).

— “Les normes d’organització i funcionament han d’incorporar les mesures de promoció de la convivència establertes en el centre, així com els mecanismes i fórmules per a la prevenció i resolució de conflictes. Entre aquests mecanismes s’ha de considerar el de la mediació, sens perjudici de les altres iniciatives de foment de la convivència i de la resolució pacífica dels conflictes que adoptin el Departament d’Educació i les persones titulars dels centres” (art. 23.2 D_aut).

— “En l’exercici d’aquesta funció, el director o directora del centre té la facultat d’intervenció, directa o per persona tècnicament capacitada a la qual designi, per exercir funcions d’arbitratge i de mediació en els conflictes que es generin entre membres de la comunitat educativa” (art. 7.b D_dir).

(6) Protecció contra l’assetjament escolar i contra les agressions

— “El Govern i el Departament han d’adoptar les mesures necessàries per a prevenir les situacions d’assetjament escolar i, si s’escauen, afrontar-les de manera immediata, i per a assegurar en tot cas als afectats l’assistència adequada i la protecció necessària per a garantir-los el dret a la intimitat” (art. 33.1 LEC).

— “El Departament ha de posar a disposició dels centres els mitjans necessaris per a atendre les situacions de risc d’assetjament escolar. En cas que resulti imprescindible, es poden adoptar mesures extraordinàries d’escolarització, i el Departament pot adoptar també, en l’àmbit del personal al seu servei, mesures extraordinàries de mobilitat” (art. 33.2 LEC).

— “El Govern ha d’adoptar les mesures normatives pertinents per a assegurar, davant les agressions, la protecció del professorat i de la resta de personal dels centres educatius i de llurs béns o patrimoni. En el cas que les agressions siguin comeses per menors escolaritzats al centre, si fracassen les mesures correctores o de resolució de conflictes, s’han d’aplicar les mesures establertes per la legislació de la infància i l’adolescència (art. 33.3 LEC).

(7) Mesures (accions) correctores i sancionadores

— “Les mesures correctores i sancionadores aplicades han de guardar proporció amb els fets i han de tenir un valor afegit de caràcter educatiu” (art. 31.4 LEC) i han “d’incloure, sempre que sigui possible, activitats d’utilitat social per al centre educatiu” (art. 31.5 LEC).

— “Les disposicions d’aquesta llei relatives a les infraccions i a les sancions només són aplicables als centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya” (art. 34.1 LEC). “Els centres privats no sostinguts amb fons públics disposen d’autonomia per a definir les infraccions i les sancions. La regulació que en fa aquesta llei constitueix un marc de referència. Tanmateix, els és directament aplicable el que estableixen els apartats 1 i 2 de l’article 36” (art. 34.2 LEC).

— “Les irregularitats en què incorrin els alumnes, si no perjudiquen greument la convivència, comporten l’adopció de les mesures que estableixin la carta de compromís educatiu i les normes d’organització i funcionament del centre” (art. 35.1 LEC).

— “Les conductes i els actes dels alumnes que perjudiquin greument la convivència es consideren faltes i comporten la imposició de les sancions que aquesta llei determina” (art. 35.2 LEC).

— “Les conductes i els actes contraris a la convivència dels alumnes són objecte de correcció pel centre si tenen lloc dins el recinte escolar o durant la realització d’activitats complementàries i extraescolars o la prestació de serveis escolars de menjador i transport o d’altres organitzats pel centre. Igualment, comporten l’adopció de les mesures correctores i sancionadores que escaiguin els actes dels alumnes que, encara que tinguin lloc fora del recinte escolar, estiguin motivats per la vida escolar o hi estiguin directament relacionats i afectin altres alumnes o altres membres de la comunitat educativa (art. 35.3 LEC).

(8) Criteris d’aplicació de mesures correctores i sancions

— “L’aplicació de mesures correctores i sancions no pot privar els alumnes de l’exercici del dret a l’educació ni, en l’educació obligatòria, del dret a l’escolarització. En cap cas no es poden imposar mesures correctores ni sancions que atemptin contra la integritat física o la dignitat personal dels alumnes” (art. 36.1 LEC).

— “La imposició de mesures correctores i sancionadores ha de tenir en compte el nivell escolar en què es troben els alumnes afectats, llurs circumstàncies personals, familiars i socials i la proporcionalitat amb la conducta o l’acte que les motiva, i ha de tenir per finalitat contribuir al manteniment i la millora del procés educatiu dels alumnes. En el cas de les conductes greument perjudicials per a la convivència, la imposició de les sancions s’ha d’ajustar al que disposa aquesta llei” (art. 36.2 LEC).

— “Les normes de desplegament d’aquesta llei han de regular els criteris per a la gradació de l’aplicació de les mesures correctores i les sancions, i el procediment i els òrgans competents per a aplicar-les” (art. 36.3 LEC).

— “Per a la gradació en l’aplicació de les sancions que corregeixen les faltes esmentades a l’article 37.1 de la Llei d’educació, s’han de tenir en compte els criteris següents (art. 24.3 D_aut):

a) Les circumstàncies personals, familiars i socials i l’edat de l’alumnat afectat.

b) La proporcionalitat de la sanció amb la conducta o acte que la motiva.

c) La repercussió de la sanció en la millora del procés educatiu de l’alumnat afectat i de la resta de l’alumnat.

d) L’existència d’un acord explícit amb els progenitors o tutors legals, en el marc de la carta de compromís educatiu subscrita per la família, per administrar la sanció de manera compartida.

e) La repercussió objectiva en la vida del centre de l’actuació que se sanciona.

f) La reincidència o reiteració de les actuacions que se sancionen”.

(9) Faltes greus i sancions relacionades amb la convivència

“Es consideren faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre educatiu les conductes següents (art. 37.1 LEC):

a) Les injúries, ofenses, agressions físiques, amenaces, vexacions o humiliacions a altres membres de la comunitat educativa, el deteriorament intencionat de llurs pertinences i els actes que atemptin greument contra llur intimitat o llur integritat personal.

b) L’alteració injustificada i greu del desenvolupament normal de les activitats del centre, el deteriorament greu de les dependències o els equipaments del centre, la falsificació o la sostracció de documents i materials acadèmics i la suplantació de personalitat en actes de la vida escolar.

c) Els actes o la possessió de mitjans o substàncies que puguin ésser perjudicials per a la salut, i la incitació a aquests actes.

d) La comissió reiterada d’actes contraris a les normes de convivència del centre”.

— “Els actes o les conductes a què fa referència l’apartat 1 que impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra condició personal o social dels afectats s’han de considerar especialment greus” (art. 37.2 LEC).

— “En tot cas, els actes o conductes a què fa referència l’article 37.1 de la Llei d’educació s’han de considerar especialment greus, i les mesures sancionadores s’han d’acordar de manera proporcionada a aquesta especial gravetat, quan impliquin discriminació per raó de gènere, sexe, raça, naixença o qualsevol altra circumstància personal o social de terceres persones que resultin afectades per l’actuació a corregir” (art. 24.4 D_aut).

— “Les sancions que es poden imposar per la comissió d’alguna de les faltes tipificades per l’apartat 1 són la suspensió del dret de participar en activitats extraescolars o complementàries o la suspensió del dret d’assistir al centre o a determinades classes, en tots dos supòsits per un període màxim de tres mesos o pel temps que resti fins a la finalització del curs acadèmic, si són menys de tres mesos, o bé la inhabilitació definitiva per a cursar estudis al centre” (art. 37.3 LEC).

— “Entre les conductes contràries a la convivència que han de constar a les normes d’organització i funcionament de cada centre hi ha d’haver, si més no, totes les que tipifica l’apartat 1, quan no siguin de caràcter greu, i també les faltes injustificades d’assistència a classe i de puntualitat” (art. 37.4 LEC).

— Per aplicació d’una resolució sancionadora de caràcter disciplinari es pot produir un canvi de centre (art. 48.6 LEC).

— “Les faltes greument perjudicials per a la convivència en el centre tipificades a l’article 37.1 de la Llei d’educació es corregeixen mitjançant una sanció de les previstes a l’article 37.3 de la Llei esmentada. Correspon a la direcció del centre imposar la sanció en la resolució de l’expedient incoat a l’efecte, sens perjudici que la mesura correctora incorpori alguna activitat d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, del rescabalament de danys que es puguin establir de manera complementària en la resolució del mateix expedient” (art. 25.1 D_aut).

(10) Responsabilitat per danys

— “Els alumnes que, intencionadament o per negligència, causin danys a les instal·lacions o el material del centre o en sostreguin material han de reparar els danys o restituir el que hagin sostret, sens perjudici de la responsabilitat civil que els correspongui, a ells mateixos o a les mares, als pares o als tutors, en els termes que determina la legislació vigent” (art. 38 LEC).

(11) Responsables de l’aplicació de les mesures disciplinàries

— “Els mestres i els professors tenen, entre altres, la funció d’aplicar les mesures correctores i sancionadores derivades de conductes irregulars, d’acord amb l’article 34” (art. 104.k LEC).

— “Correspon al director del centre públic garantir el compliment de les normes de convivència i adoptar les mesures disciplinàries corresponents” (art. 142.6.b LEC i art. 7.b D_dir). En l’exercici d’aquesta funció, el director o directora del centre té la facultat d’intervenció, directa o per persona tècnicament capacitada a la qual designi, per exercir funcions d’arbitratge i de mediació en els conflictes que es generin entre membres de la comunitat educativa (art. 7.b D_dir).

— “Correspon a la direcció i al professorat de cada centre, en exercici de l’autoritat que tenen conferida, i sens perjudici de les competències del consell escolar en aquesta matèria, el control i l’aplicació de les normes de convivència” (art. 30.4 LEC). Al tutor li correspon “vetllar per la convivència del grup d’alumnes i la seva participació en les activitats del centre” (art. 15.2 D_aut).

— “Correspon a la direcció del centre imposar la sanció en la resolució de l’expedient incoat a l’efecte, sens perjudici que la mesura correctora incorpori alguna activitat d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, del rescabalament de danys que es puguin establir de manera complementària en la resolució del mateix expedient” (art. 25.1 D_aut).

— Al consell escolar dels centres públics li correspon “Intervenir en la resolució dels conflictes i, si escau, revisar les sancions als alumnes” (art. 148.3.i LEC).

— “És funció del director del centre concertat adoptar les mesures disciplinàries pertinents respecte dels alumnes davant de problemes greus de convivència en el centre” (art. 150.2.e LEC).

(12) Procediment en la correcció de faltes greus. Instrucció de l’expedient disciplinari

—(1) Incoació de l’expedient. “La instrucció de l’expedient a què fa referència l’apartat anterior (per faltes greument perjudicials per a la convivència) correspon a un o una docent amb designació a càrrec de la direcció del centre. A l’expedient s’estableixen els fets, i la responsabilitat de l’alumnat implicat, i es proposa la sanció així com, si escau, les activitats d’utilitat social per al centre i, en el seu cas, l’import de reparació o restitució dels danys o materials que eventualment hagin quedat afectats per l’actuació que se sanciona” (art. 25.2 D_aut).

— (2) Tràmits d’informació. “De la incoació de l’expedient la direcció del centre n’informa l’alumnat afectat i, en el cas de menors de 18 anys, també els progenitors o tutors legals. Sens perjudici de les altres actuacions d’instrucció que es considerin oportunes, abans de formular la proposta definitiva de resolució, l’instructor o instructora de l’expedient ha d’escoltar l’alumnat afectat, i també els progenitors o tutors legals, i els ha de donar vista de l’expedient completat fins a la proposta de resolució provisional per tal que puguin manifestar la seva conformitat amb allò que a l’expedient s’estableix i es proposa o hi puguin formular al·legacions. El termini per a realitzar el tràmit de vista de l’expedient, de la realització del qual ha de quedar constància escrita, és de cinc dies lectius i el termini per a formular-hi al·legacions és de cinc dies lectius més” (art. 25.3 D_aut).

— (3) Suspensió provisional d’assistència a classe. “Per tal d’evitar perjudicis majors a l’educació de l’alumnat afectat o a la de la resta d’alumnat del centre, en incoar un expedient la direcció del centre pot aplicar, de manera excepcional, una suspensió provisional d’assistència a classe per un mínim de tres dies lectius prorrogables fins a un màxim de vint dies lectius, que ha de constar en la resolució de la direcció que incoa l’expedient. Aquesta suspensió pot comportar la no-assistència al centre. Altrament, l’alumne/a haurà d’assistir al centre, però no podrà participar en les activitats lectives amb el seu grup mentre duri la suspensió provisional d’assistència a classe. En tot cas, en la suspensió provisional d’assistència a classe, que s’ha de considerar a compte de la sanció, s’han de determinar les activitats i mesures educatives a dur a terme durant aquest període” (art. 25.4 D_aut).

— (4) Recursos i reclamacions. “Un cop resolt l’expedient per la direcció del centre, i a instàncies dels progenitors o tutors legals, o de l’alumnat afectat si és major d’edat, el consell escolar pot revisar la sanció aplicada, sens perjudici de la presentació dels recursos o reclamacions pertinents davant els serveis territorials corresponents. En qualsevol cas, la direcció del centre ha d’informar periòdicament el consell escolar dels expedients que s’han resolt. Les faltes i sancions a què es refereix aquest article prescriuen, respectivament, als tres mesos de la seva comissió i de la seva imposició” (art. 25.5 D_aut).

— (5) Pèrdua del dret a assistir temporalment al centre. “Per a garantir l’efecte educatiu de l’aplicació de les sancions que comportin la pèrdua del dret a assistir temporalment al centre en les etapes d’escolarització obligatòria es procurarà l’acord del pare, mare o tutor o tutora legal. Quan no s’obtingui aquest acord, la resolució que imposa la sanció expressarà motivadament les raons que ho han impedit. La sanció d’inhabilitació definitiva per cursar estudis en el centre, en les etapes obligatòries, ha de garantir a l’alumne/a un lloc escolar en un altre centre. El Departament d’Educació ha de disposar el que sigui pertinent quan el centre afectat no pugui gestionar directament la nova escolarització de l’alumnat en qüestió (art. 25.6 D_aut).

— (6) Reconeixement de la falta comesa i de l’acceptació de la sanció per part de l’alumne. “Quan, en ocasió de la presumpta comissió de faltes greument perjudicials per a la convivència, l’alumne/a, i la seva família en els i les menors d’edat, reconeixen de manera immediata la comissió dels fets i accepten la sanció corresponent, la direcció imposa i aplica directament la sanció. Tanmateix, ha de quedar constància escrita del reconeixement de la falta comesa i de l’acceptació de la sanció per part de l’alumne/a i, en els i les menors d’edat, del seu pare, mare o tutor o tutora legal” (art. 25.7 D_aut).

(13) Responsabilitat en les conductes greument perjudicials per a la convivència en els centres

— 1. “La direcció del centre públic ha de comunicar al ministeri fiscal qualsevol fet que pugui ser constitutiu de delicte o falta perseguible penalment comès per qualsevol persona de la comunitat educativa en el centre o en relació directa amb la seva activitat, sense perjudici de la continuïtat de les accions correctores previstes en aquest Decret per a l’alumnat i en la regulació disciplinària d’aplicació als treballadors del centre d’acord amb el que preveuen les lleis”.

— 2. “Quan, de conformitat amb la legislació reguladora de la responsabilitat penal dels i de les menors, els o les menors afectats hagin manifestat al ministeri fiscal la seva voluntat de participar en un procediment de mediació penal juvenil, la direcció del centre o la persona que designi ha d’assistir en representació del centre a la convocatòria feta per l’equip de mediació corresponent, per tal d’escoltar la proposta de conciliació o de reparació dels i de les menors i avaluar-la”.

— 3. “Quan el fet a què es refereix l’apartat 1 s’hagi comès en un centre educatiu de formació de persones adultes situat en un centre penitenciari i en pugui afectar la seguretat o la convivència, la direcció del centre educatiu l’ha de posar també en coneixement de la direcció del centre penitenciari, als efectes oportuns” (DA Dinovena, D_aut).

Autonomia pedagògica: on és el projecte curricular de centre (PCC)?

La normativa anterior al decret d’autonomia preveia dos projectes en els centres públics: el “projecte educatiu”, que s’ha mantingut amb aquesta denominació, si bé amb un contingut més ampli i amb un pes molt més important, com fa temps que estic comentant en aquest blog, i el “projecte curricular” que ha desaparegut amb aquest nom com a instrument de l’autonomia dels centres. Per analitzar aquest canvi important en la gestió de l’autonomia pedagògica i curricular, avui faré una comparació entre el contingut de l’antic “projecte curricular”, tal com estava definit en els dos reglaments orgànics de centres públics (als decrets 198 i 199, aprovats el 12 de juny del 1996), i els instruments educatius que han estat regulats al decret d’autonomia: el projecte educatiu i les normes d’organització i funcionament del centre. Com ara veurem, no ha desaparegut el contingut del “projecte curricular”, ja que ha estat conservat pràcticament en la seva globalitat, amb molt poques modificacions, en els nous instruments d’autonomia; el que ha succeït ha estat la supressió del “projecte curricular” com un instrument separat del projecte educatiu. A la LEC no s’esmenta ni una vegada el “projecte curricular” (que tampoc trobo a la LOE). L’expressió equivalent que apareix a la LEC és “el desenvolupament i la concreció del currículum (o dels currículums) en el projecte educatiu de cada centre” (art. 53.2, 91.4.c, 142.5.b i 193.3). En aquest mateix sentit, la Llei d’educació estableix que els centres privats no concertats “han de desenvolupar i concretar el currículum dels ensenyaments que imparteixen, d’acord amb el que estableix l’article 53” (LEC, 96.2) i els seus titulars “han de posar a disposició de l’Administració educativa la concreció del currículum” (LEC, 96.4). Aquesta mateixa concreció del currículum forma part del projecte educatiu dels centres públics i concertats, que “exerceixen l’autonomia pedagògica a partir del marc curricular establert, i poden concretar els objectius, les competències bàsiques, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació” (LEC, 97.1). Les concrecions curriculars, juntament amb “les característiques de l’acció tutorial, del projecte lingüístic i de la carta de compromís educatiu, i les opcions pedagògiques (...) s’han d’incorporar al projecte educatiu” (LEC, 97.3 i 4). Per tant, el PCC s’ha amagat dins del PEC (i, en part, dins les normes d’organització i funcionament del centre), però ha perdut la unitat com a document pedagògic “que completa i desplega” els currículums (art. 8.b del Decret 198/1996 i art. 7.b del Decret 199/1996). En la nova normativa s’ha evitat el verb “completar” referit al currículum; en el decret d’autonomia, el currículum només es desenvolupa i es concreta en el projecte educatiu. Repassem, per acabar, els principals elements del PCC i la seva ubicació en la regulació actual de l’autonomia dels centres públics: —(1) “La seqüenciació dels continguts amb la seva distribució per cicles” (art. 10.3.a del Decret 198) o “la contextualització dels objectius generals de l’etapa i de cada àrea a les característiques del centre” (art. 9.3.a del Decret 199) les podem ubicar en “la concreció dels objectius i dels continguts dels currículums” del projecte educatiu (LEC, 91.4.c i 97.1). —(2) “Els objectius de cicle corresponent a cada àrea en funció de la seqüenciació dels continguts previstos” (art. 10.3.b del Decret 198 i 9.3.b del Decret 199) es poden ubicar en “la concreció dels objectius curriculars” del projecte educatiu (LEC 91.4.c i 97.1). —(3) “La selecció de les metodologies més adequades” (art. 10.3.c del Decret 198 i 9.3.c del decret 199) també es pot situar en “la concreció dels mètodes pedagògics” del projecte educatiu (LEC, 91.4.c i 97.1). —(4) “La concreció de criteris i la selecció de les formes d’avaluació adequades a les característiques de l’alumnat i als propòsits educatius” (art. 10.3.d del Decret 198 i 9.3.d del Decret 199) és equivalent a “la concreció dels criteris d’avaluació” del projecte educatiu (LEC, 91.4.c i 97.1). —(5) “La concreció de formes organitzatives de l’alumnat, dels professors, de l’espai i del temps que afavoreixin el procés d’ensenyament-aprenentatge” (art. 10.3.e del Decret 198 i 9.3.e del Decret 199) pot incloure’s en “els criteris per a organitzar els alumnes en grup classe, amb les limitacions quantitatives que pugui determinar el Departament”, criteris que formen part del projecte educatiu (LEC, 79.2) o de les NOFC (D_aut, 22.1.a) o “els criteris per a la formació dels equips docents”, que s’han d’incloure en les NOFC (D_aut, 22.1.b) i també “les mesures (curriculars que) poden afectar variables com l’ús del temps i dels espais, l’agrupament de l’alumnat i els criteris d’assignació de docència al professorat”, mesures totes elles del projecte educatiu (D_aut, 14.2). —(6) “La selecció dels recursos funcionals, materials i d’altra índole adequats a les metodologies proposades (art. 10.3.f del Decret 198) o “la distribució dels recursos humans, funcionals, materials i d’altra índole, adients a les metodologies proposades” (art. 9.3.f del Decret 199), en canvi, no estan incloses ni en el PEC ni en les NOFC, ja que és el director del centre públic el responsable de la seva gestió, que abasta “la gestió del professorat, del personal d’atenció educativa i del personal d’administració i serveis” i de “la distribució i l’ús dels recursos econòmics del centre” (LEC, 991.a i c). —(7) “L’organització i el seguiment de l’acció tutorial dels alumnes” (art. 10.3.g del Decret 198 i 9.3.g del Decret 199) correspon al projecte educatiu, igual que el projecte lingüístic i la carta de compromís educatiu (LEC, 97.3). —(8) “Els criteris i procediments per a l’atenció a la diversitat de l’alumnat i per a la realització de les adaptacions curriculars necessàries per a alumnes amb necessitats educatives especials” (art. 10.3.h del Decret 198 i 9.3.h del Decret 199) es mencionen en el projecte educatiu (“els criteris que orientin l’atenció a la diversitat”, D_aut, 5.1.c) o en les NOFC (“els criteris per a l’atenció de la diversitat de l’alumnat, d’acord amb el principi d’inclusió”, D_aut, 22.1.c). —(9) “Els criteris i procediments per a l’atenció lingüística específica dels alumnes que s’incorporen tardanament al sistema educatiu de Catalunya” (art. 10.3.i del Decret 198 i 9.3.j del Decret 199) s’incorporen al projecte educatiu, que ha “considerar els elements curriculars, metodològics i organitzatius per a la participació de tots els alumnes en els entorns ordinaris”, també els alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de la incorporació tardana al sistema educatiu (LEC, 81.2 i 3). —(10) “Els criteris per a l'avaluació del procés d'ensenyament i d'aprenentatge i de la pràctica docent dels mestres i dels professors” (art. 10.3.j del Decret 198 i 10.3.i del Decret 199) es troben a les concrecions curriculars del projecte educatiu, que contenen els criteris d’avaluació (LEC, 91.4.c i 97.1), però no els criteris per a l’avaluació de la pràctica docent (vegeu LEC, 186.1.c). —(11) “La incorporació a les diferents àrees dels continguts de caràcter transversal” (art. 10.3.k del Decret 198 i 9.3.k del Decret 199). La paraula “transversal” no apareix ni a la LEC ni al D_aut, però hi podem trobar “la globalitat de l’acció educativa” (LEC, 79.6) i “criteris de globalitat i no-especialització” (LEC, 78.4 i 79.5). En qualsevol cas, els continguts curriculars formen part, com ja hem vist, de les concrecions curriculars del projecte educatiu. —(12) “Els criteris i les pautes de seguiment per a l’orientació educativa” (art. 10.3.l del Decret 198 i 9.3.l del Decret 199) estan dins de l’acció tutorial del projecte educatiu: “dur a terme la informació i l’orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l’alumnat” (D_aut, 15.2.d) i en “l’aplicació dels criteris d’organització pedagògica, les prioritats i els plantejaments educatius” (LEC, 91.4.a). Com és fàcil de deduir de la comparativa anterior, les referències de la nova normativa als aspectes curriculars tenen menys detall que en l’antic “projecte curricular”, i per això mateix es confereix més marge de maniobra als centres per a la seva concreció en el PEC i en les NOFC.

El director del centre públic, màxim responsable de l’autonomia de gestió

En el post anterior us vaig incloure uns quadres sobre el contingut dels diferents instruments del centre públic, classificats en funció dels diferents àmbits de l’autonomia (pedagògica, organitzativa i de gestió).

Avui us proposo un exercici comparatiu diferent, però complementari de l’anterior amb els àmbits de l’autonomia del centre públic: una comparació dels diferents components de l’autonomia de gestió tal com queden recollits en els tres instruments fonamentals (el projecte educatiu, les normes d’organització i funcionament i el projecte de direcció). Hi he afegit algunes de les principals funcions del director i de l’equip directiu en matèria de gestió del centre, ja que “el director o directora és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre públic” (art. 142.1 LEC) i “respon del funcionament del centre i del grau d’assoliment dels objectius del projecte educatiu, d’acord amb el projecte de direcció, i ret comptes davant el consell escolar i l’Administració educativa” (art. 147.7 LEC).

Descarregeu-vos el document