divendres, 18 de juny del 2010

Constitucionalitat de la Llei. Sobre la funció pública docent (8)

Aquesta setmana continuo amb la constitucionalitat de la funció pública docent regulada per la Llei d'educació.

Hi ha una coincidència sorprenent en els preceptes sobre funció pública qüestionats pels diferents recurrents, ja siguin els diputats del Grup Parlamentari Popular en el Congrés, que reconeixen explícitament en el seu recurs que han seguit els arguments del Sr. Joaquim Borrell i Mestre, en el seu vot particular al dictamen núm. 294 del Consell Consultiu, o les institucions estatals que han plantejat dubtes d'inconstitucionalitat (a l'informe inicial de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes i al dictamen del Consell d'Estat, ja esmentats en els posts d'aquestes darreres setmanes).

També em sorprèn que els arguments que usen tots els recurrents siguin molt semblants, per no dir idèntics (alguns reprodueixen literalment els arguments o la manca d'arguments dels altres, amb les mateixes paraules), però tots van en la mateixa direcció i amb una finalitat manifesta: reduir totalment les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria normativa sobre la funció pública docent, i per tant, la Generalitat, pràcticament, només tindria la competència d'execució del que hagi regulat prèviament l'Estat, perquè es considera que les competències legislatives en funció pública estan totes reservades en exclusiva a l'Estat.

S'arriba a aquesta conclusió perversa, evitant el contingut de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, com si el Tribunal Constitucional espanyol ja hagués declarat la inconstitucionalitat de la regulació de la funció pública i com si ja s'haguessin eliminat les competències exclusives i compartides de la Generalitat de Catalunya en aquesta matèria; és a dir, els recurrents interpreten la LEC contraposant-la a la normativa estatal, sense tenir en compte l'Estatut d'autonomia de Catalunya, com si ja estigués declarat inconstitucional l'article 136 EAC, sobre les competències de la Generalitat en matèria de funció pública.

Abans d'entrar a analitzar amb detallat la constitucionalitat de la funció pública docent regulada per la Llei, que haurà de quedar per al post següent, avui enumeraré, breument, els principals arguments, si n'hi ha, que s'han fet servir per a atacar alguns preceptes importants de la funció pública:

1) Article 109, sobre la formació inicial del professorat

- "Aquest precepte pretén regular la formació inicial dels cossos docents que es creen […]. Però a més, aquest article és inconstitucional per regular un aspecte de la formació dels docents, com és la formació inicial, que és de competència estatal" (Sr. Joaquim Borrell i Mestre, i recurs d'inconstitucionalitat 8741-2009).
- "La formació inicial del professorat (art. 109 LCE) és una competència compartida, d'acord amb l'article 131.2 EAC, ja examinat. Per això, es produeix un desajustament consistent en l'omissió de la competència estatal per a determinar les titulacions acadèmiques establertes i la formació pedagògica i didàctica instituïdes en la LOE, la qual cosa permet apreciar la procedència de la seva impugnació" (Dictamen del Consell d'Estat, i informe de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes).

2) Articles 111.1 i 2; 112; 114,1; 128 i 129, sobre els cossos docents propis de la Generalitat de Catalunya

- La creació dels cossos prevista en els articles 111 (apartats 1 i 2) i 112 ja la vaig analitzar al post del proppassat 12 de maig.
- L'article 114.1, sobre l'estructuració dels llocs de treball en plantilles de professorat, "és inconstitucional per referir-se específicament al professorat de la Generalitat, si s'entén que aquest està constituït per aquell al qual es refereix l'article 111.1", amb una argumentació mancada de tota lògica jurídica (Sr. Joaquim Borrell i Mestre). Aquest argument podria haver-se utilitzat per demanar la inconstitucionalitat també de tot el títol VIII de la Llei, en la mesura que es refereix al professorat de la Generalitat (i sense cap argumentació, el recurs d'inconstitucionalitat 8741-2009 també considera inconstitucional l'article 114.1) .
- Els articles 128, sobre la carrera professional d'aquests funcionaris, i 129, sobre la promoció interna de dos dels cossos creats per la Llei, són inconstitucionals pels mateixos motius que l'article 114.1 (Sr. Joaquim Borrell i Mestre).

3) Article 116.1 i 2, sobre el règim jurídic del personal directiu docent

- "Aquesta norma únicament pot ser considerada constitucional si s'interpreta que el mandat al Govern que conté (sobre l'establiment del règim jurídic del personal directiu docent) no és incondicionat, sinó que haurà d'ajustar-se a la legislació bàsica prevista en els articles 131 al 139 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació" (Sr. Joaquim Borrell i Mestre).

4) Article 117.1.c) i 2.e), sobre la competència del Govern per establir les especialitats docents i sobre la competència del conseller d'Educació per establir les bases i els temaris dels processos selectius

- L'apartat 1.c) d'aquest article "és inconstitucional, ja que contradiu el que disposa l'article 2 (i els annexos a què es refereix) del Reial decret 1834/2008, de 8 de novembre, pel qual s'estableixen les especialitats dels cossos docents d'ensenyament secundari" (Sr. Joaquim Borrell i Mestre i el recurs d'inconstitucionalitat 8741-2009). Segons l'informe de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes, aquestes previsions sobre les especialitats docents vulneren el que disposa l'apartat 2 de la DA 7 de la LOE, que atribueix al Govern la creació i supressió de les especialitats docents.
- L'apartat 2.d) es declara inconstitucional, sense cap argumentació jurídica, només amb una remissió a "les raons exposades en examinar l'article 112", sobre els cossos docents (Sr. Joaquim Borrell i Mestre). El Consell d'Estat considera que aquest precepte contradiu la potestat atribuïda al Govern de la Nació d'aprovar reglamentàriament els temaris dels processos selectius, segons preveu la regulació bàsica estatal del Reglament d'ingrés als cossos docents (amb la mateixa argumentació, l'informe de la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes).

5) Articles 119, 120 i 121, sobre el sistema d'ingrés a la funció pública docent i d'accés als cossos de catedràtics d'Educació i d'inspectors d'Educació

- Aquests tres preceptes es declaren inconstitucionals "de un plumazo", sense cap argumentació, llevat de la mateixa remissió, una vegada més, al que ja s'ha dit en relació amb l'article 112: "Aquest article 119 és inconstitucional en tant que regula l'accés a uns cossos docents que crea la Llei, la creació dels quals, com s'ha vist, correspon a l'Estat" (Sr. Joaquim Borrell i Mestre, i recurs d'inconstitucionalitat 8741-2009). De fet, segons els recurrents, la creació dels cossos propis de la Generalitat és el que ha enfosquit la constitucionalitat de la regulació de la funció pública docent.
- "Els articles 120 i 121, a més, difereixen de la regulació bàsica continguda en la disposició addicional desena de la Llei orgànica 2/2006 i de l'esmentat Reglament que, amb caràcter bàsic, la desenvolupa" (Sr. Joaquim Borrell i Mestre i, literalment una vegada més, el recurs d'inconstitucionalitat 8741-2009 dels Diputats del Grup Popular en el Congrés).
- En canvi, el Consell d'Estat no veu contradicció dels articles 119-122 amb la normativa bàsica estatal, sinó que "la regulació autonòmica omet la major part de les previsions" del Reial decret 276/2007, de 23 de febrer, que regula l'ingrés als cossos docents d'àmbit estatal (també reprodueix aquesta argumentació la Subcomissió de Seguiment Normatiu, Prevenció i Solució de Conflictes). "Són reiterats els pronunciaments del Tribunal Constitucional sobre la inconstitucionalitat per omissió", afirma el dictamen del Consell d'Estat. "Així, el Tribunal ha assenyalat que l'omissió en una norma particular d'unes previsions qualssevol de caràcter bàsic establertes en llei general adquireix significat constitucional quan allò eliminat té caràcter bàsic i s'hi infereix una contradicció amb la llei bàsica", sense que el Consell d'Estat hagi caigut en el compte que l'omissió que ha trobat es refereix a un reglament estatal, no a una llei bàsica general, tal com l'òrgan consultiu ha esmentat en reproduir la doctrina del TC.

6) Article 125, sobre la permanència mínima en el lloc de treball

- Aquest precepte "contradiu la legislació bàsica per establir un requisit diferent en una matèria que requereix un tractament jurídic igual aplicable a tots els funcionaris del mateix cos i a tot el territori de l'Estat, i n'afecta la mobilitat; per aquesta raó, el precepte és inconstitucional" (Sr. Joaquim Borrell i Mestre i el recurs d'inconstitucionalitat 8741-2009).

Fins aquí els arguments molt poc fonamentats jurídicament dels recurrents contra la regulació de la funció pública docent a la LEC. La setmana vinent recolliré els arguments emprats per la defensa de la Generalitat de Catalunya davant el TC.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada