L’autonomia dels professors

Aquest 31 de desembre de 2011 fa 30 anys que em vaig incorporar al Departament d’Ensenyament, dedicats tots ells sense interrupció a la gestió del professorat

Porto, pràcticament tot aquest any que ara acaba, escrivint en aquest blog sobre l’autonomia del centre educatiu, i també sobre l’autonomia del director. Avui dedicaré el darrer post de l’any a l’autonomia del professor, que és el complement necessari per reforçar l’organització autònoma dels centres, ja que l’autonomia del centre (ni tampoc la del director) no pot anul·lar l’autonomia del professor en l’exercici de les seves funcions. Hauré d’entrar, doncs, a analitzar una altra vegada la llibertat de càtedra del professor, com a expressió personal de la llibertat de ciència i de la llibertat acadèmica, i els àmbits d’actuació (i, per tant, també els límits) de la funció docent individual, i la seva relació directa amb els àmbits de l’autonomia del centre.

És evident que un professor no pot al·legar els marges de la seva autonomia pedagògica i acadèmica, per a obviar el compliment de les previsions de l’organització pedagògica del PEC, però també cal reconèixer, amb la mateixa intensitat, que els projectes del centre han de respectar el nucli individual de la llibertat acadèmica del professor en l’exercici de les seves funcions docents, tant en l’àmbit pedagògic com en l’ideològic.

El treball, individual i en equip, del professorat

L’exercici autònom de la funció docent està explícitament reconegut a la LEC, quan s’afirma que “el professorat gaudeix d’autonomia en l’exercici de les seves funcions docents, dins els límits que determina la legislació i en el marc del projecte educatiu” (art. 28.3 i 29.1.a LEC; “en el marc dels drets i els deures establerts per les lleis”, art. 104.3 LEC).

Amb freqüència, la dificultat de l’intèrpret dels textos legals resideix en poder definir amb exactitud quins són els límits dels conceptes jurídics, la qual cosa no sempre és fàcil. En aquest cas, l’autonomia dels professors en l’exercici de les seves funcions docents està limitada pel marc normatiu i per les previsions del propi projecte educatiu del centre, però aquesta autonomia personal del docent no pot difuminar-se fins el punt de desaparèixer dins d’un excés de desplegament normatiu i de detall del projecte educatiu que arribi a comportar la supressió de tota autonomia docent del professorat.

Per tant, el projecte educatiu (i la normativa) han de preservar un nucli central de l’actuació dels professors, que no pot ser envaït per l’organització del centre: per exemple, “el professorat té la responsabilitat última a l’hora de concretar l’aplicació del currículum” (art. 52.1 LEC). De fet, els mestres i els professors són “els professionals que exerceixen la responsabilitat principal del procés educatiu”, responsabilitat que inclou la transmissió de coneixements, destreses i valors” en les activitats d’ensenyament i aprenentatge (art. 28.1 LEC), i, en definitiva, són “els agents principals dels procés educatiu en els centres (art. 104.1 LEC).

Aquest exercici de les funcions docents es realitza en l’àmbit individual i col·lectiu (com a equip docent i dins el claustre del professorat, el principal òrgan col·legiat amb responsabilitats pedagògiques).

Treball individual del professorat.

Les funcions docents, relacionades a l’art. 104.2 LEC, es poden agrupar de la següent manera:

a) Docència directa: “programar i impartir ensenyaments”, “avaluar el procés d’aprenentatge dels alumnes”, “exercir la tutoria dels alumnes”, “exercir la direcció i l’orientació global de l’aprenentatge dels alumnes”;

b) Activitats complementàries de la docència: “contribuir al desenvolupament personal dels alumnes en els aspectes intel·lectual, afectiu, psicomotor, social i moral”, “informar periòdicament les famílies sobre el procés d’aprenentatge”, “promoure i organitzar activitats complementàries, i participar-hi, dins o fora del recinte escolar”, “utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació”, “aplicar les mesures correctores i sancionadores derivades de conductes irregulars”;

c) Tasques de gestió, direcció i coordinació: “exercir la coordinació i fer el seguiment de les activitats escolars que els siguin encomanades”, “exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació que els siguin encomanades” ;

d) Activitats de recerca, experimentació i innovació: “col·laborar en la recerca, l’experimentació i el millorament continu dels processos d’ensenyament”.

Algunes d’aquestes responsabilitats formen el nucli central que defineix la funció docent, en la mesura que són exclusives dels professors, i no poden ser compartides per altres professionals del centre, en concret em refereixo a les funcions de docència directa. Altres responsabilitats, en canvi, poden ser compartides amb altres professionals del centre, com, per exemple, l’administrador a qui “correspon assistir la direcció en la gestió administrativa i econòmica del centre” (art. 140 LEC) o els professionals d’atenció educativa que “complementen l’atenció educativa as alumnes i donen suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre, coordinadament amb els docents” (art. 108.1 LEC).

Treball en equip dels professors.

L’equip docent és l’encarregat d’impartir docència a un grup d’alumnes i la seva acció conjunta és coordinada pel tutor o tutora de cada grup (art. 79.2 i 80.2 LEC).

La llei també preveu un “equip de suport al desenvolupament del projecte educatiu del centre” (art. 102.1 LEC) format per un conjunt de docents i de professionals d’atenció educativa que són nomenats “per provisió especial a partir d’una convocatòria per a equips docents de gestió amb un projecte educatiu” (art. 124.2 LEC).

En definitiva, es destaquen a la llei “els valors de la col·laboració, de la coordinació entre els docents i els professionals d’atenció educativa i del treball en equip” (art. 104.5 LEC), que cal afavorir i facilitar (art. 19.1.c D_aut). En aquest sentit, les concrecions organitzatives del centre han de buscar “la implicació de tot el personal en el treball en equip i afavorir-ne el creixement dels nivells de motivació i de satisfacció” (art. 50.1 D_aut).

Límits i garanties de l’autonomia del professorat

En l’exercici de llurs funcions docents, els mestres i els professors han d’exercir la funció docent “d’acord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del projecte educatiu” (art, 29.2.a LEC), que actuen com a límits de la seva actuació professional.

Paral·lelament, la funció docent s’ha d’exercir “en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de coherència amb el projecte educatiu del centre i de respecte al caràcter propi del centre (art. 104.5 LEC). El primer principi, el de llibertat acadèmica protegeix l’actuació dels professors davant d’ingerències externes, mentre que els altres dos principis restringeixen la seva funció als límits establerts al projecte educatiu i al respecte al caràcter propi del centre, inclòs, en el seu cas, en el mateix projecte educatiu.

En contrapartida, tant el projecte educatiu com la resta de la normativa educativa han de respectar la llibertat de càtedra del professorat (art. 2.1.d LEC), que és la dimensió personal de la llibertat acadèmica del professorat, que cal garantir, individualment i col·lectivament, per tal de protegir la llibertat de ciència de tota ingerència externa. De fet, la llibertat de càtedra és una garantia constitucional de l’àmbit ideològic de tots els docents, dels centres públics i concertats.

Un altre límit de l’autonomia dels professors, que ha de ser respectat per l’organització curricular del centre, és l’especialitat docent del lloc de treball ocupat, que delimita els continguts de les àrees, les matèries i els mòduls que han d’impartir els professors (art. 112.4 LEC). Tanmateix, aquest no és un límit absolut i inamovible, ja que “les mesures organitzatives i de gestió poden afectar (...) els criteris d’assignació de docència al professorat” (art. 14.2 D_aut), i el director “pot encarregar (al professorat) funcions de gestió, coordinació i docència, sempre que siguin adequades a la seva preparació i experiència i tinguin caràcter transitori” (art. 44 D_aut) “i que siguin requerides per a l’aplicació del projecte educatiu” (art. 10.1.b D_dir).

Per acabar, vull referir-me a la perspectiva ètica que ha de guiar la conducta professional del professorat, que “exerceix la seva professió d’acord amb un conjunt de normes que reflecteixen els valors que li han de servir de guia des d’una perspectiva ètica” (art. 106.4 LEC). A aquest efecte, la LEC ha previst la possibilitat d’un codi deontològic, elaborat pels col·legis professionals, que tingui en compte els drets i els deures regulats per les lleis.