La funció docent a la LEC

Aquest dissabte 5 de febrer he participat en una sessió formativa de cinc hores en el curs de formació “Coneix a fons la LEC”, organitzat per la Xarxa d’Innovació Pedagògica (XIP) a la Casa del Mar de Barcelona. No he pogut simultaniejar al llarg de la setmana passada la preparació de la conferència i la meva nota setmanal al blog i, per tant, aprofitaré el material del curs per a fer-vos, seguidors del blog, un resum de la meva intervenció sobre “La funció docent a la LEC”, i així podreu compartir les meves reflexions amb els qui van assistir al meu curs.

Introducció

Entre el 2006 i el 2007 es va produir una situació legislativa excepcional a l’Estat espanyol, ja que en només un any es van aprovar tres lleis importants per al sistema educatiu, que han suposat canvis legislatius que afecten directament el sistema educatiu en general i la funció pública docent, en particular. Em refereixo a l’aprovació de la Llei orgànica d’educació (LOE, maig de 2006), l’Estatut d’autonomia de Catalunya (EAC, juny de 2006) i l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP, maig de 2007).

L’elaboració dels primers esborranys sobre la LEC i de l’avantprojecte per part del Departament d’Educació es va fer a continuació, durant els anys 2007 i 2008, fins a la seva aprovació pel Parlament de Catalunya el juliol del 2009.

El títol VIII de la LEC, sobre el professorat i altres professionals dels centres, que analitzaré avui, s’ha d’interpretar en aquest context de renovació legal motivat per les tres lleis esmentades, que han permès el desplegament de l’ordenació de la funció pública docent de la Generalitat de Catalunya.

La meva intervenció sobre “La funció docent a la LEC” s’estructura en quatre apartats:

1) La LEC i la funció docent en centres de titularitat pública o privada

2) Per què una ordenació de la funció pública docent a la LEC?

3) Doble estructura a la funció pública docent. Accés als cossos. Accés als llocs

4) La carrera professional i el nou sistema retributiu del personal docent

Però abans d’entrar a desenvolupar el contingut del primer punt de la meva xerrada, vull compartir amb vosaltres dues reflexions prèvies que em permeten destacar la importància de la regulació legal del professorat a la LEC.

1. La primera pregunta que hauríem de respondre en analitzar la LEC i el professorat és per què s’ha dedicat un títol sencer de la Llei, amb 7 capítols i 35 articles, a la regulació del professorat. Si tenim en compte que l’objecte de la Llei és “regular el sistema educatiu de Catalunya” (art. 1) i que el professorat “exerceix la responsabilitat principal del procés educatiu” (art. 28.1) com a “agents principals del procés educatiu en els centres” (art. 104.1), hauria estat molt difícil regular la resta d’elements del sistema educatiu sense entrar també a desplegar la funció docent, en tota la seva extensió.

També és cert, però, que el títol VIII de la LEC podria haver-se limitat a regular les funcions del professorat, els seus drets i deures, l’estructura de llocs de treball i els procediments de provisió, entre altres aspectes, sense crear uns cossos docents propis de la Generalitat de Catalunya. Aquesta és una de les novetats més destacables de la regulació de la funció docent a la LEC, ja que la creació de cossos docents propis ha permès al legislador d’introduir altres novetats que han de ser regulades per normativa amb rang de llei:

a) Definir una carrera professional docent.

b) Dissenyar un nou sistema d’ingrés / accés als cossos.

c) Regular per decret les especialitats dels cossos propis.

d) Establir un nou sistema retributiu.

e) Definir nous procediments d’avaluació del professorat.

f) Assignar més marge d’autonomia de gestió del personal docent.

2. La segona reflexió inicial es refereix als fonaments sobre els quals s’ha construït la LEC, tots quatre relacionats entre ells i amb el principal objectiu que pretén la Llei: la millora de l’èxit escolar. La LEC, com tothom sap, recolza sobre quatre fonaments, i l’absència de qualsevol d’ells no hauria permès construir l’estructura del sistema educatiu:

a) L’autonomia del centre educatiu (basada en el projecte educatiu del centre).

b) La direcció reforçada del centre públic [dissenyada al voltant del projecte de direcció, que concreta el projecte educatiu).

c) L’avaluació dels diferents actors dels processos educatius (concretada en els indicadors de progrés que han d’incloure els projectes educatiu i de direcció).

d) L’ordenació de la funció pública docent (adequada a l’autonomia del centre i sotmesa a l’avaluació de l’acompliment).

La Llei crea, per tant, els cossos docents propis i integra els funcionaris actuals en els nous cossos, però ajorna, sine die, l’efectivitat dels preceptes referents a l’accés i la integració en els nous cossos (regulats pels art. 111, 112, 119, 120, 121, 129 i DA 9), els quals “han d’ésser efectius quan ho determini el Govern, una vegada garantit el manteniment dels règims de jubilació, de classes passives i de seguretat social dels funcionaris afectats, sens perjudici de l’aplicació immediata de la resta de la regulació continguda en el títol VIII” (DA 2).

1) La LEC i la funció docent en centres de titularitat pública o privada

1.1. La funció docent (art. 104, 28 i 29)

L’article 104 regula la funció docent dels mestres i dels professors que “són els agents principals del procés educatiu en els centres” (art. 104.1), com a “professionals que exerceixen la responsabilitat principal del procés educatiu” (art. 28.1). Aquesta responsabilitat que s’ha d’entendre “en el marc definit per l’article 104, inclou la transmissió de coneixements, destreses i valors” (art. 28.1) i el seu exercici constitueix un dret i un deure del professorat, en el marc del projecte educatiu del centre (art. 29.1 i 2).

Els mestres i els professors tenen, entre altres, les funcions següents (art. 104):

a) Programar i impartir ensenyaments.

b) Avaluar els alumnes.

c) Exercir la tutoria i la direcció de l’aprenentatge dels alumnes.

d) Contribuir al desenvolupament personal dels alumnes.

e) Informar periòdicament les famílies sobre el procés d’aprenentatge.

f) Exercir la coordinació de les activitats escolars i fer-ne el seguiment.

g) Exercir les activitats de gestió, de direcció i de coordinació.

h) Col·laborar en la recerca, l’experimentació i el millorament continu.

i) Promoure i organitzar activitats complementàries i participar-hi.

j) Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació.

k) Aplicar les mesures correctores sancionadores.

L’apartat 5 d’aquest mateix article 104 afegeix que l’exercici de la funció docent s’ha de fer “en el marc dels principis de llibertat acadèmica, de coherència amb el projecte educatiu del centre i de respecte al caràcter propi del centre”, i ha d’incorporar els valors de la col·laboració, de la coordinació i del treball en equip.

Vull destacar la relació directa entre la “llibertat acadèmica” (que comporta la llibertat d’ensenyament, estudi i investigació del docent en l’exercici de la seva professió) i la “llibertat de càtedra”, com a garantia constitucional de l’àmbit ideològic de tots els docents, tant si treballen als centres públics com als centres concertats, que ha de ser protegit de tota ingerència externa. L’autonomia organitzativa dels centres ha de respectar la “llibertat acadèmica” del professorat, per tal de garantir, individualment i col·lectivament, la “llibertat de ciència” de tots els docents. En definitiva, la “llibertat acadèmica” ha de garantir i completar la seva dimensió personal, constituïda per la “llibertat de càtedra” (he seguit la doctrina del Tribunal Constitucional a les STC 26/1987 i 75/1997).

1.2. La formació permanent (art. 110, 28 i 29)

Cal destacar dues novetats de la formació permanent: en primer lloc, que té per objectiu millorar les pràctiques educatives, especialment amb relació al projecte educatiu de cada centre i millorar la gestió dels centres (art. 110.1) i, segon, que el dret a la formació permanent s’exerceix preferentment dins l’horari laboral (art. 110.2) i que les activitats formatives s’han de portar a terme prioritàriament en els centres educatius (art. 110.3).

També s’ha de ressaltar el fet que la formació permanent ha d’incloure en tots els casos l’avaluació de l’aprofitament dels assistents (art. 110.3) i que la superació dels programes de formació inicial relatius a la funció directiva es considera un mèrit preferent en el procediment de selecció del director/a (art. 145.1).

1.3. La formació inicial (art. 109)

En aquesta matèria la LEC hi passa de puntetes, ja que correspon a la normativa estatal la competència exclusiva per a regular els requisits de titulació inicial del professorat dels diferents nivells educatius. Així en aquest article 109 de la LEC es repeteixen, quasi literalment, els principis recollits sobre la formació inicial de l’article 100 de la LOE, amb les novetats següents: la formació inicial ha d’incloure “el coneixement suficient d’una llengua estrangera, el domini de les tecnologies de la informació i la comunicació i el coneixement de les institucions i la cultura catalanes” (art. 109.2).

2) La funció pública docent

2.1. Per què una ordenació de la funció pública docent a la LEC? Què significa “ordenació”, en aquest context?

Per primera vegada, una llei del Parlament ha regulat “l’ordenació de la funció pública docent”, precisament aquest és el títol de l’article 111 de la LEC, en què s’enumeren els col·lectius de personal que integren la funció pública docent: el personal funcionari de carrera pertanyent als cossos creats per aquesta Llei, el personal docent funcionari interí i el personal docent contractat en règim laboral.

El verb “ordenar” (i el substantiu “ordenació”), referit a la funció pública, significa “agrupar els funcionaris en cossos, escales, classes o categories” i, per tant, està relacionat amb l’estructura administrativa de persones (agrupades en cossos de funcionaris).

Ara bé, aquest mateix verb també s’utilitza en relació amb l’altre tipus de estructura, la dels llocs de treball: els llocs també “s’ordenen” en les relacions de llocs de treball (denominades “plantilles docents”, en el cas de la funció pública docent). Així, a l’EBEP s’usa “ordenació de l’activitat professional” (art. 72), “agrupació de llocs de treball” (art. 73), “ordenació dels llocs de treball” (art. 74) i “agrupació de funcionaris en cossos i escales” (art. 75), i també a la LOE: “La funció pública docent s’ordena en els cossos següents […]” (DA 7.1) i “Les comunitats autònomes han d’ordenar la seva funció pública docent en el marc de les seves competències” (DA 6.2).

“L’ordenació”, que podem considerar equivalent a “estructuració” en aquest context, es refereix, per tant, a la doble estructura en què s’organitza la funció pública docent, la de cossos i la de llocs de treball, que tant els uns com els altres són “estructures legals”, segons la denominació de la jurisprudència.

La LEC, de manera molt innovadora, ha incidit directament en les estructures de la funció pública docent, en crear cossos docents propis de la Generalitat de Catalunya, i definir els continguts de les plantilles docents i la tipologia de llocs de treball docents (en “ordinaris”, “específics” i “d’especial responsabilitat”). Tot això amb una finalitat ben clara: poder dissenyar un model propi de sistema d’accés als cossos docents i regular uns procediments de provisió dels diferents tipus de llocs docents, de manera adequada a les prescripcions dels projectes educatius dels centres públics.

2.2. Cossos docents propis de la Generalitat de Catalunya (art. 112)

L’Estatut d’autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat, en matèria de funció pública, “la competència exclusiva sobre l’ordenació de la funció pública” (art. 136.a), salvant el que disposa la lletra b), que, entre altres, recull la competència compartida per al desenvolupament dels principis ordenadors de l’ocupació pública.

En aplicació d’aquesta competència exclusiva de la Generalitat sobre l’ordenació de la funció pública, l’article 112 de la LEC crea cinc cossos docents propis, en comptes dels dotze creats per la LOE:

Cossos docents LEC	Nivells educatius	Cossos docents LOE
Mestres de la Generalitat de Catalunya	Educació infantil i primària	Mestres
Catedràtics d’Educació de la Generalitat de Catalunya	Educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional	Catedràtics d’ensenyament secundari
	Ensenyaments d’arts plàstiques i disseny, de conservació i restauració de béns culturals i ensenyaments de la modalitat d’arts del batxillerat.	Catedràtics d’arts plàstiques i de disseny
	Ensenyaments d’idiomes	Catedràtics d’escoles oficials d’idiomes
	Ensenyaments superiors de música i dansa i ensenyaments d’art dramàtic	Catedràtics de música i arts escèniques
Inspectors d’Educació de la Generalitat de Catalunya		Inspectors d’Educació
Professors d’Educació de la Generalitat	Educació secundària obligatòria, batxillerat i formació professional	Professors d’ensenyament secundari
	Ensenyaments elementals i professionals de música i dansa, art dramàtic, ensenyaments superiors de música i dansa o de la modalitat d’art del batxillerat	Professors de música i arts escèniques
	Ensenyaments d’arts plàstiques i disseny, de conservació i restauració de béns culturals i ensenyaments de la modalitat d’arts del batxillerat	Professors d’arts plàstiques i disseny
	Ensenyaments d’idiomes	Professors d’arts plàstiques i disseny
Professors tècnics de la Generalitat de Catalunya	Formació professional i, excepcionalment, en l’ESO	Professors tècnics de formació professional
	Ensenyaments d’arts plàstiques i disseny, de conservació i restauració de béns culturals	Mestres de taller d’arts plàstiques i disseny

El criteri que empra la Llei per a estructurar els nous cossos és, sempre, l’agrupació de “funcionaris capacitats per llur especialitat docent per a exercir la docència en les etapes i els ensenyaments” assignats a cada cos, llevat del cos d’Inspectors d’Educació de la Generalitat de Catalunya que agrupa “els funcionaris que tenen específicament assignat l’exercici de les funcions d’inspecció educativa”.

2.3. Cossos propis, funcions docents i especialitats docents (art. 112)

L’article 112 també obre la possibilitat que el Govern determini les circumstàncies per les quals els funcionaris docents “puguin complir funcions docents en etapes o ensenyaments diferents dels assignats al cos a què pertanyen, d’acord amb els requisits de titulació, formació o experiència establerts en cada cas” (art. 112.3).

Així mateix, correspon al Govern “determinar les especialitats dels cossos docents, d’acord amb els currículums de les àrees, les matèries i els mòduls que han d’impartir” (art. 112.4) i “establir els criteris d’idoneïtat i el procediment específic perquè el personal funcionari docent pugui acreditar competència docent per a impartir àrees, matèries i mòduls professionals diferents dels atribuïts a la seva especialitat docent, tenint en compte els criteris de titulació acadèmica, formació i experiència docent acreditada i la superació d’un període de pràctiques amb avaluació positiva” (art. 112.5).

2.4. Estructuració dels llocs de treball en plantilles de professorat (art. 114)

L’article 114 de la LEC, entre altres, regula el contingut de les plantilles de professorat, del qual vull destacar els aspectes següents:

— Les plantilles de professorat de la Generalitat inclouen els llocs de treball dotats pressupostàriament dels diversos centres educatius públics, de les zones escolars rurals i dels serveis educatius, classificats, si escau, per especialitats docents (art. 114.1).

— El Departament ha de formular les plantilles de professorat, que són públiques, i ha de definir els continguts funcionals mínims de cada lloc de treball (art. 114.4), a proposta de la direcció del centre (art. 102.3).

— Correspon al conseller o consellera titular del Departament, en matèria de funció pública docent, definir les plantilles docentsdels centres i serveis educatius i, si escau, de les zones educatives, i també les plantilles de la Inspecció d’Educació (art. 117.2.f).

— [Correspon al director del centre públic] proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives (art. 142.5.f).

— La direcció de cada centre públic pot proposar al Departament, en funció de les necessitats derivades del projecte educatiu i concretades en el projecte de direcció del centre, llocs docents per als quals sigui necessari complir requisits addicionals de titulació o de capacitació professional docent (art. 102.2 i 114.2.b).

— El Departament, a proposta del director o directora, pot establir requisits o perfils propis per a llocs de treball de la plantilla docent definits d’acord amb el projecte educatiu del centre (art. 114.3 i 115.1).

— El Departament, en la formulació de les plantilles docents, ha de tenir en compte el caràcter específic de l’escola rural (art. 114.7).

Una de les principals novetats en aquesta matèria organitzativa del treball docent és la previsió legal de la intervenció de les direccions dels centres públics en el procediment d’aprovació de les plantilles pel Departament: es fixa el tràmit preceptiu de les propostes de les direccions, d’acord amb el projecte educatiu, en relació amb la plantilla docent, i també en relació amb els requisits dels llocs de treball ordinaris i amb els perfils dels llocs de treball específics o dels d’especial responsabilitat.

La LEC, per tant, manté el nom tradicional de “plantilles docents”, però n’amplia el contingut al de les relacions de llocs de treball, per diferents motius: per a especificar els sistemes de provisió de cada lloc de treball; per a detallar els requisits d’ocupació dels llocs i, finalment, per a donar publicitat a les retribucions complementàries dels llocs de treball docent.

2.5. Tipus de llocs de treball (art. 114.2.c)

La Llei diferencia entre tres tipus de llocs de treball:

a) ordinaris (amb o sense requisits “addicionals” de titulació, art. 102.2);

b) específics (o “singulars”, DT 9), amb un perfil específic, art. 115.1 i 123.4);

c) de provisió especial o d’especial responsabilitat, art. 99.2, 102 i 115.2).

Hi ha una coincidència entre els tipus de llocs i els tres sistemes de provisió (concursos de mèrits: ordinari o concurs general i concurs específic de mèrits; i procediment de provisió especial, que no es resol per concurs de mèrits).

Els llocs de treball específics “exigeixen tècniques de treball o responsabilitats especials o condicions d’ocupació amb peculiaritats pròpies, especificades a les plantilles de professorat, d’acord amb el projecte educatiu” (art. 123.6).

Els llocs d’especial responsabilitat estan reservats per al professors “que formen l’equip de suport als òrgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu” (art. 102.1 i 115.2) i es proveeixen per “un sistema de provisió de caràcter extraordinari” (art. 99.2).

3) Doble estructura a la funció pública docent. Accés als cossos.

Accés als llocs

3.1. Sistema d’ingrés als cossos (art. 119)

El sistema d’ingrés als cossos és de concurs oposició, que inclou una fase de pràctiques, per mitjà de convocatòria pública, que ha de garantir els principis d’igualtat, publicitat, mèrit i capacitat (art. 119.1). En la fase de concurs es valoren, entre altres mèrits, la formació acadèmica, l’experiència docent prèvia i l’acreditació del domini de llengües estrangeres.

En la fase d’oposició es valoren els coneixements específics de l’especialitat docent a la qual s’opta, la capacitat pedagògica i el domini de les tècniques necessàries per a l’exercici docent. Les proves poden incloure una entrevista (art. 119.1 i 3).

El període de pràctiques permet valorar el grau de desenvolupament de les competències professionals dels candidats (art. 119.2).

S’ha d’acreditar un coneixement suficient i adequat del català, tant en l’expressió oral com en l’escrita, d’acord amb les competències corresponents al nivell C2 del Marc europeu comú de referència per a l’aprenentatge, l’ensenyament i l’avaluació de les llengües, i s’ha d’acreditar un nivell de competències corresponent al nivell B2 del Marc pel que fa al domini de llengües estrangeres, sens perjudici del nivell exigit per a accedir a l’especialitat de llengües estrangeres (art. 119.5).

Per primera vegada, en una norma s’estableix que “les proves de l’oposició es fan en català, sens perjudici de les excepcions parcials que es puguin establir per reglament en l’accés a especialitats lingüístiques, i han d’incloure coneixements sobre les institucions i la cultura catalanes” (art. 119.6).

3.2. Sistemes de provisió: concurs i provisió especial

Correspon al Govern regular els procediments de provisió de llocs de treball docent (117.1.f), procediments establerts per als diferents tipus de llocs de treball: ordinaris, específics i de provisió especial (art. 114.2.c).

Hi ha dos sistemes de provisió: el sistema ordinari de concurs (de mèrits) i el sistema extraordinari de provisió especial (art. 99.2 i 123.1). Els concursos de mèrits de provisió de llocs de treball es fan per mitjà de convocatòria pública i poden ésser generals o específics (art. 123.1). Els concursos generals són el procediment normal de provisió de llocs de treball docents (art. 123.5).

Els concursos específics (o de llocs singulars) es convoquen per als llocs de treball docents específics que exigeixen tècniques de treball o responsabilitats especials, i poden exigir l’elaboració de memòries o la realització d’entrevistes (art. 123.6).

Els llocs de treball d’especial responsabilitat que donen suport als òrgans de govern del centre per al desenvolupament del projecte educatiu (art. 115.2), quan s’han de cobrir amb professorat que no tingui destinació obtinguda per concurs en el mateix centre docent, es cobreixen per mitjà de convocatòria pública, pel procediment de provisió especial, d’acord amb el que el Govern estableixi per reglament. La provisió d’aquests llocs ha d’atendre criteris de publicitat, transparència, igualtat i capacitat, i ha de valorar en tot cas la idoneïtat dels candidats amb relació a les responsabilitats exigides per a ocupar el lloc de treball (art. 124.1).

Els docents que cessin en un lloc de treball ocupat per provisió especial o que en siguin remoguts resten adscrits a la zona educativa corresponent al lloc de treball que havien obtingut amb anterioritat per concurs de mèrits, i tenen preferència per a ocupar, amb caràcter definitiu, la primera vacant pròpia de llur especialitat, sense necessitat de participar en un concurs de provisió (art. 124.3).

4) La carrera professional docent i el nou sistema retributiu

4.1. La carrera (o promoció) professional docent

La LEC utilitza indistintament les expressions “carrera professional” o “promoció docent” per a referir-se al nou model de carrera, dins el mateix cos docent o amb canvi de cos, que permet l’exercici del dret de promoció professional. [Vegeu “carrera professional”, art. 116.1, 128.1, 136.1.b; “carrera docent”, art. 131.3, 145.2; “promoció docent”, art. 131.1; “promoció professional”, art. 186.1.c.].

La promoció docent s’articula sobre la base d’una avaluació periòdica de la tasca professional feta (art. 131.1), ja que l’avaluació de l’exercici docent ha de permetre l’acreditació dels mèrits dels docents per a la promoció professional (art. 186.1.c). I l’avaluació positiva de l’exercici dels càrrecs unipersonals de govern s’ha de tenir en compte en la valoració de la carrera docent (art. 145.2).

L’article 128 de la LEC regula els quatre procediments de carrera professional docent, els dos primers comporten canvi de cos (modalitats de promoció “interna”), mentre que els altres dos permeten la promoció dins el mateix cos:

a) Promoció interna entre cossos docents de diferent subgrup de classificació, eventualment amb canvi de centre de destinació.

b) Promoció [horitzontal] a altres cossos docents del mateix subgrup de classificació.

c) Promoció [interna horitzontal] docent per mitjà de l’adquisició progressiva de graus docents o de l’adquisició de la categoria superior de sènior.

d) Obtenció del reconeixement de noves especialitats del mateix cos, sense canvi de lloc.

4.2. La promoció interna (art. 129)

Els funcionaris del cos de mestres i del cos de professors tècnics, classificats en el subgrup A2, poden accedir al cos de professors d’educació per mitjà del sistema de concurs oposició per un torn de reserva a les convocatòries corresponents, sempre que tinguin la titulació requerida per a accedir al cos corresponent i tinguin una antiguitat mínima de sis anys com a funcionaris de carrera en el cos de procedència (art. 1291).

L’accés al cos de catedràtics d’educació per concurs de mèrits és un procediment de promoció interna, regulat per l’article 120.

4.3. L’adquisició de graus docents (art. 131)

L’adquisició de graus docents forma part de la carrera horitzontal, sense canvi de lloc ni de cos, regulada per l’article 131, basada en una avaluació periòdica de la tasca professional feta, amb criteris de transparència, objectivitat, imparcialitat i no-discriminació. Els set graus es poden adquirir progressivament, cada període de cinc anys i tenen assignat un complement retributiu.

4.4. La categoria superior de sènior (art. 132)

Dins el cos de mestres i el cos de professors tècnics de la Generalitat de Catalunya, i amb el límit global màxim del 30% del nombre de places de cadascun dels cossos, la carrera docent permet d’assolir la categoria superior de sènior als funcionaris docents que hagin obtingut en el mateix cos quatre graus personals docents.

Per a assolir aquesta categoria cal superar un procés selectiu convocat amb aquest objecte, en el qual la comissió de valoració ha de comprovar els mèrits docents i formatius, l’exercici de la docència i els coneixements de l’especialitat per part dels aspirants, que han d’acreditar, si no ho han fet anteriorment, un coneixement suficient i adequat del català, tant en l’expressió oral com en l’escrita.

L’adquisició de la categoria superior de sènior atorga el dret a percebre el complement retributiu corresponent i es valora com a mèrit docent específic en tots els concursos públics de mèrits.

4.5. Nou sistema retributiu docent (art. 136.1)

El nou sistema retributiu docent a la LEC inclou les següents retribucions complementàries:

a) Complement general docent / complement de formació inicial

b) Complement de carrera professional per grau personal

c) Complement de lloc de treball o funció docent: especial dificultat tècnica, especial dedicació o responsabilitat; també més dedicació, la innovació i la recerca educativa i la implicació en el millorament dels rendiments escolars

d) Complement pel reconeixement de la funció directiva

e) Complement per haver assolit la categoria superior de sènior

f) Complement de consolidació per exercir prèviament la funció directiva (117.1.d)

El Govern ha d’establir la quantia de les retribucions complementàries docents tenint en compte les responsabilitats atribuïdes als cossos docents i els factors següents (especificats per l’art. 136.2):

a) La progressió assolida en la carrera professional

b) La dificultat tècnica, la responsabilitat, la dedicació especial, la incompatibilitat per a exercir determinades funcions i ocupar determinats llocs de treball o les condicions en què es desenvolupa la tasca corresponent al lloc de treball docent.

c) El rendiment o els resultats obtinguts en el treball docent i l’esforç i la innovació amb què es porta a terme.

4.6. Complements retributius del director

La LEC regula les retribucions complementàries dels directors docents en diferents preceptes:

1) Complement de lloc de treball o funció docent [art. 136.1.c), 136.2 i 142.10]

2) Complement de consolidació de part del complement específic, quan cessa el director [art. 117.1.d)]

3) Complement pel reconeixement de la funció directiva, que no va lligat en absolut al requisit d’haver cessat en el càrrec directiu [art. 136.1.d)]

4) L’avaluació positiva de l’exercici de la funció directiva en els successius mandats permet al director o directora consolidar un grau personal docent superior al que tindria reconegut si no hagués exercit la direcció [art. 145.2]

4.7. Garanties retributives

L’article 127.2 introdueix una garantia retributiva per al funcionari docent que cessi en un lloc de treball de l’Administració de la Generalitat: Els docents que ocupen llocs de treball no reservats exclusivament a funcionaris docents de l’Administració de la Generalitat, si en són remoguts discrecionalment o per alteració o supressió del lloc de treball, tenen les mateixes garanties de tipus retributiu que les establertes amb caràcter general per la normativa de funció pública per als casos de remoció i cessament. Per a aquests casos s’estableix un nou component de les retribucions complementàries dels funcionaris docents fixats per l’article 136.1, equivalent a una part de les retribucions complementàries lligades al lloc de treball del qual han estat remoguts. La quantia d’aquest component s’ha d’equiparar, com a mínim, amb el complement per l’exercici previ de la funció directiva establert per l’article 136.1.d).

Els efectes dels drets retributius corresponents al component de les retribucions complementàries, establert per l’article 127.2, es reconeixen a partir de la data d’entrada en vigor de la Llei 7/2007, de l’Estat (DA 16.2).