divendres, 1 de març del 2013

Novetats en la darrera versió de la LOMCE

La setmana passada el Ministeri d’Educación, Cultura y Deporte va penjar al web institucional una nova versió de l’Avantprojecte de Llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE, versió 3, de 14/2/2013), que és el text que acompanya la sol·licitud de dictamen al Consejo de Estado, el darrer tràmit abans que el Govern aprovi el projecte de llei i l’enviï al Congrés dels Diputats per a la seva tramitació. Segons la nota ministerial publicada al web, en aquesta nova versió “s’han inclòs les aportacions resultat de les reunions de la Conferència d’Educació del 4 i del 19 de desembre de 2012, i de la sessió del Consejo Escolar del Estado del 24 de gener de 2013”.

He pogut comprovar que s’hi han introduït molts canvis en el text de la LOMCE (podeu consultar-los tots en el document annex, on he marcat tots els canvis que he trobat). Alguns d’ells mereixen que els comenti avui, breument.

1) Nou apartat q/ de l’article 1 LOE

S’afegeix el següent principi del sistema educatiu a l’article 1 de la LOE:

“q) La libertad de enseñanza y de creación de centro docente, de acuerdo con el ordenamiento jurídico.”

Aquest principi no afegeix res de nou a les llibertats ja reconegudes a la Constitució, art. 27.1 i 6:

“1. Tothom té dret a l'educació. Es reconeix la llibertat d'ensenyament.

6. Es reconeix a les persones físiques i jurídiques la llibertat de creació de centres docents, dins el respecte als principis constitucionals.”

2) Competència exclusiva de l’Estat per a regular les titulacions acadèmiques i professionals

En el nou art. 6.bis LOE, sobre la distribució de competències, s’afegeix un nou apartat sobre la competència de ’Administració General de l’Estat en la regulació dels títols acadèmics i professionals:

“b) La regulación de las condiciones de obtención, expedición y homologación de títulos académicos y profesionales y normas básicas para el desarrollo del artículo 27 de la Constitución, a fin de garantizar el cumplimiento de las obligaciones de los poderes públicos en esta materia.”

Tampoc no afegeix res de nou aquest apartat al que ja està previst a la Constitució, art. 149.1.30:

“1. L'Estat té competència exclusiva sobre les matèries següents:

30ª Regulació de les condicions d'obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals, i normes bàsiques per al desenvolupament de l'article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria.”

Les lleis orgàniques desenvolupen el nucli dels drets fonamentals de la Constitució, però no té sentit que les lleis es limitin a reproduir literalment (com es fa en aquest apartat) la Constitució, sense afegir cap contingut normatiu nou al text constitucional.

3) Nova denominació de les assignatures en l’educació primària, l’ESO i el batxillerat

L’avantprojecte modifica la denominació de les assignatures “d’especialitat”, que passen a denominar-se “assignatures de lliure configuració autonòmica” (art. 6.bis.2). Es mantenen les assignatures troncals i les específiques.

L’Estat es reserva “determinar els continguts i horari lectiu mínim del bloc d’assignatures troncals” (art. 6.bis.2.1 LOE), d’acord amb la següent precisió (art. 6.bis.2.d LOE):

“d) El horario lectivo mínimo correspondiente a las asignaturas del bloque de asignaturas troncales se fijará en cómputo global para toda la Educación Primaria, para el primer ciclo de Educación Secundaria Obligatoria, para el cuarto curso de Educación Secundaria Obligatoria, y para cada uno de los cursos de Bachillerato, y no será inferior al 50% del total del horario lectivo fijado por cada Administración educativa como general. En este cómputo no se tendrán en cuenta posibles ampliaciones del horario que se puedan establecer sobre el horario general.”

4) La Història de la Filosofia com a matèria d’opció del bloc d’assignatures troncals del Batxillerat

En el segon curs del Batxillerat s’afegeix la Història de la Filosofia com a matèria d’opció del bloc d’assignatures troncals de les modalitats d’Humanitats i de Ciències Socials (art. 34.ter LOE).

5) Accés a cicles formatius de grau mitjà

La nova redacció preveu l’accés directe als cicles formatius de grau mitjà d’aquells alumnes que tinguin el títol Professional Bàsic, sense necessitat de superar cap procediment d’admissió (art. 41.2.a/ i 44.1 LOE).

6) Nova volta de cargol en la regulació inconstitucional de la llengua vehicular de l’ensenyament

El Ministeri s’entossudeix una mica més en la regulació de les llengües vehiculars de l’ensenyament, definint nous drets dels pares o tutors legals com el “d’elecció del sistema d’ensenyament que rebin els seus fills o pupils” que ara substitueix el dret que apareixia en la versió anterior a “escollir la llengua vehicular de l’ensenyament que rebin els seus fills”, dret negat reiteradament en la jurisprudència del Tribunal Constitucional, com ja vaig comentar en una nota anterior en aquest blog.

Per acabar avui, em limito a reproduir les novetats del nou text en relació a l’ús vehicular de les llengües cooficials, que es concreta en dos sistemes d’ensenyament, tots dos contraris al que preveu l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, la LEC i la Llei de normalització lingüística, sobren els comentaris:

Primer sistema:

“Las Administraciones educativas podrán diseñar e implantar sistemas en los que se garantice la impartición de asignaturas no lingüísticas integrando la lengua castellana y la lengua cooficial en cada uno de los ciclos y cursos de las etapas obligatorias, de manera que se procure el dominio de ambas lenguas oficiales por los alumnos, y sin perjuicio de la posibilidad de incluir lenguas extranjeras.

Las Administraciones educativas determinarán la proporción razonable de la lengua castellana y la lengua cooficial en estos sistemas, pudiendo hacerlo de forma heterogénea en su territorio, atendiendo a las circunstancias concurrentes.”

Segon sistema:

“Las Administraciones educativas podrán, asimismo, establecer sistemas en los que las asignaturas no lingüísticas se impartan exclusivamente en la lengua cooficial, siempre que exista oferta alternativa de enseñanza sostenida con fondos públicos en que se utilice la lengua castellana como lengua vehicular en una proporción razonable.

En estos casos, los padres o tutores legales tendrán derecho a elegir el sistema de enseñanza que reciban sus hijos o pupilos. Si la programación anual de la Administración Educativa no contemplase oferta docente sostenida con fondos públicos, excepcionalmente y hasta que no se desarrolle dicha oferta en el sistema elegido, los padres o tutores legales podrán optar por escolarizar a sus hijos o pupilos en centros privados, correspondiendo a la Administración educativa sufragar los gastos de escolarización.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada