Com veureu, vaig organitzar la meva conferència al voltant de tres aspectes que considero essencials per poder interpretar-la:
1. Antecedents de la llei orgànica: precipitació en la seva elaboració.
2. Contingut principal: novetats normatives de la llei.
3. Futur de la llei: dificultats màximes en la seva aplicació.
Ara bé, el transcurs del temps ens demostrarà que no basta amb elaborar i desplegar una llei per poder portar-la a la realitat. La interpretació correcta dels preceptes és una condició imprescindible. En aquest cas, els errors tècnics i jurídics són tan forts que difícilment podrà aplicar-se la norma en la seva globalitat, tal com ha estat concebuda, per diferents motius.
D’entrada, una llei no pot contenir contradiccions ni prescriure coses impossibles de portar a la pràctica, perquè es converteix en absurda, i el que mai no pot esdevenir una norma, ja sigui una llei o un reglament, tant se val, és arribar a la irracionalitat, ja que amb això esdevindria inconstitucional, d’acord amb la doctrina del Tribunal Constitucional.
El legislador orgànic tampoc no pot arribar a la irracionalitat, sinònim d’arbitrarietat, ja que la Constitució proclama “la interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics” (art. 9.3 CE), entre altres principis constitucionals que han d’inspirar tot l’ordenament, i aquest principi constitucional també l’ha de respectar la legislació bàsica dictada per l’Estat, que ha de respectar la Constitució i la doctrina del Tribunal Constitucional, que juntament amb els estatuts d’autonomia conformen el bloc constitucional, que no pot ser modificat per cap llei, ordinària o orgànica.
Entre altres contradiccions internes de la Llei orgànica, us en vull destacar tres, abans que llegiu el text de la meva conferència que penjo en el blog:
1) En el nou sistema educatiu dissenyat per la LOMCE, sorprenentment hi ha dues etapes educatives simultànies, d’oferta obligatòria i caràcter gratuït: l’educació secundària obligatòria i la formació professional bàsica, que coincideixen en unes mateixes franges d’edat dels alumnes i que permeten l’obtenció d’una titulació acadèmica oficial (amb efectes diferents) en cadascun d’aquests nivells educatius: el graduat en ESO i el nou títol professional bàsic, respectivament. Amb qualsevol d’aquestes dues titulacions un alumne pot accedir, entre altres opcions, als cicles formatius de grau mitjà de la formació professional.
Malgrat totes aquestes coincidències en la definició d’aquests itineraris curriculars, el disseny legal dels itineraris simultanis d’aquests dos nivells educatius “obligatoris i gratuïts” incorre en la contradicció de no respectar en cap moment un dels nuclis centrals del dret a l’educació, reconegut explícitament a la Constitució (“l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït”, art. 27.4 CE, “tothom té dret a l’educació”, art. 27.1 CE, i també “els poders públics garanteixen el dret de tothom a l’educació, mitjançant una programació general de l’ensenyament), com és l’exercici del dret dels pares a optar per un determinat ensenyament, ja que la Llei orgànica només ha previst com a via d’accés als cicles de la formació professional bàsica una “proposta de l’equip docent (de l’ESO) als pares, mares o tutors legals, mitjançant el consell orientador”, sempre que compleixin els tres requisits previstos a l’art. 41.1 LOE (tenir entre 15 i 17 anys, haver cursat el primer cicle d’ESO o, excepcionalment, el segon curs, i la proposta d’incorporació a un cicle per part de l’equip docent de l’ESO).
En cap precepte es reconeix el dret dels pares, mares o tutors legals de l’alumne a fer una opció entre els dos nivells educatius obligatoris i, per tant, malgrat tenir aquests nous ensenyaments de formació professional la consideració de cicles de formació professional bàsica (art. 39.4 LOE), les condicions d’accés estan lligades a una proposta de l’equip docent d’avaluació, “quan el grau d’adquisició de les competències així ho aconselli” (art. 30. LOE), que no deixa de ser un “concepte indeterminat” i de difícil precisió, i no a la voluntat de la família de l’alumne o del mateix alumne. Serà, per tant, molt difícil “programar l’oferta dels cicles de formació professional bàsica”, tal com preveu la mateixa LOE, sense conèixer la demanda de places generada per la llibertat d’elecció de centres per pares o tutors, llibertat reconeguda per la llei, abans d’acabar el curs escolar, quan l’equip docent faci, si escau, les propostes dins els consells orientadors a les famílies dels alumnes:
“LOE, art. 42.1. (Modificat per la LOMCE) Corresponde a las Administraciones educativas programar la oferta de las enseñanzas de Formación Profesional, con respeto a los derechos reconocidos en la presente Ley.”
“LOE, art. 83.1. (No modificat per la LOMCE) Les administracions educatives han de regular l’admissió d’alumnes en centres públics i privats concertats de manera que garanteixi el dret a l’educació, l’accés en condicions d’igualtat i la llibertat d’elecció de centre per pares o tutors.”
“LOE, art. 86.2. (No modificat per la LOMCE) Sens perjudici de les competències que els són pròpies, les administracions educatives poden constituir comissions o òrgans de garanties d’admissió, que en tot cas s’han de constituir quan la demanda de places en algun centre educatiu de l’àmbit d’actuació de la comissió superi l’oferta.”
Caldria, per exemple, organitzar un procés de preinscripció dels cicles de formació professional bàsica durant els mesos d’estiu, una vegada s’hagin efectuat les corresponents propostes dels equips docents en els seus consells orientadors al final del 2n i 3r curs de la nova ESO, tal com l’ha modificat la LOMCE.
2) Una segona contradicció la podem trobar a l’apartat 4 de la disposició addicional 38 LOE, afegida per la LOMCE, sobre la llengua castellana, llengües cooficials i llengües que gaudeixen de protecció legal, on l’Estat regula les llengües vehiculars de les comunitats autònomes que tenen, juntament amb el castellà, una altra llengua oficial, envaint obertament les competències de la Generalitat de Catalunya, reconegudes per l’Estatut d’autonomia i la doctrina constitucional, i desplegades a la LEC i a la Llei de normalització lingüística.
Doncs bé, resulta que en els apartats b) i c) d’aquest apartat 4 el legislador incorre en contradicció, quan sembla oferir una doble opció de disseny o sistemes de l’ús vehicular de les llengües oficials [b/ “Les administracions educatives podran dissenyar i implantar sistemes (...)” i c/ “Les administracions educatives podran, així mateix, establir sistemes (...)”], que no és tal opció, ja que es produeix una relació circular entre les previsions dels dos apartats.
M’explico: malgrat que sembli que es regula una opció entre l’apartat b) i el c), això és una fal•làcia, ja que l’opció c) inclou també, com a garantia afegida, la b) com a requisit indispensable per poder-la aplicar, i per tant és impossible aplicar aquest apartat c) en tots els centres públics i concertats de Catalunya, malgrat que aparentment sembla coincidir amb el model d’immersió (i així ho ha manifestat el ministre en declaracions públiques), tal com preveu l’article 35 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
Tal com estan redactats aquests dos apartats, l’única opció vàlida i real és la b) (que “garanteix la impartició d’assignatures no lingüístiques integrant la llengua castellana i la llengua cooficial en cadascun dels cicles i dels cursos de les etapes obligatòries”). En canvi l’opció c) és només parcial (quan preveu la possibilitat “d’impartir exclusivament en llengua castellana, en llengua cooficial o en alguna llengua estrangera, sempre que existeixi oferta alternativa d’ensenyament sostinguda amb fons públics en la qual s’utilitzi com a vehicular cadascuna de les llengües cooficials”), ja que si s’elegeix aquesta opció la Generalitat de Catalunya ha de garantir, a més a més, “una oferta docent sostinguda amb fons públics en la qual el castellà sigui utilitzat com a llengua vehicular en una proporció raonable”, és a dir, el mateix que ja s’ha regulat en l’apartat b), quan estableix que “les administracions educatives determinaran la proporció raonable de la llengua castellana i la llengua cooficial en aquests sistemes, podent-se fer de manera heterogènia en el seu territori, atenent les circumstàncies concurrents”. En definitiva, no es pot aplicar l’opció c) si simultàniament no es garanteix una oferta docent d’acord amb les previsions de l’opció b) en centres sostinguts amb fons públics. No hi ha, doncs, dues opcions de sistemes lingüístics.
3) El calendari d’implantació dels nous currículums (regulat a la disposició final 5 de la LOMCE) és contradictori en la temporalització d’implantació de les modificacions dels diferents ensenyaments:
• l’apartat 4 d’aquesta disposició final preveu la implantació del primer curs dels cicles de formació professional bàsica en el curs escolar 2014-2015.
• l’apartat 2 de la mateixa disposició ajorna als cursos 2015-2016 i 2016-2017 “la implantació de les modificacions introduïdes en el currículum, l’organització, objectius, requisits per a l’obtenció de certificats i títols, programes, promoció i avaluacions d’educació secundària obligatòria”, modificacions que inclouen el nou consell orientador i la proposta de l’equip docent als pares, mares i tutors legals per tal d’incorporar un alumne a un cicle de formació professional bàsica.
De nou es produeix un bucle jurídic contradictori, ja que no es pot implantar la nova formació professional bàsica abans d’implantar les modificacions de l’ESO, que són les que preveuen la clau per accedir als nous cicles de formació professional bàsica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada