La formació inicial del director o directora

[article 145.1 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

La formació inicial en la direcció és la condició necessària per a acreditar la professionalització del director o directora, segons es desprèn del text de la Llei en diferents preceptes [art. 116, 117.1.d), 136.1.d), 143.2, 145.1, entre altres].

No tothom dóna suport a aquest model professionalitzat de la direcció dels centres públics: encara se senten veus en alguns fòrums que defensen el model preconstitucional del director pedagògic del centre públic, considerat només un "primum inter pares" entre els membres del claustre de professorat.

Però és evident que la LEC ha revestit la figura de la direcció dels centres públics amb un marcat caràcter de professionalitat, tal com es dedueix de les competències gerencials que li atribueix l'article 142 i de la "condició de personal directiu professional" (art. 116.1) que pot assolir dins de la seva carrera, per ocupar o haver ocupat la direcció d'un centre educatiu.

De fet, la LEC ha atorgat al director o directora del centre públic el doble paper de "director pedagògic" i, en part, de "titular del centre", papers que en els centres concertats estan atribuïts a dues persones diferents. En els centres públics, en canvi, la LEC ha reunit en la direcció del centre públic la doble autoritat de la direcció pedagògica i del gestor de recursos amb competències gerencials, com les que té qualsevol altre directiu públic de l'Administració pública.

L'exercici d'aquestes responsabilitats o "competències gerencials" (en el sentit en què les entenen Francisco Longo i Rafael Jiménez Asensio) exigeix de les direccions unes qualitats i atributs professionals, fruit d'un llarg aprenentatge de la professió directiva, basat en una formació professional de qualitat en la direcció dels centres i no només en la seva experiència professional com a docent.

Avui, en la meva anàlisi de la formació inicial del director o directora dels centres públics en la LEC, m'aprofitaré àmpliament del magnífic treball de Maite Gorriz sobre " Lideratge dels centres educatius: una formació de qualitat" (llicència retribuïda d'estudis concedida pel Departament d'Educació durant el curs 2009-2010), en què ha recollit un ampli ventall de dades i conclusions sobre la formació de les direccions, amb una precisió i concisió envejables.

El pes de la formació inicial en direcció escolar en el procediment de selecció de les direccions dels centres públics és molt minso en la LOE, ja que no estableix cap formació inicial específica com a requisit previ per a poder participar en el procés de selecció. El "programa de formació inicial" que apareix en la LOE és un requisit previ al nomenament, una vegada seleccionats els aspirants (art. 136.1 LOE), del qual resten exempts els aspirants seleccionats que acreditin una experiència d'almenys dos anys en la funció directiva.

La LEC ha introduït millores en aquesta matèria, en considerar "un mèrit preferent en el procediment de selecció del director o directora" la superació dels programes de formació inicial relatius a la funció directiva (art. 145.1) i en especificar dins el procés de selecció del director la valoració dels "mèrits de competència professional i capacitat de lideratge" (art. 143.2), entre els quals podem incloure la formació inicial en direcció, i que es converteixen en element clau de la selecció, ja que requereixen "una puntuació mínima, d'acord amb el que s'estableixi per reglament".

La formació inicial en direcció intervé, per tant, en el mateix procés selectiu de les direccions, abans del "programa de formació inicial" fixat per la legislació estatal, amb caràcter bàsic, com a requisit previ al nomenament del director o directora.

L'altre aspecte que s'ha de destacar sobre la importància que atribueix la LEC a aquesta formació inicial en direcció és el fet que "s'encomana a entitats i institucions públiques o privades de prestigi reconegut, o a les universitats" (art. 145.1), és a dir, en paraules de Maite Gorriz, "una formació de tipus màster, que permeti el desenvolupament de la direcció de centres autònoms" (pàg. 25).

El projecte de decret de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent desplega amb detall el paper de la formació inicial en direcció en la selecció de les direccions dels centres públics:

- La formació inicial per a l'exercici de la direcció s'ha d'encomanar a institucions públiques o privades, de prestigi reconegut, o a les universitats, que han de dissenyar mestratges i altres programes de formació en direcció i gestió de centres educatius públics d'acord amb els principis i prioritats del sistema educatiu (art. 27.1 del projecte).

- El procés de selecció ha de valorar de forma objectiva els mèrits relacionats amb la competència professional, la idoneïtat i l'experiència dels aspirants en l'àmbit de la gestió i la docència (art. 13.3 del projecte).

- El concurs de mèrits per a la selecció de la direcció consta de dues fases eliminatòries. En la primera fase es valoren els mèrits relacionats amb la competència i l'experiència professional dels aspirants en l'àmbit de la gestió i la docència en centres i serveis educatius, així com la formació específica i la formació acadèmica general. En la segona fase es valoren el projecte de direcció i la capacitat de lideratge de les persones candidates (art. 17.1 del projecte).

- La superació de programes de formació relatius a la funció directiva es considera un mèrit preferent en el procediment de selecció (art. 17.2 del projecte).

- El barem preveu la valoració per la superació dels programes de formació inicial relatius a la funció directiva, que en cas d'haver estat avaluats amb notable o superior obtenen la puntuació màxima de l'apartat B.

L'article 34 del projecte de decret preveu que l'acreditació de personal directiu professional atengui criteris d'idoneïtat per a la funció directiva, per tal de garantir la formació, capacitat, habilitats i, si escau, experiència dels candidats.

Per a completar el post d'avui, us transcric unes quantes dades i conclusions de l'estudi de Maite Gorriz, perquè pugueu valorar la magnitud del tema. Algunes de les dades del seu treball són sorprenents:

- "El 65% dels directius en actiu han rebut menys de 90 hores de formació en el que és la seva professió" (pàg. 43);
- "El 37% dels directors enquestats ha participat en el programa de formació inicial" (pàg. 10);
- "Del 58% dels enquestats que posseeixen l'acreditació de direcció […] només el 43% la va obtenir en els cursos de formació corresponents" (pàg. 9);
- "Del 37% de les persones enquestades que han realitzat la formació inicial, el 32% valoren negativament la utilitat de la formació. D'altra banda, el 7% la valora molt útil" (pàg. 9);
- "Si analitzem horitzontalment la informació, és a dir, els enquestats un a un, observem que al voltant del 84% manifesta la necessitat de rebre una formació en direcció escolar com a mínim en 14 dels 18 aspectes plantejats" (pàg. 15 i 43).
- "Finalment, un dels aspectes que es repeteix en més d'una de les aportacions fa referència a la tipologia de la formació, que ha de ser socialment valorada, i impartida per una institució reconeguda" (pàg. 16).

Finalment, comparteixo les conclusions de l'estudi de Maite Gorriz, en relació a l'actual manca de formació inicial professional en direcció escolar:

- "A l'hora de mostrar la situació actual en què es troben els directius escolars en actiu referent a la formació inicial rebuda es pot concloure que un nombre molt important de directius escolars accedeix al càrrec directiu sense una formació inicial. Dels nombres presentats en aquesta memòria, juntament amb les opinions i valoracions de la formació inicial existent, es pot concloure la necessitat d'una formació de professionalització de la direcció escolar" (pàg. 42).

I també que cal diferenciar entre dues formacions inicials de les direccions:

"1. Programa específic de formació per a la incorporació a l'exercici de la direcció, article 28 de l'esmentat esborrany, que correspon a la formació segons la LOE. I que en aquest treball i de forma estesa en el món educatiu s'entén com la formació inicial.
2. 'Formació inicial de professionalització de les direccions escolars' o 'formació de direccions de centres autònoms'. Formació que va lligada al nou concepte de la professionalització de les direccions segons la LEC" (pàg. 42).

També m'agrada la "conclusió personal" del seu treball en el sentit que "el model professional que aporta la LEC és el marc normatiu per a definir una formació que faciliti eines a fi que cada directiu desenvolupi el seu model lligat al seu context i permetre desenvolupar, d'aquesta manera, l'autonomia de centre necessària per a la millora de l'aprenentatge de l'alumnat. […] En tot cas, cada directiu ha de construir el seu model segons les característiques del centre i l'entorn, així com el moment concret en què es troba" (pàg. 43).

Per a acabar, us reprodueixo la "conclusió final" en què es lliguen la formació inicial en direcció escolar, la professionalització de les direccions i la millora del sistema educatiu de Catalunya:

"Com a conclusió final cal remarcar que la necessitat d'una formació en direcció escolar de qualitat que permeti la professionalització de les direccions és un reclam des de diferents àmbits i que es presenta com una OPORTUNITAT per tal d'aconseguir beneficis col•laterals que millorarien el Sistema Educatiu Català en la consecució dels seus objectius generals" (pàg. 44).

La gestió del personal docent en els centres públics

[art. 99.1.a) de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

Avui torno al mateix tema del post del 23 de juliol de 2009 en aquest blog, sobre les "competències del director en la gestió del personal destinat al centre" [article 142.7.h) del Projecte de llei d'educació], una vegada aprovat el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius.

De fet, no és possible separar, tècnicament parlant, la regulació de l'autonomia dels centres educatius de l'establiment de les responsabilitats de les direccions. Per això, el decret d'autonomia ha recollit, dins el seu text, competències del director, avançant i reproduint, algunes vegades literalment, el que es concretarà amb més detall en el futur decret sobre les direccions dels centres públics, que ja està a la fase final de la seva tramitació, pendent només de l'informe de la Comissió Jurídica Assessora i de l'aprovació pel Govern.

Per a interpretar moltes de les matèries regulades en el decret d'autonomia caldrà recórrer, com a complement necessari, al que regula el decret de la direcció dels centres públics, ja que totes dues normes comparteixen aspectes comuns: l'autonomia dels centres no es pot escindir del paper competencial de la direcció, responsable de moltes actuacions dels àmbits de l'autonomia ("pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials", art. 90.1 LEC), i, per una altra banda, l'exercici de l'autonomia dels centres resulta en molts casos un límit a l'actuació de les direccions.

Per tant, aquests dos decrets regulen, de manera complementària, moltes matèries organitzatives comunes que no poden ser analitzades sense una interpretació global i coherent del contingut de les dues normes.

Entre aquestes matèries compartides pels dos decrets, destaca la gestió del personal del centre com una de les novetats en les competències atribuïdes al director. El decret d'autonomia dedica dos articles a la gestió de personal (el 49 i el 50), prou importants per a començar avui una breu anàlisi del seu contingut, amb l'objectiu inicial de separar-ne els aspectes que requereixen un desplegament reglamentari posterior (ja sigui en l'imminent decret de direccions o en el futur decret de plantilles i de provisió de llocs, explícitament esmentat per l'article 49.5 del Decret d'autonomia, que serà la tercera peça normativa de la regulació de l'organització dels centres, juntament amb el d'autonomia i el dels directors) d'aquells altres que ja són d'aplicació sense que calgui nou desplegament, si bé en ocasions el decret preveu instruccions del Departament.

He trobat en els esmentats articles 49 i 50 del Decret d'autonomia (i en altres preceptes relacionats) les següents competències de les direccions sobre la gestió de personal:

1) Propostes sobre la definició dels llocs de treball docent (art. 49.2 i 3)

L'article 49.4 enumera els principis que cal tenir en compte a l'hora d'elaborar "les prescripcions i criteris per a la definició de les plantilles dels centres", però les concrecions sobre aquestes prescripcions i criteris de definició de les plantilles docents no s'inclouen en el Decret d'autonomia, sinó que es remet al Govern i al Departament la fixació de "les prescripcions i els criteris generals", que han de ser tinguts en compte en formular "les propostes sobre la definició de llocs de treball docent" (art. 49.2).

L'apartat 5 del mateix article remet aquesta concreció al tercer futur decret que he esmentat abans: "En la regulació reglamentària del procediment de definició de les plantilles i dels sistemes de provisió dels llocs que correspon al Govern es determinen els procediments i condicions per a la formulació de les propostes a què es refereixen els apartats anteriors" (art. 49.5).

Les propostes sobre la definició dels llocs de treball docent es refereixen, en principi, als següents elements que intervenen en la "definició dels llocs de treball", segons l'article 114 LEC:

a) Nombre de llocs de cada especialitat docent.
b) Requisits de titulació específica o formació acreditada de determinats llocs de treball ordinaris.
c) Perfils propis de determinats llocs de treball singulars i d'especial responsabilitat, d'acord amb el projecte educatiu del centre.

El Decret d'autonomia estableix, d'altra banda, la següent garantia de resolució motivada i formalment comunicada al director o directora quan no es puguin atendre les propostes de les direccions sobre la definició de les plantilles: "La resolució administrativa del Departament d'Educació sobre definició de la plantilla d'un centre que no incorpori les propostes formulades en temps i forma per la direcció haurà de ser motivada i comunicada formalment al director o directora" (art. 49.2).

2) Propostes sobre els requisits de titulació i capacitació professional docent respecte de determinats llocs de treball docents (art. 49.3)

L'article 49.3, "en aplicació del que preveu l'apartat anterior", és a dir, la formulació de propostes sobre la definició dels llocs de treball docent, estableix que la direcció de cada centre públic proposi al Departament requisits de titulació i capacitació professional docent respecte de determinats llocs de treball docents.

Aquest altre tipus de propostes, referides al perfil professional exigit per ocupar els llocs de treball, pot afectar els tres tipus de llocs docents: els llocs de treball ordinaris que s'han de proveir pel procediment de concurs general, els llocs de treball singulars que s'han de proveir mitjançant el concurs específic de provisió i els llocs d'especial responsabilitat que donen suport als òrgans de govern del centre, i que es proveeixen pel procediment de provisió especial.

Aquest apartat 49.3 no preveu cap referència sobre l'aplicació immediata, o no, d'aquestes propostes de les direccions sobre el perfil professional exigit per ocupar determinats llocs de treball docent, però des del moment en què podem considerar-les incloses dins "les propostes sobre la definició dels llocs de treball docent" (art. 49.2), l'efectivitat d'aquestes propostes sobre el perfil de determinats llocs s'ha d'ajornar fins que "el Govern i el Departament d'Educació fixin les prescripcions i els criteris generals" (art. 49.2) i fins que "el Govern determini els procediments i condicions per a la formulació de les propostes a què es refereixen els apartats anteriors" (art. 49.5).

3) Intervenció en els sistemes de provisió dels llocs de treball (art. 49.5)

El Decret d'autonomia es limita a esmentar els sistemes de provisió, i remet a una futura normativa la "regulació reglamentària […] dels sistemes de provisió de llocs que correspon al Govern" (art. 49.5), però introdueix ja una garantia de la intervenció de la direcció del centre "en la selecció dels candidats […] en els procediments de provisió per concurs específic i de provisió especial".

4) Deducció proporcional d'havers corresponent a faltes d'assistència i de puntualitat no justificades (art. 50.3)

Per primera vegada es regula en l'àmbit de la funció pública docent la deducció proporcional de retribucions corresponent a una part de la jornada no realitzada, que no té caràcter sancionador (deducció establerta per l'art. 30.1 EBEP) i s'atribueix al director/a del centre, "en el marc dels sistemes de control de la jornada i l'horari del personal" (art. 50.3), resoldre (no pas proposar) sobre les faltes d'assistència i de puntualitat no justificades.

Aquesta competència de les direccions per a resoldre sobre aquestes deduccions proporcionals de retribucions és vigent des de l'entrada en vigor del Decret d'autonomia. Per a la seva aplicació ordinària només falta que el Departament estableixi un circuit administratiu que permeti, d'una manera àgil i mitjançant les eines telemàtiques oportunes, "comunicar periòdicament al director o directora dels serveis territorials o l'òrgan competent del Consorci d'Educació de Barcelona la part de jornada no realitzada que determina la deducció proporcional d'havers corresponent" (art. 50.3).

5) Deduccions per vaga (art. 50.3)

De manera similar a la deducció per faltes d'assistència o de puntualitat no justificades, també s'atribueix a la direcció del centre públic la comunicació de les jornades no treballades pels qui exerceixin el dret de vaga, a fi d'aplicar les deduccions proporcionals de retribucions que corresponguin, que tampoc no tenen caràcter de sanció (art. 50.3 del Decret d'autonomia i 30.2 EBEP).

6) Nomenament dels substituts (art. 50.6)

L'atribució al director o directora del nomenament del personal interí docent per a cobrir substitucions temporals resta pendent fins que el Departament estableixi "els criteris i procediment" corresponents (art. 50.6) i el Govern determini "el procediment de gestió i els criteris d'ordenació de la borsa de treball" (art. 50.6), ja que la normativa vigent (el Decret 133/2001, de 29 de maig, modificat pel Decret 172/2005, de 23 d'agost) no preveu la intervenció directa de les direccions dels centres en el procediment de gestió de la borsa de treball.

7) Novetats en el procediment disciplinari del professorat (art. 50.4 i 5)

Deixaré per a més endavant l'anàlisi de les novetats del Decret d'autonomia en relació amb el paper del director en matèria disciplinària del personal del centre, una vegada es faci públic el projecte d'Ordre d'adaptació del procediment disciplinari sumari a les característiques dels centres educatius públics, que és l'instrument necessari per a aplicar el procediment disciplinari de les faltes lleus en l'àmbit del centre públic.

Estudi de freqüències de conceptes a la Llei d'educació

Al llarg d'aquest darrer any he tingut ocasió de comentar en el blog molts conceptes de la Llei d'educació. Avui faré un repàs de les paraules més importants que han anat sortint en els posts durant aquest temps, tot fixant-me en la freqüència amb què apareixen recollides a la llei (freqüència que posaré entre parèntesis). Les ordeno seguint, més o menys, l'índex de la mateixa Llei d'educació:

1) El sistema educatiu

L'objecte de la LEC és regular el sistema educatiu (100) no universitari de Catalunya (art. 1), que apareix a la LEC, amb una freqüència semblant a la d'Administració educativa (107), la qual també es regulada per la LEC. No he trobat, en canvi, cap referència directa al sistema educatiu "estatal" (ni bàsic o espanyol) ni a altres sistemes educatius, però sí que trobem referències a la regulació / legislació orgànica (5) del dret a l'educació.

Evidentment, la paraula més freqüent és la que dóna el títol a la llei, l'educació (392), que juntament amb l'ensenyament (269) forma un entramat sobre el qual es construeix tot el teixit legal al llarg dels seus preceptes.

Aquestes dues paraules essencials a la LEC, "educació" i "ensenyament", no sempre són intercanviables en un mateix context: així, el dret a l'educació (13) sempre apareix reconegut amb aquest clixé, mai no es recull a la llei com a "dret a l'ensenyament" (0). D'altra banda, amb relació a l'accés al sistema educatiu es pot accedir (22) a l'educació (art. 4.2; 21.2.a), a la formació permanent, al sistema educatiu mateix, a l'educació d'adults, i també a l'ensenyament (universitari, art. 166.2.c); en canvi, es pot "iniciar l'ensenyament", però no "iniciar l'educació". Semblantment, podem constatar que l'ordenació (22) i l'organització (72) normalment es refereixen als ensenyaments o al sistema educatiu, però a la llei mai no hi apareix "l'organització de l'educació" (0).

Amb una freqüència menor que "educació" o "ensenyament", la paraula formació (130) s'ha especialitzat en determinats contextos específics: formació permanent (14), formació per a l'ocupació (2), formació professional (51). Em sorprèn que no aparegui ni en una ocasió a la LEC la formació contínua (0), com a formació del treballador en actiu; la LEC sempre es refereix a la formació contínua del professorat com a formació permanent (en canvi la LOE usa les dues expressions: formació continua i formació permanent, referides al professorat i als treballadors). A més de la formació permanent adreçada a les persones adultes, apareixen a la LEC aprenentatge permanent (2), educació permanent d'adults (1), però mai "ensenyament permanent" (0).

2) La comunitat educativa

La LEC utilitza comunitat educativa (29) en un sentit molt ampli, ja que hi inclou totes les persones i les institucions que intervenen en el procés educatiu (art. 19.1), i restringeix comunitat escolar (15) per referir-se a la comunitat educativa del centre, en un sentit més limitat i més proper al contingut de la "comunitat educativa" en sentit tradicional. En formen part els alumnes (270), les famílies (69) o mares, pares o tutors (26), el professorat (133), els professionals d'atenció educativa (23), el personal d'administració i serveis (12), la representació dels ens locals (33) i, en els centres privats, els representants de llur titular (88).

3) La programació educativa

La paraula programació (62) sempre està referida al sistema educatiu, entesa com a programació de l'oferta educativa (16), ja que normalment la programació fa referència a l'oferta (52), ja sigui l'oferta de llocs escolars (2) o l'oferta dels ensenyaments (3). La programació també es refereix a les tasques del professorat i als ensenyaments, però mai no s'utilitza "programació de l'educació" (0). L'educació no es programa; es programa l'oferta educativa.

La LEC, per tant, regula amb detall la programació educativa (11) i el mapa escolar (4) com l'instrument que reflecteix l'oferta del sistema educatiu o oferta educativa (20), instrument a partir del qual s'ha d'elaborar la programació de l'oferta educativa (art. 8 i 44).

En aquest àmbit, la LEC reserva sempre el terme "programació" per referir-se a la programació educativa, mentre que planificació (2) només apareix en contextos econòmics.

4) L'ordenació dels ensenyaments

L'organització de l'ensenyament inclou una detallada classificació dels diferents ensenyaments reglats (11), siguin els de règim general (7) o els de règim especial (6), diferenciats dels no reglats (4). Els ensenyaments reglats són els següents:

- Educació infantil (40), mai "ensenyament infantil" (0): el primer cicle rep la denominació de primera infància (1) i el segon cicle, primer ensenyament (4);
- Educació primària (18), mai "ensenyament primari" (0);
- Educació bàsica (17), que consta de dues etapes: l'educació primària i l'educació secundària obligatòria. La LEC no utilitza "ensenyament bàsic" (0), a diferència de la LOE, que, a més de "educació bàsica" (art. 3,3), també aplica "ensenyament bàsic" (art. 4.1 i 4.2);
- Educació secundària (31);
- Educació secundària obligatòria (23);
- Programes de qualificació professional inicial (9);
- Formació professional (51), ja sigui la formació professional inicial (11) o la superior (1), que també anomena ensenyaments professionalitzadors (2);
- Ensenyaments d'idiomes (12);
- Ensenyaments artístics (30), ja siguin els professionals (1), els superiors (7) o els finalistes de caràcter professionalitzador (3);
- Ensenyaments esportius (13);
- Educació d'adults (14), a diferència de la denominació de la LOE: "educació de persones adultes", que mai no apareix recollida a la LEC.

Aquests ensenyaments es classifiquen, d'acord amb diferents criteris, en les categories següents:

- Ensenyaments obligatoris (20), que es corresponen amb l'educació bàsica, és a dir, amb l'educació primària i l'ESO, i ensenyaments no obligatoris (1); en aquest aspecte, la LEC usa, indistintament, l'educació obligatòria (art. 36.1, 205.1, DF 1.2) i l'ensenyament obligatori, en singular i en plural (art. 6.4, 10.1, 17.3, 63.3).
- Educació postobligatòria (3) o ensenyaments postobligatoris (14), aquesta última forma,sempre en plural;
- Ensenyaments gratuïts (9), amb més precisió declarats gratuïts, que són: el segon cicle de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, els programes de qualificació professional inicial i la formació professional de grau mitjà: també els anomena ensenyaments sostinguts amb fons públics (1) o ensenyaments universals (1). Tots ells són els ensenyaments obligatoris i els declarats gratuïts. No he trobat el contrari d'ensenyaments gratuïts: la LEC no utilitza mai l'expressió "ensenyaments no gratuïts";
- Els ensenyaments artístics es classifiquen en ensenyaments professionals (1) i ensenyaments superiors (7), que conformen l'educació superior (4) i agrupen diferents ensenyaments professionalitzadors de grau superior, com ara els ensenyaments de música, de dansa, d'arts plàstiques i disseny, d'art dramàtic, de conservació i restauració de béns culturals i de disseny.

Finalment, hi ha diferents modalitats (19) dels ensenyaments: presencial (7), no presencial (18) i semipresencial (2). Per a referir-se a aquestes modalitats de l'ensenyament, la LEC utilitza sempre la paraula "educació" ("educació presencial, educació no presencial", art. 61.4, 62.9, 64.2, 70.1, entre altres), mai "ensenyament".

5) Els centres educatius

La paraula centre (759) és, de llarg, la més freqüent de les que estic comentant avui, si bé la LEC ha especialitzat l'expressió centre educatiu (108) per referir-se als "centres escolars" (0), arraconant pràcticament la denominació centre docent (5). A la LOE, en canvi, s'utilitzen totes dues paraules indistintament, si bé és més freqüent a la llei orgànica centre docent (51) que no pas centre educatiu (32).

Es manté la classificació tradicional entre centres públics (94) i centres privats (52), que inclouen els centres (privats) concertats (21) o centres sostinguts amb fons públics (5). S'introdueix una agrupació de centres públics d'una mateixa zona educativa (27) amb la denominació estereotipada d'únic centre educatiu (3).

6) L'autonomia i la direcció dels centres educatius

La paraula autonomia (57) sempre està referida al centre educatiu, mai no trobem a la LEC "l'autonomia de les direccions" (0). Són molt freqüents, en canvi, la major part dels components de l'autonomia dels centres educatius (14):

- projecte educatiu (94),
- normes d'organització i funcionament (24),
- estructura organitzativa (7),
- òrgans de govern (16),
- òrgans unipersonals (5),
- equip directiu (10),
- consell de direcció (4),
- consell escolar (49),
- claustre del professorat (20),
- carta de compromís educatiu (20),
- programació general anual (5),
- acció tutorial (5),
- projectes d'innovació educativa (4),
- normes de convivència (4),
- projecte de direcció (12)

L'altre fonament del govern dels centres educatius és la figura del director o directora (106) o, d'acord amb la segona accepció, la direcció del centre (61).

Conclusió

No vull acabar aquest breu recorregut per algunes de les paraules més freqüents de la LEC sense referir-me, encara que sigui de passada, als que només apareixen una vegada en tot el text, és a dir, les paraules que els grecs antics anomenaven hapax legomena ('paraules dites una única vegada' en l'obra sencera d'un autor clàssic). Però la baixa freqüència d'un concepte no equival, en absolut, a tenir poc valor, tal com vosaltres mateixos podeu deduir dels exemples següents, a més dels que ja han aparegut esmentats en els apartats anteriors:

- "Codi deontològic" del professorat (art. 106.4; "deontologia" apareix un altre cop a l'art. 195, referida a l'Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació),
- "(Valoració) ponderada" (art. 119.7),
- "Món laboral" (art. 68.1),
- "Llibertat de càtedra" (art.2.1.d),
- "Amortització (d'una plaça vacant)" (art. 118.3).

Però l'anàlisi d'aquest altre tipus de conceptes, esmentats una sola vegada en un precepte de la LEC, mereix que hi dediquem un altre post, més endavant.

El contingut de les normes d'organització i funcionament

[article 98.1 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educació]

L'autonomia organitzativa dels centres que presten el Servei d'Educació de Catalunya, s'exerceix per mitjà d'una estructura organitzativa pròpia i de les normes d'organització i funcionament (LEC, art. 98.1; LOE, art. 124).

Malgrat que la LEC no dedica un article específic a les normes d'organització i funcionament del centre (NOFC), aquest instrument organitzatiu esdevé un aspecte nuclear per a exercir l'autonomia organitzativa i un complement fonamental i indestriable del projecte educatiu: al llarg de la LEC es poden trobar vint-i-dues referències transversals a les NOFC (moltes més, per tant, que a la LOE, en què les NOFC només apareixen en cinc apartats).

1) Les NOFC a la LEC

Resumiré primerament el contingut de les NOFC en els preceptes de la LEC (i, si escau, també de la LOE) perquè pugueu copsar la importància que té aquest instrument dins l'autonomia dels centres educatius:

- (1) Les NOFC han de determinar formes de participació dels alumnes (art. 23 i 24.4; participació i dret de reunió dels alumnes reconegut per l'art. 8 de la LODE) i poden fixar altres formes d'agrupació d'alumnes, a més de les associacions (art. 24.5).
- (2) La Llei reconeix explícitament el dret de les mares, els pares o els tutors dels alumnes a rebre informació, entre altres aspectes educatius, sobre les NOFC (art. 25.1.e).
- (3) Les NOFC estableixen les mesures sancionadores de les irregularitats dels alumnes, si no perjudiquen greument la convivència (art. 35.1), i hi han de constar també, entre les conductes contràries a la convivència, totes les que tipifica l'apartat 1 de l'article 37 LEC, quan no siguin de caràcter greu, i també les faltes injustificades d'assistència a classe i de puntualitat (art. 37.4).
- (4) En els centres públics, correspon al director o directora impulsar l'elaboració i l'aprovació de les NOFC i dirigir-ne l'aplicació (art. 142.7.a) i, al claustre de professors, "emetre informe sobre les NOFC" (LOE, art. 129); les NOFC dels centres públics poden atribuir funcions al claustre, en el marc de l'ordenament vigent (art. 146.2.h), i correspon al consell escolar aprovar les NOFC i les modificacions corresponents (art. 148.3.d).
- (5) En els centres privats concertats les NOFC han de determinar els òrgans de coordinació docent i de tutoria (art. 149.2), atribueixen funcions al director o directora en l'àmbit educatiu (art. 150.2) i al claustre del professorat, que també intervé en l'aprovació de les NOFC (art. 151.1), les quals estableixen la forma en què ha de participar el claustre del professorat en la formulació del projecte educatiu (art. 95.1). Finalment, correspon al consell escolar dels centres privats concertats, a proposta del titular o la titular del centre, aprovar les NOFC i les decisions sobre l'estructura organitzativa, havent escoltat el claustre (art. 98.4 i 152.2.f).
- (6) En els centres privats no concertats les NOFC poden establir altres òrgans de govern, a més del director o directora i del claustre del professorat, d'assistència al director o directora i de coordinació docent i tutoria (art. 153.2) i també poden determinar òrgans i procediments de participació de la comunitat educativa en el funcionament del centre (art. 19.4, 26.3 i 153.3); també poden atribuir funcions al director o directora (art. 154.2) i al claustre del professorat (art. 155).

2) Les NOFC al decret d'autonomia

Per a arrodonir el contingut de les NOFC, hem de completar aquesta descripció legislativa amb el desplegament que hi dedica el Decret 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius, amb més detall que la Llei -això és evident-, però aquest ampli desplegament no impedeix un ampli marge a l'autonomia dels centres per a concretar i definir l'abast de les NOFC d'acord amb els criteris del projecte educatiu.

2.1) L'apartat primer de l'article 19 del decret d'autonomia regula el contingut obligatori del "conjunt de normes d'organització i funcionament del centre":

"19.1.a) L'estructura organitzativa de govern i de coordinació del centre, i la concreció de les previsions del projecte educatiu per orientar l'organització pedagògica, el rendiment de comptes al consell escolar amb relació a la gestió del projecte educatiu i, si escau, l'aplicació dels acords de coresponsabilitat."

Aquest apartat a) de l'article 19 del decret s'ha de posar en relació amb els articles 20, 21 i 22 del decret mateix, els quals, de fet funcionen com si fossin tres preceptes annexos explicatius a l'article 19 sobre el contingut de les NOFC:

- Els articles 20 i 21 regulen els criteris específics per a l'estructura organitzativa dels centres públics i dels centres concertats, respectivament. A l'article 20.3 s'estableix que l'estructura organitzativa pròpia dels centres públics "ha de determinar les competències i la composició dels òrgans de govern i de coordinació".

- L'article 22, sobre criteris per a l'organització pedagògica dels centres, concreta encara més el contingut de les NOFC en relació amb l'organització pedagògica:

"22.1. En matèria d'organització pedagògica, el contingut de les normes d'organització i funcionament del centre a què fa referència l'article 19.1.a) ha de preveure, com a mínim:
a) Els criteris per a l'organització dels grups d'alumnes amb les limitacions quantitatives establertes pel Departament d'Educació per a les diferents etapes educatives.
b) Els criteris per a la formació dels equips docents i els mecanismes interns de coordinació en els equips docents.
c) Els criteris per a l'atenció de la diversitat de l'alumnat, d'acord amb el principi d'educació inclusiva.
d) Els mecanismes per garantir la globalitat de l'acció educativa sobre l'alumnat, molt especialment quan, per raó de l'etapa o nivell educatiu, l'especialització curricular del personal docent que hi actua sigui predominant en la docència.
e) Els mecanismes d'acció i coordinació de la tutoria.

2. Així mateix, les normes d'organització i funcionament del centre, d'acord amb les previsions del projecte educatiu i amb el principi d'inclusió, han de preveure els mecanismes i procediments d'assignació dels recursos disponibles per a l'atenció a les necessitats educatives específiques de l'alumnat, el tractament de l'alumnat amb trastorns d'aprenentatge o de comunicació relacionats amb l'aprenentatge escolar, i l'atenció als alumnes amb altes capacitats.

3. Les normes d'organització i funcionament del centre han d'incorporar també els mecanismes per a l'aplicació del sistema global d'orientació acadèmica i professional a l'alumnat d'ESO i de batxillerat i l'específic que en cada cas escaigui a l'alumnat d'ensenyaments professionalitzadors."

"19.1.b) El procediment d'aprovació, revisió i actualització del projecte educatiu"

Aquest apartat b) de l'article 19 s'ha de relacionar amb els articles 6.1 i 31.2 del mateix decret:

- "6.1. Els procediments de formulació i aprovació dels projectes educatius s'han d'ajustar, respectivament per als centres públics i privats concertats, al que estableixen els articles 94.1 i 95.1 de la Llei d'educació."

- "31.2. […] Així mateix, quan escaigui, el projecte de direcció conté les propostes i elements necessaris per a la revisió del projecte educatiu. En qualsevol cas, la modificació del projecte educatiu ha de seguir el procediment establert per a la seva aprovació."

"19.1.c) Els mecanismes que han d'afavorir i facilitar el treball en equip del personal del centre."

Aquest apartat c) de l'article 19 s'ha de relacionar amb l'article 50.1 del mateix decret:

- "50.1. […] Les concrecions organitzatives han de buscar la major sistematització de les activitats del centre, la implicació de tot el personal en el treball en equip i afavorir-ne el creixement dels nivells de motivació i de satisfacció." [art. 104.5 LEC]

"19.1.d) Les concrecions que escaiguin sobre la participació en el centre dels sectors de la comunitat escolar i sobre l'intercanvi d'informació entre el centre i les famílies, col·lectivament i individualitzadament, així com els mecanismes de publicitat necessaris perquè les famílies puguin exercir el seu dret a ser informades."

Aquest apartat d) de l'article 19 s'ha de relacionar amb els articles 8.1 i 15.2.d) del mateix decret:

- "8.1. […] els projectes educatius han de preveure mecanismes de participació de l'alumnat, professorat i famílies en la vida del centre per orientar-la a l'assoliment dels objectius educatius." [art. 19.4, 23 i 26.3 LEC]

- "15.2.d) Dur a terme la informació i l'orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l'alumnat, tot evitant condicionants lligats al gènere." [art. 57.7 i 61.6 LEC]

"19.1.e) L'aplicació de mesures per a la promoció de la convivència i dels mecanismes de mediació, així com la definició de les irregularitats en què pot incórrer l'alumnat quan no siguin greument perjudicials per a la convivència i l'establiment de les mesures correctores d'aquestes irregularitats i les circumstàncies que poden disminuir o intensificar la gravetat de la conducta de l'alumnat."

Aquest apartat e) de l'article 19 s'ha de relacionar amb els articles 23, 24 i 25 del mateix decret, i especialment:

- "23.1. Les normes d'organització i funcionament del centre han de ser coherents amb el fet que l'aprenentatge i la pràctica de la convivència són elements fonamentals del procés educatiu. Totes les persones membres de la comunitat escolar tenen dret a conviure en un bon clima escolar i el deure de facilitar-lo amb les seves actituds i conducta."

- "24.2. Les normes d'organització i funcionament del centre, a més del que preveu l'apartat e) de l'article 19.1, han de preveure mesures correctores referides a les faltes injustificades d'assistència a classe i de puntualitat. Així mateix, poden determinar que, a partir del tercer curs de l'educació secundària obligatòria, les decisions col?lectives adoptades per l'alumnat en relació amb la seva assistència a classe, en exercici del dret de reunió i prèviament comunicades a la direcció del centre i es disposi de la corresponent autorització dels pares, mares o tutors, no tinguin la consideració de falta. Les mateixes normes han de determinar en quines situacions les mesures correctores s'han d'aplicar directament pel professorat i en quins casos en correspon l'aplicació als òrgans unipersonals de govern del centre, així com el procediment per informar-ne la família i, si és possible i escau, establir, amb aquesta, pautes compartides d'actuació." [art. 34-37 LEC]

"19.1.f) En els centres privats sostinguts amb fons públics, les funcions atribuïdes al claustre del professorat i l'estructura i funcions dels òrgans de coordinació docent i de tutoria." [art. 149.2 i 151.1 LEC]

"19.1.g) La resta d'elements necessaris per a l'organització i funcionament del centre d'acord amb el contingut d'aquest Decret."
Aquest apartat g) de l'article 19 fa una remissió genèrica a altres elements necessaris de les NOFC, previstos en la resta del decret. En concret, podem incloure també en les NOFC els elements següents:

- (1) La composició i el reglament del consell escolar (art. 27.3 i 45.5; vegeu també la DA 15.8 i 9 sobre la composició i funcions dels consells escolars de cada escola de les ZER).
- (2) Incorporació al consell escolar de les institucions empresarials o laborals (art. 27.6).
- (3) Procediment per a cobrir les vacants del consell escolar (art. 28.3).
- (4) Concreció de la participació d'altres professionals d'atenció educativa en el claustre (art. 29.3).
- (5) Establiment d'altres òrgans unipersonals de direcció (art. 30.1), d'acord amb el que fixa l'article 34: les funcions de govern o de gestió dels òrgans unipersonals de direcció addicionals s'incorporen a les NOFC (art. 34.1), que estableixen també el nombre d'òrgans unipersonals addicionals de direcció (art. 34.2).
- (6) Concreció de funcions del cap d'estudis (art. 32.2).
- (7) Funció del secretari d'altres òrgans col•legiats, a més del consell escolar i del claustre (art. 33.3).
- (8) Establiment de funcions i règim de funcionament i de reunions del consell de direcció (art. 37.1).
- (9) Finalitats addicionals de la coordinació docent (art. 40.1.e).
- (10) Formalització dels encàrrecs de funcions de la direcció del centre en qualsevol òrgan unipersonal de direcció o de coordinació (DA 5.2).
- (11) Garantia en els centres incomplets de la composició de representants de professors i pares en el consell escolar (art. 45.6).
- (12) Establiment de comissions d'estudi i informació en el si del consell escolar i delimitació dels àmbits d'actuació i de les seves funcions (art. 47.1).
- (13) Intervenció del claustre en la formulació de les NOFC (art. 48.3).
- (14) Establiment de comissions de treball en el si del claustre de professorat i delimitació dels àmbits d'actuació i de les seves funcions (art. 48.5).
- (15) Determinació de la forma d'adequar les NOFC dels centres de nova creació per fusió d'altres centres públics (DA 6.3).

2.2) L'apartat 2 de l'article 19 del decret enumera els aspectes opcionals de les NOFC:

"a) Determinar òrgans i procediments de participació de la comunitat educativa en el funcionament del centre. [art. 19.4, 26.3 i 153.3 LEC]
b) Regular la constitució d'altres agrupacions que pot constituir l'alumnat, a banda de les associacions d'alumnes. [art. 24.5 LEC]
c) En els centres públics, atribuir al claustre de professorat, en el marc de l'ordenament vigent, altres funcions addicionals a les previstes legalment. [art. 146.2.h]
d) En els centres privats concertats, atribuir al director o directora, en el marc de l'ordenament vigent, altres funcions addicionals a les previstes legalment." [art. 150.2 LEC]

3) Conclusió

El decret d'autonomia va entrar en vigor al cap de vint dies d'haver estat publicat, el proppassat mes d'agost, però heu de tenir en compte a l'hora d'aplicar-lo (en especial, les direccions dels centres, a qui va adreçat aquest article d'avui) les previsions de les disposicions transitòries primera i segona, en què s'estableix un període transitori des de la seva entrada en vigor per a actualitzar les normes d'organització i funcionament dels centres públics i concertats, i també per a adaptar l'estructura organitzativa dels centres públics:

DT Primera
Actualització de les normes d'organització i funcionament
1. En el termini d'un any des de l'entrada en vigor d'aquest Decret, els centres han d'haver adaptat a les previsions d'aquest Decret la part de les normes d'organització i funcionament que estableixin en aplicació dels articles 23, 24 i 25.
2. En el termini de quatre anys des de l'entrada en vigor d'aquest Decret, els centres han d'haver adaptat a les previsions d'aquest Decret la resta de les seves normes d'organització i funcionament.

DT Segona
Adaptació de l'estructura organitzativa dels centres públics
1. Els centres públics actualment en funcionament han d'adaptar gradualment la seva estructura organitzativa a les previsions d'aquest Decret, d'acord amb el seu projecte educatiu i les concrecions del projecte de direcció, en el termini de quatre anys a què fa referència l'apartat segon de la disposició transitòria primera.
2. Els centres públics que entrin en funcionament a partir de l'entrada en vigor d'aquest Decret s'han d'organitzar segons el que s'hi preveu, sens perjudici del que estableix la disposició addicional sisena.

Malgrat l'extensió del post d'avui, no he esgotat el contingut normatiu de les NOFC, que apareixen esmentades en el decret d'autonomia en 53 ocasions. Ja tindré ocasió de tornar-hi.