dilluns, 4 de gener del 2010

El complement pel reconeixement de la funció directiva

[article 136.1.d) de la Llei 12/2009, d'educació]

1) La LEC ha introduït una novetat important en el sistema retributiu dels directors, si el comparem amb la situació actual, regulada fins ara pels apartats 3 i 4 de l'article 139 de la LOE:

"139.3. Els directors són avaluats al final del seu mandat. Els que obtinguin avaluació positiva, obtindran un reconeixement personal i professional en els termes que estableixin les administracions educatives.
4. Els directors dels centres públics que hagin exercit el seu càrrec amb valoració positiva durant el període de temps que cada Administració educativa determini, mantenen, mentre continuïn en situació d'actiu, la percepció d'una part del complement retributiu corresponent en la proporció, les condicions i els requisits que determinin les administracions educatives."

Aquests dos apartats s'han interpretat (i aplicat), fins ara, com el reconeixement "personal i professional" (i, evidentment, també retributiu) de la funció directiva, una vegada finalitzat el seu mandat, i per tant no s'han generat drets econòmics fins al cessament en el càrrec de director: "els qui obtinguin avaluació positiva (...) mantenen, mentre continuïn en situació d'actiu, la percepció d'una part del complement retributiu corresponent en la proporció, les condicions i els requisits que determinin les administracions educatives". A Catalunya, aquesta consolidació d'una part del complement retributiu del director s'ha determinat amb un percentatge d'aquest complement en funció del nombre de mandats que hagi exercit amb avaluació positiva: un 15% al final del primer mandat, un 35% al final del segon, un 55% al final del tercer i un 70% al final del quart.

Aquesta manera de retribuir "el reconeixement personal i professional" dels directors té un component que no motiva la permanència en la funció directiva: l'Administració només retribueix el reconeixement professional quan el director ha cessat ja en la seva responsabilitat directiva, i per tant no incentiva la continuïtat en el càrrec. No té, doncs, cap incidència en la promoció retributiva del director al llarg de la seva carrera professional com a director, ja que el complement de millora només es consolida a partir del cessament. Aquesta situació ens allunya de la situació actual de molts països europeus, en què el director del centre veu incrementades les seves retribucions al llarg de la carrera com a director, més que el professorat que no té responsabilitats directives.

2) Segons un estudi molt recent de l'OCDE, a Àustria, Finlàndia, França, Itàlia i Suècia els sous dels directors poden incrementar-se en un 75%, o més, durant la seva carrera. A Espanya la diferència no arriba al 20 %, segons el mateix estudi.

Les retribucions dels directors a Catalunya, aquest any 2009, confirmen les dades conegudes en relació amb Europa i Espanya:

- la carrera dels funcionaris dintre del cos de mestres, al llarg de 30 anys de serveis prestats, suposa un increment del 44,8% en relació amb el salari inicial;

- a secundària aquest percentatge es redueix al 42,8% (en el cos de catedràtics, un 39,8%).

En canvi, les diferències dels salaris bruts anuals, màxims i mínims, al llarg de la carrera de 30 anys, dels directors dels centres són menors:

- a primària, un 34,7% (en el cas d'un director d'un centre amb una plantilla de 20-23 mestres);

- a secundària, un 33,6% (en el cas dels directors de centres amb 12-21 grups o amb una plantilla de 30-49 professors).

Si comparem els sous anuals dels directors amb els de la resta de professorat, la mitjana de l'OCDE està en un 70% més, tant a primària com a secundària. A Espanya el diferencial es redueix al 46% a primària i al 43% a secundària, en les categories més elevades.

A Catalunya, les diferències entre els professors i els directors del mateix nivell educatiu són menors en centres de categoria estàndard:

- un director de primària, amb una plantilla entre 20 i 23 mestres, percep un sou inicial superior en un 28,9% al mestre (si bé aquesta diferència baixa al 22,7% als 18 anys de serveis i al 20% als 30 anys de carrera);

- les franges de diferència a secundària són una mica inferiors: un 36,1% en els salaris inicials del director (d'un centre de 12-21 grups d'alumnes) i del professor, que s'apropen al 28,7% als 18 anys de serveis i al 25,3% als 30 anys de carrera.


3) Però també és possible interpretar que el "reconeixement" de l'exercici de la funció directiva de la LOE vagi lligat a l'avaluació de cada mandat, independentment que el director continuï o no en el càrrec, i això és el que ha fet la LEC:

a) Per una banda, a l'article 117.1.d) de la LEC es reprodueix, quasi literalment, l'apartat 139.4 de la LOE:

"117.1.d) (...) establir, per als docents que han estat directors de centres públics, la proporció, les condicions i els requisits per a mantenir, mentre restin en servei actiu, part del complement retributiu corresponent al càrrec, sempre que hagi estat exercit amb avaluació positiva".

b) Per una altra, a l'article 136.1.d) de la LEC s'estableix un "complement pel reconeixement de la funció directiva", que no va lligat en absolut al requisit d'haver cessat en el càrrec directiu. El text definitivament aprovat va modificar substancialment el text de l'avantprojecte de llei inicial: en lloc de "complement específic per l'exercici previ de la direcció", que era el text aprovat inicialment pel Govern, en la tramitació parlamentària aquest complement es va convertir, com ja hem vist, en un "complement pel reconeixement de la funció directiva", en què "l'exercici previ de la direcció" ha estat substituït pel "reconeixement de la funció directiva", és a dir, el complement no està justificat en el fet d'haver estat director, sinó en el reconeixement professional que es dedueix de l'avaluació de l'exercici de la direcció.

D'alguna manera aquest complement es pot deduir de l'apartat 139.3 de la LOE, en què es defineix "un reconeixement personal i professional en els termes que estableixin les administracions educatives", reconeixement no necessàriament motivat pel cessament del càrrec.

c) La LEC, per tant, ha avançat els efectes econòmics de l'avaluació positiva de l'exercici de la direcció al mateix moment del reconeixement d'aquesta avaluació, que no requereix per provocar efectes econòmics que vagi lligada al cessament en el càrrec. El director, en un futur immediat, percebrà a més del complement corresponent a la seva funció (apartat c. de l'article 136.1 LEC) un percentatge en relació amb el nombre de mandats que hagi superat amb avaluació positiva (per aplicació de l'apartat d. del mateix article 136.1), la qual cosa li suposarà incrementar les seves retribucions al llarg de la carrera com a director. Una vegada cessat en el càrrec, només manté el complement de reconeixement de la funció directiva, mentre es mantingui en actiu, i deixa de rebre el complement corresponent a la funció de director, que va lligat a l'exercici efectiu de la funció.

d) Aquesta novetat en les retribucions dels directors suposarà que un nombre molt important de directors actualment en exercici i que ja han consolidat algun mandat amb avaluació positiva (aquest curs 2009-2010 hi ha 1.576 directors que han consolidat el primer mandat; d'aquests, 707 han consolidat també un segon mandat i 317 el tercer), començaran a cobrar un complement corresponent al reconeixement de la seva funció directiva. Aquest col·lectiu és més nombrós que el dels que ja estan cobrant algun mandat de director per haver cessat ja en el càrrec: 1.188 van cessar amb un primer mandat consolidat, i d'aquests, 323 van consolidar un segon mandat i només 50 el tercer període.

Serà, en definitiva, un primer pas en l'inici de la carrera professional dins l'exercici de la funció directiva dels centres educatius públics dependents de la Generalitat de Catalunya.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada