El contingut del Servei d'Educació de Catalunya (2)

[article 42 de la Llei 12/2009, del 12 de juliol, d'educació]

Continuo avui amb l'anàlisi del contingut del Servei d'Educació de Catalunya, intentant esbrinar si la LEC ha recollit tots els elements essencials del servei públic educatiu, tal com va quedar definit en el Pacte Nacional per a l'Educació. Precisament un dels principals arguments que van esgrimir alguns detractors del projecte de LEC, durant el debat que va precedir la seva aprovació, va ser que el text legal no recollia "literalment" el contingut del PNE ni de l'Estatut d'autonomia en aquest àmbit del servei públic educatiu.

Des de la perspectiva que dóna el pas del temps, i sense ànim de reobrir el debat, que considero tancat una vegada aprovada la LEC, compararé al llarg de diverses notes (m'és impossible despatxar el tema en un únic post) els elements que defineixen el Servei d'Educació de Catalunya tal com ha quedat dibuixat en la LEC i tal com el van dissenyar els signants del PNE, amb l'objectiu de comprovar si la llei ha recollit amb precisió el contingut del servei públic educatiu del PNE.

1) La prestació del servei amb "les obligacions i els drets" que resulten de la normativa

D'acord amb les previsions de la LEC, la prestació del Servei d'Educació de Catalunya comporta les obligacions i els drets regulats a la legislació bàsica i a la mateixa Llei d'educació:

"En subscriure el concert, el centre de titularitat privada s'incorpora a la prestació del Servei d'Educació de Catalunya, amb les obligacions i els drets que resulten de la regulació bàsica de la matèria i del que estableix aquesta llei" (article 205.6 LEC).

Aquesta mateixa idea ja havia estat recollida al PNE, pàg. 22:

"[…] han de permetre construir un servei educatiu d'utilitat pública, integrat per tots els centres que, compartint un mateix compromís social i educatiu, són finançats amb fons públics […]. Uns centres -tant públics com privats- ben dotats i de qualitat, tots ells sotmesos als mateixos drets i deures en la prestació pública del servei".

L'única diferència que mereix ser assenyalada és que a la LEC ha caigut la paraula "mateixos" referida als drets i deures dels centres que presten el servei educatiu, substituïda per una referència a "la regulació bàsica de la matèria i del que estableix aquesta llei", ja que és evident que els centres públics i concertats no tenen els mateixos drets i deures, en no coincidir el règim jurídic d'uns i altres.

2) Tots els centres públics i concertats estan "vinculats" al Servei d'Educació de Catalunya

Amb la paraula "vinculació" la LEC recull la relació jurídica de tots els centres públics i concertats amb el Servei d'Educació de Catalunya. Així, encara que només en una ocasió, la vinculació dels centres es refereix a "la prestació" del Servei d'Educació de Catalunya:

"En el marc de la programació educativa, d'acord amb l'article 21.3 de l'Estatut, els centres privats que ofereixen ensenyaments obligatoris i satisfan necessitats d'escolarització es poden vincular, si escau, a la prestació del Servei d'Educació de Catalunya per mitjà de l'accés al concert educatiu, amb les condicions i els requisits establerts legalment" (article 45.2 LEC).

En general, però, la vinculació dels centres està referida directament al Servei d'Educació de Catalunya:

"[…] una cooperació entre tots els centres vinculats al Servei d'Educació de Catalunya" [article 158.3.c) LEC; vegeu també els articles 91.1, 104.4 i 158.2.k)].

Trobo aquesta "vinculació" més adequada que l'expressió habitual de la llei per a referir-se als centres públics i concertats: "(els centres) que presten el Servei d'Educació de Catalunya" (articles 34, 42.4, 46.1 i 5, 48.5 i 6, 50.2 i 4, 84.1, 86.1, 92.1, 97.1, 3, 4, 98.1, 98.2, 110.3 i 5, 158.2.a), 159.1, 159.2.a), 176.2, 199, 201.1 i 205.1 LEC), que conté un error gramatical clar, en fer dependre del verb "prestar" un concepte jurídic amb majúscules.

La LEC, per una altra banda, sembla evitar les expressions com ara "(els centres que) estan integrats" o "(que) formen part del servei públic educatiu" utilitzades sovint al PNE en aquests mateixos contextos:

"[…] han de permetre construir un servei educatiu d'utilitat pública, integrat per tots els centres que, compartint un mateix compromís social i educatiu, són finançats amb fons públics i participen d'una voluntat comuna de servei a la societat" (PNE, pàg. 22).

"Aquest servei estarà integrat pels centres públics i pels centres privats concertats amb la finalitat de satisfer el dret a l'educació" (PNE, pàg. 23).

"(L'Administració) tindrà en compte l'existència i les possibilitats d'oferta de tots els centres, independentment de la seva titularitat, que estan integrats en la prestació del servei públic educatiu (PNE, pàg. 27).

"Equiparació de recursos, serveis educatius, planificació, control i avaluació entre els centres que formin part del servei públic educatiu" (PNE, pàg. 25).

Només en una ocasió el legislador ha mantingut la "integració plena" en la prestació del Servei d'Educació de Catalunya (article 93.4 LEC).

3) Principis de qualitat, equitat, excel·lència i d'igualtat en l'accés de les persones a l'educació

El Servei d'Educació de Catalunya dissenyat a la LEC es basa en els principis de qualitat, equitat, excel·lència i d'igualtat en l'accés de tothom a l'educació, els mateixos que els definits al PNE:

"(El Servei d'Educació de Catalunya) garanteix a totes les persones l'accés a una educació de qualitat i en condicions d'igualtat en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts" [articles 42.2, 43.1.c) i 98.2 LEC].

"El Govern ha de garantir que la prestació del Servei d'Educació de Catalunya esdevingui un referent de qualitat en el procés d'assoliment de l'equitat i l'excel·lència" (articles 43.2 i 90.3 LEC).

"Una planificació de les necessitats educatives territorialment equilibrada que emmarqui tots els centres sostinguts amb fons públics en el servei educatiu d'interès públic, de manera que aquest servei es presti en un marc que garanteixi la integració de tot l'alumnat, la igualtat d'oportunitats i la llibertat d'ensenyament […] (PNE, pàg. 9).

"L'equitat educativa, l'eficàcia i l'excel·lència del servei educatiu i l'eficiència són objectius de la gestió dels recursos públics" (PNE, pàg. 51).

De fet, tots aquests principis són els mateixos que els recollits a la LOE:

"[…] es regeix pels principis de normalització i inclusió i assegura la seva no-discriminació i la igualtat efectiva en l'accés i la permanència en el sistema educatiu" [article 74.1 LOE].

"L'equitat, que garanteixi la igualtat d'oportunitats, la inclusió educativa i la no-discriminació" [article 1.b) LOE].

"[…] amb la finalitat de millorar la qualitat del sistema educatiu i garantir l'equitat" [article 7 LOE; també a l'article 140.1.a)]

En definitiva, la LEC està basant el Servei d'Educació de Catalunya en els principis esmentats per l'Estatut d'autonomia de Catalunya en l'àmbit del dret a l'educació, quan preveu que la Generalitat ha d'establir "un model educatiu d'interès públic":

"Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d'igualtat. La Generalitat ha d'establir un model educatiu d'interès públic que garanteixi aquests drets (article 21.1 EAC).

Les properes setmanes continuaré amb aquesta anàlisi comparativa dels continguts Servei d'Educació de Catalunya, tal com els va establir el PNE i la LEC.