He deixat per al final el comentari de
l’Exposició de motius de la LOMCE, on s’enumeren els pretesos objectius,
finalitats i principis que serveixen de fonament a la millora del sistema
educatiu proposat. I malgrat s’afirmi en aquesta Exposició de motius que “és
necessària una reforma del sistema educatiu que defugi els debats ideològics
que han dificultat el progrés en els darrers anys”, la veritat és que resulta molt
difícil acceptar que la reforma del sistema educatiu de la LOMCE no tingui un
fort contingut ideològic de rebuig frontal a tot el que ha comportat la
universalització dels estudis secundaris en l’etapa de l’ESO, creada per la
LOGSE en el 1990, i que el legislador titlla de fracàs absolut del sistema.
El somni i els talents dels alumnes
La tècnica jurídica de l’Exposició de
motius és manifestament millorable, ja que a vegades la seva redacció conté
fragments de difícil comprensió: per exemple, al començament de la justificació
de la llei, després de situar els alumnes com a centre del sistema educatiu, s’afirma
de sobte que “tots els alumnes tenen un somni”, sense que sigui fàcil
interpretar-ho en aquest el context, ni anterior ni posterior.
Destaca, d’entrada, al costat d’aquest
somni dels alumnes, la defensa reiterada de l’adquisició del talent, al llarg
dels primers paràgrafs del text, com a condició d’una educació de qualitat:
“Todos los alumnos tienen un sueño, todas
las personas jóvenes tienen talento. Nuestras personas y sus talentos son
lo más valioso que tenemos como país”. (…)
“Todos los estudiantes
poseen talento, pero la naturaleza de este talento difiere entre
ellos, por lo que el sistema educativo
debe contar con los mecanismos necesarios para reconocerlo y potenciarlo”. (…)
“Detrás de los talentos
de las personas están los valores que los vertebran, las actitudes que los
impulsan, las competencias que los materializan y los conocimientos que los
construyen. El reto de una sociedad democrática es crear las condiciones para
(que) todos los alumnos puedan adquirir y expresar sus talentos, en
definitiva, el compromiso con una educación de calidad como soporte de la
igualdad y la justicia social”.
Però de la constatació de la necessitat
d’adquirir els talents, es passa amb massa facilitat a obrir la via de la segregació
dels alumnes, segons les seves capacitats (segons els diferents talents). La
primera conseqüència, doncs, de la “diferent naturalesa del talent dels
estudiants”, que ha reconegut d’entrada el legislador, és la de classificar els
alumnes segons les seves capacitats, “canalitzar (els estudiants)” és el terme
que s’utilitza per definir un dels objectius del nou sistema educatiu:
“La lógica de la reforma se basa en la
evolución hacia un sistema capaz de canalizar a los estudiantes hacia las
trayectorias más adecuadas a sus capacidades, de forma que puedan hacer
realidad sus aspiraciones y se conviertan en rutas que faciliten la
empleabilidad y estimulen el espíritu emprendedor a través de la
posibilidad, para los alumnos y sus padres o tutores, de elegir las mejores
opciones de desarrollo personal y profesional”.
Es nota la improvisació i poca
elaboració del text, construït en pocs mesos, sense una anàlisi profunda de la
situació del sistema educatiu, només s’han destacat els mals resultats
espanyols en els darrers PISA. La solució contra aquest mal ha estat senzilla:
separar els alumnes amb dificultats d’aprenentatge als 12 anys, i enviar-los a
la formació professional, tornant al vell model de la FP I dels anys 70 del
segle passat.
Amb dues referències breus als informes
PISA el legislador es despatxa la insuficiència del sistema educatiu espanyol:
“Por otra parte, el Informe PISA 2009
arroja unos resultados para España que ponen de relieve el nivel insuficiente obtenido en comprensión
lectora, competencia matemática y competencia científica, muy alejado del
promedio de los países de la OCDE”.
“Sin embargo, el sistema actual no
permite progresar hacia una mejora de la calidad educativa, como ponen en
evidencia los resultados obtenidos por los alumnos en las pruebas de evaluación
internacionales como PISA (Programme for International Student Assessment), las
elevadas tasas de abandono temprano de la educación y la formación, y el
reducido número de estudiantes que alcanza la excelencia”.
Després d’haver afirmat, com hem vist,
que “els alumnes són el centre i la raó de ser de l’educació”, l’Exposició de
motius converteix l’educació en el centre de la societat i economia, amb una
referència un tant confusa a la introducció de “nous patrons de conducta” com
un dels objectius de la reforma educativa:
“La educación es una tarea social que
trasciende al sistema educativo. Uno de los objetivos de la reforma es
introducir nuevos patrones de conducta que ubiquen a la educación en el
centro de nuestra sociedad y economía”.
Modificació parcial (però profunda) de
la LOE
El Govern no s’ha atrevit a fer una
llei educativa sencera, que reguli el sistema educatiu de cap a peus, i ha
encetat una modificació parcial de la LOE, tatxant, modificant i afegint
preceptes a dojo a la llei vigent, amb una tècnica jurídica poc afortunada, ja
que el legislador, sense adonar-se’n, incorre de tant en tant en aparents contradiccions
amb altres preceptes que no ha modificat ni derogat.
Aquesta modificació parcial es
justifica a l’Exposició de motius de la llei en les recomanacions de l’OCDE,
basades en les millors pràctiques dels països amb bons sistemes educatius:
“La técnica normativa elegida de
modificación limitada de la Ley Orgánica de Educación responde a las
recomendaciones de la OCDE basadas en las mejores prácticas de los países con
sistemas educativos con mejores resultados, en los que las reformas se plantean
de manera constante sobre un marco de estabilidad general según se van
detectando insuficiencias o surgen nuevas necesidades”.
Però, de fet, com hem tingut ocasió d’analitzar
aquestes darreres setmanes, la transformació del sistema pràcticament només
afecta l’ESO, que es desdobla en dues vies curriculars alternatives, obligatòries
i gratuïtes totes dues, l’ESO i la formació professional bàsica.
La lluita contra les elevades taxes
d’abandonament escolar
El principal motiu per afrontar la
reforma educativa és, segons l’Exposició de motius, la lluita contra les elevades
taxes d’abandonament escolar i els baixos nivells de qualitat del sistema
educatiu actual:
“La lucha contra la exclusión de una buena
parte de la sociedad española propiciada por altas tasas de abandono escolar
temprano y por los bajos niveles de calidad que hoy día reporta el sistema educativo
son el principal impulso para afrontar la reforma”.
Aquesta és, doncs, la principal justificació del canvi del sistema educatiu que es proposa en
la llei orgànica, ja que el sistema actual no permet progressar a una millora
de la qualitat educativa:
“Sin embargo, el sistema actual no
permite progresar hacia una mejora de la calidad educativa, como ponen en
evidencia los resultados obtenidos por los alumnos en las pruebas de evaluación
internacionales como PISA (Programme for International Student Assessment), las
elevadas tasas de abandono temprano de la educación y la formación, y el
reducido número de estudiantes que alcanza la excelencia. La objetividad de los
estudios comparativos internacionales, que reflejan como mínimo el
estancamiento del sistema, llevan a la conclusión de que es necesaria una
reforma del sistema educativo que huya de los debates ideológicos que han
dificultado el avance en los últimos años. Es necesaria una reforma sensata,
práctica, que permita desarrollar al máximo el potencial de cada alumno”.
(...)
“Los resultados de 2011, difundidos por
EUROSTAT (Statistical Office of the European Communities) en relación con los
indicadores educativos de la Estrategia Europa 2020, apuntan con claridad al
abandono educativo temprano como una de las debilidades del sistema educativo
español, al situar la tasa de abandono en el 26,5% en 2011, con tendencia al
descenso pero muy lejos del valor medio europeo actual (13,5%) y del objetivo
del 10% fijado para 2020”.
La proposta de reforma educativa inclou,
per tant, respostes als problemes actuals del sistema educatiu espanyol i es
basen en evidències detectades en les avaluacions periòdiques dels organismes
internacionals, recollint les millors pràctiques comparades:
“La propuesta de la Ley Orgánica para la
Mejora de la Calidad Educativa (LOMCE) surge de la necesidad de dar
respuesta a problemas concretos de nuestro sistema educativo que están
suponiendo un lastre para la equidad social y la competitividad del país,
primando la consecución de un marco de estabilidad y evitando situaciones
extraordinarias como las vividas en nuestro sistema educativo en los últimos
años”.
“Los cambios propuestos en nuestro sistema
educativo por la LOMCE están basados en evidencias. La reforma pretende hacer frente a los
principales problemas detectados en el sistema educativo español sobre los
fundamentos proporcionados por los resultados objetivos reflejados en las
evaluaciones periódicas de los organismos europeos e internacionales”.
“La reforma de la LOMCE se apoya en
evidencias y recoge las mejores prácticas comparadas”.
Els principals objectius de
la reforma estan relacionats amb la millora dels resultats educatius:
“Los principales objetivos que persigue la
reforma son reducir la tasa de abandono temprano de la educación, mejorar
los resultados educativos de acuerdo con criterios internacionales, tanto
en la tasa comparativa de alumnos excelentes, como la de titulados en Educación
Secundaria Obligatoria, y mejorar la empleabilidad y estimular el
espíritu emprendedor de los estudiantes”.
El contingut de la reforma educativa
Segons els estudis internacionals (que
no s’esmenten), els països que han millorat la qualitat dels seus sistemes
educatius de forma relativament ràpida han implantat les següents mesures:
-
la simplificació del currículum i reforç dels
coneixements instrumentals,
-
la flexibilització de les trajectòries perquè els alumnes
puguin elegir les més adequades a les seves capacitats i aspiracions,
-
el desenvolupament de sistemes d’avaluació externa,
censals i consistents en el temps,
-
l’increment de la transparència dels resultats,
-
la promoció d’una major autonomia i especialització dels
centres educatius,
-
l’exigència del retiment de comptes als alumnes,
professors i centres,
-
i l’incentiu de l’esforç.
No resulta difícil comprovar que en la
llei no s’han establert totes aquestes mesures per a la millora de la qualitat
del sistema educatiu:
-
No s’ha simplificat en absolut el currículum, el que sí
s’ha fet és fixar-lo (fossilitzant-lo) curs a curs en totes les etapes bàsiques
i en el batxillerat, determinant les matèries que s’han de cursar en cada
esgraó de cada etapa. En lloc del reforç dels coneixements instrumentals, el
que es fa és unificar els continguts de les assignatures fonamentals, les
anomenades “troncals”, la regulació de les quals assumeix l’Estat de forma
exclusiva, eliminant-hi tota intervenció de les Administracions educatives.
-
No hi ha tampoc cap flexibilització de les trajectòries
curriculars, sinó una segregació dels alumnes massa aviat (als 12, 13 o 14
anys) que poden iniciar un viatge sense retorn a la formació professional,
allunyats dels estudis obligatoris de secundària.
-
L’Estat s’ha apropiat, de manera excloent, la regulació
dels sistemes d’avaluació externa en l’educació primària, l’ESO i el
batxillerat, centralitzant i unificant rígidament el control estatal sobre el
que es considera el currículum fonamental.
-
No hi ha un major grau d’autonomia dels centres educatius
en relació amb l’actual regulació de la LOE sobre els àmbits pedagògic, organitzatiu
i de gestió de l’autonomia dels centres educatius. L’única mesura organitzativa
que s’introdueix, la planificació estratègica dels centres, no és cap novetat,
ja que es pot implantar a partir de la vigent regulació de l’autonomia dels
centres educatius (art. 120-123 LOE). Tampoc és una novetat el retiment de
comptes dels directors (art. 123.5 LOE), dels centres (art. 119.1, 120.3 i
127.a/ LOE) i dels alumnes.
L’Exposició de motius enumera, en
coherència amb les mesures internacionals esmentades, els següents principis
sobre els quals “pivota” la reforma, per aquest ordre:
1) L’augment de l’autonomia dels
centres.
2) El reforç de la capacitat de gestió
dels directors.
3) Les avaluacions externes.
4) La simplificació del currículum.
5) L’establiment de diferents
trajectòries curriculars.
1) El redactor de l’Exposició de motius
és molt crític amb la situació actual de l’autonomia dels centres educatius,
malgrat les previsions de la LOE en aquesta matèria, segons es desprèn de les
enquestes internacionals:
“El aumento de la autonomía de los centros
es una recomendación reiterada de la OCDE para mejorar sus resultados,
necesariamente unida a la exigencia de una mayor transparencia en la rendición
de cuentas. Pese a la reiteración formal de la Ley orgánica de Educación (LOE)
sobre la importancia de autonomía, las encuestas internacionales siguen
marcando esta circunstancia como un déficit de nuestro sistema”.
2) És cert, s’ha de reconèixer, que
l’avantprojecte atribueix una major capacitat de gestió dels directors dels
centres públics, ja que assumeixen funcions d’aprovació dels documents de
gestió de l’autonomia dels centres, que fins ara estaven atribuïts al consell
escolar del centre:
“La reforma contribuirá también a reforzar
la capacidad de gestión de la dirección de los centros confiriendo a los
directores, como representantes que son de la Administración educativa en el
centro, y como responsables del proyecto educativo, la oportunidad de ejercer
un mayor liderazgo pedagógico y de gestión. Por otro lado, se refuerza la idea
de la profesionalización de la función directiva a través de un sistema de
certificación previa para acceder al puesto de director, y se establece un
protocolo para rendir cuentas de las decisiones tomadas, de las acciones de
calidad y de los resultados obtenidos al implementarlas”.
3) Sorprèn els efectes que
s’atribueixen a la implantació de les avaluacions externes, d’una millora
d’almenys 16 punts d’acord amb els criteris de PISA:
“Las evaluaciones externas de fin de etapa
constituyen una de las principales novedades de la LOMCE con respecto al marco anterior
y una de las medidas llamadas a mejorar de manera más directa la calidad del sistema
educativo. 20 países de OCDE realizan a sus alumnos pruebas de esta
naturaleza, y las evidencias indican que su implantación tiene un impacto de al
menos 16 puntos de mejora de acuerdo con los criterios de PISA”.
També és difícil d’acceptar la següent
afirmació de l’Exposició de motius en relació amb les avaluacions de final
d’etapa:
“El éxito de la propuesta de evaluaciones
consistirá en conseguir que ningún alumno encuentre ante ellas una barrera
insoslayable. Cada prueba debe ofrecer opciones y pasarelas, de manera que
nadie que quiera seguir aprendiendo bajo ningún concepto pueda quedar fuera del
sistema”.
En efecte, les passarel·les que
s’ofereixen com a alternativa als alumnes que no superin les revàlides de final
de les etapes, van totes en la mateixa direcció, encaminades als estudis de la
formació professional (els que no superen la revàlida de l’ESO poden continuar
estudiant els cicles formatius de grau mitjà, malgrat no tenir el títol de
graduat en ESO, i el mateix succeeix amb la revàlida de batxillerat, que només
és requisit per accedir a la universitat, però els que no la superin, poden
accedir als estudis de grau superior de FP, sense posseir el títol de batxiller).
4) No hi ha a la LOMCE cap
simplificació curricular, el que s’ha dissenyat és reforçar en totes les etapes
l’aprenentatge de les matèries troncals “que són les que contribueixen a
l’adquisició de les competències fonamentals”, i per tant queda clar quin és el
paper que la llei atorga a aquest tipus de matèries, relacionades amb els
coneixements essencials, i no com s’ha pretès justificar, amb el repartiment de
competències entre l’Estat i les CCAA.
5) L’objectiu de l’establiment de
diferents trajectòries curriculars a l’ESO és, en definitiva, separar els
alumnes segons les seves capacitats, amb unes conseqüències evidents:
transportar els alumnes “les expectatives dels quals no s’adeqüen al marc
establert” als estudis de formació professional, molt abans d’acabar els
estudis obligatoris de secundària. Aquesta és la forma com s’entén a la llei la
flexibilització curricular de l’ESO, resumida de forma molt lúcida, i que no
porta a engany, en aquest paràgraf de l’Exposició de motius:
“La flexibilización de las trayectorias,
de forma que cada estudiante pueda desarrollar todo su potencial, se concreta
en el desarrollo de programas de mejora del aprendizaje y el rendimiento en
segundo y tercer curso de la Educación Secundaria Obligatoria, la anticipación
de los itinerarios hacia Bachillerato y Formación Profesional, y la
transformación del actual cuarto curso de la Educación Secundaria Obligatoria
en un curso fundamentalmente propedéutico con dos trayectorias bien
diferenciadas. Esta diversificación permitirá que el estudiante reciba una
atención personalizada para que se oriente hacia la vía educativa que mejor se
adapte a sus necesidades y aspiraciones, lo que debe favorecer su progresión en
el sistema educativo”.
En canvi, no es pot acceptar que la
reforma pugui assolir els següents objectius, en la mesura en què no és cert
que la llei obri passarel·les entre totes les trajectòries formatives (aquestes
només van en una direcció, a la formació professional, no en sentit invers) i
tampoc és cert que qualsevol alumne pugui transitar en el seu procés de
formació d’uns àmbits a uns altres (el trànsit sempre acaba en la formació
professional, de la que no es preveuen passarel·les a altres etapes, com ara el
batxillerat):
“Es una obsesión en la reforma el
eliminar las barreras para favorecer al menos la realización de las etapas
superiores de secundaria, una exigencia cada vez más evidente en la
sociedad en la que vivimos, para lo que se han planteado nuevos itinerarios y
se han dotado los existentes de mayor permeabilidad. La permeabilidad del
sistema es una de las mayores preocupaciones de la Unión Europea, tanto de forma
vertical como horizontal; así, la ley abre pasarelas entre todas
trayectorias formativas y dentro de ellas, de manera que ninguna decisión de
ningún alumno sea irreversible. Cualquier alumno puede transitar en su
proceso de formación de unos ámbitos a otros de acuerdo con su vocación,
esfuerzo y expectativas vitales, enlazando con las necesidades de una formación
a lo largo de la vida”.
Juntament amb aquests cinc principis,
l’Exposició de motius destaca tres àmbits d’especial incidència en la transformació
del sistema educatiu:
a) Les tecnologies i “la creació d’un
ecosistema digital d’àmbit nacional”;
b) El plurilingüisme, com a domini
d’una segona o tercera llengua estrangera;
c) La formació professional.
Una reforma basada en el sentit comú
(però mancada d’acords en la seva elaboració)
És la primera vegada a la història
recent educativa que es fonamenta una reforma del sistema educatiu en el sentit
comú. Sobren els comentaris sobre el següent paràgraf rotund de l’Exposició de
motius de la LOMCE:
“Esta reforma del sistema educativo
pretende ser gradualista y prudente, basada en el sentido común y
sostenible en el tiempo, pues su éxito se medirá en función de la mejora
objetiva de los resultados de los alumnos. Esta ley orgánica es el resultado
de un diálogo abierto y sincero enriquecido con las aportaciones de toda la
comunidad educativa”.
Finalment, sobta que es proposi
promoure una cooperació sincera entre les administracions educatives per a la
transformació del sistema educatiu, quan la llei redueix en gran mesura el
paper d’aquestes administracions educatives en el disseny i regulació del
sistema, sense haver aplicat el sentit comú que predica de la reforma:
“La transformación del sistema educativo
es el resultado de un esfuerzo contenido y constante de reforma educativa,
esfuerzo que sólo es posible realizar con la colaboración permanente y
respetuosa de todos los actores. De manera especial, será relevante
promover una cooperación sincera entre las administraciones educativas que
permita compartir las mejores prácticas del sistema y mejorar la cohesión
territorial”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada