L’autonomia organitzativa dels centres educatius a la LOMCE

Entre els objectius de la LOMCE, la “Memòria de l’anàlisi d’impacte normatiu” que acompanya l’avantprojecte de llei, inclou el de “promoure l’autonomia dels centres docents, com a factor clau que millora els resultats acadèmics dels alumnes” i, per això, entre les mesures de la reforma educativa hi trobem “l’augment de l’autonomia els centres, foment de la seva especialització i exigència del rendiment de comptes”.

L’augment d’autonomia dels centres es lliga a l’especialització dels centres en funció dels itineraris que ofereixin:

“Este esquema supone un importante incremento en la autonomía de las Administraciones educativas y de los centros, que pueden decidir las opciones y vías en las que se especializan los centros y fija la oferta de asignaturas de los Bloques de asignaturas específicas y de especialidad, en el marco de la programación de la oferta educativa. El sistema es más flexible porque permite ajustar la oferta formativa a la demanda y a la proximidad de facultades o escuelas universitarias. Se favorece la especialización de los centros en función de los itinerarios ofrecidos”.

Una vegada més, aquest objectiu general de la llei es justifica en els estudis PISA:

“Promover la autonomía de los centros educativos como factor clave que mejora los resultados académicos de los alumnos. Según los estudios comparativos de PISA, esta es una de las mayores deficiencias del sistema educativo en España”.

També hi ha una crítica oberta a la regulació de l’autonomia en la LOE que no ha aconseguit els resultats esperats en aquest camp:

“El aumento de la autonomía de los centros es una recomendación reiterada de la OCDE para mejorar sus resultados, necesariamente unida a la exigencia de una mayor transparencia en la rendición de cuentas. Pese a la reiteración formal de la Ley orgánica de Educación (LOE) sobre la importancia de autonomía, las encuestas internacionales siguen marcando esta circunstancia como un déficit de nuestro sistema” (LOMCE, Exposició de motius, VII).

Però una vegada constatat aquest objectiu en la justificació de la llei, sorprèn molt comprovar com s’han concretat en el text legal les mesures encaminades a millorar l’autonomia del centres. Em limito avui a repassar tres innovacions en la regulació actual de l’autonomia organitzativa dels centres educatius:

1) El paper del Consell Escolar del Centre en la vida dels centres

Un primer pas per a reduir la capacitat d’intervenció de la comunitat educativa en el funcionament i el govern dels centres públics i privats concertats, és recuperar a l’article 119.1 LOE la redacció exacta de la Constitució sobre el dret “dels professors, els pares i, en el seu cas, els alumnes per a intervenir en el control i en la gestió de tots els centres sostinguts per l’Administració amb fons públics, en la forma que la llei estableixi” (art. 27.7 CE):

“Las Administraciones educativas garantizarán la intervención de la comunidad educativa en el control y gestión de los centros sostenidos por la Administración con fondos públicos a través del Consejo Escolar” (art. 119.1 LOE, reformat per la LOMCE).

Amb aquesta tècnica de reproduir literalment la Constitució, el legislador aconsegueix el seu objectiu de suprimir la concreció en què s’ha concretat fins ara la forma de participació de la comunitat en la vida dels centres, és a dir, en l’organització, el govern, el funcionament i l’avaluació dels centres:

“Les administracions educatives han de garantir la participació de la comunitat educativa en l’organització, el govern, el funcionament i l’avaluació dels centres” (art. 119.1 LOE vigent)..

Desapareix, per tant d’aquest precepte, tota referència a l’organització, funcionament i govern dels centres, així com a la seva avaluació.

El legislador va molt més lluny en aquesta transformació de l’actual participació de la comunitat educativa en suprimir també l’apartat 2 sencer d’aquest precepte:

“La comunitat educativa ha de participar en el govern dels centres a través del consell escolar” (art. 119.2 LOE vigent).

Amb aquesta supressió queda clara la voluntat de la nova llei: el consell escolar deixa de ser l’instrument principal de participació de la comunitat educativa en el govern dels centres, i per això mateix, la nova redacció de l’apartat 6 suprimeix l’expressió “de govern” en la denominació del consell escolar i claustre de professors, que passen de ser considerats “òrgans col·legiats de govern” a només “òrgans col·legiats”.

Conseqüentment a aquesta rebaixa en la consideració dels òrgans col·legiats dels centres educatius, les competències del consell escolar dels centres públics, regulades a l’article 127 LOE, pateixen una mutilació sorprenent: desapareixen totes les referències als verbs “aprovar”, “decidir” i “fixar les directrius”, quan es defineixen les competències del consell escolar, que passen totes elles a l’àmbit consultiu.

Així, el consell escolar perd la competència per a “aprovar els projectes i les normes a què es refereix el capítol II del títol V de la LOE” (art. 127.a), que són el projecte educatiu, el projecte de gestió, les normes d’organització i funcionament del centre, així com la programació general anual (art. 127.b).

També perd les competències per a decidir sobre l’admissió d’alumnes (art. 127.e), aprovar l’obtenció de recursos complementaris (art. 127.h) i fixar les directrius per a la col·laboració amb les administracions locals, amb altres centres, entitats i organismes (art. 127.i).

En definitiva, el consell escolar es converteix en un òrgan de consulta, que informa i proposa, però sense capacitat per a decidir sobre aspectes directament relacionats amb el govern dels centres, i per tant, el consell escolar es limitarà a aprovar les actes de les sessions, ja que la resta de competències que manté, no impliquen cap resolució:

-          avaluar els projectes i normes del centre (art. 127.a)

-          avaluar la programació general anual del centre (art. 127.b)

-          conèixer les candidatures a la direcció i els projecte de direcció presentats (art. 127.c)

-          participar en la selecció del director i ser informat del nomenament i cessament dels altres membres de l’equip directiu. També, proposar la revocació del nomenament del director (art. 127.d)

-          informar sobre l’admissió d’alumnes (art. 127.2)

-          conèixer la resolució de conflictes disciplinaris. També revisar la decisió adoptada pel director en relació a conductes greus de l’alumnat, i proposar-hi, si s’escau, les mesures oportunes (art. 127.f)

-          proposar mesures i iniciatives, entre altres, sobre la convivència al centre (art. 127.g)

-          promoure la conservació i renovació de les instal·lacions i equip escolar i informar l’obtenció de recursos complementaris (art. 127.h)

-          informar les directrius per a la col·laboració amb les administracions locals, amb altres centres, entitats i organismes (art. 127.i)

-          analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’evolució del rendiment escolar i els resultats de les avaluacions internes i externes (art. 127.j)

-          elaborar propostes i informes sobre el funcionament del centre (art. 127.k).

Les competències decisòries que perd el consell escolar són atribuïdes per la LOMCE al director del centre públic, segons els nous apartats de l’article 132 LOE:

“l) Aprobar los proyectos y las normas a los que se refiere el capítulo II del título V de la presente ley orgánica.

m) Aprobar la programación general anual del centro sin perjuicio de las competencias del Claustro de profesores, en relación con la planificación y organización docente.

n) Decidir sobre la admisión de alumnos con sujeción a lo establecido en esta ley orgánica y disposiciones que la desarrollen.

o) Aprobar la obtención de recursos complementarios de acuerdo con lo establecido en el artículo 122.3.

p) Fijar las directrices para la colaboración, con fines educativos y culturales, con las Administraciones locales, con otros centros, entidades y organismos”.

Es trenca, doncs, totalment l’equilibri actual entre els òrgans col·legiats i unipersonals dels centres públics, desplaçant les competències d’aprovació de tots els instruments que regulen l’autonomia dels centres públics, des del consell escolar al director del centre, que veu incrementat el seu poder de decisió en aspectes centrals de l’organització de l’autonomia del centre.

2) Excés de detall en la regulació de la convivència a les Normes d’Organització del Centre

En la LOE vigent només s’esmenten les normes d’organització i funcionament dels centres, que han incloure les que garanteixin el compliment del pla de convivència (art. 124), deixant a l’autonomia de cada centre la concreció d’aquet dos instruments de l’organització escolar.

En canvi, la LOMCE amplia, amb un excés de detall, el contingut del pla de convivència en la nova redacció d’aquest mateix precepte, reduint notablement el marge d’autonomia dels centres públics i concertats:

Art. 124.1. Los centros elaborarán un plan de convivencia que incorporarán a la programación general anual y que recogerá todas las actividades que se programen con el fin de fomentar un buen clima de convivencia dentro del centro escolar.

2. Las normas de convivencia y conducta de los centros serán de obligado cumplimiento, tanto dentro como fuera de las aulas, y deberán concretar los deberes de los alumnos y las medidas correctoras aplicables en caso de incumplimiento, tomando en consideración su situación y condiciones personales.

Las medidas correctoras tendrán un carácter educativo y recuperador, deberán garantizar el respeto a los derechos del resto de los alumnos y procurarán la mejora en las relaciones de todos los miembros de la comunidad educativa.

Las medidas correctoras deberán ser proporcionadas a las faltas cometidas. Aquellas conductas que atenten contra la dignidad personal de otros miembros de la comunidad educativa, que tengan una implicación de género, sexual, racial o xenófoba, o que se realicen contra el alumnado más vulnerable por sus características personales, sociales o educativas tendrán la calificación de falta muy grave y llevarán asociada como medida correctora la expulsión, temporal o definitiva, del centro.

Las decisiones de adoptar medidas correctoras por la comisión de faltas leves serán inmediatamente ejecutivas.

En los procedimientos de adopción de medidas correctoras, los hechos constatados por profesores y miembros del equipo directivo de los centros docentes tendrán valor probatorio y disfrutarán de presunción de veracidad, sin perjuicio de las pruebas que en defensa de los respectivos derechos o intereses puedan señalar o aportar los propios alumnos”.

Després de detallar tot aquestes regles de convivència, més pròpies d’un reglament que d’una llei, es manté la referència actual a les normes d’organització i funcionament, en el marc de l’autonomia dels centres:

3. Las Administraciones educativas facilitarán que los centros, en el marco de su autonomía, puedan elaborar sus propias normas de organización y funcionamiento.”

3) Els projectes educatius de qualitat

La LOMCE afegeix a la LOE un nou precepte, el 122.bis, molt extens (ni més ni menys que 42 línies de text en un únic apartat, el legislador no l’ha subdividit en diferents apartats) sobre “les accions destinades a fomentar la qualitat dels centres docents”, mitjançant el reforç de la seva autonomia i la potenciació de la funció directiva:

“Las acciones de calidad educativa partirán de una consideración integral del centro, que podrá tomar como referencia modelos de gestión reconocidos en el ámbito europeo, y habrán de contener la totalidad de las herramientas necesarias para la realización de un proyecto educativo de calidad”.

Sobta, d’entrada, aquesta denominació del “projecte educatiu de qualitat”, com si altres projectes que no s’acullin a una planificació estratègica, que és el que es preveu en aquest precepte, no puguin tenir aquesta denominació “de qualitat”:

“A tal fin, los centros docentes deberán presentar una planificación estratégica que deberá incluir los objetivos perseguidos, los resultados a obtener, la gestión a desarrollar con las correspondientes medidas para lograr los resultados esperados, así como el marco temporal y la programación de actividades”.

No hi ha cap novetat en aquest precepte que la LOMCE afegeix a la LOE, ja que l’actual redacció dels articles 120-125 de la LOE, on es regula l’autonomia dels centres educatius, ja permet una organització basada en plans estratègics i altres instruments semblants. L’objectiu manifest d’aquest precepte és, simplement, lligar aquest tipus de centres educatius amb projectes educatius de qualitat a “l’especialització curricular” que els singularitza en relació amb altres centres:

“El proyecto educativo de calidad supondrá la especialización de los centros docentes, que podrá comprender, entre otras, actuaciones tendentes a la especialización curricular, a la excelencia, a la formación docente, a la mejora del rendimiento escolar, a la atención del alumnado con necesidad específica de apoyo educativo, o a la aportación de recursos didácticos a plataformas digitales compartidas”.

Per a assolir la millora dels resultats es preveuen mesures d’autonomia de gestió dels recursos materials i de personal, ja que és la única ocasió en què la LOMCE regula un aspecte relatiu al personal docent:

“Las acciones de calidad educativa, que deberán ser competitivas, supondrán para los centros docentes la autonomía para su ejecución, tanto desde el punto de vista de la gestión de los recursos humanos como de los recursos materiales y financieros.

Para la realización de las acciones de calidad, el director del centro dispondrá de autonomía para adaptar  los recursos humanos a las necesidades derivadas de los mismos. A tal efecto,  dispondrá de las siguientes facultades, de acuerdo con las condiciones que el Gobierno determine reglamentariamente:

a) Establecer requisitos y méritos específicos para los puestos ofertados de personal funcionario docente, así como para la ocupación de puestos en interinidad.

b) Rechazar, mediante decisión motivada, la incorporación a puestos en interinidad de personal docente procedente de las listas centralizadas.

c) Cuando exista vacante y financiación adecuada y suficiente, proponer de forma motivada el nombramiento de profesores que, habiendo trabajado en los proyectos de calidad, sean necesarios para la continuidad de los mismos”.

El nou precepte finalitza concretant que l’autonomia de gestió que s’ha reforçat, es refereix, evidentment, a l’autonomia dels directors:

“Las Administraciones educativas favorecerán el ejercicio de la función directiva en los centros docentes, dotando a los Directores de la necesaria autonomía de gestión para impulsar y desarrollar las acciones de calidad educativa”.