Fa just un any vaig comentar en aquestblog el text definitiu de la LOMLOE, publicat al BOE del 30 de desembre del 2020, i en una nota anterior del 28 de novembre, ja havia analitzat les poques novetats sobre professorat que apareixien a l’avantprojecte de llei. Una d’elles era, precisament, el contingut de la DA 7 en què se’ns anunciava el següent:
Disposición
adicional séptima. Normativa sobre el desarrollo de la profesión docente.
A fin de que el sistema educativo pueda afrontar en
mejores condiciones los nuevos retos demandados por la sociedad e impulsar el
desarrollo de la profesión docente, el Gobierno, consultadas las comunidades
autónomas y los representantes del profesorado, presentará, en el plazo de un año a partir de la entrada en vigor de
esta Ley, una propuesta normativa que regule, entre otros aspectos, la
formación inicial y permanente, el acceso y el desarrollo profesional docente.
Per complir amb aquesta disposició
legal, aquest 27 de febrer el Ministeri d’Educació i Formació Professional va
presentar a sindicats i comunitats autònomes un document que inclou “24 propostes per a la reforma de a professió docent”, que segons la nota de premsa
del ministeri ha de servir per a un debat, que serà el segon en aquests darrers
anys, ja que l’any 2015 el propi ministeri va encarregar a José Antonio Marina
un “ Llibre blanc de la professió docent i el seu entorn escolar”. No hi ha cap
referència en tot el nou document a aquest llibre blanc, que va ser l’inici
d’un debat nacional, les conclusions del qual tampoc no es mencionen a les “24 propostes
per a la reforma de la professió docent”.
El document deixa clar des d’antuvi
que vol iniciar un debat educatiu sobre “el nou model de professió docent”,
buscant acords amb els diferents agents amb la finalitat d’actualitzar la
professió docent:
“Cabe señalar, en este sentido, que las 24 propuestas de
mejora que integran este documento se presentan ante la comunidad educativa con
el objetivo de centrar el debate y establecer el perímetro de la propuesta
normativa que nuestro sistema educativo necesita en torno al nuevo modelo de profesión docente. Por tanto, dichas propuestas
no pretenden ser excluyentes ni agotar las que pudieran resultar del proceso de
diálogo que el Ministerio de Educación y Formación Profesional inicia con los
agentes implicados a partir de la aportación de este documento.” (pàg. 6)
“El análisis de la situación actual de la profesión
docente muestra la necesidad de ofrecer una serie de propuestas de reforma que,
a través del debate y búsqueda de acuerdos con los diferentes agentes, permitan
incorporar y actualizar los elementos más destacados de esta profesión.” (pàg.
19)
Esperem que aquesta vegada arribi a
bon port aquest nou debat educatiu i es facin públiques les conclusions del
“procés de diàleg del ministeri amb els agents implicats”. Tanmateix, la primera
impressió que m’ha produït la lectura del document ha estat decebedora, per la
forma de les propostes, més properes a meres actualitzacions de l’aplicació del
model actual, i per l’escàs contingut innovador que tenen del sistema vigent,
molt lluny del que podríem acceptar com a proposta normativa d’un nou model de
la professió docent.
Analitzo, a continuació, alguns
aspectes de aquestes 24 propostes.
1)
El document no és una “proposta normativa que reguli, entre altres aspectes, la
formació inicial i permanent, l’accés i el desenvolupament docent”, tal com va determinar
la DA 7 de la LOMLOE.
No té forma d’esborrany de norma ni de
proposta normativa, tampoc no està redactada com a una futura norma, ben
articulada i estructurada. Fins i tot, en molts casos tampoc no s’indica ni tan
sols el tipus de norma que s’aprovarà (si serà una llei o un decret), ni tampoc
quin òrgan l’aprovarà (estatal o autonòmic).
No es pot acceptar, per tant, que el
document presentat sigui una “proposta normativa” (projecte de decret, projecte
de llei). Per això, el propi document intenta justificar aquesta sortida del
guió legal i ens indica que la “proposta normativa” se ha d’interpretar com a
“un conjunt de normes que s’han de desenvolupar”, ja que la proposta “es
configurarà com un conjunt de normes relacionades i integrades en una proposta
global... de model de professió docent”:
“El concepto de «propuesta normativa» debe interpretarse
como un conjunto de normas que se han de desarrollar, y de los aspectos
contenidos en las mismas, entendiéndose que, dada la complejidad de la
profesión docente, esta propuesta se configurará con un conjunto de normas
relacionadas e integradas en una propuesta global, es decir, en una propuesta
de modelo de profesión docente.” (pàg. 6)
Però el document tampoc no inclou
aquest “conjunt de normes”, ni tan sols esquemàticament, ja que no està
redactat com a projecte de normes, i, de fet, es limita a presentar les
propostes de millora sense concretar massa les novetats normatives, és a dir,
sense desenvolupar les innovacions que es proposen, que semblen més una
voluntat de canvi, sense determinar el contingut del canvi.
2)
No hi ha tampoc al document una delimitació competencial de les matèries
tractades al document, que afecten competències bàsiques estatals i
competències autonòmiques en matèria educativa.
El redactor del document és conscient
de la complexitat de la regulació que afecta tant les competències estatals com
les autonòmiques en matèria educativa, i fins i tot, pot implicar altres
ministeris:
“Las propuestas de reforma que aquí se recogen se
proponen como punto de reflexión y debate para los diferentes agentes que
participan en la profesión docente. Se ha de tener en cuenta que se proponen
mejoras que abarcan algunos ámbitos que exceden al del Ministerio de Educación
y Formación Profesional, atendiendo aspectos que abarcan desde normas básicas
hasta regulaciones de competencia de otros departamentos ministeriales o de las
comunidades autónomas.” (pàg. 19)
Però, amb l’excepció de les propostes
de formació inicial, en els 4 àmbits restants no s’especifica quines normes
s’hauran de modificar o si seran normes noves, ni tampoc si aquestes normes
hauran de ser aprovades per l’Estat o per les CCAA. Aquesta manca d’imprecisió
dificultarà molt el diàleg del ministeri amb la resta d’agents, siguin els
sindicats o les comunitats autònomes, perquè caldria aclarir d’entrada quin és
l’àmbit competencial de cadascun dels 5 paquets de propostes de reforma i, per
tant, quins seran els responsables de regular les normes que es dedueixin de
les 24 propostes.
3)
Contingut del capítol de propostes de reforma.
El document inclou 24 propostes de
reforma, molt desiguals unes d’altres, classificades en 5 àmbits:
1) Formació inicial: 7 propostes
2) Formació permanent: 5 propostes
3) Accés a la professió docent: 5
propostes
4) Especialitats docents: 4 propostes
5) Desenvolupament professional
docent: 2 propostes
La primera proposta està fora dels 5
àmbits i funciona com el fonament previ i eix vertebrador de moltes de les 23
restants, com a “element de cohesió del model”:
“Como elemento de cohesión en la propuesta de reforma se
debe establecer un Marco de competencias profesionales docentes. Dicho marco
tendría que estar presente en las reformas referidas a la formación inicial, la
formación permanente y el desarrollo profesional docente.” (pàg. 21)
Proposta de reforma 1. Acordar un marc
de competències professionals docents.
El marc de competències professionals
hauria d’estar present en les reformes dels àmbits 1), 2) i 5) i s’hauria de
tenir en compte en totes les propostes.
Aquest marc de competències conté
àrees com a conjunts de competències que comparteixen un element comú,
competències professionals docents com a coneixements, destreses i actituds
necessàries per a una determinada funció professional i resolució de problemes,
nivells de desenvolupament competencial que reflecteixin l’evolució
professional de qualsevol docent i descriptors, entesos com la concreció del
grau d’evolució de cadascuna de les competències per a cadascun dels nivells de
desenvolupament professional.
No es concreta en la proposta 1 amb
qui s’ha d’arribar a un acord, però d’altres apartats del document es pot
deduir que s’està pensant en els diferents agents implicats en el debat:
Ministeri, comunitats autònomes i representants sindicals docents.
Propostes
de reforma de la formació inicial
-2/ Establir una prova d’accés als
graus d’educació infantil i primària:
“Dicha prueba debe evaluar la competencia comunicativa y
razonamiento crítico y la competencia lógico-matemática e incluir aspectos
referidos a actitudes y competencias de la profesión docente recogidas en el
marco de competencias profesionales docentes.” (pàg. 22)
-3/ Modificar l’accés al màster
universitari en formació del professorat:
“Se propone establecer para acceder al Máster de cada
especialidad unos requisitos básicos relacionados con el área de conocimiento
de dicha especialidad. (...) como requisitos específicos previos a la admisión
de enseñanzas oficiales de Máster Universitario, se establezcan complementos
formativos (que) (...) irían dirigidos a asegurar los conocimientos básicos
relacionados con las especialidades del Máster.
Se podría, asimismo, valorar la posibilidad de establecer
una prueba de acceso al Máster de formación del profesorado de manera similar a
la propuesta que se ha realizado a los Grados en Educación Infantil y
Primaria.” (pàg. 23)
- 4/ Promoure l’oferta d’assignatures
de didàctiques de les especialitats als estudis universitaris.
“(...) se puede fomentar la generalización de asignaturas
ligadas a la docencia, particularmente, de didácticas de las áreas y materias
en titulaciones que habitualmente escogen los estudiantes que deciden seguir la
carrera docente.” (pàg. 23)
5/ Revisar l’oferta del màster universitari en
formació del professorat.
“Se debe promover la existencia de plazas de Máster para
todos los cuerpos y especialidades necesarias –tanto para enseñanzas de régimen
general como especial- dado que la norma lo exige, bien bajo la figura de
máster interuniversitarios y de otras formas de colaboración.” (pàg. 24)
- 6/ Revisar els continguts dels plans
d’estudi de les titulacions universitàries habilitants per a la docència.
Aquestes tres darreres propostes (la
4, 5 i 6) són molt fluixes en el seu contingut i no afecten al model de la
formació inicial, sinó a la seva aplicació.
-7/ Establir un nou model d’iniciació
a la docència (PID) a la formació inicial basat en la pràctica.
L’inici d’aquesta setena proposta és
molt encertat al lligar les dues fases del pràcticum -la de la formació inicial
i la del procés selectiu de l’ensenyament públic-, que jo també lligaria amb la
selecció del professorat del centres concertats:
“El modelo de la iniciación a la docencia (PID) cuenta
con dos fases, una dedicada a las prácticas de la formación inicial para todo
el futuro profesorado y, en segundo lugar, la orientada al proceso de selección
de los docentes de la enseñanza pública.” (pàg. 24)
Però d’entrada, la proposta rebutja
aplicar als docents el model MIR sanitari, sense masses contemplacions ni excessiva
anàlisi del tema:
“El diseño actual de las prácticas de Grado y de Máster
debería ser revisado para acercar más íntimamente al estudiante con la realidad
que encontrará en su futuro laboral y enriquecer su formación teórica con una
experiencia directa. Pero hay que tener en cuenta que estas prácticas no están
orientadas prioritariamente hacia una especialización docente, por lo que no resultan directamente aplicables
procedimientos empleados en otras profesiones de prestigio (como es el caso
muchas veces citado del MIR) destinados específicamente a la especialización de
quienes los cursan.” (pàg. 25)
El model que es proposa és poc
innovador, allunyat de les expectatives que va despertar la darrera proposta
elaborada per José Antonio Marina, i es basa en un model dual complementari
entre el centre universitari i un centre no universitari on l’activitat
formativa pot alternar-se amb una activitat laboral retribuïda, i amb la
compensació per als tutors i reconeixement per als centres:
“Cada Administración educativa debería adoptar diversos
modelos encaminados al objetivo último de conseguir que las prácticas
formativas desarrolladas durante la formación inicial conduzcan a un
aprendizaje de las competencias necesarias para ejercer la profesión docente y
hacia la inserción profesional en los centros educativos, con una perspectiva
amplia y global.” (pàg. 25)
Tot aquest model d’iniciació a la
docència està molt allunyat de la proposta de MIR educatiu que va desenvolupar
el Llibre blanc de la professió docent de José Antonio Marina com a DEP,
“Docents En Pràctiques”.
- 8/ Reforçar el pràcticum en el
conjunt del màster universitari en formació del professorat.
“(...) en el Máster se debe valorar la posibilidad de
incrementar el número de créditos relacionados con el Prácticum.” (pàg. 26)
No hi ha, doncs, en les 7 propostes de
reforma de la formació inicial cap nou model del sistema educatiu universitari
que garanteixi una millor preparació “sòlida i robusta”, com diu el document a
la justificació inicial d’aquest apartat:
“Debemos entender, por tanto, la formación inicial de los
futuros docentes como un proceso que les permita adquirir experiencia,
cualificación y una formación sólida y robusta en aquello para lo que se han
formado, de tal modo que sean reconocidos y considerados por el conjunto de la
sociedad para desempeñar la importante tarea que les será encomendada.” (pàg.
22)
Propostes
de reforma de la formació permanent
- 9/ Utilitzar com a referència en la
formació permanent el Marc de competències professionals docents.
“El establecimiento de un Marco de competencias
profesionales docentes sirve para poder crear un referente para la detección de
necesidades y la planificación en la formación permanente del profesorado.” (…) (pàg. 27)
- 10/
Utilitzar com a referència en la formació permanent el Marc de la
competència digital docent.
“Se debe realizar una revisión y actualización de las
competencias docentes dirigida a la creación de un marco profesional docente.
Dicha actualización toma como referencia el marco europeo para la competencia
digital de los educadores (DigCompEdu), pero buscando una adaptación al
contexto y al sistema educativo español, encaminada a docentes únicamente de la
educación formal.” (pàg. 28)
- 11/ Garantir la formació permanent
del professorat.
Més que una proposta de reforma (ja
que no inclou cap reforma) aquest punt 11 és, simplement, una manifestació de
tres desitjos: que les Administracions educatives assumeixin el compromís de
garantir la formació permanent dels docents, que es promoguin entre les
Administracions educatives el reconeixement dels permisos per a la formació, i
que els docents es formin en aquells aspectes fonamentals per desenvolupar el
seu treball correctament (pàg. 28).
- 12/ Assegurar l’oferta d’aspectes
clau en la formació permanent.
De nou, es fa una proposta que no
inclou cap novetat de reforma normativa, perquè els tres aspectes clau que es
proposen ja estan recollits a la LOE, com diu el propi document ministerial:
“Se trata de aspectos que aparecen recogidos en la
redacción vigente de la LOE como:
- Formación del profesorado en los nuevos currículos y su
carácter competencial, en la educación inclusiva, la Agenda 2030 y en
sostenibilidad.
- Formación específica del profesorado en materia de
acoso y malos tratos y de prevención, detección y actuación frente a la
violencia contra la infancia.
- Formación específica del profesorado en materia de
igualdad: sobre contenidos contrarios a la discriminación por sexo y el fomento
de la igualdad efectiva entre hombres y mujeres.” (pàg. 29)
- 13/ Fomentar la diversitat de
modalitats de formació permanent del professorat.
La cinquena proposta de formació
permanent tampoc no pot considerar-se cap reforma del sistema de formació
permanent, ja que es limita a proposar el deure de “fomentar” el
desenvolupament de modalitats variades de formació del professorat:
“Se debe fomentar el desarrollo de modalidades variadas
de formación del profesorado que impulsen el trabajo colaborativo y las redes
profesionales y de centros, la autoevaluación y la mejora de la actividad
docente. Para ello será necesario identificar grupos de investigación e
innovación educativas y promover su desarrollo con el fin de mejorar las
prácticas docentes y los procesos educativos, basados en evidencias y buenas
prácticas y promoviendo la difusión de las mismas.” (pàg. 29)
En resum, cap de les 5 propostes de
formació permanent inclouen propostes de millora normativa, ja que no innoven
el sistema formatiu i, de fet, totes elles són millores de l’aplicació de la
normativa vigent. Segurament, aquest baix nivell d’innovació normativa en
aquesta matèria es deu a que la formació permanent ha estat a mans de les
comunitats autònomes des del començament de les transferències en matèria
educativa, i el ministeri no l’ha regulat mai en aquests 42 anys de gestió
autonòmica de la formació permanent, i ara tampoc no es planteja introduir cap
reforma normativa.
Propostes
de reforma de l’accés a la professió docent
- 14/ Reformular els processos de
selecció per a la funció pública docent.
Després d’assegurar que a partir del
2024 es preveu la reducció significativa del nombre d’interins, cal promoure
una modificació dels sistemes d’accés identificant els més idonis en referència
amb el Marc competències professionals docents:
“Hemos de replantearnos los procesos de selección
buscando la identificación de quienes son más idóneos, para ello podemos tomar
como referencia el Marco de competencias profesionales docentes del que se ha
hablado anteriormente.” (pàg. 29)
Però no s’indica com es fa la selecció
dels més idonis, “un proceso moderno y
estable, que permita seleccionar a los mejores para la profesión docente” (pàg.
14), ja que la comprovació “de la competència, els coneixements, destreses i
actituds” que es proposa, ja es preveu
en el sistema actual de selecció de professorat.
- 15/ Reformular la fase pràctica per
a l’accés a la funció docent en el marc del nou model d’iniciació a la docència
(PID).
Es proposa convertir la fase de
pràctiques del procediment selectiu en un procés d’iniciació a la professió
docent de forma similar al pràcticum proposat per a la formació inicial:
“Las prácticas que deben necesariamente realizarse tras
la superación de los ejercicios del concurso-oposición deberían entenderse como
un proceso de iniciación a la profesión docente y articularse en consonancia
con ese objetivo. Por lo tanto, deberán desarrollarse en los centros
educativos, siguiendo un plan formativo bien definido (al igual que se hace en
otros ámbitos de la función pública), tutorizado por docentes experimentados y
evaluado de forma cuidadosa a su finalización. Dichos tutores, han de ser
seleccionados de entre los profesores en activo considerando que actuarán como
mentores.” (pàg. 30)
La proposta del nou període de
pràctiques es completa amb la implicació de més agents en la seva avaluació
(equip directiu, inspectors, docents de reconegut prestigi...) i amb la
garantia del coneixement de l’aplicació de la normativa educativa o la relació
amb l’administració educativa.
Evidentment, totes aquestes
modificacions de les pràctiques es poden portar a terme sense necessitat de
canviar la normativa que regula els processos selectius actuals del
professorat.
- 16/ Actualitzar y adequar els
temaris d’oposicions al nou model d’accés.
Amb les propostes 13 i 14 no s’ha
definit cap “nou model d’accés” a la funció pública docent, ni tampoc un “nou
sistema d’accés” com es nomena a la proposta 16 (pàg. 31), ja que només s’hi
han introduït pinzellades al procediment, que continua sent pràcticament
idèntic a l’actual: es continua parlant de “la superació dels exercicis del
concurs-oposició” (pàg. 30), com tota la vida, sense cap plantejament de
renovar l’estructura del sistema de selecció ni de la forma de trobar els
millors professionals docents, malgrat que el document es refereix en aquesta
proposta 16 a “la modificació de l’estructura de l’oposició”, sense que es
manifesti cap canvi al sistema:
“La modificación en la estructura de la oposición, de
modo que pudieran incorporarse la valoración de aspectos que ahora no se
contemplan, obligaría en todo caso a esta modificación.” (pàg. 31)
La proposta d’actualització i
adequació dels temaris tampoc la podem considerar com a innovació normativa, ja
que la justificació de la mesura es basa en la manca d’actualització dels
temaris, no en cap modificació estructural del sistema:
“Los temarios de la mayor parte de las especialidades
tienen una antigüedad excesiva, que llega a ser superior a veintiocho años, lo
cual exige una actualización de los mismos y la consecuente incorporación de
los avances científicos y los nuevos enfoques adoptados en cada una de las
ramas del conocimiento.” (pàg. 14).
Tot això es podria fer sense tocar ni una
coma dels actuals reals decrets que regulen la selecció del professorat per a
l’ingrés als cossos docents.
- 17/ Regular l’accés dels Professors
Tècnics de Formació Professional al cos de Professors d’Ensenyament Secundari.
Aquesta tampoc no es pot acceptar com
a proposta de reforma, ja que és el desenvolupament del que ja preveu la DA
11.2 de la LOMLOE.
- 18/ Vincular l’especialitat del Màster
a l’especialitat docent.
Si no ho he entès malament, aquesta
proposta pretén lligar l’especialitat cursada al màster amb l’especialitat
docent del procediment, la qual cosa no té cap sentit.
En definitiva, les 5 propostes de
reforma de l’accés a la professió docent no comporten cap innovació de
l’estructura ni del sistema de selecció dels funcionaris docents, que
justifiqui, com fa el document a la pàg. 31, que ens trobem davant un “nou
model d’accés” o d’un “nou sistema d’accés”
Propostes
de reforma de les especialitats docents
- 19/ Actualitzar la relació
d’especialitats docents.
“Se debe revisar la relación de especialidades docentes
para adecuarlas a la realidad del sistema educativo actual.” (pàg. 32)
I, per tant, la proposta es redueix a
l’actualització o revisió de les especialitats actuals, sense cap plantejament
d’introduir novetats en el sistema de la competència professional docent.
- 20/ Revisar les atribucions
professionals de determinades especialitats.
Una vegada més, aquesta proposta no
requereix canvis normatius, són només d’actualització de determinades especialitats
docents o mesures organitzatives flexibles que ja preveu la LOE, com ara la
integració de matèries en àmbits, o l’ampliació de competència docent per a
algunes especialitats de secundària.
- 21/ Establir habilitacions docents.
“Se debe contemplar la posibilidad de fijar los criterios
de las habilitaciones para el ejercicio de determinadas funciones, que puedan
ser tenidas en cuenta para algunas tareas desempeñadas por los docentes o para
el ejercicio en determinadas enseñanzas. Ejemplos de posibles habilitaciones
pueden ser la enseñanza de contenidos no lingüísticos en una lengua extranjera,
la docencia en Centros de Educación de Personas Adultas o en Centros
Penitenciarios o los responsables de las TIC en los centros.” (pàg. 32)
Aquestes 3 darreres propostes es
troben molt lluny de poder ser considerades un nou model normatiu de les
especialitats docents. Ens trobem, més bé, davant una actualització i revisió
d’algunes de les especialitats docents, dins el marc normatiu de la LOE, ja que
cap d’elles requereix que es modifiqui la llei, ni tan sols el real decret que
regula les especialitats docents.
- 22/ Revisar les condicions de
qualificació i formació de docents en centres privats.
També aquí es proposa lligar
l’especialitat del màster amb l’acreditació de la formació específica del
professorat en centres privats.
Tanmateix s’insinuen mecanismes, sense
cap concreció, de sistemes d’iniciació professional del professorat de centres
privats:
“Se explorarán mecanismos que permitan organizar sistemas
de iniciación profesional semejantes al establecido para los nuevos
funcionarios docentes.” (pàg. 33)
Propostes
de reforma del desenvolupament professional docent
La introducció d’aquest darrer capítol
es refereix a l’estatut del professorat reclamat pels sindicats docents des de
fa anys, però com veurem, les dues darreres propostes que tanquen el document, no
dissenyen cap model professional de carrera, ni molt menys configuren un estatut
professional docent:
“La profesión docente debe estar regulada por normas que
permitan diseñar un modelo profesional de carrera. Dicha regulación debe
recoger, al mismo tiempo, las peculiaridades del ejercicio de la función
docente, orientándose hacia la configuración de un estatuto profesional que
desde hace bastantes años viene siendo aspiración mayoritaria del profesorado
que imparte sus enseñanzas en los niveles distintos al universitario.” (pàg.
33)
A la primera part del document sobre
la situació actual de l’avaluació, es fa un diagnòstic molt negatiu sobre l’actual
valoració de l’exercici professional docent:
“No existe una valoración sistemática o evaluación del
ejercicio profesional docente que permita el reconocimiento de la labor de
nuestro profesorado, quedando reducida actualmente a algunas funciones específicas,
como es el caso de la dirección de los centros, o a algunas convocatorias para
otros puestos o situaciones.” (pàg. 18)
- 23/ Impulsar els procediments
d’avaluació de l’acompliment de la funció docent.
El detall de la proposta 23 sobre
avaluació docent és un bon resum del que hauria de contenir aquest procediment,
però no concreta els instruments ni els efectes positius o negatius en la
carrera professional ni en les retribucions complementàries, tal com estableix
l’art. 20 de l’EBEP, el qual és d’aplicació directa als funcionaris docents (ex
art. 2.3 EBEP):
“El desarrollo profesional docente debe contar con
instrumentos que permitan una evaluación de la función docente, que debe ir
vinculada con el marco de competencias profesionales. Esta evaluación debe
partir de un informe de autoevaluación, valorar los aspectos específicos de la
función docente en el marco de la autonomía del centro, contar con la
participación de diversos órganos de gobierno y coordinación docente del centro
y con la del servicio de inspección y compaginar su solicitud voluntaria
–vinculada a determinados puestos- con la obligatoriedad de participar en
aquellas actuaciones formativas que deben superarse para acceder al desempeño
de la función directiva o la superación de la fase de prácticas, entre otros
puestos.” (pàg. 33)
EBEP, Artículo
20. La evaluación del desempeño.
(...)
3. Las
Administraciones Públicas determinarán los efectos de la evaluación en la
carrera profesional horizontal, la formación, la provisión de puestos de
trabajo y en la percepción de las retribuciones complementarias previstas
en el artículo 24 del presente Estatuto.
4. La continuidad en un puesto de trabajo obtenido por
concurso quedará vinculada a la evaluación del desempeño de acuerdo con los sistemas de evaluación que cada
Administración Pública determine, dándose audiencia al interesado, y por la
correspondiente resolución motivada.
5. La aplicación de la carrera profesional horizontal, de
las retribuciones complementarias derivadas del apartado c) del artículo 24 del
presente Estatuto y el cese del puesto de trabajo obtenido por el procedimiento
de concurso requerirán la aprobación previa, en cada caso, de sistemas objetivos que permitan evaluar el
desempeño de acuerdo con lo establecido en los apartados 1 y 2 de este
artículo.
- 24/ Reconèixer el bon desenvolupament
professional docent.
A la darrera proposta s’esbossen
breument algunes de les conseqüències de l’avaluació sobre el desenvolupament
professional, tot lligant l’avaluació a la carrera docent i a les retribucions,
però sense concreció dels procediments i efectes econòmics corresponents als
diferents “nivells de desenvolupament competencial” previstos al Marc de
competències professionals docents de la proposta núm. 1, llevat d’unes vagues referències
al suport i compromís de l’administració i a les majors possibilitats d’accés
als llocs de treball:
“El desarrollo profesional deberá recoger, no solo la
formación permanente realizada, sino también las valoraciones superadas en los
procesos de evaluación y los puestos desempeñados, entre otros aspectos,
configurándose en un sistema que contemple las diversas posibilidades de la
carrera docente ligado a las retribuciones complementarias.
Supone el respaldo y compromiso de la administración con el
mejor desempeño de las competencias profesionales docentes, con consecuencias
en propuestas y actuaciones formativas por parte de la Administración; en las
mayores posibilidades de acceso a los distintos puestos de trabajo propios de
la función docente; y en las retribuciones complementarias.” (pàgs. 33-34).
CONCLUSIONS
1) El Ministeri d’Educació porta anys
sense publicar al BOE una normativa de funció pública docent (almenys des del
2007, any d’aprovació de l’EBEP no s’ha aprovat cap llei ni cap RD que
desenvolupi, en l’àmbit docent, l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic) i, per
això, tinc la impressió que ha perdut la pràctica en redactar esborranys de
reals decrets o de lleis en aquesta matèria.
2) El document presentat aquesta
setmana a la comunitat educativa, “Documento para
debate. 24 propuestas de reforma para la mejora de la profesión docente. Enero
2022”,
no és una “proposta normativa”, tal com havia promès la LOMLOE que es presentaria
en el termini d’un any: ni per la seva forma (no és, ni tan sols, un esborrany
de projecte de llei o de real decret, i per això no té la forma requerida per a
poder ser considerada un esborrany de normativa) ni tampoc, i és el pitjor, pel
seu contingut. En efecte, la majoria de les 24 propostes de reforma no inclouen
propostes del concret contingut de la futura norma de la professió docent,
sense que sapiguem, en cadascuna d’elles, si serà una norma estatal o autonòmica.
3) En lloc d’una “proposta normativa”,
el document ministerial només presenta 24 propostes de millora de la situació
actual del sistema educatiu en matèria de la professió docent, sense que la
seva posada en marxa comportin, la majoria d’elles, cap innovació de funció
pública docent de la norma vigent, la LOE i l’EBEP.
4) Per a poder “negociar aquest
document de propostes” (i dic negociar, no consultar, perquè pràcticament totes
elles són d’obligada negociació amb els representants sindicals del professorat,
segons preveu la llei de funció pública, i la negociació va molt més allà del “proceso de diálogo que el Ministerio de Educación y
Formación Profesional inicia con los agentes implicados” -pàg.
9-) caldria aclarir la tipologia i l’àmbit territorial de les normes que seran
aprovades com a conseqüència d’aquest debat que s’inicia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada